Un gènere innovador: les novel·les de no ficció De què parlem avui? En anteriors intervencions hem parlat de novel·la negra, de la seua caracterització i d’altres gèneres relacionats. Vam parlar de les novel·les de misteri o d’enigma, per diferenciar-les de la negra. El principal tret que les separa és la preocupació social, inherent a la novel·la negra, i totalment absent en les novel·les de misteri que, per tant, queden reduïdes a un simple entreteniment. No fa gaire, presentant la novel·la L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez, explicava que no la podíem considerar una novel·la negra, però que en compartia molts elements, especialment les tècniques narratives, la crítica social –encara que no de baixos fons- i la trama en què s’investiguen dos assassinats; amb tot, remarcàvem, l’interès primordial de l’obra és la crítica a la falta de visibilitat i de sensibilitat per la cultura de la societat actual. Miquel Àngel Arasa Ràdio Tortosa: 14 de desembre de 2017
En la intervenció d’avui vull comentar tres obres que algú podria classificar dins de la novel·la negra, perquè tot i que comparteixen, almenys de forma parcial, molts aspectes de la novel·la negra, com és el fet que parlen de crims i de la investigació, n necessàriament fan una denúncia social, ni se situen als baixos fons, ni ens presenten antiherois, ni plantegen la impossibilitat dels protagonistes de sortir del cercle viciós en què es troben , del determinisme social. El tret que fa que les puguem agrupar més per una característica comuna és que parlen de fets reals que s’han investigat de manera periodística: formen part del gènere de “Literatura de no-ficció”. De forma molt sintètica, la característica principal d’aquestes novel·les és que narren fets que han ocorregut realment, la qual cosa planteja interessants debats teòrics sobre si són o no literatura de ficció, o si són periodisme o no.
Tres novel·les de no-ficció paradigmàtiques Les obres que ens serviran per a il·lustrar la sessió són A sang freda, de Truman Capote, Gomorra, de Roberto Saviano i Sense cadàver, de Fàtima Llambrich. Totes tres obres són novel·les de no-ficció o novel·les testimoni; expliquen fets que han ocorregut i l’autor s’hi ha implicat força, ha fet una investigació exhaustiva per explicar-los. La primera narra l’assassinat brutal d’una família al mig Oest americà, els Clutter, la posterior investigació policial
A SANG FREDA TRUMAN CAPOTE Traducció d’Avel·lí Artís-Gener PROA 465 PÀG Primera edició: 1966 Cinquena edició: abril del 2006