Conferencia capitans marina mercant masnou

Page 1


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

Tots sabem el pes i el que representà la marina mercant aquí. No hi ha cap família que no recordi amb orgull i satisfacció els seus avantpassats que al llarg del segle XIX estaven embarcats en velers i feien el tràfic amb Amèrica. Hi havia capitans, pilots i tota mena de tripulants d’aquells memorables velers. I molts d’ells també eren partícips de la propietat del vaixell, la dita part en la fusta, i/o en l’anomenada mota, és a dir, els diners que reunia el capità per a la compra de les mercaderies que portava amb el vaixell, per vendre-les en un altre lloc, doncs en termes actuals el vaixell d’aleshores era simplement un supermercat ambulant.

En P.J. Bassegoda i Musté, ens detalla les fonts dels cognoms, entre les quals hi figura en Antoni Gibernau i Maristany, amb un total d’uns 700 els capitans, que té catalogats des de 1863. Per ordre alfabètic, els cognoms són més de 90: Alaix, Alsina, Arimón, Arnó, Ballester, Barba, Bertrán; Bonastre, Canudas, Casals, Casasa, Castellá, Castells, Codina, Coll, Collell, Corchs, Costa, Creux, Curell; Curós, Durán, Estapé; Estrada, Fábregas, Ferrer, Feu, Font, Gastaras, Gibernau; Gorgollón, Grau, Hombravella; Isern; Jové, Juli, Llimona, Majó, Manau, Marco, Maristany; Marquet, Martí, Mas, Massuet, Matas, Millet; Mirambell, Mitjans, Mon, Mora, Noms, Oleza, Oliver; Orta, Pagés; Pla; Poch, Pons, Pou, Puigsech, Pujol, Punti, Ramentol, Ramón, Raspall, Rente, Ribalta, Ribas, Riera, Rius, Roca, Roger, Roig, Roqueta, Ros, Rosés, Sala, Sampera, Sanjuán, Sensat, Subirá, Suñol, Sust, Torras, Truch, Valentí, Valldeneu, Ventura, Vilá, Villá, i Vives.


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

El pes i la importància de la marina del Masnou es fa evident amb el record de la visita a la vila d’Amadeo I (1845-1890), (rei de 1870 a 1873), el 21.09.1871. A l’ajuntament, tingué ocasió de veure gairebé 300 quadres de vaixells dels vilatans que cobrien les parets de l’edifici, i l’alcalde Antoni Font Marcet, li mostrà 600 patents reials, és a dir, títols de d’aquell nombre de vaixells dels que els vilatans n’eren propietaris; i aprofitant l’ocasió li demanà, que es posés, entre altres coses, una línia telegràfica al poble, cosa que aconseguí, de gran importància per les comunicacions relacionades amb la marina. Dissortadament, avui en dia aquell vincle del Masnou amb la marina mercant gairebé ha desaparegut, encara que en queda alguna que altra petita espurna. No esmentarem aquí, per no oblidar-nos de cap, els masnovins actuals qui han cursat els estudis i han passat per la Facultat de Nàutica de Barcelona, algun dels quals ens acompanya ara aquí, però sí que volem recordar el ben conegut capità Salvador Ventura i Moreno (19/09/1925-12.12.2004), essent el seu darrer vaixell que manà el J.J. Síster, de la Trasmediterrànea. Com veníem dient, els vincles actuals del Masnou amb la Marina són ben febles, però de fet els ha heretat i s’encarrega d’enfortir-los la Marina esportiva, gràcies a l’existent Club Nàutic, que compte amb un grandíssim estol de vaixells i amb socis de gran afició, la qual cosa comporta la seva participació en tota mena de competicions i el guany de nombroses copes i medalles, fins a convertir-lo en un dels capdavanters de tota Espanya en qüestió de trofeus.


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

D’altra banda, el record dels masnovins del passat mariner que abans esmentàvem ha donat lloc a la creació d’entitats que el fomenten i mantenen ben viu, com són el Grup d’Havaneres Borinquén, amb les seves cantades, i l’Associació Gent del Masnou, amb la seva revista i exposicions. L’Ajuntament del Masnou, per la seva part, posa un veritable empeny en que el record del passat mariner de la vila no s’esfumi. I ho fa mitjançant el Museu Municipal de Nàutica, la Biblioteca Joan Coromines i la publicació de la revista La Roca de Xeix. A més, ho fa d’una manera molt pràctica i efectiva, encara que aparentment no ho percebi la gent, com és el fer-ho present en els noms dels carrers. Així, i amb el propòsit de no oblidar-me’n de cap, hi ha noms dels qui manaven els vaixells (Capitans Comellas, Capità Agustí Gibernau, Capità Antoni Pagès Millet, Capità Maristany Noms, Capità Mirambell, Capità Salvador Maristany); de tipus i nom de vaixells (Caravel·la, Galió, Llaüt, Nau, Pollacra goleta Constança i Bergantí Caupolican); de personatges històrics que han tingut relació amb la mar (Cristòfor Colom, Monturiol, Roger de Flor, Roger de Llúria); sense oblidar la denominació dels vents, pel seu interès en la marina de vela (Garbí, Gregal, Llevant, Mestral, Migjorn, Ponent, Tramuntana i Xaloc); ni dels països o capitals i comarques o ciutats on anaven (Adra, Almería, Badalona, Barcelona, Bilbao, Brasil, Buenos Aires, Califòrnia, Ciutat Sant Sebastià, Cuba, Empordà, Itàlia, Manila, Mèxic, Montevideo, Montgat, Palma de Mallorca, Paraguai, Premià de Mar, Puerto Rico, República Argentina, Santander, Sevilla, Tarragona, Uruguai, València, Veneçuela, Vilassar de Mar i Xile);


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

i sense oblidar altres de caire mariner (Baixada del Port, Caramar, Gaditana, Mare Nostrum, Marítim, i Meridià). Aquí caldria afegir força dels molts altres personatges que donen nom a carrers, perquè indubtablement molts d’ells estigueren relacionats d’alguna manera amb el món de la mar, però com que aquest fet no hi consta explícitament caldria elaborar un estudi personalitzat de cadascun d’ells, la qual cosa se surt de la intenció d’aquest petit recull. Tampoc s’esmentaran els fets més destacats de cadascun dels capitans, però sí que hom es creu obligat a dedicar unes paraules a Joan Mirambell i Bertrán (1796-1862) per un fet que tingué lloc el any 1834. Aquí cal fer, però, un petit aclariment. Aprofitant l’ocupació francesa d’Espanya (1808-1814), molts dels intents d’Independència de colònies espanyoles que havien començat allà pel 1740, reprengueren una forta embranzida, de manera que en el període 1808-1830 es proclamaren independents quasi totes, exceptuant Cua, Puerto Rico i Filipinas. El resultat fou que Espanya trigà molt en reconèixer cap d’aquells nous estats, i per això, sense relacions diplomàtiques, cada vaixell espanyol que passava per les aigües dels països independitzats era considerat enemic, canonejat i la gent empresonada. En aquestes circumstàncies, l’any 1834, en Joan Mirambell, capità de la pollacra-goleta Constança, es trobava a Tarragona i, decidit a exposar-se, carregà el vaixell amb 110 bótes de vi, ametlles, oli i avellanes, productes amb els que s’obtenien grans beneficis a les colònies de


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat les Antilles i Brasil, i portar-ho a Montevideo i Buenos Aires, on els guanys serien encara majors. El consignatari de Tarragona intentà treure-li del cap aquesta idea, sense aconseguir-ho i el resultat fou que en Mirambell es féu a la mar, amb el vaixell despatxat per a Rio Grande do Sul, i decidit a entrar a Montevideo al·legant que era una arribada pel mal temps. En una escala prèvia a Pernambuco, el cònsol espanyol li aconsellà que en lloc de parlar de mal temps, entrés a Montevideo arborant bandera brasilera. Encara que aquesta solució era molt pitjor, doncs anar amb bandera falsa era un greu delicte, no dubtà en seguir-la, i el 10 de gener de 1835 fondejava a Montevideo. No cal dir que, descobert l’engany, li estriparen la documentació del vaixell i ell fou empresonat per. Al cap de cinc dies, però, el rebé el primer president constitucional (1830-1834), general José Fructuoso Rivera (1784-1854), qui li recriminà la seva actuació, que podia conduir a l’afusellament de tota la tripulació. En Mirambell respongué que no anava amb cap finalitat militar, sinó de comerç i ho féu amb tan bones paraules que el va convèncer, fins a l’extrem de posar en llibertat a tots els espanyols empresonats i decretar la bona acollida des d’aquell moment de tots els vaixells amb bandera d’Espanya. De retorn a Cádiz, Mirambell tingué greus problemes per la falta de la documentació original del vaixell, que sortosament aconseguí superar, i com a resultat del seu viatge hi hagué altres vaixells que el realitzaren. De totes maneres, el govern del nostre país no aprofità l’avinentesa per establir unes certes relacions amb l’Uruguai, ja que el sentiment per la pèrdua d’aquelles terres era massa dolorós, però poc a poc s’anà diluint i el 1845 hi nombrà en Carles Creus y Camps com a primer


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat cònsol, devent esperar fins el 1870 pel reconeixement de la independència d’aquell país. Per acabar hi ha un fet relacionat amb el capità Manuel Deschamps Martínez que crec un deure explicar, encara que no n’esbrinaré molts detalls perquè serà objecte de les paraules que seguidament pronunciarà la Sra. Masó, qui ho farà amb més propietat. Natural de La Coruña (1853), el capità Deschamps vivia a Barcelona, Balmes, 84, 1r 1a, i tenia també un gran enllaç amb el Maresme, doncs gaudia d’una casa-torre d’estiueig, anomenada Vila Miramar, al Passeig dels Anglesos no.12, de Caldetes, és a dir, Caldes d’Estrac, on hi morí el 19.08.1923. El gran renom d’aquest capità ve de la seva actuació en la guerra de Cuba, quan, manant el Montserrat, de la Transatlàntica, aconseguí, per tres vegades, la gesta de burlar el bloqueig nord-americà d’aquella illa, amb l’entrada a Cienfuegos (10.04.1898), posterior sortida del mateix port (6.05.1898), i de retorn del viatge a Espanya, l’entrada a Matanzas (29.07.1898), on hi va romandre fins el termini de la guerra (12.08.1898). Per aquests fets rebé la Creu de Mèrit Militar de 1ª. classe amb distintiu vermell, la Creu al Mèrit Naval de 2a. classe i la Creu al Mèrit Militar amb distintiu vermell i pensionada, a més d’ésser objecte de moltes felicitacions i de grans mostres de respecte al llarg de la resta de tota la seva vida. A la seva mort va ser enterrat al nínxol no. 133 del cementiri de Sant Vicens de Montalt. El fet de parlar-ne aquí és per raó del R.D. 2525/1998, de 20.11.1998, on es disposà que les seves despulles passessin a reposar al Panteón de Marinos Ilustres, de


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

San Fernando (Cádiz), la qual cosa era una gran distinció per ésser el primer marí mercant que la rebia. Aleshores, el diumenge 29.11.1998 l’arqueta amb les despulles del capità Deschamps es traslladaren aquí, al port del Masnou, on hi hagué el gran acte cerimonial de lliurament a la Marina, presidit per l’almirall Antonio Moreno Barberà, Cap de l’Estat Major de l’Armada, i altres autoritats, on als acords de l’havanera El meu avi, composada per José Luis Ortega Monasterio (1918-2004), que, com tots sabem és al·lusiva a la guerra de Cuba, atribuint-se el protagonisme al dit capità, al vaixell Montserrat i la seva tripulació, encara que no hi hagi res en la lletra que s’hi assembli i ho acrediti. Seguidament, les esmentades despulles foren embarcades en el patruller Vigía, cobrint la carrera les dotacions de les corbetes Cazadora i Vencedora. L’1 de desembre el Vigía atracava a l’Arsenal de La Carraca i les despulles traslladades al Cuartel de Instrucción de la Marinería de San Fernando. I el dia següent, 2 de desembre, en una curenya de canó que empenyien uns mariners, les despulles, dignament acompanyades, foren portades al Panteón de Marinos Ilustres, on foren rebudes, amb honors de capità de navili amb comandament d’agrupació naval, pel Ministre de Defensa Eduardo Serra Rexach (1946-segueix), acompanyat per l’almirall abans esmentat i altres autoritats, i uns dels seus descendents, mentre es disparaven les 9 canonades de rigor que li corresponien. A continuació el capità de fragata i il·lustre historiador J. Mª Martínez-Hidalgo y Terán pronuncià un sentit panegíric, acabat el qual les despulles foren dipositades en la tomba adient.


Els mèrits i els bons records del Masnou per L. Carbonell Relat

Le veritable importància de tot el que acabem de dir per aquesta vila on ens trobem és el fet de no haver estat escollit, per la primera part de l’acte abans descrit, el port del Balís, a Sant Andreu de Llavaneres, o els d’Arenys de Mar o de Mataró, i elegir el del Masnou, la qual cosa cal interpretar com un profund i sentit reconeixement per part de la Marina de guerra del pes i importància de la vila en la història marinera d’Espanya, la qual cosa és molt digne d’agrair. Masnou, 28 d’abril de 2017.


Bibliografia - Bassegoda y Musté, P.J.: Masnou, Ediciones y Publicaciones Iberia, Barcelona, 1928. - Bassegoda y Musté, P.J.: Diseños de la Villa del Masnou y de su marina de vela del ochocientos, Artes Gráficas Gutenberg, S.A., Barcelona, 1962. - Carbonell Relat, L.: Un error en la biografía de Manuel Deschamps Martínez, en Revista General de Marina, Miscelánea nº 24.326, abril 2009, pp. 504-505. (Firmat L.C.R.) - Diversos autors: El Masnou, ahir i avui, Caixa d’Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou, Barcelona, 1985. - Diversos autors.: Ruptura y reconciliación. España y el reconocimiento de las independencias latinoamericanas, Taurus, 2012. - J.C.P.: Condecoraciones, en Revista General de Marina, agostoseptiembre 1997, p. 236. - La Vanguardia, 30.11.1998, p. 4

- Martínez-Hidalgo y Terán, J. Mª.: Traslado de los restos mortales del capitán de la Marina mercante Manuel Deschamps al Panteón de Marinos Ilustres, en Revista General de Marina, enero-febrero 1999, pp. 147-152. - Mapa y callejero de Masnou, a: http://www.elmasnou.cat/ARXIUS/ajuntament/plaI_nol_12_10.pdf (consultat el 2.04.2017). - Ricart y Giralt, J.: El capitán Juan Mirambell y Bertrán y la marina de su tiempo, Imprenta de Henrich y Cía en Comandita, Barcelona, 1891.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.