Issuu on Google+


Tot i no ser un gènere que compti amb les simpaties generals del gran públic, el musical constitueix una part imprescindible del cinema. Fruit d’uns personatges i unes circumstàncies que rarament es tornaran a repetir, és el resultat de la combinació d’un sistema de producció costós amb esforç creatiu, imaginació, fantasia, la cerca de noves solucions temporals i d’espai... i amb la necessària intervenció de tècnics especialitzats i actors carismàtics.

El musical a la biblioteca És per això que us oferim una breu guia amb els musicals que podeu trobar a la nostra biblioteca. En primer lloc, el musical nord-americà classificat per dècades, a continuació el realitzat fora dels Estats Units, i , finalment, les bandes sonores disponibles a la biblioteca, així com un seguit de documents relacionats amb aquest gènere.

El musical nord-americà El cinema sempre ha estat musical: des de bon començament ha comptat amb una partitura per a la projecció de les pel·lícules. Ara bé, quan va esdevenir sonor, el musical va passar a designar un gènere cinematogràfic eminentment centrat en la música, nascut i desenvolupat als Estats Units.

Els orígens

El cinema musical i el sonor estan tan units que comparteixen origen: la primera pel·lícula sonora, produïda trenta-dos anys després de la seva invenció va ser un musical. CROSLAND, Alan. El cantante de jazz = The jazz singer. Intèrprets: Al Jolson, May McAvoy, Warner Oland. (EUA, 1927) Jackie Rabionowitz somnia en ser cantant de jazz, però el seu pare, cantor de salms en una sinagoga, s’hi oposa radicalment. El noi s’escapa de casa i, amb el temps, aconsegueix triomfar en locals de varietats. A punt de fer la gran estrena, Jack rep la notícia que el seu pare està a punt de morir i s’hi intentarà reconciliar a través de la música.


Prenent com a model els espectacles de varietats de Broadway, una part de les pel·lícules d’aquesta dècada esdevenen revistes portades a la gran pantalla. Altres es decanten més per l’opereta, sobretot les realitzades per directors d’origen europeu, com Lubitsch i Curtiz. Comença l’època daurada del musical.

BACON, Lloyd. Calle 42 = 42nd street. Intèrprets: Dick Powell, Ruby Keeler, Warner Baxter (EUA, 1933) S’està a punt d’estrenar Pretty lady, un musical protagonitzat per Dorothy, una noia sense gaires aptituds però protegida pel promotor de l’obra. Quan la cantant es trenca el turmell, però, ha de ser substituïda per una corista.

BERKELEY, Busby Hijos de la farándula = Babes in Arms Intèrprets: Mickey Rooney, Judy Garland, Charles Winniger. (EUA, 1939) Fill d’una família d’actors de varietats, Mickey Moran vol muntar el seu propi espectacle amb la seva amiga Patsy. Tot i que el seu pare s’hi oposa, decideixen tirar endavant el projecte. Tot es complica quan, per motius econòmics, Mickey ha d’acceptar que la protagonista sigui una altra noia, Rosalie, en comptes de Patsy.

SANDRICH, Mark. La alegre divorciada = The gay divorcee. Intèrprets: Fred Astaire, Ginger Rogers, Edward Everett Horton. (EUA, 1934) El ballarí nord-americà Guy Holden, de viatge a Londres, viu una divertida peripècia amb una guapa desconeguda. Enamorat, intentarà retrobar-la per la ciutat sense saber que és una rica hereva que ha sol·licitat ajuda a un amic del mateix Guy per a aconseguir el divorci.

SANDRICH, Mark. Sombrero de copa = Top hat. Intèrprets: Fred Astaire, Ginger Rogers, Edward Everett Horton. (EUA, 1935) Comèdia musical d’embolics: Jerry, un ballarí nord-americà, s’instal·la al pis d’un empresari londinenc. La veïna de sota puja a queixar-se del soroll que fa Jerry en assajar. El ballarí s’enamorarà d’ella, però la noia es pensa que és el marit de Marge, i s’inicien tota una sèrie de confusions.

Sombrero de copa és la més representativa i recordada de les deu pel·lícules protagonitzades per l’emblemàtica parella Ginger Rogers – Fred Astaire.

WELLMAN, William A. Ha nacido una estrella = A star is born. Intèrprets: Fredric March, Janet Gaynor, Adolphe Menjou. (EUA, 1937) L’estrella de cine Norman Maine s’enamora i es casa amb Esther, una aspirant a entrar al món de l’espectacle. Mentre la carrera d’ell, però, comença a declinar, Esther esdevé una estrella de la cançó. Norman, totalment alcoholitzat i amb un caràcter depressiu, decideix suïcidar-se per a no comprometre la prometedora carrera de la seva esposa.


Acabada la Gran Depressió, el públic vol fugir de la realitat refugiant-se en les sales de cinema. En aquesta època la productora Metro Goldwyn Mayer domina el mercat. Apareixen les noves estrelles del musical Gene Kelly i Vicente Minnelli.

DONEN, Stanley; KELLY, Gene. Un dia en Nueva York = On the town. Intèrprets: Gene Kelly, Frank Sinatra, Betty Garrett. (EUA, 1949) Tres mariners que gaudeixen d’un dia de permís per a descobrir Nova York, coneixen tres noies: una inquieta i enamoradissa taxista, una aspirant a model i ballarina del conservatori i una historiadora del Museu d’Història Natural. Tots junts viuran un dia ple d’aventures i sorpreses.

Stanley Donen (1924-) roda Un dia en Nueva York amb només 24 anys. En aquest film dota el musical d’una concepció realista en integrar les cançons i el ball a la història i passar a formar part de l’argument. Aquest canvi, combinat amb una evolució tècnica important, permet que el gènere deixi de tractar ingènues històries sobre el món de l’espectacle i retrati els problemes humans mitjançant cançons i balls.

McCAREY, Leo. Siguiendo mi camino = Going my way. Intèrprets: Bing Crosby, Barry Fitzgerald, Rise Stevens. (EUA, 1944) El jove reverend O’Malley es enviat a una petita parròquia dels suburbis de Nova York per tal d’ajudar l’ancià pare Fitzgibbon. Però, per a que el vell capellà no se senti inútil, O’Malley fa veure que està a les seves ordres. De mica en mica, el jove reverend aconsegueix remuntar la parròquia.

Bing Crosby (1903-1977) aconsegueix l’Oscar amb el paper de pare O’Malley a Siguiendo mi camino. És el moment culminant d’una carrera que s’inicia amb el mateix cinema sonor (principis dels 30) i finalitza als 50, després d’haver treballat amb Michael Curtiz, Gene Kelly i Fred Astaire. Un home que, com ell mateix deia, “cantava sense desafinar la major part del temps”.

MINNELLI, Vicente. Cita en St. Louis = Meet me in ST. Louis. Intèrprets: Judy Garland, Margaret O'Brien, Mary Astor. (EUA, 1944). Com tota la ciutat de St. Louis, la família Smith està impacient per la inauguració de l’Exposició Universal. Però el pare és traslladat a Nova York i tots hi ha d’anar. Al llarg de les quatre estacions de l’any es viuen els canvis afectius i personals dels Smith fins que l’alegria torna a casa.

A Cita en St. Louis, Judy Garland (1922-1969), protagonista de El mago de Oz, coincideix per primera vegada amb el seu futur marit Vicente Minnelli. La relació, però, es veurà afectada pels trastorns emocionals de Garland i la seva addicció als fàrmacs, que la conduïren al tràgic final. Així, el 1951, cinc anys després del naixement de la seva filla Liza, la parella es divorcià.


MINNELLI, Vicente. Una cabaña en el cielo = Cabin in the sky. Intèrprets: Ethel Waters, Eddie 'Rochester' Anderson, Lena Horne. (EUA, 1943). Joe, borratxo i jugador, viu en una ciutat del sud dels Estats Units amb la seva dona Petúnia. Després d’una partida, que acaba en baralla, resulta malferit. Un enviat del cel i un altre de l’infern es presenten per a endur-se l’ànima. Les pregàries de la dona li concedeixen sis mesos de pròrroga... SIDNEY, George. Escuela de sirenas = Bathing beauty. Intèrprets: Esther Williams, Red Skelton, Basil Rathbone. (EUA, 1944) El compositor Steve Elliot es casa amb Caroline, estrella de la natació. Al bell mig de la cerimònia es presenta una dona que afirma ser la seva esposa. Caroline deixa Steve per a ser professora en un internat de Nova Jersey. Ell intenta matricular-se, però és una mica difícil: l’internat és només de noies.

L’època d’or del musical, iniciada en la dècada anterior, reuneix les grans estrelles i directors del gènere i dóna com a fruit grans obres mestres que representen el punt més àlgid del musical: Cantando bajo la lluvia, Melodias de Broadway.

CURTIZ, Michael. Navidades blancas = White Christmas. Intèrprets: Bing Crosby, Danny Kaye, Rosemary Clooney (EUA, 1954). En tornar de la Segona Guerra Mundial, Bob i Phil decideixen guanyar-se la vida fent números musicals. Així coneixen un parell de germanes que es dediquen al mateix. Seguint-les arriben a Vermont, a un hotel amb greus problemes financers. L’administrador de l’hotel resulta ser l’antic cap dels nois a l’exèrcit i ells decideixen ajudar-lo de la millor manera que saben. DONEN, Stanley. Bodas reales = Royal wedding. Intèrprets: Fred Astaire, Jane Powell, Sarah Churchill. (EUA, 1951) Una parella de joves ballarins arriben a Londres per a estrenar el seu nou espectacle: Every nigth at seven. La noia s’enamora d’un jove aristòcrata britànic i el germà, d’una artista de varietats. Les noces de les dues parelles coincideix amb les d’Isabel II i el Duc d’Edimburg.

DONEN, Stanley; KELLY, Gene. Cantando bajo la lluvia = Singin' in the rain. Intèrprets: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds, Jean Hagen. (EUA, 1952) Amb l’arribada del cine sonor els productors s’adonen que la veu de l’estrella de cine mut Lina Lamont és ridícula. Per aquest motiu decideixen transformar la nova pel·lícula en un musical i que ella sigui doblada. L’escollida per al doblatge és Kathy Selden, una aspirant a actriu que acaba enamorant el protagonista masculí, Don Lockwood. DONEN, Stanley. Siete novias para siete hermanos = Seven brides for seven brothers. Intèrprets: Howard Keel, Jane Powell, Jeff Richards. (EUA, 1954).

Sis germans que viuen aïllats a les muntanyes d’Oregon, baixen al poble per a buscar dona. Després de raptar-les, viuen un seguit de peripècies fins que aconsegueixen casar-s’hi.


DONEN, Stanley. Una cara con ángel = Funny face. Intèrprets: Audrey Hepburn, Fred Astaire, Kay Thompson. (EUA, 1957). Dick Avery, famós fotògraf d’una revista de moda, ha de trobar una nova cara per a la seva publicació. Per casualitat, en una llibreria coneix a Jo, una noia tímida que pretén convertir en la millor model de París. Dick va canviant la vida de la noia al mateix temps que es va enamorant d’ella.

LANG, Walter. El rey y yo = The king and I (Rodgers and Hammerstein's the king and I). Intèrprets: Deborah Kerr, Yul Brynner, Rita Moreno. (EUA, 1954) Anna Leownowens i el seu fill arriben a Siam per a educar en els costums occidentals els fills i les esposes del rei. Tot i les enormes diferències culturals, Anna decideix quedar-se a la cort en assabentar-se de la malaltia mortal del monarca.

MINNELLI, Vicente. Brigadoon. Intèrprets: Gene Kelly, Cyd Charisse, Van Johnson. (EUA, 1954). Brigadoon és un poble que només apareix durant vint-i-quatre hores cada cent anys. Dos nordamericans, de viatge per Escòcia, hi fan cap casualment: mentre l’un creu que el poble es resultat de les seves imaginacions, l’altre s’enamora d’una de les noies de poble, a qui vol portar a Nova York.

MINNELLI, Vicente. Gigi. Intèrprets: Leslie Caron, Maurice Chevalier, Louis Jordan. (EUA, 1958). Gigi es educada per la seva avia i la seva ta per a que esdevingui una cortesana i trobi un marit ric. L’objectiu és caçar Gaston, nebot d’Honoré, un bohemi amant dels plaers de la vida. Malgrat que Gaston la considera encara una nena, s’enamora d’ella. Després de West side story, Gigi és el musical més premiat als Òscars: en rebé 9. La segueixen My fair lady i Cabaret amb 8 estatuetes cadascuna.

MINNELLI, Vicente. Un americano en París = An American in Paris. Intèrprets: Gene Kelly, Leslie Caron, Oscar Levant. (EUA, 1953). Dos americans comparteixen pis a París. L’ún és un pintor sense èxit, l’altre un pianista ociós. Tot va bé fins que Jerry, el pintor, coneix una jove francesa i una rica americana que s’encapritxa del seu art. Llavors ha d’escollir entre les dues dones.

SIDNEY, George. Levando anclas = Anchors aweigh. Intèrprets: Gene Kelly, Frank Sinatra, Kathryn Grayson. (EUA, 1954) Dos mariners de permís surten a buscar parella pels carrers de Los Ángeles. Allí han de tornar a casa un nen que s’ha escapat per a allistar-se a la marina. El petit viu amb la seva tia Susan, una jove que intenta fer-se un lloc com a cantant de Hollywod.


Després d’actuar en papers secundaris, la Veu és protagonista per primer cop a Levando anclas, on comparteix protagonisme en Gene Kelly, ambdós de característiques ben oposades: si l’un era un ballarí excel·lent però un cantant limitat, l’altre era exactament el contrari. Guanyador de dos Óscars a la millor cançó (All the way i High hopes, incloses a La máscara del dolor i Millonario de ilusiones), Sinatra (1915-1998) no soportava gens bé l’esclavitud dels horaris del rodatge i, per això, era anomenat “el noi d’una sola presa”.

A finals dels cinquanta, el musical entra en decadència: les productores abandonen la producció seriada i desapareix el departament de musicals. West side story, que reflecteix les utopies de l’època, es considerada pels estudiosos com el cant de cigne del gènere, i comparteix dècada amb musicals de tall clàssic.

CUKOR, George. My fair lady. Intèrprets: Audrey Hepburn, Rex Harrison, Stanley Holloway. (EUA, 1964) Una nit de 1912 el professor Henry Higgins aposta amb el seu amic, el coronel Pickering, que, en sis mesos, convertirà la venedora de violetes Eliza Doolittle en tota una senyoreta i que ningú en sabrà endevinar l’origen. Durant el procés d’aprenentatge neix una història amorosa entre professor i alumna.

KELLY, Gene. Hello, Dolly! Intèrprets: Barbra Streisand, Walter Matthau, Michael Crawford. (EUA, 1969) Dolly Levi, una coneguda casamentera, es contractada pel milionari Horace Vandergelder per a que li busqui una bona esposa. Però la intenció de Dolly és casar-s’hi ella mateixa i intentar canviar el caràcter malcarat i rondinaire d’Horace.

LOGAN, Joshua. La leyenda de la ciudad sin nombre = Paint your wagon. Intèrprets: Lee Marvin, Clint Eastwood, Jean Seberg. (EUA, 1969) Dos buscadors d’or, Ben i Pardner, arriben a un poblet de Califòrnia. La manca de dones fa que Ben compri Elisabeth, la dona d’un mormó. Com que Ben i Pardner acabaran compartint Elisabeth, es guanyaran les ires dels puritans.

WISE, Robert. West Side Story. Intèrprets: Natalie Wood, Rita Moreno, George Chakiris. (EUA, 1961) Dues bandes juvenils, els Jets i els Sharks, es disputen els carrers del West side de Manhattan. Tony, exmembre dels Jets s’enamora de Maria, germana del cap dels Sharks. Tot i que aquest s’hi oposa, els dos joves decideixen continuar la relació.

Una partitura de certa avantguarda, un Romeu i Julieta amb les convulsions socials de la joventut de l’època, un final tràgic, uns cantants i ballarins desconeguts, una gran quantitat d’escenes rodades als exteriors fan que West side story esdevingui un punt d’inflexió en el món dels musicals..


WISE, Robert. Sonrisas y lágrimas = The sound of music. Intèrprets: Julie Andrews, Christopher Plummer, Richard Haydn. (EUA, 1965) Una jove novícia, Maria, arriba a la casa de l’estricte capità von Trapp per a fer d’institutriu dels seus set fills. De mica en mica, Maria suavitza el caràcter del capità i s’hi casa. Amb l’arribada dels nazis a Àustria, la família ha de fugir a Suïssa.

WYLER, William. Funny girl. Intèrprets: Barbra Streisand, Omar Sharif, Kay Medford (EUA, 1968) Fanny Rice aconsegueix que la seva torpesa sigui una habilitat i es contractada per l’empresari Florenz Ziegfield. Convertida en una estrella, coneix un jugador professional de cartes que serà la seva perdició.

La dècada dels setanta, com l’anterior, van ser la de les utopies, alimentades, confrontades i sovint frustrades. També es continuen produint musicals de tall clàssic.

BADHAM , John. Fiebre del sábado noche = Saturday night fever. Intèrprets: John Travolta, Karen Lynn Gorney, Barry Miller (EUA, 1977) Quan els dissabtes a la tarda Tony Manero plega de la botiga de pintures, s’oblida dels problemes familiars, es vesteix convenientment i esdevé l’estrella de les discoteques. Les reunions amb els amics i l’estil de vida indolent canviaran quan conegui Stephanie, amb qui formarà parella per a participar en un concurs.

FORMAN, Milos. Hair. Intèrprets: John Savage, Treat Williams, Beverly d'Angelo (EUA, 1979) Un noi de províncies, camí de Vietnam, arriba a Nova York. A Central Park es veu involucrat en un seguit de manifestacions pacifistes i coneix Sheila, una jove burgesa que pertany a una activa tribu urbana. Ha d’incorporar-se a un campament militar de Nevada, d’on el rescaten un grup d’amics. Un d’ells ocupa el seu lloc a l’expedició i mor al Vietnam.

FOSSE, Bob. All That Jazz (Empieza el espectáculo) = All that jazz. ntèrprets: Liza Minnelli, Michael York, Helmut Griem. (EUA, 1979) Un famós director de Broadway prepara la seva propera estrena musical. El seu món personal i professional s’enfonsa quan pateix un infart com a conseqüència dels excessos. Des del lli dialoga amb la mort com si es tractés d’un dels seus espectacles.


FOSSE, Bob. Cabaret. Intèrprets: Liza Minnelli, Michael York, Helmut Griem. (EUA, 1972) Mentre el nazisme comença a ser una realitat al Berlin de començaments dels 30, Sally Bowles, una jove americana fràgil i somniadora, canta al cabaret Kit Kat Club. A la seva pensió arriba Brian Roberts, un escriptor que vol perfeccionar l’alemany. Inicien una història d’amor que hauran de compartir amb un baró alemany.

JEWINSON, Norman. El violinista en el tejado = The fiddler on the roof. Intèrprets: Topol, Norma Crane, Leonard Frey. (EUA, 1971). El lleter Tevye viu amb la seva esposa i les seves cinc filles a Anatevka, un poblet d’Ucraïna. La vida transcorre amb normalitat, com sempre, fins que les filles decideixen trencar, per diversos motius, les tradicions mil·lenàries. A més, aviat comencen els disturbis provocats pels revolucionaris russos i el tsar decideix expulsar els jueus del país.

KLEISER, Randal. Grease. Intèrprets: John Travolta, Olivia Newton-John, Stockard Channing (EUA, 1978) Dandy i Sandy viuen un amor d’estiu. Quan recomença el curs escolar, coincideixen a les aules de Rydell Hight, on fan amistat amb Rizzo i Kenickie. Sandy supera el rebuig inicial de Dandy i la parella es torna a reconciliar.

SHARMAN, Jim. The rocky horror picture show. Intèrprets: Tim Curry, Susan Sarandon, Barry Bostwick. (EUA, 1975) Janet Weis i Brad Majors són una parella de nuvis a qui, en tornar d’una boda, se’ls espatlla el cotxe i demanen refugi al castell del doctor Frank-N-Furter, on es celebra una convenció anual dels agents secrets de la galàxia de Transilvània. Un malson satànic de sexe converteix l’estada en una espècie de muntanya russa.

Inspirada en els films de terror i de sèrie B, incloent un record a Ed Wood, The rocky horror picture show va esdevenir una pel·lícula de culte i fenomen de masses al llarg de més de trenta anys. Conté algunes de les escenes més hilarants i provocatives del cinema dels 70.

SCORSESE, Martin. New York, New York. Intèrprets: Liza Minnelli, Robert de Niro, Lionel Stander.(EUA, 1977). Mentre tota Nova York celebra la victòria aliada sobre el Japó a Times Square, Jimmy Doyle, saxofonista imprevisible, coneix Francie Evans, aspirant a cantant vestida amb l’uniforme del cos femení de l’exèrcit. Així comença una turmentada carrera musical i afectiva que finalitza en un matrimoni fallit d’on neix un fill.


El gènere, en decadència des de mitjans dels seixanta, presenta encara obres de les seves últimes estrelles, Barbra Streisand i Julie Andrews. Una altra de les grans, Liza Minnelli, ja ha fet l’última aparició en la dècada anterior.

ARDOLINO, Emile. Dirty dancing. Intèrprets: Patrick Swayze, Jennifer Grey, Jerry Orbach, (EUA, 1987) Baby, jove rebel de principis dels 60, estiueja amb la seva família a la tranquil·la ciutat de Catskills. A més de les avorrides costums de la localitat, Baby descobreix un món ocult a través de Johnny, un professor de ball que, a la nit, encapçala reunions de balls sensuals i atrevits que la noia vol aprendre d’amagat de la seva família.

EDWARDS, Blake. ¿Víctor o Victoria? = Victor Victoria. Intèrprets: Julie Andrews, James Garner, Robert Preston. (EUA, 1982) Una cantant empobrida, Victoria Grant, s’uneix amb un col·lega gay que la vesteix d’home (“Víctor”) per a exhibir-la com a drag-queen amb el nom artístic de “Victòria”. Així esdevé una estrella en el París dels anys trenta. Les coses es compliquen quan un mafiós de Chicago veu l’espectacle i s’enamora de “Víctor”.

LANDIS, John. Granujas a todo ritmo = The blues brothers. Intèrprets: Dan Aykroyd, John Belushi, Henry Gibson (EUA, 1980) Després d’haver complert condemna per un robatori a mà armada, Jake Blues surt de la presó vestit de la mateixa manera com hi va entrar: vestit i barret negre i ulleres fosques. A la porta l’espera el seu germà, amb la mateixa indumentària. L’orfenat de Santa Elena, l’única llar que han conegut, està en perill. Els dos germans comencen a “treballar”. LYNE, Adrian. Flashdance. Intèrprets: Jennifer Beals, Michael Nouri, Lilia Skala. (EUA, 1983) Alex Owens, una solitària jove de 18 anys, treballa durant el dia com a soldadora d’una gran fàbrica de construccions metal·lúrgiques i, a la nit, balla en un bar amb escenari. El seu somni, però, és ser admesa en el Conservatori de Dansa de Pitsburg. Per això prepara durament la prova d’admissió que ha de realitzar davant d’un tribunal. STREISAND, Barbara. Yentl. Intèrprets: Barbra Streisand, Mandy Patinkin, Amy Irving (EUA, 1983) Quan mor el seu pare, Yentl decideix disfressar-se de noi per a poder ingressar a una acadèmia jueva per a estudiar el Talmud. Allí coneix el jove Avigdor qui, creient que Yentl és un home, es promet amb una noia, amb qui s’ha de casar inexcusablement segons les tradicions de la seva religió.

Yentl és la primea producció de Barbra Streisand (1942-) com a directora, a les quals han seguit, entre d’altres El príncipe de las mareas i El amor tiene dos caras. Debutà al cinema amb Funny Girl amb 26 anys i cobrà, tot i ser actriu novella, 200.000 dolars. Treballadora incansable, va aconseguir un óscar per la composió Evergreen, dins del remake de Ha nacido una estrella.


L’època obscura...

SELICK, Henry. Pesadilla antes de Navidad = The nightmare before Christmas. Animació. (EUA, 1993) Jack Skellington, senyor de Hallowen, descobreix el Nadal i se nn’enamora. Per això intenta millorar-lo, encara que la seva versió de la festivitat segui totalment oposada. Per a aconseguir la seva idea, segresta Santa Claus i el substitueix; a més, tots els seus sicaris han de treballar en el nou projecte de Nadal, que resulta força macabre. Tan sols Sally, la seva xicota, s’adona de l’error que està cometent.

En els últims anys s’han realitzat una sèrie de produccions que, fugint dels musicals de tall clàssic, han fet ressorgir el musical i l’han reconciliat amb el públic.

BURTON, Tim. Sweeney Todd: el barbero diabólico de la calle Fleet = Sweeney Todd: the demon barber of Fleet Street. Intèrprets: Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Sacha Baron Cohen (EUA, 2007) Sweeney Tood és un barber que torna a Londres per passar comptes amb el jutge que el condemnà, violà la seva dona i seduí la seva filla, amb qui es vol casar.

BURTON, Tim; JOHNSON, Mike. La novia cadaver = Tim Burton's corpse bride. Animació (EUA, 2005) Un home posa en el dit d’una dona morta, com a broma, un anell de compromís. Però el que el pobre mortal no sap és que la morta reclamarà els seus drets com a “promesa”.

MARSHALL, Rob. Chicago. Intèrprets: Renée Zellweger, Catherine Zeta-Jones, Richard Gere. (EUA, 2002). Una aspirant i una coneguda estrella del cabaret coincideixen a la presó, acusades de delictes de sang. La zeladora aconsegueix per a elles els serveis de Billy Flynn, un advocat que les traurà del centre penitenciari.


SCHUMACHER, Joel. El fantasma de la ópera = Andrew Lloyd Webber's the phantom of the opera. Intèrprets: Gerard Butler, Emmy Rossum, Minnie Driver. (EUA, 2004) L’Òpera de París prepara l’estrena de l’espectacle més fastuós, però hi ha un misteri rere l’escenari: la presència del fantasma. Ningú sap qui o què és, però les seves aparicions són cada vegada més freqüents, provocant el pànic. Tan sols Christine, una jove ballarina s’hi pot acostar: el Fantasma és el seu mestre i l’ensenya a cantar. El que la noia ignora és que el Fantasma està profundament enamorat d’ella i no permetrà que ningú s’interposi en el seu camí.

El musical fora dels EUA Tot i que el musical és un gènere predominantment americà, altres països han tingut (i tenen) la seva pròpia producció. Així ha succeït amb Alemanya, França, Espanya, Anglaterra i Rússia, sense tenir en compte l’Índia i la recent invasió made in Bollywood. Als anys trenta Alemanya va despuntar en aquest gènere, recolzat pel govern nazi com a mitjà d’entreteniment i educació, amb el punt de partida (malgrat no ser exactament un film musical) de El ángel azul. La fi de la Segona Guerra Mundial implicarà la desarticulació de la indústria cinematogràfica alemanya i, de retruc, també la fi del gènere. També cal destacar les produccions britàniques dels anys 60 i 70, amb les incursions a escena dels Beatles i produccions semidocumentals que testimoniarien la música pop i rock d’aquestes dècades o produccions de ficció que retratarien segments de joventut relacionats a realitats musicals de l’època, com el cas de Quadrophenia. No podem ignorar les pel·lícules franceses amb Jacques Demy, qui proposà un estil propi i local que no acabà de reeixir, i amb Alain Resnais, amb un estil aparentment allunyat dels musicals. Una menció a banda mereixen la danesa Bailando en la oscuridad, un musical immers en els principis del cinema Dogma, i l’australiana Moulin Rouge, una recreació de la revista parisenca a base de cançons des dels anys setanta fins als noranta. Pel que fa al nostre país, on ja des dels inicis del cinema es portaren a la pantalla les adaptacions de sarsueles com a La verbena de la Paloma i La revoltosa, nombroses estrelles van participar en pel·lícules que no podem classificar dins del gènere musical pur: des d’Imperio Argentina i Estrellita Castro fins a als nens cantants com Joselito i Marisol, passant per Carmen Sevilla o Luís Mariano. El gènere musical fou renovat per Carlos Saura amb Bodas de Sangre i, finalment, es rellançà amb la comèdia El otro lado de la cama.


PABST, Georg Wilhelm. La comedia de la vida: la ópera de tres peniques = Die Dreigroschenoper. intèrprets: Rudolf Forster, Carola Neher, Reinhold Schünzel. (ALE, 1931). En els barris baixos de la fi del XIX, començaments del XX, l’elegant cap de la màfia Mackie Messer s’enamora de Polly, la filla del rei dels captaires, i vol casar-s’hi. Al pare, però, no li agrada gens la idea i intentarà impedir per tots els mitjans els plans de Mackie.

CHARELL, Erik El congreso se divierte = Der Kongress tanzt. Intèrprets: Lilian Harvey, Willy Fritsch, Otto Walburg. (ALE, 1931) Durant el Congrès de Viena, el tsar Alexandre coneix una guapa venedora de guants. Com que disposa d’un doble que està present als actes oficials, pot estar amb la noia i, al mateix temps, festejar una comtessa.

PABST, Georg Wilhelm. Don Quijote = Don Quichotte. Intèrprets: Feodor Chaliapin, Dorville, René Donnio. (FRA, 1932). Adaptació cinematogràfica de l’òpera de Massne centrada en les aventures amoroses de Don Quixot.

DEMY, Jacques. Los paraguas de Cherburgo = Les parapluies de Cherbourg. Intèrprets: Catherine Deneuve, Anne Vernon, Nino Castelnuovo.(FRA, 1964) Geneviève i Guy són una parella que veuen com la guerra d’Argèlia trenca els seus projectes de futur. Embarassada de Guy i sense notícies del seu promès, acaba per casar-se amb un joier que ajuda econòmicament el seu negoci

BERGMAN, Ingmar. La flauta mágica = Trollflöjten. Intèrprets: Josef Kostlinger, Irma Urrila, Hakan Hagegard. (SUE, 1975) Adaptació de la coneguda ópera de Mozart. El príncep Tamino, ajudat per Papageno, s’ha enamorat de la princesa Pamina, que es troba en poder de Sarastro. La mare de la noia, la Reina de la Nit, és la principal instigadora per a que Tamino rescati la filla. Si ho aconsegueix, promet al jove que Pamina es convertirà en la seva esposa.

RODDAM, Franc. Quadrophenia. Intèrprets: Phil Daniels, Mark Wingett, Sting. (GB, 1979) Per a Jimmy, l’única via de sortida dels seus problemes familiars i laborals és la banda urbana a la qual pertany. Aquest grup s’enfronta regularment amb la tribu rival, els rockers, però durant un pont de tres dies els dos grups aprofiten per lliurar una violenta batalla a la ciutat de Brigthon. Després de ser arrestat pels disturbis, la vida de Jimmy començarà a anar de cap a caiguda.


RESNAIS, Alain. On connaît la chanson. Intèrprets: André Dussollier, Agnés Jaoui, Lambert Wilson (FRA, 1997) Un matrimoni i el seu amic xafarder, una guia turística, un agent immobiliari i un suposat escriptor de serials radiofònics pateixen les conseqüències d’un destí variable i casual.

VON TRIER, Lars. Bailar en la oscuridad = Dancer in the dark. Intèrprets: Björk, Catherine Deneuve, David Morse. (DIN, 2000) Selma, una jove emigrant txeca, treballa dur en una fàbrica metal·lúrgica dels EUA. Malgrat que ningú ho sap, s’està quedant cega i estalvia tots els diners que guanya per a operar el seu fill, afectat per la malaltia que ella. Un dia, el seu veí Bill li roba tos els seus estalvis: la vida i els somnis de Selma s’esfondren.

LUHRMANN, Baz. Moulin Rouge. Intèrprets: Nicole Kidman, Ewan McGregor, John Leguizamo. (AUS, 2001) Un jove poeta anglès arriba a París cercant inspiració per a les seves composicions. Instal·lat a Montmatre, serà introduït al món de Molin Rouge per personatges com el pintor Tolouse-Lautrec. Allí coneixerà Satine, la màxima estrella del local.

MARTÍNEZ-LÁZARO, Emilio. El otro lado de la cama. Intèrprets: Paz Vega, Ernesto Alterio, Natalia Verbeke. (ESP, 2002) Sonia i Javier viuen junts des de fa uns quants anys i són parella des de fa encara més temps. Pedro i Paula no viuen junts però si que són parella des de fa anys. Però Paula s’ha enamorat de Javier. Així comencen un seguit d’embolics condimentats amb l’aparició de personatges singulars.

FREARS, Stephen. Mrs. Henderson presenta = Mrs. Henderson presents. Intèrprets: Judi Dench, Bob Hoskins, Christopher Guest. (GB, 2005).

Als anys trenta, una viuda rica decideix comprar un teatre londinenc per a representar els seus propis espectacles amb l’ajuda d’un experimentat mànager. L’espectacle es converteix en un èxit total, però amb els bombardejos de la capital britànica, el govern amenaça amb tancar els teatres.

LLOYD, Phyllida. Mamma mia! Intèrprets: Meryl Streep, Pierce Brosnan, Colin Firth (GB, 2008) Versió cinematogràfica del popular musical d’ABBA. Una mare educa la seva filla en una petita illa grega sense revelar-li la identitat del pare. Quan sembla que la jove aconsegueix descobrir qui és el seu pare, apareixen tres possibles candidats.


Les bandes sonores A la biblioteca també podeu escoltar la banda sonora dels musicals següents, que trobareu sota la signatura CD 520, just davant de la prestatgeria de les pel·lícules: •

ARDOLINO, Emile Dirty dancing

ATTENBOROUGH, Richard A chorus line

BADHAM , John Fiebre del sábado noche = Saturday night fever

BERKELEY, Busby Por mi chica y por mi = For me and my gal

BURTON, Tim Sweeney Todd: el barbero diabólico de la calle Fleet = Sweeney Todd: the demon barber of Fleet Street

BURTON, Tim; JOHNSON, Mike La novia cadaver = Tim Burton's corpse bride

CUKOR, George My fair lady

DONEN, Stanley; KELLY, Gene Cantando bajo la lluvia = Singin' in the rain

DONEN, Stanley Siete novias para siete hermanos = Seven brides for seven brothers

FOSSE, Bob All That Jazz (Empieza el espectáculo) = All that jazz

FLEMING, Victor El mago de Oz = The wizard of Oz

JEWINSON, Norman Jesus Christ Superstar

JEWINSON, Norman El violinista en el tejado = The fiddler on the roof

KELLY, Gene Hello, Dolly!

KLEISER, Randal Grease

LOESSER, Frank Ellos y ellas = Guys and dolls


LYNE, Adrian Flashdance

MARSHALL, Rob Chicago

MARTÍNEZ-LÁZARO, Emilio El otro lado de la cama.

PARKER, Alan Los commitments = The commitments

PARKER, Alan Evita.

RUSSELL, Ken Tommy

SCORSESE, Martin New York, New York

SHARMAN, Jim The rocky horror picture show.

SIDNEY, George Escuela de sirenas = Bathing beauty.

SIDNEY, George Levando anclas = Anchors aweigh.

SIDNEY, George Pal Joey

STREISAND, Barbra Yentl.

VON TRIER, Lars Bailar en la oscuridad = Dancer in the dark

WALTERS, Charles Alta sociedad

WISE, Robert West Side Story.


Per a saber-ne més... A la biblioteca, sota la signatura 778.5, podeu trobar els títols següents dedicats íntegrament al musical: CARMONA, Luis Miguel Los 100 mejores musicales de la historia del cine [Madrid]: Cacitel, DL 2004. 223 pàg. FURIA, Philip; PATTERSON, Laurie. The songs of Hollywood. Oxford, [etc.] : Oxford University Press, 2010. 270 pàg. MIRET, Rafel; BALAGUÉ, Carles. Películas clave del cine musical. Teià [etc.]: Ma Non Troppo/Robinbook, cop. 2009. 309 pàg. MUNSÓ, Joan Diccionario del cine musical Madrid: T&B, 2006. 411 pàg. CDU 778.5(03) MUNSÓ, Joan. El cine musical de Hollywood. Barcelona : Film Ideal 2000, cop. 1997. 2 vol. El musical. En Nickel Odeon. Madrid: Nickel Odeon Dos, 1995-. 1135-7681. núm. 25 (invierno 2001). Número monogràfic dedicat a aquest gènere cinematogràfic. PÉREZ, Adolfo. Cine musical: desde Gene Kelly a John Travolta, pasando por Gingers Rogers y Liza Minelli. Madrid: Masters, DL 2004. 454 pàg.

A més, en els següents documents, tot i no tractar específicament sobre aquest gènere cinematogràfic, hi podeu trobar algun capítol dedicat o alguna breu referència: GUILLOT, Eduardo (coord.). ¡Rock acción! : ensayos sobre cine y música popular. Valencia : Avantpress, cop. 2008. 279 pàg. RADIGALES, Jaume. La música en el cinema. Barcelona: UOC, 2007. 92 pàg. SANCHEZ, Francesc. El pop en el cine (1956/2002). Madrid : Ediciones Internacionales Universitarias, 2003. 363 pàg.


Si vols saber més de totes les activitats i novetats de Biblioteques de Barcelona entra a www.bcn.cat/biblioteques Si tens el carnet i vols rebre informació de les activitats de la teva biblioteca, dona’t d’alta al butlletí electrònic a www.mesbiblioteques.com

Recordeu que podeu fer reserves dels exemplars prestats des del catàleg col·lectiu http://sinera.diba.cat

Biblioteca Xavier Benguerel Avinguda del Bogatell, 17 08005 Barcelona Tel. 93 225 18 64 b.barcelona.xb@diba.cat www.bcn.cat/bibxavierbenguerel

HORARIS Matí: dl./dt./dj./ds. De 10 a 14h Tarda: dl./dt./dj./ds. De 16 a 21h M/T: dc./dv. De 10 a 21h


Guia de lectura "El musical a la Xavier Benguerel"