lesbianisme i literatura

Lesbianisme i literatura

Gustav Klimt dóna a la representació un explícit sentit sàfic amb quatre lànguides figures de dona que omplenen la superfície, entrelligades amb les algues i envoltades de símbols eròtics

Maria Merçè Marçal va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, nacionalista i comunista i, per un temps, editora.

La seva poesia té el traç d'una aventura apassionada i lliure i, per tant, arriscada. Duta a terme des de la triple rebel·lió que inaugura la "Divisa" de Cau de llunes, llibre motriu, els eixos temàtics de la seva obra s'organitzen entorn de la identitat femenina. L'amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat, la rebel·lió, etc. n'esdevenen subtemes.

Terra de Mai : és un recull de quinze poemes escrits l’any 1982 i publicats en el poemari La germana, l’estrangera de 1985. Representa una evolució important en la poesia de Maria Mercè Marçal, ja que, d’una banda, representa la seva transició al lesbianisme –i, per tant, a la poesia lèsbica, silenciada fins aleshores en la literatura catalana- i, d’altra banda, comporta una espectacular experimentació lingüística i poètica.

Marçal utilitza la sextina, una de les formes més complicades en poesia i que va ser inventada pel trobador Arnaut Daniel.

El títol és un joc de paraules, ja que Mai és també el nom de l’amant de Maria-Mercè Marçal. En paraules de Josep-Anton Fernández: Terra de

Mai és l’exploració d’una geografia ignota, la del cos de la dona estimada, però també la d’un espai utòpic en què el jo femení es reflecteix en l’altra dona. [...] Els poemes són una font de gran plaer, una jouissance lingüística que coincideix amb una explosió de plaer sexual lèsbic. [...]

D’estimar-te se’m trenca la veu i la geniva.

Se m’aviven les dents i el foc de les pestanyes.

Hi ha mil petites boques al teu cos que se’m xuclen.

Hi ha el cargol mariner de l’orella, i el bec del sexe, que estarrufa les plomes i que em repta.

La balma de la llengua, els congosts entre llunes...

Hi ha els teus dits, de les mans i dels peus, vianants Que truquen a la porta, i els meus llavis els obren [...]

El paisatge divers de la bola del món

És el teu cos, avui, ofert, com un deliri De terra, al meu deler de boca viatgera Cos, ment, sexe, desig, plaer... tot s’aplega per formar un univers femení:

Diré el que més m’agrada de tu: barca, llengua, tendresa, ulls, genives, cingles, dents, duna, pena, lluna, pit, oratge, natges, somriure, dits, desig, cintura, pell, arbre, boca, cabells, risc i ventre, foscor, follia, raó, rella, sexe...

passsió segons Renée Vivien Vivien:: Aquesta novel·la és, segons paraules La pa de l’autora una novel·la inspirada en la vida d’aquesta poetessa d’orígen

anglès i d’expressió francesa. Segurament ens trobem davant de la primera autora que després de Safo ha cantat de forma inequívoca i oberta el seu amor per una altra dona. Així el seu nom destaca amb llum pròpia en una tradició sens dubte existent, però subterrània i afectada de forma especial per la invisibilitat i el silenci. La prosa d’aquesta novel·la és pura poesia i el seu estil ha estat comparat a la bellesa i la qualitat dels de Virgínia Woolf i Djuna Barnes, va guanyar els premis Carlemany, el Premi de la Crítica de la revista Serra d’Or i el Premi de la Crítica Espanyola.

Altres exemples Safo: Poetessa grega de l’illa de Lesbos, de la qual deriva la paraula lesbiana, que va dedicar la majoria de la seva poesia a expressar la seves relacions amb dones. El tema principal dels seus poemes és l’amor, expressat sempre amb natural senzillesa, de vegades amb tendresa, de vegades amb passió. Aquests poemes, gairebé sense ornaments, tenen la immediatesa i l’espontaneïtat d’alguna cosa sentida, en els que la persona es mostra en la seva totalitat, en cos i esperit, amb plaer i dolor. Va escriure en dialecte lèsbic i va fer servir diferents mètriques, una de les quals ha acabat adquirint el seu nom, l’estrofa sàfica. La seva poesia va ser molt admirada a l’antiguitat, tant a l’època hel·lenística com a la romana i poetes llatins com Càtul i Ovidi la van conèixer i imitar.

La prima Bette, Honoré de Balzac (1846): Novel·la ambientada a París que narra la història de Bette, una dona d’edat mitjana que planeja la destrucció de la seva família amb l’ajuda de Valérie Marneffe, una jove infeliçment casada. La relació de les dues està marcada per connotacions lesbianes i per un homoerotisme que va creixent al llarg de la novel·la, a

mesura que Bette alimenta el poder de Valérie per a seduir i controlar els homes.

En la cama, Tolouse Lautrec

Las bostonianas, Henry James (1886): considerada una de les millors obres de l’autor i basada en la història real viscuda per la seva germana, narra un triangle amorós entre un inflexible conservador de Mississipí, una fervorosa feminista i la protegida d’aquesta. A l’elevat valor literari del text se li ha d’afegir la seva importància històrica: és un dels primers retrats del feminisme en acció i potser el primer estudi minuciós d’una relació amorosa entre dues dones.

Orlando, Virginia Woolf (1928): narra les aventures, al llarg de trescents anys, del que comença sent un cavaller de la cort isabelina anglesa i acaba essent una dona que ha de patir la repressió social d’una època purament misògina. La dualitat sexual del personatge era la que

envoltava la vida de l’autora, que tenia una turmentosa relació amb la seva pròpia sexualitat, i la del seu grup social més pròxim i és un dels eixos de l’obra en una època en la que el lesbianisme no era ni tan sols contemplat per la societat.

El pou de la solitud, Radclyffe Hall (1928): Explica la vida d’Stephen Mary Olivia Gertrude Gordon una dona anglesa de classe social alta que trobar l’amor en la figura de Mary Llewellyn, a qui coneix mentre treballa com a conductora d’una ambulància durant la Primera Guerra Mundial. No obstant això, la felicitat de la parella es veu afectada per l'aïllament i el rebuig social, que Hall descriu com un efecte que debilita el seu amor. El llibre es va convertir en objecte d'una intensa campanya en la seva contra per part de l'editor del diari Sunday Express i encara que, en teoria, la seva única escena de sexe consisteix en les paraules: “i aquesta nit no van estar dividides”, una cort britànica ho va jutjar obscè perquè defensava “pràctiques antinaturals entre dones”.

Memòries d’Adrià, Marguerite Yourcenar (1951): una de les fonts principals d’inspiració de l’autora és l’exili interior que li oferia la seva vida com a lesbiana i que li va servir per a buscar la seva pròpia

sensualitat i li va donar la llibertat per a expressar els seus propis afectes i la seva pròpia sexualitat. Aquesta cerca està explicada gairebé sempre a través de personatges masculins, per exemple quan es deté a explicar la vida d’un solitari emperador romà a Memòries d'Adrià. En ella mostra l’ambigüitat mental i eròtica d’Adrià, sobretot quan narra la seva relació amb el jove i bell Antinoo.

El precio de la sal, Patricia Highsmith: El 1952 aquesta novel·la va arribar a les llibreries estadounidenques. La signava una autora completament desconeguda: Claire Morgan. Més de 30 anys després, es va reeditar amb el nom de la seva veritable autora: Patricia Highsmith.

El llibre narrava una història d’amor entre dues dones, una noia jove, Therese, i una dona no gaire més gran que ella, però casada, que es deia Carol. El que més va estranyar de l’argument no era que el llibre tractés l’amor lèsbic, sinó el final del llibre. Per primera vegada a la literatura nordamericana, un llibre en el que una dona s’enamora d’una altra dona acaba de manera esperançadora, positiva i, fins i tot, feliç.

El mismo mar de todos los veranos, Esther Tusquets (1978): Primera novel·la de l’autora que narra una història de desig i afinitat entre dues dones madures que viuen entre la hipocresia i la mediocritat de la burgesia catalana. El llibre explica un procés cap a la indiferència i l’autodestrucció: la narradora descobreix paulatinament que la seva realitat és una mera reducció de la vida i l’amor un somni irrealizable en el que sempre hi ha traició.

Massa tard, Mary Wings (1986): novel·la negra que dóna un punt de vista radical i femení. La detectiu Emma Víctor, que aten el “Telèfon de les dones”, rep el missatge d’una desconeguda: “et necessito”. Emma acudeix a la cita i només troba un cadàver. A partir d’aquí es veu atrapada en una xarxa de misteris en l’ambient lèsbic de Boston, per les vinculacions entre un clínica de dones i un accident de iat, el tràfic de drogues i una mansió de l’alta societat. És una novel·la d’intriga, ràpida i canviant, en la millor tradició de Raymond Chandler.