CLUBDELECTURA Biblioteca Bellvitge, dimarts 28 d’octubre de 2014 a les 19:00h.
L'autor descobrirà
El Maestro del Prado Aquesta obra presenta un apassionant recorregut per les històries més desconegudes i secretes d'una de les pinacoteques més importants del món, el Museu del Prado. Per dur-ho a terme, l'autor se'ns presenta com a alumne i mestre ensenyant-nos el Museu en tots els sentits. Quan acaba d’arribar a Madrid l’any 1990, el jove Javier troba en el Museu del Prado un remant de pau, un refugi enmig de l’enrenou de la ciutat. En una de les seves visites, mentre observa fascinat el quadre La Perla, de Rafael, un enigmàtic personatge s'apropa a ell i li proposa explicar-li tots els secrets que amaga el Museu. Aquest home, li mostrarà com en els quadres de l’època de Rafael no tot és el que sembla. A partir d'aquell moment el doctor Luis Fovel (que és el nom d’aquest enigmàtic mestre) recorrerà amb l'autor les sales del museu i li desxifrarà els enigmes que amaguen les pintures renaixentistes, proporcionant-li una sèrie de pautes que mai Javier hagués imaginat. Quan es van pintar els quadres de Rafael, Leonardo o Tiziano, en ple Renaixement, explica Fovel, molts pensaven que el model cristià del món estava a la vora del col·lapse, que es vivia la fi dels temps i no hi havia noble, clergue o pontífex que no estigués atent a les profecies que recorrien el continent. Va ser una època en la qual la Inquisició era la gelosa guardiana de l'ortodòxia i aquells mestres van haver d'utilitzar imatges d'aspecte innocu per transmetre certs coneixements prohibits que els havien estat confiats pels seus mecenes. Si es desconeix això, afirma Fovel, resulta impossible penetrar en el sentit profund de les pintures. Para Fovel, l'obra de Rafael i les d'altres genis com Bosco, Brueghel, Tiziano, Juan de Juanes o El Greco va ser concebuda com una porta, un accés directe sense intermediaris eclesials, cap al món espiritual. El seu art, doncs, calia aprendre a mirar-ho amb l'ànima, no amb els ulls.
La Glòria de Tiziano, l'impressionant quadre que es troba a l'entrada del museu, ha d'entendre's literalment com un llindar manat crear per Carlos V en persona perquè el seu esperit accedís més ràpidament a la vida eterna. Va ser un llenç davant el qual l'emperador meditava amb freqüència, i una de les poques possessions que es va permetre en el seu retir de Yuste abans de lliurar la seva ànima a Déu. L'Últim Sopar de Juan de Juanes amaga un altre desafiament intel·lectual i espiritual. El grial que apareix en la pintura és per a molts el veritable calze de l’últim solar, una relíquia que encara es troba custodiada en la catedral de València. En la seva última trobada amb el mestre, el més sorprenent i aclaridor de tots, se li revelaran les “instruccions de lectura” del Jardí de les delícies del Bosco, una espècie d'examen de finalització de carrera per qui estigui interessat en els arcans que tanquen els quadres del Prado. Després Fovel guiarà a Serra enfront d'un altre quadre inquietant El triomf de la mort, de Brueghel el Vell-, una sort de malson de pesta i destrucció amb un missatge xifrat en el seu interior. I finalment, El Greco, el pintor misteriós per excel·lència, que la seva obra El somni de Felipe II o La Glòria –connectada subtilment amb la de Tiziano– es troba a l'Escorial, i va ser el seu primer quadre pintat a Espanya.
Biblioteca Bellvitge. Plaça de la Cultura, 1. 08907 L’H. Tel. 932 641 572 bibbellvitge@lbibbellvitge@l- h.cat