Indiscret febrer 2019

Page 1

BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT

Nº 197

FEBRER 2019

NENS I NENES DEL CARRER A partir del segle XVI, l’empobriment de la població europea esdevingué una gran preocupació per als intel·lectuals. Alguns autors se centraren especialment en la greu situació en què vivien infants i joves i els retrataren en les seves obres literàries i pictòriques, molt sovint, sota la figura del pícaro. Així van néixer els cèlebres El lazarillo de Tormes, Rinconete y Cortadillo de Cervantes, o L’aventurer Simplicissimus d’ H.J.C. von Grimmelshausen. Segles més tard, Charles Dickens o Victor Hugo reflectiren les indignes condicions en les quals havien de viure i treballar alguns infants a les grans ciutats, explotats laboralment pels patrons de les fàbriques, o per bandes de malfactors que els iniciaven en el món de la delinqüència, com retrataren a Oliver Twist o a Els miserables. Al final d’aquesta centúria, i amb un tractament més desenfadat, el geni de Mark Twain recreà en algunes obres les peripècies d’alguns infants que provenien de famílies desestructurades, com a Les aventures de Tom Sawyer o a Les aventures de Huckleberry Finn. Dècades més tard, Charles Chaplin ens mostrà en el seu film El Chico les indignes condicions en què havien de sobreviure els nens abandonats a les grans urbs. La majoria d’aquests nens de ficció, no tenen gaire malícia, són simpàtics, ingenus, tendres i esquiven la fam entre un munt de peripècies més o menys divertides. Sovint, somien retrobar-se amb els seus progenitors i, si poden, rememoren amb afecte el poc que encara recorden dels seus pares. Dormen al ras, es fan acompanyar d’animals, els seus atributs són uns pantalons estripats, un abric apedaçat, camises que els vénen grans i gorres que no es treuen mai, ni tan sols quan se’n van a dormir. La literatura i el cinema s’han fet ressò des d’aleshores de la problemàtica d’aquest col·lectiu tan vulnerable encara avui en dia. La visió que el segle XX dóna d’aquests infants sol ser més realista i també més alarmant. Continua presentant-los com infants i joves mal tutelats per unes institucions, uns tutors i uns responsables que suposadament

havien de protegir-los; són retratats com nens i nenes orfes, sense recursos i abandonats a la seva sort; com criatures sense escolaritzar, desarrelats, malvivint en hospicis, en cases d’acollida o en encluses. No vesteixen ni s’alimenten bé, no es renten i contrauen malalties i, malgrat tot, malden per arreplegar qualsevol cosa, per dormir calent i per continuar jugant. Són canalla que vagareja pels carrers relacionant-se amb gàngsters i gent poc recomanable. Fan tota mena d’encàrrecs, recorren els baixos fons i espien per les tavernes, per les almadraves i pels bordells. Conviuen al carrer amb la delinqüència organitzada i els seus referents immediats són els traficants, els contrabandistes, els assassins, els lladres i les prostitutes. El món que els envolta no està fet a escala dels infants. Tothom està més preocupat per les convencions que per donar-los un tracte humà o digne, o simplement entendre les seves necessitats. Fora de l’àmbit familiar, i desproveïts de protecció, es troben desemparats, es tornen desconfiats, aprenen la llei del més fort i perden la seva identitat. Cap d’ells, per si sol, no pot sortir de la marginalitat, només un cop de sort el salva d’aquesta l’existència. Altrament, la seva infantesa condicionarà la seva vida. Són fruit de les desigualtats produïdes per una mala administració econòmica, per la revolució industrial o per les grans crisis humanitàries a escala planetària. Tot això és el que s’entreveu als films Las cenizas de ángela, o a Ciudad de Dios; o bé en obres tan colpidores com Dura la lluvia que cae, de Don Carpenter; Ibrahim, de Josep Torrent; Capitanes de la Arena, de Jorge Amado; o Huerfanos de Brooklyn, de Jonathan Lethem.


EL MUR DE LES LAMENTACIONS

INFANTESA A LA DERIVA

Dormen entre caixes de cartró o en edificis abandonats. La família, si n’hi ha, ni els protegeix ni en té cura. Formen colles per sentir-se segurs, per evitar ser agredits o perseguits per les autoritats. No van a l’escola, estan desnodrits i subsisteixen pidolant, regirant escombraries, amb la venda ambulant, rentant cotxes, fent de mossos, treballant il·legalment, en fàbriques o en manufactures, fent de guies, o de nois dels encàrrecs. Us sona d’alguna cosa? Doncs no, no estem parlant de literatura, ni tampoc de retrats a l’oli. En un darrer estudi elaborat per l’ONU (2019), s’informava que hi havia prop de 150 milions de nens al món vivint al carrer, tot i que els càlculs més recents realitzats per organitzacions humanitàries han estimat que aquesta xifra ha anat en augment. La majoria d’aquests nens que s’amaguen darrere de les estadístiques malviuen en països del tercer món o en vies de desenvolupament, però aquesta esgarrifosa xifra aplega també criatures no censades en molts països industrialitzats de l’hemisferi nord del planeta. Solen trobar-se en àrees molt deprimides, als ravals o al casc antic de les ciutats. Semblen invisibles però, de tant en tant, afloren com un problema greu que cal afrontar arran de les denúncies veïnals. Totes les grans metròpolis pateixen aquesta xacra. Són nens que no pertanyen a ningú, perquè són orfes; s’han quedat sols per diverses raons: després d’un desastre natural o d’un conflicte armat; per l’extrema precarietat econòmica de la família, que no pot continuar fent-se càrrec d’ells; arran d’un flux migratori que els ha arrossegat fins allà on són; o per culpa d’una gran pandèmia. Algunes criatures han hagut de fugir de casa arran de la negligència parental, dels maltractaments familiars o dels abusos sexuals que els més propers cometien contra ells. D’altres han nascut amb malformacions, han contret malalties com la sida o simplement han nascut albins en un país que els ha estigmatitzat per pura superstició. Aquesta mena de nens flirtegen amb els programes d’ajuda institucionals (que, a vista dels resultats són insuficients) i amb el seguiment que els fan educadors, treballadors socials o voluntaris d’oenagés. Si tot va bé, podran aprendre un ofici de ben joves; només uns pocs

Això és una altra història Hinton, S. E. JN Hin

Val més anar sol Santos, Care JN San

La infància, una història fosca Pinilla, Joan 30.053.2 Pin

Delinqüència i rehabilitació de joves Lillo, Beatríz 343.8 Lil

seran capaços de treure’s una carrera, i això els permetrà treballar i subsistir dignament. Molts d’altres, en canvi, per manca de recursos, per culpa d’una legislació mal desenvolupada i d’un seguiment inadequat, acabaran creuant la temuda ratlla vermella: presentaran desequilibris emocionals o psicològics durant tota la vida; cauran en addiccions; contrauran malalties incurables o greus; formaran bandes juvenils; o entraran a formar part de les velles i consagrades estadístiques, que continuen parlant de la delinqüència al carrer associada als immigrants i als joves. N’hi ha, però, que correran pitjor sort, fora d’aquí: les xarxes mafioses els vendran com esclaus, per ser explotats sexualment, o esdevindran matèria primera, per al tràfic d’òrgans. En alguns països, com al Brasil, seran apallissats, mutilats i assassinats a mans d’esquadrons policials, a tall d’escarment o, com diuen ells, per “fer neteja”. Tota aquesta canalla que no se n’ha sortit per sí sola ha estat, és i seran triplement víctimes: després de la infantesa tan dura que els ha tocat viure; després de l’escassa atenció que els ha fet tant vulnerables; aquests nens i nenes, aquests adolescents, aquests joves, seran menyspreats i criminalitzats per haver dut la vida que els han obligat a viure. Qui s’està esquivocant, realment? Francament, la dimensió del problema és esborronadora... Les biblioteques de Sant Cugat us proposen unes quantes lectures sobre aquest tema, per posar-vos en òrbita.

Juventud desamparada Aichhorn, August 343.9 Aic

Jóvenes delincuentes Mirón, Lourdes 343.9 Mir

La protecció de la infància en situació d'alt risc social a Catalunya. Catalunya. Síndic de Greuges 362.7 Cat


VIURE EN UN VAIXELL

ACTIVITATS

CONSULTORI DE LA BRONDEERI

DESTACADES

BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER HORA DEL CONTE: Contes dels Andes A càrrec de Cia. Bufanúvols Dissabte, 16 de febrer, 12h + 4 anys

Benvolguda Dra. Brondeeri, La meva parella i jo estem molt feliços de poder compartir la nostra vida junts, però el preu de l’habitatge s’està apujant molt i això ens està donant problemes. En els dos darrers anys hem hagut de canviar de pis tres cops! Un amic ens ha ofert la possibilitat de llogar-nos el seu vaixell per un preu molt assequible i, tot i que resulta molt temptador, no tenim ni idea de com deu ser viure en una llar tan peculiar. Vostè què ens aconsella? David i Claudia

EXPOSICIÓ: Som llavor Dia escolar de la no violència i la pau Realitzada per nens i nenes de 4rt de primària de les escoles La Floresta, Maragall i l’Olivera. Organitzen: UI. de la Pau i Eva Navarro

Estimada parella, Viure en un vaixell té l’encant de la vida bohèmia i l’atractiu d’un preu econòmic. Tot i així, també heu de tenir en compte alguns dels inconvenients, com ara l’espai limitat dins de casa. Si voleu saber com pot ser la vida en un habitatge flotant, us recomano que llegiu A la deriva de Penélope Fitzgerald. L’obra té un alt component autobiogràfic, ja que la pròpia escriptora va viure en una embarcació ni més ni menys que al riu Tàmesi durant els anys 60. Així que sap del que parla!

Fitzgerald, Penélope 332 Dom Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat

CIÈNCIA-FICCIÓ A la Biblioteca de Volpelleres – Miquel Batllori, podeu trobar-hi tot tipus de sèries televisives de ciència-ficció. Té un fons especialitzat en aquest gènere, amb sèries clàssiques com The Twilight Zone (La dimensió desconeguda) o clàssics moderns com V, Farscape o Lost (Perdidos). També compta amb èxits televisius com Expediente X o El ministerio del tiempo, o minisèries per a públics més minoritaris, com l'alemanya El mundo conectado, del reputat director Rainer Werner Fassbinder o l'americana 22/11/63, basada en la novel·la del mateix títol de l’Stephen King.

MARTA PESSARRODONA

AGENDA

A la deriva

BIBLIOTECA DE MIRA-SOL

HORA DEL CONTE: El millor regal del món Amb Marta Esmarats Dimecres, 13 de febrer, 18h + 4 anys

CÀPSULA TIC: Organitza les teves fotos de mòbil Android Amb Daniel Escofet Dimecres, 20 de febrer,18:30h

BIBLIOTECA VOLPELLERES

MIQUEL BATLLORI HORA DEL CONTE: Esquitx de contes i cançons A càrrec de Cau d’orella (Pep Tort) Dimarts, 19 de febrer, 18h +4 anys

Naturalment, no hi falten títols més actuals com American Gods, Héroes, Fringe, Defiance, Los 100 o la britànica Orphan Black i sèries més recents com ara Mr. Robot, The Expanse, Westworld o Electric dreams, basat en contes de Philip K. Dick. Al fons, també hi figuren sèries humorístiques de dibuixos animats situades en el futur, com Futurama o Rick and Morty, i també n’hi ha d'anime japonès com Atom, Cowboy Bebop o Dimensión W. Recordeu que el fons de Ciència-Ficció de la Biblioteca de Volpelleres – Miquel Batllori compta també amb les novel·les o les pel·lícules en què es basen algunes d'aquestes famoses sèries.

CÀPSULA TIC: Encriptació de carpetes i documents Amb Daniel Escofet Dimecres, 27 de febrer,18:30h

Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/


El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5 Telèfon 935657077 bibliotecamb@santcugat.cat

Hola! Em dic Daniel. Jo m’he llegit aquest llibre i m’ha agradat molt. El recomano a qui li agradi la fotografia i la investigació. Espero que us el llegiu!! Els protagonistes de la història són en Lluc i la Rita. El seu pare els porta al Mercat dels Encants un lloc on pots trobar qualsevol cosa. Al cap d’una estona de passejar per les paradetes del mercat, en Lluc es queda davant d’un plec de fotografies velles. Quan es fa l’hora de marxar la Rita va a buscar en Lluc que encara està mirant les fotografies. En Lluc no pot parar de recordar una de les fotografies que ha vist. És una foto d’una nena perduda al bosc. Aquesta imatge ja l’havia vist abans... Però on????? És una casualitat????.

Daniel, 10 anys.

Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa Molist, Pep I*** Mol

US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM? La Mostra internacional de cinema d’animació de Catalunya (ANIMAC), organitzada per l’Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya, celebra enguany la seva 23a edició. Aquest esdeveniment, que habitualment té lloc a la ciutat de Lleida, des que va ser creat el 1996, és tot un referent en el món audiovisual tant en l’àmbit nacional com internacional. Es tracta d’una mostra no competitiva on artistes independents presenten les seves propostes basades en diferents disciplines artístiques aplicades al món d’animació. El resultat final són uns treballs molt originals que no deixen indiferent a ningú. Si voleu fer un tast del que es presentarà en aquesta edició, us avancem que, enguany, la Mostra es dedicarà a la tècnica de l’stop motion i els organitzadors faran un petit homenatge a Stephen Hillenburg, creador de Bob Esponja. També es lliurarà el Premi d’Honor a Peter Lord, director i cofundador de l’estudi d’animació Aardman Animations. bibliomil.wordpress.com

Per a aquells que siguin aficionats a aquest món, o sentin alguna curiositat sobre el tema, us fem saber que les biblioteques de Sant Cugat compten amb força llibres que tracten sobre tècniques d’animació!

Biblioteques de Sant Cugat del Vallès

Biblioteques Sant Cugat @bibliomil

issuu.com/ biblioteques_santcugat

Crea animaciones digitales Breen, Derek

I681.3(Scr) Bre

Crea les teves Guía de técnicas de anime animacions amb Li, Chi Hang Scratch 741.5 Li

I681.3(Scr) Cre

Animation lab per a nens Brink, Emily I778.5 Bel

Tècnicas de animación Webster, Chris 778.5 Web


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.