Monika Zgustova, històries de dones

Monika Zgustova, històries de dones

Ara fa un any vam parlar en aquest espai de ràdio sobre novel·les contra la tirania: la primera Una absència enlluernadora de llum, de Tahar Ben Jelloun, i la segona, L’edifici Iaquabian, d’Alaa Al Aswuan. En aquell moment parlàvem de dues novel·les que referien uns fets d’injustícia i d’abús de poder, en els quals els personatges eren castigats amb penes de presó arbitràries, incontrolades, amb judicis injustos i utilitzant el poder de l’Estat per humiliar i anorrear els presoners, amb càstigs exemplars. Concloíem que els neguits que afecten totes les societats són semblants i que, sempre, la defensa dels drets humans i la denúncia de l’arbitrarietat i la injustícia es reflecteixen en totes les literatures. Dedicava aquell comentari literari a la defensa dels presos polítics catalans, empresonats de forma abusiva amb acusacions qualificades com a molt greus mitjançant la manipulació de la interpretació dels fets.

Miquel Àngel Arasa Ràdio Tortosa: 14 de març de 2019

Malauradament avui seguim tenint motius per fer-ho, ara que aquests fets s’estan jutjant, dels dotze acusats, nou, entre els quals dues dones, encara estan en presó preventiva, i els judicis no fan preveure res de bo. Les acusacions, forçades, fruit de la inventiva i la manipulació dels fets per fer-los convertir-los en allò que els acusadors volen que siguin, allò que els porti a llargues condemnes i serveixi d’escarment públic, la humiliació d’un país i d’unes idees. Al final, hi ha una enorme desproporció entre la culà i el càstig.

Avui, que acabem de celebrar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, vull presentar dues novel·les que s’emmarquen en aquesta defensa dels drets humans, però se centren especialment en el món de les dones, en l’univers femení. Escrites per Monika Zgustovà, novel·la històries de dones reals que van viure a la Unió Soviètica i que van patir l’experiència dels gulags o les arbitrarietats del règim comunista, un sistema polític autoritari i profundament dictatorial, totalitari, que no respectava els drets humans.

Les obres que presento son La nit de Vàlia, de 2014, i Les roses de Stalin, de 2016.

També comentarem un altre llibre de la mateixa autora, de l’any 2017, Vestides per a un ball a la neu, aquest darrer a partir d’entrevistes fetes a l’autora a l’octubre de 2017 per Clara Ardèvol per a la revista “Núvol” i per Antonio Gregorio per a la revista “Le Miau Noir”.

1

L’autora Monika Zgustova (o Zgustovà), és una autora txeca que viu a Catalunya i escriu en català.

Després de la Primavera de Praga, al 1968, va fugir amb la seva família als Estats Units.

Des dels anys vuitanta resideix a Catalunya. Periodista, traductora i escriptora, va estudiar literatura comparada als Estats Units i és experta en història i literatura russes. Parla txec, castellà, rus, anglès i català. Les seues més de seixanta traduccions del txec i del rus al català nombrosos títols d’autors tan reconeguts com Bohumil Hrabal (Jo he servit al rei d’Anglaterra¸ ...), Vaclav Havel (Paraules sobre la paraula, ...), Jaroslav Hasek (Les aventures del bon soldat Svjek, ...) o Milan Kundera (La insostenible

lleugeresa del ser,...) li han valgut molts premis i reconeixements. També ha estat biògrafa de Bohumil Hrabal (Els fruits amargs del jardí de les delícies: vida i obra de Bohumil Hrabal), ha escrit dues obres teatrals i ha escrit 6 novel·les: La dona dels cent somriures (Proa, 2001), Menta fresca amb llimona (Proa, 2002), La dona silenciosa (Quaderns Crema, 2005), Jardí d’hivern (Proa, 2009), La nit de Vàlia (Proa, 2013) i Les roses de Stalin (Galàxia Gutemberg, 2016). El seu darrer llibre, Vestides per a un ball a la neu (Galàxia Guttenberg, 2017) explica les experiències de nou dones que van viure als gulags soviètics, a les quals entrevista.

2

Explica que aquests llibres, especialment el darrer, els ha escrit amb la intenció de fer una acte de memòria històrica, però sobretot com un exercici personal; escriure sobre el passat comunista és descriure sobre el passat de la seva família, i en aquestes entrevistes es va adonar de moltes coses, com al que li va explicar una de les dones, que deia que les educaven en l’odi cap a l’enemic, en lloc d’ensenyar amor, i Zgustova hi coincideix.

La Unió Soviètica, un món literari L’autora, provinent de l’altra part del teló d’acer, de la Txecoslovàquia comunista, i experta en història i literatura russes, en aquestes tres obres fa una reconstrucció de la situació de les persones en aquell món, un règim totalitari, en el qual la raó d’Estat passava per davant dels drets de les persones. Però no solament la raó d’Estat, sinó també l’abús de poder d’uns sàtrapes que havien copat el poder, fent servir el poble com a excusa, però que s’havien convertit en una classe dirigent que ocupava els llocs de decisió, la nomenklatura, que no escatimava esforços per mantenir-s’hi i que utilitzava la seva força sense escrúpols per a fer-ho. Les excuses per portar algú a la presó o per matar-lo podien ser absolutament banals, el relat es construïa a la seva conveniència i les decisions eren inapel·lables.

A partir del fets reals i de la situació política i social de l’URSS, l’autora crea un món literari i comú, un imaginari que entronca amb altres autors, com ara Boris Pasternak (Doctor Zhivago) o Aleksandr Solzhenitsyn (Arxipègag Gulag), que també van tractar aquesta qüestió. En aquest món, l’univers femení és en el què l’autora es fixa: com diu Monika Zgustova a les entrevistes si la vida ja era dura per als homes, encara ho era més per a les dones o, si més no, se’n sabia menys, perquè les dones son les grans oblidades de la història. La repressió, els abusos, les

VESTIDES PER A UN BALL A LA NEU MONIKA ZGUSTOVA GALÀXIA GUTEMBERG, 2017 272 pàgines / 19,47€

3

violacions de drets, els atacs a la llibertat i al pensament lliure afectaven per igual tothom, les condicions de vida al gulag eren igual de dures per a homes i dones, però les conseqüències, tot i ser les mateixes, les condemnes, la presó, les tortures, les estades als hospitals psiquiàtrics, el gulag, els treballs forçats i la mort per les males condicions de vida en les presons o per execució, eren diferents per a les dones.

En aquests llibres l’autora explica com es desenvolupava la vida d’aquestes dones en aquest règim, abans, durant i després del pas per les presons. Com afectava les seves vides, com uns éssers suposadament tan fràgils podien suportar-ho. Però aquests llibres son cants d’esperança, de fe en la humanitat, en les dones i en els homes; son obres dures, però plenes de de vitalitat, un cant la vida i a l’alegria.

Explica a les entrevistes que creu que els homes van viure pitjor les experiències dels gulags, amb una total desesperança, perquè eren més pessimistes i ho veien tot més fosc, i perquè els homes son menys comunicatius. Les dones ho afrontaven millor, perquè tenen la capacitat de fer-se ràpidament amigues íntimes. Cal dir, però, que eren persones extraordinàries, molt vitalistes.

Al gulag les dones patien humiliacions constants, entre les quals eren freqüents les violacions: quan les feien sortir de nit dels barracons el més habitual era que fos per violar-les. Ara bé, totes tenien algun “àngel” que les ajudava: un violinista que li tocava el Concert per a violí de Mendelssohn, el record del nòvio una altra, Boris Pasternak, que li enviava cartes a una altra, una altra que va rebre ajuda d’un guarda... Totes cercaven la bellesa, perquè com que la religió estava prohibida a la URSS, als gulags hi havia xamans, que els aconsellaven que es fixessin en la neu, les postes de sol, etcètera, per trobar-hi la bellesa que els infongués ànim.

Les dones que hi van sobreviure eren les més cultes, les preses polítiques, en molts casos, perquè el fet de saber, de ser conscients que eren innocents els donava força i adquirien una actitud mental més forta. També els ajudava a viure la cultura i l’amistat, els llaços de solidaritat entre elles, la comprensió i l’ajuda que es podien prestar. Això evitava que, tot i treballar a trenta graus sota zero i patir humiliacions, quedessin ressagades en una ensopegada al camí, que els podia comportar que fossin afusellades o devorades pels gossos. El que s’evidencia és que les éssers humans ens necessitem els uns als altres.

Però no és només l’estada al gulag el que comportava grans dificultats. Allí, almenys, menjaven. Per què en sortir-ne, la vida podia ser tan dura o més: era molt difícil trobar feina, perquè totes tenien l’estigma de ser persones que havien estat a la presó i que relacionar-se amb elles podia ser perillós i, al mateix temps, pareix que hi havia l’obligació social de tractar-les malament. En sortir eren incompreses els seus fills, les que en tenien. Moltes es van acabar casant amb ex-presos polítics, perquè eren els

4

únics que les entenien, però la convivència no sempre era fàcil, perquè tots arrossegaven traumes.

Algunes no van tornar a passar pel tràngol, però d’altres van tornar a saltar-se les lleis i van esdevenir dissidents. En aquell règim que practicava el culte a la personalitat, la societat soviètica no era conscient dels horrors dels gulags, i fins i tot molts dels presoners que en sortien no podien concebre que Stalin hagués consentit els gulags, tothom l’admirava i ningú podia creure que fos un assassí sanguinari, el tenien deïficat i, al mateix temps, li tenien gran respecte i por.

La nit de Vàlia Aquesta obra va rebre el 14è Premi Joaquim Amat Piniella (l’autor de KL Reich), que convoca Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, que va premiar la millor obra de temàtica social contemporània publicada entre les tardors de 2012 i 2013.

Parteix del testimoni real de Valentina Grigòrievna, a qui Monika Zgustova va conèixer fa pocs anys, en un pis als afores de Moscou, i en recrea la història, una història kafkiana, digna del llibre El Procés, com n’hi havia tantes en aquella societat. Valia és acusada de crims que no ha comès, no entén per què l’acusen d’espionatge. La detenen tres policies LA NIT DE VÀLIA MONIKA ZGUSTOVA secretes, dos homes i una PROA 2013 dona. Resulta que l’han 397 pàgines / 19,00€ delatat perquè havia mantingut una relació amorosa i té una filla amb el marine nord-americà Bill durant la Segona Guerra Mundial, mentre els EUA i l’URSS eren aliats. Però en acabar la guerra, el 1945, Bill desapareix sense donar cap explicació. És llavors quan és delatada i

5

acusada d'espionatge per les autoritats soviètiques, interrogada i torturada i enviada al gulag i separada de la mare i de la filla de dos anys.

L'amistat amb altres preses i la pràctica del teatre, així com la força de voluntat i saber que no era culpable de res, i el consell de sa mare quan la detenen, que li diu que no tingui por, que faci el cor fort, que no dubti d’ella mateixa i aguanti per la seva filla li infonen forces per suportar tants anys al gulag, els intents de violació, els càstigs. Quan finalment recupera la llibertat, sa mare ha mort. La filla, que amb prou feines coneix, està en un internat, una inclusa i li resulta difícil restablir la relació. Finalment es retroba amb Bill, ara un científic reconegut als Estats Units.

Val la pena llegir el llibre, un gran llibre d’amor, d’una gran intensitat. Narra els fets ocorreguts realment amb una gran sensibilitat, però al mateix temps de manera crua, tot i que sense recrear-se mai en detalls escabrosos o en el morbo.

Les roses de Stalin Aquesta obra no va de gulags, encara que hi son també presents. Repassa la vida de Svetlana Al·lilúieva, filla del tirà Stalin. Monika Zgustova es posa en la pell de la protagonista i en novel·la la vida, explica la realitat i incorpora la ficció, explicant com van passar les coses que realment van passar.

Svetlana Al·lilúieva va ser l’única filla de Stalin. Va néixer el 1926, i sa mare es va suïcidar quan ella tenia sis anys, incapaç de suportar la convivència amb el seu marit, però ella no ho va saber fins a l’adolescència. Als setze anys, Svetlana es va enamorar i casar amb un cineasta jueu, amb qui va tenir dos fills, a qui Stalin va enviar al gulag per tal d’apartar-lo de la seva filla.

Ja d’adulta, el 1963, i amb Stalim mort, es va enamorar d’un intel·lectual d’esquerres indi i van intentar anar a viure a l’Índia, però el

LES ROSES DE STALIN MONIKA ZGUSTOVA GALÀXIA GUTEMBERG, 2016 327 pàgines / 14,79€

6

govern soviètic els ho va impedir. En morir ell, li van permetre portar-hi les cendres i s’hi va quedar una temporada, fins que va demanar asil polític a l’ambaixada nordamericana. Per a poder-ho fer, va haver de deixar els fills a la Unió Soviètica. En arribar a Nova York pensava que finalment trobava la llibertat, però enmig de la Guerra Freda ella es converteix en un dels principals objectius dels serveis secrets americans i soviètics, de manera que és sotmesa nous etils de vigilància. Més endavant, però, va escriure i publicar el llibre Vint cartes a un amic, que li va comportar guanys i una situació econòmica folgada. Malgrat tot, es va arruïnar, va viure de manera miserable un temps, es va tornar a casar... Sembla que quan aconseguia tenir una vida estable, alguna cosa se li torçava i l’hi complicava.

Epíleg Els llibres de Monika Zgustova ens porten sempre a uns universos que desconeixem, a l’altra banda del teló d’acer, de vegades a Txecoslovàquia, de vegades a la Unió Soviètica, a uns països que han deixat d’existir com a tals, però que ens situen en un lloc i en moment històric en què el respecte pels drets humans i la llibertat eren nuls,.

D’altra banda, ens parla de fets que van esdevenir a persones, concretament sempre a dones perquè, com diu ella mateixa, son les grans oblidades de la història. Ens parla de dones fortes acusades de crims que no havien comès de forma totalment arbitrària, sempre de naturalesa política, que van patir grans injustícies amb una admirable enteresa, que van patir grans traumes i els van comportar seqüeles i conseqüències posteriors, perquè en sortir dels gulags eren discriminades.

En certa manera aquests llibres son un esperó perquè no oblidem mai que les injustícies poden passar en qualsevol lloc i que cal estar amatents per defensar sempre la llibertat i la justícia. Encara que en un nivell menor, veiem en aquests moments com a Espanya s’estan conculcant els drets del presos polítics catalans, amb acusacions manipulades i un procés judicial curós en les formes, però amb grans incògnites, amb una limitació del dret de defensa i petites subtileses judicials que conformen una justícia amb el dret penal de l’enemic. Aquests llibres ens han d’animar a ser valents en la defensa de la dignitat humana, no baixant mai la guàrdia i pensant que tot allò que va passar, pot tornar a passar, ni que sigui de forma més subtil.

I, a més, una cosa absolutament important, el motiu pel qual comento l’autora i els llibres. Són uns llibres molt recomanables, de gran qualitat literària, de fàcil lectura, molt amens, entretinguts, però amb fons i que ens ajuden a allò que és l’objectiu de la literatura, fer-nos gaudir d ela bellesa de l’escriptura, descobrir noves històries i nous mons, reflexionar i fer-nos cada vegada més conscients de tot allò que ens envolta.

7