Dues novel·les negres catalanes Avui no es la primera vegada que parlem de novel·la negra, però sí que ho és que ho faig d’autors catalans. Podríem buscar-ne molts, però ho farem referint-nos a dues novel·les recents, una, No deixis mai de mirar al cel, de Miquel Esteve, de Móra la Nova, publicada d’aquest mes de gener, que ha estat presentada com a prèvia al certamen 15a Fira del Llibre Ebrenc, que es portarà a terme al maig de 2018; l’altra Negres tempestes, de Teresa Solana, va guanyar el 2010 el III Premi Crims de Tinta, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya per fomentar la creativitat literària en llengua catalana en gèneres que tracten qüestions relacionades amb les competències del Departament, aprofundir la integració social dels fets policials i apropar la cultura i la policia. Miquel Àngel Arasa Ràdio Tortosa: 8 de febrer de 2018
La novel·la negra, també anomenada “de lladres i serenos” es caracteritza perquè no és exclusivament lúdica; tot i que tracta sobretot la violència i assassinats, el seu principal tema és la preocupació social, la crítica de la corrupció, el realisme i determinisme socials. El protagonista sol ser un antiheroi, dur, però decadent, generalment un policia o detectiu. Es mou en ambients urbans de baixos fons i sol emprar un llenguatge d’argot, cru, sense concessió a la bellesa. Podríem afegir-hi altres característiques, però potser la que més ens interessa ara és que són unes obres amb molta acció, amb un gran contacte amb el cinema. Se l’ha tractat de literatura menor, feta exclusivament per a l’entreteniment, però no per a la reflexió. Però això és simplement un prejudici; el que ofereix qualitat a una novel·la és com està escrita, el llenguatge que fa servir, els temes que tracta i les reflexions que concita.
No deixis mai de mirar al cel A la tardor del 2015, la troballa d’una dona assassinada, l’Imma Esparza, a la plaça Adrià de Barcelona, asseguda en un banc, amb una missatge dins la boca que diu “No deixis mai de mirar al cel” provoca la investigació de l’assassinat per part de l’Adolf, inspector de l’Àrea d’Investigació Criminal Metropolitana, i de l’Esther, advocada de l’administració de justícia, que té la facultat que pot parlar amb els morts en els primers moments. Un temps abans, a l’estiu, el Pol, un professor universitari de filologia clàssica divorciat que viu a Tarragona s’apunta a una agència matrimonial de Barcelona, per tal de buscar parella. A partir d’aquí, en dues trames paral·leles que conflueixen finalment, el Pol contacta, per la intervenció d’una amic d’infantesa, ambla Làrissa, una prostituta ucraïnesa que treballa al Bengala. També contacta amb l’Imma en el mateix prostíbul i en l’agència matrimonial. L’Imma és l’exdona d’un amic seu, dermatòleg. A mesura que avancen les investigacions la història paral·lela del Pol i la Làrissa prenen més força i esdevenen un dels centres de la trama, una història de 1