Joan Margarit Joan Margarit va ser un poeta i arquitecta nascut a Sanaüja, la Segarra, l’11 de maig de 1938 i que ens va deixar a Sant Just Desvern el 16 de febrer de 2021. Des del 1968 fins a la jubilació fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i realitzà projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot. Obres conjuntes són la cúpula d’un mercat a Vitòria (premi Europeu d’Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Així mateix, formà part de l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc. S’inicià com a poeta en llengua castellana: Cantos para la coral de un hombre solo (1963), Doméstico nací (1965), Crónica (1975) i Predicción para un bárbaro (1979), a més de traduir Estimada Marta de Miquel Martí i Pol. A partir de L’ombra de l’altre mar (1981) i Vell malentès (1981, premis Vicent Andrés Estellés i de la Crítica) publicà en català, tot aprofundint en la recerca de les seves arrels personals. La major part de la seva obra fou publicada també en castellà, sigui en versió bilingüe o simultània, quasi sempre realitzada per ell mateix. En prosa, a Noves cartes a un jove poeta (2009) reflexionà entorn de l’activitat poètica i el 2018 publicà les memòries Per tenir casa cal guanyar la guerra. Teoritzà sobre la poesia a través de diversos pròlegs i epílegs als seus reculls. Traduí Elizabeth Bishop i altres poetes anglo-nord-americans, i hi ha versions d’obra seva a l’anglès, al francès, al portuguès, a l’hebreu, al basc, a l’alemany i al rus. Tugs in the Fog, la seva primera antologia a l’anglès en versió d’Anna Crowe, rebé el 2006 la menció Poetry Book Society Recommended Translation. La seva poesia és de veu interior, d’una tonalitat reflexiva amb versos rics d’abstraccions i símbols, una poètica de fidelitat que furga en els records i medita sobre la fugacitat del temps, la mort, l’amor i els interrogants de l’existència. Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1989), l’any 2011 rebé el premi Vallverdú a la trajectòria i el 2013 el premi Víctor Sandoval Poeta del Mundo Latino atorgat pel Seminari de Cultura de Mèxic, el primer cop que un poeta en llengua catalana rebia la distinció. L’any 2015 rebé el premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement a la trajectòria, el 2017 el premi Pablo Neruda del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Xile i el 2019 el premi Reina Sofía de poesia iberoamericana i el premi Cervantes. Font: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040200.xml
A la Biblioteca trobem:
Barcelona amor final
Càlcul d’estructures
Casa de misericòrdia
Estació de França = Estación de Francia Text en català i castellà
Un hivern fascinant
Joana
Misteriosamente feliz Text en castellà i català
Poesia amorosa completa: 1980-2000
Els primers freds: poesia 1975-1995
A l’eBiblio:
Barcelona amor final
Casa de misericòrdia
Un hivern fascinant
Joana
Un mal poema ensucia el mundo: Ensayos sobre poesía, 1988-2014
No era lluny ni difícil
Per tenir casa cal guanyar la guerra
Todos los poemas (1975-2012) Desde Restos de aquel naufragio hasta Se pierde la señal