La ironía Les primeres actuacions van ser poc abans de la guerra, el 1936 a Catarroja. El tio Petot, component de la penya El Fracàs, els llogava perquè tocaren per la vesprada. Interpretaven “Venta de Vargas”, el “Fandanguillo” i d’altres cançons melòdiques de l’època que brodava el cantor Moreno. Quan acabava, els músics deien “pum, i s’ha acabat” i ell es girava i deia “xe, per què feu això?”. Era la broma del moment. Però en acabar la guerra i començar la trajectòria de l’orquestra, cal destacar una actuació a la falla Jerusalem de València que a punt va estar de culminar amb tots al “cuartelillo”. En plena actuació, el tio Sola va canviar la lletra d’una de les cançons provocant al públic: “Diuen que el racionament que donen esta setmana és un oli fet d’ungüent i tret d’un quilo de llana. Se va el caimán, se va el caimán…” La cosa no va passar a majors, però ja ací es plasma la crítica dels artistes vers la situació del moment de la forma que sabien, amb la música. Fent ironia feien humor. Les cançons eren la plataforma per divertir i contar la realitat del moment. Uns acudits que van agradar al públic i que van marcar la trajectòria de l’orquestra. Anècdotes hi ha moltes. Com, per exemple, quan després d’una actuació un home li va demanar al tio Sola la lletra d’una cançó que s’acabava d’inventar. O quan, després d’una de les famoses cançons en anglès, una americana li va dir al tio Sola que cantava en “un inglés muy raro” i és que “es un inglés que tú no entiendes ni yo tampoco”. Pàg - 66
Orquestra Català