Autor del mes : María Eloy-García (Febrer 2013)

Poesia de María Eloy‐García a les Biblioteques de Barcelona

Cuánto dura cuanto. Almería : El Gaviero, 2007 María Eloy García. Málaga : Litoral, 2004 Metafísica del trapo. Madrid : Torremozas, 2001

• •

María Eloy-García

Participació a antologies

•

La voz y la escritura: Antología de 80 nuevas propuestas poéticas. Madrid: Sial;Contrapunto, 2006.

Antología 3. Màlaga: Veramar, 2006 Femenino Singular. Granada: Alhulia, 2006 Hablando en plata. Antología de 17 poetas españoles de hoy. Mèxic: Homoscriptum, 2005 Todo a cien. Poesía española del Siglo XX. Màlaga: Aljibe, 2005 Antología joven 33 de Radio 3. Madrid: Calamar ediciones, 2004 Ilimitada voz. Cádiz: Universidad de Cádiz, 2003 Del paraíso a la palabra. Poetas malagueños del último medio siglo (1952‐2002). Màlaga: Aljibe, 2003.

Poetisas españolas. Antología general.

Madrid: Torremozas, 2002 Mujeres de carne y verso. Madrid: La esfera literaria, 2001.

Poesia Española. Anhos 90 [Antologia portuguesa de poesia espanyola (bilingüe)].

Lisboa: Relogio D’agua, 2000 Feroces. Radicales, marginales y heterodoxos en la última poesía española.

Barcelona: DVD, 1998

• • • • • • • • • • •

Recursos en línia • Blog personal de María Eloy‐García, <http://mariaeloy.blogspot.com.es/>

• María Eloy‐Gracía a Las adinidades afectivas. <http://lasafinidadeselectivas.blogspot.com.es/ 2006/12/mara‐eloy‐garca.html>

Autor

del Mes

Versòdrom

•

Febrer 2013

María Eloy‐García neix a Màlaga el 1972 i és llicenciada en Geografía i Història. Ha escrit un parell de llibres de poesia i ha estat inclosa en nombroses antologies poètiques entre les que citarem Feroces.

Radicales, marginales y heterodoxos en la última poesía española. També ha publicat algunes plaquettes. És col∙laboradora habitual de les revistes Litoral, El maquinista de la generación, Laberinto, Nayagua, Fósforo (edició digital), La Corná, Sonus 13. El 1998 va rebre el Premi Ateneu‐Universitat de Màlaga i el 2001 el I Premi de poesia Carmen Conde de Madrid.

Metafísica del trapo, el seu primer poemari, és un text innovador, que des d’una perspectiva actual recull sensacions, formes i vivències del món explicats des de diferents punts de vista i anàlisi temàtics (disciplines com la història, filosofia, ciència, etc.). Sorprèn la descripció d’espais i d’imatges surrealistes, la visió irònica i crítica de la vida que l’envolta, però el resultat és un llibre diferent i d’interès per a la poesia actual: temes mundans, humor en el fons, imatges inusuals en l'expressió.

Del llibre Cuánto dura cuanto, el segon poemari de l’autora, destaca la multiplicitat de lectures a què es presten els poemes. La qual cosa fa que sigui entenedor tant per al lector del carrer com al més expert en la matèria. Els elements de la portada del poemari ‐ una cadira, una batedora, una rentadora, una nevera i un carret de la compra esclafant una persona‐ reflecteixen les imatges i la temàtica en què s’expressa la poesia de Garcia‐Eloy.

Així aquests elements, els estris que trobem a qualsevol llar, volen rebel∙lar‐se contra els qui els fan servir i alliberar‐se de la presó, la casa, que els manté retinguts.

L’autora utilitza una poètica basada en l’ús de temes quotidians, el recurs de l’humor irònic i unes imatges expressades de forma inusual.

Per a Maria Eloy‐García l'important és que la poesia arribi com més aviat a tothom, "que sea algo inmediato". I considera que la bellesa en si mateixa resulta, tal vegada, insuficient: "Una buena forma para un poema está bien, pero un poema con forma y contenido es la bomba.

Maria Eloy és una elegant en la seva millor accepció. No només ha demostrat que la mística sí és contemporània, aquesta percepció de l'abisme que ens separa de Déu davant la visió del frigorífic a final de mes. També s'atreveix amb l'entusiasme i la passió en aquests temps, pesats, de tan lleus. Cal tenir molt estil per poetitzar la vida quotidiana.

Maria Eloy‐García llança al fang la poesia, la recull bruta, i ens la presenta neta i renovada. Tot gràcies a una base teòrica solidíssima, acompanyada per una aspiració estètica clara: construir un llenguatge nou gràcies a coordenades inusuals, transformant en metàfores elements del nostre món que difícilment haurien estat considerats poètics en altres èpoques i, sobretot, per un talent molt particular.

Divertida, enginyosa i espontània, i amb aquest aire de no donar‐ se importància que és habitual en els importants.

Elena Medel sobre la poesia de María Eloy‐García

“Una sopera, una termomix, el homo sapiens, la vecina del Tercero B, la peluquera y la teoría propugnada por el Botánico‐Conservador del Museo Británico Robert Brown: todo esto, y más, cabe en los poemas de María Eloy‐García. Cristina Llorente, autora de la ilustración de portada de Cuánto dura cuanto, ha acertado de pleno: en ella alguien — hombre o mujer, sin definir: María ha abogado siempre por una poesía neutra, libre de marcas de género, en una firme posición ante la igualdad— casi perece bajo un carrito de la compra. La silla, la batidora, la nevera y la lavadora cobran vida, y luchan por abandonar su encierro —la casa— y abalanzarse sobre quien las portaba.”.