Joan Maragall
Aixís mateix les paraules en el vers. Parlem-les, doncs, tal com elles vinguen; i venint amb els mestres tradicionals, admetem-les-hi, ja que una tal aparició és una senyal que sols una vana supèrbia podria menysprear. Deixem-les que passin i repassin amb el va-i-vé de la inspiració, per dintre del mestre en què se’ns presenten, de modo que resti dintre d’aquell motllo tot lo que pugui restar-hi sense detriment de vida... però res més. Perquè si la paraula forta trenca el motllo, val més qu’ella trenqui el motllo que nosaltres les paraules: aixís és com justament els motllos se van renovant amb el temps. Joan Maragall. Elogi de la poesia