Issuu on Google+

21 DE MAIG A

LES

18 H

LA VEU DEL POETA

MÀRIUS TORRES PARAULES DE LA MORT

MOZART Enduts d'un ritme fàcil i profund també els nostres compassos voldrien, un a un, volar i somriure. També la nostra llei és una gràcia ardent, ala d'un ordre en moviment, ràpida, lliure... Potser la nostra vida sigui un mal instrument, pero és música, viure!


Màrius Torres (Lleida, 1910 ‐ Sant Quirze de Safaja,1942) Màrius Torres i Perenya neix a Lleida, el 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol. Màrius Torres estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar. L'any 1933, durant el viatge de fi de carrera, té l'oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida. Al sanatori coneix Mercè Figueres —la Mahalta dels seus poemes—, una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses. També rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales amb qui es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel•lectuals. En aquest sentit, el 1976 Joan Sales publica les Cartes a Màrius Torres, escrites entre 1936 i 1941. Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre". Al sanatori, es distreu escrivint un diari, inicialment adreçat al seu germà, on anota les seves impressions i sentiments sobre la Guerra Civil, i més tard, amb comentaris diversos de caire artístic, musical i literari. També s'interessa per matèries tant diverses com medicina, grafologia i filosofia, llegeix clàssics com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals, i tradueix de l'anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però sobretot, escriu poesia. El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu de musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte es veu frustrat per la seva mort a l'edat de trenta anys, el 29 de desembre de 1942, a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.


La seva producció literària, d'una gran qualitat i riquesa tècnica, està molt marcada pels esdeveniments personals —malaltia, apartament de la vida civil, religiositat i neguit de la mort—, i els esdeveniments públics i polítics —Guerra Civil, crisi dels valors republicans i nacionalistes—, però al mateix temps demostra una gran capacitat per a sintetitzar i expressar la realitat personal i col•lectiva. Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales, aleshores exiliat a Mèxic, edita conjuntament amb el grup de Quaderns de l'Exili el volum Poesies (1947), que recull noranta­ sis poemes del fins llavors inèdit autor. Des de llavors s’han fet nombroses edicions i recopilacions diferents amb poemes recuperats, cartes, etc. Posteriorment, la inclusió d'alguns dels seus poemes a les diferents antologies de la millor poesia en llengua catalana, han acabat per divulgar plenament la seva obra. La poesia de Màrius Torres, íntimament unida a la seva trajectòria vital però deslligada de referents particulars, ha traspassat les adversitats de l'aïllament del poeta, el silenci forçat de la postguerra, el desconeixement de la seva obra i l'oblit del temps. Tant és així que l'autor és considerat, en l'actualitat, un dels poetes catalans més importants i influents del segle XX. L'any 2010, en ocasió del centenari del naixement de Màrius Torres, s'organitzen diverses activitats i conferències per a homenatjar la memòria de l'autor. VENUS Assenyala'm, si et plau, el meu camí amb el teu gest mutilat i diví... ¿Vers on? Senyora d'una terra morta, mires, cruel, amb un somriure antic aquest temps, massa vell per ser­te amic, perquè saps, massa vell per ser­te amic, perquè saps qeu dels dos ets la més forta. Tu, que només ets bella! Marbre groc, no sollat per les llàgrimes ni el foc.


TERTÚLIES ANTERIORS

Luis Cernuda. La Realidad y el deseo Gabriel Ferrater. Les dones i els dies Alfonsina Storni. Antología mayor Josep M. de Sagarra. Cançons de rem i de vela Juan Ramón Jiménez. Antología poética Joana Raspall. Jardí vivent Salvador Espriu. La pell de brau Jose Manuel Caballero Bonald. Summa Vitae L'hivern a la poesia. Antologia pètica i poemes dels nostres participants Joan Salvat­Papasseit. Antologia de poemes Abel Santos. Todo descansa en la superfície Gloria Fuertes. Mujer de verso en pecho Carme Raichs. Haikus

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER Baldiri Aleu, 6­8 08830 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 936 309 760 Fax: 936 309 758 b.st.boillo.jrb@diba.cat www.biblioteques­santboi.org www.culturasantboi.cat

HORARI Dilluns, de 15 a 21h De dimarts a divendres, de 9 a 21h Dissabtes, d'11 a 19h Horari d'estiu De dilluns a dijous de 14 a 21h Divendres de 9 a 16h Tancat: diumenges i festius, Setmana Santa de Dijous Sant a Dilluns de Pasqua, desembre del 24 al 31 Horari de mati de 9 a 16h 23 de juny i 5 de gener

TERTÚLIES POÈTIQUES 2014


Guia lectura Màrius Torres