L’AUTOR I L’OBRA
Jose Luis Sampedro va néixer a Barcelona al 1917. El seu pare va néixer a La Habana, la seva mare a Argelia, el seu avi a Manila i la seva àvia a Suïssa. Aquesta varietat d’influències és fonamental a la seva obra. Al 1918 la seva família es trasllada a Tànger, on van néixer els seus germans, i allà va viure fins als 13 anys.
Un cop passada la guerra civil, treballa com a funcionari de duanes a Melilla i després a Madrid on estudia Ciències Econòmiques, aconseguint la Llicenciatura amb Premi Extraordinari al 1947. És llavors quan escriu la seva primera novel·la, La estatua de A dolfo Espejo, que no es publicà fins al 1994. Durant aquesta època es casa amb Olga Lucas, té una filla i escriu l’obra La sombra de los días. Entra al Servei d’Estudis del Banc Exterior d’Espanya i escriu la seva primera obra de teatre: La paloma de cartón. Al 1951 treballa també d’assessor del Ministre de Comerç i comença a escriure obres d’economia. Arriba a ser Sots-director General del Banc Exterior
d’Espanya i
segueix publicant importants obres d’economia com ara Realidad económica i análisis estructural o El futuro europeo de España. Al 1961 publica El río que nos lleva a més d’un parell d’obres econòmiques. Al 1966 expulsen de la Universitat dos professors amics seus, Aranguren i Tierno Galván. Sampedro s’uneix a ells i amb la col·laboració d’altres professors creen el Centro de Estudios e Investigaciones (CEISA), que va ser tancat pel govern tres anys després. Aquesta època convulsa fa que accepti una feina a les universitats angleses de Salford i Liverpool. Al seu retorn escriu la sàtira El caballo desnudo que li serveix per desfogar-se de les frustracions que pateix davant la situació del país. Al 1971 retorna al Ministeri d’Hisenda i dona classes, entre d’altres llocs,
a la
Universitat Autònoma de Barcelona i al 1976 torna al Banco Exterior com a assessor. Sampedro comença la seva faceta de polític al 1977, quan va ser Senador a les primeres Corts democràtiques. Al 1980 neix el seu únic net, Miguel, que inspirarà la seva obra més llegida La sonrisa etrusca, la novel·la que li va donar una popularitat absoluta. Un any després publica Octubre, octubre, obra que trigà vint anys en escriure