Autor del mes : Menna Elfyn (Març 2013)

Poesia de Menna Elfyn a les Biblioteques de Barcelona • Mancha perfecta / Perffaith Nam. Gijón : Trea, 2011.

• Poesia gal·lesa actual.

València : Alfons el Magnànim, 1992.

Recursos en línia

MENNA ELFYN

• Lloc web de Menna Elfyn. [Gal·lès/Anglès]: <http://www.mennaelfyn.co.uk/> •

Menna Elfyn al lloc web del Bristish Council. [Anglès] : <http://literature.britishcouncil.org/mennaelfyn> •

Menna Elfyn al lloc web de Llenyddiaeth Cymru / Literature Wales. [Gal·lès/Anglès] : <http://bit.ly/Xs8hZI>

•

Menna Elfyn al lloc web de l’editorial Bloodaxe Books. [Anglès] : <http://bit.ly/WVw4Dl> • Lloc web de Menna Elfyn. [Gal·lès/Anglès] : <http://www.mennaelfyn.co.uk/> •

Menna Elfyn recitant el poema Cusan Hances en anglès i gal·lès a “The Poetry Station” : <http://bit.ly/ZuKPRK>

•

Versòdrom

Autor del Mes

Menna Elfyn al lloc web de LiteraktumCiudad de Palabras 2012 [Castellà]: <http://bit.ly/YJn2Hx>

Març 2013

Menna Elfyn va néixer al 1951 a Abertawe (Swansea, en anglès), País de Gal·les, a la costa oest de la Gran Bretanya, en una família de parla gal·lesa i molt religiosa, donat que son pare era pastor protestant. És una de les autores més importants i amb més projecció internacional en llengua gal·lesa, sinó la que més. És membre de la Royal Society of Literature i de la Academi Gymreig.

Coneguda sobretot com a poeta, Menna Elfyn ha escrit obres de teatre, novel·les juvenils i assaig; ha fet guions per a ràdio i televisió, és crítica i columnista fixa al diari Western Mail, i fins i tot s’ha atrevit a compondre el llibret de diverses òperes, entre les quals The Garden of Light (1998) per a l’Orquestra Filharmònica de Nova York; Hymn to a Welshman (1999) homenatge al també poeta gal·lès R.S. Thomas; i The Red Lady of Paviland (2010).

Menna Elfyn escriu orgullosament en gal·lès, llengua d’origen cèltic que en l’actualitat té uns 800 mil parlants, però que posseeix una llanguíssima tradició literària i poètica que es remunta al segle VI amb Taliesin. Existeixen una mètrica i un estil basat en l’al·literació propis creats al segle XII amb el nom cywydd, vinculats a la tradició dels bards celtes, i als prestigiosos festivals de poesia i música anomenats Eisteddfod, i que es celebren encara avui.

Menna Elfyn comença a escriure poesia ja de molt jove sota una triple influència: per una banda la dels salms i els himnes religiosos; la tradició poètica en llengua gal·lesa dels bards, des de Dafydd ap Gwilym a Waldo Williams; i la tradició poètica anglosaxona, sobretot amb Emily Dickinson, Walt Whitman i Dylan Thomas. A més, als anys seixanta i setanta comença l’activisme polític des de l’anarquisme cristià, el pacifisme, el feminisme i l’ecologisme. En aquest context estarà força influida pel Walden de H.D. Thoreau, el feminisme d’Adrienne Rich i la poesia en llengua en llegua cèltica de l’irlandesa Eavan Boland. Obtindrà el Premi del Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1977 (Eisteddfod Nacional de Gal·les)– pel seu primer poemari Mwyara (Mores).

Als anys vuitanta porta a terme un canvi de paradigma a la seva poesia. De mirar “cap a dins” del seu país i de la seva literatura, passa a obrir-se cap a enfora i a obrir la literatura gal·lesa a la resta del món, en una tasca pràcticament diplomàtica sense deixar de ser mai una bardd Cymraeg (bard gal·lèsa). El 1990 guanya el Premi al Llibre de l’Any de l’Arts Council of Wales per l’antologia Aderyn Bach Mewn Llaw: Cerddi 1976-1990 (L’ocellet a la mà: Poemes 1976-1990) i al 1995 esdevé membre de la Gorsedd dels bards de l’illa de Bretanya, associació per a la promoció de la literatura i cultura gal·leses.

La matèria poètica d’Elfyn són els temes relacionats amb la possessió i la despossessió, la terrible vulnerabilitat d’allò que ens és preciós i la seva afirmació joiosa, incloent les visions de com cal protegir-les. La seva característica preocupació per la humanitat allà on sigui i el seu amor però incomprensió davant el misteri de la vida femenina, encara que tractat amb un particular humor i enginy.

Es va avenir a ser traduïda –tema que finalment l’apassionarà el de la traducció en poesia, tot i que anteriorment s’hi negava– i comença a publicar llibres bilingües gal·lès/anglès, el primer dels quals Eucalyptus: Detholiad o Gerddi (Tria de poemes, 1995), i al que seguirien Cell Angel, Cusan Dyn Dall (El Petó del cec, 2001), Perffaith Nam (Màcula perfecta, 2005) i Cerddi Newydd (Poemes nous, 2007). El seu reconeixement l’ha dut a ser traduïda a més d’una desena d’idiomes i a esdevenir en Poeta Llaurada per a la infància en 2002.

Darrerament, a part de ser inclosa sovint a múltiples antologies de poesia femenina i gal·lesa, també s’ha dedicat a editar-ne com a The Bloodaxe Book of Modern Welsh Poetry: 20th-Century Welsh-language Poetry in Translation (2003).

Nuala Ní Dhomhnaill sobre la poesia de Menna Elfyn “Menna Elfyn és el fènix de la llengua gal·lesa, brillant, indòmitament moderna i indestructible, com el fènix.

Ella dóna l’esperança a tots els escriptors en llengües minoritàries de que grans coses poden sorgir de les cendres ”.

Nuala Ní Dhomhnaill