Trena i Peu. 65

Any XI. Setembre-octubre 2013 | Núm. 65 | 4 €

11-S HISTÒRIC

PARLEM AMB Marta Roldán Rabés, dissenyadora de moda

18 Foto: Arxiu familiar Roldán-Rabés

EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME Teresa Roquer Bundó, col·leccionista de didals

28 Foto: Goretti Vila Pujol

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

SERVEIS

2

HORARIS DE TREN

TELÈFONS D’INTERÈS

(Amb data 19 d'octubre de 2013, segons pàgina web de Renfe)

Ajuntament: 977 67 00 83 Ambulàncies: 904 110 110

L’ARBOÇ-BARCELONA

L’ARBOÇ-SANT VICENÇ

De dilluns a divendres

Dissabtes i festius

De dilluns a divendres

Dissabtes i festius

5.38 h

6.34 h

6.31 h

7.43 h

5.53 h

7.34 h

7.51 h

8.28 h

Consell Comarcal del Baix Penedès: 977 15 71 71

6.08 h

8.04 h

8.21 h

9.28 h

Correus: 977 67 14 05

6.23 h

8.34 h

9.21 h

10.28 h

6.38 h

9.34 h

10.24 h

11.28 h

6.53 h

10.34 h

11.21 h

12.28 h

7.23 h

11.34 h

12.21 h

13.28 h

7.38 h

12.34 h

13.21 h

14.28 h

8.38 h

13.34 h

14.21 h

15.28 h

9.38 h

14.34 h

15.21 h

16.28 h

10.38 h

15.34 h

16.21 h

17.28 h

11.38 h

16.34 h

17.22 h

18.28 h

12.38 h

17.34 h

18.21 h

19.28 h

Parròquia: 977 67 04 07

13.38 h

18.34 h

19.21 h

20.27 h

Pavelló Municipal d’Esports: 977 67 07 13

14.38 h

19.34 h

20.21 h

21.28 h

15.38 h

20.34 h

20.51 h

21.58 h

16.38 h

21.34 h

21.21 h

23.16 h

17.38 h

21.51 h

00.21 h

18.40 h

22.21 h

19.46 h

22.51 h

20.46 h

23.37 h

21.46 h

00.21 h

Biblioteca Municipal: 977 67 19 92 Bombers: 977 66 71 85 CAP: 977 67 15 88 CAP (urgències): 977 66 77 04 Casa de Cultura (PIJ): 977 67 06 21

Emergències (de tot tipus): 112 Enllumenat públic (urgències): 659 962 779 Escola bressol municipal Minyons: 977 67 17 55 Escola Sant Julià: 977 67 13 53 Estació de tren: 977 25 92 06 Farmàcia: 977 67 00 09 / 977 67 04 87 Funerària: 977 67 13 78 Institut de l’Arboç: 977 67 10 65 Jutjat de pau: 977 67 04 43 Mossos d’Esquadra: 977 66 33 33 Oficina de Turisme - Museu de Puntes de Coixí: 977 16 77 25

Piscina Municipal Coberta: 977 10 93 23 Policia Local: 977 16 77 07 - 639 134 706 Ràdio l’Arboç: 977 16 77 13 Taxi: 606 706 435 / 977 69 81 50 Urgències (ambulàncies): 977 25 25 25 Veterinària: 977 67 12 33

SOLUCIÓ DELS PASSATEMPS

HORARIS DE LA POPULAR

Sudoku

L’ARBOÇ-TARRAGONA

L’ARBOÇ-VILAFRANCA

De dilluns a divendres

De dilluns a divendres

6.15 h 7.20 h

Dissabtes laborables

8.33 h 12.48 h

Dissabtes laborables

7.39 h 12.25 h

7.45 h

14.25 h

10.15 h

19.25 h

11.43 h

(ve de la pàgina 47)

Mots encreuats

1

3

8

5

4

9

6

7

2

7

4

6

1

8

2

9

3

5

5

9

2

7

3

6

1

8

4

C P

A

2

7

3

9

6

4

5

1

8

U

4

5

9

2

1

8

3

9

6

C

8

6

1

3

7

5

2

4

7

9

2

7

4

9

3

8

5

1

6

1

5

8

2

7

4

6

3

3

8

4

6

5

1

7

2

9

N

D

F

F

C

T

R

A

A

E

M

E

T

O

N

I

S

S

R

T

D

A

T

O

S

R

Y

E

P

S

I

A

L

N

T C

L

D

I

N

Y

E

S

S

N S

T

S

N

Y

E

R

A

O N F

U

L

L

E

S

16.15 h 19.15 h ELS DIUMENGES I ELS FESTIUS NO HI HA SERVEI DES DE L’ARBOÇ Les sortides són des de la parada de l'N-340 i cinc minuts més tard des de la plaça de Catalunya, tant en direcció Vilafranca del Penedès com Tarragona. El compliment dels horaris està condicionat a la intensitat i la densitat del trànsit (segons pàgina web d'Autocars del Penedès amb data 13 de juny de 2011).

FE D’ERRADES El número 9 de la secció “Fem memòria” de la revista Trena i peu núm. 64 (juliol-agost 2013) correspon a M. Antònia Malla Navarro i no a M. Lluïsa com va sortir publicat erròniament.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

3

EDITORIAL En el moment d’encetar aquestes ratlles fa poca estona que s’ha acabat la

EQUIP DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Raimond Mulet Vallès Paco Nogueira García Josep Pérez Carrillo Ruth Serres Mairal Goretti Vila Pujol

II Diada castellera en memòria del Ramon Rovira. L’ensopiment propi dels diumenges a la tarda té un plus afegit quan la tardor ja ens ha retallat hores de claror i la nit va guanyant un terreny que, en aquestes altures del calen-

CORRECCIÓ Andreu Nogueira Montaña

dari, ja és prou evident.

CONTACTE PUBLICITAT Ruth Serres Mairal

Els nostres octubres són així, de temperatura agradable però inquietants per

COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Biblioteca Municipal de l’Arboç Yolanda Amaya Badillo Jaume Auví Miró Maria Jané Mitjans Neus Lluch Zorrilla José Luque Alvariño Òscar Méndez Hernández Rosa M. Montaña Jordà Josep Plana Pons Francesc Rossell Rovirosa Carolina Rossell Suma Robert Rovira i Ferré Sergi Sedó i Fabregat Andreu Suriol i Ribé Anna Vilanova Miravent

la pàtina de tristesa que comporta endinsar-nos en els mesos més tenebrosos del l’any. Temps de retirar mosquiteres, de tancar finestres i de retrobar el recolliment, el silenci perdut durant l’estiu i també l’ordre domèstic reposat que comporta estar més hores dins de casa.

Parlar del cicle estacional és parlar d’una obvietat i podria semblar un recurs banal per no caure en la retòrica dels grans temes que a bastament ocupen els mitjans de comunicació no locals. El pensament és lliure i que cadascú

FOTO PORTADA: Goretti Vila Pujol MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo PUNTS DE VENDA Papereria Montserrat, Estanc Fàbregas i El Rasclet IMPRIMEIX Gràfiques Imprès Ràpid, SL (Vilafranca del Penedès) Dipòsit legal: B-8.698-2003 • Trena i peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc., atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

• L’opinió de Trena i peu s’expressa a través dels seus editorials.

• Els articles s’han de fer arribar per correu electrònic a l’adreça trenaipeu@gmail.com o bé dipositar-los a les bústies de la Papereria Montserrat (c/ Hospital, 20) i del carrer Major, 34 (al costat de la botiga de cal Bundó) abans del dia 30 de cada mes imparell.

l’enfili per on més li agradi. Però el nostre entorn més immediat, el que tenim a tocar, ens fa parlar d’una verema extraordinària i ja feliçment enllestida, de comboi de borrasses i d’olives a punt de fer caure, de territori que es prepara per desfullar-se i encetar el son hivernal previ a l’esclat primaveral. I aleshores la natura, indefectiblement, tornarà a dibuixar de bell nou el seu recorregut vital. És l’única certesa que tenim en aquests temps de bel·ligerància dialèctica.

Aquests referents ambientals, canviants però repetitius alhora, emmarquen les nostres caminades i reflexions. Decoren les mirades perdudes dels nostres viatges i ens ressituen per no perdre el nord. El batec de la natura no es deté i assisteix, sense canviar el seu ritme, als avatars que els humans vivim

• Els articles hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

en cada moment. És una realitat paral·lela que ens transcendeix i que des

• Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, amb espaiat simple i sense tabulacions. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 9.

de la seva lògica esclafant reclama ser escoltada com a exemple de la me-

• Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un màxim de 300 paraules.

• Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

La revista Trena i peu és una publicació bimestral de L’Arboç Acthiva’t (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Adreces electròniques: acthivat@gmail.com trenaipeu@gmail.com Tiratge: 350 exemplars Una publicació de:

Amb el suport de:

tàfora eterna per excel·lència. És el missatge més universal: a la vida i a la terra, es recull el que s’ha sembrat.

SUMARI 2 Serveis 2 Solució dels passatemps 2 Fe d’errades 3 Editorial 4 La veu del lector 9 Arbocencs en moviment 10 La mosca del vinagre 11 Recull de premsa 12 Pregó de la Festa Major de l'Arboç 2013 14 Recull fotogràfic de la Festa Major de l'Arboç 2013 18 Parlem amb 21 El bressol de les puntes de coixí 22 El racó de la Biblioteca 24 Recull fotogràfic de la Via Catalana 26 El racó de la postal

27 Efemèrides 28 El racó del col·leccionisme 30 L’Ajuntament de l'Arboç informa 31 Entitats 37 Gent gran 38 Bestioles 40 Un bocí de natura 42 Ocells del terme de l’Arboç i els seus voltants 43 Salut 45 Esports 46 Necrològiques 47 Passatemps 47 Meteorologia 48 Fem memòria

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

4

LA VEU DEL LECTOR

Per limitacions d’espai i criteris de maquetació, el text destinat al capítol "Puntes de coixí" del col· leccionable l’Abans va haver de ser redistribuït i condensat obviant, preferentment, les ressenyes com· plementàries sobre les fonts d’on s’havien obtingut les diverses informacions que s’hi detallen. En be· nefici del treball esmerçat pel seu autor, Joan Ramon Farré Huguet, reproduïm íntegrament des d’aquestes pàgines el text original dividit en dos capítols.

SEGONA PART EXPOSICIÓ LOCAL DE PUNTES DE 1920 Amb aquesta inercia d’empreneduría i creativitat de la indústria de les puntes, en una època d’entre guerres convulsa i canviant, es celebra a la Festa Major de l’Arboç de 1920 una important exposició–concurs de puntes de coixí. Patrocinada per l’Ajuntament va resultar una autèntica exhibició tècnica i de capacitat de treball i esforç de les 265 puntaires participants, així com de les 4 principals cases merceres locals d’aquell moment.

En l’edifici de l’Hospital de Sant Antoni Abat es presentaren un total de 351 peces de punta amb la condició d’estar confeccionades per persones amb domicili a la vila. Es repartiren finalment 17 premis per les treballadores i 5 premis als expositors per el seu gust artístic, amb una madrilenya espectacular elaborada amb seda per Cassimira Martí Rubió. En aquests temps encara es presentaren 12 peces de seda.

Per les millors instal.lacions de negociants, amb condició de tenir casa oberta a l’Arboç, es convocàren 4 premis. S’hi presentàren 4 negociants: la casa Joan Vives, Vall-Borràs, Josep Fàbregas i Rosa Font, aquesta última, la més guardonada.

Fou significatiu que es convoquessin 3 premis per dibuixos aplicables a la confecció de puntes. Va ser l’única secció oberta a qualsevol dibuixant sense limitació de procedencia. Els 3 premis se’ls repartíren 2 dibuixantes barcelonines. Una mostra de la receptivitat estètica del moment, al mateix temps, que del foment de la fabricació local.

A nivell estètic la figuració va agafar el seu protagonisme. Blandina Moyés Rossell amb un quadre de Sant Jordi guanyava el primer premi, altres 2, al menys, també ho feren amb motius figuratius, i 14 dels

treballs premiats no són precisament punta de cana, sino aplicacions, centres, quadres, es a dir treballs que per la seva configuració manifesten una de les característiques que serà més tard pròpia de la punta arbocenca de 2ª meitat del XX: la tendència al centre i al quadre de motius figuratius ó de composició geomètrica i simètrica.

Personalitats rellevants van ser membres del jurat o van contribuir amb els seus discursos, premis o presència a una exposició que va ser coberta periodísticament per al menys 12 agents de premsa d’àmbit català.

Al Juliol de 1921 sortía publicada la Memoria de la Exposició Local de Puntes al Coixí. Suposa un detallat catàleg participatiu i un resum gràfic i periodístic de l’esdeveniment. L’Exposició de 1920 va enfortir l’esperit col.lectiu del treball de la dona especialitazada en la labor de les puntes i va fomentar la impronta d’exhibir el pròpi treball.

Entre els 20 i els 30 es continuarà amb la fabricació de puntes, però anirà a menys.

En els llibres “Mayor” dels randers “Germans Castells” d’Arenys de Mar es conserven referències de factures d’encàrrecs entre aquesta casa i la casa Rosa Font de L’Arboç. Entre 1920 i 1929, el punt àlgit de quantia econòmica de vendes es situarà al 1924.

La casa Rosa Font a l’any 1926 va participar amb un Sant Jordi, un escut i d’altres puntes i fotografies a la I Exposició d’Art del Penedès a Vilafranca. Durant els anys de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en plena devallada de vendes, intentà produïr fins i tot punta policroma sense massa éxit.

En el periòdic arbocenc “Badalota” (1921-1927) podem trobar diferents anuncis de les principals cases merceres que participaren a l’Exposició de 1920.

Per exemple la Casa Rosa Font hi té fins

a 6 formats d’anunci al llarg d’aquests anys. Hi trobem botigues i merceries, com la de Ramon Ribé, al C/ Major, 35. que posa a la venda “el més nou en puntilles valenciens, frivolité i colls, amb colors rosa i blanc per adorno de trajes” (“Badalota”, nº 255, 1926), no saben si eren manuals o a màquina.

En diferents escrits sobre punta (1928) Adelaida Ferré de Ruíz-Narváez fa menció i agermana pel tipus de treballs de guipur amb fil blanc a les poblacions de la costa catalana i l’Arboç, definint-los com “de carácter ben marcat i dibuixos originals”.

Si la revolució industrial ja suposà la mecanització progresiva de la indústria textil, afavorint la desaparició dels manufacturers especiallitzats, cap als anys 20, s’aniran afincant progressivament a Europa els models nordamericans de producció en sèrie. Tant mateix els gustos i les demandes estètiques en la indumentària personal i de la llar canvien. El caràcter elaborat i luxós de les puntes no aguantà la devallada de demanda. La crisis financera mundial del 29 va frenar definitivament les exportacions a tot el continent americà.

Dins la “Gazeta de Industria y Comercio”, del novembre de1930, (Ferrer Romagosa ob.cit. p.p.44-46) la “Unión Industrial i Comercial “ de l’Arboç feia esment del moment de decadència cada cop més accentuat que patía “la indústria más importante que poseemos, como es la confección de encajes a mano”.

Malgrat tot, la constatació de puntaires treballant es manifesta en la carta del músic Agustí Borguñó Garriga, quan l’any 1933, de viatge, passà per l’Arboç i escrigué: “...era un dia entre setmana i quasi tots els carrers de l’Arbós...estaven plens de noies i dones fent punta al coixí apoiat a

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

la paret, jugant amb boixets fent puntes admirables...una d’elles... semblava que feia jugar els boixets al compàs...de sardana, i de tot això va nèixer l’idea d’escriure una sardana amb el títol de “La Puntaire de l’Arbós”” (Carta d’Agustí Borguñó. Nova York, 1951, dins Fe i Vida, nº71, L’Arboç 1951).

Primo de Rivera, Alfons XIII, la Segona República, amb els seus 18 canvis de gobern, des de 1931 al 1936. Macià, Companys. La Guerra Civil.

Sabem per tradició oral que en aquestes époques les puntaires reconvertien la seva tasca treballant altres tipus de labors per les modistes i sastres.

Durant la Guerra Civil ens consta que algunes es dedicàren a la confecció de roba militar. La indústria com a tal va desaparèixer. El saber fer puntes de qualitat va perdurar.

DE LA INDÚSTRIA A LA TRADICIÓ ARTESANA ELS NUCLIS D’APRENENTATGE I EMPRENEDURIA I L’ESCOLA DE PUNTES Després de la Guerra Civil va començar una altra etapa per les puntes al coixí. La postguerra amb els seus dols difícils de superar va ser llarga i penosa. El món de la punta va reconstruirse a l’Arboç a força de necessitat i de control ideològic, amb una manera d’entendre les tradicions i el saber popular més genuï, dogmàtica, retrógrada i tenyida d’un regionalisme trufat i irreal, infantilitzador i nyonyo.

Mentre tant, algunes mestres puntaires, anteriors a la Guerra Civil, anaven ensenyant l’ofici com l’Emilia de Cal Tranquilino, d’altres s’hi afegiren com Antònia Huguet Miró o Dolors Martí Planxeria.

L’Emilia ho deixà cap el 1943 i l’Antònia cap al 1945. No va ser el cas de Dolors Martí, ja que fou la primera professora, al

setembre de 1941, de l’Escola de Puntes al Coixí patrocinada per La Sección Femenina de F.E.T. i de las J.O.N.S., la qual s’instal.là al n º 42 del C/ Major, on es encara ara sota diferents patrocinis. S’hi podien inscriure les nenes que volessin.

Moltes persones que avui saben fer puntes han passat per aquesta escola. La prova de l’èxit és la continuitat d’aquest centre al llarg del temps. Després de Dolors Martí rellevarà el mestratge la seva filla Maria Condis Martí.

En la dècada dels 40-50 algunes de les cases merceres, desfigurades, cotinuaren oferint materials, per l’activitat local, mediant alguns encàrrecs.

De la casa Joan Vives, renombrada com cal Garces, quedà durant molts anys la seva filla Antònia Vives Mañé, oferint gènere de costura, fils, boixets i picant i venent patrons. Fins el 1988 es podíen adquirir alguns d’aquests materials.

El cunyat d’Esteve Vall-Borràs, Josep Mañé va continuar dibuixant, picant patrons i venent punta fins els anys 60. Passarà a renombrar-se cal Ros Gunsé. Les seves cunyades Dolors i Ramona Altet Romagosa feien de puntaires per la casa.

Puntaires destacades com Magdalena Vives i Miró, ”la Maleneta”, vàren emprendre el negoci i donàven feina a d’altres oferint els seus treballs fora de l’Arboç. Cap als anys 60 deixà l’activitat.

El volum de vendes no era el mateix, els destinataris eren negociants de roba de Tarragona, Reus, Barcelona, Vilafranca...

Així mateix va començar a parlar-se de les puntes com a treball artesà i tradicional.

La Obra Sindical de Artesanía de F.E.T i de las.J.O.N.S. anava convocant concursos. En el “Concurso Provincial de Encajes y Blondas” de Barcelona de 1945 hi participa Damina Prats Olivella. La mateixa puntaire, dos anys més tard comença a destacar obtenint Medalla de Bronze i Diploma en el concurs que la Obra Sindical cel.lebra a Tarragona. Altres 6 puntai-

5

res arbocenques participen en el certamen, guanyant també premi Roser Maymó Batet. Són precisament aquestes dues puntaires les que encetaràn una llarga trajectòria en l’ofici i el negoci de les puntes.

La casa Damina Prats s’inicía en el negoci cap a principis dels anys 40, convertint-se en la més dinàmica casa dedicada a les puntes de l’Arboç fins l’any 1979. Es calcula que hi treballaren al llarg del temps unes dues-centes puntaires. El fil blanc, la finura dels punts, una certa preferència per els motius florals, les peces d’indumentària retro i senyorial, les composicions geomètriques modernes en tapets i jocs de tocador, ideades i dibuixades amb col.laboradors com la mestra de l’escola Massana Maria Noguera, són alguns dels trets de la manofactura d’aquesta casa.

Com a mostra de la seva capacitat productiva recordem les 40 peces, entre mocadors, conjunts de tapets, ombrel.la, guants, ventalls, jocs de llit..., que presentà Damina Prats a la I Exposición Internacional de Artesanía l’any 1953 a Madrid.

Posteriorment la mencionada ombrel.la, va ser adquirida per l’Obra Sindical Provincial de Tarragona, junt amb diferentes peces de tul, de “Creacions Pàmies” per obsequiar a Evangelina Macaraeg dona del president filipí Diosdado Macapagal de visita a Catalunya l’any 1962.

Comerços barcelonins com Casa Brunel, La Orquídea o Casa Sivilla tenien relació comercial amb la Damina.

L’altre puntaire guardonada el 1947, Roser Maymó Batet, també dibuixava i picava patrons. El seu marit quan viatjava comerciava també amb puntes. Va tenir relació comercial amb diferents llocs de Catalunya, sobretot amb Arenys de Mar, arribant a Mallorca, València, inclús Camariñas.

Fins a mitjans dels 70, també recollia comandes i donava feina a d’altres operàries, Antònia Ribé Vives. Venia a particu-

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

6

LA VEU DEL LECTOR lars i a botigues de Barcelona i Reus.

(Ferrer Romagosa, Ob cit. p.25).

El grup Catòlic que impulsarà el quinzenari Fe i Vida serà el transmisor des de 1948 a 1966 d’esdeveniments socials de la parròquia i de la vila. En les seves pàgines es poden resseguir nombroses referències al món de les puntes.

L’any 50 es fa la crida a les puntaires perque donin algun tipus de treball per la tómbola amb la finalitat de reconstruir el “Temple”. L’any 52 s’anuncia la escenificació de l’obra de teatre La Puntaire de l’Arboç per l’Elenc d’Acció Catòlica Rural de Calafell, dirigida per el propi autor, el mestre de La Gornal Joan Vilella (Nyic).

L’obra, d’encès contingut patriòtic i referències arquetípiques, després de recorrer els teatres de Llorens, Santa Oliva i Sant Pere de Ribes, finalment, es representada, al “Teatre Arbossense” el juliol del 52, per l’Elenc Artístic de l’Arboç.

També del febrer al juny del 52 Fe i Vida llença la proposta d’una II ExposicióConcurs Local de Puntes al Coixí que no s’arrivarà a efectuar. En el llibre d’actes de l’Ajuntament del 6 de març queda palès com el grup Fe i Vida, a través del seu integrant i al mateix temps regidor Josep Mº Jané Samsó, pren la iniciativa. Es constituirà una Junta Executiva, una Comissió Organitzadora, es publicaran les bases del concurs i tipus de premis: per les col.leccions particulars, per treballs individuals i un altre per nenes fins als 12 anys, però finalment s’aplaçarà per “manament oficial” i per poder participar en el Pla Nacional d’Artesanía (Fe i Vida nº91, juny 1952).

tra vila i a través de la qual es continua la tradició tant bonica de l’Arboç.( “Fei Vida”, nº 206, 1957)”.

Com veiem passem d’ “industria ancestral” a “tradició tant bonica”, o a “romàntiques artesanies” quan l’any 1959, després de la crisis de 1956 i a l’inici del “Plan de Estabilización” s’anuncia « el desenvolupament de l’Arboç » que d’entre altres coses anticipa una indústria de puntes mecànica al C/ dels Horts. (Fe i Vida, nº 269).

DELS 60 A LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA LA IDEA D’UN MUSEU DE PUNTES AL COIXÍ No creiem que va ser purament per atzar que a l’any 1960, Esteve Cruañes Oliver montés una fàbrica de puntes de boixets mecànics. La importancia de la vila com a productora de puntes era prou coneguda quan la fàbrica Vilarol, S.A. obre les portes. Treballà amb diferents fibres i s’especialitzà en articles litúrgics, cobrellits, cobretaules, cortines, roba per vestits, tapets...Va tencar després de 24 anys, però encara ara es poden adquirir els seus moquedors de punta mecànica, afegits a mà, com souvenirs d’”Artesanía de l’Arboç” al centre de Barcelona, on sempre tingué despatx.

La vida continua. A la “Fira de Mostres” de Reus de 1960 hi trobem la presència de les puntes de Damina Prats i els tuls de Creacions Pàmies. A la II Exposició Local del Comerç, Indústria i Artesania de la Festa Major del mateix any, Vilarol fa la seva 1ª presentació.

La publicació va anar fent referència a l’escola. Alguns passatges són documents talment sortits del NO-DO, com per exemple, quan al final per l’Exposició Provincial d’Artesania” de Tarragona a l’octubre de1952, parla de que

Creiem que la coexistencia dels dos tipus de producció va imprimir una búsqueda més artística i genuina de la punta manual. Diferents factors s’entrellaçaran a finals dels 60 perque aquesta búsqueda agafi un caire reivindicatiu i popular.

“foren sol.licitades unes quantes puntaires infantils per treballar a la vista del públic ( un grup de 8 nenes de Falange)... palesaren la tradició de la nostra industria ancestral” (“Fe i Vida”, nº98, 1952).

Mossèn Josep Torres Rossell arriba a l’Arboç a l’octubre de 1967. Un dels motius que’l determina a agafar la plaça és el parentiu amb l’arbocenca Rosa Carbonell Guasch, única resident durant 18 anys de la Residència-Hospital de Sant Antoni.

Cega de naixement, de nena, havia participat i guanyat el VIII premi per les puntetes i entredosos de punta que havia confeccionat per la celebrada Exposició Local de 1920. Mn. Josep Torres buscarà la manera d’aproximar-se a la gent. Tro-

O quan el gobernador Civil i Cap provincial del “Movimento” ens va visitar: “També fou visitada l’Escola d’Artesania de puntes al coixí que la Secció Femenina té establerta en la nos-

barà la fórmula d’apropament a través del patrimoni cultural del poble, rescatarà una idea que tenia arrels i que emergia dels parroquians contemporànis: un Museu-Arxiu parroquial arbocenc.

Cap al 1932-33, en èpoques de Mossèn Miquel Anglí, es formà un Museu Parroquial que fou desmantellat i cremat a la Guerra Civil. La necessitat de restaurar i conservar el patrimoni es respirava als carrers. Des de l’escrit de Mn. Josep Torres al Full Parroquial nº 13 del 1968 : “Una idea que es pot realitzar”, on es pregunta d’entre altres temàtiques, “Per què la historia de les nostres puntes al coixí... ha de quedar sepultada en l’oblit?”, esdevindrà maracada la possibilitat d’un Museu de Puntes.

No hem d’oblidar tampoc que estem a tres anys més tard del Concil.li Vaticà II (1959-1965). Això suposà l’adaptació de les disciplines eclesiàstiques a les necessitats i mètodes contemporanis, i el foment de la conservació museística del patrimoni litúrgic, artístic i sumptuàri d’altres etapes, on les puntes al coixí tenien el seu paper.

Durant dos anys s’animarà a la gent en la donació d’estris antics, exemplars de periòdics locals, puntes.

Al Full Parroquial nº1122 del 15 d’agost de1971 s’agraeix a les puntaires la donació de peces i es parla ja de que ”s’han donat proves de bona voluntad vers la idea definitiva del Museu de Puntes al Coixí”. 200 peces de punta foren exposades (junt amb d’altres 300 objectes antics), durant la festa major del 71 dins la Secció de Puntes. En l’octubre d’aquest any també la parròquia amparà a algunes puntaires per començar a regular el seu treball a través d’una previsió social i cobrar jubilació.

A l’Exposició de puntes de Setmana Santa del 72 es parla per primer cop del “catàleg del Museu de Puntes”, comptabilitzant un total de 220 peces (Full Parroquial, nº 1150, febrer 1972).

Al 1973 es van començar les obres de restauraciò de la Capella dels Dolors, amb la idea d’ubicar el futur Museu Parroquial.

Amb 6 anys, l’activisme polifacètic de Mn Josep va deixar una marca perdurable en el patrimoni cultural i puntaire de la vila.

Tant és així que el 11 d’agost de 1994, 26

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

anys després de llençar aquella idea, va ser la persona convidada per dir el discurs en l’acte inaugural del Museu, ara ja Municipal, de Puntes al Coixí.

Es percep el final de la dictadura franquista. Carrero Blanco cau al desembre de 1973. Les tesis de Tarancón guanyaran terreny. L’Església s’ha de desvincular dels poders polítics. El protagonisme integral que fins ara tenia la parròquia dins el poble canvia. La vivència religiosa es tornarà més introvertida i buscarà altres mecanismes per socialitzar-se. La mort de Franco (1975) i la Constitució (1978)

Pro-Museu” el contingut i objectius del material de puntes acumulat. Aviat la comissió demanarà suport a l’Ajuntament i posarà en comunicació a les persones que vàren donar algun tipus de peces que la custòdia passarà a la casa de dos membres de la comissió: Josefina Ferrer Romagosa i el seu marit Rossend Condis Martí, fins que no trobi ubicació definitiva.

Això suposarà un punt d’inflexió. Moltes peces del museu seràn promogudes per el matrimoni Condis i finançades per diferents entitats. Aquest fet marcarà continguts iconogràfics molt particulars.

Entre 1973 i 1978 les puntes recollides es guardaràn a la rectoria, la idea del Museu quedarà estancada fins que Mossèn Jordi Rossell Farré delegarà a una “Comissió

Al principi dels 80 la puntaire treballarà molt desde la peça que ella vol fer o que li encarrega directament un particular. El gir intimista de la confecció de puntes serà

7

notable. Comunions, aniversaris, sants, etc. seràn molts cops l’excusa d’encàrrecs molt personals. La interdisciplinaritat de diferents oficis es posarà d’acord per construir quadres i figures exclusives que s’han replicat en comptades ocassions.

Dos dibuixants locals destacaran: el mateix Rossend Condis i el seu contrast entre exotisme, espiritualitat i pulcritud, on xineríes, arabescs, carabel.les o immaculades veuran la llum; i Roser Boronat Miquel i la seva naturalitat de traç quasi naïf en el que tot pot ser possible, desde una nena de comunió, a un futbolista o una moto de trial.

Un exemple de creativitat popular, espontània i natural després de tants anys d’història.

La Via Catalana al seu pas per l’Arboç Robert Rovira i Ferré Coincidint que el passat 11 de setembre la Via Catalana creuava de nord a sud el terme municipal de l’Arboç seguint la carretera N-340, deu autocars plens de veïns de la localitat costanera de Sitges van desplaçar-se a l’Arboç per formar-hi part, concretament en el tram número 303 situat a la sortida de la vila en direcció a la Gornal.

Entre aquest nombrós grup de sitgetans hi havia diversos membres del grup barracaire Drac Verd de Sitges, als quals s’hi va afegir Robert Rovira i Ferré, tal com demostra la fotografia, per acompanyar-los. També hi prengué part el Ramon Artigas, capdavanter del moviment barracaire i un dels màxims especialistes en pedra seca del nostre país.

Robert Rovira i Ferré amb un grup de sitgetans darrere d’una gran senyera amb el logotip del grup barracaire Drac Verd de Sitges

Inventari de les barraques de pedra seca del terme municipal de l’Arboç

• Tres fulls mida DIN-A4, muntats sobre un suport rígid de cartró ploma, amb l’explicació de l’exposició i els motius que han dut el seu autor a fer aquest inventari.

Robert Rovira i Ferré

• 69 fotografies mida DIN-A3 de totes les barraques fetes amb pedra seca que s’han trobat, sigui quin sigui el seu estat de conservació, dins del terme municipal de l’Arboç durant el període 2000-2012. Aquestes fotografies estan muntades sobre un suport rígid de cartró ploma i s’hi detalla l’indret on estan ubicades, les coordenades GPS format UTM sistema ED50, el nom popular de com és coneguda la barraca i el número d’ordre de les barraques tal com estan introduïdes en el portal de la pedra seca de Catalunya (www.wikipedra. catpaisatge.net), on es poden consultar.

El passat divendres 23 d’agost a les 7 de la tarda, a l’Auditori de la Casa de Cultura, i coincidint amb els actes de la Festa Major, l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, i la resta de la corporació municipal van inaugurar l’exposició “Inventari de les barraques de pedra seca del terme municipal de l’Arboç”, que va promoure Robert Rovira i Ferré i l’Associació Cívica Jardí de l’Arboç amb la col·laboració de l’Ajuntament i el grup barracaire Drac Verd de Sitges. Aquesta exposició està formada per:

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

8

LA VEU DEL LECTOR • 46 dibuixos del croquis de planta i alçat de les barraques de pedra seca que estan en millor estat de conservació, amb els amidaments interiors i exteriors, mida DIN-A4, que va fer Josep Pascual Camps, membre del grup barracaire Drac Verd de Sitges. Aquests dibuixos també estan muntats sobre un suport rígid de cartró ploma.

• Un seguit de nou plànols del terme municipal de l’Arboç emprats per dur a terme el treball de recerca i la documentació de les construccions rústiques i altres elements de la vida rural, com poden ser: masies, pallisses, barraques fetes amb pedra seca, casetes fetes amb material d’obra (pedra, totxanes, rajoles, morter, etc.), aixoplucs o recers, rellotges de sol, sínies, pous, cisternes, fonts, cadolles, paranys per caçar ocells, abeuradors d’animals salvatges, fites (de terme, de propietats particulars, de conducció d’aigües), murons i fins i tot alguns marges, així com per poder inventariar els topònims que hi apareixen.

Els nou plànols són els següents: • 5 plànols ortofotomapa del terme municipal de l’Arboç, mides 84,50 cm x 55,40 cm, editats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, edicions abril-maig 2002 i juny 2005. Aquests plànols van servir mentre no disposava d’un GPS per poder delimitar i centrar les construccions rústiques.

• 1 plànol topogràfic a escala 1:10.000 del terme municipal de l’Arboç, mides 78,50 cm x 61,60 cm, editat l’agost de 1997 per l’Ajuntament de l’Arboç.

• 1 plànol del terme municipal de l’Arboç a escala 1:10.000 dibuixat per Joan Cruanyes i Ràfols, mides 76,70 cm x 54 cm, editat l’any 1979 per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

• 1 plànol del terme municipal de l’Arboç, mides 83,50 cm x 63,50 cm, fet l’any 1921 per la secció Trabajos Topográficos de l’Instituto Geográfico y Estadístico.

Aquests vuit plànols estan muntats sobre un suport rígid de fusta.

• 1 plànol del terme municipal de l’Arboç amb la divisió del cadastre (dibuixat per Joan Cruanyes el 1984), mides 42 cm x 29,50 cm, tret d’El llibre de l’Arboç, d’Esteve Cruanyes i Oliver, editat l’any 1985 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses

Despertar del somni Joana M. Altet Boada Gentils anhels ansiejats acomboien els cors afligits que molt indignats pels mals principis del nostre Estatut tan esquifit.

Més els forts cors dels bons catalans

Robert Rovira i Ferré, autor de l’exposició; Joan Sans Freixas, alcalde de l’Arboç, i Julián Fernández Esteban, pregoner de la Festa Major, en el moment de la inauguració de l’exposició

Ramon Berenguer IV i muntat sobre un suport rígid de cartró ploma.

1. Nota aclaridora sobre l’ús dels nou plànols.

2. Llista de tots els topònims (nom propi de lloc) o noms d’indrets i partides del terme municipal de l’Arboç trobats en els plànols detallats anteriorment.

3. Llista de les barraques de pedra seca del terme municipal de l’Arboç entrades a Wikipedra.

4. Impressió de la pàgina d’inici del portal web Wikipedra amb el terme municipal de l’Arboç.

5. Impressió de la fotografia del grup barracaire Drac Verd de Sitges, col·laborador d’aquest inventari.

Aquests darrers cinc documents estat muntats sobre un suport rígid de cartró ploma.

En un principi, la durada d’aquesta exposició estava programada fins al 30 de setembre, però s’ha prorrogat fins al 30 de novembre. D’aquesta manera s’aprofitarà per dur a terme xerrades sobre la pedra seca i que l’exposició sigui visitada pels alumnes dels col·legis de la vila. També es promouran visites guiades dels mateixos alumnes sobre el terreny per tal que coneguin in situ les barraques de pedra seca i el seu entorn.

l’esperança no s’esblaimarà.

Lluitarem agafats de les mans i Catalunya triomfarà, i com l’alba repleta de llum s’esdevindrà tranquil·la i serena l’agafar la falç com aquell juny: hem segat la terrible cadena.

Serà aquell despertar ansiejat de retrobar Catalunya lliure,

independents i prosperitat gaudirem la Nació per viure.

Diada de l’11 de setembre de 2013 Dedicada al recordat amic Josep M. Jané i Samsó, arxiver de l’Arboç i Creu de Sant Jordi 1995.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

9

ARBOCENCS EN MOVIMENT Dos arbocencs es desplaçaren a Armènia per veure les esglésies i catedrals cristianes Robert Rovira i Ferré Del 3 al 10 de setembre, els arbocencs Robert Rovira i Ferré i Montserrat Saperas i Cortiada es desplaçaren, junt amb 17 catalans més, a Armènia per poder visitar turísticament aquell llunyà país i poder admirar les seves primeres esglésies i catedrals cristianes. Oficialment, la República d’Armènia és un país eurasiàtic i sense sortida al mar. Comparteix frontera a l’oest amb Turquia, al nord amb Geòrgia, a l’est amb l’Azerbaidjan i la República de Ngorno Karabagh i al sud amb l’Iran.

érem assistir a una missa. Tot seguit seguirem fins a Dilijan per visitar els complexes monàstics de Goshavank (segles xii-xiii) i Haghartsin i la vall rocosa de Guetik. Durant el tercer dia visitarem la regió de Lori, l’església de Vanadzor, on vam ser rebuts i beneïts pel seu capellà, i els complexes monàstics de Haghpat (segle x-xiii) i Sanahin (segle (x-xiii).

Armènia és una exrepública soviètica, un estat unitari, multipartidista i democràtic que té les seves arrels en una de les civilitzacions més antigues del món. Dotat d’un ric patrimoni cultural, va destacar per ser la primera nació del món a adoptar el cristianisme com a religió oficial. Això va succeir l’any 301, sota la influència de sant Gregori l’Il·luminat, considerat avui sant patró de l’Església Apostòlica d’Armènia, i del rei Tiridates III (238-314), que fou el primer governant que oficialment va proposar la religió cristiana. Cal destacar que l’any 405 el monjo, teòleg i lingüista armeni Mesrop Mashtots va crear l’alfabet armeni, que va representar un pas fonamental per a l’enfortiment de l’Església Apostòlica d’Armènia, el govern del regne d’Armènia i la unió entre els habitants d’Armènia, l’imperi bizantí i l’imperi persa.

Pel que fa al quart dia, ens dirigirem a contemplar la muntanya d’Ararat (5.165 metres d’alçada), que gairebé sempre té el cim nevat, lloc del qual es diu que va encallar l’arca de Noé. Aquesta muntanya és el símbol nacional d’Armènia tot i que està en territori turc. Visitàrem el monestir de Khor-Virap (segle iv) i ens dirigirem a la regió de Vayots Dzor. També vam visitar la vall d’Amghou i el monestir de Noravank (segles xiix-xiv). En aquest monestir poguérem presenciar un casament amb el ritus armeni. El cinquè dia vam anar a les ruïnes de la catedral circular de Zvarnots (segle vii) i la catedral de Echmiadzin de l’any 303, el temple més antic de la cristiandat i que continua com a tal. Allà poguérem assistir a una missa celebrada pel cap de l’Església Apostòlica d’Armènia i contemplar tot el seu cerimonial. Més tard, vam visitar les esglésies de Santa Hripsime i Santa Gayané, en les quals també poguérem seguir parcialment una missa. Al sisè dia anàrem a la regió de Kotayk i visitàrem el monestir de Gueghard (segles xii-xiii) i el temple pagà de Garni, i baixarem al canó de Garni construït al segle i dC.

El viatge va transcórrer amb total normalitat: Barcelona, Varsòvia (Polònia) i Yerevan (Armènia). Un cop instal·lats a la seva capital ens disposàrem a visitar aquell país, molt ric en fruiters i ramaderia. Però el que més ens interessava era poder admirar les seves esglésies i catedrals cristianes. I això és el que vam fer durant els sis dies següents. El primer dia, a Yerevan visitarem els seus monuments i museus. El segon dia, el monestir dels Sants Apòstols de Seván (Sevanavanq, segle ix), on pogu-

Finalment, al vuitè dia ja vam agafar el vol de retorn cap a casa, però abans vam fer escala a Varsòvia (Polònia). Com que havíem d’esperar el vol d’enllaç durant unes sis hores aproximadament, vam fer una visita turística de quatre hores per la capital polaca per veure els principals monuments, jardins, places i carrers. Vam esmorzar magníficament en un cèntric bar i vam comprar els clàssics records.

Els components catalans de l’excursió, amb una estelada, davant de les restes de la catedral de Zvartnots (que vol dir ‘àngels celestials’), una de les primeres catedrals cristianes d’Armènia. Aquesta catedral circular en ruïnes construïda al segle VII, està situada a uns 15 km a l’oest de Yerevan, a la vora de la ciutat d’Echmiadzin, a la província d’Armènia, Armavir.

Juntament amb les esglésies d’Echmiadzin, Zvartnots va ser afegit a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco l’any 2000.

Un penell amb la figura de sant Jordi situat a la teulada d’una casa de la localitat de Garni, l’únic que vam veure en tot el viatge

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

10

ARBOCENCS EN MOVIMENT Trobada dels nascuts l’any 1963 Mercè Olivella Romagosa El passat dissabte 12 d’octubre es va celebrar el dinar i la festa d’aniversari dels nascuts i nascudes l’any 1963 que enguany fan 50 anys.

Els cinquantins i cinquantines es van trobar a la plaça de la Badalota per fer-se la fotografia de grup i després van anar plegats a visitar les Caves Vallformosa situades a Vilobí del Penedès. A continuació van dinar al restaurant Can Ayxelà dels Monjos, on van gaudir d’un ball com a final de festa. Un total de 40 persones es van retrobar per celebrar plegades el mig segle.

(Foto: Gabriel Carbó González)

LA MOSCA DEL VINAGRE ANDREU SURIOL I RIBÉ

M’AGRADA MOLT! La conducció (temerària) de vehicles a Sicília

Parlar de flegma atribuint-la al caràcter italià, tan fogós, sembla impropi. Els sicilians, de sang tan calenta, vetllant per l’honra de la família i disposats a tot per defensar les “seves” dones; els assassinats, les “vendettas”, etc. Doncs no, no ho és gens d’impropi si veiem com els sicilians condueixen els vehicles per les àrees urbanes i interurbanes.

El trànsit em va recordar les teories que ens explicaven quan estudiàvem les característiques dels gasos, en què les molècules tenen un moviment anàrquic (brownià) sense xocar entre elles. A les cruïlles pot passar de tot: un cotxe que s’incorpora al teu sentit de la marxa, un cotxe o una moto que travessa d’impro-

vís..., però tothom està preparat per anticipar-se a les sorpreses. Ah! I no se t’acudeixi parar el vehicle en un semàfor en vermell per tu i verd pels vianants si no hi ha cap possible usuari a la vista. És l’únic que els altera: veure com algú perd el temps esperant en va.

I a les vies interurbanes, la ratlla continua i els senyals de cediu el pas o d’estop són merament orientatius: si tu creus que pots avançar el vehicle del davant ho fas.

Que en ve un de cara, ja ens posarem d’acord per tal de no xocar, allà on en passen dos en passen tres, i si tomba pels voltants una moto també hi cap. Sicília és el país dels volcans i dels cràters.

Els mil i un “vulcanetti” que hi ha a l’asfalt et fan recordar que estàs al país de l’Etna i que els clots deuen ser un recordatori turístic.

NO M’AGRADA GENS...

Les rateres de la nostra Policia Local Penso que la nostra policia, igual que tots els servidors públics, ha de protegir els drets dels ciutadans i vetllar pel compliment de les seves obligacions tot castigant els infractors. Aquestes afirmacions són de sentit comú. Pel que fa al tema que ens ocupa, el trànsit, s’ha d’adaptar

la senyalització a les vertaderes necessitats de la població per tal que no hi hagi arbitrarietats. Els límits de velocitat han de ser els adequats a cada particularitat: davant els col·legis, a les rotondes, en els passos de vianants... hi ha d’haver unes limitacions en la velocitat. Però només en aquests trams. Quan la causa desapareix, ha de desaparèixer la limitació.

I és aquí on volia anar: la zona escolar del final de l’avinguda del Penedès limita a 40 km/h la velocitat. S’ha de respectar sempre? De les 10 de la nit a les 7 del matí també? Si no hi ha nens a aquestes hores! I dissabtes i festes? I durant les vacances? (ja no dic en els horaris en què els nens estan “enclaustrats”). Un cop passat el pont damunt de la via del tren, en direcció a Banyeres del Penedès, ja s’ha acabat la zona escolar, per la qual cosa no caldria continuar aplicant la limitació de velocitat. Doncs allà la Policia Local plantifica el trípode per caçar els que no veuen cap necessitat de moderar la velocitat a 40 km/h. Feu la prova d’anar a la velocitat indicada: és gairebé impossible! Demanaria que la policia fos més flexible, ja sigui suavitzant la senyalització o deixant de controlar els punts on les limitacions són massa estrictes.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

11

RECULL DE PREMSA JULIOL-AGOST 2013 (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

JULIOL 2013 Dilluns 1 • Cloenda del curs de cuina Hora: A les 17 h Lloc: Restaurant As d’Oros II Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques)

Dimarts 2 • Reunió d’inici de temporada del Ball de Bastons Infantil Hora: A les 20.15 h Lloc: Auditori de la Casa de Cultura Organitza: Ball de Bastons de l’Arboç

Divendres 5 • Xerrada amb Joan Tardà. Presenta l’acte Teresa Vallverdú, diputada al Parlament de Catalunya Hora: A les 20 h Lloc: Auditori de la Casa de Cultura Organitza: Esquerra Republicana

Dissabte 6 • Excursió al Tren dels Llacs (Lleidala Pobla de Segur) Hora de sortida: A les 7.30 h Lloc: Plaça de la Badalota Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques)

Hora: Nadons de 0 a 12 mesos (de 10 h a 11 h); nadons de 13 a 36 mesos (d’11 h a 12 h) Lloc: Escola bressol municipal Minyons Organitza: 7 El Tecler Col·labora: Ajuntament de l’Arboç

Dilluns 8 • L’Arboç amplia als envasos lleugers i al paper i cartró el servei de recollida selectiva porta a porta que es va posar en marxa el mes de març de 2009 per a la recollida selectiva de la brossa orgànica

Dissabte 13 • 12 hores del Torneig de futbol sala Vila de l’Arboç

una nota de 9 o superior en les proves de les PAU. L’acte de lliurament de les distincions va tenir lloc al Palau de Congressos de Catalunya.

Amb un 9,45, Jaume Sonet fou la divuitena millor nota de Catalunya i l’únic estudiant de la comarca del Baix Penedès que ha aconseguit arribar a la tretzena edició de lliurament de distincions que organitza el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya

Dissabte 27 • Dia del Comerç a l’Arboç Hora: De 17.30 h a 21 h Lloc: Carrer Major Organitza: Unió de Comerciants de l’Ar-

Hora: A partir de les 9 h fins a les 21 h Lloc: Pavelló Municipal d’Esports Organitza: CF l’Arboç

Dimarts 16 • Tallers infantils d’estiu Hora: A partir de les 18 h Lloc: Plaça de Catalunya (davant del CAP) Organitza: Ajuntament de l’Arboç

Dijous 25 • L’estudiant de l’institut de l’Arboç Jaume Sonet Ventosa va ser guardonat amb la distinció de les proves d’accés a la universitat (PAU). Sonet va rebre la seva distinció juntament amb els més de dos-cents nois i noies de tot Catalunya que van obtenir

boç (UCL’A)

AGOST 2013 Dijous 1

Lloc: Davant de l’església

• L’atur cau al juliol per cinquè mes al Penedès. El mes passat tanca amb 337 penedesencs més a l’atur.

A final de mes, a l’Arboç hi havia 632 persones aturades

Organitza: Parròquia de Sant Julià

Dissabte 4

• Festivitat de Sant Cristòfor. Benedicció de cotxes Hora: A les 19.30 h

Dissabte 6, 13, 20 i 27

• La Societat Nova de Banyeres del Penedès organitza una caminada nocturna per la ruta modernista de l’Arboç. Més de 50 persones van participar en aquesta caminada que es va fer a partir de 2/4 de 10 del vespre. La primera aturada es va fer davant de la Giralda per continuar pel carrer Major i finalitzar l’Hospital de Sant Antoni Abat

• Curs de sensibilització musical per a nadons, a càrrec de Mireia Ferres

• Festa Major de l’Arboç

• Actuació dels grups de ball Promesas flamencas, Embrujo rociero i Raíces de Andalucía Hora: A les 20 h Lloc: Plaça de Catalunya Col·laboradors: Bar El del mig, Bar La Cantonada i Heladería La Jijonenca

Del divendres 23 al dimecres 28

12

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

Pregó de la Festa Major de l’Arboç 2013, a càrrec de Julián Fernández Esteban

Un moment de la lectura del pregó

Molt bona tarda a tothom.

Sr. alcalde, senyores regidores i senyors regidors, autoritats, estimada família, amics tots.

Moltes gràcies per l’honor que m’ha estat atorgat a nomenar-me pregoner de la Festa Major. El qui avui us parla no és un personatge famós, ni un intel·lectual, ni un polític conegut o un artista de renom, sinó, us ho ben asseguro, un vilatà normal i corrent com vosaltres, i que es considera, tal com en alguna altra ocasió he dit, un “obrer” de la Festa Major.

Vingut de fora fa 37 anys, em sento, junt a la meva família, plenament acollit i integrat en la vida i esdeveniments d’aquest poble i molt interessat per tot el que succeeix a la vila, sobretot en l’àmbit cultural i popular i especialment en la Festa Major.

Per això, el fet d’estar avui aquí dirigint-vos aquestes paraules encara em costa de creure. Em produeix molta alegria ser l’anunciador de l’inici de la festa grossa, aquella que molts de nosaltres esperem amb delit durant tot l’any i que segur que un cop transcorreguts aquests propers dies plens d’activitats lúdiques i festives, com jo, restareu amb la sensació que el temps ha passat més de pressa de l’habitual.

Tot i això, també tinc un cert regust agredolç i vull compartir la meva alegria i transmetre la meva solidaritat a totes aquelles persones a qui la situació actual del país, la crisi, l’atur, o qualsevol altre problema facin que no puguin viure aquesta Festa Major com tots desitjaríem, tot confiant que el futur sigui més

esperançador i aquest clam generalitzat contra tanta injustícia no caigui en sac foradat.

L’Arboç té una fabulosa riquesa associativa formada per nombroses entitats esportives i culturals. Una part important d’aquestes entitats tenen el seu màxim exponent durant la Festa Major. Tenim un dels seguicis populars més importants de Catalunya, un ric patrimoni d’elements festius que fan d’aquesta festa tot un referent arreu i que, com ja sabeu, va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, amb menció especial com a elements patrimonials d’interès nacional el Ball de Diables i la Carretillada, el Ball de Bastons, els Gegants i l’exhibició castellera, amb les seves particularitats i músiques.

Un seguici format per uns diables centenaris, un majestuós drac Badalot al qual felicito pel seu aniversari, uns Gegants de més de 150 anys que han vist com els augmentava la família amb la incorporació de gegantons i nans amb els seus balls i músiques pròpies, colla a la qual, per cert, vaig pertany ja fa alguns anys; un Ball de Bastons que fa vibrar la plaça amb el seu Xotis; els Minyons, una colla castellera que ha estat capaç de ressorgir de les cendres i és un exemple de tasca integradora dels nouvinguts; els Trabucaires, que et treuen la son a cop de galejades, el Ball de Pastorets, amb el seu entusiasme engrescador i als quals també felicito per la creació del Ball de Pastorets Infantil; el Ball de Gitanes i el Ball de Cercolets, fruit del treball encomiable de l’Esbart Sant Julià i sense oblidar, com no, la representació solemne del Ball de Sant Julià gràcies a l’Esbart i l’Elenc Artístic Arbocenc. I per últim, els meus estimats Garot i Garotet, representants del bestiari festiu no de foc que fan embadalir els més petits. Amb ells com excusa i amb la seva gent com amics, he viscut molts bons moments al llarg d’aquests anys des de la seva estrena a la Fira de Santa Llúcia de l’any 1999. Amics que formen i han format part de la colla, a la qual, si em permeteu, aprofito per donar la benvinguda als nous membres i desitjar-los molta sort en aquesta nova etapa.

Voldria destacar, per la part que em toca, una figura sense la qual, i al meu parer, la festa està incompleta, quasi fins al punt d’afirmar que sense ells no hi ha festa: són els músics. A la nostra Festa Major tenim la sort de poder gaudir d’un acompanyament musical de primer ordre i dels què humilment puc dir amb orgull que he participat en la meva faceta de “borregaire”.

Molts d’aquests músics s’han format a l’Escola Municipal de Música Tradicional de l’Arboç, de la qual també ens podem sentir orgullosos els arbocencs. Una escola que és un referent i que avui és una realitat materialitzada en el nou edifici. Una escola creada fa més de deu anys per un grup de persones voluntarioses i entusiastes i que s’ha mantingut, no exempta de dificultats, gràcies a la col·laboració de les administracions però fonamentalment gràcies al treball inestimable dels professors i directors de la mateixa, i principalment a la col·laboració d’un grup de pares i mares d’alumnes i amics de l’escola, El Vermut. Des d’aquí vull felicitar i encoratjar l’actual direcció i esperem que l’escola tingui un futur il·lusionant i que sigui el bressol de tants i tants bons músics que omplin de so les nostres festes majors.

Com tot bon pregoner que s’apreciï, no puc deixar passar l’ocasió per fer una petita reivindicació. Un poble amb tantes entitats culturals necessita un espai comú on donar-li aixopluc,

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

13

discriminació ètnica, de gènere, d’orientació sexual, religiosa ni social, i les manifestacions festives han de ser un clar exponent d’aquesta pluralitat. Hem de conservar les nostres tradicions amb fermesa, però hem de saber adaptar-les als nous temps per assegurar la seva perdurabilitat. Amb aquesta fermesa hem de defensar també els trets d’identitat que ens defineixen com a país, la cultura i la llengua, elements aglutinadors que proporcionen un sentit de pertinença al lloc on vius, en definitiva, de sentir-nos catalans.

Tanmateix, hem de saber compaginar la festa amb les reivindicacions i la defensa de drets fonamentals, de justícia social o espais de llibertat que ens fan créixer individual i col·lectivament.

La família del Julián escolta el pregó a primera fila.

i la paradoxa és que tenim un edifici nou de trinca, anomenat pomposament Hotel d’Entitats, que tants diners ens ha costat i que a falta de polir els últims serrells encara no es pot utilitzar plenament. Som conscients de la realitat actual, però voldria demanar als responsables presents, passats i futurs un esforç imaginatiu perquè aquest projecte no esdevingui el nostre “monument arquitectònic a la inutilitat” com hem vist en altres llocs durant l’eufòria econòmica que desembocà en la crisi actual.

Les festes també conformen i són part important de la identitat d’un poble, són un element integrador i de cohesió social i és amb aquest esperit pel qual s’ha de lluitar i mantenir-les. En una societat oberta i plural no ha de tenir cabuda cap tipus de

En fi, és Festa Major i a mi em pertoca convidar-vos a gaudir-la.

Per això us dic, amics i amigues, que durant aquests dies intenteu minimitzar els vostres problemes, ja que oblidar-los potser és impossible, i participeu dels actes programats, siguin profans o religiosos, sortiu, ompliu els carrers i impregneu-vos d’aquest ambient incomparable que proporciona la Festa Major de l’Arboç, gaudiu dels seus olors, dels seus sons o de l’encontre amb la família i els amics; en definitiva, passeu-vosho bé i graveu en la vostra memòria el màxim de sentiments, emocions i records per si un dia algú us pregunta què és la Festa Major de l’Arboç.

Gràcies per escoltar aquestes paraules i visca la Festa Major!

Visca l’Arboç! Visca Catalunya i visca la terra!

L’Arboç, 23 d’agost de 2013

El pregoner acompanyat per les autoritats locals

(Fotos: Paco Nogueira García)

DANSA - MANTENIMENT - IOGA ESCOLA DE DANSA C/ Jussà, 9 43720 L’Arboç Mòb. 677 270 283

14

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

Festa Major L'Arboç, del 23 al 28 d'agost de 2013

Fotos: Òscar Méndez, Paco Nogueira i Goretti Vila

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

15

Fotos: Òscar Méndez, Paco Nogueira i Goretti Vila

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

18

PARLEM AMB

ROSA M. MONTAÑA JORDÀ FOTOS: ARXIU FAMILIAR ROLDÁN-RABÉS

Marta Roldán Rabés, dissenyadora de moda

Sota el nom artístic de Lily von Schatten (‘lliri de les ombres’), aquesta noia barcelonina de 24 anys, néta de la Roser Morató de cal Bernat, va presentar una exposició de vestits a Can Rossell durant la passada festa major. Després d’un autoexili de sis mesos en solitari a la casa familiar del carrer Jussà, on va muntar el seu taller, els resultats van sortir a la llum. La mostra recollia les vuit obres que van donar cos pràctic a la seva tesi de final de carrera, “The ®evolutionaries”, qualificada amb la nota màxima pels seus professors de l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja de Barcelona.

Amb el detallisme portat fins a l’últim extrem, la Marta ha fet amb les seves creacions un recorregut històric per la ciència-ficció, el retrofuturisme i la moda a través dels segles. El resultat és una indumentària a mig camí entre el preciosisme i el món postapocalíptic de la qual, a més del disseny, ella mateixa n’ha fet els patrons i la confecció (mirinyacs i maniquins inclosos). Amb els corsés com a peça angular de tota l’obra, l’estil creatiu de Lily von Schatten arriba a ser tan inquietant com el seu propi nom (el de guerra, és clar!).

Calmada, reflexiva i amb els gustos molt definits malgrat la seva joventut, la Marta es declara captivada per la roba històrica. Més que al disseny contemporani, la seva il·lusió seria poder aplicar el talent creatiu —que ja se li ha reconegut durant la carrera— a l’ambientació estilística de vestits d’època destinats al cinema, el teatre o l’òpera. Després de residir a Venècia amb una beca Erasmus i de treballar dues temporades amb la firma de cotilleria Bibian Blue de Barcelona, on va poder entrar en contacte directe amb el poder estilístic i fetitxista del corsé, aquesta noia que gairebé sempre es vesteix de color negre se’n declara una fervent partidària a l’hora de treballar els

seus dissenys historicistes. “El corsé defineix la forma de la dona i emmotllura la típica silueta de rellotge de sorra més enllà de la realitat paral·lela que pugui tenir el corsé com a peça eròtica”, explica la Marta.

que aportaven un bon caient i això és fonamental, i potser seria més fàcil que em sentís més còmoda amb aquella moda.

La matèria primera determina l’èxit o fracàs de la confecció i això, en els corsés, es fa encara més evident”.

No costa d’entendre que una persona tan minimalista i sòbria en la seva indumentària es declari estar a les antípodes de la moda hippie de dècades enrere.

“Aquella absència de formes estructurades per a mi és la meva pròpia antítesi.

En canvi, als anys 20 del segle passat també s’anava amb línies rectes i amples, però la diferència d’aquells vestits era que estaven fets amb altres materials

Veient aquestes cotilles de l’època victoriana tan elaborades, amb gairebé vint peces de petit format per ajustar-se a les corbes del cos com un guant, a més de les barilles, ullets, cordons i gafets, sembla que estiguis tornejant peces d’enginyeria...

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

19

D’això es tracta, però molts cops et tornes boja intentant arribar a la forma desitjada. Acostumo a treballar sobre la base d’una talla 36-38 i per això vaig haver de fabricar, amb una mica d’ajuda, els vuit maniquins que em permetessin col·locar els vestits realitzats per tal que el tribunal qualificador els pogués avaluar.

Amb quins tipus de robes t’hi sents més a gust per treballar-les?

La gassa i el lli són teixits nobles però molt delicats, i com que jo no suporto veure una arruga fora del guió establert això m’obliga a planxar (el lli) constantment. Els velluts poden ser espectaculars però tenen un gran inconvenient: les tintades mai són idèntiques, el color s’absorbeix de forma desigual i això es nota quan empalmes les peces que et pots trobar amb una solapa més clara que l’altra. Jo tendeixo molt a treballar amb blondes i brocats perquè a la roba d’època donen molt de joc. I en aquesta col·lecció evito les teles lluents com el setí perquè no encaixen gaire amb l’estètica que va del retrofuturisme del Renaixement (segle xvi i principi del xvii) fins a l’era Victoriana (segle xix) i la revolució industrial, on estem plasmant un món brut i postapocalíptic. De fet, hi ha robes i blondes que les desllueixo a propòsit amb tintades de cafè. Pel que fa a les cadenes i metalls també els trec la lluentor, els torno mats amb betum de Judea.

Aquests botons d’altre temps, aquests engranatges de rellotgeria, aquests gafets tan originals, on els trobes?

No ho vulguis saber...! En aquestes robes hi ha accessoris del Mercat dels Encants, d’Ucraïna, dels EUA, de llocs recòndits de Barcelona i de la botiga en línia eBay. En una peça d’unes altres fotos també hi ha peces rescatades direc-

L'exposició de la Marta exhibida a Can Rossell

tament de l’interior d’ordinadors desballestats. Amb un venedor dels Encants hi vaig estar regatejant el preu d’uns engranatges de rellotgeria que els volia per complementar un vestit. I sí, al final va anar afluixant i vam fer el tracte. Tot val un dineral i t’has d’espavilar.

Quins són els teus referents dins d’aquest món creatiu?

El dissenyador britànic d’alta costura Alexander McQueen, mort l’any 2010 als 40 anys. Fou successor de John Galiano a la casa Givenchy fins que va crear la

seva pròpia marca. La seva creativitat transgressora d’enfant terrible de la moda, el seu estil trencador servit per una tècnica impecable que ara han continuat els qui porten la seva marca sintonitza molt amb els meus gustos.

Parlar amb la Marta és entrar en un món conceptual on el disseny de moda s’alimenta de moltes fonts històriques i corrents culturals. És a dir, juga amb referents com el Renaixement, Leonardo da Vinci, l’humanisme, la ciència-ficció, el moviment punk, el ciberpunk, el retrofuturisme, el posthumanisme, l’steampunk o el clockpunk. Els profans en la matèria

20

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

potser ho podem entendre una mica dient que l’estètica steampunk, per exemple, és on els detalls i la combinació d’accessoris marquen el punt de inflexió i celebritys com Lady Gaga han apostat per aquest estil. Mirinyacs, guardainfants i polissons són comuns en els atuells per a la dona alhora que els corsés són gairebé una peça obligada per a les seguidores d’aquest estil.

hauria estat encantada de poder col·laborar-hi. Aquest és el seu camí desitjat.

Quant al concepte d’elegància natural, a quin prototipus de dona li atorgaries aquesta qualitat?

Lily von Schatten, des del talent a l’engròs que destil·la la teva òpera prima, que tinguis tota la sort que et mereixes.

Per exemple, a dues actrius: Kate Blanchet i Tilda Swinton.

Aquesta última té una pell blanca i un aspecte androgin molt especial. Tenen classe molt més enllà del que portin a sobre, tot i que en ambdós casos també destaca pel bon gust.

Ets filla única, la teva mare Montse també ho és, la teva àvia Roser ha estat sempre una dona amb molt d’estil.

Aquest entorn familiar intimista, sense gaire gatzara al teu voltant, ha pogut influir en la teva inclinació pel disseny?

Potser sí. Jo sempre em recordo, ja de ben petita, amb un llapis a les mans jugant tota sola a dibuixar vestits. Els fons i les ambientacions que acompanyaven el personatge m’importaven ben poc, només tenia dèria per inventar roba. Els meus pares m’estan donant tot el suport moral i logístic per traslladar aquests vestits tan aparatosos d’una exposició a l’altra perquè no es malmetin. Quan la meva àvia va pujar a les golfes on tinc el taller muntat i va veure tot el que havia fet al llarg d’aquests mesos va quedar sorpresa i satisfeta alhora, tot i que són recreacions poc convencionals. Jo crec que no s’ho imaginava...

De moment, la Marta acaba de participar amb les seves creacions en la Convenció de Steampunk que va tenir lloc a Barcelona el passat 28 de setembre. És el moment d’obrir-se camí i de demostrar que la seva capacitat creativa passa, sobretot, per un nivell alt d’autoexigència. Pel·lícules d’època com Les amistats perilloses, El perfum o L’il·lusionista han tingut al darrere figurinistes i estilistes amb els quals la nostra protagonista

Tímida, tenaç i voluntariosa, mentre va buscant les oportunitats que dins d’aquesta jungla creativa li puguin sorgir per consolidar la seva vàlua, la Marta segueix esculpint robes entallades sobre els seus maniquins fent de patronista, modista i orfebre perquè la diversitat de disciplines plàstiques que cal aplicar en aquestes obres seves és infinita.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

21

EL BRESSOL DE LES PUNTES DE COIXÍ

SERGI SEDÓ I FABREGAT GERENT DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUSEU DE PUNTES DE COIXÍ DE L’ARBOÇ

Inici del curs 2013-2014 a l’Escola de Puntaires de l’Arboç El passat 12 de setembre va començar el curs 2013-2014 a l’Escola de Puntaires de l’Arboç. Amb més de 120 alumnes matriculades i sota la direcció de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí (FPMPC), l’Escola està plenament consolidada com la primera escola catalana en nombre d’alumnes i la més prestigiosa de Catalunya per la qualitat de l’ensenyament, dirigida per la mestra artesana Mercè Ribas i Boronat.

De les 121 puntaires matriculades al curs d’hivern de punta de l’Arboç un 26,4% són arbocenques, un 23% procedeixen de la resta de la comarca del Baix Penedès, un 18% de la resta de la demarcació tarragonina, prop d’un 11% de l’Alt Penedès, un 17,4% de la resta de la província de Barcelona, un 1% de la resta de Catalunya, un 1% d’Andalusia i un 2,5% del País Valencià. Per primera vegada en tota la dilatada història de l’Escola de Puntaires aquest any s’han matriculat dos alumnes masculins.

Federico Canet, de Puçol (València), i Diego Castillo, del Vendrell, els dos únics alumnes masculins de l’Escola amb la Mercè Ribas (Foto: Sergi Sedó i Fabregat)

Com a principal novetat aquest curs a cada puntaire se li donarà el seu carnet d’alumne de l’Escola, que donarà dret a obtenir interessants descomptes als comerços arbocencs adherits a la campanya. També està a disposició de les puntaires i del públic general el dècim de la loteria de Nadal que es pot adquirir a la Botiga del Museu. L’Escola de Puntaires de l’Arboç està gestionada per la FPMPC amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç i la Generalitat de Catalunya.

Procedència de l’alumnat de l’Escola de Puntaires de l’Arboç

Escola de puntaires infantil

Les alumnes amb Joan Sans Freixas, alcalde de l‘Arboç, en una de les classes del curs d’hivern de punta de l’Arboç (Foto: Sergi Sedó i Fabregat)

Per a la Fundació Museu de Puntes de Coixí sempre ha estat una prioritat inculcar als més menuts la passió per les puntes de coixí. És per aquest motiu que l’escola de puntaires ofereix, per cinquè any consecutiu, el curs infantil de punta de coixí.

Aquest curs té lloc cada dissabte d’11 h a 13 h i va adreçat als nens i nenes de 5 a 18 anys. Per tal que aquesta activitat no suposi cap despesa per als pares, la matrícula és gratuïta el primer any i la Fundació ofereix també gratuïtament i en règim de préstec tots els materials necessaris per iniciar-se en el món de la punta de coixí.

Mar

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

22

EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA

BLAI ROVIROSA MORGADES DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE L'ARBOÇ

NOTÍCIES

Tornada a l’horari habitual Des del setembre i fins al 24 de juny la Biblioteca retorna al seu horari habitual. Obrim cada tarda de 4 a 2/4 de 9 i els matins de dimecres i dissabtes de 9 a 13.

El teu carnet és +!

A partir d’ara, el carnet de la Biblioteca és més, ja que es podrà accedir a tot un seguit de descomptes en equipaments de la comarca (cinema, teatre, etc.). En col·laboració amb les altres tres biblioteques comarcals que formen part del SLPC, hem arribat a un acord amb diferents entitats de la comarca per tal que amb el carnet de les biblioteques del Baix Penedès es pugui accedir a un descompte en l’entrada. A l’entrada de la Biblioteca trobareu un panell amb la informació sobre les diferents activitats i entitats col· laboradores.

ACTIVITATS

Inici de la nova temporada de l’activitat “Llegir <per> parlar” Ja ha començat una nova temporada del Club de Lectura fàcil amb l’activitat “Llegir <per> parlar”, que tindrà lloc cada mes: 16 d’octubre, 20 de novembre i 18 de desembre. L’activitat gira al voltant de la lectura d’un petit llibre, de català fàcil, del qual es comenten diferents aspectes que hi van sortint, en català. La moderació de la tertúlia va a càrrec de Montse Espar, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb el Servei de Català del Baix Penedès.

Donació de sang El passat 12 de setembre la Biblioteca va acollir una nova campanya de donació de sang. Durant tota la tarda, els voluntaris van poder fer la seva aportació a la Sala Polivalent.

Exposició “Escriure en temps difícils” Durant el mes de setembre la Biblioteca va acollir l’exposició itinerant “Escriure en temps difícils”, que va ser creada per la Institució de les Lletres Catalanes amb la col·laboració del Servei de Biblioteques per tal de commemorar els 100 anys del naixement de quatre escriptors: Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Ferrater Mora i Joan Sales. En l’exposició es fa un repàs de la vida i obra d’aquests autors nascuts a principi de segle.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

23

NOVETATS PER A LA TARDOR S’han acabat les vacances i l’estiu, però per passar una tardor més entretinguda us presentem un seguit de novetats.

DVD El ladrón de palabras, dirigida per Brian Klugman i Lee Sternthal. Un escriptor d’èxit llegeix la seva nova novel·la davant una multitud d’entregats admiradors. El llibre explica la història de com un escriptor fracassat troba un manuscrit que publica com a seu i el fa famós.

El fraude, dirigida per Gregory Hoblit. Protagonitzada per Richard Gere. Un magnat exemplar, tant a la família com als negocis, veu com realment es troba amb l’aigua fins al coll, per la qual cosa ha de vendre tot el seu imperi a un gran banc abans que es descobreixi un gran frau.

Misión imposible: protocolo fantasma, dirigida per Brad Bird.

Es tracta de la quarta entrega de les aventures d’Ethan Hunt, protagonitzades per Tom Cruise. En aquest cas, el protagonista és acusat d’un atemptat terrorista i haurà de refer el seu bon nom i el de l’organització per a la qual treballa.

Novel·les Emboscada, de Nora Roberts. Una de les autores més populars pel que fa a novel·la romàntica. En aquesta novel·la, Roberts ens explica la història d’una dona que coneix un home amb problemes amb el seu cadell, un encontre que farà canviar la seva relació amb els homes.

Sacrificio a Mólek, d’Asa Larsson. Una nova entrega de l’autora de novel·la negra sueca. Protagonitzada per la fiscal Rebecka Martinsson, que haurà de fer front a un nou cas: troben restes humanes en les vísceres d’un ós; allò que sembla obvi, no ho acabarà sent tant.

El guardià invisible, de Dolores Redondo. Un dels èxits sorprenents del darrer any. Una novel·la negra ambientada a Navarra, on troben un cos mort als marges del riu Baztán. La protagonista, Amaia Salazar, haurà de lluitar contrarellotge per descobrir l’assassí enmig d’éssers mitològics del nord.

S’enceta una nova temporada del Club de Lectura. Un any més, el tercer dijous de cada mes tenim una cita amb la lectura.

El passat 17 d’octubre vam realitzar la primera sessió del Club de Lectura. En aquesta ocasió es va presentar la programació de tota la temporada i es va repartir la primera lectura, la novel·la La petita història dels tractors en ucraïnès, de Marina Lewycka. Enguany llegirem llibres de diferents gèneres entre els quals destaquem alguna comèdia i la novel·la negra, un gènere amb molta acceptació pels lectors habituals. També llegirem dos clàssics de la literatura universal i catalana.

Aquest és el punt de llibre que vam repartir en la presentació de la temporada.

24

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

Via Catalana

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

25

L'Arboç, 11 de setembre de 2013 Fotos: Òscar Méndez Hernández i Goretti Vila Pujol

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

26

EL RACÓ DE LA POSTAL

JOSEP PLANA I PONS MEMBRE DE LA JUNTA DEL CERCLE CARTÒFIL DE CATALUNYA

Després de viure el darrer 11 de setembre amb la Via Catalana, penso que necessari publicar quatre postals que en argot cartòfil s’anomenen postals catalanistes, una especialitat ben conreada per alguns col·leccionistes.

La primera postal fotogràfica, editada per Areñas del carrer de l’Hospital 27 de Barcelona, circulà el dia 1 d’agost de l’any 1920. Sebastià Palau, amb barretina, l’envia al seu germà i nebots i anotà a la part superior en tinta vermella: “Fills de la terra Catalana, abans morir que ser esclaus”. Excursió a València a l’agost del 1920.

La segona postal, circulada el dia 2 de març de l’any 1909, signa la Clareta i l’envia a la Neus Catà d’Arenys de Munt. Si veuen dos jovenets vestits de catalans, l’escut i l’estrofa principal dels “Segadors”.

La tercera postal fou editada pel Centre Català de Paris, il·lustrada per Ribas F., de tipus modernista, circulada de París a Barcelona el dia 29 de desembre del 1903, desitjant un bon any.

La darrera postal amb la senyera, la figura de sant Jordi i la imatge dels darrers presidents de la Unió Catalanista. Fou editada per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Les darreres postals han format part de la gran Exposició de Targetes Postals feta pel Cercle Cartòfil de Catalunya a principi d’any a l’Ametlla del Vallès, exposició que està disponible. Novament cal recordar que les targetes postals demostren que l’actual efervescència que estem vivint en el moment actual, no és cosa només d’ara.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

EFEMÈRIDES (SETEMBRE-OCTUBRE 1963)

27

Ara fa 50 anys a l’Arboç

(Informació recollida per Paco Nogueira - Font: Fe i Vida)

SETEMBRE Noviciat salesià El que fins ara ha sigut director del Novicià Salesià de la nostra vila, Rnd. D. Vicens Ballester, ha sigut nomenat delegat inspectorial de Cooperadors Salesians amb residència a Barcelona (Sarrià). Don Vicens Ballester succeí el que avui és bisbe de l’Equador, Excm. i Rdm. D. Josep Fèlix Pintado. Després de sis anys d’ocupar el càrrec de director en el noviciat de l’Arboç, l’ha substituït el Rnd. D. Manuel Ramón Gil, d’Osca, que ha estat director del Col·legi Salesià de Monzón del río Cinca (Osca) i últimament delegat inspectorial, quina vacant ha sigut ocupada pel nostre apreciat Rnd. D. Vicens Ballester.

Recaptació del Domund l'any 1963 en la nostra vila La col·lecta que es feu durant les misses arribà a la quantitat de 1.028 pessetes; per la postulació pels carrers es recaptaren 2.075 pessetes; amb els banderins venuts s’aconseguiren 500 pessetes, a més del donatiu Brillavín, que fou de 1.000 pessetes. Total: 4.603 pessetes.

El Rnd. Manuel Ramón està entre nosaltres des del passat mes d’agost. Fe i vida saluda amb tot l’afecte el nou Rnd. director del Noviciat i els 52 novicis que en la festivitat mariana del 15 d’agost arribaren al nostre poble, on residiran tot el curs de formació 1963-1964.

El Dia del Turista El passat dia 14 es va celebrar en la nostra província el Dia del Turista. Tarragona oferí al viatger i visitant gentilesa, generositat i simpatia. Un dels homenatges que la província tributà al turista fou l’organitzat baix el nom d’Hora T”. (Hora del turista).

Equips designats es traslladaren als límits provincials per obsequiar en nom de Tarragona i sa província el primer turista que traspassés el límit a la feliç “Hora T”. Els punts foren Montblanc, Calafell, l’Arboç i Salou.

A l’equip que de Tarragona vingué a la nostra vila s’hi uniren el senyor batlle, D. Manuel Pi Almirall, el senyor jutge D. Enric González i una parella vestida de catalans, que eren el nen Jaume Messeguer i Anna M. Ill. En el pont de Ferro, límit de la província, passaren a “l’Hora T” dues parelles acabades de casar de Suïssa que en viatge de nuvis venien a Espanya. Els dos marits eren germans. El nostre batlle obsequià en nom de la vila als distingits turistes fent-los ofrena d’un pergamí en què, després de saludar-los, els desitjava un feliç viatge per la nostra pàtria i una artística cistella amb un meló, uns raïms, vins de la nostra terra, postals amb vistes de la població i programes de la Festa Major.

OCTUBRE Actuació de l’Esbart Sant Julià El dia 11 d’octubre, amb motiu de celebrar-se a Tarragona el Dia de la Hispanidad, foren invitats els participants en aquestes festes, entre els quals hi havia els ambaixadors de totes les repúbliques hispanoamericanes, a visitar els monestirs de Santes Creus i Poblet. Després es vàrem traslladar a Valls, on els fou oferida una recepció a l’Ajuntament. Durant aquesta festa varen actuar els Xiquets de Valls i després el nostre Esbart, que va presentar una selecció dels seus ballets.

Foto: Fons Josep Plana Pons

Festa castellera Com tots els anys, el dia de la Verge del Remei els nostres Minyons feren l’actuació de fi de temporada. Es celebrà ofici solemne en acció de gràcies i en honor de la verge. A la sortida, després de saludar les autoritats, tingué lloc en la nostra plaça una breu exhibició. S’aixecà una torre de sis, un tres de set que una vegada fet es vingué a terra i un magnífic pilar de cinc. Després de l’exhibició, tots els castellers pogueren saborejar uns xaiets fets a la brasa en un acte de germanor a l’esplanada del Camp Municipal d’Esports.

Acabament de carrera A l’Escola Normal del Magisteri Primari de Tarragona realitzà amb gran èxit les proves finals de carrera la Srta. Flora Sanabra Villarroya. Rebi nostra cordial enhorabona per aquest títol guanyat i rebin-la també el seu pare mestre de l’Escola Nacional de la nostra vila, els seus avis i oncles.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

28

EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME GORETTI VILA PUJOL

Nom de la col·leccionista M. Teresa Roquer Bundó (56 anys).

De quants didals podem estar parlant?

No els tinc comptats de forma exacta, però com a mínim tinc al voltant de 550 peces.

Quan vas començar a fer aquest recull?

La M. Teresa Roquer Bundó és modista de professió i segueix residint a la mateixa casa del carrer Jussà on va néixer fa 56 anys. Casada amb Benjamí Vallès Ventosa, és mare de tres fills (Benjamí, Gerard i Neus) i àvia d’una nena, la n’Hug. Com a professional del fil i l’agulla, junt amb la Montserrat Escarrà, han vestit unes 30 parelles de gegants i van confeccionar de forma desinteressada els vestits dels gegants de l’Arboç l’any 1984. Avui dia encara col·labora de forma voluntària en la seva posada a punt anual. Durant més de 20 anys ha participat en la Rua de Carnaval confeccionat tant els vestits de les comparses com les creacions que ella mateixa i la M. Cinta Planas lluïen any rere any. Presidenta de la Confraria dels Dolors, també va elaborar el revestiment de les carrosses de la Cavalcada de Reis entre altres activitats vinculades amb l’Ajuntament o bé d’alguna entitat.

Quan tenia 15 anys i anava a fer el curs de Corte y Confección ja van començar a regalar-me’n algun.

Per què reuneixes això i no una altra cosa?

EUA, de Grècia, de l’Argentina, de Noruega, la Patagònia, etc...

Els didals de sempre, els de me-

tall, deixaven al dit un tuf característic. Després van venir els de

plàstic, però a nivell de col· leccionista de quants materials en tens, de didals?

Primer vaig començar amb didals de ceràmica, però també en tinc de metall, alpaca, fusta i guix. Tots els didals de col·lecció tenen, més o menys, la mateixa amplada. Poden

La mateixa feina s’ho porta. El fet de dedicar-me a cosir per a la família, les amistats o les mateixes clientes ha fet que m’he n’hagin regalat molts. Però alguns els he comprat jo. Tinc didals d’arreu del mon: del Japó, de Terra Santa, del Brasil, dels

En coherència amb aquest preàmbul, no costarà gaire d’entendre que la debilitat de la Teresa són els didals de col·lecció.

LLIBRERIA PAPERERIA OBJECTES DE REGAL RECÀRREGA DE MÒBILS FOTOCÒPIES

FOTO CARNET MATERIAL DIDÀCTIC SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL PREMSA DIÀRIA I REVISTES FAX

Av. Penedès, 2 43720 L’Arboç Tel. i fax 977 16 79 77

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013 variar en la seva forma. Ara bé, de didals de cosir sí que en tinc de totes mides.

Quin sistema d’emmagatzematge empres per guardar els didals?

Els tinc posats en unes quatre o cinc capses i en una caseta de fusta que em va fer el meu fill Gerard.

En quins llocs trobes els didals de col·lecció?

Abans els trobava en botigues de records, però ara a tot arreu en venen.

Si és possible, calcula aproximadament la inversió que has dut a terme en aquesta afició.

Gairebé tots els didals són regalats, i els que he pogut comprar jo mateixa en algun viatge tampoc m’ha suposat cap esforç de capital.

Tens alguna anècdota per explicar al voltant d’aquest tema?

Tenia un conegut que va estar molt de temps a la Marina i anava amb un submarí, per la qual cosa ell em portava didals de cada port on anava.

Només col·lecciones didals?

No sé si se’n pot dir col·lecció, però és que jo ho guardo tot.

Tinc bosses, detalls, estampes de bateig i de comunió, llaunes de cervesa, pins, botelles de miniatura, sobres de sucre, segells, tupins i un llarg etcètera.

29

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

30

L’AJUNTAMENT DE L'ARBOÇ INFORMA Gabinet de Premsa de l’Ajuntament de l’Arboç

Èxit de convocatòria per al nou servei d’Escola d’Idiomes a l’Arboç L’Ajuntament de l’Arboç, conjuntament amb l’empresa Aula Abierta Gestión Educativa SL, ha posat en marxa durant el mes d’octubre el nou servei d’Escola d’Idiomes de l’Arboç. L’Escola oferirà cursos de diferents nivells d’anglès, francès i alemany, i estarà ubicada a les dependències de la Casa de Cultura (carrer Major, 37). Cal dir que hi hagut un gran èxit de convocatòria i molts arbocencs s’han preinscrit a l’Escola d’Idiomes. L’empresa Aula Abierta Gestión Educativa SL té l’autorització del Trinity College London per exercir de centre examinador oficial d’anglès. Aquest fet significa que els alumnes poden examinar-se i obtenir el títol oficial sense haver de sortir de l’Arboç.

Les tarifes del servei seran econòmiques i els empadronats a l’Arboç gaudiran d’un descompte del 10%.

ment amb la col·laboració del Servei de Català, que participarà en una de les sessions per informar l’alumnat de les possibilitats de formació en llengua catalana que tenen al seu abast.

D’altra banda, els departaments de Joventut i Ocupació de l’Ajuntament de l’Arboç col·laboraran en la difusió i selecció dels participants i facilitaran les infraestructures necessàries per al desenvolupament del curs. Aquesta formació es durà a terme a la Biblioteca Municipal de l’Arboç en sessions de 3 hores els matins de dilluns i dijous del 21 d’octubre al 21 de novembre.

Jornada “L’Arboç Emprenedor” Totes aquelles persones amb iniciativa i il·lusió que tenen pensant obrir un negoci a l’Arboç estan d’enhorabona. El passat dissabte 5 d’octubre l’Ajuntament de l’Arboç va organitzar la jornada tècnica “L’Arboç Emprenedor”, que va orientar, detallar i posar en contacte els interessats a obrir un negoci a l’Arboç.

La jornada va cloure amb un itinerari guiat pels locals buits del municipi adherits a aquest projecte, que ha estat creat per la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament del Fons Social Europeu.

“L’Arboç Emprenedor” té com a objectiu general fomentar l’autoocupació entre el col·lectiu de persones amb esperit emprenedor disposades a posar en marxa un negoci al municipi de l’Arboç. Per assolir aquest objectiu s’ha activat un pla d’acció estructurat en dues línies d’actuació principals dirigides: d’una banda, donar suport als futurs emprenedors que decideixin iniciar la seva aventura emprenedora dins del municipi de l’Arboç, i de l’altra dinamitzar els locals buits que hi ha al municipi.

Opuscle promocional de l’Escola d’Idiomes de l’Arboç

Xerrada informativa sobre el projecte “Connecta’t a la feina amb Jove Baix Penedès” El passat divendres 23 de setembre va tenir lloc a l’Auditori Municipal de l’Arboç una xerrada informativa sobre el projecte “Connecta’t a la feina amb Jove Baix Penedès”. Es tracta d’una acció promoguda per Jove Baix Penedès que compta amb la participació de l’Ajuntament de l’Arboç, les conselleries de Joventut i Ocupació del Consell Comarcal del Baix Penedès i el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

L’objectiu d’aquest projecte és facilitar l’accés al món laboral de joves prioritàriament de 16 a 35 anys que estiguin aturats a través de l’ús de les noves tecnologies. Es tracta d’una formació que els permetrà adquirir competències digitals bàsiques per tal de millorar el seu procés de recerca de feina. La formació constarà de dos blocs diferenciats de 15 hores cadascun: “Introducció bàsica a l’ofimàtica” i “Eines per a la recerca de feina a traves de les TIC”.

Jove Baix Penedès es farà càrrec dels formadors, de la gestió i del seguiment dels alumnes des del Consell Comarcal junta-

Joan Sans, alcalde de l’Arboç, en la presentació de la jornada “L’Arboç emprenedor” (Foto: Sergi Sedó Fabregat)

Visita a un dels locals buits de l’Arboç adherits al projecte (Foto: Sergi Sedó Fabregat)

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

31

ENTITATS

La Revista Modernista va de bolos El passat 14 de setembre l’Elenc Artístic actuà al parc del Vilarenc de Calafell amb motiu de la Festa Penedès. L’actuació es desenvolupà amb una àmplia selecció de números musicals extrets de l’espectacle Llums del Paral·lel (“El vestit d’en Pasqual”, “Sopar d’amor”, “Senyora baronessa”, “El senyor Solé”, “La Moñito”, “Les iaies”), l’estrena d’un número nou, “Venga alegria!”, a més del ball del Minuetto. Cal dir que la trentena d’artistes arbocencs van oferir una estona molt celebrada per al públic que s’hi aplegà.

Entre els assistents no hi va faltar la nostra convilatana Maria Campanera Sans, que amb 90 anys segueix sent una seguidora entusiasta d’aquest musical. Des de l’estrena de l’obra l’any 2002, en què va assistir a les vuit representacions en el Centre, ha seguit presenciant l’espectacle en algunes de les funcions realitzades fora vila. Tampoc es va perdre l’actuació a la Fira Modernista de l’Arboç d’enguany, i l’any passat a la Fira de l’Arboç, i a Calafell la vam tenir a primera fila. Premi a la fidelitat, Maria, i que sigui per molts anys.

Excursions de setembre del Grup de Caminants de l’Arboç José Luque Alvariño El Grup de Caminants de l’Arboç va engegar la temporada d’excursions 2013-2014 amb alguns itineraris propers per anar agafant el ritme poc a poc. La primera excursió va tenir

Excursió a Torrelletes i Castellet

L’Elenc estrenarà el vodevil L’hotel dels gemecs Els propers 9 i 10 de novembre l’Elenc Artístic Arbocenc posarà en escena al local del Centre L’hotel dels gemecs, una comèdia de Georges Feydeau adaptada al català per Jeroni Moliné.

Es tracta d’una obra ambientada en la societat parisenca de la belle èpoque. Durant més de dues hores el públic assistirà a un esclat de malentesos i embolics, de casualitats i de sorpreses i de situacions absurdes amb pinzellades d’atrevida picardia. Les funcions tindran lloc el dissabte 9 de novembre a dos quarts de deu del vespre i l’endemà diumenge a les 6 de la tarda. El divertiment i el riure a l’engròs estan garantits.

lloc el diumenge 1 de setembre i va transcórrer per Santa Oliva, Saifores, les Masies de Sant Miquel, Banyeres del Penedès i l’Arboç pels camins rurals que ens envolten. El diumenge 8 de setembre els excursionistes es van dirigir fins a Torrelletes (Alt Penedès) partint des de la plaça de la Badalota. El dia anterior havia plogut molt i la riera

Grup de Caminants

de l’Arboç

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

32

ENTITATS

Excursió al Montmell

del Marmellar i el riu Foix baixaven ben plens d’aigua. L’excursió del diumenge 15 de setembre es va allunyar una mica més.

Van començar l’excursió des de la zona recreativa i de barbacoes de la Joncosa del Montmell. Van pujar fins al punt més alt de la comarca, la Talaia del Montmell, que està a 861 metres d’alçària. Després van seguir fins a l’ermita de Sant Marc. La tornada la van fer per la part obaga de la muntanya fins al punt

de partida. El diumenge 22 van anar prop de Montblanc (Conca de Barberà), al barranc de la Pascuala i l’ermita de Sant Joan. Aquest dia, el grup va ser més reduït però també ho van passar prou bé. Per últim, el diumenge 29 de setembre van viatjar fins a Cabra del Camp (Alt Camp), on van deixar els automòbils i van fer una ruta fins al cim del Cogulló (881 metres) on bufava força el vent.

Excursió prop de Montblanc

Excursió a Cabra del Camp

Un any més, el Concurs de bitlles catalanes es va dur a terme el dimarts de la Festa Major al parc de Santa Llúcia. Com ja és habitual va estar organitzat per L’Arboç Acthiva’t amb la col·laboració del matrimoni Vallverdú-Cuscó i l’Ajuntament de l’Arboç.

Els guanyadors del Concurs de bitlles (Foto: Paco Nogueira García)

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

Torneig de petanca de la Festa Major de l’Arboç 2013 La gent gran també va col·laborar a fer gran la nostra Festa Major en la mesura de les seves possibilitats. Malgrat tot, la pluja va impedir que es pogués dur a terme la competició de petanca en la data prevista, però l’endemà el temps ja va permetre realitzar-la tot i que la pista encara no estava en condicions òptimes a

33

causa del fort aiguat que va caure el dia anterior. Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç, que va subvencionar els trofeus que van rebre els guanyadors del campionat:

3r premi

1r premi

José Manuel Vila - Ramon Cañas

José Alcalá - Charo Gutiérrez 2n premi José M. Romagosa - Mari García - Tere Faseria

Carlos Romero - José Gutiérrez 4t premi

Durant el mes d’octubre s’ha tornat a posar en marxa el taller de memòria organitzat conjuntament per l’Associació Llar de Jubilats i l’Ajuntament de l’Arboç.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

34

ENTITATS “ALLETAMENT MATERN: UN MÓN D’EXPERIÈNCIES” ANNA VILANOVA MIRAVENT

Mametes

L’alletament matern i el son Probablement, el son del nadó és una de les preocupacions més habituals entre les famílies, després de l’alimentació.

Com ha o hauria de dormir un nadó? Quins són els patrons de son normals? Hi ha diferències entre nadons alimentats amb llet materna i els alimentats amb llet de fórmula? És recomanable posar el nadó a dormir junt amb els pares? Es

Dues premisses Hem de partir de dues premisses per entendre com funciona el son d’un bebè. En primer lloc, els nadons no estan preparats ni física ni psicològicament per dormir períodes llargs sense despertar-se. I en segon lloc, tampoc poden sobreviure allunyats de la seva mare o el cuidador principal. Per què? És una forma natural de supervivència. Si acceptem aquestes dues condicions, on rau el problema del son dels nadons? Potser, en el ritme de vida “moderna” en què tenim tots uns horaris molt marcats i sempre hi ha pressa per a tot? O en un nadó que no “respecta” les nostres expectatives de descans?

Quines són aquestes expectatives?

Per exemple: que un nadó de poques setmanes diferenciï el dia de la nit, que durant la nit els adults volen descansar i no volen ser molestats, que s’adormi sense cap ajuda ni companyia. I que si es desperta es torni a dormir sol, que abans d’anar a dormir mengi suficient per passar tota la nit, que no tingui necessitat de succionar durant la nit, etc.

Bàsicament, aquestes són unes expectatives irreals que no encaixen amb la naturalesa humana d’un bebè mamífer que té activat un sistema de supervivència, el qual el fa estar en alerta, especialment en els primers mesos, amb la finalitat Victòria Navarro Puy (36 anys) Jordi De San Nicolàs Morgades (37 anys) Vinyet (2 anys) i Foix (2 mesos)

Els quatre membres de la família De San Nicolàs-Navarro (Foto: Arxiu familiar De San Nicolàs-Navarro)

pot mal acostumar? Coneixerem dues casuístiques i potser descobrirem que cada casa és un món. La Victòria i l’Ana ens explicaran les seves pròpies experiències pel que fa al son de nadons alletats amb llet materna i potser ens corroboraran allò que els estudis ens confirmen. de rebre aliment de forma freqüent i saber-se protegit i segur per part d’un adult proper.

Conclusions Partint d’aquest punt de vista, s’arriba a les següents conclusions: • El patró del son dels nadons és diferent al dels adults: com més necessitat de desenvolupament cerebral, més freqüents les fases REM del son (etapa en què es presenten els somnis).

• Els nadons es desperten per mantenir-se vius: tenen un patró de respiració irregular amb episodis comuns d’apnees.

• Els nadons reben gran part del seu aliment diari a les preses nocturnes.

• Els nadons necessiten seguretat i l’escalfor de la seva mare també de nit.

Si a més, la resposta a la pregunta quan dormirà el meu nadó tota la nit és que no hi ha una “edat correcta”, sinó que es tracta d’una etapa del desenvolupament infantil (com ho pot ser la parla o el caminar), aleshores tot apunta que “induir” el son del nen no té cap fondament.

Ana de la Parte Cano (36 anys) Roque Bosch Ruiz (36 anys) Eric (2 anys)

La família Bosch-De la Parte al complet (Foto: Arxiu familiar Bosch-De la Parte)

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013 hores. A vegades ho demana en unes dues hores i mitja, mentre que en d’altres gairebé arribem a les quatre hores.

La Victoria alletant la Foix (Foto: Arxiu familiar De San Nicolàs-Navarro)

La Victòria, l’Ana i la Rebeca ens poden transmetre l’experiència de les seves lactàncies i podrem veure si elles mateixes han arribat a aquestes conclusions.

Els vostres nadons han estat o continuen sent alletats amb llet materna.

Ana: L’Eric sempre ha dormit poc, o potser no tant com la resta de nadons que coneixem. Els primers mesos de vida es despertava molt sovint i durant el dia l’havia de tenir molta estona enganxat al pit i mantenir-lo als braços perquè no es despertés. I a la nit, més o menys el mateix. Cada vegada que intentava ficar-lo al bressol es despertava plorant i l’havia de tornar a donar pit. Crec que el màxim d’hores seguides que ha dormit en una nit han estat sis, i va ser la primera a l’hospital. Ara, dos anys més tard, fa una migdiada de dues o tres hores, però encara es desperta dues o tres vegades a la nit i continua necessitant el pit per tornar a agafar el son.

A les nits, on heu trobat més còmode alletar: anant a l’habitació del nadó cada vegada que us demanava o posant-vosel al vostre llit?

Quant de temps heu alletat?

Victòria: La Vinyet va estar prenent pit durant dos mesos juntament amb llet de fórmula, mentre que la Foix, que ara farà 7 setmanes, puc seguir alletant-la exclusivament amb llet materna.

Ana: L’Eric pren llet materna des del naixement fins ara. De fet, mai ha volgut la llet artificial.

Quin ha estat el patró de son i de preses de llet materna des del naixement?

Victòria: Recordo que amb la Vinyet fins que no va tenir dos mesos les preses eren tot sovint, cada dues hores aproximadament. Tot i que després del pit prenia biberó, sempre era a demanda, és a dir, la quantitat que volia, quan volia. A partir dels dos mesos, el temps entre presa i presa es va allargar. Fins i tot, a la nit ja va allargar unes cinc i sis hores entre presa i presa. Potser per què aleshores prenia només biberó?

Amb la Foix estic veient que entre presa i presa passa aproximadament unes tres

Victòria: Evidentment, el més còmode per alletar és tenir els nadons com més a prop millor. Jo tinc la Foix al meu costat; quan ella ja fa un petit moviment jo em desperto, li dono el pit i després la torno a deixar al meu costat. D’aquesta manera sembla que l’estona que jo passo desperta és inferior a que si l’hagués de deixar en un altre lloc o habitació. I si em moc poc i també la moc poc a ella, a l’hora de reprendre el son és més ràpid. És com si quant menys ens movem, menys ens despertem.

Ana: L’Eric mai ha volgut dormir al bressol, encara que aquest estava al costat del llit nostre. Es despertava molt sovint i plorant, i per això des de ben petit vam decidir ficar-lo al nostre llit. Ell dormia més plàcidament, i quan es despertava s’agafava al pit, i a tornar a dormir. I per a mi també era molt més còmode això que no pas aixecar-me un munt de vegades durant la nit.

En aquest cas, totes dues famílies han optat per tenir el nadó a prop, és a dir, dormir tots junts en la mateixa habitació i compartir també el mateix llit. Aquesta pràctica, anomenada “coallitar”, és més habitual del que podem pensar. Com que es tracta d’un tema de portes en-

35

dins i no té gaire bona acceptació “social” (per allò que “s’acostumarà i no te’l podràs treure...”) no s’acostuma a explicar. De fet, aquesta opció es considera la més adequada per compaginar el descans de la mare amb el patró de son de l’infant i la lactància materna dels nostres fills a la nit. Tot i ser una elecció de cada família, s’ha de tenir en compte que no està indicada en cas que s’hagi consumit alguna droga o pres alcohol, si es fuma o si es té un son molt profund amb dificultats per despertar-se.

INFORMACIÓ D’INTERÈS Rosa Jové, Dormir sense llàgrimes. Ed. La Esfera de los Libros (2007) ISBN 9788497346092 La Lliga de la Llet de Catalunya (www.lalligadelallet.org)

Articles “Quan dormirà el meu nadó tota la nit?”

“Quatre veritats sobre la son dels nadons” La Liga de la Leche Internacional (www.llli.org)

Articles “Preguntas comunes sobre el bebé dormilón” “Preguntas comunes: ¿cuándo va a dormir toda la noche mi bebé?

Nota de premsa “La Liga de la Leche Internacional apoya el colecho para algunas madres que amamantan” http://www.laligadelaleche.eu/ images/pdf/colecho/LLLI-sleepPress-Release-5-22-2013.pdf Manual UNICEF y Liga de la Leche Internacional “Dormir en la misma cama con el bebé” http://www.laligadelaleche.eu/ images/pdf/colecho/colechoUNICEF.pdf

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

36

ENTITATS

MINYONS DE L’ARBOÇ

Apartat de correus, 78 · 43720 L’Arboç (Tarragona) www.minyonsdelarboç.cat · colla@minyonsdelarboc.cat

MANLLEU

Dijous 15 d’agost de 2013

Festa Major de Manlleu Plaça de Fra Bernadí, a les 6 de la tarda

Minyons de l’Arboç P 4 cam, 7 de 7, 5 de 7, 4 de 7 a, p de 5, 2 p de 4

BADALONA

Diumenge 29 de setembre de 2013 VIII Diada de Tardor dels Castellers de Badalona Plaça de l’Església del barri de Dalt la Vila, a 2/4 d’1 del migdia

Nyerros de la Plana P de 4, 3 de 6 a, 5 de 6, 4 de 6 a, p de 5

Castellers de Badalona id 3 de 7, 4 de 7, id 3 de 7, 4 de 6 a, 3 de 6 a, p de 5

Minyons de l’Arboç P de 4 s, 7 de 6, 3 de 7, 5 de 6, p de 5

Marrecs de Salt

5 de 7, 4 de 8, 2 de 7, p de 5 Minyons de l’Arboç 3 de 7, id 5 de 7, 4 de 7, id 3 de 7 a, 2 de 6, p de 5, 2 p de 4

El set de set dels Minyons el diumenge de la Festa Major (Foto: Eduard Kemperman)

Castellers de Vilafranca P 4 cam, 3 de 9 f, 2 de 9 fm, 4 de 9 f, p de 8 fm, 4 p de 4 El 3 de 7 dels Minyons a Manlleu (Foto: Eduard Kemperman)

L’ARBOÇ

Dissabte 24 d’agost de 2013 Festa Major de l’Arboç

Minyons de l’Arboç (cercavila) 10 p de 4, p de 4 ps, 4 de 6, id 2 de 6 Minyons de l’Arboç (actuació a la plaça de la Vila)

P de 4 cam, id 3 de 7 a, 3 de 7, id 4 de 7, 4 de 6 a, p de 5, 2 p de 4 L’ARBOÇ

Diumenge 25 d’agost de 2013

Festa Major de l’Arboç Plaça de la Vila, a la 1 del migdia Colla Jove Xiquets de Tarragona P 4 cam, 3 de 9 f, 9 de 8, 4 de 9 f c, p de 7 f, 2 p de 4

Colla Vella dels Xiquets de Valls P 4 cam, 3 de 9 f, 4 de 9 f, 4 de 8 a, p de 7 f, 8 p de 4 Festa Major de l’Arboç Cercavila a les 7 de la tarda

Quatre de set a Badalona davant l’església de Santa Maria (Foto: Eduard Kemperman)

Minyons de l’Arboç (cercavila) 18 p de 4, p de 4 s, 4 de 6, id 2 de 6 MONTBLANC

Dimecres 11 de setembre de 2013 Festa Major de Montblanc

Plaça Major, a les 12 del migdia Torraires de Montblanc 2 de 6, 4 de 6 a, 5 de 6, 3 p de 4 Castellers d’Esplugues

5 de 7, 3 de 7 s, 4 de 7, p de 5, 2 p de 4 Colla Joves Xiquets de Valls

3 de 8, 4 de 8, 9 de 7, p de 5, 2 p de 4 Minyons de l’Arboç 3 de 7, 4 de 7, 7 de 6, p de 5, 2 p de 4

Pilar de cinc a Montblanc (Foto: Ana M. Sánchez Rodríguez)

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

37

GENT GRAN

YOLANDA AMAYA BADILLO TREBALLADORA SOCIAL DE L’AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ

Participació dels avis residents a la FPM Sant Antoni Abat en la Festa Major de l'Arboç 2013 A part de les activitats que es realitzen habitualment al llarg de l’any amb els residents de la FPM Sant Antoni Abat (manualitats, jugar al bingo, gimnàstica, etc.), durant l’estiu els avis gaudeixen d’un dia especial durant les activitats programades per la Festa Major. Com ja és habitual des de fa sis anys, el diumenge de Festa Major els residents, junt amb alguns familiars i treballadors del centre, vam poder gaudir de les actuacions dels grups folklòrics que participen en la cercavila de la tarda: bastons, diables, gegants, nans, etc.. És

Acte solidari de les persones que fan reiki a l’Arboç El dia 19 de setembre la Julia i la Juani, les dues dones que de forma desinteressada des de fa quatre anys fan seccions de reiki a l’Arboç, van fer una donació de 129 €, la meitat de la recaptació que han obtingut en la realització d’aquesta activitat, a la Regidoria de Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Arboç. L’altra meitat de la quantitat la van donar a l’associació. Per poder gaudir d’aquesta activitat, les persones interessades es poden adreçar a la Casa de Cultura cada dilluns de 6 a 8 de la tarda. Els telèfons de contacte són 977 67 03 30 (Júlia) i 659 416 480 (Juani).

molt bonic veure l’alegria i la il·lusió dels avis quan poden gaudir com a espectadors privilegiats de l’actuació entusiasta de tots els grups del folklore arbocenc. Una vegada més, aprofitem l’avinentesa per manifestar el nostre agraïment a tots els participants i fer-los saber la importància que té la seva actuació per als residents. També agraïm a l’Ajuntament per fer que això sigui possible.

El reiki és un sistema d›harmonització natural que utilitza l›energia vital universal que permet tractar malalties i desequilibris físics i mentals. Mikao Usui, un monjo budista japonès, fou qui va desenvolupar el reiki durant un retir espiritual a mitjan segle xix, encara que ell sempre va afirmar que únicament “redescobria” una tècnica de curació mil·lenària que ja existia però que portava molt de temps oblidada. La pràctica del reiki es basa en el fet que un emissor, a través de les seves mans, transmet reiki (‘energia’) a un receptor que pot ser ell mateix o una altra persona, present o no en l’espai-temps, per tal de pal·liar o eliminar molèsties i malalties. És una energia inofensiva sense efectes secundaris, una practica segura i compatible amb qualsevol altre tipus de teràpia. El reiki arriba molt més enllà del cos físic. Resulta eficaç en multitud de molèsties i trastorn físic com psicològics: l’ansietat, l’estrès, l’insomni, l’artritis, les migranyes, etc. És una energia preventiva i curativa que redueix els efectes secundaris de tot tipus de tractaments, incloent la quimioteràpia, accelera els temps de recuperació i millora l’estat general de la persona sana o malalta, ja que equilibra les energies, allibera les emocions, desenvolupa la consciència, augmenta la creativitat i eleva l’energia vital. El reiki alleuja els dolors físics.

Actualment el reiki es fa servir en molts hospitals de reconegut prestigis on es fan estudis sobre la seva efectivitat. Cada vegada és més freqüent que es combini amb la medecina tradicional. Aquells que practiquen aquesta tècnica natural consideren que serveix més que per tractar malalties especifiques per aconseguir un equilibri complet a través de l’energia universal, D’aquesta manera el mateix pacient “pren les regnes” de la seva pròpia curació, per la qual cosa el defineixen com “el reiki és amor”.

RESTAURACIÓ

www.dorados.es

Verges i sants - Escultures - Quadres Plata i metalls - Mobles Pressupost sense compromís

Sònia Marín i Rubio C/ Major, 8 · 43720 L’Arboç Tel. 647 860 680 A/e: sonia@dorados.es

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

38

BESTIOLES

NEUS LLUCH ZORRILLA VETERINÀRIA DE L’ARBOÇ

Ara sí que fa ràbia!

La ràbia és una malaltia coneguda per tothom des de l’antiguitat i temuda per les seves greus conseqüències. A causa del recent cas de ràbia que, indirectament, també ha afectat Catalunya aquest estiu passat, crec que hem de fer una especial menció a aquesta malaltia.

metre detectar, amb rapidesa, possibles problemes de salut i adoptar, conseqüentment, les mesures de control apropiades.

Quins animals són receptius?

El virus de la ràbia afecta tots els animals de sang calenta, però les fures, guineus, ratpenats, gossos i gats juguen un paper fonamental en la transmisió i manteniment de la ràbia.

tics (gats) i als humans a través de les mossegades.

Salvatge: es presenta principalment en guineus i ratpenats. Aquests animals poden comportar un perill important per als humans i per als animals domèstics ja que els animals malalts tendeixen a apropar-se a les àrees urbanes.

Quins símptomes dóna?

Tenim dues formes de la malaltia: Ràbia furiosa. Els principals símptomes són: • canvi de conducta, s’amaguen en racons foscos o mostren agitació • anorèxia • irritació en la zona de la mossegada • es tornen agressius • es paralitzen els músculs de la deglució que provoca una salivació imortant • en la fase final, hi ha paràlisi generalitzada, coma i mort

Com es transmet?

La ràbia és una malaltia vírica de declaració obligatòria i forma part de la llista B donada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I això què vol dir?

El sistema de declaració obligatòria de malalties (MDO) es basa en la declaració que fan els metges quan sospiten de l’existència de qualsevol de les malalties que conformen la llista de les MDO. Només la sospita clínica és suficient per realitzar la declaració, ja que aquest sistema d’informació sanitària es configura com un sistema d’alerta que ha de per-

Normalment l’entrada del virus es produeix a partir de les mossegades realitzades per animals infectats, que secreten el virus mitjançant la saliva. La infecció també pot produir-se per la contaminació de ferides i abrasions ja existents, amb saliva infecciosa o altres materials contaminats. La gravetat de la malaltia i el període d’incubació depèn molt del lloc de la inoculació (la mossegada) i de la quantitat de virus inoculat: quan més a prop del sistema nerviós central i més quantitat, més greu.

Des del punt epidemiològic, tenim dos tipus de ràbia: Urbana: la infecció es transmet entre els gossos i del gos a altres animals domès-

Ràbia paralítica o muda: trobem predomini de la simptomatologia paralítica, començant normalent pel cap i coll que arriba finalment a la paràlisi general i la mort. La fase d’exitació, si existeix, és de curta durada.

En l’espècie humana, les mossegades al cap, la cara, el coll i les mans són les més greus a causa de la seva proximitat

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

a la medul·la espinal i el cervell. Els símptomes són molt semblants.

Quina és la situació de la ràbia a Europa, Espanya i Catalunya?

Actualment, els països que es consideren lliures de ràbia en animals són Finlàndia, Grècia, Islàndia, Irlanda, Noruega, Portugal i Espanya, exceptuant Ceuta i Melilla. A Polònia i Hongria, països dels quals s’importa gran quantitat d’animals en l’actualitat, els casos de ràbia notificats durant l’any 1996 van ser de 461 i 246 respectivament, per la qual cosa s’ha de vigilar amb els gossos importats d’aquests països.

La Península Ibèrica i les Illes estan lliures de ràbia des de 1966, encara que la presència del virus a Europa i sobretot al Marroc ens porta a una situació d’amenaça constant d’importació de casos, com ha passat a Toledo aquest any, on es va iniciar un brot de tres gossos, dels quals els propietaris eren catalans. Actualment només a Ceuta i Melilla es declaren regularment casos de ràbia.

Fins l’any 1992 la vacunació antiràbica en els gossos era obligatòria a tot l’Estat espanyol. Actualment continua sent obligatòria a tot el territori espanyol a excepció de Galícia, el País Basc i Catalunya.

En concret a Catalunya, l’aplicació de les mesures de lluita contra la ràbia correspon al Departament de Medi Ambient, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Aquest organisme, així mateix, pot decretar i desenvolupar campanyes de vacunació antiràbica canina obligatòria quan ho cregui necessari. A causa del brot detectat a Castella-la Manxa, i com que els animals procedien de Catalunya, al juny d’aquest any es van crear unes àrees de restricció en què s’ha fet obligatòria la vacunació antiràbica. Aquestes poblacions són Montcada i Reixac, Piera, Porqueres i Banyoles, que es per on van passar els gossos afectats. Com podeu veure algunes d’aquestes poblacions no són massa lluny de la nostra vila.

A Catalunya, doncs, tot i que no és obligatòria la vacunació antiràbica, la majo-

ria d’ajuntaments, entre els quals el de l’Arboç, aconsellats pel Consell de Col· legis Veterinaris de Catalunya, poden organitzar concentracions o campanyes de vacunació que radiquin dins el municipi mateix per als gossos, gats i fures.

Què fem davant d’una mossegada d’un gos?

Hi ha un protocol d’actuació davant d’una mossegada d’animal, definit per la Direcció General de Salut Pública, que els metges coneixen molt bé. El primer que hem de fer és rentar molt bé la ferida amb aigua i sabó. A partir d’aquí, el metge determinarà si hem de prendre antibiòtic o no i si necessitem la injecció antitetànica.

39

dèmica a tot l’Estat espanyol, i per tant som susceptibles, tant els humans com els animals domèstics, de ser mossegats per un d’ells, especialment si estan malalts i cauen a terra.

Així doncs, el col·lectiu de veterinaris recomanem la vacunació antiràbica a Catalunya, ja que és un zona de pas important entre la resta d’Espanya i Àfrica i la resta de països d’Europa. Si es deixa de vacunar de ràbia, a la llarga pot arribar a ser endèmica al nostre país i llavors potser ja serà massa tard.

Quant a la ràbia, les mesures a adoptar en l’animal que ha mossegat depenen de la seva procedència. Només s’haurà de tenir vigilat l’animal en cas que el gos provingui d’una zona de risc o d’origen desconegut. Si la mossegada és d’un ratpenat s’ha de prescriure la gammaglobulina antiràbica i la vacuna antiràbica.

Quin és la situació de la ràbia a la Península Ibèrica?

Mentre la ràbia sigui endèmica al Marroc, és molt difícil, o quasi impossible, evitar el pas d’animals infectats a Ceuta i Melilla i d’allà cap a la Península. La possibilitat d’importació de casos sembla haver augmentat en els últims anys pel flux de persones a través de l’estret de Gibraltar.

Fa un parell d’anys es va produir el pas ilegal d’un gos infectat que va travessar amb cotxe la Península Ibèrica fins a França, on es van manifestar els símptomes. Ben bé hauria pogut passar a Catalunya, oi?

Per altra banda, la lliure circulació de persones a través de les fronteres de la Unió Europea podria facilitar la importació de qualsevol animal infectat des d’algun dels països que actualment encara tenen ràbia salvatge i que, en conseqüència, poden tenir casos en animals domèstics. La ràbia en ratpenats és en-

Què hem dit sobre la ràbia?

• És de declaració obligatòria establerta per la OMS. • La poden transmetre les fures, guineus, ratpenats, gossos i gats.

• A Galícia, el País Basc i Catalunya no és obligatòria la vacunació, però sí recomanable.

• Mentre la ràbia sigui endèmica al Marroc és quasi impossible evitar el pas d’animals infectats per la Península Ibèrica.

• La majoria de ratpenats la poden transmetre amb una simple mossegada.

• El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya aconsella la vacunació antiràbica de gossos, gats i fures.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

40

UN BOCÍ DE NATURA JOSÉ LUQUE ALVARIÑO

La presència de l’oïdi als plàtans d’ombra de l’Arboç (Informació extreta del web www.Infojardin.com) L’oïdi és un fong que es diagnostica bé.

Es manifesta com un polsim blanc o cendra molt típica en fulles, brots i també en fruits. Les fulles i les tiges atacades es tornen de color groguenc i acaben assecant-se. En la flor és menys freqüent. És una malaltia molt comuna que provoca greus danys. En els rosers, per exemple, apareix any rere any. Els rosers, l’evònim, els geranis, les dàlies, els plàtans d’ombra, els roures, entre d’altres, són més sensibles a l’oïdi. Les espores del fong són transportades pel vent, cauen sobre les fulles i germinen tot introduint unes petites arrels que absorbeixen les substàncies nutritives. El presseguer és el més vulnerable. En l’albercoquer, el cirerer i les pruneres és menys greu. També els fruits es cobreixen de taques blanques i rodones, per la qual cosa deixen de ser menjables.

L’aparició de l’oïdi és afavorit per les primaveres humides i les temperatures suaus. Desapareix a l’estiu, sempre que el termòmetre passi de 35 ºC, per ressorgir a la tardor.

L’estratègia per lluitar contra l’oïdi, un cop ha començat la infecció, és fer servir inicialment fungicides de contacte, mentre que els tractaments posteriors s’hauran de fer amb fungicides sistèmics. L’oïdi és un fong extern que es desenvolupa sobre la superfície i no penetra a les fulles, per la qual cosa es pot atacar amb fungicides de forma curativa una vegada l’han infectat. No obstant això és recomanable fer servir productes preventius.

Principalment hi ha dos fungicides preventius: el sofre, un antioïdi barat i efici-

ent que, a més, també mata àcars i serveix com a nutrient. No s’ha d’aplicar quan la temperatura és superior a 33 ºC ja que produiria cremades, i el dinocap, que és menys eficient que el sofre. Els fungicides sistèmics es faran servir quan ja es vegi el fong blanc. L’oïdi és una malaltia que ataca la part jove de la planta mentre aquesta està constantment en creixement. Així doncs, els tractaments preventius amb sofre i productes sistèmics han de fer-se freqüentment (cada 15 dies a partir de la primavera en rosers, que és una planta molt sensible).

A l’Arboç, la planta que es veu atacada amb més freqüència i virulència per aquest fong és el plàtan d’ombra (Platanus hispanica / Platanus acerifolia), present en diversos carrers amples i parcs. La majoria dels exemplars situats en renglera, que fan ombra a l’estiu, són atacats per aquest fong just quan acaba la primavera sobretot en les branques més baixes de la copa de l’arbre. Malgrat tot, hi ha una zona on la presència d’aquesta plaga és testimonial, almenys l’any passat i l’actual. Es tracta del camí del Cementiri, on només un parell o tres d’exemplars la pateixen en poques fulles. No sé quina deu ser la raó. Potser aquesta localització és menys propensa a la proliferació d’oïdi o tal vegada van ser tractats preventivament contra el fong d’una manera més eficient. També he pogut veure que els plàtans que han estat podats d’una manera menys dràstica tenen un aspecte més sa i elegant amb absència d’aquesta plaga en la majoria de les seves fulles.

A l’avinguda de Sant Jordi n’hi ha molt

L’oïdi al camí del Cementiri és testimonial.

Avinguda de la Generalitat de Catalunya: com menys es poda, menys oïdi hi ha.

Un exemplar al carrer de Santa Llúcia

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

PARLEM DE…

Buguenvíl·lea (bougainvillea) La buguenvíl·lea és una planta enfiladissa molt coneguda per la seva espectacular floració. Floreix pràcticament al llarg de tot l’any, fins i tot a l’hivern, en climes càlids sense gelades. Les dues espècies més comunes són la Bougainvillea glabra i la Bougainvillea spectabilis. S’ha de tenir en compte que allò que tradicionalment anomenem “flors” de la buguenvíl·lea no són botànicament flors sinó bràctees, les quals envolten la veritable flor petitona, blanca i sense valor ornamental.

La buguenvíl·lea és molt resistent. Suporta el sòl pobre, la manca d’aigua i l’abandonament. Li perjudica el fred i l’excés d’aigua. Necessita l’exposició permanent al sol per obtenir una major floració. D’una banda, la Bougainvillea spectabilis suporta fins a -3 ºC, mentre que la Bougainvillea glabra fins a -7 ºC. Però per sota dels -5 ºC perd les seves fulles. No obstant això, a la primavera torna a rebrotar-li. Així doncs, en climes amb gelades freqüents no s’ha de mantenir a l’exterior perquè es moriria de fred i s’ha de tenir en torreta i mantenir-la a l’interior durant la tardor-hivern.

El reg: a l’estiu i plantada al jardí, s’ha de regar una vegada per setmana o menys fins i tot. A l’hivern, pràcticament no s’ha de regar perquè amb l’aigua de pluja ja en té prou. És fonamental que el sòl tingui un bon drenatge i que no romangui entollat durant dies. Si a mitjan estiu reduïm el reg i l’adob estimularem la floració. En les torretes ens hem d’assegurar que no tinguin els forats inferiors tapats.

L’adob: si es troba en una torreta, hem d’afegir una mica de fertilitzant líquid per a plantes de flor a l’aigua de reg cada 15 dies a l’estiu i primavera. A la tardor deixem d’adobar i disminuïm el reg. Si està plantada a terra del jardí, se li haurà de proporcionar poc adob. Hi ha qui no adoba mai i floreix molt bé.

La poda: s’ha de fer una poda a l’hivern en clima càlid i a principi de primavera en clima més fred. Hem d’aconseguir una mida limitada i l’estímul d’un desenvolupament més compacte amb vistes a una primavera amb bona floració.

Malalties - La cotxinilla és la plaga més freqüent.

Xuclen la sàvia de la fulla i les tiges tendres. També excreten un líquid ensucrat sobre el qual s’acomoda el fong negreta, de color negre. S’ha d’eliminar manualment amb un cotó mullat amb alcohol metílic i amb un insecticida sistèmic.

- El pugó s’alimenta xuclant la sàvia i provoca que hi hagi fulles arrugades i brots tendres deformats. També excreten una substància sobre la qual s’acomoda la negreta.

41

nera més eficient de corregir-lo és aportar al sòl un adob especial ric en aquest element. La multiplicació d’aquesta planta es fa generalment mitjançant els esqueixos. A l’Arboç trobem buguenvíl·lees al carrer de Sebastià Altet, al carrer del Doctor Víctor Mallol, a l’avinguda dels Herois de 1808 i a l’avinguda de Tarragona, entre d’altres

Carrer de Sebastià Altet

- L’aranya vermella (àcars) xucla la sàvia de les fulles i produeix taques groguenques i a vegades xarxes fines a la part de darrere de la fulla. Si les fulles mostren un to verd groguenc i després marró i cauen s’ha de tractar amb un acaricida.

- La mosca blanca és un insecte que provoca esgrogueïment de les fulles, pèrdua de vigor de la planta i aparició del fong negreta.

Carrer del Doctor Víctor Mallol

- L’abella mossegadora de fulles és molt freqüent, però generalment poc perjudicial per a la planta. Els símptomes són clars: les vores de les fulles estan retallades en semicercle. Ho fan servir per fer els seus nius però no per alimentar-se.

- L’oïdi és un fong que forma una capa blanca sobre les fulles. No s’han de mullar les flors ni les fulles quan es regui. Es talla la part afectada i s’aplica un fungicida antioïdi.

- La clorosi per deficiència de nutrients: la manca d’alguns nutrients com el nitrogen, fòsfor, potassi, ferro, etc.) és un trastorn que també pateix la buguenvíl· lea. El més típic és el del ferro, que produeix unes fulles groguenques. La ma-

Avinguda dels Herois de 1808

Avinguda de Tarragona

42

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

OCELLS DEL TERME DE L’ARBOÇ I ELS SEUS VOLTANTS FRANCESC ROSSELL ROVIROSA I CAROLINA ROSSELL SUMA

El colom roquer (Columba livia)

Un dels ocells més coneguts juntament amb el pardal és el colom roquer, l’avantpassat del colom domèstic. És present tant a les ciutats com al camp, sempre a prop dels homes, i és molt comú veure’l arreu; als Països Catalans mai el trobarem a l’alta muntanya ni en zones despoblades. Al terme de l’Arboç, i més concretament dins del nucli urbà, veurem que nia a l’església, on va formar ja fa temps una petita colònia.

El colom roquer fa 33 centímetres i té el carpó blanquinós, amb dues franges amples negres a través de les secundàries i blanc sota les ales, amb una franja terminal negra a la cua. Té un plomatge gris blavós més aviat pàl·lid al dors, amb tons verds i liles al costat del coll. El cap és de color gris, amb un punt blanc a la base del bec. El seu cant és un “uu-ruu-cuu” que repeteix durant totes les hores de sol, tant a la primavera com a l’estiu.

Tot i així, els coloms domèstics descendents del colom roquer mostren una gran varietat de colors i dibuixos que van des del blanc fins al marró clar i el negre.

Té un volar potent, i sovint el veiem en petits estols que poden cobrir grans distàncies ja que disposen d’un gran sentit de l’orientació. A les ciutats volten pels parcs i s’alimenten de deixalles, mentre que als pobles es desplacen pels cultius per tal d’omplir el pap. La seva dieta consisteix en una gran varietat de llavors, i a la primavera s’alimenta de brots tendres. En l’ambient urbà nia als forats dels edificis i a les muntanyes i a la costa sol ferho als penya-segats. Normalment pon dos ous i fa diverses criances. Podem considerar que el seu principal depredador, tant al camp com a la ciutat, és el falcó peregrí.

Del llibre Veus d’ocells, de Celdoni Fonoll:

Refranys de cultura popular i literatura

- Fer volar coloms: il·lusionar-se inútilment, no tocar de peus a terra, perdre el temps.

- El colom menja or i caga plom: és car de mantenir i no dóna guanys.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

43

SALUT

MÒNICA CUADRAS ALAYO, ÒPTICA OPTOMETRISTA COL·LEGIADA 15841 ESPECIALISTA EN TERÀPIA VISUAL

Vista i visió

Normalment es parla de vista quan realment ens estem referint a visió. A continuació us explicaré la diferència. La vista és la capacitat de captar els petits detalls tant de lluny com de prop, i per això normalment es valora amb un test de lletres de diferents mides per detectar quines són les lletres més petites que es veuen.

No serveix de res, però, tenir una bona vista si després no sabem interpretar allò que estem veient. Per posar-vos un exemple, us proposo que només mireu atentament la següent imatge i proveu de descobrir què s’hi amaga.

Tot i haver observat la imatge amb ulleres o sense, de manera que tots l’heu poguda veure nítidament, segurament alguns de vosaltres no heu sabut què era. Si ha estat així, podeu ara observar la següent imatge. Veureu que és exactament la mateixa que l’anterior però amb un contorn definit, per la qual cosa podreu distingir els ulls, les orelles i el morro d’una vaca.

La vostra vista us ha permès veure els detalls de les taques d’aquesta vaca encara que siguin punts molt petits. La vostra visió, en canvi, us ha permès entendre el que abans només havíeu pogut veure i descobrir la vaca amagada. És per això que la visió va més enllà que la vista, ja que en funció de la nostra experiència podem entendre el que veiem.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

44

SALUT

MONTSE ROVIRA TORRAS PROFESSORA DE IOGA I MEDITACIÓ

La reflexió Avui fa un dia preciós per explicar-vos un conte que parla de tres savis cecs i un elefant.

Hi havia una vegada tres savis molt savis que eren cecs. Com que no hi veien, s’havien acostumat a conèixer les coses simplement amb el tacte. Usaven les seves mans per adonar-se de la grandària, la qualitat i la calidesa d’allò que es posava al seu abast. Al poble on vivien els tres savis un dia va arribar un circ. Entre totes les coses meravelloses que portava el circ hi havia un gran elefant blanc. L’elefant era tan extraordinari que tota la gent en parlava i el visitava.

Els tres savis cecs, després de tant de sentir a parlar-ne, van decidir anar a conèixer-lo. Tranquil·lament es van apropar fins al lloc on l’elefant habitava i van demanar permís per poder tocar-lo. Com que l’animal era molt mans no va haver-hi cap inconvenient perquè el poguessin tocar.

El primer dels tres savis va estirar els seus braços i les seves mans per tocar el cap

de l’elefant. Sota els seus dits va sentir les enormes orelles i després els dos grans ullals d’ivori que sobresortien de la petita boca. Va quedar tan admirat del que havia conegut que immediatament va anar a explicar-los als altres dos savis el que havia après. Els va dir:

posar-se d’acord. Cadascú estava plenament segur del que coneixia i, a més, tenia la certesa que només hi havia un elefant i que els tres estaven parlant del mateix, però el que deien semblava impossible de concordar. Tant van xerrar i van discutir que gairebé es van barallar.

-L’elefant és com un tronc, cobert a banda i banda per dues flassades, del qual surten dues grans llances fredes i dures.

Però finalment, com que els tres eren molt savis, van decidir rebre ajuda i van preguntar a un altre savi que havia tingut l’oportunitat de veure l’elefant amb els seus propis ulls. Llavors van descobrir que cadascú d’ells tenia la raó, una part de la raó.

Una vegada escoltat el que s’ha dit, el segon savi va allargar les seves mans tot tocant la panxa de l’elefant. Les seves mans van intentar envoltar el seu cos, però aquest era tan alt que no aconseguien abastar-lo amb els dos braços oberts.

Després de molt palpar, va decidir explicar l’après als seus dos amics. Els va dir: -L’elefant s’assembla a un tambor col· locat sobre quatre gruixudes potes, i està folrat de cuir amb pèl per fora.

Llavors va apropar-se el tercer savi, que va agafar l’elefant per la cua. S’hi va penjar i va començar a balancejar-se com fan els nens amb una corda. Com que això agradava a l’elefant, va estar llarg temps divertint-se enmig del riure de tots. I els ho va explicar als seus amics savis: -Jo sé molt bé què és un elefant: és una corda forta i gruixuda que té un pinzell a la punta. Serveix per balancejar-se.

Una vegada a casa, els tres savis es van asseure per parlar de la descoberta amb l’elefant i es van adonar que no podien

Aquest conte ens obre la possibilitat de meditar-reflexionar sobre nosaltres mateixos, especialment en aquells moments en què ens obstinem a tenir la raó sobre alguna cosa determinada. Pots estar segur que tens la raó total? Pots veure la totalitat de la situació, des de tots els angles? Has fet el gest intern o extern de posar-te a veure la situació amb els ulls de l’altra persona que està implicada?

Cadascú coneix situacions en què no pot entendre la seva parella, els seus pares o fills, el seu cap o els seus companys de treball. Sí, això ens succeeix i cadascú té la seva pròpia certesa, però des del seu punt de vista i amb les ulleres que ho mira.

Si et permets treure les ulleres i agafar la dels altres potser puguis obtenir una visió més amplia i entendre més les situacions que vius.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

45

ESPORTS

JOSEP PÉREZ CARRILLO

CICLISME XXVII Cronoescalada ciclista pujada a la Badalota El passat dimecres 28 d’agost, dins dels actes de la Festa Major 2013, va tenir lloc la 27a edició de la tradicional Cronoescalada ciclista pujada a la Badalota. La participació va ser tot un èxit, amb 39 ciclistes adults, entre ells tres noies i 9 d’infantils, que van fer el recorregut habitual d’aquesta prova des de la Badalota fins al cementiri i tornar a pujar. També hi hagué força nens menors de 10 anys que per primera vegada van fer un circuit més curt establert fins a la primera rotonda i tornar.

Una altra innovació positiva fou el sistema de trofeus, que en aquesta edició, i per mitigar una mica la crisi als ciclistes, consistí en uns bons pernils. A continuació teniu les classificacions: • De 12 a 14 anys: Marc Figueras, Enric Solé i Aleix Fontanals • De 8 a 10: Adrián Ibáñez, Nil Ferrando i Andreu Ferrer • De 15 a 30: Andrés Candelas, Àlex Montañès i Sergi Olia • De 31 a 45: Jorge Sánchez, Antonio Atero i Juanjo Sarmiento • De 46 a 59: Jaume Simón, Joaquim Aribau i José M. Ibáñez • Més de 59 anys: Josep Vidal, Pedro Pérez i Jordi Gil

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

46

NECROLÒGIQUES

CANDELÀRIA JANÉ ROMEU

TERESA ALTET BOADA

L’Arboç, 5/6/1920 - 19/8/2013

L’Arboç, 25/6/1923 - 17/9/2013

(93 anys)

(90 anys)

Modista de professió, la Candelària va tenir el seu taller de con-

La Teresa i la seva germana bessona Joana havien celebrat

fecció al pis superior de cal Rajoler del carrer de Sant Julià

plegades els seus noranta anys el passat mes de juny. Tant

durant més de 40 anys. Nascuda a l’hort del Quiquet de la

elles com les seves altres germanes, Balbina i Conxita, eren

carretera en el si d’una família de pagesos, havia tingut dos germans més grans que ella, la Maria i el Venanci. Posteriorment la família es va traslladar al carrer del Centre, on la Candelària hi ha viscut fins al final atesa per la seva neboda Teresa, la qual també havia treballat sempre al seu costat en les tasques de modista.

originàries de la Fonda del Jardí de la Badalota, fundada l’any 1925 i que funcionà fins l’any 1952. La Teresa es casà l’any 1945 amb Agustí Chicón i van tenir quatre fills: Agustí, Anna M., Esther i Víctor. Vídua des de l’any 1993, començà a cultivar la seva afició per la poesia i la pintura en plena tercera edat.

Membre del col·lectiu de poetes penedesencs La Ploma Daurada, va obtenir diversos premis literaris i publicà tres reculls de poemes: “Espunes de mots”, “L’eficàcia de les flors” i “Al am-

JOAN SOLER CLARAMUNT L’Arboç, 2/8/1945 - 28/8/2013 (68 anys) Fill de la família de forners de cal Madroneta del carrer de Pau Casals, el Joan no va seguir la tradició familiar i començà a treballar a Pells Serrano com a patronista de peces d’aquest material. Als anys 60 es traslladà a viure a Sant Celoni (Vallès Oriental) junt amb la seva mare. Allí es casà i tingué dos fills, el Benjamí i l’Albert. La seva activitat professional sempre es mantingué dins de l’àmbit de la confecció amb pell fins que es jubilà prematurament. Separat de la seva esposa retornà a l’Arboç, on vivia amb el seu fill gran Benjamí en un pis del carrer Major.

DOLORES GARRIDO RIBAS Aldeire (Granada), 15/6/1915 L’Arboç, 8 /9/2013 (98 anys) Ella i el seu espòs, Amador Montes Herrera, juntament amb els quatre fills de curta edat, van arribar a la Gornal l’any 1962 per treballar en el ram de la construcció. Mentre l’Amador feia de paleta, la Dolores alternava les seves obligacions de la llar amb feines de temporada a la terra anant a jornal per a pagesos de

paro de Nerta”. L’any 2007 va ser pregonera de la festa patronal de l’Esbart Sant Julià.

JOAQUINA DELGADO SÁEZ Cañizar de Argaño (Burgos), 22/10/1948 Barcelona, 24/9/2013 (64 anys) Qui actualment era la mare superiora de la congregació religiosa de l’Hospital de Sant Antoni Abat va morir després d’una llarga malaltia. La germana Joaquina va ingressar a l’ordre de les Carmelites Missioneres Teresianes a la localitat basca d’Amorebieta l’any 1965. Va fer els seus vots perpetus al Vendrell l’any 1973, i desenvolupà la seva tasca educativa als col· legis Sagrat Cor del Vendrell i de les Carmelites de Tarragona.

L’any 1988 fou destinada a Atotonilco de Tula (Mèxic) com a fundadora de la primera comunitat de la congregació en aquell país.

L’any 2004 es traslladà a Macarapana (Veneçuela), on desenvolupa un intens treball parroquial fins que l’any 2005 retornà als nostre país per motius de salut i emprengué la seva tasca pastoral a la residència d’avis de l’Arboç. També fou voluntària al menjador de la residència d’avis, conduïa grups de pregària a l’església de Santa Llúcia i a l’Hospital de Sant Antoni Abat i oferia ajuda espiritual als malalts. Durant el procés de la seva malaltia demostrà la valentia i l’esperit de lluita que la mantenia

la Gornal. Des que va quedar vídua va repartir la seves estades

sempre al servei de l’Església. Els qui van compartir els últims

entre Aldeire (Granada), on tenia una filla, i l’Arboç, on viu un fill

moments de la germana Joaquina volen recordar el seu comi-

a l’avinguda de Tarragona.

at: “Estic a les mans de Déu”.

TRENA i PEU SETEMBRE-OCTUBRE 2013

47

PASSATEMPS MARIA JANÉ MITJANS

1

3

9

6

8

2

9

5

3

6

2

6

4

5

8

6

9

3

8

5

5 8

4 8

2

6

3

7

7

2

4

9

1

1

8

8

1

Mots encreuats

4

6

5

7

4

1

7

CADUCS

7

PINYONS

CASTANYES

FULLES

MONIATOS

CASTANYERA

TARDOR

FESTA

PINYES

FRED

PANELLETS

Sudoku El joc consisiteix a omplir la quadrícula formada per 81 caselles quadrades, distribuïdes en 9 files i 9 columnes, amb números de l’1 al 9.

En cada fila i en cada columna no es pot repetir cap número.

El taulell del joc està dividit en 9 blocs quadrats de nou caselles, en els quals tampoc es pot repetir cap número.

Aquest passatemps, que ara està tant de moda, en realitat és molt antic.

Va ser inventat al voltant de l’any 1783 per Leonhard Euler, un dels millors matemàtics de tots els temps, nascut a Basilea el 1707.

Solució dels passatemps a la pàgina 2 (Serveis)

METEOROLOGIA

(EL TEMPS A L’ARBOÇ) ANDREU SURIOL I RIBÉ

Les unitats de mesura emprades són: els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

TEMPERATURES

VENT

Dades

Setembre 2013 Dia

Dades

Dia

Màxima

31,2

ºC

13

29,7

ºC

1

Mínima de les màximes

22,1

ºC

26

21,6

ºC

11

Mitjana de les màximes

28,6

ºC

26,4

ºC

Mínima

15,9

ºC

9

13,5

ºC

12

Màxima de les mínimes

21,3

ºC

20

20,1

ºC

26

Mitjana de les mínimes

19,1

ºC

16,5

ºC

Ratxa màxima

10,7

m/s

14

10,7

m/s

29

8,0

l/m2

25

68,0

l/m2

7

Màxima de pluja PLUJA

Agost 2013

Dies de pluja Pluja total del mes Acumulada durant l'any

6

3

21,6

l/m2

72,6

l/m2

408,8

l/m2

481,4

l/m2

Any 1982

FEM MEMÒRIA

IMATGES D’UN TEMPS PASSAT

48

Homenatge als exbastoners de l'Arboç

Fotògraf: Julià Suau Figueras. Fotografia i dades facilitades per Ramon Vallverdú Escarrà 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

Jesús Sans Sans Josep Sans Prats Manel Pérez García Joan Botifoll Borrell Joan Papiol Ramon Anicet Ribas Montané Josep Rovira Sanahuja †

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

Joan Palau Inglada Lluís Figueras Mestres † Joan Ribé Miquel Lluís Solé Pros Amadeu Domingo Socias † Josep M. Sans Benach † Ramon Rovira Sanahuja †

15.

16.

17.

18.

19.

Joan Català Botifoll † Ramon Ribé Miquel Ramon Vallverdú Escarrà Venanci Ilari Cañellas Jaume Bayo Recasens

14 16

15 7

8

10

9

1

17

18 11

19

12

3 2 4

5

6

13