León el africano de Amin Maalouf

AMIN MAALOUF

L e ó n e l A fri c a n o Dimarts, 7 d’octubre a les 19:00

Novel.la Històrica

L’AUTOR I L’OBRA

Amin Maalouf és un escriptor libanès cristià. Va néixer a Beirut al 1949 dins la comunitat ortodoxa, una minoria dins la minoria cristiana. Va estudiar sociologia a la Universitat Francesa de Beirut, i va treballar com a periodista, arribant a dirigir el diari en àrab An-Nahar.

Quan al 1975 va esclatar la guerra civil al Líban, Maalouf s’exilià a França. Allà va ser director de la revista de política africana Jeune Afrique. Al 1983 va iniciar la seva carrera literària amb la publicació de l’assaig Les Croades vistes pels àrabs, que va ser un èxit de vendes. Al 1986 publicava León el africano, potser la seva obra més coneguda i la que li va reportar l’èxit i el reconeixement.

Posteriorment ha publicat Samarcanda al 1988, Els Jardins de llum al 1991, el primer segle després de Béatrice al 1992, La Roca de Tànios al 1993, que va guanyar el premi Goncourt, el més prestigiós de França, Les Escales de Llevant al 1996 i El Periple de Baldassare al 2000. També ha publicat els assaigs Les identitats que maten al 1998 i Origens al 2004.

Totes les novel·les de Maalouf tenen com a rerafons el conflicte i la falta de comprensió entre Orient i Occident, entre el Món Àrab i Europa. A més a més, els seus protagonistes solen ser persones desarrelades, emigrants i viatgers involuntaris a qui les circumstàncies de la vida han dut a una vida errant. Probablement aquests dos aspectes són conseqüència de la seva pròpia experiència vital: com a emigrant en un país estranger i com a persona que intenta obrir ponts entre dos móns a partir de la seva particular situació, un àrab cristià que ha estat educat a la manera occidental i escriu en una llengua europea.

El cas de Lleó l’Africà és paradigmàtic en aquest sentit. Es podria dir que era un personatge perfecte per a que Maalouf hi reflectís la seva visió del món. Com ell, Lleó fou un home desarrelat que va viure entre dos móns. Un convers que es va tornar a convertir. A través dels ulls del seu protagonista Maalouf reflexiona sobre la intolerància dels cristians espanyols, sobre el fonamentalisme que lentament s’imposa al món musulmà, sobre la convivència de les tres religions als països àrabs i sobre el què significa ser un emigrant desarrelat i com les persones podem crear la nostra identitat a partir de les que ens envolten.

LLEÓ L’AFRICÀ

Lleó l’Africà és la vida novel·lada de l’escriptor àrab Hassan bin Muhammed al-Wazzan al-Fasi. Es calcula que Hassan va néixer a Granada cap el 1488 i va morir cap el 1554 en una localitat desconeguda. La seva importància històrica ve del fet d’haver escrit un llibre per al papa Lleó X anomenat Descripció de l’Àfrica. Era una de les poques fonts sobre

l’Àfrica

sub-Sahariana

que

es

podien

trobar

a

Occident abans de la colonització del continent al segle XIX.

La vida de Lleó es prestava, com poques, a fer una novel·la per dos motius: d’una banda els pocs coneixements que tenim sobre la seva vida, limitats als que dona ell en el seu llibre; de l’altre a una vida que realment, va tenir mols aspectes novel·lescs.

La seva família va abandonar Granada quan Hassan era molt petit, fugint de la pressió a que els nous governants cristians sotmetien als musulmans. Es van refugiar a Fes, que és on va créixer. Va estudiar lleis a la mesquita kairaouin i va obtenir el títol de faqih, expert en llei islàmica. Un dels seus oncles era comerciant i ja de ben jove el va començar a acompanyar en viatges que, a vegades, eren tan comercials com diplomàtics. Fou així que Hassan viatjà per tot el nord d’Àfrica i creuà el Sàhara arribant a les ciutats de Timbuctú, Gao i Kano. En un dels seus viatges va ser testimoni de la conquesta d’Egipte per part de l’imperi otomà, un dels esdeveniments fonamentals del món musulmà al segle XVI. Sembla que també va visitar La Meca i Istanbul.

Tornant d’un dels seus viatges va ser capturat per pirates cristians a prop de l’illa de Djerba, a Tunísia. Els seus segrestadors s’adonaren ràpidament que havien capturat una persona culta i de certa importància. El van vendre com a esclau al papa Lleó X, qui va alliberar-lo a canvi de que es convertís al cristianisme i escrigués un llibre explicant les coses que havia vist a l’Àfrica. El seu nom cristià fou Lleó, en homenatge al Papa. Pel seu origen se’l va conèixer com a Lleó l’Africà. Després de la mort de Lleó X va abandonar Roma i va visitar diverses ciutats italianes.

Sembla que als darrers anys de la seva vida va tornar a Àfrica. Va viure a Tunis i es va tornar a convertir a l’Islam. Maalouf omple molts dels buits de la seva vida teixint un relat apassionant i vibrant que ens transporta pel convuls mediterrani del segle XVI. És una d’aquelles novel·les que costa de deixar.

EL MAGREB I L’IMPERI OTOMÀ AL SEGLE XVI

Un dels aspectes més interessants de l’obra d’Amin Maalouf

és

la

seva

capacitat

per

col·locar

els

occidentals en el punt de vista dels musulmans. Així un dels fils conductors de la novel·la és la sensació de pèrdua i humiliació que experimentaren els musulmans arrel de la conquesta de Granada. La idea d’estar sent vençuts pels cristians s’anava imposant a l’Islam des de l’època de les croades. La pèrdua definitiva d’AlAndalus fou, doncs, un cop molt fort. Des d’aquest punt de vista s’entén la il·lusió que crea entre els musulmans l’aparició de l’imperi otomà. Justament en aquells anys començava a estendre’s per l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, i semblava capaç de enfrontar-se de tu a tu a les potències cristianes. Fins hi tot semblava possible recuperar Granada i la resta d’Al-Andalus.

Tant la conquesta d’Egipte pels otomans, com la d’Algèria són vistes pel protagonista en aquesta clau

NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE L’HOSPITALET Lleó l’Africà

Les escales de Llevant

Les Croades vistes pels àrabs

El periple de Baldassare

La Roca de Tànios

Samarcanda

Orígens

Identidades asesinas

BIBLIOTECA BELLVITGE Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet Tel. 93 264 15 72 Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es