Autor del mes : Josefa Contijoch

Poesia de Josefa Contijoch a les Biblioteques de Barcelona

Ales intactes. Barcelona: Columna, 1996

Congesta. Barcelona: Edicions 62, 2007

Les lentes il∙lusions. Barcelona: Empúries, 2001

Quadern de vacances: (una lectura "d'El Segon Sexe"). [Barcelona]: [CC.OO], 1981

Recursos en línia

• Espai dedicat a l’autora creat per l’AELC <http://www.escriptors.cat/autors/conti jochj/>

• “Qui és qui de les lletres catalanes” <http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/Fitxa Autors.asp?idregistre =1052>

• Vídeos on Contijoch parla dels seus inicis en l’escriptura <http://www.memoro.org/es‐ca/Els‐ inicis‐en‐l‐escriptura‐i‐el‐pas‐al‐ catal%C3%A0_8081.html>

• Poemes de l’autora <http://www.sant‐ cugat.net/daltabaix/contijoch.htm>

JOSEFA CONTIJOCH

En el marc del festival Barcelona Poesia 2012 i amb motiu del setanta‐dosè aniversari de Josefa Contijoch, un extens grup de poetes li retran homenatge a la seva llarga trajectòria literària, tant en l’àmbit de la poesia i narrativa, com en la seva tasca de traductora i d’activista cultural. Des de la Biblioteca Guinardó‐Mercè Rodoreda li dediquem aquestes línies sobre la vida i obra d’aquesta gran poeta.

Josefa Contijoch Pratdesaba va néixer a Manlleu el 20 de gener de 1940. Nascuda en una família de llibreters i impressors, creativa i prolífica en la seva activitat d’escriptora, ha treballat quasi bé tots els gèneres literaris: novel∙la, poesia, assaig, narrativa infantil i juvenil a més de traduccions, crítica literària i teatre.

Des de ben petita va mostrar interès per la literatura i el cinema. A la llibreria de la seva família va poder conèixer a tot tipus d’autors: des d’Espriu o Verdaguer, a la generació del 27, Rimbaud, Apollinaire, Elitis o Emily Dickinson, entre molts altres, pel que fa a poetes.

Les seves primeres obres poètiques les va escriure en castellà. El seu primer poemari De la soledad primera va ser publicat l'any 1964.

L’any següent va publicar l’obra Aquello que he visto. La mateixa poeta es va autoeditar el que seria l’últim poemari escrit en castellà l’any 1967, Tombstone Blues.

Uns anys més tard va començar a escriure poesia en català. Als anys 70 va escriure diversos reculls de poesia que finalment no es van publicar com, "La corda de l'arpa i el coll de l'artista" (1972) o "Orient/Express". L’any 1981 va guanyar el premi de poesia Miquel Martí i Pol de CC. OO., per Quadern de vacances: una lectura d' "El segon sexe", publicat el 1983.

Després d’aquest títol, vindrien Ales intactes (1996), per la que va guanyar el premi Salvador Espriu de poesia de Calafell l’any 1994, Les lentes il∙lusions (2001), obra que va rebre el premi Màrius Torres i l’any 2007 va arribar Congesta.

Congesta és el seu darrer poemari i és “una obra esponerosa en continguts, remarcablement imaginativa i desencotillada a nivell formal, ben cohesionada” afegeix textura a una veu de poetessa que s’agita i desplega des de fa dècades en el nostre escenari literari.

Segons Contijoch la seva poesia, és personal i prefereix la brevetat i l’austeritat en els seus versos. En paraules seves “L'espai poètic hauria de ser, doncs, o almenys ho és per a mi, l'espai humà.”

Com a narradora ha publicat entre d’altres: Potala (1986), La dona liquada (1990) premi Ciutat de Palma‐Llorenç Villalonga de novel∙la, Rímmel (1994) o Els dies infinits (2001).

També és traductora del francès.

La seva poesia ha estat traduïda a diferents llengües, ha participat en diversos festivals de poesia, i des de l’any 1992 (any de la seva creació), forma part de del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club.

També va ser membre de l’equip fundador del col∙lectiu QUARK poesia.

Josefa Contijoch

«La poesia és allò més concís. Diria que escric amb aquell instint de posar ordre al caos. La poesia és un conhort de l’esperit i és un valor transmissible a qualsevol edat. En el meu afany creatiu potser sí que necessito l’escriptura per explicar‐me, identificar‐me, i probablement, donar sentit a aquesta mena de caos que és la vida. Jo crec que escric de la manera que escric per aquesta raó mateixa. I ho faig, si se’m permet l’expressió, una mica voluptuosament perquè l’escriure, per a mi, és un gust. No és només necessitat del que sóc jo sinó que hi entra el gust.»