L’AUTOR I L’OBRA Najib Mahfuz va néixer a la ciutat del Caire (Egipte) al 1911 i va morir a la mateixa ciutat al 2006. Va estudiar filosofia a la Universitat de El Caire, on es va llicenciar al 1934. El jove Najib va començar a escriure relats a la seva etapa universitària, però no seria fins 1939 que va iniciar la seva carrera literària. Entre aquest any i 1944 va publicar tres novel·les ambientades en l’Egipte faraònic: La maledicció de Ra (1939), Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons (1943) i La batalla de Tebes (1944). Les tres formaven part d’una sèrie molt més llarga que deixà inacabada. A partir de 1945 Mahfuz va passar a escriure novel·les ambientades en la ciutat del Caire on intentava mostrar la vida dels seus barris i de la seva gent. Les preocupacions polítiques i socials hi són molt presents, i reflecteixen la convulsa situació política que va dur a l’enderrocament de la monarquia egípcia al 1952. En aquest període l’autor va escriure les que es consideren les seves millors obres: El carreró dels miracles (1947), i la trilogia del Caire, Entre dos palaus (1956), El palau del desig (1957) i El carrer del sucre (1957). L’última novel·la d’aquest període és Els nois del carreró (1959), que ha estat prohibida al seu país perquè es considera que menysprea Mahoma. Va ser arrel d’aquest llibre que els islamistes radicals egipcis condemnaren a mort Mahfuz. Després l’autor inicià una etapa en que els elements fantàstics i surrealistes s’incorporen a la seva obra. D’aquesta època és La taberna del gat negre (1969). A partir de mitjans dels anys 70, Mahfuz comença una etapa, que durarà fins a la seva
mort,
on
alterna
totes
les
temàtiques
que
havia
tractat
anteriorment. D’aquesta època són novel·les sobre l’antic Egipte, com Akhenaton, El rei heretge (1985), o novel·les realistes ambientades a El Caire com El cafè de Qúshtumar (1988). L’any 1988 li va ser atorgat el premi nobel de literatura, sent el primer i únic escriptor àrab que l’ha rebut. Entre els seus mèrits l’acadèmia sueca va considerar que ell és el pare de la novel·la àrab contemporània. Al 1994 va patir un intent d’assassinat per part de dos joves islamistes. Mahfuz va sobreviure, però va quedar greument afectat. Va patir fortes disminucions en la capacitat auditiva i visual, i la paràlisi del braç dret, fet que li va impedir escriure. Els seus darrers textos els va haver de dictar.