Autor del mes: Novalis (Octubre 2013)

Poesia de Novalis a les Biblioteques de Barcelona

•

Canciones espirituales.

Sevilla : Renacimiento, 2006.

•

Himnes a la nit. Barcelona : DVD, 2001.

•

•

Escritos escogidos. Madrid : Visor, 2004.

Poesías completas. Barcelona : DVD, 2004.

NOVALIS

Narrativa de Novalis a les Biblioteques de Barcelona

•

Novel∙les i narracions romàntiques (Els deixebles a Saïs ; Heinrich von Ofterdingen). Barcelona : Edicions 62, 1984

Assaig i obra filosòfica de Novalis a les Biblioteques de Barcelona

•

•

La cristiandat o Europa. Barcelona : DVD, 2001.

Fragments. Barcelona : Quaderns Crema, 1998.

Recursos en línia • Georg Friedrich Philipp von Hardenberg (Novalis). Enciclopèdia de Filosofia de la Universitat de Stanford, Califòrnia [Anglès]: http://plato.stanford.edu

Novalis: ¿poeta o místico?. Isabela Herranz : http://isabelaherranz.blogspot.com.es

Autor

del Mes

•

Versòdrom

• Novalis y la religión del amor. Carlos López Dzur : http://www.ellibrepensador.com

Octubre 2013

Georg Friedrich Philipp von Hardenberg (Oberwiederstedt, Alemanya, 1772 – Weiβenfels, Alemanya, 1801), més conegut com a Novalis, pseudònim que adoptà dos anys abans de la seva mort precoç, va ser poeta, filòsof, místic i enginyer civil i màxim representant del primer romanticisme alemany. Anomenat sovint com el “Profeta del romanticisme”, la seva obra i el seu pensament, desenvolupats en els darrers anys d’una vida efímera, van influir de manera decisiva en les posteriors generacions de romàntics.

Nascut en el sí d’una família noble saxona amb profundes conviccions pietistes (corrent religiós sorgit dins del luteranisme que propugnava un retorn a les essències protestants), va gaudir d’una intensa i variada instrucció. El pare, alt funcionari de la cort de Saxònia i director d’unes mines de sal a Weiβenfels, va dedicar a Georg Friedrich, el segon dels seus onze fills, les màximes atencions educatives.

Amb una constitució dèbil i propensa a contraure malalties, qui va superar als nou anys un llarg brot de disenteria va resultar ser un nano d’extremada imaginació i sensibilitat, tarannà poc escaient per a la seva primera instrucció a la rígida Germandat de Moràvia, església a la que pertanyia el seu pare. Enllestit aquell breu i poc satisfactori tast educatiu, va ser enviat a viure durant un any amb el seu oncle, reputat aristòcrata i Comandant de l’Ordre Teutònica, on va familiaritzar‐se amb la seva rica biblioteca i un ambient més cosmopolita. És en el retorn amb la seva família, el 1785, quan comença a escriure poesia en l’estil de Friedrich Klopstock, poeta venerat per la joventut de l’època, o en el d’alguns integrants de la Lliga de poetes de Gottinga, com Gottfried Bürger.

En el curs d’una completa etapa formativa en què estudià història, filosofia, dret i matemàtiques a Jena, Leipzig i Wittenberg i mineria a Friburg (1790‐1797), coneix les figures del pensament que més el marquen en la seva curta vida: l’historiador, poeta i dramaturg Friedrich Schiller, el crític i filòsof Friedrich Schlegel, l’escriptor Ludwig Tieck o el propi Goethe.

Tant Schiller com Schlegel, amb els quals va mantenir una forta amistat, van encoratjar‐lo en el seu aprofundiment intel∙lectual, però el que va jugar un paper decisiu en l’esclat de la seva obra va ser l’enamorament de Sophie von Kühn (1794) –aleshores, una noia de dotze anys– i la seva prematura mort després d’una llarga malaltia (1797). Del perllongat període de dol i de meditació al voltant de la mort en resultà la creació dels poemes d’amor més amargs, místics i nostàlgics de la literatura (Himnes a la nit). I és que és precisament la profunditat o, com destacaria el propi Schlegel, la naturalesa divina dels seus versos, el que converteix la seva poesia en perfecte vehicle de la genuïna ànima romàntica tot conferint‐li caràcter transcendent i universal.

Tot es conjumina en Novalis: poesia, filosofia, religió, ciència, misticisme, vida; per a ell, l’individu desenvolupa el que anomena “força vital”, una activitat que harmonitza raó amb sentiment, anàlisi amb imaginació, facetes de la seva existència que comparteixen, totes elles, un mateix denominador comú: la cerca incansable d’allò absolut.

Recorda Antonio Pau en la nota introductòria del seu estudi Novalis, la nostalgia de lo invisible que la seva vida va ser significativament més breu i més fràgil que la de Johann Wolfgang Goethe, com igualment més minsa va ser també la seva obra. Això no obstant, afegeix Pau, la fugaç existència de Novalis i el grapat de poemes, fragments filosòfics inconnexos i novel∙les inacabades que ens ha llegat exposen “la mateixa perfecció que les del vell poeta il∙lustrat”.

August Coelentin Just sobre la poesia de Novalis

“... Por eso se creó Novalis, en el mundo visible, un mundo invisible. Vivía con la nostalgia de ese mundo. Y es a ese mundo al que ha vuelto, después de haber alcanzado tan pronto su final”

Pau, Antonio. Novalis, la nostalgia de lo invisible. Madrid : Trota, 2010.