L’univers tradicional a l’Àfrica subsahariana, la seva cosmogonia i el seu art
és el Camerun. País on el Nigel Barley va viure durant divuit mesos entre el poble Dowayo de les muntanyes Atlantika, a finals de la dècada dels anys setanta. Vivències que molt bé descriu l’autor en el seu llibre.
Oriol Masclans
Per parlar de les societats tradicionals africanes he portat una sèrie d’objectes, que m’aniran molt bé per il·lustrar i poder definir alguns conceptes bàsics i primordials del seu pensament i la seva cosmogonia, juntament amb alguns dels seus cànons estètics i artístics. Per cert, un aspecte molt important a tenir en compte a l’Àfrica és que la història i les tradicions es transmeten de forma oral.
Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras Club de Lectura de la Ciència en la Literatura
Fa uns dies va tenir lloc la tertúlia del Club de Lectura de la Ciència en la Literatura a la Biblioteca Les CortsMiquel Llongueras. I vam compartir tots plegats el gust per la lectura, aquesta vegada conversant al voltant del llibre “L’antropòleg innocent: notes des d’una cabana de fang”, de l’escriptor i antropòleg anglès Nigel Barley. Partint de la fascinació i la passió que des de sempre m’ha despertat el continent africà, vaig aprofitar aquesta trobada per fer una introducció al pensament i a l’univers tradicional de l’Àfrica Subsahariana, juntament amb l’art negre-africà. A banda d’haver tingut l’oportunitat de poder recórrer durant tot un mes, de nord a sud, un país tan variat i complet com
1
Igual de destacat és el fet que els africans acostumen a creure en alguna cosa, i difícilment trobarem a algun africà que sigui ateu o agnòstic. Pel que fa al culte animista es creu en l’existència d’un Déu creador i omnipotent. Juntament amb altres deïtats menors i esperits. També trobem una sèrie de forces que són les que mouen l’univers, ja siguin éssers vius (persones, animals o plantes), elements naturals (sol, lluna, muntanyes, rius...), o les forces de la natura (tempestes, terratrèmols, llamps, trons...) Dintre del conjunt de creences animistes, per sobre de tot, es troba el culte als avantpassats. Ja que molts africans creuen que “Oblidar a un avantpassat equival a negar-li la immortalitat”. Ells donen més importància als seus parents morts que no als déus de la natura. I més si aquest difunt ha mort recentment. A aquest quan deixa el món terrenal se li han de fer els ritus funeraris adequats. Els avantpassats actuen d’intermediaris entre els vius i els déus. Per ser considerat avantpassat has d’haver tingut una vida digna i haver deixat descendència. Quant més fills millor.
Els vius han de venerar als avantpassats. Sinó aquests es podrien enfadar i els podrien castigar. Un dels pilars de la cultura tradicional africana són l’endevinació i la màgia. Els endevins es troben en una altra dimensió i són els intèrprets d’allò que és sobrenatural. El seu coneixement passa de pares a fills. I la màgia és el poder que tenen algunes persones per actuar de forma positiva amb l’ajuda sobrenatural d’allò que els envolta. Es fa servir, entre d’altres coses, per aconseguir una bona collita, curar a un malalt, o protegir-se d’alguns perills. Si un té els coneixements adequats por practicar la màgia sense necessitat de tenir pares mags. Els mags que tenen coneixements sobre la medicina tradicional i les plantes ramelleres són els anomenats curanderos o remeiers. Pel contrari la bruixeria és un conjunt de pràctiques nocives que determinades persones fan de manera inconscient. En algunes cultures africanes es pensa que una persona quan dorm pot alliberar-se del seu esperit i materialitzar-se en altres formes per cometre maldats.
2
Pel que fa a l’anomenat art negre-africà, destaquen les talles africanes com les màscares i els fetitxes. Aquests objectes cerimonials són més propis de les cultures agrícoles i sedentàries de l’Àfrica Occidental i Central, que no pas dels pobles ramaders i nòmades de l’Africa Oriental i Austral. Ja que aquests últims durant els seus llargs trajectes miren de portar allò més indispensable per subsistir. Pel que fa a les màscares i els fetitxes es fan servir en les cerimònies i ritus que celebren els moments més transcendentals de la vida dels africans. Que van des del mateix naixement fins a la mort, passant pels ritus d’iniciació a l’edat adulta o del casament. Sense oblidar les estacions del conreu i la collita. Pel que fa als fetitxes, n’hi ha que són la llar d’un avantpassat o d’un esperit. I altres que representen a divinitats, personatges de llegenda (herois), o animals (que simbolitzen atributs i qualitats humanes) El fan els endevins i els mags. El nom deriva de la paraula portuguesa “feitiçao”, que vol dir encanteri.
Els dos punts més importants d’aquestes estàtues són:
el cap, on es troba l’energia espiritual el melic, que és el centre vital del cós ja que uneix a la mare amb el seu fill
3
En les fotografies podreu veure quatre fetitxes. Un que pertany al poble Baulé de Costa d’Ivori. Aquesta estatueta antropomorfa rep el nom de “Blolo Bla”, i representa l’esperit d’una dona. Una nina de la fertilitat del poble Ashanti anomenada “Akua-ba”, de Ghana. Aquesta és una mena de talismà que promou la fertilitat i protegeix a les dones embarassades. Si una dona desitja quedar-se embarassada és lligarà una nina a la cintura i la cuidarà com si es tractés d’un nadó de veritat. Les seves formes responen al seu cànon de bellesa. Amb la mateixa finalitat trobem la nina del poble Namji del Camerun, que destaca pels seus comptes de vidre de diferents colors.
d’antílop a mode de penjoll. Aquest pertany a alguns dels pobles anomenats Kirdi, que vol dir en llengua fulbe “infidel o que no abraça l’islam”, que habiten les muntanyes Mandara al nord del Camerun. Aquest el feien servir els caçadors per cridar a la bona sort i obtenir bones captures durant les seves sortides cinegètiques. De l’art tradicional africà les màscares són els objectes que més criden l’atenció al públic occidental. Es fan servir en rituals de diversa indole i espectacles de caire lúdic. Aquestes estan pensades per ser ballades i veure-les en moviment. I el vestit (tela, pell, ràfia, fulles, banyes d’animals...), també es considera en la seva totalitat part de la màscara.
I un guardià de reliquiari del poble Fang que habita al Camerun, Gabon i Guinea Equatorial. Es tracta de la figura antropomorfa que es col·locava a sobre d’una cistella feta d’escorça d’arbre on es guardaven els cranis dels avantpassats, i que es fa servir en el culte als Bieri.
Mentre les màscares dels avantpassats tenen una semblança més afable i serena, les de les associacions secretes per fer ritus de màgia o per les cerimònies d’iniciació tenen una aparença més terrorífica. Les màscares de les festivitats són més burlesques i simpàtiques.
Els fetitxes no tenen res a veure amb els amulets, que són una protecció i defensa contra els perills i les malalties, i apel·len a la bona sort. En les fotografies podeu veure una mena de collaret amb una banya
L’emmascarat a l’invocar als esperits començarà a ballar posseït per aquests. Es mou, gesticula i parla com si es tractés d’una altra persona. A vegades cau
4
en tràngol posseït per les forces sobrenaturals dels esperits.
Pel que fa a la visió de l’art, els africans tenen una concepció molt diferent a l’occidental.
En les fotografies podeu veure una màscara del poble Fang. De forma allargada i de color blanc (produït pel caolí). Aquesta ens recorda a la figura dels avantpassats i el culte als difunts.
Dintre del món occidental l’art es considera personal i desinteressat, encara que per a moltes persones sigui el seu mitjà de vida.
En les petites associacions agrícoles de molts llocs de l’Àfrica Occidental i Central els ferrers són els encarregats de realitzar les talles de fusta, ja que li atribueixen qualitats i poders sobrenaturals pel domini que aquests exerceixen sobre el foc. Ells són els que elaboren els utensilis per les feines agrícoles, la caça i la guerra. Se’ls considera una mena de bruixots, una casta que viu a part, i que generalment és endogàmica. Tal com s’explica al llibre del Nigel Barley, el poble Dowayo veu als ferrers com éssers diferents a la resta dels humans. Com a mostra d’allò que són capaços de fer aquests veritables artistes, a la fotografia podeu veure una Takoba o espasa del poble Tuareg. Arma de ferro forjat amb la seva funda de cuir. Tradicionalment aquestes espases passen de pares a fills, i les marques a la seva fulla esmolada identifiquen a quin clan pertany el seu propietari.
Pel contrari, pels africans l’art pertany a la comunitat, i no hi ha marge per a la improvisació, la innovació o la imaginació. Hi han uns cànons molt marcats. I obeeix a una finalitat determinada relacionada amb les creences ancestrals (és pragmàtic). A més de no estar pensat per ser exposat o amb una finalitat ornamental. De fet, en moltes ocasions únicament el podem contemplar unes quantes persones, ja sigui durant la celebració del ritus d’iniciació per assolir l’edat adulta, ja sigui per membres d’algunes societats secretes (Poro, Zangbeto...) També, hem de destacar que acostuma a ser anònim, ja que l’artista no acostuma buscar la fama i el reconeixement social. L’artista que s’encarrega de fer una estatueta o màscara per ser utilitzada en algun ritus tradicional no és un artesà com la resta. És un intermediari entre el món dels esperits i dels éssers vius. Aquest ha de
5
crear un suport digne per un determinat esperit o força, i per això farà servir tot el seu enginy i talent.
Pel que fa als materials empleats en l’elaboració d’obres d’art, són diversos, encara que principalment es fa servir la fusta. Tot i que les condicions climàtiques i meteorològiques fan que la fusta es faci malbé amb facilitat. Ja que la calor i la humitat acaben destruint la fusta. La pedra és una material poc habitual en l’escultura africana. Pel que fa als metalls més empleats són l’or, l’argent, el bronze, el ferro i el llautó. També es fa servir l’argila i la terracota, l’ivori i la carbassa per la creació d’objectes d’ús domèstic i instruments musicals. Per acabar, únicament volia recordar-vos que “Àfrica” és el nom de tot un continent ple de realitats molts diverses i complexes, i no pas el nom d’un país.
Abans de realitzar una nova obra, l’artista s’ha de sotmetre a un ritus purificador. I després anirà al bosc a escollir la fusta més apropiada i pregarà a l’esperit de l’arbre que està a punt de talar. Això, ens demostra el respecte i la comunió que hi ha entre els diferents pobles africans i el medi ambient que els envolta.
6