Puig i ferreter teatre

RUTA LITERĂ€RIA PUIG I FERRETER

El teatre de Puig i Ferreter Antologia de fragments !

!

!

© Hereus de Puig i Ferreter.

Prohibida la reproducció d’aquest folletó amb finalitats comercials. i

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

PRESENTACIÓ

Puig i Ferreter és un dels literats més emblemàtics de la Selva del Camp. Nascut el 1882 i mort el 1956, va viure un dels períodes més dinàmics de la història política d’Espanya, marcada pels incisos republicans i sentenciada per la guerra civil. Els seus inicis els va trobar en el teatre, amb obres que tots coneixem com Aigües encantades (1907) o la Dama enamorada (1908).

Tanmateix, les seves obres teatrals alternaven els grans èxits amb els grans fracassos i això va fer que es veies abocat en el món de la novel·la. L’imaginari de Puig no és el d’un escriptor que somia en llocs recòndits i que mai no ha trepitjat, sinó que és l’imaginari d’un literat que repassa meticulosament tot alló que ha viscut. Aquest fet implica que quan parlem de la Selva del Camp estiguem referint-nos a l’esceneri de moltes obres d’aquest autor. La farsa i la quimera (1936) o el Cercle màgic 2

(1929) en són dos grans exemples de la facilitat que tenia Puig i Ferreter per fer reviure la Selva, paisatge de la seva infantesa, en la seva obra. No obstant això, el retrat no és sempre amable, ja que Puig és dur i crític. A la farsa i la quimera parla dels moixerins, gentilici fictici que usa per referir-se als selvatans, i en fa un retrat que no ens deixa indiferents. “La Selva: Ruta Puig i Ferreter” neix amb la voluntat d’acostar aquest autor i el seu escenari als moixerins, o no, de nova fornada. Recordar, a través de diferents fragments de les seves obres, la Moixera literària esbossada a principis del segle XX que ens transporta a la Selva del Camp històrica, arrelada a les tradicions i al pes dels costums.

3

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

INTRODUCCIÓ

Joan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp el 5 de febrer de l'any 1882. Era el fill il·legítim d'un ric terratinent del mateix poble, que mai no el va reconèixer, i de Consòl Puig, de la qual va prendre els seus dos cognoms. Va cursar l’ensenyament bàsic a l'escola municipal i el batxillerat a Reus on va fer amistat amb el grup format per Josep Aladern, Hortensi Güell, Antoni Isern i Plàcid Vidal que de seguida el van introduir en el món de les lletres.

El 1899 va traslladar-se a Barcelona on va començar a estudiar farmàcia, carrera que va abandonar aquell mateix any.

Treballarà fent d'ajudant en diferents farmàcies de la capital alhora que anirà col·laborant en diferents publicacions.

També va ser molt important la seva formació autodidacte que la va portar a descobrir grans autors de la literatura universal,

4

sobretot els literats russos, com Gorki, que van tenir molt de pes en la seva obra posterior.

El 1903 va marxar a França marcat per les seves penúries econòmiques. En aquesta primera estada es va moure per la Provença i la Borgonya on tingué una relació amb una dona casa, Matilde Thevenot, figura que posteriorment inspirà la seva obra de teatre de la dama enamorada (1908). També, aquesta primera estada a França, va ser essencial en la redacció de la seva obra més important, Camins de França (1934). El 1904 torna a Barcelona i va estrenar al Teatre de les Arts la seva obra de la dama alegre amb gran èxit. L'any següent va estrenar al Teatre Romea el noi mimat, obra que va resultar ser un gran fracàs. Després d'aquesta experiència feu la seva segona estada a França acompanyat pel seu amic Antoni Isern. En la seva tornada es va dedicar al periodisme i al teatre.

Moment en el qual va publicar les seves principals obres dramàtiques. El 1909 farà una llarga estada a la Selva del Camp.

Del 1910 al 1913 va cursar la carrera de Filosofia i Lletres. El 1911 entrà de redactor nocturn de la Vanguardia. Va ser una etapa molt productiva que es va allargar fins al 1916-1917, any que va marcar l'inici de la segona etapa del teatre de Puig.

Va continuar alternant el món del teatre i el del periodisme. El 1918 es va casar amb Clotilde Barranco, amb qui va tenir dues filles. El 1918 també va iniciar les seves temptatives en el món 5

de la novel·la. El 1923 va estrenar la dama alegre a Paris, sense gaire èxit.

El 1928 es va fundar Edicions Proa i Puig i Ferreter en va ocupar el càrrec de director literari de la col·lecció Biblioteca a tot vent. En aquest context i amb l’adveniment de la segona república va intensificar les seves activitats polítiques.

Amb l'inici de la guerra civil espanyola va ser enviat a Paris per comprar material bèl·lic. Mentre duia a terme aquesta tasca va ser acusat de malmetre els diners de la república i la seva figura pública en va resultar greument perjudicada.

El 1936 va publicar l'última obra de teatre i a partir del 1938 va iniciar a escriure el seu cicle: el pelegrí apassionat, de dotze volums. Va ser membre del govern català a l'exili entre els anys 1952 i 1954. Va morir a París el 2 de febrer 1956 i les seves despulles descansen al cementiri del Père-Lachaise.

6

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

ÍNDEX D’OBRES

Primera etapa (1904-1914)

-La dama enamorada, 1908 (Teatre Novedades,Barcelona)

-Diàlegs dramàtics, 1904.

-Drama d'humils, 1909.

-La dama alegre, 1904 (Teatre de les Arts, Barcelona).

-La innocent, (1912).

-El noi mimat, 1905 (Teatre Romea, Barcelona).

-El gran Aleix, 1912 (Teatre Eldorado, Barcelona).

-La bagassa, 1905 (Boires de ciutat).

-Desamor, 1912 (Teatre Eldorado, Barcelona).

-Arrels mortes, 1906 (Romea).

Segona etapa (1917-1924)

-Diàlegs imaginaris, 1906.

-La dolça Agnès, 1914.

-Aigües encantades, 1907 (Teatre Romea, Barcelona)

-La senyora Isabel, 1917.

-Garidó i Francina, 1918.

7

-Si n'era una minyona, 1918.

-El cas de Joan Anglora. Els quatre embriacs. Les tres gemmes de l'aventurer, 1925.

-La novel·la d'Esther, 1918.

-El gran enlluernament, 1919.

-Servitud, memòries d'un periodista, 1926.

-Les ales de fang, 1921.

-Els tres al·lucinats, 1926.

-La dama de l'amor feréstec, 1921 (Teatre Goya, Barcelona).

-Una mica d'amor, 1927, Premi Concepció Rabell.

-L'escola dels promesos, 1922.

-Vida interior d'un escriptor, 1928.

-Un home genial, 1923.

-El cercle màgic, 1929 Premi Joan Crexells.

-L'home que tenia més d'una vida, 1925.

-Camins de França, 1934.

-El crim de Pere Darnell, 192?

-On són els pobres?... i altres històries de Nadal, 1934.

Tercera etapa (1924-1936)

-Anna, darrera la cortina, 1936.

-Inici de les seves grans obres narratives.

-La farsa i la quimera, 1936. 3 volums: 1r Els quimèrics, 2n La farsa rústica, 3r El somni de foc.

-Les facècies de l'amor, 1925.

8

Quarta etapa (postguerra) -Narrativa d'experiències personals i de caire més autobiogràfic.

-El pelegrí apassionat. 12 volums (edició de 1952-1977).

-Diari d'un escriptor.

Ressonàncies (1942-1952), 1973 Premi Crítica Serra d'Or de prosa no-ficció.

-Memòries polítiques, 1981.

-Textos sobre teatre, 1982.

9

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

LA DAMA ALEGRE

Teatre complet, volum II, pàg. 26-32.

Acte Primer (Text adaptat.)

MARTA Quin plaga està fet aquest marxant...! I vós? Esteu molt sèrio...

DANIEL Oh... no.

MARTA Què us passa?

DANIEL A mi?... Res. MARTA Deixeu-la estar, aquesta barbeta. Digueu-me alguna cosa de nou.

DANIEL Sou ditxosa, vós, Marta!

MARTA I vós? Què us fa sofrir? Què us manca?

DANIEL Ah, senyora Margalí!

10

DANIEL No sabeu que la meva senyora em fa menjar a tota hora el vostre nom?

MARTA Què em fa a mi, això? No em preocupa gens.

DANIEL És una gata gelosa...

MARTA Gelosa de qui? De mi?

DANIEL I tant.

MARTA (Rient satisfeta.) Ha, ha, ha... Oh!... I que m'agrada, de fer engelosir aquella dolça senyoreta! No us ofengueu per això, Daniel.

DANIEL No hi ha pas perill.

MARTA Al primer dia de conèixe'ns, ja ens vàrem mirar amb antipatia amb la vostra senyora. Quan vegí aquell figurinet prim, delicat, amb unes maneres totes extremades... ah, quina antipatia!

DANIEL I ella igualment... us deia la guapa orgullosa.

MARTA (Rient.) Oh, que està bé! Qui ho havia de dir, que jo l'havia de corsecar? Sembla talment que vegi el diable quan me troba pel carrer... Però quin gust, quin gust, quan penso que jo us tinc aquí totes les tardes mentres ella es consum tota sola!

(De sobte, variant de to.) No us sap pas greu que us digui això?

DANIEL I ella igualment... us deia la guapa orgullosa.

11

MARTA (Rient.) Oh, que està bé!, que està bé! Qui ho havia de dir, que jo l'havia de corsecar? Sembla talment que vegi el diable quan me troba pel carrer... Però quin gust, quin gust, quan penso que jo us tinc aquí totes les tardes entres ella es consum tota sola! (De sobte, variant de to.) No us sap pas greu que us digui això?

DANIEL (Prenent-la entre sos braços.) A qui estimo, jo? A qui estimo, digueu-me, fora d'aquest capet de vidre, d'aquest capet lleuger, alegre i adorable?

MARTA (Rient i agafant-li la barba.) Si us agafo per aquesta barbeta de boc que teniu, us l'arrenco, mentiderot!

DANIEL Arrenqueu, estireu... (Aprofitant l'ocasió per besar-la.)

MARTA Notari del diable! Vós me feu riure sempre... Se us veu tan petit i maliciós, i sempre alegre, sempre tan alegre! Això és un home, dic jo... això és l'home que jo vull.

DANIEL (Acostant-se-li.) Preneu-me.

MARTA I què en faria, jo, de vós?

DANIEL De que en faríeu?

MARTA Sí, de què en faria d'un bocí de notari com vós? Ha, ha, ha, d'un home aixís, que a una li sembla que el podria fer ballar sobre el palmell de la mà?

12

DANIEL Per tan poca cosa em teniu?

MARTA Oh, no... jo em guardaré bé prou de dir-ho, ja sé que sou com una d'aquelles criaturetes que semblen un botet de verí.

DANIEL Sou imperdonable, senyora; us burleu de mi perquè sabeu que jo no us respondré, perquè tot lo que ve de vós ho accepto graciosament.

MARTA Pobre notariet!

DANIEL Senyora, vós me domineu; davant de vós no em sento amb forces per a defensar-me. Seríeu un enemic terrible si, per altra part, no fóssiu una amiga francament adorable.

MARTA Sí, preneu-me com una amiga, encara que sovint bromegi... i després... me són tan estimades les vostres visites!

DANIEL Heu vingut a formar una part interessant de la meva existència; és tan franca i encisadora, la vostra companyia!

Dins d'un poble petit, jo que no tinc altres expansions, com podria passar alegrement els dies sense vós?

MARTA Sense mi, precisament?

DANIEL Sense vós, o sense una dona com vós...

MARTA Ara sí que us tinc a la ratera... És a dir que...?

DANIEL No m'enteneu, no m'enteneu...

13

MARTA Prou... potser massa i tot que us entenc.

DANIEL No; jo vull dir amb totes les vostres admirables qualitats, una segona vós mateixa.

MARTA Ja us entenc, ja... després que ja fa prou temps que ens coneixem, eh? Per què dir mentides?

DANIEL Què voleu dir?

MARTA Qui ho ignora, ja, que us agraden totes?

DANIEL Senyora Margalí...

MARTA Quin gallet esteu fet, senyor notari!

DANIEL (Irònic.) Se diu que els homes petits fan sort amb les dones.

MARTA Ai, Déu! Potser sí que serà veritat. (Rient, canviant de to.) Però cuidado amb les faldilles, eh? Si en feu massa, la pagareu cara.

DANIEL No us espanteu. No em veieu roig, gras, respirant salut per tot arreu? Ja sé què cosa és viure, senyora.

MARTA (Rient.) Amb tot, me sembla que acabareu malament.

DANIEL No feu profecies.

MARTA Per què no? Oh... ja m'afiguro la vostra mort... com si ara l'estés veient... oh, igual, igual...

14

DANIEL Va, calleu.

MARTA Igual com ella ha de ser, senyor notari. Tancant els ulls, la veig aquí, davant meu, la mort d'aquest notariet golafre, d'aquest petit amo de la vida.

DANIEL No m'espanteu, senyora.

MARTA Ha, ha, ha... Té por! (Rient esbojarrada.) Ara us la diré, doncs. Serà una nit, haureu sopat i begut força, us fumareu un cigarràs al costat d'una bella... els ulls de foc, les mans tremolant, la voldreu abraçar i rodareu com un soc als seus peus... Ha... ha... ha... quina filla fareu allavors, senyor notari!

DANIEL Senyora... quin mal gust parlar d'aquestes coses!

MARTA No us fa riure, això?

DANIEL No crec que això pugui fer riure a ningú.

MARTA Vaja, confesseu que us heu espantat, ara.

DANIEL Qui! Jo? Creieu que m'entretindré a pensar en la meva mort davant de vós, sabent que la vida és aquí, amb vós?

(Li pren les mans.)

MARTA Encara goseu, després de lo que us he dit?

DANIEL Sou aterradora!

MARTA Ja teniu la por al cos.

15

DANIEL (Prenent-la pel cap i dominant-la) Jo, por? Que no ho veig, que bromegeu? Si vós també estimeu la vida com jo, veritat?

MARTA Sou l'home més alegre del món. Que estic contenta, avui! (Canviant de to.) Sabeu que m'arriba el fill, senyor Daniel?

DANIEL Ja ho sé. L'havíeu de tenir encara alguns anys més a pensió.

MARTA Per què?

DANIEL Per a continuar essent lliure.

MARTA Què dieu, ara?

DANIEL Vós no sereu tan lliure d'avui en avant.

MARTA Igual.

DANIEL Ho dubto. El senyor Margalí amb els negocis i les propietats no es cuida de la seva dona, però quan vingui el fill...

MARTA (Amb to definitiu.) El fill obrarà com son pare i quan a mi em convingui ésser sola i lliure... ho enteneu, senyor notari?... ho seré igual que avui.

DANIEL Mai tant, senyora, Ara, vós, sou la llibertat mateixa.

MARTA Què us heu pensat de mi? Creieu que el meu fill, per més que vingui amb unes barbes de pam, me pot esclavitzar?

16

DANIEL En part...

MARTA A mi qui m'esclavitza? El noi anirà al camp com son pare, cuidarà dels negocis amb son pare... i jo, quedaré aquí, mestressa, sola i lliure.

DANIEL Disfrutant la vosta hermosa vida...

MARTA És que jo podria ser dominada pels fills com tantes mares? Mon fill no farà mai ombra a la meva llibertat, perquè jo la necessito com una cosa natural, com el dormir, com l'aire...

DANIEL Naturalment.

MARTA I qui es proposés robar-me la llibertat me seria odiós no encara que sigués el meu fill.

DANIEL Això és una dona!

MARTA Ma llibertat!... és una cosa que defensaré amb totes mes forces.

DANIEL I si us manqués tot d'un cop?

MARTA Oh, no! És una riquesa que no em deixaré prendre mai, costi lo que costi, senyor Daniel.

DANIEL Sou admirable!

17

MARTA No hauria pogut resistir un marit que em demanés compte dels meus actes. Per això jo no em volia casar, ja estava bé fadrina...

DANIEL Però el senyor Margalí...

MARTA No em puc queixar d'ell. Se va enamorar de mi com una criatura. Creieu que un imbècil com ell me podia agradar?

Tenia diners i a l'instant vaig comprendre que amb ell jo seria mestressa, jo sola, mestressa d'ell, de mi i de la casa.

DANIEL Meravellós! Sou tot un caràcter.

MARTA I el fill? Què! Jo el dominaré com al pare. Abans d'anar a pensió no heu vist criatura més dòcil. Creieu que tot això de la família s'ha d'oposar a la meva llibertat? Tinc un amor tan gran a la meva vida, enteneu?, que res a sobre la terra podria imposar-me el sacrifici.

DANIEL Sou una dona heroica.

MARTA Tinc de ser aixís... Sola, lliure, alegre, disfrutant eternament de la meva llibertat...

DANIEL Oh!, tot un caràcter, tot un caràcter.

MARTA Ja ho sé, que sóc injusta... Però és el meu temperament, no puc ser d'altra manera. Jo mai he sentit pesar devers sobre meu, no en tinc cap, no en vull cap... la meva ànsia de vida és més forta que el meu amor al marit i al fill... no he 18

sofert per a ningú, no vull sofrir per a ningú... i no obstant, veieu?, me sento bona mare i digna sempre dins de ma família.

DANIEL Sí, vós sou alegre, lleugera...

MARTA No em digueu lleugera... sempre he obrat amb molta serenitat.

DANIEL Vull dir que us abandoneu amb franquesa al vostre temperament.

MARTA Sempre he vist clarament els dos camins davant meu, quan he emprès l'un ja sabia que no havia d'enyorar l'altre. Per això no m'he rebutjat mai una sola acció. Ja ho sé, que tinc faltes, faltes graves, veritables defectes, però són defectes que jo estimo i vull tenir perquè em donen alegria de viure.

DANIEL Oh!, admirable!

19

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

ARRELS MORTES

Teatre complet, volum 2, pàg. 132-137.

Acte Primer (Text adaptat.)

ABDON (Després d'una pausa breu i amb certa alegror fingida.)

Ah! És necessari que et feliciti! Ja sé que ets doctor en Farmàcia.

CLAUDI Per fi hi hem arribat.

ABDON És honrós, naturalment, d'arribar-hi tan jove.

CLAUDI Lo mateix hauries fet tu si no haguessis abandonat els estudis.

ABDON Probablement, però jo no podia seguir estudiant.

CLAUDI Si tu haguessis volgut...

ABDON No, jo no podia abandonar la família; el pare es feia vell i calia algú que es posés al davant dels nostres interessos.

20

CLAUDI Doncs te tenim fet un petit propietari?

ABDON Ja ho veus, tu has anat progressant i jo vaig perdent de cada dia. Avui ja no sóc més que un mal pagès amb certes apariències de senyor.

CLAUDI No ho crec. La teva instrucció i el teu esperit elevat t'alcen molt per damunt d'aquesta gent.

ABDON (Ingènuament.) Ah! No ho creguis. Per a ser ditxós m'he hagut de tornar com la gent d'aquí. Avui ho sóc, i confesso que n'estic content.

CLAUDI Ho dius de sèrio, això?

ABDON I doncs! Al començament, quan encara conservava les idees que tu i jo teníem essent estudiants, veuràs que no trobava un company enlloc. Les noies me trobaven massa seriós. Per a fugir del meu isolament m'ha calgut tornar-me com ells, pensar com ells...

CLAUDI Ah, misèria!

ABDON Ditxós tu, que te n'aniràs a viure lluny d'aquest maleït país!

CLAUDI No, si jo em quedo aquí...

ABDON Què em dius, ara?

21

CLAUDI El vell farmacèutic ja s'ha decidit a vendre'm la botiga.

ABDON Me deixes parat. Què diable hi faràs, aquí?

CLAUDI Què! Viure-hi, què hi vols fer?

ABDON Mes amb el teu caràcter...

CLAUDI Viure i lluitar.

ABDON Lluitar, dius! Ah, criatura! Això és bo per a dir. Creus tu que val la pena de lluitar aquí?

CLAUDI Sí, aquí com a tot arreu. Tot home té el millor camp de lluita a la terra on ha nascut!

ABDON Però amb qui vols lluitar aquí? Contra qui? Contra què?

CLAUDI Tu i jo ho havíem proposat tantes vegades! Recordes, Abdon, els antics plans? Tu bé m'ajudaràs avui que jo sóc aquí...

ABDON Qui!... Jo? CLAUDI Tu, el millor amic que tinc, el meu company d'ideals... en qui tindré confiança sinó en tu?

ABDON Oh!, bé...

CLAUDI (Decidit.) Espero que m'ajudaràs.

ABDON (Vacil·lant.) Veuràs, jo estic molt bé amb els meus, ara.

22

CLAUDI Què vols dir?

ABDON Jo no lluito per res, no m'encaparro amb res. Estic fent la meva joventut, comprens?...

CLAUDI I jo que comptava tant amb tu!

ABDON I bé! Què voldries fer en aquest racó de món?

CLAUDI Tu ja coneixes les meves idees.

ABDON No es pot fer res aquí, noi.

CLAUDI Fundaré una associació lliure, sense cap ideal polític, amb l'únic fi de desvetllar la consciència popular...

ABDON Oh! No somiïs impossibles!

CLAUDI No és impossible, no. Obrir l'esperit lliurement als quatre vents, desfer ombres i prejudicis... en fi, preparar els esperits per a l'obra social. Això és lo que convé aquí.

ABDON Bah! Bah! Vés-te'n a passeig amb aquestes històries! A nosaltres ens fa riure això, com tot lo que no és essencial en la vida. Per a nosaltres, la millor política és estar bé dintre casa nostra.

CLAUDI (Després d'una pausa, amb dolor.) Ja no ets aquell Abdon que jo comptava com el millor entre els meus amics.

ABDON Tu tampoc ets el mateix Claudi d'abans.

CLAUDI Potser no.

23

ABDON Què hi farem, si és així?

CLAUDI Hi ha no sé què que ens separa l'un de l'altre!

ABDON Tu has anat progressant i jo m'he estacionat...

CLAUDI Has reculat encara.

ABDON Tant se val, no envejo els teus progressos.

CLAUDI (Resignat.) Malgrat nosaltres, ha passat un vent de glaç entre la nostra amistat.

ABDON Sembla que el teu oncle hagi parlat pressentint alguna cosa.

CLAUDI Qui sap? (ABDON s'alça.) Te'n vas?

ABDON Sí, me'n torno a la masia. Adéu!

CLAUDI I no em queda cap esperança que un dia tornis a ésser lo que eres?

ABDON Ah! Com és possible això? No es torna a ésser mai lo que s'ha sigut.

CLAUDI Qui s'ho havia d'esperar?

ABDON (Disposant-se a sortir.) I si et quedes per aquí, ja aprendràs de viure tu també. Escolta el meu consell: si vols viure tranquil, procura tornar-te com els demés del poble.

24

CLAUDI Lluitaré amb totes les meves forces per a mantenir-me tal com sóc.

ABDON Doncs mira, Claudi, no et facis il·lusions. Amb els altres companys no hi comptis més que amb mi mateix. Fes-te el càrrec que has d'estar sol, enterament sol...

CLAUDI No, sol no! Jo et juro que no em mancarà companyia!

ABDON (Irònicament.) Oh!, bé...

CLAUDI Has sentit l'oncle? Diu que només una dona pot mantenir en nosaltres una afecció de tota la vida.

ABDON Què! Te vols casar?

CLAUDI Potser una dona serà el millor company per a mi.

ABDON Una dona! No em facis riure! Que poc coneixes la dona quan dius això!

CLAUDI Potser ella sola omplirà el buit que jo començo a sentir.

ABDON Vaja, home! Què es pot emprendre de seriós amb una dona? Se coneix que encara no has après de viure, tu...

CLAUDI I tu?

25

ABDON D'ençà que vaig deixar la carrera per a quedar-me aquí, no n'he après poc, de viure! Te creus que em veuràs casat, a mi? Aquí, com a ciutat, si un se sap entendre...

CLAUDI Ja...

ABDON Sí, home, sí. Ja no hi és, aquell temor ni aquella puresa en les noies del nostre poble. Tothom ha après de viure, avui. I quan un és atrevit, jove i fill de casa bona...

CLAUDI (Violent.) Tot això has après?

ABDON I tu que tens una carrera que es presta tant per aquestes coses! Ah! Si jo em trobés al teu lloc!

CLAUDI Escolta, Abdon; són molts al poble que pensen com tu?

ABDON Tothom. Tot el jovent que puja, homes i dones.

(Moment de pausa. CLAUDI se reté, violent.) Sí, home, sí! Tots hem après de viure! I tu véns a cantar-nos la palinòdia?

Segueix la corrent, deixa't de cabòries i llença't a fer la joventut mentres ets jove.

CLAUDI (Indignat.) Entre nosaltres ja s'ha acabat tot. Abdon.

ABDON Home, considera...

CLAUDI Vaja, fora compliments!

ABDON Això és indigne!

26

CLAUDI Entre nosaltres dos s'ha acabat tot!

ABDON (Sortint.) En fi, si vols acabar del tot, m'és igual, a mi...

CLAUDI Sí, del tot... del tot i per sempre més! (ABDON se'n va, confús.) Ens hem de realçar per damunt de tanta misèria!

27

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

AIGÜES ENCANTADES

Teatre complet, volum 2, pàg. 223-230.

Acte Primer (Text adaptat.)

VERGÉS Veieu aquest desconegut que us ve a parlar? És un inginyer, que al seu saber, hi ajunta la seva experiència pels seus viatges per França, Alemanya, el Nord d'Europa... (Silenci general. Expectació gran. Amb veu més forta, i gest més desimbolt:) Viatjant ha vist molt de dolor fill de la misèria, i la misèria filla molt sovint del poc enginy o poc esforç de l'home en aprofitar les forces que li brinda la Naturalesa. Ha vist que en els països que s'han sabut llibertar d'inútils preocupacions per a donar-se amb ardent treball, la riquesa i l'alegria hi abundaven, realçant la vida. Aleshores s'ha recordat de la misèria que assota aquestes terres i el seu cor s'ha omplert de pena per vosaltres. Ha pensat en la secada que tants anys se us emporta la collita, i els seu saber i la seva experiència li han 28

donat una confiança que vosaltres no podíeu ni pressentir. La Naturalesa, aquesta mare que a voltes sembla que ens tracti amb desamor, té els seus secrets, que només els homes escollits descobreixen en profit dels altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterrànies al peu d'aquestes muntanyes. Feia temps que rodava per aquestes terres estudiant i observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus esforços i us ve a oferir pròdigament la seva obra. Escolteu bé lo que us dirà: lo que vosaltres crèieu que eren aigües encantades, mortes al fons dels gorgs, són aigües vives que a les vostra voluntat baixaran a regar de nova vida els vostres camps. Crec que el poble se l'ha d'escoltar amb atenció i no deixar perdre estèrilment la seva idea, aquesta idea que posada a la pràctica dels vostres braços, us portarà, oh!, habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar i la llibertat! (Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats, fan burles. S'origina un cert desordre. Mormol general.)

UNA VEU D'on sortirà, l'aigua? Això són falòrnies!

FORASTER (Efusivament) Oh! Gràcies!

VERGÈS És el que podia fer. No m'exigeixi res més... no em puc comprometre...

FORASTER Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble a favor meu. No esperava tant... Amics, us demano silenci... (Es dirigeix 29

al poble molt serenament.) És cert que em podia adreçar als quatre o cinc forts propietaris del poble... i al senyor Rector, però he preferit dirigir-me a tots, en un lloc públic. S'ha escampat la veu que jo venia aquí a atacar la religió i la propietat, les vostres costums o creències. No, seria molt petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no és aquest encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet. Podria dir que és innocent, avui dia, intentar cap bé pel poble sense atacar directa i fortament aquestes dues forces; propietat i religió... almenys en la forma vergonyosa i estúpida que imperen avui.

UNA VEU Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules. Se li prohibeix atacar la religió...

FORASTER Estigui tranquil! No vinc a parlar-vos d'idees, sinó de fets, de coses positives i reals, pel vostre bé!

UNA VEU I per què el voleu, el nostre bé? Què espereu de nosaltres?

FORASTER No espero res, egoista! Si tots fossin com vós, aquí mateix acabava...

UNA VEU Doncs, són molts els que preguntem això... Estem acostumats a pagar tan car el bé que se'ns fa!

VERGÉS Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.

30

FORASTER Us he dit que no venia a parlar d'idees... i és cert.

De tota manera, creieu-me, no es pot posar remei a molts mals ni es pot fer triomfar la raó, sense destruir abans certes idees.

Jo voldria que tot lo que dic fos clar per vosaltres com la llum del gran dia... Hi ha idees i sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per a nosaltres són la pura veritat, la suprema raó i únic sentit de la vida. I no obstant, aquestes idees i sentiments que guien totes les nostres accions, poden ser falses...

UNA VEU El poble l'entén, però jo veig les seves intencions.

Sabeu el que vol dir amb aquestes paraules? Que les nostres creències, el nostre miracle de la Verge, tot és fals i mentida pura...

FORASTER M'atribuïu paraules que no he dit. Està bé.

Deixeu-me parlar... tot just he començat.

UNA VEU (Entre el grupo enemic.) Prou! Ja en tenim prou!

Fora d'aquí! Lluny del nostre poble!...

VERGÉS Escolteu, gripaus que és pel vostre bé!

FORASTER (Al Vergés) No hi ha mitjà possible! És un poble salvatge, aquest?

VERGÈS No! Ja ho veurà! (Amb gest alt i noble; un xic brutal, imposant, se dirigeix a la multitud, avançant alguns passos.) A fora qui no estigui content! A fora dic... Lluny el que cridi! Sóc 31

a casa meva i no hi ha autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí?

FORASTER Escolteu, tingueu paciència. No em feu la contra abans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país i les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feia perdre les collites. Però la secada, que per vosaltres és un càstig de Déu, una venjança del cel... obeeix a causes naturals i sols per medis naturals heu de buscar el remei. Aquí teniu una creença, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinc jo a criticar la vostra manera de veure i de sentir les coses, sinó a obrir-vos els ulls a la realitat...

Aquesta fe cega en el miracle de les aigües, us priva de veure-la com jo, la realitat...

UNA VEU Poble, no te l'escoltis més!

VERGÉS Deixeu-lo parlar! Costi el que costi, parlarà! Mentres sigui dins les quatre parets de casa meva, parlarà!...

FORASTER Sí, vinc a fer una bona obra i cap poder m'aturarà.

Deixo de costat les vostres creències. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorgs que vosaltres anomeneu gorgs de la Verge...

UNA VEU Són els gorgs sagrats, miraculosos! Són les aigües de la Verge que curen els malalts.

VERGÉS Deixeu parlar! Parli! (Mirant el Forester.)

32

FORASTER Que si feu en aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps... (Expectació general.) Amb no grans esforços, us en podeu assegurar... estic segur del resultat!

UNA VEU De que tindrem aigua?

FORASTER No ho dubteu.

UNA VEU Molta?

FORASTER Sí, molta. La terra és per l'home, com l'home és per la terra, i tots els somnis d'una altra vida jo els maleeixo si m'han d'allunyar d'ella. Ella es dóna com una enamorada a l'home que la sap comprendre i estimar i obre els seus ulls, les seves entranyes pròdigues de preciosos metalls i d'aigües tan riques com els metalls. Amb amor i treball, amics, la terra se'ns fa nostra, i per això, aquí com en altres parts, m'ha mostrat els seus secrets, que són la riquesa de l'home. Aquella aigua dels gorgs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalba. La serra és erma, de roca viva, on no hi plou, com vosaltres sabeu. I no obstant, a baix, al peu teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives i abundants, que se renoven constantment...

UNA VEU No, senyor, dispensi que el contradigui... les aigües dels gorgs són mortes, aigües encantades com solem dir aquí...

33

FORASTER És un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietud!

UNA VEU Sí, allí s'estan les mateixes aigües pels segles dels segles! Les aigües beneïdes per la Verge! Són miraculoses i han curats molts malalts! Les aigües sagrades s'estaran immòbils per tota l'eternitat, perquè Déu ho vol!

FORASTER És un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües són vives, abundants... i s'entornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou a la vena de la mare, al riu d'aigua que es perd en lo profond. Oh, poble! Abandona la llegenda i entra en la realitat. Doneu-me la vostra confiança i de tot el que us he dit en responc amb la vida!...

34

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

LA DAMA ENAMORADA

Teatre complet, volum 5, pàg. 127-130.

Acte Primer (Text adaptat.)

LLUÏSA Abel, has tancat la porta?

ABEL Sí; està ben tancada. Què tenia, el Víctor? L'he sentit plorar.

LLUÏSA Ah!... Se sentia d'aquí baix?

ABEL Per què plorava?

LLUÏSA Per res. Criaturades d'ell.

ABEL Sigueu-me franca. Vós no deixeu de veure la gelosia del vostre fill...

LLUÏSA Sí; està una mica gelós.

ABEL M'avorreix... Per què? Què puc fer jo? Digueu-m'ho.

35

LLUÏSA No és res. Li passarà de la mateixa manera que li ha vingut.

ABEL Si el Víctor ha de patir per culpa meva, més m'estimo anar-me'n.

LLUÏSA (Prenent-li les mans.) No! Aquesta casa quedaria massa buida. No, Abel! No parlis pas d'anar-te'n. (Es desprèn de les mans d'ell.)

ABEL Deixeu-me tenir les vostres mans. (Ella les enretira.) No me n'aniré... Però tampoc no vull que el Víctor sofreixi. Per la meva part, què puc fer? Què us sembla?

LLUÏSA Deixa estar! És un rampellut. Abans de tres dies li haurà passa tot. Després et menjarà a festes.

ABEL Ja veieu que jo sempre me li comporto amablement.

LLUÏSA Per tu no s'ha perdut pas.

ABEL Mai no li he mancat en res, ni he volgut mostrar-me en res superior.

LLUÏSA Ho sé, n'estic molt agraïda.

ABEL Veient que era tan prim de pell, sempre he procurat no ofendre'l en res. I de vegades he trobat gust en humiliar-me. Hi ha una mena de goig en humiliar-se davant d'un més feble.

36

LLUÏSA Ja ho sé i fins he vist que en els jocs al prat, lluitant per tirar-vos a terra, tu et deixaves caure a l'herba, perquè ell estigués alegre i triomfant.

ABEL I jo el podia rebatre cent cops per terra com una fulla.

LLUÏSA Ha estat sempre tan malaltís, el pobre fill meu!

ABEL Jo feia com qui lluita enèrgicament i després com qui no pot més i ha de cedir retut...

LLUÏSA I així en tot. Ja ho sé, Abel. En la conversa has callat tenint raó. T'ho agraeixo molt. I ho faràs sempre així, no és cert? Els febles, cal enganyar-los. No poden resistir la veritat.

ABEL Potser no.

LLUÏSA Veus? Si jo hagués tingut un fill com tu, el meu fill somniat, no hauria procedit així!

ABEL Un fill com jo?

LLUÏSA Un fill com tu! De vegades, a les nits, m'esforço a pensar que t'he dut a les entranyes!... (El pren contra ella i l'estreny amb efusió.) Oh! Un fill com tu era el meu somni de mare. Tot el goig de la meva vida hi estava reclòs! El fill! El fill!... El marit, no el vaig estimar fins que vaig portar la seva sang en les entranyes. I va venir aquesta pobra criatura que estimo, sigui com sigui...

ABEL Sigui com sigui...

37

LLUÏSA Sinó que ara em sento més feliça que abans. Estic més contenta! Em faig el pensament que tinc dos fills, molt diferents, però igualment estimats...

ABEL (Amorós, sospirant, es deixa amanyagar voluptuosament per ella i sofreix.) Oh!...

LLUÏSA (Menys exaltada.) Veus?... Si el Víctor hagués sigut fort, ple de voluntat i amb la teva intel·ligència, l'Abel hauria passat de llarg per aquesta casa.

ABEL (Sofrint.) No em digueu això. No em puc avenir amb aquest pensament. La vostra casa! L'estimo tant! Després de molt rodar i patir hi he trobat tanta pau, tant d'amor! Veritat que no me'n traureu?

LLUÏSA Sóc jo la que pregunto si no ens fugiràs de sobte.

(Prenent-lo amb vehemència i besant-lo al front.) Oh!... No ens deixis massa aviat, Abel!

ABEL Com podria, si em sento pres, lligat aquí, amb vós?

LLUÏSA Gràcies, fill meu!

ABEL (Esclatant.) No!... Per què em dieu "fill meu"? No em feu patir més! Jo no us puc, no us vull estimar com un fill! Ja ho sabeu vós!

LLUÏSA (Serena.) Ho llegia als teus ulls.

38

ABEL Si jo us estimo com sabeu, per què vós no m'estimeu igual?

LLUÏSA Si jo em cregués que tinc un home als meus braços, s'hauria acabat tot entre nosaltres. No! Tu! Tu un home! Ple de passió per mi... i jo... No! L'estimo massa, l'Abel, per això. (ABEL sense tornar resposta romp a plorar. LLUÏSA continua amb gran amor amanyagant-lo.) Abel! Fill meu! Escolta: jo t'estimava perquè et creia feliç al meu costat. Jo no et vull veure sofrir. No vull que puguis dir que t'he fet mal! Mira: d'avui en avant seré més reservada amb tu. Era el meu deure. Veig que t'he fet mal, molt mal, ho sento. Pobra de mi! (Una pausa.) Abel, escolta, parla. Ara ho comprenc. Jo tractava com un nen a l'home. És el meu error! (Ell deixa caure el cap al pit d'ella i plora amargament.) Abel! El que jo sento per tu és una afecció, però mai, mai... No vulguis suposar!... Oh!... Alça el cap. No ploris!

Oh! Plorar! Per això? Aquest home tan valent, el qui ha resistit el fred i la fam, plorar així? No! Alça! (Ell, apassionat, li fa un petó als llavis, frenèticament. Apartant-se d'ell:) Què fas, Abel?

ABEL (Apassionant.) Dona! Amor meva!

LLUÏSA (Rebutjant-lo.) Oh! No! No! ABEL Per què ets tan cruel?

LLUÏSA Em fas por! I no t'estimo! No t'estimo, ara, Abel!

39

ABEL (Fred i dur.) No m'heu estimat mai!

LLUÏSA L'home, no!

ABEL (Amb angoixa gran.) I sempre, sempre, tota la vida serà així?

LLUÏSA Sempre, tota la vida.

ABEL (Amb feresa.) Deixaré casa vostra!

LLUÏSA Si no em saps estimar d'altra manera, vés-te'n! Valdrà més per tots dos! (Una pausa. Els dos es queden erts front a front, com dos enemics. De sobte ella s'hi acosta amorosint-lo.) Per què has de sofrir tant?

ABEL (Rebutjant-la brutalment.) Deixa'm! Ets dolenta. (ABEL romp en plor.)

LLUÏSA Vés-te'n! Vés-te'n! Jo t'estimava com una mare... (Ella també romp a plorar.)

ABEL Mentida!

LLUÏSA Tingues pietat de mi! Vés-te'n! Ets massa temptador!

40

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

DRAMA D’HUMILS

Teatre complet, volum 3, pàg. 132-134.

Acte Primer (Text adaptat.)

MAGÍ Senyor Mora...

MORA Digueu.

MAGÍ Ara que no hi ha les noies, ja em pot dir tota la veritat.

No sóc una criatura, no em fa por de saber-ho tot...

MORA Però què vol que li digui jo?

MAGÍ La veritat de la noia, sense enganyar-me.

MORA Sols li puc dir que està en perill i això ja ho sabia.

MAGÍ Però vostè no comprèn si la salvarà?

MORA Jo crec que sí.

MAGÍ Res de cert! Per Déu! Quin metge pot dir-ho, això?

Digui'm, doncs, el seu mal.

41

MORA És difícil precisar-lo als vostres ulls. Pel metge és distint...

MAGÍ Però no és tísica... veritat que no és tísica la nostra filla?

MORA No, home; qui us ha dit tal?

MAGÍ Hi ha gent qui ho diu. Una criatura tan formosa volen que sigui tísica!

MORA Deixeu dir a la gent!

MAGÍ Com que aquest mal n'ha mort algunes de les que van a la fàbrica...

MORA No tingueu por de tal cosa en la vostra filla. Ara que, mal cuidada, li podria venir, no hi ha pas dubte...

MAGÍ Li podria venir?

MORA Sí, doncs en aquest poble el jovent hi és propens, a tal malaltia.

MAGÍ I això què ho fa?

MORA La mala alimentació i l'excés de treball a la fàbrica.

MAGÍ Tota la vida que s'hi va a la fàbrica.

MORA Justament. La major part de dones passen la joventut a la fàbrica; allí deixen les seves forces, que no sempre transmeten als seus fills. És així com acaba per esgotar-se l'energia de la raça i ve el mal...

42

MAGÍ Què faran les filles dels jornalers? Al camp hi ha poc treball per les dones.

MORA Ja ho sé; per això la obrera fabricanta, aquí, està molt més explotada que a ciutat. Entre això i l'aprofitament de la força del riu, el guany del fabricant és doble o triple... què sé jo?

MAGÍ No és una mala cosa veure com ells se fan rics quan nosaltres no podem ni menjar?

MORA Aquesta és la terrible qüestió, que els que més treballeu no pugueu nodrir-vos abundantment!

MAGÍ Per més desgràcia encar, aquest any l'amo m'ha apujat l'arrendament de l'hort.

MORA Això us ha fet, l'hereu?

MAGÍ Se creu que nosaltres hi tenim el gran negoci, allí. És cert que fem cria de porcs, tenim tres truges, però ja fa alguns anys que ens van malament. Vegi si vostè, que és amic de l'amo, li explica la nostra pena: estem endeutats a més no poder i, si no fossin les noies que treballen, no podríem viure.

MORA I guanyen una misèria.

MAGÍ Sort d'aquesta misèria, doncs! Ara mateix, la setmanada de la petita no cregui que ens faci falta. Era la que guanyava més, tan jove com la veu...

43

MORA (Lentament.) És trist haver-vos-ho de dir... mes, quan es posi bona, heu de fer un sacrifici... Ha de passar molt temps abans que torni la fàbrica... i millor seria que no hi tornés.

MAGÍ I doncs, què té la nostra filla? Per què no m'ho vol dir?

MORA D'acord, us seré franc, perquè no us sorprengui el desenllaç. La vostra filla està pitjor que en perill de mort; està malmesa per dins... gastada!

MAGÍ (Pasmat d'esglai.) Gastada!

MORA Sí, gastada, com un arbre tendre al qual matés l'excés de fruit. No, no hi ha res que es pugui comparar a una vida humana que s'agota en flor...

MAGÍ (Amb gran dolor.) Gastada, tan jove! Com pot ser?

MORA Ha treballat massa i s'ha nodrit poc al fort de la creixença. Creieu-me, bon home. És la fàbrica, que us l'ha espremuda i assecada. Són aquestes dotze hores de treball cada dia, quan la criatura encara havia de jugar. I aquest fer una hora de camí per anar a la fàbrica, a les quatre del matí, o sortir-ne a la mitjanit d'hivern! I arribar aquí i trobar tan magre cosa per menjar! I tot això des dels dotze anys! Sí, bon home! Això és lo que té la vostra filla.

44

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

LA DOLÇA AGNÈS

Teatre complet, volum 4, pàg. 68-73.

Acte Primer (Text adaptat.)

PRÒSPER (Agafant-li la mà, dolçament.) Agnès...! Un moment...

Escolta'm un moment...

AGNÈS Deixa'm! Vés a veure la teva dona. Tingues-li pietat.

PRÒSPER Hi aniré si m'escoltes un instant.

AGNÉS (Tremolosa.) No, no, de seguida!

PRÒSPER (Molt ansiós.) Sí, hi vaig. Espera. Un instant només.

Escolta'm un instant...

AGNÈS (Anant cap a la porta.) Pròsper, no em persegueixis més. Tingues pietat de mi!

PRÒSPER (Posant-se davant de la porta.) Per mi has fugit a baix, i ara, sense adonar-te'n, tornes cap a mi, (irònic.) No saps 45

defensar-te gaire, Agnès. Què fas, doncs? Estàs pertorbada... Ah, papallona! Vas cap al foc brillant...

AGNÈS No sé el que em faig. No assossego un moment. Tinc por de tot.

PRÒSPER Si per tothom ets la bona Agnès, no ho seràs per mi?

AGNÈS Tu no em vols bona.

PRÒSPER Què saps, en nom de Déu? Què saps tu dels homes, del món? Si en sabessis alguna cosa, m'escoltaries. (Esclat de passió.) Vull que m'escoltis.

AGNÈS (Apiadada i esglaiada.) Que pàl·lid, que horrible! Si et veiessis, Pròsper! Què et surt pels ulls, per l'alè...?

PRÒSPER Pels ulls i per l'alè em surt l'ànima. Se me’n va cap a tu. (Se li acosta.)

AGNÈS (Apartant-se.) No te m'acostis!

PRÒSPER ¿Vols que et parli de lluny, com qui fa una oració a una santa? Tot el que vulguis. No tinc més voluntat que la teva.

AGNÈS (Que va per anar-se'n, i amb tot resta.) Ja m'has dit més del que puc escoltar.

PRÒSPER (Aturant-la.) No te'n vagis, Agnès! Cremo! Tots cremarem, si no m'escoltes!...

46

AGNÈS Jo no t'he d'escoltar. Tu, escolta qui t'estima. No la vulguis fer patir.

PRÒSPER Què se me'n dóna, d'ella? Saps què és avui per mi? És la pedra que penjaven al coll dels condemnats a mort.

AGNÈS No diguis horrors. És la teva muller.

PRÒSPER Per desgràcia. Tu sola ets la dona del meu cor. Mai no t'he besat. Podries morir verge, pura, i series la dona del meu cor.

AGNÈS Falto a la Joana només d'escoltar-te.

PRÒSPER M'has d'escoltar per pietat d'ella. Vols que sigui bo com el pa amb la Joana? Estima'm!

AGNÈS T'estimaria, et faria feliç si fos al lloc d'ella. Ara què vols? Perdre'm! Perdre'ns a tots.

PRÒSPER Però si ja m'estimes. Si no fos per la religió que et fa forta...

AGNÈS (Ràpida, enèrgica.) I la veu de la sang! Suposem que t'estimés. Creus que cometria el crim de trair una germana?

PRÒSPER (Greu, trist.) Sí; també hi ha la veu de la sang...

AGNÈS I la consciència...

PRÒSPER Sí, també. Amb tot això et vols fer forta contra el teu amor.

47

AGNÈS Contra tu, m'hi faig. Contra el que sents i el que no sents.

PRÒSPER Jo només sento que et necessito.

AGNÈS Per això no ets bo, Pròsper. Perquè ni la religió, ni la veu de la sang, ni la consciència, no aturen els teus mals pensaments. Per més que dins del cor m'estimessis, t'hauries de dir: "És la meva cunyada." I mai, mai no em parlaries com fas. Sofrint i tot, callaries. Ofegaries els teus mals pensaments.

PRÒSPER Ah, col·legiala! Ah, monja! Això és veritat en aparença. La vera veritat del cor no té llei.

AGNÈS (Que va per anar-se'n.) Per tu, un descregut. Per mi hi ha altres lleis que la del cor.

PRÒSPER Ah, la dialèctica! Mireu! Mireu! El cor té més dialèctica que tu. Té unes dolces maneres de persuadir... El cor no apel·la a la força. El cor és el dimoni dolç de la persuasió.

Agnès, esperaré.

AGNÈS (Forta.) Diré els teus intents a la tia Calixta, a l'oncle...

PRÒSPER Ja els ho hauries dit.

AGNÈS (En un clam.) Tingues pietat de mi, Pròsper!

PRÒSPER Pietat et demano, i tu no m'escoltes!

48

AGNÈS Tu em demanes un crim, jo et demano una bona acció. Torna'm al col·legi! Salva'm! Tingues pietat de mi!

PRÒSPER Tu parles de pietat? Tens un cor de pedra. Tens la fredor de la serp.

AGNÈS L'esgarrifança, la vergonya... i la pietat. Això hi ha al meu cor.

PRÒSPER Abans que et parlés d'aquest amor meu, quan sols a les meves mirades el senties, estaves contenta, feliç. Orgullosa, n'estaves! Ah, com sou! Com sou!

AGNÈS No tens motius per parlar així de mi!

PRÒSPER L'alegria et sortia a la cara! Et veies més estimada que la teva germana. Si jo, aleshores, aprofitant un instant d'aquestes febleses del cor, t'hagués fet meva...

AGNÈS No és veritat! (Plora.) M'ofens amb això!

PRÒSPER Plores perquè saps que és veritat. Ah! Pròsper! No has tingut tàctica. On era la teva astúcia, Pròsper? Jo dormia?

L'amor no es demana, es pren. Es demana una muller. No l'amor.

AGNÈS M'ensenyes a témer el pitjor de tu!

PRÒSPER Tot! Tot el pitjor!

49

AGNÈS Si m'estimessis amb un bon amor, no em faries aquesta amenaça.

PRÒSPER L'amor no sap més que el seu fi...

AGNÈS (Sofrent, emocionada.) ¿Em voldries veure espiant el moment que la meva germana és fora de casa, per venir cap a tu? ¿I amb aquell esglai, aquell tremolor de qui no és lladre i va a cometre un furt? Oh! Si m'estimessis no em proposaries això! Un amor que viu de la traïció, que s'amaga per la fosca, no és amor noble, ni bo. És passió horrible. Pròsper, tu sents, quan ets prop de mi, un dimoni que et tempta i no res més. La Joana està delicada i malaltissa d'ençà del seu casament.

Aquestes febres estranyes que no li acaben de fugir... A mi em veus en la flor de la joventut. Potser, en certs aspectes, he estat més afavorida que ella. A ella ja l'has tinguda. A mi desesperes de tenir-me. Això és el que veus en mi. Això excusaria la nostra baixesa? Si a mi em trobaves més agradable, si em veies més gràcies, per què no em demanaves a mi? Vas voler la Joana, fos per interès, o perquè a mi em veiessis massa nena...

PRÒSPER (Clínic.) Parles massa, i qui parla massa està perdut.

Però és cert que quan vaig demanar la Joana tu semblaves una nena.

AGNÈS No! No! Jo ja em sentia dona! No, Pròsper, no! Però ja que vas voler la Joana, procura viure feliç amb ella, i d'aquest

50

amor o del que sigui, no te'n recordis més. Pròsper, l'home que és home, mata el seu amor quan és una bogeria.

PRÒSPER L'home que estima, no s'atura davant del sofriment, de la crueltat, davant de res, per aconseguir l'amor de la que...

AGNÈS Hi ha un remei Pròsper. Allunyar la temptació.

Treu-me de casa, torna'm al col·legi, o fugiré a casa de l'oncle.

PRÒSPER Sols n'hi ha un, de remei! Jo no et vull veure enganyant la Joana; no vull viure amb tu com dos criminals, sempre temorosos, sempre espiant l'hora, besant-nos esporuguits, corrent per la casa, buscant la fosca com dues ombres maleïdes, i sempre sentint al nostre costat, ofegant el crit del nostre amor, els gemecs de la víctima. No hi ha més que un remei, Agnès! Fugir tots dos, deixar la Joana i tot el de ca l'Aleu... Ho tinc ben pensant. La meva decisió és presa. Això volia que escoltessis. Respon.

AGNÈS Et detesto!

PRÒSPER Si fos cert, no m'ho diries. No em detestes! No em detestes! Els teus ulls em parlen... em neguen el que em dius.

AGNÈS Et detesto com es detesta un monstre. D'ençà que he tornat a casa que no et veig fer més que mal...

PRÒSPER Saps que faig el mal per tu, i t'agrada.

AGNÈS El mal fas per a mi? Quin amor és aquest?

51

PRÒSPER Amor no correspost. Sigues meva i veuràs tothom content. Encara podríem viure tots junts.

AGNÈS La Joana ja sospita, ja sofreix. Què seria aleshores?

PRÒSPER No et pots imaginar el que li queda a sofrir si tu no t'ablaneixes!

AGNÈS Què vols fer, Pròsper? Què intentes? Respecta la Joana. Si ha de venir mal a algú, que caigui tot damunt meu!

PRÒSPER Tu sola pots evitar que caigui damunt dels altres.

AGNÈS (Desesperada i tendra.) Per què jo sola he de fer tot el mal i tot el bé a casa nostra? Per què jo he de salvar o perdre la Joana i perdre'm a mi? Ah, Pròsper! Sigues humà! No em prenguis per víctima! No em vulguis aquesta trista sort. Si la Joana no fa la teva felicitat, per què has de fer tu la meva desgràcia? Digues, digues, Pròsper! Apiada't de mi.

Tinguem-nos un gran afecte, però bo, que no faci mal a ningú.

PRÒSPER (Acostant-se-li.) Afecte, dius? Adoració, passió, possessió!

AGNÈS (Allunyant-se-li.) El darrer és pecat.

PRÒSPER (Acostant-se-li més, per abraçar-la.) Ets ben meva, Agnès, si no t'espanta res més que el pecat!

52

AGNÈS (Cridant.) Tia! Tia Calixta! Vés-te'n d'aquí! Tothom sabrà el que et proposes. La Joana primer que ningú.

53

R U TA L I T E R À R I A P U I G I F E R R E T E R

LLISTA BIBLIOGRÀFICA

FORT, E. (2009): Costumari de la Selva del Camp, la Selva del Camp, Hort d'Iglésies.

GRAELLS, G. (2008): Puig i Ferreter, cinquanta anys després, Tarragona, Arola Editors.

MASDEU, J. (2008): Ruta literària amb Puig i Ferreter, la Selva del Camp, Ajuntament de la Selva del Camp.

PEDRO, A. (1967): Història del teatre català, Barcelona, Editorial Aedos.

PUIG, J. (2001): Teatre complet, 1-5, Tarragona, Arola Editors.

PUIG, J. (1929): El cercle màgic, Badalona, Proa.

PUIG, J. (1973): Ressonàncies, 1942-1952, Barcelona, Edicions 62.

54

PUIG, J. (1973): Vida interior d'un escriptor, Barcelona, Editorial Selecta.

PUIG, J. (1982): Camins de Fran莽a, Barcelona, Edicions 62.

PUIG, J. (1995): La farsa i la quimera, Reus, Ajuntament de la Selva del Camp.

SORONELLAS, M. (2006): Pagesos en un m贸n de canvis, Tarragona, URV.

55

56