Els miralls negres vidal ferrando

Guia de lectura

OBRES D’ANTONI VIDAL FERRANDO

12 de novembre de 2015

Poesia -El brell dels jorns. Gandia: Ajuntament de Gandia, 1986 -A l'alba lila dels alocs. Palma: Moll, 1988 -Els colors i el zodíac. Palma: Moll, 1990 -Cartes a Lady Hamilton. Barcelona: Columna, 1990 -Calvari. Alzira: Bromera, 1992 -Bandera blanca. Barcelona: Proa, 1994 -El batec de les pedres. Barcelona: Edicions 62, 1996 -Paraula de poeta. Palma: Govern de les IB, 2000 -Sal de migjorn. Palma: Lleonard Muntaner, 2002 -Cap de cantó. Barcelona: Proa, 2004 -Vint hiverns a Montmartre. Palma: El Tall, 2005 -El jardí de les delícies. Madrid: Calambur, 2005 -A cops de ferro i àlgrebra. Palma: Hora Nova, 2005 -Allà on crema l'herba: Obra poètica 2007). Pollença: Edicions del Salobre, 2008 -Gebre als vidres. Barcelona: Meteora, 2012

Novel·la -Les llunes i els calàpets. Palma: Moll, 1994 -La mà del jardiner. Barcelona: Edicions 62, 1999 -L'illa dels dòlmens. Muro: Ensiola, 2007 -Els miralls negres. Barcelona: Meteora, 2013

Els títols en grog els trobareu a la biblioteca

(1986-

Biblioteca de Cultura Artesana Centre Cultural la Misericòrdia Via de Roma, 1, 07012 Palma Telèfons: 971 219 536 / 971 219 531 bca@conselldemallorca.net www.conselldemallorca.net/bca www.facebook.com/ bibliotecadeculturartesana

Club de lectura BCA 2015

-Racó de n'Aulet. Palma: Moll, 1986

Els miralls negres d’Antoni Vidal Ferrando

crònica de la Mallorca del segle XX. També cal destacar‐ ne el dietari, Amors i laberints, i la darrera obra, Els mi‐ ralls negres.

Els miralls negres són dotze relats ambientats a la Mallorca de la Guerra Civil i de la postguerra, però amb unes situacions totalment extrapolables a qualse‐ vol lloc del món.

Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945). Exerceix de mestre fins que es jubila. Comença de ben jove a escriure poesia, influït per l’animador cultural Bernat Vidal i Tomàs i pel poeta Blai Bonet, tots dos de Santa‐ nyí. En plena joventut té una crisi literària i deixa d’escriure. Per completar la formació es matricula per lliure a la Universitat de Barcelona, es llicen‐ cia en història i durant un temps es lliura amb passió a la investigació, a la divulgació i a la didàc‐ tica de la història de Mallorca, en aquest camp el seu treball més important és La població i propie‐ tat de la terra en el municipi de Santanyí (1868‐ 1920).

El 1984 torna a escriure poesia i, en cinc anys, publica cinc llibres, entre els quals cal destacar El brell dels jorns i Cartes a lady Hamilton.

En la seva poesia, original i molt elaborada, es trasllueix el desconcert de l’home actual, amb el pas del temps i la mort com a teló de fons.

En el camp de la narrativa, és autor de les no‐ vel∙les Les llunes i els calàpets, La mà del jardiner i L’illa dels dòlmens, una trilogia que constitueix la

La ruralia illenca, de petites viles i pobles (entre aquests Almandaia, l’espai mític creat per l’autor), és un espai que erròniament s’ha associat a llocs de dolçor i de cal‐ ma i tranquil∙litat, però que en aquesta obra se’ns mos‐ tra com un espai on passen les majors crueltats i barba‐ ritats possibles.

Vidal Ferrando, però, empra amb mestria el poder de suggestió i d’insinuació de les imatges i deixa de banda la violència explícita. No mostra la violència, sinó que només l’insinua, com quan apareixen els cossos davall llençols plens de sang, perquè el lector sigui qui imagini el patiment de les víctimes a les quals ha aconseguit donar veu, tant les particulars de la guerra i postguerra a Mallorca com les de totes les guerres, perquè cada una de les víctimes és un cant contra la barbàrie.

Aquest llibre parla essencialment de la maldat, la mos‐ tra en totes les seves vessants polièdriques, i també del remordiment i de la culpa. Són molt pocs els relats on aquests trets no apareixen.

una obra molt bella, però també molt dura, com testimonien frases finals com «l’infern deu ser un indret on se’t moren els fills abans de complir els setze anys».

Malgrat que el llibre té un referent important en la guerra i en la postguerra civil, en realitat els relats són una indagació en la natura de l’ésser humà i un intent d’explicar Mallorca i el món amb una gran ambició literària, precisió formal i lèxica. Tot per crear una autèntica lliçó del gènere, d’un dels nos‐ tres clàssics vius més importants que ha aconseguit premis importants, com a poeta i com a narrador, com l’Ausiàs March de poesia (1985), Ciutat de Palma (1985, 1995), Cavall Verd ‐ Josep M. Llom‐ part de poesía (1992), Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), Crítica Serra d’Or de novel∙la (2008), entre d’altres.

L’escriptor empra l’excel∙lència narrativa per descriure amb la precisió màxima els estats d’ànim del protago‐ nistes, que sovint tenen un correlat en la natura que els envolta i on destaca l’encert lèxic en el nom de cada planta i de cada ocell i de la resta dels animals, amb tota la càrrega simbòlica que això comporta. Tot per crear

Fonts: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Wikipedia, http://www.edu3.cat, Ed. Meteora 2015