GETAFE NEGRO A VILADECANS Philip Kerr conversa amb Lorenzo Silva “El germen de la violència” 27 d’octubre a les 19:30h Atrium Viladecans
PHILIP KERR Philip Kerr (Edimburg, 1956) és va llicenciar en Dret i va cursar un posgrau en Filosofia legal alemanya. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar com a redactor al Sunday Times, a l’Evening Standard i al New Statesman. També va escriure anuncis per a diferents agències publicitaries. Actualment viu a Londres amb la seva dona, l’escriptora Jane Thynne , i els seus tres fills. La seves novel les són de gènere policíac, molt innovadores, ambientades en diferents èpoques, fins i tot futures, apropant-se al gènere de ciència ficció. És el cas de l’excel lent obra Una investigación filosófica (1992). Sota el nom de P.B. Kerr ha publicat obres dedicades al públic infantil, en concret la trilogia Els nens de la llanterna màgica. La seva primera novel la publicada és Violetas de marzo, el 1989, amb la que va iniciar una sèrie de thrillers històrics ambientats a l’Alemanya nazi anomenada Berlin Noir. Amb aquesta obra ens presenta al seu detectiu alemany Bernard “Bernie” Gunther, un dels grans personatges de la novel la negra contemporànea, potser dels millors construits. L’autor el defineix com “un policia expulsat del cos que ha de guanyar-se la vida com a detectiu , un socialdemòcrata lleial que s’ha d’adaptar a la idea de veure el seu país segrestat per una banda de criminals. L’única arma amb la que compta per tal de sobreviure “al filo de la navaja” és l’humor i certa ambigüitat moral que el porten a dir coses que són incomprensibles per a la resta dels europeus”. És un autèntic Marlowe situat a l’Alemania nazi i no hi ha un altre escenari capaç de reproduïr, com ho va fer aquella Alemanya, comportaments mafiosos, inhumans i cruels. L’any passat Philip Kerr va guanyar el Premi RBA de Novel la negra amb el darrer títol de la saga, Si los muertos no resucitan.
Saga Berlin Noir Violetas de marzo (March Violets, 1989) Coneixem a l'ex policia Bernie Gunther el 1936, a Violetas de Marzo (un eufemisme que van usar els primers nazis per descriure els últims conversos), quan els Jocs