Palmeras en la nieve de Luz Gabás

Biblioteca Bellvitge Avinguda d’Amèrica, 69 Telèfon: 93 264 15 72 bibbellvitge@l-h.cat 08907 L’Hospitalet de Llobregat

Llibres sobre Guinea Equatorial a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació Alicia Campos Serrano: De colonia a estado: Guinea Ecuatorial 1955-1968 Gustau Nerín: Un Guardia civil a la selva Gustau Nerín: Guinea Equatorial, història en blanc i negre: dones negres i homes blancs a la Guinea Equatorial: 1843-1968 Gustau Nerín: La última selva de España José Menéndez Hernández: Los últimos de Guinea: el fracaso de la descolonización Jeús Salafranca: El sistema colonial español en Africa Guinea Ecuatorial: un país sometido al terror y al hostigamiento Albert Sánchez Piñol: Pallassos i monstres

CLUB DE LECTURA DE NOVEL·LA HISTÒRICA Biblioteca Bellvitge Dimarts, 12 de febrer a les 19:00h www.l-h.cat/biblioteques/bellvitge

www.facebook.com/bibbellvitge

L’AUTORA I L’OBRA

GUINEA EQUATORIAL: LA COLÒNIA AFRICANA D’ESPANYA

Luz Gabás va néixer a la ciutat de Monsó, a Osca, l’any 1968. Va passar la seva infància a cavall entre els pobles de Cerler a la vall de Benasc, d’on és originari el seu pare, i el de Serrate, a la Vall de Lierp, on va néixer la seva mare. Actualment viu a Anciles, un poble de la vall de Benasc i des de l’any 2011 és alcaldessa del municipi de Benasc.

Va estudiar filologia anglesa a la Universitat de Saragossa, i després d’una estada d’estudis a la ciutat californiana de San Luis Obispo, va tornar a Espanya i es va posar a treballar com a traductora. Més endavant va aconseguir una plaça de professora a la Universitat de Saragossa. Des d’aquell moment va compaginar la seva feina de traductora amb la investigació filològica. S’ha interessat especialment pel benasquès o patuès, la llengua que es parla a la seva vall, i que conforma un parlar de transició entre el català i l’aragonès.

Ningú a Espanya desconeix el passat colonial del país. La presència aclaparadora de l’espanyol a l’Amèrica Llatina n’és un recordatori constant.

El que no és gens habitual és que la gent recordi que Espanya va perllongar la seva aventura colonial en ple segle XX en terres africanes. Potser algú recorda la guerra del Sahara, i és evident que encara es parla de les ciutats “espanyoles” de Ceuta i Melilla, però gairebé ningú recorda l’única colònia que Espanya va tenir a l’Àfrica tropical: Guinea Equatorial. En aquest sentit, la novel·la de Luz Gabás te el mèrit afegit de permetre recuperar una part del passat d’Espanya.

Luz Gabás ja havia fet alguna incursió en el món literari, especialment en el món del teatre, però fa uns anys va tenir la idea d’escriure una novel·la sobre part del passat de la seva família: l’emigració de gent del pirineu aragonès a la llavors colònia espanyola de Guinea Equatorial per treballar a les plantacions de cacau.

El resultat ha estat Palmeras en la nieve, una novel·la que enseguida a aconseguit un nombre impressionant de vendes. Narra la història de dos germans del poble de Pasolobino, nom literari darrera del que s’amaga la vall de Benasc. Jacobo i Kilian arriben a Guinea Equatorial per a treballar a la finca de Sampaka, fundada per un altre immigrant del seu poble. A través de les seves experiències veiem com era la vida dels colons espanyols a l’Àfrica tropical als anys 50, i com van ser els convulsos temps que desembocaren en la independència.

La novel·la transcorre en dos temps històrics paral·lels, ja que en ple segle XXI, Clarence, la filla de Jacobo, descobreix un misteri familiar llargament amagat i relacionat amb els anys que els dos germans passaren a Guinea.

L’obre

La illa de Bioko, Fernando Poo en els temps colonials, i el territori continental de Mbini, abans Rio Muni, van passar a Espanya arrel del tractat de San Ildefonso el 1777. Portugal els cedia a canvi d’alguns territoris fronterers entre Brasil i Paraguai. Espanya, però, es va desentendre de les seves noves colònies, i fins hi tot l’illa va ser ocupada pels britànics a mitjans del segle XIX com a base naval des de la que lluitar contra el tràfic d’esclaus.

Espanya no s’interessà realment per les seves petites colònies africanes fins a principis del segle XX, quan arrel del congres de Berlin es va veure obligada a ocupar-les. Als anys 20 es va començar a desenvolupar la que seria la gran riquesa de la colònia: les plantacions de cacau. L’illa de Bioko produïa un dels cacaus amb més qualitat del món. Moltes plantacions es varen fundar aprofitant el seu ric sol volcànic, entre elles la de Sampaka on va treballar el pare de Luz Gabás.

Palmeras en la nieve ens mostra com era la vida de la colònia en els seus anys d’apogeu. Veiem el dur treball a les plantacions, però també la segregació racial tant en el treball com en la vida diària. Com a la resta de colònies africanes, a la Guinea espanyola es practicava l’apartheid encara que no tingués aquest nom. També veiem com es va anar creant una oposició africana, i com Espanya es va veure obligada a concedir la independència encara que fos en contra de la seva voluntat .

La novel·la també ens permet veure els primers anys de la dictadura de Francisco Macias, un dels majors criminals de la història africana. La persecució dels espanyols, motiu de la fugida de Kilian de l’illa és l’excusa per mostrar-nos la repressió que exercia Macias sobre qualsevol que la seva paranoia el fes creure que era un potencial enemic: opositors, nigerians, bubis de l’illa de Bioko i intel·lectuals.