Novel·les humorístiques

Novel·les d’humor

“Comienza tu día con una sonrisa, verás lo divertido que es ir por ahí desentonando con todo el mundo” Mafalda, Quino

L’analfabeta que va salvar un país és una bona teràpia humorística.

Un llibre d’aquells que es llegeix amb un somriure permanent als llavis mentre et deixes sorprendre dels seus girs imprevistos i els seus personatges esbojarrats. Altres novel·les humorístiques que també ens han fet riure i que es troben entre les millors que s’han publicat són les que us expliquem en aquest díptic.

Una conxorxa d’enzes de John Kennedy Toole “Sospito que sóc el resultat d’una concepció particularment dèbil per part del meu pare. Probablement va emetre el seu esperma d’una forma molt descuidada”

Aquesta obra, guanyadora del premi Pulitzer, és la comèdia de les comèdies, un llibre que no necessita excuses o raons per a llegir-la. A les seves pàgines es fa una crítica ferotge de la classe mitja a través d’Ignatius J. Reilly, l’antiheroi per excel·lència, el més entranyable i detestable dels protagonistes literaris. Ambientada a Nova Orleans, la novel·la explica la història d’un home que sobrepassa la trentena, viu a casa de la seva mare, amb la sensació d’ésser un absolut incomprès. Però li toca enfrontar-se de cop amb el món i és aquí a on radica la substància del llibre. En clau de tragicomèdia aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les que es van escriure al segle XX. Frustrat per la poca atenció que va rebre dels editors, John K. Toole es va suïcidar abans de veure-la publicada.

John Kennedy Toole mai va sospitar que Ignatius J. Reilly i els seus necis conjurats acabarien conquerint el món.

Wilt de Tom Sharpe “Sempre que Wilt treia el gos a passejar o, per a ser més precisos, quan el gos el treia a ell o, per a ser exactes, quan la senyora Wilt els hi deia als dos que se n’anessin de casa per a que ella pogués fer els seus exercicis de ioga, Henri sempre seguia la mateixa ruta.

De fet, el gos seguia la ruta i Wilt seguia al gos.”

Un altre gran del gènere va ser l’anglès Tom Sharpe, que amb la seva saga Wilt va reviure el millor de la comèdia anglosaxona.

Mitjançant aquest gris professor, Sharpe destil·la l’estereotip de l’educada societat britànica i planteja, a través d’un humor corrosiu, les llacunes i contradiccions dels que formen part d’ella. És el llibre de capçalera dels guionistes.

Però sobre tots [els personatges de l’obra] està la incommensurable figura de Wilt, el pobre i sofert Wilt. Un personatge dels grans, un antiheroi que acaba convertint-se en un veritable heroi de la modernitat, per la seva forma d’aguantar, pel seu poder de convicció.

Memòries d’un amant sarnós de Groucho Marx Dedicatòria: “Aquest llibre va ser escrit durant les llargues hores que vaig passar esperant que la meva dona acabés de vestir-se per sortir. En aquest sentit, si mai s’hagués posat res a sobre, mai s’hagués escrit aquest llibre”

Llibre en el que l’obsessió i el desvergonyiment se solapen en una hilarant combinació. Després d’un ampli repàs per les seves aventures galants, fracassades totes, Groucho es llença en una hilarant història universal de l’amor, o millor dit del sexe, “aquesta gloriosa experiència que la mare natura va improvisar amb la finalitat de mantenir-nos de peu i, de tant en tant, acostats”.

Si volen regalar-se unes estones inoblidables de bon humor, no deixin passar l’ocasió de llegir aquestes suposades memòries de, no un amant sarnós, sinó un còmic genial i irrepetible.

Les aventures del bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek “Els metges forenses a sota signants basen el seu judici, relacionat amb l’estupidesa absoluta i el cretinisme innat de Josef Svejk , que compareix davant d’aquesta comissió, en el fet que el subjecte s’expressa amb paraules com per exemple “Visca l’emperador Francico José I!”, exclamació que, per si mateixa, és suficient per demostrar que el seu estat mental és el d’un idiota absolut.”

És, potser, l’obra de la literatura txeca més coneguda fora del país ja que poc després de ser publicada es va traduir a varis idiomes i va ser objecte d’adaptacions teatrals i cinematogràfiques. Constitueix una sàtira corrosiva i divertida contra tot allò absurd de les guerres. El seu protagonista, Svejk, amb astut desemparament i sagaç bestiesa, lliura la seva guerra privada contra la maquinària militar com un Sancho Panza de la Primera Guerra Mundial i, utilitzant l’estupidesa com a refinament, es transforma en un estrateg capaç de desarmar qui sigui. El soldat Svejk és un ingenu xarlatà que s’allista a l’exèrcit per a combatre a la Primera Guerra Mundial com si es tractés d’un picabaralla entre austríacs, serbis i turcs. És arrestat per alta traïció, ingressat en un manicomi i es perd en el sud de Bohèmia abans d’arribar al front. Ningú és capaç de

determinar si es tracta d’un conspirador o d’un solemne idiota. Això sí, les seves aventures posen de mitja volta l’exèrcit, les institucions mèdiques i l’administració.

L’al·legat antibel·licista més profund i ple d’humor que ha produït la literatura universal.

La tesis de Nancy de Ramón J. Sender “Llegeixo i prenc nota de tot i de vegades penso que això em fa perdre el temps en trivialitats. Per exemple, ahir vaig descobrir que hi ha una cosa important per al ball que es diu pinrel. Ho fan servir en plural: pinreles. Deu ser alguna cosa com les castanyoles o els cròtals antics que es posaven, crec, en els turmells. I s’han de moure d’una forma especial que es diu moure els pinreles. Aquesta és l’expressió correcta.”

Novel·la epistolar amb les deu cartes que Nancy, estudiant d’antropologia i llengua espanyola que passa un any a Sevilla per a fer la seva tesi doctoral, envia a la seva cosina Betsy de Pennsilvanià. En elles li explica les seves vivències.

Aquesta és una de les novel·les més suggestives i divertides de Ramon J. Sender

!Noticia bomba! de Evelyn Waugh “(...) en una ocasió Jakes va ser enviat a informar sobre una revolució (...) en una de les capitals balcàniques. Es va quedar adormit en el tren, es va passar d’estació, no es va assabentar del seu error, va sortir, es va anar directament a l’hotel, i va enviar per cable una crònica de deu folis (...) A la redacció van quedar bastant sorpresos al veure una crònica així procedent del país veí al de la revolució, però confiaven plenament en Jakes i sis diaris nacionals van treure la notícia en primera i a tota plana.”

Celebrada com una de les gran novel·les d’humor del segle XX, és també l’obra més important, en aquest registre, de l’autor. Lord Copper, un magnat de la premsa de Fleet Street, s’enorgulleix del seu olfacte per a descobrir talentosos reporters. Però, a causa d’una confusió de cognoms, envia a cobrir la guerra civil en una república africana a un dels periodistes més improbables per a aquesta missió. A partir d’aquest equívoc, Evelyn Waugh es llença a una ferotge i desopilant sàtira sobre el món del periodisme, els enviats especials, la informació, la desinformació i la confusió...

Notícia bomba! És el llibre més divertit que hagi llegit mai. El rellegeixo cada any. Gore Vidal

Algo supuestamente divertido y que nunca volveré a hacer de David Foster Wallace “Però és la meva experiència amb la neteja dels camarots el que constitueix l’exemple definitiu d’estrès produït per unes cures tan extravagants que t’afecten el cap (...) La veritat és que gairebé mai veig a l’encarregada de manteniment del camarot 1009, la diàfana Petra, amb els seus plegaments epicantics de llebre. Però tinc bones raons per a creure que ella em veu. Perquè cada vegada que surto durant més de mitja hora del camarot me’l trobo completament net, sense una mota de pols i amb les tovalloles canviades i el bany relluent... El llit està acabat de fer, i te vores d’hospital, i a sobre del coixí hi ha un altre bombó de xocolata farcit de menta (...) És com tenir una mare sense el sentiment de culpa. Però també hi ha, crec jo, una culpa espantosa en això, una inquietud profunda i acumulativa, una incomoditat que es presenta com una espècie de paranoia per ser cuidat.”

A meitat de camí entre el relat i l’assaig, hi ha aquesta compilació de textos escrits en clau d’humor i ironia. El títol de la col·lecció prové d’un assaig escrit pel nord-americà després d’un viatge d’una setmana a bord d’un creuer en el mar del Carib.

És un llibre magnífic, un d’aquells que es llegeix amb plaer i avidesa i que es desitja recomanar als amics aficionats a les lectures poc habituals i als plaers inesperats.

El mal de Portnoy de Philip Roth “La inhibició no creix als arbres, sap, requereix paciència, concentració, requereix uns progenitors molt entregats i amb una considerable inclinació al sacrifici, i un nen que s’esforci com és degut i atengui a les indicacions, per a, al cap de pocs anys, convertir-se en un ésser humà veritablement inhibit i mesquí.”

Aquesta obra és el llarg relat que de les seves frustracions i complexes fa el protagonista, Alexander Portnoy, durant les seves sessions de psicoanàlisi. Des del seu creixement en una típica llar jueva de classe mitja a la Nova Jersey dels anys 40, fins al seu despertar sexual i al desassossec que li provoquen les seves problemàtiques relacions amb les dones, res escapa al seu agut anàlisi i amarga autocrítica. Una lúcida i irònica visió, tremendament divertida, dels costums i psicologia jueves i de l'ensorrament del somni americà.

Aquesta novel·la ens retorna a aquella fase de la vida en la que el creixement es defineix pel que rebutgem en comptes de pel que decidim. Potser és per aquest motiu que resulta tan entendridora, tan pròxima i tan coneguda. Si a això li sumem l’ús indiscriminat de cinisme del narrador, el resultat és un llibre meravellós, ple de moments imprescindibles i d’un talent excepcional. Tot un plaer.

La tia Mame de Patrick Dennis “-A propòsit guapo – va dir. I de nou em va mirar amb ulls inquisitius.

-Sí, tia Mame.

-Alguna vegada el teu pare va dir alguna cosa ... és a dir ... alguna vegada et va parlar de mi abans de morir?

-Només que eres una dona molt peculiar, que quedar a les teves mans era un destí que no li desitjaria ni a un gos, però que no sempre es pot triar i que tu eres l’únic parent viu.

Va deixar anar un crit sufocat. .

-El molt cabró- va dir sense immutar-se.

Jo vaig agafar el meu quadern de vocabulari.

-Aquesta paraula, estimat, era c-a-b-r-ó em va

explicar amb molta dolçor-, ¡S’escriu c-a-b-r-ó, i significa “el teu difunt pare”! I ara surt d’aquí i corre a vestir-te.”

Magnífica sèrie basada en l’excèntrica, vital, capritxosa, seductora i adorable tia Mame que ha fet riure a més d’un amb els seus interminables viatges en companyia del seu nebot, que queda al seu càrrec després de la mort dels seus pares. Dennis va ser una icona de la bohèmia de Nova York, a més d’un dels autors nordamericans més populars dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. El seu personatge estrella va ser rebutjat per dinou editors i va vendre, quan es va publicar el 1955, més de dos milions d’exemplars als Estats Units i es va mantenir cent dotze setmanes a la llista dels deu llibres més venuts del New York Times. Dennis es va convertir el 1956 en el primer escriptor en aconseguir col·locar en aquesta llista tres títols, signats amb tres pseudònims diferents: La tia Mame, The loving couple: His (and Her) i Gestward, Ho! La novel·la també va ser portada a Broadway i adaptada al cinema.

No entenc que es pugui llegir La tia Mame sense riallades i sense rendir-se davant d’un dels personatges més carismàtics, divertits, imprevisibles, glamurosos i entranyables de les lletres anglosaxones. Un dels relats més deliciosos i captivadors que poblen les llibreries.

Sin Noticias de Gurb de Eduardo Mendoza “15.02. Caic en una rasa oberta per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya.

15. 03. Caic en una rasa oberta per la Companyia d’Aigües de Barcelona.

15. 04. Caic en una rasa oberta per la Companyia Telefònica Nacional.

15. 05. Caic en una rasa oberta per l’associació de veïns del carrer Còrsega.”

Perdut a la Barcelona preolímpica, l’extraterrestre Gurb posa al servei de la seva supervivència l’estranya qualitat d’adoptar l’aspecte que vulgui. Es perd amb l’aparença de Marta Sánchez, mentre el seu company alienígena inicia la recerca en la jungla urbana. Pel seu diari personal anem coneixent les increïbles peripècies d’un extraterrestre a Barcelona. En aquest relat de caràcter paròdic i satíric, la invenció de Mendoza converteix la Barcelona quotidiana i absurda en l’escenari d’una carnavalada, on darrere les màscares pintades i grotesques, es revela el veritable rostre de l’home urbà actual i, darrere de l’estil literari, l’acerada consciència artística de l’escriptor.

La millor crítica social que he llegit a la meva vida sobre la societat contemporània és Sin noticias de Gurb.