Autor del mes: Marianne Moore (Agost 2013)

Poesia de Marianne Moore a les Biblioteques de Barcelona Pangolines, unicornios y otros poemas. Barcelona: Acantilado, 2005

Recursos en línia

Biografia i obra sobre Marianne Moore a l’Associació de Poetes Americans [anglès] <http://www.poets.org/poet.php/prmPI D/96> Marianne Moore a Modern American Poetry-University of Illinois [anglès] <http://www.english.illinois.edu/maps/p oets/m_r/moore/moore.htm >

Perfil a The Poetry Foundation [anglès] <http://www.poetryfoundation.org/bio/ marianne-moore> Moore a El Poder de la palabra <http://www.epdlp.com/escritor.php?id =2061> Poemes i biografia de Moore <https://sites.google.com/site/marianne moorepoemas/>

Versòdrom

Poesía reunida: 1915-1951.

Madrid: Hiperión, 1996

Autor del Mes

Poesía completa.

Barcelona : Lumen, 2010

Agost 2013

MARIANNE MOORE

Marianne Moore va néixer a Kirkwood, un barri perifèric de Saint Louis (Missouri). Va viure i es va criar a la casa del seu avi, ministre presbiterià. El seu pare era enginyer i inventor, però abans del seu naixement va tenir una crisi nerviosa i el van haver d’ingressar a un hospital psiquiàtric. La seva mare era mestra.

El 1894 després de la mort del seu avi, Moore es trasllada amb la seva mare i el seu germà a Carlisle (Pennsilvània). Aquí, comença la seva educació al Bryn Mawr College. A l’escola s’interessa per la biologia i la pintura, anys més tard la poeta reconeixerà la influència que aquestes tenen en la seva poesia. El 1909 es gradua al Bryn Mawr i dóna classes a la Indian School a Carlisle. En aquesta època viatja a França i Anglaterra, on visita llocs emblemàtics que després apareixeran als seus poemes.

A finals de 1915, Moore ja havia publicat 17 poemes i va començar a dedicar-se professiónalment a la literatura.

El 1918 es va traslladar amb la seva mare a viure a Nova York. Continua escrivint poesia tot i que també comença a publicar prosa a: The New York Times, The Egoist i Poetry, i ressenyes de poetes contemporanis com T.S. Eliot o W.B. Yeats. Durant aquesta època va començar la seva amistat amb William Carlos Williams i a escriure´s amb Ezra Pound.

Com a poeta modernista trenca amb els elements formals de la tradició poètica del segle XIX. La seva poesia es caracteritza per construir un món propi i singular. Mitjançant l’humor i la ironia Moore construeix un llenguatge ple d’imatges noves i enèrgiques.

Entre altres elements formals va desenvolupar les seves pròpies estructures rítmiques; el disseny visual del text sobre la pàgina; l’estrofa, i no el vers, com a unitat del poema. Sovint també incorpora tècniques com les cites d’altres fonts en els seus poemes, aquestes es converteixen en imatges que s’integren en els nous versos.

El seu primer poemari titulat Poems es publica l’any 1921, tres anys més tard es va publicar Observations. Entre 1925 i 1929 va ser directora de la revista literària i cultural The Dial. Moore s’ocupa de l’edició, publica poemes seus i escriu ressenyes i articles crítics de poetes contemporanis com Elizabeth Bishop o Allen Ginsberg.

El 1935 es publiquen els Selected Poems amb pròleg de T.S. Eliot, aquesta obra va obtenir el premi Ernest Hartsock Memorial Prize. L’any següent es publica The Pangolin and Other Verse.

Durant la dècada dels quaranta i fins l’any 1967, any en què s’editen els Complete Poems (la primera edició de la seva poesia completa a Espanya va aparèixer al 2010), la seva activitat literària va ser continuada i diversa, va publicar els poemaris: Like a Bulkwark (1956), O To Be a Dragon (1959), The Arctic Ox (1964) i Tell Me, Tell Me (1966). Va traduir les Faules de La Fontaine (1954) i una selecció de contes de Charles Perrault (1963). Publicà una recopilació d’assaigs crítics: Predilections (1955). Així com, Letters From and To the Ford Motor Company (1958), correspondència amb un treballador de Ford, qui li proposà buscar un nom per un nou model de cotxe, i una obra de teatre, The Absentee (1962).

Al llarg de la seva trajectòria literària, va rebre diferents premis i reconeixements: destaquem el Premi Pullitzer de Poesia, el National Book Award i el premi Bollingen, que va obtenir pel poemari Collected Poems(1952) i, la National Medal for Literature (1968).

Va morir el 1972 a Nova York. Moore va ser estimada i valorada pels seus companys de generació: T.S. Eliot, William Carlos Williams, Ezra Pound, W.H. Auden , Wallace Stevens o H.D. William Carlos Williams sobre Marianne Moore […] “la pieza fundamental alrededor de la cual se aglutinaban los esfuerzos dispersos de una generación por deshacerse de los viejos clichés en los que estaba estancada la poesia en lengua inglesa, y librarla de la insipidez.”