Medi Ambient i Sostenibilitat

EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE COMENÇA AMB

EL CONSUM RESPONSABLE

MEDI AMBIENT

SOSTENIBILITAT

Què és el Dia Mundial del Medi Ambient?

L’any 1972 es va celebrar a Noruega una Conferència de la Unesco que tenia com eix central el desenvolupament humà. Arran d’aquesta conferència es va decidir declarar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient.

També es va crear llavors el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), del qual va assumir la presidència Espanya al 2011.

L’amfitrió de l’any passat va ser Brasil, amb el cicle de conferències Rio +20, el futur que volem, dedicat a l’Economia Verda. Aquest any l’honor recau en Mongòlia, sota el lema “Pensa. Alimenta’t. Estalvia.

Redueix la teva petjada alimentària.”

L’objectiu d’aquest any és donar suport a una campanya global del mateix nom contra el malbaratament de menjar i les pèrdues alimentàries.

Per què Mongòlia?

el bosc desapareix. Si es manté un ús raonable, sempre hi ha fusta disponible.

Això és aplicable a molts altres recursos renovables com l’aigua, la pesca, la caça... però hi ha recursos finits que el dia que s’acabin els perdrem per sempre, com és el cas del petroli.

Un desequilibri en la sostenibilitat provoca un desgavell en el ecosistema que pot desequilibrar-ho de forma que no hi hagi volta enrere, com ha estat el cas de la destrucció dels nínxols d’algunes especies que han desaparegut. Els humans, com animals que som, també tenim un nínxol ecològic.

Definint la sostenibilitat: la Carta de la Terra Els principis de la sostenibilitat van ser establerts per les Nacions Unides a la seva Carta de la Terra l’any 2000 i es basen en uns preceptes bàsics: · Respecte per la vida en tota la seva diversitat.

La Mongòlia del 2013 abandera un canvi que hauria de ser global i s’ha guanyat amb honors ser l’amfitrió del Dia del Medi Ambient.

· Protegir la integritat ecològica del planeta.

A l’actualitat, Mongòlia és troba en un període de transició i d’inseguretat alimentària produïda pel canvi climàtic i els canvis en la ramaderia tradicional nòmada. S’estima que la temperatura anual ha augmentat 2°C en els darrers 70 anys i que les pluges han disminuït a tot el país, excepte a l’oest, cosa que demostra que Mongòlia és especialment vulnerable al canvi climàtic i a l’escalfament global.

· Promoure una cultura de tolerància, pau i democràcia.

Aquesta situació ha motivat al govern del país a contaminar menys, crear un futur més sostenible, i fer una aposta per les energies renovables amb el desig de convertir el país en el principal exportador d’energia neta de la regió.

El seu president, Tsakhia Elbegdorj, va ser anomenat Campió de la Terra al 2012 pel PNUMA, en reconeixement a la seva tasca per la protecció del medi ambient.

I què és això de la sostenibilitat?

La població mundial actual és de 7 mil milions i es preveu que creixi fins arribar als 9 mil milions al 2050.

Aquest augment de la població suposarà un augment de la demanda de recursos naturals, ja de per si escassos. Els excessos d’avui suposen comprometre les necessitats del futur.

Un exemple típic és l’explotació de fusta provinent d’un bosc: si la tala és excessiva

· Assolir una justícia social i econòmica.

És una declaració que no marca pautes a seguir, obligacions o normes, sinó que és inspiradora, motivadora i el punt de partida d’un canvi necessari.

El que detalla aquesta carta és una nova forma de relacionar-nos entre nosaltres i amb la natura, en la que tot està connectat i no hi ha acció sense repercusió.

Els principis de la Carta de la Terra i de la sostenibilitat ens porten a preguntes sobre com hem d’actuar i quines coses han de canviar a la nostra societat. · Com podem compatibilitzar l’eradicació de la pobresa i la creació de llocs de treball amb el medi ambient? · Com podem accedir a energies netes que no contribueixin al canvi climàtic? · Com podem assegurar aigua, aliments i una qualitat de vida acceptable per tothom? · Com podem evitar la destrucció dels nostres recursos i protegir la vida dels nostres oceans?

I això com ho fem?

La Carta de la Terra és eminentment teòrica, sense aplicació pràctica directa, així que al 2006 es va crear la Iniciativa de la Carta de la Terra, una xarxa global i diversa de persones i organitzacions que participen en la difusió i la implementació dels valors de la carta. Es tracta d’un esforç voluntari de la societat civil, independent dels governs, tot i que alguns organismes governamentals en formen part. La CTI (Carta de la Terra internacional) ofereix lideratge i orientació a la iniciativa, però no la controla directament.

Respecte als governs, les Nacions Unides van elaborar un Informe sobre el desenvolupament humà l’any 2011 on s’indicaven una sèrie de mesures urgents per frenar el canvi climàtic, evitar la degradació ambiental i reduir les desigualtats socials. Moltes de les propostes consistien en un canvi de model energètic.

Energies alternatives i renovables? Què no són el mateix?

Les energies renovables són aquelles de les que hi ha un subministrament virtualment inesgotable (com l’energia solar o l’eòlica) per què es regeneren per mitjans naturals.

Les alternatives són aquelles que poden substituir les fonts d’energies tradicionals, bé pel seu menor efecte contaminant, o bé per què són energies renovables. Un exemple d’energia alternativa no renovable és l’energia nuclear, que depèn d’un recurs finit, però que resulta molt més eficient que altres i no produeix gairebé gasos hivernacle, tot i que produeix altres tipus de residus perillosos que cal saber gestionar.

Les nostres fonts d’energia actuals són finites; així, doncs, cal adaptar el nostre sistema paulatinament per tal de preveure el moment del seu esgotament.

Però fins i tot les energies renovables tenen el seu límit i no poden donar suport a l’actual model econòmic de creixement perpetu. És per això que existeix el concepte de desenvolupament sostenible.

“Si supiera que el mundo se ha de acabar mañana, aun así plantaría un árbol”.

Martin Luther King, Jr.

La necessitat d’assolir un desenvolupament sostenible El concepte de desenvolupament sostenible es va fer servir per primera vegada al 1987 dins d’un informe de l’ONU i més endavant va ser un dels principis fonamentals de la Declaració de Rio de 1992.

El desenvolupament sostenible consisteix en definir projectes viables que reconciliïn els tres aspectes fonamentals de les activitats humanes: l’econòmic, el social i l’ambiental.

I això només és possible quan: · Hi ha sostenibilitat econòmica i l’activitat és rentable. · Hi ha sostenibilitat social i es busca el benefici dels treballadors, proveïdors, clients, comunitats locals i la societat en general. · Hi ha sostenibilitat ambiental: a més dels altres aspectes, es permet la preservació de la biodiversitat i dels ecosistemes. Hi ha una anàlisi de l’impacte mediambiental del projecte i de les seves necessitats de recursos i del tractamet posterior dels residus.

* El panda gegant és una espècie en perill d’extinció que viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan. Degut a la construcció de granges, desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.

“Una persona que viatja en un avió durant una hora és responsable de la mateixa quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que la que produeix un ciutadà de Bangladesh en un any sencer.”

Beatrice Schell, Federació Europea de Transport i Medi Ambient

I què cal fer per assolir el desenvolupament sostenible? · Cap recurs renovable s’ha d’utilitzar per sobre del seu ritme de regeneració. · Cap contaminant s’ha de produir a un ritme superior al del seu reciclatge, neutralització o l’absorció pel medi ambient. · Cap recurs no renovable s’ha de consumir a una velocitat tal que s’esgoti abans de poder substituir-lo per un recurs renovable. Hem de pensar que hi ha recursos que poden no tenir alternativa.

En resum: Desenvolupament sostenible és el que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les generacions futures. És aquell que ens permet llegar als nostres fills un món en què valgui la pena viure.

En base al que hem comentat abans sobre sostenibilitat, podem dir que el fracking és un recurs energètic altament contaminant i que ataca els tres punts bàsics del desenvolupament sostenible, però tot i així a Cantàbria ja s’ha començat a extreure gas fent servir aquesta tècnica.

La plataforma Fractura Hidráulica no manté un mapa de les concessions que existeixen dins de la península ibèrica, a pesar de l’oposició de diversos col·lectius a l’ús del sistema.

Desenvolupament sostenible a la Barcelona del segle XXI Arrel de la confèrencia de Rio de 1992 es van pautar les bases de l’Agenda 21. Es tracta d’un pla d’accions a nivell mundial, nacional i local que busca la implantació del model del desenvolupament sostenible.

Un cas actual: El fracking

Les agències 21 locals són un exemple de la màxima ecologista “pensa globalment, actua localment”, i Barcelona ha estat una de les ciutats més actives en aquest aspecte.

El fracking o fracturació hidràulica és una tècnica d’extracció del gas o petroli que consisteix en injectar al subsòl un material (habitualment aigua amb sorra i compostos químics), amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós i afavorir així la sortida (o extracció) del recurs energètic.

El Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat promou l’Agenda 21 de Barcelona, diagnosticant cada àmbit, fent propostes de treball i treballant pel futur. Barcelona va aprovar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat - Agenda 21 de Barcelona el 9 de juliol de 2002.

Des de 2011 aquesta tècnica s’empra en el 60% dels pous d’extracció en ús i cada cop s’està estenent més la seva pràctica.

Els 10 objectius de l’Agenda 21 a Barcelona

Aquesta mesura és molt criticada des del punt de vista mediambiental en tant que els compostos químics, destinats a dissoldre la roca poden contaminar tant els terrenys com els aqüífers subterranis. Entre un 1% i un 2% de les explotacions infringeixen les obligacions legals, i s’han donat casos de contaminació d’aigües subterrànies amb metà, produint fins i tot explosions, o la salinització de l’aigua potable. Hi ha també informes que associen aquesta tècnica amb contaminació d’aqüífers a l’estat de Wyoming. Al 2011 la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu va elaborar un informe que deixava constància de la contaminació atmosfèrica i de les aigües subterrànies que provoca aquesta tècnica. A França i altres països civilitzats es tracta d’una pràctica prohibida.

1. Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà; 2. Defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat; 3. Millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor; 4. Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable; 5. Preservar els recursos naturals i promoure l’ús dels renovables; 6. Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge; 7. Augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació; 8. Potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible; 9. Progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant l’educació i la comunicació ambiental; 10. Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional.

Existeixen diversos testimonis contra el fracking però el més impactant és el documental Gasland produït per Josh Fox, on narra la seva experiència personal i la investigació que va dur a terme sobre les conseqüències de les perforacions existents a Colorado, Wyoming, Utah i Texas.

Els objectius de l’Agenda 21 a la Barcelona del 2013 s’adhereixen a la idea central del Dia del Medi Ambient 2013: sensibilitzar a tothom de la importància de prevenir el malbaratament alimentari i la necessitat d’un consum responsable.

També és important dins de l’Agenda 21 implicar encara més als col·lectius signants del Compromís de bones pràctiques i donar a conèixer a la població quines mesures s’han dut a terme.

Per aquest motiu, aquest any a Barcelona hem volgut fer que el Dia del Medi Ambient sigui un acte realment especial, divulgatiu i sensibilitzador.

Molt bé, molt maco tot. Però i jo?

Què puc fer jo pel medi ambient?

Medi ambient, sostenibilitat, energies alternatives… són conceptes més enllà del nostre abast com a ciutadans, que no tenim control sobre ells de forma directa, en tant que depenen de governs i empreses privades. Com podem actuar de forma individual per tal de millorar les coses i deixar un món digne als nostres fills?

La nostra activitat s’ha de basar en els principis que hem comentat sobre sostenibilitat i passa per diversos eixos: · Fer un consum responsable, evitant malbaratar recursos. · Ser acurat amb els nostres residus. · Controlar la nostra petjada de carboni. · Comportar-nos com a ciutadans, a més d’individus, conscients de la nostra vida en comunitat.

La petjada de carboni personal La petjada de carboni és la totalitat de gasos d’efecte hivernacle que produeix un individu o organització. És una mesura d’impacte ambiental que es calcula en quilograms de CO2, l’augment del qual és una mesura directa del terrible efecte hivernacle al nostre planeta Podeu calcular l’emissió de carboni que feu amb l’ajut de calculadores en línia, a partir dels imports de les factures de gas i electricitat, el càlcul dels vostres desplaçaments, el consum de menjar, etc.

Però de què serveix conèixer el valor de la nostra petjada de carboni personal? És cert que, en proporció, la petjada de carboni és molt més rellevant a nivell empresarial, però també és important conèixer el valor a nivell particular, primer de tot, per cobrar consciència del problema, i en segon lloc, per millorar. Cada un de nosaltres té una petjada petitona, amb poc impacte en proporció al global, però hem de pensar que som molts els que estem trepitjant a la vegada. Tot suma a la llarga.

La calculadora ens permet variar les dades i veure quin impacte tenen en la nostra petjada petits canvis, com canviar el tipus de bombetes, substituir el cotxe per transport públic o per una bicicleta…

Tots els productes que consumim tenen la seva pròpia petjada de carboni, que és la suma de tot el carboni emès en la seva elaboració. En el cas d’una hamburguesa, començaríem per les emissions de gasos digestius dels animals, el transport i procés de la seva carn, l’envasat i la distribució. Tot té un impacte mediambiental. Fins i tot una cerca a Google genera entre 2 i 7 grams de CO2.

Consum responsable El consum responsable és prendre consciència dels recursos emprats en la creació d’un producte (que poden ser finits i limitats), la petjada de carboni que ha provocat la seva fabricació i distribució, i les conseqüències que tindrà desfer-nos d’ell un cop usat.

Però el consum responsable no només acaba aquí. És també avaluar si les condicions de fabricació del producte s’ajusten als principis de justícia social i democràcia de la Carta de la Terra. La sostenibilitat té un component ètic i social que promou els productes de Comerç Just, en el que tots els membres de la cadena de producció han rebut una retribució justa per la seva tasca.

Això del Comerç Just sona bé...

La xarxa de Comerç Just està formada per associacions, ONGs, cooperatives, empreses, productors, artesans...

Quan compreu quelcom provinent del Comerç Just us assegureu de que: · Els treballadors tenen un sou digne. · No hi ha mà d’obra infantil. · Hi ha igualtat entre homes i dones. · Esteu afavorint projectes de

desenvolupament solidari. · Esteu sent respectuosos amb el medi ambient. · No esteu donant preferència a productes importats. · Esteu donant suport al producte local. · Esteu defensant la democràcia.

Aplicant el consum responsable: malbaratament alimentari La lluita contra el malbaratament alimentari domèstic entès com el fet de llençar menjar encara apte per el consum humà, és una vessant del consum responsable.

Els aliments, com qualsevol altre producte, han costat una sèrie de recursos com sòl, aigua, energia, transport… i han creat un impacte mediambiental amb la seva petjada de carboni. Quan llencem menjar estem llençant també els recursos que s’han fet servir per produir-lo i distribuir-lo. El malbaratament és per partida doble. Estem destruint per destruir.

A partir de dades del 2010 es va calcular que un català, com a mitjana, consumeix 550 kg (1.560€) de menjar a l’any. Es calcula que el 20% de les nostres escombraries són menjar que comprem i s’acaba malbaratant. Això són uns 95 kg (300€) per persona i any de menjar en bon estat que acaba a les escombraries.

Però naturalment, el consumidor final és només el final de la cadena. Hi ha tot un circuit que segueixen els aliments des de la seva manufactura fins que arriben a casa nostra, i per això es va crear el Banc dels Aliments, per tal de donar sortida als excedents alimentaris d’algunes empreses, i gestionar també les donacions de particulars.

El proper objectiu del Banc dels Aliments és aprofitar tot els aliments que es llencen als supermercats perque la seva data de consum preferent s’ha expirat.

I què puc fer jo per evitar el malbaratament alimentari?

L’Ajuntament de Barcelona ha editat la guia “Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença” amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits a les nostres llars. Es tracta de petits canvis en els nostres costums que ens permetran gestionar-nos millor.

1. Planificar la compra abans de sortir de casa Planificar les nostres compres és el nostre primer objectiu. Mirar bé que tenim a casa, fer una llista de la compra i pensar objectivament què hem de cuinar i per quanta gent. Tot i així, els imprevistos existeixen així que sempre tenim l’opció de congelar per més endavant.

Les dates de caducitat són molt importants, i infringir-les pot posar en perill la nostra salut. Les dates de consum preferent són més laxes, i només indiquen que el producte pot ser que perdi sabor, o no sigui tant nutritiu, no passa res si es passa de data, sempre que només sigui una mica. És important també no trencar la cadena del fred i comprar primer els aliments frescos, després els que van en nevera i acabar amb el congelat abans de marxar del supermercat.

2. E quando arrivo a casa…

Abans de fer-nos el capuccino hem de desar la compra. Quan més temps passi fora de la nevera més riscos.

La temperatura recomanada per la nevera és de 5º C, tot i que segons la balda pot fer més fred o menys. És important no deixar que els aliments toquin les parets de la nevera per evitar que el menjar es geli i afavorir la ventilació. Sempre és recomanable posar més a la vista els aliments antics, que s’han de consumir abans i fer servir recipients tancats per evitar que el menjar s’assequi o faci olor.

En quant al congelador, es recomanen uns -18ºC. És molt pràctic congelar sobres o preparar menjar de més per consumir-lo directament un cop descongelat. Si es tracta de menjar acabat de cuinar hem d’esperar a que es refredi, però no més de dues hores, per evitar l’aparició de microorganismes.

A l’hora de congelar verdures, és recomanable guardar-les rentades i haver-les escaldat un minut per tal d’assegurar-nos de que queden ben nets de bacteris.

Un altre truc a l’hora de congelar és fer racions petites que puguem consumir d’una tirada, per què no es pot tornar a congelar quelcom descongelat.

3. Tenir menys manies Durant anys ens hem acostumat a unes fruites i verdures molt estandarditzades. Fruites ben maques, simètriques i ben formades, que eren les que quedaven millor a les caixes de transport, i això ens ha fet rebutjar tota una sèrie de peces, potser no tant maques, però amb les mateixes garanties nutricionals. Aquesta tendència provoca un malbaratament en cadena que comença a la

recollida, amb el descart de tones d’aliments no aptes per la seva distribució en base a un criteri merament estètic, i més tard per part dels compradors.

Aquestes “manies” són coses del nostre primer món, i contrasten amb la realitat d’altres països menys afavorits, com el retratat per Jorge Furtado amb el seu documental “La isla de las flores”, Ós de Plata al millor curtmetratge al Festival de Berlín de 1990. Les coses no han millorat molt des de llavors.

4. Reciclar com toca Ja hem comentat el tema de la petjada de carboni que es forma amb la creació i distribució dels productes, però ens trobem només a meitat de la cadena. Els nostres residus s’han de recollir, transportar, transformar... i molts d’ells queden acumulats a l’espera d’aprendre com gestionar-los.

En el cas dels productes orgànics ens trobem a més que la seva descomposició genera metà, un gas 23 vegades més perillós per la capa d’ozó que el CO2.

Així doncs, el menjar malbaratat no només és una pèrdua de recursos, sinó que esdevé una amenaça acumulativa.

La tasca de reciclatge que es du a terme a l’actualitat es titànica. Segons un informe de l’Agència de Residus de Catalunya sobre l’evolució dels residus entre 1998 i 2009, a Catalunya es van generar 4.189.367 tones de residus durant l’any 2009 (1.54 kg per habitant i dia). Per al mateix any, els residus declarats per les industries van ser 4.076.296 tones i els declarats per la construcció foren 4.600.000 tones.

La negligència de governs i ciutadans de tot el món durant anys, ha provocat seqüeles gravíssimes com l’acumulació d’escombraries a l’Atlàntic i al Pacífic, monumentals dipòsits flotants de milers de milions de tones de residus que enverinen els nostres mars i els peixos que consumim, i cobreixen els mars en una extensió equivalent a la de dues vegades Nordamèrica. És responsabilitat de tots que els nostres residus estiguin preparats per la seva recollida selectiva i poder reciclar-los amb eficiència.

5. La informació és poder Un bon punt d’inici és la guia “Pensa, compra, cuina, menja. El menjar no es llença” que podeu llegir en línia, però podreu trobar molta més informació a la biblioteca, a les pàgines de L’Agència Catalana de Residus o de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, visitant el punt verd del vostre barri o trucant al 010.

Vull saber més per ser millor amb el medi ambient Us recomanem especialment les pàgines de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i d’Agenda 21. Són un dels llocs on trobareu més informació sobre el tema.

L’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans ofereix tot un conjunt de programes, activitats i recursos d’educació ambiental adreçats a tothom, especialment als joves, i disposa de tot un seguit d’equipaments com La fàbrica del Sol, El centre de la platja, El centre de formació del Parc del Laberint, l’Espai de mar o l’Espai lúdic ambiental per a famílies del Parc de la Ciutadella.

També hi ha una bona oferta formativa per escoles, amb activitats de tota mena, sempre centrades en l’educació ambiental, i que són accessibles des del PAE (Programa d’Activitats Escolars) Però si voleu aprendre sense sortir de casa disposeu dels seus ecoconsells i guies.

Durant tot l’any podreu trobar també moltes activitats com la temporada de Música als parcs, el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, els cicles de debats de l’Aula d’Ecologia o els Tallers de jardineria Fes de casa teva un Jardí. Quan el temps acompanya, disposeu també dels itineraris Camins d’aigua per les fonts i llacs de la ciutat i els Itineraris temàtics botànics per Montjuïc, que disposen d’aplicació pel mòbil.

Descarrega’t l’aplicació per al teu mòbil Android o Iphone

El Fons de medi ambient de la biblioteca

Exposicions i Activitats

La biblioteca Sagrada Famiíia disposa d’un fons especial de medi ambient situat a la tercera planta.

En ell podreu trobar tota mena de llibres, des de manuals tècnics aptes per estudis universitaris, fins a llibres divulgatius per persones que volen començar a introduir-se en un tema.

Cada any hi ha diverses fites importants des de el punt de vista de l’educació Medi Ambiental i de la divulgació científica, com la Fira de la Terra, el Dia Mundial del Medi Ambient, la Setmana europea del reciclatge, la Setmana de la ciència, la Festa del Cervell, la Setmana del consum responsable....

RF - Obres de Referència / Diccionaris i Enciclopèdies. Estan excloses de prèstec, però les podeu consultar a sala.

Depenent de la fita, la biblioteca col·labora de diferent manera, oferint lots de llibres per exposar, muntant xerrades o activitats.... i sempre, coincidint amb aquestes dates especials, podreu trobar exposicions temàtiques elaborades amb material del nostre fons. La biblioteca també acull les entregues de premis dels Premis Inspiraciència.

MA - Medi Ambient (Obres generals) AAS - Aigua, Aire i Sòl AI - Anàlisi d’Impacte Ambiental BD - Biodiversitat CM - Clima i meteorologia DL - Dret i legislació ambiental DS - Desenvolupament sostenible EC - Ecologia ET - Ecoturisme EA - Educació ambiental EN - Energia EQ - Enginyeria i Química ambiental GM - Gestió del Medi Ambient HA - Habitatge IN - Indústries NA - Natura PM -Política del Medi Ambient RR - Reciclatge i Residus

Revistes: EcoHabitar The Ecologist El Ecologista Energias renovables Era solar Science Agro cultura Dossier tècnic (també en línea) Ecologia política El·lipse (també en línea) Fertilidad de la tierra Medi ambient

“La mano invisible te ha robado la cartera y el futuro, y no se detendrá cuando algunos gobernantes dimitan.

Esto no se arregla con unos años de ajuste ni inyectando capitales ni nacionalizando bancos. Esto no se va a quedar en los aeropuertos sin aviones, los trenes de alta velocidad sin pasajeros, la gente sin pisos y los pisos sin gente. Esto sólo acabará cuando un silencio sepulcral se enseñoree de todas las grandes ciudades, cuando el apagón se vuelva permanente y las bicicletas se desplieguen por las autopistas de peaje.

Para entonces habrán muerto millones de personas.”

Cenital, de Emilio Bueso

* La balena blava és un mamífer marí, amb una llargada de fins a 32,9 metres i un pes de fins a 172 tones. És considerat l’animal més gran que ha existit mai.

Ara queden comunitats molt petites (aproximadament de 2.000 exemplars) a cadascun dels grups del Pacífic nord-oriental, l’Antàrtic i l’Índic.

Guies de lectura La biblioteca ha elaborat també diverses guies temàtiques sobre ciència i medi ambient que podeu consultar a la plataforma Issuu.

Medi ambient 2013 Neurociència 2013 Energia sostenible per a tots 2012 Any de la Neurociència 2012 Consum responsable Any internacional dels boscos 2011 La química 2011 Biodiversitat 2010 Guia de recursos sobre ciència 2010 Darwin. Fundador de la biologia Moderna 2009 · Any Polar internacional 2007-2008 · · · · · · · · · ·

Però recomaneu algun llibre, que és tot text i enllaços!

JAVNA , John 50 cosas sencillas que tú puedes hacer para salvar la Tierra LEMIRE, Pierre 1001 detalles para salvar el planeta MARTÍNEZ, Susanna El llibre de les 3R: reduir, reciclar, reutilitzar SCHÄTZING, Frank Noticias desde un universo desconocido SHIMO-BARRY, Alex La ecuación del medio ambiente YARROW, Joanna Eco ¡Lógico!: ¡únéte al debate medioambiental!

Cifras, letras, pros y contras, para decidirte YARROW, Joanna 365 soluciones para reducir tu huella de carbono: minimiza el impacto de tus acciones en el medio ambiente

Llibres per adults

Llibres de Ficció

BERRY, Siân 50 ideas para ahorrar agua y energía

ATWOOD, Margaret L’any del diluvi

BERRY, Siân 50 ideas para comprar de forma más ecológica

BALLARD, J.G El mundo sumergido

BERRY, Siân 50 ideas para hacer tu casa y tu jardín más ecológicos

BACIGALUPI, Paolo El cementerio de barcos

BERRY, Siân 50 ideas para viajar y desplazarte de forma más ecológica

BRUNNER, John El rebaño ciegoshock del futuro BUESO, Emilio Cenital

BERRY, Siân Hazlo tú!: 400 proyectos de reparaciones fáciles ¡ para el hogar

DICK, Philip K. Blade Runner: els androides somien xais elèctrics?

BOURSEILLER, Philippe 365 gestos para salvar el planeta

MCEWAN, Ian Solar

EDWARDS, Brian Guía básica de la sostenibilidad

RATTE, David Toxic planet: entorno natural Toxic planet: especie en peligro

GOLDSMITH, Sheherazade Pequeños gestos para una vida orgánica: [hacer pan, plantar un manzano, comprar productos autóctonos...]

ROBINSON, Kim Stanley Marte azul

HOUGH, Rich Tu pots salvar el planeta: un dia en la vida de la teva petja ecològica

ROBINSON, Kim Stanley Marte verde ROBINSON, Kim Stanley Marte rojo

SCHÄTZING, Frank El quinto día TUOMAINEN, Antti El sanador

Llibres infantils BERTOLINI, Gérard Les deixalles i el reciclatge BILLIOUD, Jean-Michel Proteger la tierra: enciclopedia del medio ambiente BOUTTIER-GUÉRIVE, Gaëlle Ajudo el meu planeta: a protegir la natura i salvar els animals BROWNJOHN, Emma Salvar nuestro planeta: un libro con pestañas GUILLAUME, Véronique Reciclatge creatiu HOUGH, Rich Tu pots salvar el planeta: un dia en la vida de la teva petja ecològica

CAPDEVILA, Roser Les tres bessones, tres gotes d’aigua GRANT, Donald El nostre planeta en perill GREEN, Jen Per què he de reciclar? Per què he d’estalviar energia?

GREEN, Jen Per què he d’estalviar aigua?

LÓPEZ, Laura Laura i companyia: Respecten el medi ambient WALSH, Melanie 10 coses que puc fer per ajudar el meu món

Contes de 6 a 10 anys ECKEL, Jessie Tria el verd: 10 coses que pots fer per un món més verd JOHANSON, Sarah Magaret Caillou. Cada gota compta!

LAMBRECHTS, Marianne Salvar la tierra: ecología para todos

LÓPEZ MADRID, Josep M. La Laura i en Joan i l’amenaça de l’espècie perduda = and the threat of the lost especies

MORRIS, Neil Estalvia aigua!

LÓPEZ MADRID, Josep M. La Laura i en Joan en una recerca enlluernadora

MORRIS, Neil Estalvia energia!

LÓPEZ MADRID, Josep M. La Laura i en Joan en missió de rescat La Laura i en Joan aprenen de la natura = learn from nature

NOLLA, Anna Reduir, reutilitzar i reciclar PEREZ , Mélanie Salvar la Tierra Guía visual del cambio climático El meu petit manual de desenvolupament sostenible ROCA, Núria Les 3 erres: reutilitzar, reduir, reciclar TAYLOR, Barbara; ilustrat de Scoular ANDERSON Cómo salvar el planeta

Contes de 11 a 13 anys DICK, Philip K. ¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?

LIENAS, Gemma La glacera verinosa MAGNASON, Andri Snaer La historia del planeta azul

Contes de 0 a 5 anys

MARTÍNEZ GIL, Fernando El río de los castores

BETHEL, Ellie El capità Superverd

MARTÍN Andreu Els caçadors de pumes

CAPDEVILA, Roser Les tres bessones i les tres erres

Pel·lícules sobre medi ambient Despues de mí, el diluvio Cenital, de Emilio Bueso ACHBAR, Mark The corporation

Si vols saber més coses de totes les activitats i novetats de la Biblioteca Sagrada Família, entra a:

ARTHUS-BERTRAND, Yann Home CAMERON, James

Avatar FOX, Josh

facebook.com/bibliotecasagradafamilia

Gasland FRICKE, Ron Baraka: el último paraíso GUGGENHEIM, Davis Una verdad incómoda: una advertencia mundial HERZOG, Werner Grizzly man MCTIERNAN, John Los últimos días del edén MIYAZAKI, Hayao Nausicaä del Valle del viento PAINE, Chris ¿Quién mató al coche eléctrico? ¿desconfianza del consumidor... o conspiración?

PERRIN, jacques Nómadas del viento PSIHOYOS, Louie The cove REGGIO, Godfrey Koyaanisqatsi SAUPER, Hubert La pesadilla de Darwin STANTON, Andrew WALL·E. Batallón de limpieza TRUMBULL, Douglas

Naves misteriosas

bcn.cat/bibsagradafamilia

Guia elaborada per la Biblioteca Sagrada Família

mesbiblioteques.com