L’AUTORA I L’OBRA
Empar Moliner va néixer el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana. De petita el seu avi li regalava per fascicles la sèrie En patufet , fet que influiria molt en la seva literatura.
Va
abandonar
els
estudis
a
tercer
de
batxillerat i poc després es va independitzar. Va provar sort en el món del teatre, va
ser actriu i cabaretera,
amb el vist i plau del poeta Joan Brossa. Però és amb el periodisme, primer en els serveis informatius de COM Ràdio i més tard en les pàgines de l’edició catalana de El País on es fa un nom i una excel·lent reputació. L’autora és molt polifacètica i a més de dedicar-se a la literatura, col·labora en programes de televisió com Bon dia Catalunya i també en programes de ràdio com El matí de Catalunya Ràdio o Minoria absoluta de RAC 1. També ha presentat un programa televisiu satíric i humorístic a TV3 anomenat Herois Quotidians. La literatura de Moliner està protagonitzada pels conflictes domèstics i familiars, quotidians i cruels, reiterats i abastament coneguts. Com al món dels nens, la llar és per Moliner el territori de les pors salvatges, de les amargues frustracions, de les tragèdies de l’individu que es busca a sí mateix. El català que utilitza l’autora és actual, viu i audaç. És una creació intuïtiva i personal de l’escriptora, però té les seves arrels en la curiositat per conèixer el català del carrer. Al mateix temps, el seu estil es basa en el català literari – líric però també humorístic – del Patufet. Al 1999 va publicar la recopilació de contes L’ensenyador de pisos que odiava els mims i al 2000 va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne . Però amb el llibre de cites T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), la recopilació de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi (2005) i la recopilació de relats Desitja guardar els canvis? (2006) Moliner es converteix en autora d’èxit.