Refem Sant Jordi! Hi havia una vegada, en un poble emmurallat anomenat Arebroc, un castell on vivia una Reina que tenia un fill que es deia Jordi i que era el Príncep. En aquest poble emmurallat vivien amb por perquè cada tarda sentien uns sorolls a l’altra banda de la muralla i alguns veïns, deien que era un drac que vivia al bosc. Una nit d’hivern i plujosa, els veïns es van despertar perquè sentien el soroll molt fort i des de qualsevol habitació de casa! Fins i tot, els pastors que vivien a molts quilòmetres del poble ho van sentir. Al matí següent, la Reina i el Príncep, van citar a tots els veïns a la plaça del poble per intentar tranquil·litzar-los. -
-
Veïns i veïnes d’Arebroc! Portem molt de temps escoltant un soroll més enllà de les muralles i ahir a la nit... Vaig passar molta por! Per això, he decidit que algú anirà a veure que és! Però... qui anirà? – va preguntar cridant un veí. Això! Això! Qui anirà? – va cridar un altre. Bé... havia pensat en fer un sorteig i a qui li toqui, doncs haurà d’anar!
Es va fer un silenci i després de mirar-se entre tots, els veïns van contestar: -
D’acord! Però el Príncep també ha de participar en el sorteig!
I contra tot pronòstic... -
No es farà cap sorteig perquè m’ofereixo com a voluntari! – Va respondre el Príncep. Però, però, però que dius? - Va dir-li la reina. No mare, sóc el Príncep! I quan sigui Rei d’Arebroc, hauré de defensar el poble! I ara tinc la oportunitat de demostrar que podré ser un bon Rei! Visca! Visca! – Cridava el poble.
I des del fons de la plaça, una veueta va sorgir entre tota la xerinola i va cridar ben fort: -
El Príncep no anirà sol! Ens oferim per acompanyar-lo!
Tothom va callar i al girar-se, van veure a una nena amb un gosset petit que estava assegut al seu costat. -
Em dic Jordina i aquest gosset es diu Guau! Us acompanyarem per saber d’on ve aquest soroll que no ens deixa dormir bé!
La Reina no sabia que dir i mentre el poble esperava una resposta, la Jordina va dir: -
Va, si us plau... digues que sí... que vull dormir bé!! El Guau està donant voltes per l’habitació amb molta por i no em deixa dormir. I jo, no tinc gens de por!
[Escribir texto] [Escribir texto]
[Escribir texto]