Page 1

QUATRE BIBLIOTEQUES VUIT LLIBRES I SIS LLIBRERIES


El nom de la rosa, osa, Umberto Eco A l’Edat Mitjana, el franciscà Guillem de Baskervill i el seu deixeble el novici benedictí Adso de Melk arriben a una abadia benedictina on s’ha de celebrar una reunió entre els delegats del Papa. La reunió es veu amenaçada per una sèrie de morts que giren al voltant de l’existència d’un llibre enverinat, un llibre que es creia perdut: el segon llibre de la Poètica d’Aristòtil. Recreació fascinant del convuls món medieval, El nom de la rosa és alhora una aproximació a les obsessions de l'home contemporani.

El novè llibre, Mikel Alvira El llibre explica la història de dos grups que intenten aconseguir un llibre, uns per destruir-lo i uns altres per donar-lo a conèixer. El llibre és el novè d’una sèrie que va escriure Juan Arias Dàvila, un bisbe humanista. Els primers vuit llibres tracten sobre diferents aspectes de la vida com la societat, el govern, la ciutat; però el novè, que fins i tot va ser perseguit per la Inquisició, el que fa és equiparar l’home amb la dona. Una obra intel—ligent i ben tramada, en la que les altes dosis d’intriga i la successió i carisma dels personatges conduiran a la novel—la cap a un final inesperat i de màxima tensió.

Firmin, Sam Savage Relat d’humor negre sobre el poder de la literatura. Nascut a una petita llibreria en un barri decadent de Boston, Firmin aprèn a llegir. Però ràpidament comprèn que una rata culta és una rata solitària. Marginada per la seva família, busca l’amistat del seu heroi, el llibreter, i d’un escriptor de ciència-ficció fracassat. A mesura que Firmin viatja pels carrers solitaris buscant l’amor i la comprensió, la seva soledat i la seva por es tornen humans i irremeiablement commovedors. Un llibre que és un homenatge a la literatura i per tant, en justa conseqüència, una barreja d’amargors, exaltacions, descobriments, revelacions, decepcions i ironies.

La biblioteca de Babel, Jorge Luis Borges És un complex compost per un número indefinit de galeries hexagonals i idèntiques. Les galeries es distribueixen en cinc llargs prestatges a cada paret que


cobreixen quatre dels sis costats. A cada prestatge hi ha 32 llibres de 410 pàgines cadascun. Cada pàgina té 40 línies, cada línia 80 lletres de color negre. La biblioteca existeix des de l’eternitat. El número de símbols ortogràfics utilitzats en els llibres és de 25, incloent l’espai, la coma i el punt. Els llibres de Babel estan compostos a partir de combinacions aleatòries d’aquests signes, esgotant totes les possibles combinacions. Donades aquestes condicions, la biblioteca conté des d’algun llibre que consisteix només a la repetició del mateix grafema, fins a innumerables versions dels Quixot o qualsevol altre llibre, en tots els idiomes coneguts i desconeguts: “basta con que un libro sea posible, para que exista” Per a Borges la lectura és un acte de felicitat, tot i que no per això deixar d’implicar un esforç; el lector de Borges és algú que accepta el desafiament, ja sigui recorrent els prestatges amb els instruments de la crítica especialitzada, o simplement amb el dubte i la imaginació. Perquè la seva visió de la literatura és la d’un teixit, una construcció que no acaba.

La comerciant de llibres, Brenda Rickman Vantrease L’avi d’Anna, Finn es dedica a il—luminar exemplars de la Bíblia i a distribuir-los per tal d’apropar-la a la població sense passar pel filtre de l’Església. Quan aquesta comença a cremar llibres i a assassinar heretges, Anna fuig a França on es dedica a treballar de llibretera. Allà coneix un ric comerciant que, en realitat, és un monjo anglès enviat a França com espia. Novel—la màgica, històrica i que barreja de forma encertada personatges històrics i ficticis creant un text molt entretingut.

El viatge de Baldassare, Amin Maalouf El llibre explica les aventures que porten Baldassare Embriaco a fer un viatge per tot el Mediterrani en busca del llibre El centèsim nom, en el que es diu quin és el centèsim nom de Déu. La novel—la és un viatge iniciàtic, d'aprenentatge, en el que sorgeixen els xocs i les vies de comunicació entre les cultures d’Orient i d’un Occident europeu que es prepara per a debatre les idees il—lustrades. Un periple en el que ressalta l’individu que, davant dels condicionaments socials, reivindica el seu dret a ser estranger sense humiliacions ni hostilitats.


El llibreter de Kabul, Asne Seierstad A través de la vida del protagonista, Sultan Khan, un llibreter afgà, l’autor narra els fets més importants dels últims anys ocorreguts a Afganistan, així com la forma de viure dels afgans, les seves penúries, la falta de drets de les dones i l’opressió a la que es veuen forçades. La barreja de crònica política, faula domèstica i denuncia social ha captivat els lectors.

Signatura 400, Sophie Divry Ni tan sols té nom. I és que ningú parla amb ella, com no sigui per a demanar llibres en préstec. El seu consol: les bones lectures (sempre d’autors morts). Es passa els dies ordenant, classificant, posant signatures. Prefereix la secció d’història a la de geografia, allà en el soterrani d’una biblioteca de províncies, on porta la meitat de la seva vida, on comença a ser vella, però l’anonimat al menys li concedeix petites venjances. Però quan no hi ha ningú, quan la biblioteca està tancada, fins i tot pot donar-li veu a la seva neurosi, a les seves angusties, al vertigen del coneixement literari. Només li queda, doncs, la literatura. Els llibres, els bons llibres. I potser, també, els bons lectors, que van a la biblioteca buscant alguna cosa més que calefacció o aire condicionat, i que donen vida a les grans històries. Aquest àcid monòleg ple d'erudició amb caràcter ens aporta una estona deliciosa entre prestatges i signatures, que com a la vida, es distingeixen en jerarquies significatives, de forma més o menys justa. I entre el silenci de la sala i l'ordre inamovible dels volums, la veu d'una dona sensible que malgrat els retrets, aprecia la seva custòdia del saber públic i de la literatura com el tresor més gran de la seva existència.

El club Dumas, Arturo-Perez Reverte Un col—leccionista de llibres encarrega el protagonista, Corso, que trobi les dues últimes còpies del llibre Les nou portes, el protagonista del qual és el diable. Mentrestant, un amic seu que ha de vendre un manuscrit d’un llibre d’Alexandre Dumas es troba el propietari mort. Al llarg del llibre, Corso haurà de descobrir les relacions que existeixen entre Els tres mosqueters i el diable, mentre es troba amb personatges literaris com la seductora Milady, el perillós Rochefort i l’estranya aparició d’Irene Adler.


Ens trobem amb un cant al fulletó decimonònic, un homenatge a un clàssic del gènere d’aventures: Els tres mosqueters, d’Alexandre Dumas. Però, a més, l’esoterisme i el satanisme es donen cita per a embolicar una trama plena de fantasia, jocs de pistes i erudició.

La lladre de llibres, Markus Zusak Una novel—la humana i emocionant que descriu les peripècies d’una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare fins al final de la guerra. La seva nova família li ensenya a llegir i mitjançant els llibres aconsegueix distreure’s dels horrors de la guerra. Però és el llibre que ella mateixa està escrivint el que finalment li salvarà la vida. El sentit líric de la narració, la curiosa òptica de la Mort com a narradora, l’evasió general dels estereotips, les descripcions plenes d’evocació i sensibilitat, el missatge sobre l’amor als llibres i l’accentuació del poder de la paraula i la lectura converteixen la lectura d’aquesta novel—la en un exercici plàcid i recomanable.

84 Charing Cross Road, Helene Hanff Correspondència que va mantenir, des de 1949, Helene Hanff, una jove escriptora desconeguda, amb un llibreter. Apassionada, maniàtica, extravagant i moltes vegades sense diners, la senyoreta Hanff li reclama al llibreter Frank Doel volums poc menys que introbables que calmaran la seva set de descobriments. Vint anys més tard continuen escrivint-se, i la familiaritat s’ha convertit en una intimitat gairebé amorosa. 84 Charing Cross Road és la història de dues ànimes solitàries unides per una passió: la passió per la lectura, pels llibres, per aquelles finestres cap a altres vides que mai deixen de fascinar-nos. Isabel Coixet

Mendel el dels llibres, Stefan Zweig Escrit el 1929, narra la tràgica història d’un llibreter de vell que passa els dies assegut sempre a la mateixa taula en un dels molts cafès de la ciutat de Viena, on és estimat i admirat tant per l’amo del cafè com per la culta clientela que requereix els seus serveis. Tot i això, el 1915, Mendel és enviat a un camp de concentració, acusat injustament de col—laborar amb els enemics de l’Imperi austrohongarès.


No només és un tribut a l’apassionant univers de la literatura, als mons sorprenents que s’amaguen a les pàgines dels llibres, sinó també un homenatge al llibre com a objecte.

Auto de fe, Elias Canetti Peter Kien és el propietari d’una biblioteca de 25.000 volums de la que s’ocupa ell mateix. Després de somiar que els seus llibres eren cremats, es casa amb la seva assistenta, una dona illetrada, que l’haurà d’ajudar a conservar la seva biblioteca. Però la dona l’acaba fent fora de casa seva i, convertit en un captaire, Kien vaga pel submón de la ciutat amb els seu esperit fluctuant entre horroroses al—lucinacions i una realitat inenarrable. La seva desintegració final el portarà, tancant el cicle del seu somni premonitori, a cremar la seva biblioteca i esperar allà la mort. És una de les novel—les més revolucionàries del s. XX perquè, a través d’una història que pot resultar surrealista i torbadora, desenvolupa el conflicte entre el dogmatisme científic i el pragmatisme quotidià. És a dir: parla de l’enfrontament entre la metafòrica teoria i la crua realitat, però portat a un extrem pràcticament insuportable.

Fahrenheit 451, Ray Bradbury Guy Montag és un cremador de llibres, en una societat on llegir és delicte perquè incita a pensar i qüestionar el poder. La trobada amb una dona fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina. Llavors entra en contacte amb un grup dissident que memoritza els llibres perquè no es perdi el seu missatge. La seva cap l'adverteix i intenta justificar la censura, segons ella adoptada lliurement pels ciutadans per tal de ser feliços i no amoïnar-se amb lectures pertorbadores. El govern el persegueix i ataca la ciutat amb bombes i controls policials, però els homes lliures escapen al camp i es transmeten la literatura oralment esperant el moment en què la societat permetrà de nou el retorn de la cultura. La seva rellevància és innegable, no només perquè és tremendament actual i dóna la sensació de no ser del tot fictícia, sinó perquè és d’aquells llibres que es gaudeixen llegint-los vàries vegades, amb un ritme àgil, una narració senzilla però envoltant i poètica i una temàtica que atrapa el lector per representar una por vital de l’ésser humà, la falta de llibertat de pensament, mitjançant un llenguatge profund i en ocasions fins i tot místic.


La Llibreria de les noves oportunitats, Anjali Banerjee NOVETAT DEL JULIOL A LA BIBLIOTECA Jasmine arriba a l’illa de Shelter per fer-se càrrec de la llibreria de la seva tia. Sola enmig de la pols i el desordre, la jove intenta donar un toc de modernitat al local col—locant títols nous i cridaners a l’aparador; però ben aviat els clàssics de sempre imposen la seva presència i els autors vius i morts voletegen pels prestatges deixant sentir la seva veu. Així Jasmine redescobreix Shakespeare i Poe i no només això, sinó que aprèn a escoltar els seus clients, a comprendre el que de veritat busquen en una novel—la o en un manual de cuina. És alhora una faula romàntica i un homenatge a la bona literatura, perquè, molt sovint, és a les pàgines que ja groguegen d’un llibre oblidat on trobarem les paraules que poden canviar la nostra vida.

Una lectora poc corrent, Alan Bennet La Reina descobreix per casualitat el bibliobús de l’ajuntament aparcat a les portes de les cuines de palau; i a Norman, el jove ajudant de cuina, que està llegint un llibre de Cecil Beaton i que es convertirà en el seu assessor literari. Isabel II d’Anglaterra descobreix en els prestatges de la biblioteca el nom d’una escriptora que coneix, Ivy Compton-Burnett. I d’ella passa a Proust. I de Proust a Genet, la menció del qual farà tremolar el president de França, només hi ha uns quants llibres. Així, mitjançant l’atzar, ella, que fins llavors només havia estat un lloc buit ocupat per una forta idea del “deure”, descobrirà el vertigen de la lectura, de l’ésser, del plaer. Un conte de fades captivador, deliciós i molt divertit. Una aguda meditació sobre el subversiu plaer de la lectura.

Les desventures d’un llibre vagabund, Paul Desalmand L’heroi d’aquesta novel—la és un petit llibre que ens explica les seves aventures, els lectors que té l’oportunitat de conèixer: una vida no exempta de riscos que a la vegada és un repàs de la indústria editorial. Un llibre elegant, vagabund, poeta a estones i una mica xerraire que filosofa sobre la vida, l’amor i l’amistat a través dels lectors que es creuen al seu camí.


És un cant al llibre, a les llibreries i als bons lectors, un entranyable divertiment, un llibre de llibres, d’amor, d’amistat, de vida... això és en definitiva Les aventures d’un llibre vagabund.

L’assassina il·lustrada, Enrique Vila-Matas Vidal Escabia se suïcida amb un llibre al costat, L’assassina il—lustrada. A partir d’aquí, tots els personatges que llegeixen el llibre acaben morint. Sembla que el llibre no actua de manera directa, sinó que és l’ambient sufocant, tens i sense lògica el que accelera la mort dels personatges, com si després de “digerir” el que s’ha llegit, el personatge, internament, començés a sentir una crisi que el conduirà inevitablement a la mort. Publicada por primera vez en 1977, La asesina ilustrada supuso la revelación de Enrique Vila-Matas como uno de los escritores más audaces de su generación. Fue en 1975, en la buhardilla que había alquilado a Marguerite Duras en París, cuando el escritor barcelonés se enfrentó al reto de escribir una novela que provocara la muerte de quien la leyera. El resultado fue un texto donde se apunta lo que luego serían las constantes de uno de los autores europeos más valorados e influyentes de los últimos treinta años: el gusto por los juegos metaliterarios, el dominio de la ironía y los suplicios de la imaginación. Con esta edición proponemos, a modo de homenaje, tres nuevas miradas sobre aquel paisaje fundacional: la del propio autor, quien examina su obra primeriza en el prólogo, un comentario plástico, obra del pintor argentino Óscar Astromujoff, y finalmente, como colofón, un epílogo donde el profesor Jordi Llovet analiza lo que fue su propio análisis del texto treinta años atrás. «Hay libros que inspiran miedo. Miedo de verdad. Más que libros parecen bombas de relojería o animales falsamente disecados dispuestos a saltarte al cuello en cuanto te descuides. Esta experiencia yo sólo la he tenido en dos ocasiones. La primera fue hace mucho tiempo, en 1977 o 1978; leía entonces una novela breve en una de cuyas páginas se advertía al lector que a partir de ese momento podía morirse. Es decir que se podía morir literalmente, caerse al suelo y no levantarse. La novela era La asesina ilustrada, de Enrique Vila-Matas, y que yo sepa ninguno de sus lectores se murió aunque muchos salimos transformados después de su lectura, con la certeza de que algo había cambiado para siempre en nuestra relación con la lectura. La asesina ilustrada, junto a Los dominios del lobo, la primera novela de Javier Marías, marca el punto de partida de nuestra generación.» Roberto Bolaño

quatre biblioteques  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you