RESUM
Camí de Tarragona, 10 · 977 844 630 bibloteca@laselvadelcamp.cat http://bibliotecadelaselvadelcamp.blog.cat/
GUIA DE LECTURA TÍTOL DEL LLIBRE:
Bearn o La sala de les nines
AUTOR:
Llorenç Villalonga
DIA i HORA SESSIÓ: Divendres, 13 de febrer de 2015 a 2/4 de 9 del vespre
El llibre es divideix en quatre parts. La primera és una carta del protagonista, en Joan Mayol (capellà de Bearn), a Miquel Gilabert, el secretari del cardenal. A la carta, el Joan avisa al seu amic del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que tan sols plasma el seu punt de vista i que no el culpi si hi troba alguna frivolitat. Tot seguit passa a relatar la vida dels senyors, alegries i desgràcies al poble de Bearn. La segona part la titula “Sota la influència de Faust”. És una època tempestuosa, de lluites internes i forces encontrades dintre de Joan que li produiran un gran desassossec. En Joan no conegué els seus pares i va créixer amb els senyors. Don Toni i dona Maria Antònia. Mentre ell estudiava al Seminari els senyors es van divorciar per un presumpte engany d’en Toni a la seva dona. Les vacances d’estiu les passava a Bearn: anava a caçar tords, a passejar i discutia amb el senyor sobre temes religiosos, polítics i socials pels que don Toni tenia interès. Les seves opinions eren gairebé sempre contraposades i això feia reflexionar en Joan i adonar-se’n de la personalitat del seu protector. Un d’aquests estius, quan el Joan tenia només quinze anys, conegué un noi que es deia Jaume. Malgrat que era molt intel·ligent li mancava la capacitat d’independència i
de saber moure’s pels espais oberts. Tot i això era molt tenaç i sempre intentava superar el Joan. En un primer moment el Joan estava gelós però més tard començà a apreciar-lo i és per això que la seva mort aquell mateix estiu causà un fort impacte i produí, sense saber per què, una sensació molt gran de culpabilitat al Joan. Li provocà un rebuig molt gran a la violència que li durà tota la vida. És en aquesta època quan don Toni li donà les seves memòries per a que, després de la seva mort, en Joan les continués. I parlant de la vida dels senyors a Bearn, es recorre a una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar i anomenada la sala de les nines, que ja des d’adolescent li provocà una gran fascinació i curiositat. L’ombra d’aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present en tota l’obra i canviarà l’opinió del Joan sobre els seus senyors. Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren de fer-se càrrec quan era només una nena. Quan va créixer, ella i don Toni se’n van anar a París una temporada malgrat l’oposició de dona Maria Antònia que se’n va anar de la casa. Dona Xima vivia a París rodejada de luxes. Les notícies que arribaven a Bearn deien que era l’amant de diversos homes rics però tot i així va tornar al poble a demanar més diners a don Toni i així poder continuar amb el tipus de vida que portava. En Joan condemnava aquesta conducta. Finalment dona Maria