Trena i Peu. 61

Any XI. Gener-febrer 2013 | Núm. 61 | 4 €

AL MAL TEMPS, POSEM-HI BONA CARA!

EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME

Encarna Almeyda Urgell, col·leccionista de mussols

PARLEM AMB

Miguel Plaza Atienza, maquinista de tren

25 Foto: Goretti Vila Pujol

JOVES QUE S'OBREN PAS

Judith Esquibel Cuenca (Educació Infantil a la URV) Marc Dolcet Sadurní (grau de Física a la UAB)

26 Foto: Paco Nogueira García

34 Fotos: Jordi Ribé Cortés

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

SERVEIS

2

HORARIS DE TREN

TELÈFONS D’INTERÈS

(Amb data 19 de febrer de 2013, segons pàgina web de Renfe)

Ajuntament: 977 67 00 83

L’ARBOÇ-BARCELONA

L’ARBOÇ-SANT VICENÇ

De dilluns a divendres

Dissabtes i festius

De dilluns a divendres

Dissabtes i festius

5.38 h

6.34 h

6.31 h

7.43 h

CAP: 977 67 15 88

5.53 h

7.34 h

7.51 h

8.28 h

CAP (urgències): 977 66 77 04

6.08 h

8.04 h

8.21 h

9.28 h

6.23 h

8.34 h

9.21 h

10.28 h

6.38 h

9.34 h

10.24 h

11.28 h

6.53 h

10.34 h

11.21 h

12.28 h

7.23 h

11.34 h

12.21 h

13.28 h

7.38 h

12.34 h

13.21 h

14.28 h

8.38 h

13.34 h

14.21 h

15.28 h

9.38 h

14.34 h

15.21 h

16.28 h

10.38 h

15.34 h

16.21 h

17.28 h

11.38 h

16.34 h

17.22 h

18.28 h

Institut de l’Arboç: 977 67 10 65

12.38 h

17.34 h

18.21 h

19.28 h

Jutjat de pau: 977 67 04 43

13.38 h

18.34 h

19.21 h

20.27 h

Mossos d’Esquadra: 977 66 33 33

14.38 h

19.34 h

20.21 h

21.28 h

Oficina de Turisme - Museu de Puntes de Coixí: 977 16 77 25

15.38 h

20.34 h

20.51 h

21.58 h

Parròquia: 977 67 04 07

16.38 h

21.34 h

21.21 h

23.16 h

17.38 h

21.51 h

00.21 h

18.40 h

22.21 h

19.46 h

22.51 h

20.46 h

23.37 h

21.46 h

00.21 h

7.45 h 10.15 h

12.25 h

Correus: 977 67 14 05 Emergències (de tot tipus): 112 Enllumenat públic (urgències): 659 962 779 Escola Bressol Municipal Minyons: 977 67 17 55 Escola Sant Julià: 977 67 13 53 Estació de tren: 977 25 92 06 Farmàcia: 977 67 00 09 / 977 67 04 87 Funerària: 977 67 13 78

Pavelló Municipal d’Esports: 977 67 07 13 Piscina Municipal Coberta: 977 10 93 23 Policia Local: 977 16 77 07 - 639 134 706

SOLUCIÓ DELS PASSATEMPS

De dilluns a divendres

12.48 h

Consell Comarcal del Baix Penedès: 977 15 71 71

Veterinària: 977 67 12 33

De dilluns a divendres

7.20 h

Casa de Cultura (PIJ): 977 67 06 21

Urgències (ambulàncies): 977 25 25 25

L’ARBOÇ-VILAFRANCA

8.33 h

Bombers: 977 66 71 85

Taxi: 606 706 435 / 977 69 81 50

L’ARBOÇ-TARRAGONA

6.15 h

Biblioteca Municipal: 977 67 19 92

Ràdio l’Arboç: 977 16 77 13

HORARIS DE LA POPULAR Dissabtes laborables

Ambulàncies: 904 110 110

Dissabtes laborables

SUDOKU

ENCREUATS B

2

7

6

5

8

4

1

9

3

7.39 h

8

4

1

3

6

9

7

5

2

S

5

3

9

7

1

2

8

6

4

A

11.43 h

4

8

7

2

5

1

6

3

9

6

1

2

9

7

3

4

8

5

14.25 h 19.25 h

16.15 h 19.15 h

3

9

5

6

4

8

2

1

7

1

6

3

4

2

5

9

7

8

9

2

8

1

3

7

5

4

6

7

5

4

8

9

6

3

2

1

R

T

P

R

U

I

T

M

A

D

A

M

S

O

L

I

N

A

C S

Q

U

L

A

R

M

A

T

S

S

S

N

A R N E

Q

U

A

R

E

S T

C

A

L

Ç

O L T

D

A C

N

ELS DIUMENGES I ELS FESTIUS NO HI HA SERVEI DES DE L’ARBOÇ Les sortides són des de la parada de l'N-340 i cinc minuts més tard des de la plaça de Catalunya, tant en direcció Vilafranca com Tarragona. El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit (segons pàgina web d'Autocars del Penedès amb data 13 de juny de 2011).

(ve de la pàgina 62)

I

S

F

R

E S

A

A

V

A

L

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

3

EDITORIAL Una festa tan vibrant com és el Carnaval demostra que la capacitat humana

EQUIP DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Raimond Mulet Vallès Paco Nogueira García Josep Pérez Carrillo Ruth Serres Mairal Goretti Vila Pujol

per arraconar les penes i obrir un parèntesi d’evasió és immensa. Ara, quan estem assistint a una deplorable seqüència de corrupteles, espionatges, abusos de poder, tràfic d’influències, desnonaments i fraus fiscals proce-

CORRECCIÓ Andreu Nogueira Montaña Francesc Roca Martínez

dents dels quatre punts cardinals de l’espectre polític i econòmic, podria

CONTACTE PUBLICITAT Ruth Serres Mairal

semblar un sarcasme conservar l’humor per celebrar la desfilada de vanitats

COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Biblioteca Municipal de l’Arboç Yolanda Amaya Badillo Jaume Auví Miró Maria Jané Mitjans Neus Lluch Zorrilla José Luque Alvariño Òscar Méndez Hernández Rosa M. Montaña Jordà Juan Manuel Opi Lecina Josep Plana Pons Jordi Ribé Cortés Francesc Rossell Rovirosa Carolina Rossell Suma Robert Rovira i Ferré Sergi Sedó i Fabregat Andreu Suriol Ribé Anna Vilanova Miravent

que implica el Carnaval. I no. No és una qüestió de cinisme sinó d’instint de supervivència allò que ens empeny a seguir nedant malgrat la mala mar. És la voluntat de no rendir-nos qui ens incita a no passar per alt aquelles tradicions que ens fan sentir vius en clau positiva: la Cavalcada de SM els Reis d’Orient, la festa patronal de Sant Julià, la venda i subhasta de coques de Sant Antoni Abat, la Rua de Carnaval... No és una actitud naïf sinó una posició de resistència.

FOTO PORTADA: Òscar Méndez Hernández MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo PUNTS DE VENDA Papereria Montserrat, Estanc Fàbregas i El Rasclet IMPRIMEIX Gràfiques Imprès Ràpid, SL (Vilafranca del Penedès) Dipòsit legal: B-8.698-2003 • Trena i peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc., atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

Ara, quan la realitat supera la ficció més recargolada, és quan la disfressa més esbojarrada esdevé innocent pa d’àngel al costat de les màscares que, “sempre presumptament”, han maquillat la cara autèntica dels qui han perpetrat indignitats en detriment d’aquells que no tenim llotja a la casta dels privilegiats. Pa i circ per tenir les masses amansides. Però comença a faltar el pa, mentre que el circ, en clau més austera, això sí, no es deté. Balleu i canteu, maleïts, perquè mentre feu això no estareu per a res més.

• L’opinió de Trena i peu s’expressa a través dels seus editorials.

En aquest context general convuls, Trena i peu es proposa seguir caminant

• Els articles s’han de fer arribar per correu electrònic a l’adreça trenaipeu@gmail.com o bé depositar-los a les bústies de la Papereria Montserrat (c/ Hospital, 20) i del carrer Major, 34 (al costat de la botiga de cal Bundó) abans del dia 30 de cada mes imparell.

jove Jordi Ribé Cortés, que a partir d’aquest número agafa el relleu de la

• Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

• Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, amb espaiat simple i sense tabulacions. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 8,5.

• Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un màxim de 300 paraules.

• Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

La revista Trena i peu és una publicació bimestral de L’Arboç Acthiva’t (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Adreces electròniques: acthivat@gmail.com trenaipeu@gmail.com Tiratge: 350 exemplars Una publicació de:

Hi col·laboren:

i acollint nous valors en el seu equip de col·laboradors fixos. És el cas del secció “Joves que s’obren pas”. Benvingut, Jordi. Farem per maneres que el testimoni dels nostres joves davant d’un futur tan incert com el que ara estem albirant quedi expressat en aquestes pàgines. Tant de bo que d’aquí a pocs anys aquest futur ja els hagi ofert la millor de les respostes. Tant de bo!

SUMARI 2 Serveis / solució dels passatemps 3 Editorial 4 Cavalcada de Reis 2013 6 Festa patronal de Sant Julià 2013 9 Festa de Sant Antoni Abat 2013 10 Rua de Carnaval 2013 11 La veu del lector 12 Arbocencs en moviment 18 Opinió 19 Recull de premsa 22 Parlem amb 24 Curiositats 25 El bressol de les puntes de coixí 26 El racó de la biblioteca 28 El racó del col·leccionisme 29 El racó de la postal 30 L’Ajuntament de l'Arboç informa

31 La Policia Local de l’Arboç informa 32 Joves que s'obren pas 35 Entitats 45 Salut 46 Introducció al món de la psicologia 48 Gent gran 50 Bestioles 51 Ocells del terme de l’Arboç i els seus voltants 52 Esports 57 Un bocí de natura 58 Efemèrides 59 Necrològiques 61 Meteorologia 62 Passatemps

Aquesta cara em recorda algú...

63 Fem memòria

4

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Cavalcada de Reis

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

L'Arboç, 5 de gener de 2013 Fotos: Paco Nogueira García i Goretti Vila Pujol

5

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

6

Festa patronal de Sant Julià Jordi Figuerola Albornà, pregoner de la festa patronal de Sant Julià 2013

Bon dia a tothom. Voldria dir que és tot un honor i que estic content de poder fer aquest pregó en una festa tant important per al nostre Esbart, però encara ara no ho tinc gens clar, ja que les cames em fan figa. Jo no estic avesat a parlar en públic, perquè dalt d’un escenari sempre he preferit fer el que més m’agrada: ballar.

Això dels pregons i dels pregoners sempre m’ha semblat un rotllo. Quan era petit, tenia unes ganes boges que acabessin de parlar d’una vegada i comencéssim a ballar, i per tant, procuraré ser breu. De gran, la cosa canviava una mica: com que tenies uns balls més complicats a fer, sovint et trobaves que hi havia algun punt que se’t resistia, i mentre feies un somriure fals d’estaquirot, al pregoner ni l’escoltaves. El teu cap repassava aquell punt i, procurant no moure el cos de cintura per amunt, els peus dissimuladament anaven fent un esbós del punt. Si veieu algú que es mou per aquí darrere, no s’està pixant pas, és que hi ha algun punt que encara no l’ha assimilat.

Bé. La festa de Sant Julià ha tingut molta importància en la meva història personal dins de l’Esbart, però anem al començament. El meu primer contacte amb l’Esbart devia ser un dissabte a la tarda, per allà als mesos de setembre o octubre del 1979, quan agafat de la mà de la meva germana em portava al que havia de ser el meu primer assaig amb els infantils a la Sala pública. Durant aquella època, sobretot a l’hivern, els nens i nenes fèiem una pausa de les activitats del Cau dels Barrufets per anar als ballets. Llavors, els grups infantils els portaven l’Eduard Jané i la Rosa Maimó. El primer ball que vaig aprendre va ser el Ball de Sant Ferriol, que vaig ballar en la meva primera actuació durant la festa de Sant Julià de 1980 a l’Arbosense. Recordo que l’Eduard ens ensenyava aquells punts tot cantant “nana-na-na-na-na dret, na-na-na-na-na-na

esquerra”. I la Rosa? La Rosa cridava. Érem tot de canalla amb ganes de jugar, córrer, saltar, i la Rosa cridava.

Vaig passar set anys amb els grups infantils abans no em van passar al grup juvenil i al cos de dansa. En aquella època era més aviat baixet comparat amb els nens de la meva edat, i tots ja els havien passat als grans. L’estiu de 1986, quan feia els 14 anys, amb ganes de trobar excuses per sortir a la nit, vaig assistir a tots els assaigs de divendres dels grans per poder estar i xerrar amb els meus amics.

Passada la festa major, suposo que cansats de veurem emprenyar per allà, em van dir que comencés a assajar.

Aquell va ser un any de transició per a l’Esbart ja que el cos de dansa el portaven dos directors: el Sr. Ferrer, que estava a punt de plegar, i el Llorenç Maimó, que havia d’agafar el seu relleu. El meu primer ball va ser L’entrelliçada, que vaig ballar l’any 1987 aquí, al Centre. En aquella època jo era molt més maldestre ballant que no pas ara, i hi havia un punt que no hi havia manera que el fes bé.

Crec que el Sr. Ferrer em va donar per inútil... En canvi, el Llorenç li va dir a son fill, el Jordi, que m’agafés per banda i no paréssim fins que em sortís. I així, de mica en mica, em vaig anar espavilant fins al Sant Julià del 2005, que vaig participar en l’espectacle Mediterrània, quan vaig plegar. S’havien complert 25 anys des d’aquella meva primera actuació, i amb 32 anys vaig considerar que ja n’hi havia prou, que havien de ser d’altres més joves qui ho gaudissin. Des de lla-

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

7

L'Arboç, 13 de gener de 2013 Fotos: Paco Nogueira García

vors, dono un cop de mà per aquí al darrere i participo en el Ball de Gitanes. Acabo aquí la meva història personal dins l’Esbart. Tranquils, no entraré amb més batalletes, que veig que per aquí baix ja comenceu a badallar.

Però sí que m’agradaria explicar-vos els valors que m’ha transmès l’Esbart durant aquests anys, i que crec fermament que m’han ajudat a créixer com a persona.

L’Esbart ha estat per a mi una escola on he après a valorar la dansa en general i la dansa catalana en particular. M’’ha ajudat a estimar amb més intensitat la cultura catalana, la nostra cultura, que tan sovint es veu amenaçada per lleis que fomenten la incomprensió i la intolerància vers Catalunya i els catalans. L’Esbart m’ha transmès valors de convivència, de treball en grup, d’esforç individual de superació. I el que a mi m’agrada emmarcar i posar-lo davant de tots els altres: l’amistat.

De petit, quan comences a l’Esbart, tens la sort de trobar-te els amics amb els quals jugues habitualment pel carrer, els que comparteixes classes a l’escola, els que, en el meu cas, anaves al Cau. No

són amistats noves, sinó amistats que es refermen encara més dins l’Esbart. Amb aquestes amistats vas creixent, però elles van plegant i sembla que t’has de quedar sol, però no. Llavors n’arriben d’altres, gent nova, gent que si no hagués estat per l’Esbart no hauria conegut ja que per la diferència d’edat s’hauria fet difícil coincidir-hi. La relació amb tots ells, gent de noves generacions, amb anhels i referències segur que molt diferents de les meves, ha contribuït a que m’obrís a noves tendències culturals i maneres de pensar; per tant, m’han ajudat a créixer en molts aspectes.

Si pregonar vol dir divulgar, fer una crida, hi ha quelcom que com a pregoner m’agradaria pregonar en aquest pregó, valgui’m la redundància: estimular a tots vosaltres que animeu tots els nens i nenes i joves que participin no només en l’Esbart sinó en totes aquelles entitats que transmeten aquests valors, i que al mateix temps ajuden a enfortir la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. I quan dic tots, incloc també aquells fills de gent que ha emigrat a Catalunya i que ara formen part d’aquesta terra. Perquè

és deure nostre fer que la nostra cultura també formi una mica part de la seva, i alhora nosaltres també n’aprenguem d’allò que ells ens puguin oferir, per tal d’enriquir-nos com a persones, com a poble d’acollida i d’intercanvi de cultures que sempre ha estat.

I acabo. Només vull citar uns mots que va escriure un dels poetes que va contribuir a que la nostra llengua sobrevisqués el franquisme, en Salvador Espriu, del qual enguany celebrem els 100 anys del seu naixement. Són del poema Inici del càntic en el temple: Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.”

Ara digueu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

Passem al que realment importa. Moltes gràcies a tothom.

Visca l’Esbart Sant Julià! Visca l’Arboç!

Visca Catalunya lliure!

L’Arboç, 13 de gener de 2013

8

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Festa patronal de Sant Julià. L'Arboç, 13 de gener de 2013

Fotos: Paco Nogueira García

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Festa de Sant Antoni Abat L'Arboรง, 27 de gener de 2013 Fotos: Goretti Vila Pujol

9

10

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Rua de Carnaval

Fotos: Òscar Méndez Hernández

L'Arboç, 10 de febrer de 2013

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

11

LA VEU DEL LECTOR

Un dia en un creuer Montserrat Mitjans Altet Per als que encara no sou creueristes i penseu que ja hi anireu quan sigueu grans, us vull descriure l’estada d’un dia a bord perquè en tingueu una petita idea. Si es vol aprofitar el temps al màxim s’ha d’estar en forma.

Hi ha creuers que en una setmana visiten fins a sis països, com per exemple el creuer de les capitals bàltiques. Si ho voleu veure tot, poseu-vos còmodes, prepareu la càmera fotogràfica i oblideu-vos del descans.

Per posar un exemple, us descriuré el segon dia a bord. A primera hora del matí s’arriba a port. Ja has d’haver esmorzat. La visita pot durar de cinc a sis hores. Tingueu sempre la càmera a punt, no fos cas que us perdéssiu cap detall.

En un matí es visita tota la ciutat. Per gran que siguis, és com una cursa que val la pena perquè has fet moltes fotografies per tenir un record d’allò que has visitat.

Quan tornes al vaixell, no t’has de preocupar si tens gana, ja que encara que sigui tard hi podràs dinar. Hi trobaràs menjar durant tot el dia. Després de di-

nar pots anar a la piscina per descansar una mica. Just quan et ve la son, sona la sirena amb tota la seva potència. És l’hora del simulacre d’emergència. Tens el temps just d’anar a la cabina a buscar l’armilla salvavides i presentar-te al lloc indicat. El més probable és que quan hi arribis ja s’hagi acabat, però tan fa, perquè ja has complert la teva obligació.

Amb tot això, ja s’ha fet l’hora de preparar-te per anar a sopar. Avui el vestuari és “informal”, però potser t’has de canviar.

No pots anar amb xancletes ni bermudes.

Els sopars són tot un luxe: pots triar fins a cinc plats, tots molt sofisticats, i el servei és excel·lent. En acabar, després d’una hora i mitja pel cap baix, tothom cap al teatre, que avui fan un musical.

Després tens diverses opcions a escollir: bars musicals, discoteca, etc., fins a altes hores de la matinada, quan el cos no pugui més. Te’n vas a dormir pensant que només et queden unes cinc hores per descansar, però en arribar a la cabina et trobes el programa d’activitats de l’endemà. S’ha de llegir ara, ja que al matí no tindràs temps per a res.

Creieu que aquest ritme el podreu aguantar quan sigueu grans?

I per als que ja sou grans i no us atreviu a portar aquest ritme, teniu l’opció de no sortir del vaixell. Al llarg del dia hi ha distracció, per la qual cosa no pots avorrir-te. Si voleu un record del país on esteu només cal que sortiu a fora i trobareu de tot. A més, tindreu la satisfacció d’haver trepitjat terra. Que no porteu càmera fotogràfica? Tranquils, aquí us en faran a totes hores. Quan les vegeu, les voldreu totes de tan bé com heu quedat, sense cap arruga i amb deu anys menys. Però vigileu perquè us poden costar gairebé el mateix que el viatge, però no passa res, ja que un rejoveniment així prou s’ho val.

El matrimoni Guardià-Mitjans dalt del vaixell

El Grup de Caminants de l’Arboç va donar la benvinguda al 2013 al cim del Montmell José Luque Alvariño Com ja és una tradició des de fa uns anys, el passat 1 de gener el Grup de Caminants de l’Arboç vam donar la benvinguda al nou any 2013 pujant al cim del Montmell (Baix Penedès). Érem 13 (justament 13, casualment) perquè no tothom hi va poder anar. Personalment, era la primera vegada que ho celebrava d’aquesta manera, i trobo que és una manera molt original d’encetar l’any, encara que s’hagi de matinar una mica (era l’endemà de Cap d’Any). Vam sortir de la plaça de la Badalota a dos quarts de deu del matí i ens vam dirigir amb diversos cotxes cap al peu de la muntanya. El temps era rúfol, feia fred i a mesura que anàvem pujant el vent s’intensificava. Quan vam arribar al cim la temperatura vorejava els 0 ºC. Cadascú de nosaltres va treure allò que portava a la motxilla (pa de pessic, embotit, formatge, cava, olives, patates xips, polvorons, etc.), vam beure i vam menjar i ens ho vam passar d’allò més bé. No

El Grup de Caminants encetant el 2013 amb la seva pujada al Montmell.

hi van faltar les fotos de record per immortalitzar el moment, que desitgem que es repeteixi.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

12

ARBOCENCS EN MOVIMENT Un grup de 13 arbocencs i arbocenques van celebrar plegats els seus 50 anys M. Roser Messeguer Artigas El passat 22 de desembre de 2012 un grup de persones que al llarg del 2012 havien complert els 50 anys es van aplegar al Restaurant Don Pelayo de l'Arboç per celebrar-ho. En la fotografia apareixen els tretze cinquantins i cinquantines que van assistir al sopar i dues persones més que, de manera espontània, s’hi van afegir perquè casualment també eren nascudes l’any 1962 i estaven en el mateix restaurant amb motiu del sopar de Nadal de l’empresa Embotits Bundó de l'Arboç.

Reconeixement públic a Andreu Suriol Ribé El passat 12 de desembre de 2012, el col·laborador de Trena i peu Andreu Suriol Ribé fou distingit amb la Medalla del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (CGCOF). L’acte fou presidit per la ministra de Sanitat, Ana Mato, i la presidenta del CGCOF, Carmen Peña.

Aquesta medalla és la distinció més alta que atorga la corporació farmacèutica pels serveis prestats als qui han dedicat part del seu temps a la millora de l’atenció farmacèutica als ciutadans.

El Sopar dels Barbuts del 2013 va aplegar 23 barbuts arbocencs Josep Maria Jané i Guasch El passat 26 de gener la Federació Arbocenca de Barbuts Anònims (FABA) va organitzar el tradicional Sopar dels Barbuts. Tots els barbuts ens vam trobar a la plaça de la Vila, davant de l’Ajuntament, per fer-nos la rigorosa fotografia de grup i

encendre una gran traca per començar la festa. Tot seguit, un autocar ens va portar al Restaurant Cal Quim de Torredembarra, on ens esperava un esplèndid sopar a base de peix (caldereta de llagosta inclosa) en una sala del restaurant reservada exclusivament per als 23 barbuts arbocencs. Les postres van consistir en uns pastissos boníssims obsequiats pel barbut i també pastisser Santi Jové Papiol, mentre que en Ricard Ribas Boronat, amb la guitarra, ens cantà cançons de la Nova Cançó que foren corejades per tots.

Per acabar la nit, l’autocar ens va deixar a Calafell, concretament a la coneguda i recentment reoberta discoteca Vip’s.

Els barbuts a la plaça de la Vila amb la traca als seus peus (Foto: Montserrat Viñas Jané)

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

13

El programa “Espai terra” de TV3 va dedicar un reportatge a l’Arboç Montserrat Viñas Jané L’Arboç va ser la població protagonista del nou joc del programa de TV3 Espai terra, creat per difondre curiositats sobre Catalunya i batejat com “El joc de Catalunya”. Cada setmana, el popular meteoròleg de TV3 Tomàs Molina planteja una pregunta que els teleespectadors han de contestar a través del web del programa tenint en compte quatre possibles respostes. La pregunta es formula cada dilluns, mentre que el dimecres es dóna una pista i el divendres es resol l’enigma de la setmana a través d’un reportatge que ofereix tots els detalls de la història. És per això que van triar l’Arboç per tal que els teleespectadors catalans endevinessin en quin poble de Catalunya hi ha una rèplica exacta de la Giralda, encara que només fa la meitat d’alçada que la torre més famosa de Sevilla. D’aquesta manera, un equip de

Un arbocenc va participar en la catalogació de barraques de pedra seca a l’Alt Penedès Robert Rovira i Ferré

Robert Rovira amb Andreu Camps i Josep Pascual, membres del grup Drac Verd de Sitges, davant d’una barraca de pedra seca del terme municipal de Sant Joan de Mediona

El Josep M. Jané en plena explicació a la Giralda

TV3 encapçalat pel periodista Jordi Aguilera es desplaçà a l’Arboç i s’endinsà a la Giralda acompanyats del guia i coneixedor local Josep

Maria Jané i Guasch, i també van passejar pel poble amb Eduard Jané Rabella, gran coneixedor de l’Arboç.

El passat 8 de desembre de 2012, l’arbocenc Robert Rovira i Ferré va col·laborar amb els membres del grup barraquer Drac Verd de Sitges (Ramon Artigas, Josep Pascual i Andreu Camps) per tal d’inventariar i catalogar unes barraques de pedra seca als termes municipals de Sant Quintí de Mediona i Sant Joan de Mediona, tots dos municipis de l’Alt Penedès.

dia van finalitzar les tasques. Durant aquest temps van localitzar i documentar un total de deu barraques de pedra seca, és a dir, cinc de cada terme municipal. Amb totes les dades a la mà, les introduïren al portal web Wikipedra de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, en el qual hi ha registrades 8.172 barraques de pedra seca del territori català, de les quals 5.210 han estat introduïdes pels membres del grup Drac Verd de Sitges i la resta per 86 col· laboradors, entre particulars i entitats civils.

A les 9 del matí, una vegada eren sobre el terreny per investigar, acotaren una zona rústica dels termes medionencs en la qual hi havia bosc i conreus, i es dedicaren a buscar construccions de pedra seca. Un cop localitzades les desbrossaven, si era necessari, per tal de fotografiar-les. Tot seguit les catalogaven i s’inventariaven, amb la presa de les seves coordenades i les mides interiors i exteriors. A les dues del mig-

Podeu consultar les barraques o cabanes existents a Catalunya, i a cada municipi, a través de mapes, fitxes i fotografies que trobareu al web www.wiquipedra.catpaisatge.net, i també podeu introduir-ne de noves que no estiguin catalogades fins al moment.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

14

ARBOCENCS EN MOVIMENT Dos arbocencs van assistir a la 4a Concentració d’hivern del Biker Bar La Cantera

realitzar, i va consistir en un dinar a base d’escudella i carn d’olla al conegut restaurant arbocenc Cal Paraire. Els tres arbocencs que assistiren

al dinar foren Santiago Jové i Papiol, acompanyat de la torrenca Marta, Robert Rovira i Ferré i la seva esposa Montserrat Saperas i Cortiada.

Robert Rovira i Ferré Els dies 18, 19 i 20 de gener de 2013 es va convocar la 4a Concentració d’hivern del Biker Bar La Cantera, en la qual havien de participar diversos motards arbocencs, però el mal temps que va fer durant aquell cap de setmana va impedir que els actes programats es fessin amb total normalitat.

Un dels actes previstos era un recorregut per diferents carreteres de les nostres contrades, amb inici al Biker Bar La Cantera i final a la plaça de la Vila de l’Arboç per tal de dur a terme una plantada i exhibició de les motocicletes. Com que aquest acte no es va poder desenvolupar a causa de les inclemències meteorològiques, els motards vam acordar ajornar-lo per a una altra ocasió. Malgrat tot, la segona part de la diada sí que es va poder

Un arbocenc va assistir a la presentació del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona Robert Rovira i Ferré El passat 19 de gener l’interessat en la pedra seca Robert Rovira va assistir a la presentació del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona,

L’arbocenc Robert Rovira amb Ramon Artigas i Josep Pascual, membres del grup barraquer Drac Verd de Sitges, davant del mural de la presentació del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona

El grup de motards que van dinar a la Cal Paraire.

que va tenir lloc a la Sala d’actes del port de Tarragona. L’acte va ser presidit per Lluís Recoder, conseller en funcions de Territori i Sostenibilitat, i va comptar amb la presència de Joan Pedrerol, president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT); Josep Andreu, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona; Francesc Xavier Grau, rector de la Universitat Rovira i Virgili, i Joan Nogué i Pere Sala, director i coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, respectivament.

Aquest catàleg és un treball d’identificació, catalogació i diagnosi dels paisatges que ha estat elaborat per experts, supervisat i coordinat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i aprovat per la Generalitat de Catalunya al maig de 2010. Per tant,

aquest catàleg es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial. Té un total de 690 pàgines, i està dividit en dos volums.

En el primer es presenten els aspectes generals del catàleg (elements naturals, història, dinàmica del paisatge, expressió artística i valors del paisatge, així com les amenaces i oportunitats) i el caràcter dels paisatges del Camp de Tarragona a través de les seves singularitats. El segon volum, en canvi, mostra les fitxes i la cartografia de les 29 unitats de paisatge en què es divideix l’àmbit.

Tots dos volums han estat coeditats pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Observatori del Paisatge de Catalunya, mentre que l’AEQT n’ha finançat l’edició.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Dos arbocencs van participar en un taller de pedra seca a la Bisbal del Penedès Robert Rovira i Ferré El passat diumenge 27 de gener dos arbocencs enamorats de la pedra seca van assistir als actes que la revista El Marge i la secció mediambiental de l’ADF Clot de Bou van organitzar per tal d’homenatjar el bisbalenc Josep Vallès i Campanera, que va morir el passat 18 de maig de 2012. Vallès era molt conegut al seu municipi i a la comarca perquè participava en diverses activitats culturals i recreatives, a més de ser membre actiu de tres entitats bisbalenques: la Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca, la revista mediambiental El Marge, editada per l’ADF Clot de Bou, i l’Associació Senderistes Bisbalencs. També era

Sant Jaume dels Domenys va acollir una xerrada sobre les masies del terme a càrrec de l’arbocenc Robert Rovira Robert Rovira i Ferré El passat divendres 1 de febrer, a les vuit del vespre, va tenir lloc a la Sala d’actes de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Sant Jaume dels Domenys la inauguració de l’exposició fotogràfica “Masies del nostre municipi”, organitzada per l’Associació de Dones La Llinyola de la mateixa població. En el decurs de l’acte, l’arbocenc Robert Rovira va efectuar

un apassionat de la fotografia i havia guanyat premis en diversos concursos, essent la natura, el patrimoni, i les tradicions locals els seus motius preferits.

Però el que més li agradava era tot allò relacionat la conservació i la divulgació de la pedra seca.

Els actes de la jornada van començar a les 9 del matí a la plaça de l’Església, on va tenir lloc la concentració inicial. Tot seguit els participants van anar caminant fins a l’entrada de la masia Mas Vilella.

En aquell indret, els margeners locals van explicar la tècnica que consisteix a refer els marges, i qui va voler va construir i reconstruir alguns marges de l’entrada de l’esmentada finca. La resta de participants, acompanyats de guies locals, iniciaren un recorregut per la rodalia per tal de visitar barraques i altres construccions fetes de pedra seca. Al voltant de 2/4 de 12 l’organització va oferir un

15

esmorzar format per cafè, coca i vi. Per acabar, va tenir lloc el torn de parlaments en honor de Josep Vallès i Campanera i es va col·locar una placa per tal de recordar la seva persona.

Els arbocencs Robert Rovira i Ferré i Josep Rosell i Ribas, juntament amb Ramon Artigas i Ibáñez, membre del grup barraquer Drac Verd de Sitges, al costat de la placa en memòria de Josep Vallès i Campanera

una xerrada–col·loqui sobre les masies catalanes, els orígens, la descripció i el tipus arquitectònic del mas català, amb una acurada explicació i acompanyat d’una presentació en format PowerPoint.

Rovira també va enumerar les masies més importants del terme municipal de Sant Jaume dels Domenys, que té una extensió de 24,46 km² i en el qual hi ha entre 50 i 60 masies aïllades, algunes de molt antigues i d’un alt valor patrimonial i arquitectònic. Tot seguit, Josep Maria Urgell, president de l’Associació Cultural Nautilus, va entregar a la Coral El Rierol de Sant Jaume dels Domenys el Premi 2012 que aquesta associació lliura cada

Robert Rovira en un moment de la xerrada sobre les masies catalanes a Sant Jaume dels Domenys

any a l’entitat municipal que més ha destacat en l’organització d’actes per al municipi.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

16

OPINIÓ Els rètols d’avingudes, carrers, passatges i places de l’Arboç Andreu Nogueira Montaña, filòleg Arran d’una consulta que vaig fer en l’últim plànol comercial i turístic de l’Arboç, editat el 2012, vaig creure que era interessant escriure aquest article en veure que hi havia diversos carrers que desconeixia. Un d’aquests era el carrer dels Bastoners, que està situat darrere del CAP i travessa horitzontalment les avingudes de la Generalitat de Catalunya i del Rei Pere I. M’hi vaig acostar però no hi havia cap rastre dels rètols del carrer, igual com succeeix en els carrers d’Esteve Cruanyes i Oliver i de Josep M. Jané Samsó, tots dos ubicats al sector de mestral (darrere de l’antic camp de futbol).

Vista panoràmica del carrer dels Bastoners

Aquesta manca de rètols em va motivar a fotografiar tots els que hi ha al terme de l’Arboç per tal de fer-ne un inventari, incloent-hi els carrers del polígon industrial del Foix, els quals, malgrat que no surten en el mapa, també formen part de la toponímia arbocenca. Durant el recorregut fotogràfic, a més, vaig descobrir tres indrets que tampoc apareixen al mapa però sí que tenen rètols: el carrer del Poeta Joan Maragall, que dóna accés al teatre El Centre; el passatge de la Mare de Déu del Pujolguià, vora la Piscina Coberta Municipal, i la plaça de la Roca, que és una continuació del carrer de la Roca, situada a l’altra banda de l'N-340.

Com que tenia a l’abast els Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal, vaig llegir el capítol “Criteris de denominació i de fixació” per tal de comprovar si els rètols de l’Arboç complien la normativa.

En primer lloc, hem de saber que el genèric (carrer, passeig, plaça, etc.) i la part específica del topònim (el nom propi del carrer) sempre han d’anar units per la

preposició de. Hi ha un cas, però, en què no s’ha de posar la preposició: quan el topònim és un número, una lletra o un adjectiu (a l’Arboç tenim el carrer Major i el carrer Jussà). A més, tots els termes del rètol s’han d’escriure amb majúscula incial a excepció de les preposicions i els articles determinats.

Un fet molt habitual en la parla col· loquial, encara que també en alguns rètols, és suprimir la preposició i, en algun cas, l’article. Un dels exemples locals més evident és el passeig Panxita. La denominació correcta seria passeig de la Panxita, ja que fa referència al diminutiu amb què era coneguda l’esposa de Josep Gener i Batet. Per tant, encara que quan parlem suprimim les preposicions que acompanyen el nom del carrer, les haurem de mantenir a l’hora d’escriure’ls, i amb més raó encara en els rètols dels carrers.

Els rètols també han de seguir les normes d’apostrofació del català, així com la contracció de l’article amb la preposició. Per tant, els noms descriptius que apareixen sols han d’anar acompanyats de la contracció corresponent. És el cas del carrer de Masdovelles, el qual seria carrer dels Masdovelles, que fa referència al cognom d’una família noble de poetes que va viure a l’Arboç durant els segles xiv i xv. També hi ha dos carrers del polígon industrial del Foix que haurien de rectificar-se a carrer dels Motors i carrer dels Tallers, en detriment de carrer de Motors i de Tallers, respectivament. En aquest cas, l’únic rètol que hi ha correcte és el de l’avinguda dels Herois de 1808.

Tant la preposició com l’article femení serien imprescindibles en aquest rètol.

A l’Arboç tenim dos casos en què el genèric ha adoptat la qualitat de nom propi tot sol. El més conegut és la rambla de Josep Gener, la qual tothom anomena la Rambla, a més de la plaça de la Vila, que es coneguda per molts com la Plaça. Un cop vistos aquests aspectes, a continuació detallaré les conclusions fruit d’aquesta revisió dels rètols de l’Arboç: D’entrada, hi ha un desgavell lingüístic prou important si tenim en compte els 197 rètols que hi ha actualment a l’Arboç. D’aquests, n’hi ha 54 que no tenen la preposició de, tot i que en el rètol hi ha espai suficient per posar-la.

Només tres rètols dels sis que hi ha al llarg de l’avinguda de Tarragona tenen la preposició de.

L’apostrofació d’aquests dos rètols seria carrer d’Enric Prat de la Riba i plaça d’Antonio Machado, respectivament.

La denominació correcta seria passatge dels Minyons, sense les cometes altes.

N’hi ha 24 que estan incomplets, o fins i tot escrits de dues maneres diferents respecte a la forma primitiva (sobretot en rètols de carrers que s’han ampliat cap a la zona de Santa Llúcia i al sector de mestral). Per tant, els rètols més vells, ubicats al nucli antic, són fidels a la normativa, exceptuant-ne dos

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

que no tenen la preposició perquè són rètols més actuals (carrers de l’Abat Escarré i de Pau Casals).

17

té una llargada considerable i només disposa de tres rètols, quan n’hi hauria d’haver quatre perquè hi ha un tram bastant llarg, que abasta dues cruïlles, que no té cap rètol. També cal esmentar la rambla del 50è Aniversari de l’Esbart Sant Julià, el rètol de la qual, val a dirho, va durar ben poc en el seu emplaçament.

En aquest rètol hi hauria d’aparèixer del en lloc de la preposició de, hi falta un espai entre el nom i el primer cognom, a més de la conjunció i entre els dos cognoms.

20 de març de 2011. Inauguració de la rambla del 50è Aniversari de l’Esbart Sant Julià (Foto: Jaume Auví Miró)

A banda de l’absència de la preposició de, en aquest rètol l’article La hauria d’anar amb minúscula i hi falta l’accent a Deu.

D’altra banda, hi ha set espais que només tenen un rètol al llarg del carrer (les avingudes del Foix, de Mossèn Jacint Verdaguer i els carrers de l’Aigua, de la Fassina, del Jardí, de la Muralla i de Santa Llúcia). Com a mínim, n’hi hauria d’haver dos, un a cada punta, o més segons la llargada del carrer. En molts casos, penso que la manca d’un segon rètol pot ser deguda a l’enderrocament de cases velles, en les quals hi havia col· locat aquest rètol, i que en construir-se un nou edifici no s’hi torna a col·locar.

També és habitual que “desapareguin” quan es duen a terme pavimentacions de voreres, per exemple, ja que es treuen els rètols i, un cop finalitzat l’arranjament de l’obra, no se n’hi tornen a col· locar. És el cas del carrer del Nord, que

Per contra, a la Via Augusta i a l’avinguda de Sant Jordi hi ha fins a sis rètols, gairebé a tocar els uns dels altres, en un tram no gaire llarg. L’indret que ofereix una informació toponímica molt completa i útil és el barri de la Cristalleria, tant pel que fa al nombre de rètols (17 per a cinc carrers) com la ubicació d’aquests, malgrat que no tenen la preposició de.

També he comprovat que hi ha diversos carrers que no tenen cap rètol (avinguda de l’Institut, carrer de la Costeta, carrer de l’Estació i les rambles de la I Trobada de Diables de 1981 i del Ball de Bastons), així com la continuació d’alguns d’aquests cap al sector de mestral (carrers del Nord, de Pompeu Fabra i de Ricard Domingo). Pel que fa a la baixada dels Bonsoms, que sempre s’ha conegut popularment amb aquest nom que fa referència al cognom de la família que habitava antigament aquest indret, caldria que s’hi posés un rètol que indiqués la ubicació d’aquest emplaçament, ja que mai n’hi ha hagut cap.

De la consulta que vaig fer en el llibre Noms, renoms i malnoms de l’Arboç (1930), d’Esteve Cruanyes i Oliver, vull

Els quatre topònims i l'hagiotopònim que donen nom als carrers del barri de la Cristalleria.

comentar unes curiositats sobre dos carrers. L’actual carrer de Rafael Casanova antigament es deia carrer de les

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

18

OPINIÓ Cases Noves, però es va canviar aprofitant la similitud fonètica entre ambdós noms. Els dos rètols que hi ha són correctes, però he constatat que és un costum molt estès i erroni dir i escriure “carrer (de) Rafel de Casanoves”. Quant al carrer Tallat, antigament s’havia dit carrer d’en Cortada, ja que probablement feia referència al cognom d’algun veí o família que havia viscut en el carrer.

L’any 1979, amb l’arribada de la democràcia, el nom del carrer va ser traduït literalment del castellà al català, fet que no és del tot encertat, tot i que per altra banda té el seu sentit perquè la direcció

del carrer és esbiaixada del tram que va de la Rambla al passeig de la Panxita.

Per acabar, crec que qualsevol dels pocs carrers que encara queden sense nom s’hauria de dir “carrer dels Gegants Chabran i Llúcia”, en homenatge als nostres gegants que, amb 186 anys d’antiguitat, són uns dels més importants de Catalunya. D’aquesta manera, aquestes figures quedarien representades junt amb altres entitats que ja formen part de la toponímia local des de fa anys: el Ball de Diables, el Ball de Bastons, els Minyons i l’Esbart Sant Julià.

La fragilitat del patrimoni

El monument barroc que veiem en aquestes fotografies va desaparèixer, dissortadament, una nit d’estiu de l’any 1936. Entre les imatges de l’exposició hi ha edificis i llocs que ja no hi són, o que han deixat de ser com eren, i que ens posaríem d’acord a dir que en el canvi hi hem perdut tots. Hi ha pèrdues de les quals no en tenim imatges.

El 1936 s’estaven cremant quelcom més que uns retaules. Quantes generacions d’arbocencs havien treballat per aixecar, bastir i ornamentar el monument que es fonia en fum aquella nit? En poques hores se’n va anar en orris bona part d’aquest treball. El patrimoni arquitectònic és així de fràgil.

Comissió de Toponímia de Catalunya. Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Institut d’Estudis Catalans, 2006. 40 p. (Papers de la Comissió de Toponímia; 1) Cruanyes i Oliver, Esteve. Noms, renoms i malnoms de l’Arboç (1930): Radiografia d’una vila. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs, 1999. 322 p.

Fins a mitjan segle xx fer una paret de càrrega, un arc o una volta era una feina dura i laboriosa. Quan aquests elements eren prou sòlids, persistien a obres o reformes posteriors. D’ençà de les noves maquinàries, qualsevol edifici de pedra picada pot resultar tan fràgil com la fusta al foc.

Josep M. Arnan Martínez Josep Figuerola Albornà Pedro Simón Abellán

Durant els versots de la Festa Major de l’any passat, el Ball de Diables ens parlava del valor de preservar el llegat de les generacions que ens han precedit i ens deia que conservar el patrimoni cultural és una qüestió de dignitat. El patrimoni arquitectònic i artístic és arreu un aspecte molt important d’aquest llegat, i en molts llocs identifica la mateixa comunitat. A més, les tradicions troben en el patrimoni arquitectònic urbà el seu escenari natural i més genuí.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

L’incendi de l’església va ser obra de quatre eixelebrats engrescats per consignes d’organitzacions obreres del moment, ressentits amb la postura oficial de l’Església catòlica i revolucionats per l’aixecament de Franco.

El retaule abans de ser cremat (Foto: Arxiu familiar Simón-Martín)

El retaule completament destruït (Foto: Arxiu Arbocenc)

La benzina que ha consumit la resta del patrimoni perdut no es deu a un moment d’exaltació sinó al càlcul fred del negoci inmobiliari. S’ha protegit primer el guany immobiliari que el patrimoni. I els representants democràtics han preferit inhibir-se potser per por de perdre algun vot.

No cuidar el patrimoni és una gran manca de consideració i solidaritat vers les generacions d’arbocencs que ens han precedit, sobretot quant al temps i la dedicació que van esmerçar en aquestes obres, i també cap a les generacions actuals i futures, a les quals hem privat d’aquest bé, no només com a elements de qualitat ambiental i identificadors sinó també pel potencial econòmic i turístic que representen.

Com deien, és una qüestió de dignitat.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

19

RECULL DE PREMSA NOVEMBRE-DESEMBRE 2012 (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

NOVEMBRE 2012 Dissabte 3 • Festival benèfic Lotus Blanc Festival. Amb Mark Pulido i les biles, Nefershu Danz Oriental i Ópera Mística Hora: De 17 h a 20.30 h Lloc: Local Arbosense Organitza: Shanti Nilaya

Del 5 al 28 • Exposició itinerant de la vida i l’obra de Simone de Beauvoir, feminista i escriptora Lloc: Biblioteca Municipal de l’Arboç Organitza: Carles Soler Esteve

Dilluns 5 i 19 • Espai Galtones. Trobada de mares i pares per resoldre dubtes i conversar amb altres persones que estan vivint la seva maternitat o paternitat Hora: A les 17.30 h Lloc: Escola Bressol Municipal Minyons Organitza: Galtones. Grup de suport a la criança de l’Arboç

Divendres 9 • Correllengua 2012. Projecció del documental “Xirinacs, de l’amnistia a la independència” i xerrada a càrrec de Joan Parès i Eva Franquero, membres de la Fundació Banda-Lluís M. Xirinacs Hora: A les 20 h Lloc: Auditori Municipal Organitza: El Taulell. Debat i Acció l’Arboç

Dissabte 10 • Acte de presentació dels equips del Club Bàsquet l’Arboç

Hora: A les 18 h Lloc: Pavelló Municipal d’Esports Organitza: Club Bàsquet l’Arboç • A les 17.30 h, a la plaça de la Vila, presentació i penjada de paraules de Xirinacs, a càrrec dels alumnes de les escoles de l’Arboç. A les 20 h, a la plaça de la Badalota, arribada de la flama de la llengua Organitza: El Taulell. Debat i Acció l’Arboç

Dilluns 12 • Xerrada: “Introducció als aliments sòlids: experiències de les mares i pares que no han donat farinetes als seus nadons”. Què donar-li primer?

S’ennuegarà? L’alimentació complementària a trossets Hores: A les 17.30h Lloc: Escola Bressol Municipal Minyons Organitza: Galtones. Grup de suport a la criança de l’Arboç • Acte polític a càrrec de Núria Coral i Pau Vidal, presentat per Albert Mestre, coordinador de l’ANC a l’Arboç Lloc: Auditori Municipal Hora: A les 20 h Organitza: SI (Solidaritat Catalana per la independència)

Dimecres 14 • Xerrada adreçada a la gent gran: “Els perills d’Internet” Hora: A les 18.30 h Lloc: Auditori Municipal Organitza: Associació Llar de Jubilats de l’Arboç

Del 14 al 24 • Correllengua 2012. Exposició “Paraules de Xirinacs” elaborada pels alumnes de les escoles de l’Arboç Lloc: Vestíbul de la Casa de Cultura Organitza: El Taulell. Debat i Acció l’Arboç

Dijous 15 • Primera sessió del Club de Lectura 2012-2013. Tertúlia al voltant de la novel·la Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer Hora: A les 19 h Lloc: Biblioteca Municipal • Acte polític de CiU a càrrec de Jordi Turull i la intervenció de Jaume Domingo Lloc: Biblioteca Municipal Hora: A les 21 h Organitza: CiU de l’Arboç

Del 15 al 30 • Inauguració de l’exposició “Obre’t al català”, que tracta els hàbits lingüístics amb la nova ciutadania Lloc: Biblioteca Municipal

Dissabte 17 • El cap de llista del PSC per Tarragona, Xavier Sabaté, visita l’Arboç.

Els veïns lamenten el tancament del servei d’assistència nocturna del CAP. El líder socialista promet posar en marxa un pla de xoc per reduir les llistes d’espera per a operacions quirúrgiques

Dimarts 20 • El cap de llista de Política Autonòmica i local del PP, Javier Arenas, visita l’Arboç coincidint amb la cam-

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

20

RECULL DE PREMSA NOVEMBRE-DESEMBRE 2012 (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

panya de les eleccions catalanes, i recorda als peus de l’edifici de la Giralda arbocenca que “Catalunya és la segona terra més andalusa de tot Espanya”

Dimecres 21 Segona sessió de l’activitat “Llegir per parlar”. Tertúlia de català fàcil de la l‘obra L’aigua del Riff, de Montse Flores Hora: A les 11 h Lloc: Sala Polivalent de la Biblioteca Municipal Organitza: Consorci per a la Normalització Lingüística

Dissabte 24 • Dinar dels nascuts el 1947, que enguany compleixen 65 anys

Organitzen: Ajuntament de l’Arboç i As-

Dijous 29

sociació de Dones Arbocenques

• Donació de sang

• Resultats de les eleccions al Par-

Hora: De 17 h a 19 h Lloc: Biblioteca Municipal Organitza: Associació de Donants de Sang del Baix Penedès

lament de Catalunya a l’Arboç Cens

3.414

Vots

2.317 (67,8%)

Nuls

35 (1,51%)

Blancs

28 (1,21%)

DESEMBRE 2012 Dissabte 1 • Inauguració del bar-cafeteria La Caverna

CiU

590 (25,46%)

Hora: A les 16 h Lloc: Carrer de Rafel Casanova, 6

PSC

468 (20,20%)

Diumenge 2

PP

288 (12,43%)

ERC

264 (11,39%)

• Ball a càrrec de la cantant i teclista Sandra Hora: A les 17 h Lloc: Local Arbosense Organitza: Associació Llar de Jubilats

Lloc: Restaurant As d’Oros II

C’s

167 (7,21%)

Dissabte 24 i diumenge 25

ICV-EUiA

174 (7,51%)

Dimecres 5

CUP

171 (7,39%)

PxC

43 (1,86%)

• Els treballadors de l’empresa Aceros para la Construcción, SA, fabricants de productes de la marca

• Expoprevenció 2012

SI

24 (1,04%)

Lloc: Institut de l’Arboç Organitza: Jove Baix Penedès

Escons en blanc

17 (0,73%)

Pacma

13 (0,56%)

Pirata.cat

17 (0,73%)

• Sortida a Rialp i Sort Organitza: Associació de Dones Arbocenques

Diumenge 25 • VII Tomb amb bicicleta pels voltants de l’Arboç Hora: A les 10 h Lloc: Rambla de Josep Gener Organitza: L’Arboç Acthiva’t • Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Lectura del manifest Hora: A les 12.30 h Lloc: Plaça de la Vila

UPyD

7 (0,30%)

Farts.cat

8 (0,35%)

UCE

3 (0,13%)

Dilluns 26

Campesa i Mallacero d’estructures d’acer per al sector de la construcció i que pertany al grup CELSA, comencen una sèrie de mobilitzacions per evitar l’acomiadament de 26 dels 89 treballadors que hi ha a la planta arbocenca

• Suport a la lactància materna. Ta-

Divendres 7, dissabte 8 i diumenge 9

L’arbocenca Teresa Vallverdú entra com a diputada penedesenca d’ERC al Parlament de Catalunya

ller pràctic d’ús de portanadons, a

• Fira de Santa Llúcia, la fira de la punta de coixí de Catalunya

mares de Galtones

Diumenge 9

càrrec de Laia Simón i la resta de Hora: A les 17.30 h Lloc: Escola Bressol Municipal Minyons Organitza: Galtones. Grup de suport a la criança de l’Arboç

• Festa de la Puríssima. Concert vermut a càrrec dels grallers Els Macabeus de l’Arboç Hora: A les 12.30 h Lloc: Societat de Sant Marçal

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

21

RECULL DE PREMSA NOVEMBRE-DESEMBRE 2012 (INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

Dissabte 15 • Assemblea general de socis de L’Arboç Acthiva’t Hora: A les 19 h Lloc: Auditori Municipal • Concert a benefici de La Marató de TV3. Presentació del grup Les Ombres, amb diverses col·laboracions de músics de la comarca. Música country i pop dels anys 50, 60 i 70 Hora: A les 22 h Lloc: Teatre El Centre Hi col·laboren: Ajuntament de l’Arboç i Elenc Artístic Arbocenc

• Dinar commemoratiu de les persones de l’Arboç nascudes l’any 1952

Concert a càrrec de Línia Maginot (folk-roch de Vilanova)

Lloc: Restaurant As d’Oros II

Hora: A les 19.30 h Lloc: Bar L’Agrícol

Divendres 21 • Un centenar de persones participen en un nou acte de protesta per intentar evitar l’acomiadament de 26 dels 89 treballadors de l’empresa Aceros para la Construcción, SA de l’Arboç • Nadal i Rock Concert a càrrec del grup Parabòlic (rock-power de Vilanova i la Geltrú)

Divendres 28 • Concert de piano a càrrec de William Fried

Dissabte 22

Dissabte 29

• Sopar commemoratiu de les persones de l’Arboç nascudes l’any 1962

• Torneig de futbol femení Cap Nen sense joguina 2012, destinat a recollir joguines en col·laboració amb la Creu Roja i el Banc d’Aliments de l’Arboç

Hora: A les 18 h Lloc: Teatre El Centre Organitza: EMMTP

• Caminada familiar per recaptar fons per a La Marató de TV3

Diumenge 23

Hora: A les 10 h Lloc: Sortida de la plaça de la Badalota

Hora: A les 18 h Lloc: Església de Sant Julià Organitza: Agrupació Coral Ressò

Organitza: Associació de Dones Arbocenques

Organitza: Ajuntament de l’Arboç

Hora: A les 20 h Lloc: La Giralda

• Concert de Nadal de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès (EMMTP)

Diumenge 16

• Activitats de Nadal infantil a l’Arboç

Hora: A les 23.30 h Lloc: Bar L’Agrícol

Lloc: Restaurant Don Pelayo

Foto: Julià Albornà Papiol

Del 27 al 31

• Concert de Nadal de la Coral Ressò

• Nadal i Rock

• Representació de l’obra Noces de sang Hora: A les 22 h Lloc: Teatre El Centre Organitza: Elenc Artístic Arbocenc

Diumenge 30 • “Titellarium”, taller de contes i de titelles Hora: A les 11 h Lloc: Plaça de Catalunya

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

22

PARLEM AMB

ROSA M. MONTAÑA JORDÀ FOTOS: PACO NOGUEIRA GARCÍA

Miguel Plaza Atienza,

maquinista de trens de Rodalia Té 52 anys i és el pare de la Lucía, la nena de set anys que la temporada passada va debutar com a enxaneta i acotxadora dels Minyons de l’Arboç. Aquesta circumstància, a més de la incorporació d’ell mateix com a girat dins la colla castellera, li ha reportat, en pocs mesos, una pila de coneixences que l’han arrelat a la vila on

ell i la seva família van venir a viure fa sis anys procedents de Sant Andreu de la Barca (Baix LLobregat).

Després de tres dècades treballant dins el món del ferrocarril, on va començar des de baix —primer, com a especialista d’estació destinat a Portbou; després, com a factor de circulació a Vilafranca del Penedès “amb gorra, xiulet i banderí”; tot seguit, com a interventor de trens de llarg recorregut durant catorze anys amb destinacions com ara Zuric, Milà o Bilbao, i actualment com a conductor de trens de Rodalia—, el Miguel ja fa sis anys que ha estabilitzat la seva activitat en aquest servei que té capçalera a l’estació de Sant Vicenç de Calders.

Germà de la Milagros, l’esposa de l’Antonio Caparrós del passeig de la Panxita, el Miguel tenia 5 anys quan va arribar de Sigüenza (Guadalajara) amb els seus pares i germans per viure al poblat ferroviari de Sant Vicenç de Calders. Al principi, el seu pare era peó de vies i obres, però posteriorment va passar a ser factor de taquilles allí mateix, i després factor encarregat a Can Tunis (Barcelona). Per tant, la infantesa del Miguel en aquell barri d’empleats de la Renfe format per cinc blocs de pisos, amb escola, capella i local social propis, ja va estar envoltada de xiulets, megafonies, canvis d’agulles i tuf de creosota, aquell quitrà que serveix per conservar les travesses de fusta de les vies, el qual, revingut amb el sol de l’estiu, es feia gairebé irrespirable.

“L’any 1982, en ple govern del PSOE —explica el Miguel—, va sortir una convocatòria oberta a tothom per entrar a la Renfe.

Va ser l’última d’aquestes característiques. Aleshores jo feia de carter a Calafell, i de vocació ferroviària no en tenia cap. Però em vaig presentar a les proves per veure si sonava la flauta i aconseguia una estabilitat professional. I sí. Vaig començar fent pràctiques a Can Tunis (Barcelona) enganxant trens i després em van destinar a Portbou com a especialista. En aquella època el sistema de frenada encara era al buit, i això significava haver d’empalmar, de vagó a vagó, unes mànegues enormes que ens deixaven les mans i els canells desfets”.

Així que va poder, el Miguel va passar a fer de factor a Vilafranca del Penedès per tal de buscar la màxima proximitat al seu domicili de Sant Vicenç de Calders. Per diverses circumstàncies d’ordre laboral, al cap d’un temps va iniciar l’etapa més itinerant, la d’interventor, la qual cosa significava dormir airebé cada nit en un lloc diferent. “Recordo la primera nit fora de casa. Em va tocar pernoctar a Reus. Ja m’havien avisat que no

El Miquel, el segon per la dreta, amb la seva família a Sant Vicenç de Calders (Foto: Arxiu familiar Plaza-Atienza)

demanés cafè de la cantina perquè allò era mata-rates, però no en vaig fer cas. <<Molt serà que>>, vaig pensar, i efectivament, era cert! Vaig passar una nit de mil dimonis assegut a la tassa del vàter. Va ser un debut inoblidable”.

Però devia ser una bona lliçó de vida haver de tractar diàriament, durant 14 anys, amb gent de tota mena i condició. És clar que et trobes de tot. Sobretot per la línia de la costa hi ha cada fauna... Un dia, quan encara anava com a ajudant de l’interventor, a l’altura de Gavà ens van avisar que portàvem sis dones de trenta anys, més o menys, que feien xivarri dalt del comboi. Venien bastant col·locades de ves a saber què, però

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 el bo del cas és que, a més d’esbojarrades, totes anaven completament nues!

Allò va sortir fins i tot als diaris de l’endemà. Fins que no les vam poder fer baixar a l’estació següent i posar-les a disposició de l’autoritat competent, imagina’t els nostres esforços per mantenir el tipus i que no se’ns escapés el riure.

Què s’aprèn a força d’anar tant pel món amb el tren amunt i avall?

Sobretot, jo he après a moderar els impulsos —que en el meu cas hi són— i conservar la calma. Mantenir el cap fred davant de qualsevol circumstància i més ara que, amb la supressió de personal tant a les estacions com dalt del tren, et trobes que vas sol a la cabina de conducció i has de vigilar molt les arrencades pel retrovisor, sobretot quan hi ha persones amb mobilitat reduïda o col· lectius excursionistes. Esporàdicament ens assignen serveis de seguretat però actualment els serveis de Rodalia, per evitar més despeses, generalment van amb el maquinista tot sol.

I això no et crea una sensació d’indefensió, vist el vandalisme i la manca de civisme que causa aquesta absència d’autoritat dalt dels trens de Rodalia?

Jo procuro no perdre mai de vista quina és la meva obligació com a maquinista, que és circular i respectar tots els senyals. El tema de l’ordre públic no és competència meva i l’únic que puc fer és avisar a qui correspongui. Tinc a les mans un comboi elèctric que rep, a través de la catenària, 3.500 volts de potència per fer funcionar els motors i 220 volts per a l’enllumenat i el funcionament de portes i altres automatismes. Si vas amb semàfor verd, cap problema, ja que tens via lliure per dur la velocitat màxima, que és de 120 km/h. Ara bé, tant el llum groc, que indica anunci de parada, com el vermell amb una llum blanca, que t’indica que has d’anar a una velocitat que et permeti parar el tren en qualsevol moment, són tocs d’alerta que t’obliguen a no badar.

Esteu preparats, els maquinistes, per afrontar el tema dels atropellaments, voluntaris o accidentals, de persones que es posen al mig de la via?

Tinc un company que ja ha hagut de viure més de vint tràngols d’aquest tipus. És una mala loteria i ell està de pega. I això és terrible perquè l’espectacle acostuma a ser dantesc. Jo, de moment,

Època de factor a Vilafranca del Penedès (Foto: Arxiu familiar Plaza-Atienza)

(toco fusta, ferro i tot el calgui!), encara no m’he trobat en cap situació d’aquestes. Però el que està clar és que l’únic que podem fer és pitjar “la seta” (el fre), girar la cara i esperar l’impacte (els que s’hi han trobat diuen que sempre va precedit d’un gran crit) perquè el tren en plena marxa necessita ben bé cent metres per poder parar per més frenades que estiguin les rodes. Si vas a més de 30 km/h ja no controles res, i la inèrcia del tren és tan gran a causa del seu propi pes que segueix patinant per damunt de les vies.

I dels brètols que posen obstacles al mig de la via amb la quimera de provocar un descarrilament, què me’n dius?

A més dels cops de pedra que impacten als vidres, a les vies ens hi posen tanques metàl·liques, carretons d’anar a comprar plens de pedres i mil animalades més. Però això al tren no li fa ni pessigolles perquè la velocitat i la força de la unitat amb capacitat per a 280 persones —habitualment circulem amb dues unitats empalmades, per tant, són 560 places— és infinitament superior. Això no treu que, de tant en tant, hi hagi autèntics psicòpates com aquell jove del Maresme que es va dedicar setmanes senceres a anar descargolant les subjeccions de les vies a les travesses. Més de cinquanta, crec que en va descollar. Això és una feina titànica només per fer mal. I després amb una palanca desviava els rails fins que provocava els descarrilaments, tres en total. El pas següent ja va ser més sonat: va matar el seu pare amb una catana.

Quasi em fas pensar que la teva és una professió de risc...

El perill hi pot ser a tot arreu. Ja diuen que on va el cos hi va el perill. Però si mantens la sang freda hi ha molt de gua-

23

nyat, ho tinc comprovat. Recordo que un dia que feina la ruta Sant VicençManresa em van trucar a la cabina uns viatgers que em deien que dalt del tren hi havia un episodi de violència de gènere.

Era una parella de toxicòmans que, sota els efectes del mono, s’estaven estomacant. Sense aturar el tren ni sortir de la cabina, vaig demanar que quan arribés a la propera estació, que era la de Montcada Bifurcació, em desviessin el tren a una via secundària. I allí vam estar aturats fins que no vaig tenir constància que els Mossos, als quals ja havia avisat, s’havien fet càrrec d’aquella parella.

A la nostra estació tenim un punt negre: el pas de viatgers per davant dels trens procedents de Barcelona abans que reprenguin la marxa. Què en penses?

Tots tenim pressa per arribar a casa i confesso que jo, quan torno de la feina, també ho faig per no haver d’esperar que passi tot el tren. Però és un perill evident, sobretot perquè no tenim en compte que poden pujar trens del Vendrell, principalment combois de mercaderies que no s’aturen i passen a gran velocitat. Per impedir aquesta situació, hi ha companys maquinistes que opten per aturar el tren més enllà del pas i així tothom s’ha d’esperar fins que el tren no és fora. Jo sí que deixo el pas de viatgers lliure, però faig anar el xiulet amb antelació suficient per evitar corredisses.

Quina és la rutina laboral d’un maquinista de tren de Rodalia?

Fem torns setmanals de matí, tarda i nit.

Els matins comencen a les 4.30 h perquè em toca sortir de Sant Vicenç amb el tren de les 5.27 h o bé el de les 5.40 h, que pugen tots dos per la línia de l’interior fins a Manresa. Les tardes són més dolces excepte els caps de setmana, ja que per la línia de la costa pugen i baixen ramats de jovent amb botellons i fumen que fan de tot. Aleshores, l’únic que demano és que em deixin arribar al destí perquè quan comencen a activar la palanca de l’alarma ja t’hi pots morir, parant i engegant.

I als torns de nit, que és quan els trens de Rodalia no funcionen, què feu?

Tant si em toca estar a l’estació de França com a la de Sant Vicenç de Calders —perquè la meva residència a efectes laborals és Barcelona— fem maniobres.

Canviem els trens de vies per si s’han de reparar, els apartem per dur a terme ser-

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

24

PARLEM AMB

ROSA M. MONTAÑA JORDÀ

Amb la Loli, la seva dona, i la Lucía, la seva filla, en una actuació castellera (Foto: Arxiu Plaza-Galdeano)

A la cabina del tren a punt d'iniciar el trajecte.

El Miguel amb un dels combois que habitualment condueix.

veis de manteniment o bé els deixem a punt per sortir l’endemà.

força i vigilar la pujada i baixada dels viatgers. I aquests principis se sustenten en tres potes fonamentals: l’alarma, que bloqueja el tren; el dispositiu de l’home mort, que és un senyal lluminós i després acústic que es dispara cada 30 segons i que el maquinista ha de desactivar per deixar constància que no li ha passat res i que el tren està sota control, ja que si no el tren iniciaria l’aturada automàtica, i finalment, l’ASFA, que són els indicadors de senyals i de frens.

Per tot comiat ens reconeix que li agrada la conducció de trens i que, després d’uns anys de tanta mobilitat quant a funcions dins de l’empresa, no li sabria greu mantenir-se en aquesta tasca fins al final de la seva vida laboral. Com a mínim, mentre la xica Lucía estigui tan implicada dins el món casteller no serà fàcil que el pare de la criatura, l’home que també fa pinya quan no està de servei, es plantegi un canvi d’activitat dins del món del ferrocarril.

Regulador, inversor, dispositiu de l’home mort, circuit llaç... Aquesta terminologia dels maquinistes mareja una mica.

Tampoc és tant! La nostra tasca de conducció es basa a garantir, en tot moment, la seguretat del tren, i això passa per respectar tots els senyals, observar la via i la catenària que ens subministra la

CURIOSITATS L’home que no sent el fred Rosa M. Montaña Jordà Es diu Manuel Plata Cañadas, té 67 anys i en fa un que està instal·lat a la residència Sant Antoni Abat. El Manuel fa bo l’aforisme que diu: “De por i de fred, com més se’n té més se n’admet”. Està clar que, de fred, ell ha decidit no admetre’n gens i, per més avall que tinguem el mercuri del termòmetre, durant tot l’hivern el veiem transitar pels nostres carrers tan campant, tot despitralat amb camisa de màniga curta com al ple de l’estiu i sense cap mena de samarreta a sota. Ni abrics, ni jaquetes, ni jerseis, ni gorra per cobrir la calba, ni molt menys bufandes. Fora accessoris inútils! El més curiós del cas és que l’home no ha pescat ni un trist refredat per guarnir el seu historial clínic. “¿Para qué quiero yo los catarros?”, bromeja, mentre assegura que l’única sa-

marreta que porta és la que li va donar la seva mare en néixer, és a dir, la pròpia pell.

Malgrat les seqüeles d’un greu accident de camió que va patir quan tenia 24 anys, fet que el va deixar 72 dies en estat de coma i el cos trinxat per totes bandes, tal com encara ho recorda la seva pronunciada coixesa, ell atribueix aquesta resistència al fred a la seva infantesa, que va estar marcada per les penúries econòmiques i pels tips de tremolar (aleshores, sí) que es van haver de fer tant ell com les seves tres germanes a causa de la manca de recursos, de llenya i de roba d’abric en unes terres manxegues molt castigades per les gelades.

Nascut a Valdepeñas i criat a San Carlos del Valle (Ciudad Real), el Manuel va patir en primera persona la misèria per la circumstància familiar de tenir el pare afectat de paràlisi i una mare que feia mans i mànigues per criar tota aquella canalla.

El Manuel davant de la porta lateral de la residència Sant Antoni Abat (Foto: Paco Nogueira García)

El fred intens que tant va patir a l’edat infantil el va immunitzar da tal manera de per vida que, per més gèlida que sigui la temperatura, ell puja i baixa pel carrer de

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 l’Hospital —el vial més canyer de tot el poble quant a rasca hivernal— amb la seva camisa d’estiu fina com un tel de ceba. Talment, com si dugués una bomba de calor incrustada als ossos.

Camioner jubilat resident a Badalona i divorciat des de fa cinc anys, després de viure sol una temporada el Manuel va decidir fer un pensament i buscar una residència d’avis per estar més assistit

en cas de malaltia. Gràcies a les rutes que feia com a transportista cap al port de Tarragona coneixia l’Arboç de passada. Quan trobà l’oferta del nostre geriàtric, a través d’Internet, no s’ho pensà dues vegades i aquí va fer cap. “De los 25 residentes soy el más joven y el único que sale a la calle, pero ya me he echado algunos amigos en el pueblo y lo paso bien. No necesito más”.

25

Qui no pugui reprimir un pensament de sorpresa en veure el Manuel tan prim de roba en ple hivern, ara ja sabrà que tot té un per què: el nostre personatge, al contrari de quan era petit, té l’armari ple de roba, gràcies a Déu, però no en fa ús perquè ja no la necessita. Ara ja pot dir que no se la posa perquè no li dóna la real gana.

EL BRESSOL DE LES PUNTES DE COIXÍ

SERGI SEDÓ I FABREGAT GERENT DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUSEU DE PUNTES DE COIXÍ DE L’ARBOÇ

El nou carnet de l’Escola de Puntaires de l’Arboç permet gaudir de diversos avantatges comercials La Fundació Privada Museu de Puntes de Coixí (FPMPC) i l’Ajuntament de l’Arboç han creat el nou carnet de l’Escola de Puntaires de l’Arboç amb la voluntat de dinamitzar El nou carnet de les alumnes de l’Escola de l’economia del muPuntaires de l’Arboç nicipi. El nou carnet és nominal, per la qual cosa se n’ha fet un per a cada alumna.

D’aquesta manera, s’ha aconseguit que diversos comerciants ofereixin descomptes en els seus productes a aquelles persones que demostrin que són alumnes de l’Escola a través del seu carnet.

D’altra banda, el resultat d’un petit estudi que ha realitzat la FPMPC sobre la procedència de les alumnes ha determinat que més del 70% vénen de fora de l’Arboç. Aquestes persones són un mercat potencial molt important per als nostres comerços, sobretot en un moment tan difícil com és l’actual. Per tant, calia crear una identificació per a cada alumna i cercar avantatges entre els comerços per incentivar que les alumnes de l’Escola de Puntaires comprin als establiments de la vila.

Diverses puntaires amb el seu carnet

En aquest sentit, el regidor de Turisme i Promoció Econòmica, Alfons Ribas, explica que “l’Ajuntament busca fórmules per incrementar el volum de transaccions comercials que es realitzen a la vila”. Ribas també afegeix que “la solució aplicada, en el cas de l’Escola de Puntaires, és un magnífic exemple de com una oportunitat es pot convertir en una realitat que dinamitza i incrementa el volum de negoci dels nostres comerços”.

D’aquesta manera, tant la Fundació com l’Ajuntament animen els establiments a apropar-se a l’Oficina de Turisme per tal que proposin nous avantatges per al carnet de l’Escola de Puntaires.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

26

EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA

BLAI ROVIROSA MORGADES DIRECTOR DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE L'ARBOÇ

5è aniversari de la Biblioteca Aquí teniu la segona part de l’especial 5è aniversari de la Biblioteca. En aquest número parlarem breument de l’arribada del mobiliari, de la senyalització i de la col·locació del fons bibliogràfic.

L’arribada dels mobles Tal com comentàvem en l’anterior article, tot i que les biblioteques han esdevinguts molt més que magatzems de llibres, una biblioteca sense llibres no és una biblioteca. Doncs el mateix passa amb els mobles: una biblioteca sense mobles no és una biblioteca. Al febrer de 2008 van arribar els primers mobles. En aquestes dues imatges us mostrem els mobles de la Sala Infantil acabats d’arribar i de muntar:

per, posteriorment, omplir-los de llibres, DVD, CD, revistes i tot allò que forma el fons de la biblioteca. Les dues fotografies següents corresponen a la Sala Infantil amb el mobiliari ben col·locat, alguns dels llibres i altre material que hi trobem.

La Sala d’audiovisuals i revistes muntada i les taules i cadires que corresponen als punts de lectura de la biblioteca.

Després de tot això, un cop calculat l’espai que necessitaríem per a cada matèria i per a cada suport, i amb les mobles muntats, la següent feina era posar-ho tot al seu lloc.

En el proper número parlarem de la finalització de recepció i del muntatge de tot el material (ordinadors, taulells, etc.) i de la inauguració, que va tenir lloc el 9 de maig de 2008, un dia molt plujós.

A continuació us mostrem les cadires, tal com ens van arribar, i els mobles per tal de col·locar-hi els CD:

Retolació i senyalització Un dels passos importants a l’hora d’organitzar una biblioteca és tenir clar què cal senyalitzar i com cal fer-ho. Per aquesta part del muntatge de la biblioteca vam escollir dos tipus de senyalització: una per a les sales i espais de la biblioteca i una altra per a les prestatgeries.

Per a la senyalització de les sales vam escollir el mateix color que el logotip de la Biblioteca. Aquest és el resultat.

Muntatge i col·locació dels mobles La feina que ens tocava fer era col·locar els mobles al seu lloc i deixar-ho a punt

NOTÍCIES

Nou llibre de l’IEP per als socis INSTITUT

D’ESTUDIS PENEDESENCS

Seguint la col·laboració amb l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP), la Biblioteca ja ha rebut una nova publicació. Es tracta del llibre El Penedès sota les bombes.

Recordem a tots els socis de l’IEP que poden passar a recollir els exemplars a la mateixa Biblioteca.

Per a les prestatgeries, vam escollir un color que quedés integrat amb el color dels prestatges.

Imatge de la portada

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Fins ara ja s’han dut a terme dues sessions més del Club de Lectura.

En concret, el passat 20 de desembre de 2012 va tenir lloc la tercera sessió del Club de Lectura, que va girar al voltant de la lectura de la novel·la Jo he servit el rei d’Anglaterra, de Bohumil Hrabal.

Una novel·la txeca molt irònica i carregada de ritme que ens explica la vida del cambrer Jan Dite.

Tal com anem fent darrerament, veiem la pel·lícula d’alguns dels llibres que llegim.

27

En aquest cas, vam disfrutar de l’adaptació del llibre.

D’altra banda, el 16 de gener es va fer la quarta sessió del Club amb el llibre Un gir decisiu, d’Andrea Camilleri. És un clàssic de la novel·la negra italiana que té com a eix principal el comissari Montalbano. També es va repartir la següent lectura, La princesa de Jade, de l’autora Coia Valls. És una novel·la històrica i d’aventures que ens remonta a l’edat de l’imperi bizantí.

ACTIVITATS

Dues noves sessions de l’activitat “Llegir <per> parlar”

Visites escolars

El passat 19 de desembre de 2012 es va dur a terme una tertúlia de la lectura del llibre Conte de Nadal, de Charles Dickens, mentre que al gener fou Trampa de foc, de Núria Martí. L’activitat gira al voltant de la lectura d’un petit llibre, de català fàcil, del qual es comenten diferents aspectes que hi van sortint, sempre en català. La moderació de la tertúlia va a càrrec de Montse Espar, tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

Com és habitual, des de l’obertura de la Biblioteca col·laborem amb l’institut de l’Arboç. Durant el mes de gener i febrer, la Biblioteca va organitzar visites guiades a l’equipament per als alumnes de 1r d’ESO de l’institut. La visita consisteix a explicar els serveis que s’ofereixen (horaris, normatives, edifici, etc.) i una visita comentada pels diferents espais que podem trobar a la Biblioteca. Així doncs, per la Biblioteca han passat més de 140 nens.

Aquesta activitat es realitza en col·laboració amb el Servei de Català del Baix Penedès.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

28

EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME GORETTI VILA PUJOL

L’Encarna Almeyda Urgell va néixer al número 9 del carrer Tallat. És filla de la Rosa Urgell Recasens (de ca l’Urgell de l’avinguda dels Herois de 1808) i del Mateu Almeyda Villoria, qui fou factor de la Renfe a l’estació de tren de l’Arboç entre els anys 1946 i 1956. Posteriorment, la família Almeyda-Urgell es traslladà a viure a Vilafranca del Penedès amb motiu de l’ascens professional del pare, el qual, després d’estar quatre anys a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, esdevingué tècnic d’organització a la Secretaria de la 5a zona, radicada a l’estació de França de Barcelona, fins que va jubilar-se. Posteriorment, la família Almeyda-Urgell s’instal·là a Andorra, on encara resideix la mare, ja vídua, des de fa catorze anys.

Actualment, l’Encarna —la tercera dels cinc fills del matrimoni— torna a viure tota sola a l’Arboç i treballa en una pastisseria de Vilafranca del Penedès.

Nom i cognoms i edat de la col· leccionista: Encarna Almeyda Urgell (60 anys) Nom de l’objecte col·leccionat: Mussols Nombre actual de peces recollides: 700 peces, aproximadament Data d’inici de la col·lecció: Fa uns 25 anys, més o menys Per què col·lecciones això i no una altra cosa?

Va ser ben bé per atzar. Un dia en vaig comprar algun i em va agradar. Des de llavors, la família i els amics me’n van regalant. Agraeixo més un mussol que qualsevol altra cosa.

També tens estris de cuina i bany de temàtica mussolera?

I tant! De material de cuina hi tinc estalvis, un obridor, un pot per a les culleres de fusta, rellotges, imants per a la nevera, jo què sé... L’estètica del mussol dóna molt de joc als dissenyadors industrials.

I de bany tinc l’escombreta del vàter. La gent quan la veu queda ben sorpresa.

Quin espai aproximat t’ocupa la col· lecció? Quin sistema d’emmagatzematge empres?

La raconera del rebedor plena de mussols

nats), de fusta, folrats de plomes autèntiques, de petxines de mar, de cargolins de mar, etc.

Digues la mida de la peça més gran i la mida de la més petita.

La peça més petita és com l’ungla d’un dit. La més gran era un paraigüer que l’altre dia se’m va trencar; vaig tenir un disgust... Ara mateix, doncs, les peces més grans són dos mussols, un de fang i l’altre fet de petxines.

Quina és la peça més preuada? Per què?

Tinc una gran estima per totes les peces perquè la majoria són regals. Però les més preuades són les que comporten un valor sentimental, com els que m’ha anat regalant el meu fill Àlex, que, per cert, fa pocs mesos que m’ha fet àvia. També per les que són dibuixades a llapis per la meva mare; les pintades a color pels meus nebots; les fetes per ordinador pel meu fillol, etc. El fet que siguin fetes a mà ho valoro doblement, és clar.

Els tinc repartits per tota la casa. No hi ha cap habitació que no en tingui. També tinc una vitrina exclusivament per a això i unes prestatgeries raconeres ben plenes.

Quins són els punts idonis i preferents per adquirir aquestes peces?

En tinc d’arreu del món: dels EUA, del Canadà, de la Xina, de França, d’Anglaterra, etc. Com he dit, la majoria són regals que me’ls han portat d’allí.

Si és possible, calcula aproximadament la inversió duta a terme en aquesta afició.

La inversió és gairebé zero, ja que un 90% de la col·lecció són obsequis.

Recordes alguna anècdota viscuda al voltant d’aquest tema?

Fa tres o quatre anys, el dia del meu aniversari els meus nebots es van presentar a casa amb un mussol de veritat, i aquest detall em va fer molta il·lusió. Era al vespre, i el vam fer volar una estona per casa i després pel carrer Major i per davant de l’església. Alguns veïns s’ho miraven divertits. Va ser una gran sorpresa, però no me’l vaig poder quedar perquè és un animal protegit.

Enumera els diferents materials amb què tens plasmats els mussols (fang, ceràmica, vidre, paper, punta de coixí, plàstic, etc.): Començant pel mussol que jo mateixa porto tatuat a l’espatlla (va ser un regal dels pares del meu fillol quan vaig fer els 50 anys), en tinc de tots materials, usos i textures: de fang, de ceràmica, de vidre, de paper (dibuixats o pintats), de punta de coixí, de macramé (fils gruixuts tre-

Viver de figures en un altre racó de ca l'Encarna

L'escombreta del lavabo feta mussol.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

29

EL RACÓ DE LA POSTAL

JOSEP PLANA I PONS MEMBRE DE LA JUNTA DEL CERCLE CARTÒFIL DE CATALUNYA

S’Inclou la postal 1.249 d’Àngel Toldrà Viazo, una postal panoràmica de l’Arboç considerada la més antiga de sèrie oficial i d’autor de la nostra vila, datada de l’any 1908. Aquesta postal segueix el costum habitual d’aquest autor que la primera de cada tirada sigui de “vista general”. Toldrà és l›autor més estudiat pels investigadors cartòfils, i té més de 4.700 postals diferents de Catalunya, les Illes, Vinaròs, Tafalla, Tudela, Villareal (Àlaba), Zumárraga, Tolosa i Andorra. Tornant a la postal que es publica, podem destacar quatre coses: • L’afirmació que fa qui l’escriu: “Aquí hi ha molt de soroll”. L’Arboç estava de Festa Major, per la qual cosa hi havia molts trons i carretilles.

• “Ai, s’ha mort el pare del Jané i és l’oncle del representant”. Desconeixem de qui es podia tractar.

• “D’aquestes no en tens cap”. Podem creure que ja es tractava d’una col·leccionista de postals, probablement la senyora Maria Cuscó de Vilafranca del Penedès.

• I per últim, el detall del segell núm. 269 “Edifil” de 10 cèntims d’Alfons XIII color vermell en posició de cap per avall, signe inequívoc que en aquella època no era precisament reialista o monàrquic.

He triat precisament aquesta primera postal de sèrie de l’Arboç ja que en la molt interessant exposició de fotografia “El present de la vila de l’Arboç a través del passat”, dels senyors Arnan, Figuerola i Simón, que encara es pot veure a l’entrada de Cal Rossell i a l’Auditori, s’hi poden apreciar tres postals d’Àngel Toldrà, tres de Roisin, dues de Thomas, dues de Raymond i una d’Oriol. És evident que en aquesta exposició no s’han tingut en compte els verdaders autors de les fotografies que s’hi exposen, i que fins i tot aquelles postals que porten el nom de l’autor al davant i les altres al darrere han estat ignorats, així com les de l’autor local Ramir Guasch.

Per a millor informació sobre l’obra fotogràfica i editorial d’Àngel Toldrà Viazo, detallo per ordre d’aparició les postals publicades i que en el seu moment es van vendre a la Sastreria Amiguet: 1249 1250 1251 1252 1253 1254

ARBOS Vista general Ábside de la Iglesia Giralda Roquer Calle Mayor Casa Gener Lago de la Casa Gener

1255 Rambla Gener 1256 Miranda de La Badalota 1257 La Puntayre (la vella de

cal Coll) 1258 Un taller de encajes al

aire libre 2544 Plaza de la Constitución 2545 Torre del Bell Esguard 2546 Interior de la Iglesia Parroquial 2547 Hospital en construcción 2548 Castillo feudal de Castellet 2549 Torre La Giralda: Patio de

los Leones 2550 Taller de encajes al aire libre 3196 Lunes de Pascual en la Fuente 3197 Villa Antoñita 3198 Tipo popular

3651 Vista general 3652 Casa Gener y Batet 3653 Miranda de La Badalota 3654 Artística senyera de l’Or

feó Arbossenc 4612 Lago de la Casa Gener y

Batet 4613 Taller de encajes al aire libre 4614 Patio del Hospital 4341 Feria de Santa Lucía 4342 Salón de Embajadores

de la Giralda 4343 La Giralda Aquestes són les 30 postals fotografiades per Àngel Toldrà de la nostra vila. A més, el mateix autor va fer 26 postals del Baix Penedès: 24 del Vendrell i dues de Banyeres del Penedès.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

30

L’AJUNTAMENT DE L'ARBOÇ INFORMA La campanya “Nadal infantil a l’Arboç 2012” va oferir diverses activitats per als més petits Del 27 al 31 de desembre de 2012, l’Ajuntament de l’Arboç va organitzar cinc dies d’activitats nadalenques gratuïtes adreçades als infants de la vila sota el lema “Nadal infantil de l’Arboç 2012”.

Així doncs, el dijous 27, al Pavelló Municipal d’Esports, va tenir lloc l’espectacle de la Mini Disco Làser Show a càrrec de Rufino i l’espectacle de màgia infantil “Deixa’t il·lusionar”, per part d’Òscar Masdeu. El divendres 28, al mateix pavelló, es va organitzar una gran ludoteca de jocs tradicionals en la qual la canalla va poder triar entre més de 30 jocs vinguts dels cinc continents. El complex esportiu també va ser l’escenari, el dissabte 29, d’una selecció de jocs per als més menuts anomenada “El jardí dels petits”, que va comptar amb la presència de l’inflable gegant “El drac, el monstre llegendari més divertit”. El diumenge 30, les activitats van tenir lloc a la plaça de Catalunya, davant del CAP, on es va dur a terme l’activitat “Titellarium”, el taller de titelles “Reis d’Orient” i la visita del

carter reial, que va recollir les cartes de tots els nens de l’Arboç. Finalment, el dilluns 31, també a la plaça de Catalunya, els infants van poder gaudir de diversos inflables.

D’altra banda, el dissabte 5 de gener, a les 12 del migdia, els pregoners reials van anunciar l’arribada de SM els Reis d’Orient pels carrers de la vila amb l’acompanyament musical de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès (EMMTP). A 2/4 de 7 de la tarda va tenir lloc el moment més esperat i àlgid de la jornada amb la gran Cavalcada de Reis, que també va comptar amb l’acompanyament de l’EMMTP. Abans d’iniciar el recorregut, Ses Majestats van visitar els avis de la residència Sant Antoni Abat per oferir-los uns obsequis. En arribar a l’església de Sant Julià, els Reis van fer la tradicional adoració al pessebre vivent. A continuació, acompanyats de les autoritats locals, van pujar al balcó de l’Ajuntament per dirigir unes paraules amb un clar missatge de pau al món en diversos idiomes als infants de l’Arboç.

També van demanar que els petits es tornin a portar bé durant el 2013. Tot seguit, la plaça de la Vila es va omplir de confeti i serpentines i una pluja de glo-

Milers de visitants van passar per l’Arboç amb motiu de la 801a edició de la Fira de Santa Llúcia La Fira de Santa Llúcia de l’Arboç 2012, que va tenir lloc els dies 7, 8 i 9 de desembre, va tenir un èxit de participació rècord i un cost zero per als arbocencs.

Pel que fa al nombre de participants i visitants, el balanç fou molt positiu, ja que va superar amb escreix l’afluència de visitants de l’edició anterior. Durant els tres dies de gran moviment comercial i turístic, l’Arboç es va convertir en la capital catalana de la punta de coixí i en un dels punts de referència a Catalunya. En aquesta darrera edició, es van programa diverses novetats que van tenir una gran acceptació, com ara un gran sorteig que tenia com a primer premi un magnífic ventall obra de la prestigiosa puntaire arbocenca Mercè Ribas. D’altra banda, es va modificar la distribució de la Fira en tres àrees temàtiques: la infantil, la multi-

bus va caure del cel per fer les delícies dels assistents. Per finalitzar la festa més important de l’any per la canalla, la comitiva reial es va dirigir al local Arbosense, on els Reis van fer l’última recollida de cartes i van repartir caramels per a tota la mainada. Tot seguit, i com és tradició, van apropar-se a algunes llars per entregar els regals personalment als infants.

La Cavalcada de Reis va estar organitzada per l’Ajuntament de l’Arboç amb la col·laboració de l’Associació de Dones Arbocenques (ADA).

Els Reis d’Orient saluden als infants des del pessebre vivent. (Foto: Paco Nogueira García)

de puntaires procedents de les quatre demarcacions catalanes, de la Comunitat Valenciana, de l’Aragó i de CastellaLa Manxa. En el marc de la trobada de puntaires es van lliurar els premis del II Concurs Nacional de Punta de Coixí de Catalunya, que va tenir les següents guanyadores: Premi de punta arbocenca: Maria Raya (Escola de Puntaires de l’Arboç) Premi de blonda: Aïda Pou (Escola de Puntaires de l’Arboç) Premi de punta geomètrica: Loli Rodríguez (Escola de Cunit) Premi d’estil lliure: Carme Quilera (Escola de Sant Andreu de la Barca)

La plaça d’Antonio Machado plena a vessar de puntaires i visitants

sectorial i la puntaire. El resultat fou una fira molt més compactada, fet que va suposar una major comoditat per als visitants. El moment àlgid del cap de setmana fou la presència de més d’un miler

L’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, afirma que “ha estat una gran Fira, amb un gran èxit de participació, ja que els carrers de l’Arboç han estat plens de gom a gom.

Personalment, i com a alcalde, estic molt satisfet”. Capítol a banda mereix el balanç econòmic de la Fira, fet que es demostra que per segon any consecutiu

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 s’ha aconseguit realitzar una fira a cost zero. En aquest sentit, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Alfons Ribas, explica que “gràcies a la col· laboració de tots els arbocencs, a més del gran esforç fet per part de tothom, hem tornat a aconseguir una Fira lluïda, amb un gran impacte econòmic i una projecció exterior per 0 euros”.

L’Ajuntament de l’Arboç crea l’Oficina del Nucli Antic El passat 24 de gener va entrar en funcionament l’Oficina del Nucli Antic (ONA), un servei que ha estat possible gràcies a una acció ocupacional i de desenvolupament local en el marc del projecte “Tre-

31

ball als barris”. Tant el consistori arbocenc com el “Projecte d’intervenció integral del nucli antic” són beneficiaris del Pla de Barris impulsat per la Generalitat de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu.

L’Oficina del Nucli Antic està ubicada a la tercera planta de la Casa de Cultura i atendrà al públic cada dilluns i dijous de 10 h a 12 h i els dijous a la tarda de 17 h a 19 h. Al capdavant del servei hi ha un agent cívic que tindrà com a funcions principals apropar els serveis municipals a la ciutadania del nucli antic, fomentar el civisme i difondre i executar programes i actuacions entre la ciutadania, així com registrar les incidències que es produeixin.

La tercera planta de la Casa de Cultura, al carrer Major, 37, acull l’ONA.

LA POLICIA LOCAL DE L’ARBOÇ INFORMA

Balanç de les actuacions efectuades per la Policia Local de l’Arboç durant l’any 2012 Tant en aquest número com en els dos següents resumirem les actuacions que va dur a terme la Policia Local de l’Arboç a la vila durant el 2012.

Diligències penals Any 2012 Robatoris amb violència o intimidació 12 Robatoris silenciosos 0 Robatoris amb força 31 Robatoris a l’interior dels vehicles 36 Violència de gènere* 3 Amenaces o insults 11 Desobediència a l’autoritat 1 Alcoholèmia penal 8 Seguretat viària 3 Trencament de condemna 2 Delictes contra la salut pública 2 Propietat intel·lectual 0 Furts 34 Danys 54 Falta de lesions 5 Delicte de lesions 1 Estafa 8 Exhibicionisme 0 Suïcidi (informatives)* 1 Robatoris d’ús de vehicles 5

Recuperacions de vehicles 3 Pèrdua de documentació 61 Denúncies de fora de la localitat 82 Altres 29 Total de fets delictius

392

Hi ha hagut un petit increment dels delictes respecte a l’any 2011, però s’ha de tenir en compte que moltes denúncies que es recullen en aquesta prefectura són d’altres municipis. També és important veure que durant l’any 2012 el nostre municipi no ha patit cap robatori silenciós, però hem de lamentar tres delictes per violència de gènere en els quals hem hagut d’actuar.

La majoria dels delictes de robatoris amb violència o intimidació han estat per estrebades, malauradament a la gent gran, als quals han sostret l’or (cadenes, joies, etc.), ja que el context de crisi econòmica que patim ha provocat que l’or pugi significativament el seu valor. És per això que recomanem que no es portin joies de valor posades, perquè de vegades, a part del valor econòmic o sentimental que pot tenir la joia, el problema és que si ens resistim el lladre ens pot tirar a terra, fet que pot ser un greu problema en el cas de la gent gran.

Remarcar també els delictes relacionats amb la seguretat viària, els quals són fruit dels controls que la Policia Local de l’Arboç ha efectuat en tot el municipi conjuntament amb els Mossos d’Esquadra del Vendrell i la Guàrdia Civil. Del tota de controls efectuats s’han fet un total de 23 denúncies administratives per alcoholèmia i per tinença i consum de drogues tal com preveu la Llei 1/92. En aquests controls s’han denunciat, a través del Servei Català de Trànsit, 33 conductors per no tenir l’assegurança del vehicle, per no haver passat la inspecció tècnica de vehicles (ITV), per conduir amb el permís de conduir sense punts, etc.

Detinguts: 8 Imputats NO detinguts: 12

Els imputats no detinguts de l’any 2012 són bàsicament per alcoholèmies positives penals, per delictes de trencament de condemna o per atemptar contra l’autoritat per desobediència. Alguns detinguts han estat enxampats in fraganti mentre cometien un delicte, com ara un robatori amb força o bé duien a terme accions contra la salut pública (drogues), així com derivats d’altres tipus d’actuacions.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

32

JOVES QUE S'OBREN PAS JORDI RIBÉ CORTÉS

Entrevistem Judith Esquibel Cuenca.

Té 23 anys, és de l’Arboç i estudia quart curs d’Educació Infantil a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Coma-ruga

Per què vas decidir fer el grau d’Educació Infantil?

La meva resposta no serà: “Perquè m’agraden els nens”, que és molt habitual. Sí, m’agraden els nens, però el que em va motivar a iniciar aquests estudis va ser la importància d’aquesta professió en la societat. L’educació és la base de tota societat, s’eduquen als adults del futur i de nosaltres depèn la societat del futur. Hem de crear infants amb il· lusió i ganes de tirar endavant, de lluitar davant de qualsevol impediment i que siguin crítics amb les injustícies, que no es deixin trepitjar. Una de les coses que més m’agrada d’aquesta professió és l’actitud d’innocència dels infants, motivats i il·lusionats per qualsevol aprenentatge que es presenta, sense cap tipus de maldat cap als altres i capaços d’expressar tots els sentiments que els hi apareixen. Crec que els adults hem d’aprendre molt d’ells.

Un cop acabats els estudis obligatoris, quina direcció vas seguir?

Quan vaig acabar l’ESO tenia molt clar que volia fer el batxillerat, però em decantava més cap als números i les ciències, per la qual cosa vaig decidir fer el batxillerat científic-tecnològic. Recordo que el segon any de batxillerat va ser molt angoixant i vaig acabar molt cansada, motiu pel qual vaig decidir (tot i que

els mestres i els pares em van intentar convèncer perquè fes el contrari) que no volia fer la selectivitat, que volia treure’m el carnet de cotxe i decantar-me cap a la formació professional (FP). Em vaig preinscriure en un cicle formatiu de grau superior d’Anatomia Patològica i Citologia (res a veure amb el que he acabat fent), però hi havia pocs centres que l’impartissin i molt poques places, així que em vaig quedar fora i totalment perduda, no sabia què havia de fer ni on anar. Com a alternativa vaig pensar en l’educació infantil, que sempre m’havia agradat, però ho havia deixat de banda. Així doncs, vaig anar a diferents centres on l’impartien i vaig aconseguir una plaça a l’IESM Ferran Tallada del Carmel (Barcelona).

Vaig gaudir tant durant aquells dos anys que no vaig dubtar a preinscriure’m a la universitat per seguir estudiant la carrera. Gràcies a la nota vaig poder entrar a la URV en la primera promoció del grau d’Educació Infantil de la SEU Baix Penedès (Coma-ruga), on porto casi quatre anys.

Quines són les assignatures que més t’agraden?

Les assignatures que més m’agraden són les de psicomotricitat (estic fent la menció de psicomotricitat, semblant a una especialització), ja que en edats precoces de 0 a 6 anys és una eina imprescindible d’aprenentatge i de prevenció de carències físiques i afectives.

El moviment és fonamental per al desenvolupament integral de l’infant i de la seva personalitat, per tant la psicomotricitat afavoreix el desenvolupament global i li permet acostar-se als aprenentatges escolars. Per aquest motiu és important la psicomotricitat a l’escola, perquè comparteix els principis de l’educació infantil: globalitat i globalització de l’ensenyament (potenciar totes les capacitats de la persona i relacionar les diferents àrees educatives), aprenentatge significatiu (a partir d’un procés actiu, dinàmic i ple d’interaccions), metodologia activa i lúdica (joc com activitat naturals dels nens i eina privilegiada d’aprenentatge), individualització (valora capacitats i habilitats, respectant el ritme d’aprenentatge tenint en compte limitacions i ajudant a superar-les) i la vida en grup (treball cooperatiu que els ajuda a

construir-se personalment i transformar l’entorn).

Si no m’equivoco, has realitzat les pràctiques en diverses escoles. Com has viscut l’experiència?

Sí, he realitzat un trimestre de pràctiques a una classe de P5 de l’escola Sant Julià de l’Arboç (curs 2011/2012) i un altre trimestre en una classe de P4 de l’escola Les Cometes de Llorenç del Penedès (curs 2012/2013). En tores dues escoles he après i he gaudit molt, ja que m’han acollit com una mestra més. Crec que he crescut com a persona i molt com a professional gràcies a la confiança, l’autonomia, el bon clima i la flexibilitat de les escoles i de les tutores d’aula.

Quin és el teu propòsit un cop acabis el grau?

El meu gran propòsit és buscar feina, si fos possible d’educadora, però tal com estan les coses no seré exigent i em dedicaré a estudiar anglès, ja que a la universitat et demanen un nivell per poder aconseguir el títol.

En quina situació creus que es troba actualment l’educació, després d’haver patit tantes retallades per part del govern?

L’educació està anant enrere, la estan fent anar enrere. No pot ser que es perdi tot el que s’ha aconseguit. Cada cop hi ha menys mestres i més alumnes, les condicions de treball dels mestres són més precàries, apugen l’IVA del material escolar, es proposen separar nens i nenes a les aules, fer desaparèixer el català de l’escola. De veritat estem vivint en una democràcia? El que es vol aconseguir amb aquest govern és que l’educació i la sanitat es privatitzin, poder assegurar-se que l’educació no sigui una amenaça cap a ells, tenir la gent controlada i que no sàpiguen gaire. Però el que hem d’aconseguir mestres, famílies i alumnes és no deixar-nos enganyar i lluitar per l’educació pública de qualitat que s’ha aconseguit.

Si tinguessis l’oportunitat de parlar cara a cara amb el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, què li diries?

Li diria que en lloc de passar-se el dia atacant coses que no disminueixen el rendiment escolar ni entorpeixen l’edu-

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 cació, com el català a l’escola, que es preocupi per veure que som un dels països amb més fracàs escolar i quines condicions hi ha a les escoles dels països amb millor resultats, les quals inverteixen més diners en educació que en l’exèrcit, hi ha menys alumnes a les aules, eviten la desigualtat entre alumnes, milloren la qualitat de formació del professorat i intervenen aviat perquè ningú es quedi enrere, entre moltes d’altres.

Què t’agrada fer durant el teu temps lliure?

M’agrada molt fer manualitats, sortir amb els amics, sortir amb la meva parella, estar amb la família, anar a concerts, viatjar tot el que es pugui, organitzar coses pel poble (amb els joves de l’Arboç) i ballar bastons.

Participes en alguna entitat local?

Sí. Des que tenia tres anys formo part del Ball de Bastons de l’Arboç, i també en l’Associació de Joves de l’Arboç des de la seva creació.

Què és el que més t’agrada del Ball de Bastons?

El que més m’agrada és ballar, sobretot durant la Festa Major de l’Arboç. Un factor que té molt a veure és el bon ambient que hi ha actualment entre els membres de l’entitat, ja que quan tot un grup es porta bé tot funciona i sempre tens ganes de compartir sortides, sopars i viatges amb aquestes persones, que són com una petita família. Com és normal, també m’agrada molt ensenyar ballar a la canalla petita, tot i que és un gran sa-

Mar

crifici del meu temps lliure, però compensa ja que hi ha molts bons moments amb els nens i les seves famílies.

T’agrada llegir?

Sí, tot i que actualment llegeixo més llibres per fer treballs i activitats per a la universitat que per gust.

Quin és l’últim llibre que has llegit?

L’últim llibre que he llegit, deixant de banda els relacionats amb educació que llegeixo per fer treballs de la universitat, ha estat Aloma de Mercè Rodoreda. És un llibre que vaig llegir fa molts anys a l’escola, si no m’equivoco, i que vaig tornar a agafar aquest setembre per llegir-me’l durant el viatge amb avió que vaig fer a Londres. És un llibre molt maco que mostra el pas de la infantesa a la maduresa d’una noia que no ha tingut la vida gens fàcil i treu totes les seves forces per aconseguir tirar endavant ella tota sola.

Alguna pel·lícula que t’hagi agradat?

Una pel·lícula que vaig veure fa poc i em va impactar és L’onada, una pel·lícula alemanya dirigida l’any 2008 per Dennis Gansel. Et fa reflexionar del que hem après o no del passat, si la història podria repetir-se de nou, ja que demostra com és de fàcil manipular la gent. També penso que amb aquesta pel·lícula es poden treballar molts valors i continguts amb alumnes (d’institut) com ara els drets humans, els fets històrics, les causes i conseqüències de conflictes, la discriminació a partir de debats i assemblees.

33

I per últim, algun somni que t’agradaria poder realitzar?

M’agradaria obrir la meva pròpia escola bressol o aconseguir treballar en una escola bressol municipal que fos comunitat d’aprenentatge, com l’EBM Cappont que vaig visitar a Lleida, on tots els nens aprenen de manera lliure a través d’espais i propostes obertes, on pares, mestres i alumnes somien i treballen junts per complir els somnis de l’escola.

Sobretot que els infants puguin escollir el seu ritme d’aprenentatge, perquè d’aquesta manera, es poden veure conseqüències positives: infants feliços (no s’escolten plors, adaptació curta i molta calma a l’escola) sense forçar-los i tenint en compte, en tot moment, les necessitats de tots els infants (hora de la migdiada, deixar escollir, etc.). Penso que aquesta manera de treballar, tot respectant les diferències i tenint en compte les bones capacitats de tots i que cada infants pugui desenvolupar-les, dóna l’oportunitat a tots els infants d’arribar a l’aprenentatge amb un respecte i disposició igual per a tots.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

34

JOVES QUE S'OBREN PAS JORDI RIBÉ CORTÉS

Entrevistem Marc Dolcet Sadurní.

Té 18 anys, és de l’Arboç i estudia primer curs del grau de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Després, també és necessari plantejar-se sortir del país i anar a treballar a l’estranger.

Quines són les assignatures que més t’agraden?

Tenint en compte que a la universitat anem per semestres i les assignatures canvien cada mig any, em quedo amb Termodinàmica i Estructura de la Matèria, totes dues impartides pel Dr. Jou. He de dir que és un dels millors professors que he tingut.

Com són les classes a la UAB? Normalment hi ha dos professors, un de teoria i un de problemes, per a cada assignatura. Les classes duren aproximadament 50 minuts, amb 10 minuts de descans entre classe i classe, mentre que les classes pràctiques són d›una hora i tenim un parell de minuts per descansar.

Per què vas decidir fer el grau de Física?

Primer de tot vaig fer el batxillerat científic perquè tenia molt clar que m’agradaven les ciències, però no em decidia per quina en concret. La física era la que se’m donava millor i la que m’agradava més, però crec que el que em va fer decantar per aquesta va ser el fet que no m’agrada haver de triar, ja que si escullia una cosa em perdria l’altra. Vaig triar aquesta disciplina perquè és la que abastava un camp més ampli dins la ciència, des de les partícules subatòmiques més petites fins a cossos molt grans com els planetes i les galàxies.

En què consisteixen els estudis de Física? És un grau de quatre anys de durada en el qual els dos primers anys aprens els fonaments matemàtics i físics necessaris per després poder especialitzar-te en diferents disciplines dins de la física. En els dos darrers anys has d’escollir assignatures optatives per especialitzarte, com poden ser Iniciació a l’Astrofísica, Cosmologia, Fotònica, Biofísica, etc.

Així doncs, les sortides professionals són àmplies?

Les sortides es basen sobretot en la docència i en la investigació, però depèn molt del camí que un segueixi ja que pots acabar fins i tot en l’àmbit de la medicina.

Un cop acabat el grau, quin és el teu propòsit: continuar estudiant o començar a treballar?

Encara no m’ho he plantejat. La intenció és anar a estudiar un any a l’estranger, encara que això cada vegada és més complicat. A més, en acabar el grau tinc la possibilitat de fer un màster, però encara és massa d’hora per parlar d’aquest tema.

On et veus treballant quan acabis?

Una cosa és on m’agradaria anar i l’altra on acabaré. Personalment m’agradaria poder entrar en el món de la investigació i la recerca, malgrat que les places per investigar són molt limitades i és molt difícil entrar-hi.

Recomanaries aquest grau a la gent?

Més que recomanar-lo, els diria que per fer-lo han d’estar bastant segurs, ja que cadascú és diferent i està interessat en diverses coses. Per tant, haurien d’escollir el seu camí independentment de les sortides professionals, els salaris, etc.

Quines aficions tens?

Ara mateix, per esmentar-ne algunes, toco la guitarra en un grup del Baix Penedès anomenat ERROR 404 i jugo com a base al Club de Bàsquet l’Arboç.

Parlant del bàsquet, sé que ho vas haver de deixar i ara has tornat. Per què?

Bàsicament per problemes mèdics relacionats amb l’esquena. Aquests m’obligaven a fer repòs quan notava molèsties considerables, per la qual cosa ho vaig acabar deixant, Aquestes molèsties es van anar repetint i era molt frustrant haver de fer repòs setmana sí, setmana no.

Són molt durs els entrenaments?

Les sessions físiques, bastant, i les altres són tan dures com tu mateix et proposis.

Al cap i a la fi, ets tu qui escull la intensitat amb què t’entrenes.

Amb quin jugador de bàsquet t’identifiques?

Des de ben petit sempre m’ha agradat molt Dwyane Wade, jugador dels Miami Heat. Recordo que quan jugàvem al pati de l’escola sempre triava ser ell, perquè és un jugador molt hàbil que realitza uns moviments increïbles.

Participes en alguna entitat local?

Sí, des de fa uns anys formo part del Ball de Bastons de l’Arboç.

Què és el que més t’agrada del Ball de Bastons?

Sens dubte, l’ambient que es respira dins de l’entitat. Em trobo molt a gust, i considero el grup com una petita família. A més, la majoria tenim la mateixa edat, i per això crec que ens compaginem força bé. També crec que el moment més esperat per un bastoner durant tot l’any és l’instant en què surts a ballar a plaça durant la festa major. És una sensació indescriptible.

Un llibre que recomanaries.

Està vostè de broma, Sr. Freeman!, una autobiografia en la qual Richard Freeman explica anècdotes i curiositats sobre la seva vida.

Algun personatge històric?

Nikola Tesla. Gràcies a ell, actualment l’electricitat arriba a milions de cases d’arreu del món. Segurament molta gent no el coneix perquè és contemporani a Edison, el qual va endur-se tots els reconeixements i mèrits científics de l’època.

I per últim, quin somni t’agradaria poder realitzar?

Doncs veure tant de món com pugui.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

35

ENTITATS

L’ADA va organitzar diverses activitats a benefici de La Marató de TV3 Ana M. Sánchez Rodríguez Els dies 8 i 9 de desembre de 2012, coincidint amb la Fira de Santa Llúcia, l’Associació de Dones Arbocenques (ADA) va programar dues ac-

tivitats a benefici de La Marató de TV3, a més d’una tercera per al dia 16 de desembre.

La primera activitat fou la venda de pastissos i coques elaborats per dones veïnes de l’Arboç en una parada davant de la porta de la Casa de la Vila. Les racions es venien a un euro, i cal dir que van tenir una gran acceptació entre el públic. D’altra banda, el dissabte 8 al vespre va tenir lloc un concert de jazz al local Arbosense a

càrrec del grup vendrellenc Avoi Jaçç Quartet, durant el qual també es van degustar bunyols i vi ranci. L’entrada-donatiu era de tres euros.

Pel que fa a la tercera iniciativa, que va tenir lloc el diumenge 16 de desembre, es tractava d’una caminada de 10 quilòmetres pel terme de l’Arboç. El tiquet per poder participar en aquesta excursió a peu tenia un preu de tres euros. En total, unes 70 persones, entre xics i grans, es van aplegar a la plaça de la Badalota per iniciar la marxa i fer l’avituallament de mandarines (fruiteria Sònia) i caramels. La ruta va trancórrer pel camí del Cementiri, el pont de Ferro, la masia Papiol, el camp de futbol de Banyeres del Penedès i la carretera de Banyeres a l’Arboç fins a arribar al local Arbosense, on els participants van degustar un suculent pica-pica.

La quantitat total de diners recaptats gràcies a aquestes tres iniciatives de l’ADA fou de 770 euros.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

36

ENTITATS

La Coral Ressò va dur a terme un excel·lent concert de Nadal per cloure l’any Josep Ribas Mestre El passat 23 de desembre de 2012 va tenir lloc el tradicional concert de Nadal de l’Agrupació Coral Ressò, que es va dur a terme en el marc incomparable de l’església de Sant Julià. Un concert que va fer gaudir els assistents d’una vetllada de marcat ambient nadalenc ja que el repertori estava format, majoritàriament, per nadales. Al matí, però, va tenir lloc la tradicional visita a la residència Sant Antoni Abat, on els avis van poder gaudir de l’emoció d’una cantada de temes nadalencs al costat dels cantaires.

El grup Galtones va organitzar una xerrada-col·loqui Maria Jané Mitjans Anna Vilanova Miravent El dilluns 28 de gener, a les 17.30 h, a les instal·lacions de l’Escola Bressol Municipal Minyons, el Grup de suport a la criança Galtones

Un moment del debat (Foto: Mònica Pons)

Pel que fa al concert, es va obrir amb una salutació de benvinguda a càrrec del cantaire i membre de la Junta Ramon Pardo. Tot seguit, Josep Ribas, membre de la Coral, va llegir un conte de Pere Calders titulat Nit de pau i bones festes per commemorar el centenari del naixement d’aquest personatge insigne de les lletres catalanes. A continuació es va iniciar el concert amb la peça Tebe poem, de la litúrgia ortodoxa eslava, i així fins a

setze cançons més, entre les quals podem destacar per la seva singularitat Bon dia d’Els Pets i la nadala Gabaren erdian, cantada en euskera. Per acabar, es va cantar la tradicional nadala catalana Fum, fum, fum, durant la qual es va demanar la col·laboració del públic assistent, que vorejava el centenar de persones. Després del concert es va dur a terme un sopar de germanor amb tots els cantaires al Restaurant As d’Oros II.

va organitzar una xerrada-col·loqui que portava per títol “Els límits i l’autoestima dels teus fills” basada en les lectures de tres llibres, així com les aportacions de tots els participants.

els fills parlin, d’Adele Faber i Elaine Mazlish.

Abans d’iniciar la xerrada es va presentar la bibliografia: Ni rabietas ni conflictos, de Rosa Jové; El nen feliç: la seva clau psicològica, de Dorothy Corkille Briggs, i Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè

En primer lloc, les mares de Galtones van presentar un resum dels temes clau de cada llibre amb exemples d’anècdotes personals en què han posat en pràctica les indicacions de les lectures. Els pares i mares assistents també van poder participar aportant les seves vivències i compartint les seves experiències amb el grup. Els punts d’interès de la majoria de les famílies foren com evitar les rebequeries, com entendre millor els sentiments del menuts i, sobretot, com fomentar l’autoestima dels petits. Alguns dels pares van agrair l’organització de la xerrada i es van mostrar interessats a llegir els llibres.

També van proposar temes per tractar en futures xerrades, com ara el son del nadó.

El cartell de la xerrada (Ruth Ràfols)

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Els gegants i els capgrossos de l’Arboç van ser presents a Masllorenç

La colla davant del Casal del Cinema Parroquial de Masllorenç (Foto: Jesús Bartolín Alcover)

El passat diumenge 27 de gener, els gegants de l’Arboç i tres capgrossos (Joan Pié, Robert Rovira i Rosa Maimó) van desplaçar-se a Masllorenç (Baix Penedès) per tal de participar en la commemoració de la victòria de les tropes catalanes de Pau Claris enfront de les de Felip IV, fet que es coneix com la batalla de Montjuïc, que va tenir lloc el 26 de gener de 1641. Aquesta festa se celebra a Masllorenç des de l’any 2004.

En aquest cas, la presència dels gegants i capgrossos arbocencs tenia com a objectiu fomentar i donar a conèixer el món geganter als veïns de Masllorenç, que enguany inicia-

Assemblea general de socis que va tenir lloc el dissabre 15 de desembre de 2012 a l'Auditori Municipal

37

ran el projecte “Fem els nostres gegants”, a través del qual l’Ajuntament de Masllorenç té la voluntat de crear uns gegants per al poble.

Després de la missa, a les dotze del migdia es va iniciar la cercavila des de la plaça de l’Església, que va transcórrer per diversos carrers de la població i va finalitzar davant del Casal del Cinema Parroquial, on es van dur a terme diversos balls per al públic assistent. En aquesta ocasió, tant el Chabran, la Llúcia com els capgrossos van ballar al ritme dels grallers Els Macabeus de l’Arboç.

Fira de Santa Llúcia 2012. Exposició fotogràfica sobre l'empresa CALESA

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

38

ENTITATS

L’Abans arriba a l’Arboç L’Arboç Acthiva’t s’ha implicat en un projecte que l’editorial Efados ja ha realitzat, amb gran èxit d’acollida, en altres municipis: Cambrils, Reus, Tarragona, Torredembarra, Valls, etc. Es tracta que a l’Arboç també puguem disposar d’un llibre de referència quant a imatges retrospectives a través d’un gran recull fotogràfic i documental format per fotografies locals (la previsió és que se’n puguin reunir al voltant d’un miler) amb una antiguitat mínima de 35 anys (del 1978 cap enrere), referides a qualsevol temàtica d’interès general: la transformació de carrers i edificis; els paratges rurals; les festes, el folklore i les tradicions; les puntes de coixí; la cultura, el lleure i els esports; les fàbriques, botigues i els

tallers; els oficis tradicionals; les fires i els mercats; les efemèrides i els personatges més característics, diverses curiositats, etc.

Això significa que, a part de la valuós fons de què disposa l’Arxiu Arbocenc, ja estem escorcollant altres testimonis gràfics procedents de postals antigues i instantànies obtingudes per part de fotògrafs locals.

Però, sobretot, serà fonamental la col·laboració de les famílies arbocenques que ens puguin facilitar fotografies procedents dels seus àlbums particulars. Les imatges inèdites i alhora interessants que ja ens estan arribant per aquesta banda ens confirma el potencial que existeix a les cases del poble pel que fa a fotografies d’altres temps que mereixen ser conegudes i compartides.

tant en temps de festa com de treball, quan nosaltres encara no hi érem, omplirà de contingut l’edició del llibre L’Abans de l’Arboç. Atès el volum d’aquesta obra, es lliurarà setmanalment per fascicles al llarg de tot un any fins completar el seu contingut. Per això us demanem la vostra participació en aquesta tasca de rescatar de l’oblit imatges d’èpoques pretèrites i agraïm totes les cessions que, de manera continuada, ja ens estan arribant (les fotos es retornen de manera immediata als seus propietaris un cop són escanejades).

L’aspecte de la nostra vila amb la gent que la poblava i li donava vida

Curs d’informàtica per a la gent gran Actualment, molts avis i àvies veuen com els seus néts utilitzen els ordinadors, per la qual cosa és encomiable que ells també vulguin ser partícips d’aquest món, encara que sigui a un nivell molt bàsic. Per això, i tenint en compte que, en general, la gent gran no està avesada a fer servir les noves tecnologies, el passat mes de desembre va finalitzar un curs d’informàtica adreçat a la gent gran. Cal dir que el balanç va ser òptim gràcies a l’alt nivell de participació. Quant a l’aprenentatge, al principi va ser lent però progressiu a mesura que avançava el curs. S’ha de valorar la voluntat de superació de la gent gran i l’afany per no estar al marge del progrés, sobretot pel que fa al món de l’informàtica.

Vist l’èxit de l’anterior convocatòria, durant el mes de febrer s’ha iniciat un segon curset que finalitzarà a mitjan març. S’ofereixen 12 places al preu de 25 € cadascuna, una quota molt assequible gràcies a la bona predisposició de la professora Montse Vallès.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Conferències sobre seguretat a càrrec dels Mossos d’Esquadra

39

El passat 12 de desembre de 2012, sota el lema “Prevenir i saber”, va tenir lloc la primera xerrada titulada “Els riscos d’Internet”, a càrrec de la mosso d’esquadra Sandra Romero. En aquesta disertació es va parlar dels perills que pot reportar la xarxa quant a estafes, fotografies infantils o bé els usos de la càmera web. En concret, es van enumerar un seguit de consells per preservar la seguretat de les dades personals i altres informacions per tal que ningú en pugui fer un mal ús.

En la segona xerrada, titulada “Els pispes assetgen la gent gran”, es van exposar un seguit de prevencions atès que els avis són el col·lectiu més vulnerable a les malifetes dels delinqüents en matèria de robatoris i estafes. Malgrat que tothom creu que ja ho sap tot, no cal perdre de vista que els lladres tenen llicenciatura i càtedra en el seu ofici, mentre que nosaltres som simples alumnes de primària.

“ALLETAMENT MATERN: UN MÓN D’EXPERIÈNCIES” ANNA VILANOVA MIRAVENT

Mametes

Congestió mamària, obstrucció, mastitis i abscés Si bé en l’article d’aquesta secció, de desembre de 2011, tractàvem les clivelles als mugrons com a mal comú, podem constatar que la segona dificultat més recurrent en el món de l’alletament matern en la nostra àrea d’influència és la mastitis, és a dir, la inflamació de les mames. Tot i l’ús generalitat del mot “mastitis”, cal diferenciar entre una congestió mamària, una obstrucció dels conductes, una mastitis i un abscés.

Amb tot, les quatre casuístiques tenen com a principal símptoma el dolor als pits, i com a tractament de totes aquestes situacions es recomana buidar bé els pits (sigui per succió del bebè o amb extracció artificial). Anem per parts.

Congestió mamària La congestió acostuma a aparèixer després del part, quan hi ha la pujada de la llet. És la sensació de tenir un pit ple de llet i amb molta tibantor. Els pits pesen, s’inflamen i augmenten de volum a causa d’una major afluència sanguínia i de líquid limfàtic, junt amb una incipient producció de llet. Aquesta congestió mamària també s’anomena ingurgitació mamària.

Tractament:

• Calmar l’inflor, després de la presa, amb fred, fins i tot, amb una fulla de col en contacte amb el pit (evitant el mugró i l’arèola). Funciona! (per pròpia experiència).

La pressió inversa suavitzant (PIS) és una tècnica per aconseguir que l’arèola estigui més tova abans de posar el nadó a mamar, quan el pit es troba congestionat. Es tracta de pressionar suaument l’arèola cap a l’interior del pit, just en la base del mugró. Existeixen tres formes d’aplicar aquest mètode:

• Posició correcta del nadó en succionar el pit • Lactància a demanda • Fer massatge al pit amb escalfor abans d’oferir-lo al nadó • Realitzar amb les mans la pressió inversa suavitzant (vegeu els dibuixos)

Mètode de dues mans i un únic pas

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

40

ENTITATS

Mastitis

Mètode de dues mans i dos passos

És un procés infecciós de la glàndula mamària. Inicialment és una inflamació produïda per una obstrucció que deriva en infecció, normalment localitzada en un pit i en un únic quadrant. Els símptomes més recurrents són febre més alta de 38,5 ºC, malestar al cos com si fos una grip, astènia i decaïment. Existeixen altres manifestacions de mastitis com la sensació de cremor, dolor intens i punxades en alletar, però sense febre. Altres tipus de mastitis es concentren en el mugró i són causades per fongs tipus càndida que transmet el bebè amb la seva boca. És possible que la llet es torni més salada durant un procés de mastitis, però no afecta de cap manera la qualitat de la llet.

Tractament:

Mètode de dos dits polzes i dos passos

Obstrucció mamària Es tracta de l’obstrucció d’algun conducte galactòfor. Els símptomes són febrícula i dolor intens en un punt molt localitzat del pit, que acostuma a posar-se de color vermell. Les causes poden ser un canvi de ritme en la succió o bé un sostenidor massa oprimit. El seu tractament és senzill.

Tractament: • Col·locar el nadó de forma diferent a l'habitual • Aplicar escalfor abans de la presa • Pressionar la zona envermellida en direcció al mugró al mateix temps que succiona el nadó • Aplicar fred una vegada s’acaba de donar el pit per calmar el dolor • Buidar bé el pit abans de passar a l’altre

• Una succió freqüent i un bon drenatge del pit són fonamentals per a una ràpida recuperació • Si la succió directa és molt dolorosa, cal extreure la llet amb un tirallets • Descansar • Visitar el metge per la prescripció d’un antibiòtic compatible amb la lactància • És molt important no suprimir la lactància materna en cas de mastitis (la problemàtica es podria accentuar i derivar en abscés)

Abscés mamari Després d’una mastitis mal curada, es pot produir un abscés mamari (una acumulació de pus en la glàndula mamària, tant en teixits orgànics interns com externs). La zona vermella dolorosa que ja veiem en l’obstrucció i que continua amb la mastitis passa a ser més vermella i brillant. Externament, la zona es mostra dura, però si es pressiona la zona interior va fluctuant. La febre ha disminuït però el dolor és més intens que en la mastitis.

Tractament: • Continuar buidant el pit • Intervenció mèdica per al drenatge del pus (si la incisió es pot produir al més allunyat possible de l’arèola, l’alletament pot continuar)

Anatomia del pit

A mode de resum, podem dir que hem de distingir entre la congestió mamària (o ingurgitació) produïda per l’acumulació de líquids i sang en els pits en el postpart i la resta de casos. L’obstrucció

mamària seria una fase inicial d’una mastitis, que si se soluciona a temps tot queda en una obstrucció dels conductes lactífers. Si l’obstrucció evoluciona a infecció és quan apareix la mastitis, el tractament de la qual necessita fàrmacs.

I si la mastitis no es cura a temps, es produeix un abscés. En qualsevol cas, es tractaria d’un procés llarg en el temps que amb un bon suport i atenció mèdica no ha de desencadenar-se.

Dues indicacions útils: totes aquestes dificultats tenen solució. Són procesos propis de l'alletament que si no es poden evitar cal posar-hi remei. I recordeu: alletar no ha de ser dolorós!. Si amb tot sorgeix alguna dificultat, no dubteu a consultar els vostres dubtes a un expert sobre lactància.

ARTICLES D’INTERÈS: ALBA LACTÀNCIA MATERNA http://albalactanciamaterna.org/ Secció “Informació sobre lactància” http://albalactanciamaterna.org/lactancia/ obstruccion-mastitis-y-abceso LA LIGA DE LA LECHE INTERNACIONAL http://www.lalecheleague.org/ Secció “Informació sobre lactància” http://www.llli.org/lang/espanol/lactancia. html BEBÉS y MÁS http://www.bebesymas. com/ ”Cómo actuar ante una ingurgitación mamaria” ”Presión inversa suavizante: una solución a la ingurgitación mamaria”

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

41

MINYONS DE L’ARBOÇ

Apartat de correus, 78 · 43720 L’Arboç (Tarragona) www.minyonsdelarboç.cat · colla@minyonsdelarboc.cat

Sopar de cloenda de la temporada 2012

Evolució dels 10 anys de la represa dels Minyons E volució actuacions Minyons de l'Arboç Evolució d'acuacions

El dissabte 1 de desembre de 2012 els Minyons de l’Arboç vam dur a terme el tradicional sopar de cloenda de la temporada 2012 a l’hotel restaurant Don Pelayo.

Núm. de sortides

23

22

21

24

24

2011

2012

22

22

20

18 15

15

10

5

3

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

Any

2008

2009

2010

Hem recollit totes les diades des dels 10 anys de la represa, les hem puntuades segons la taula de puntuació castellera Desc. 2.0 i hem seleccionat les 15 millors diades de cada any. El resultat és el següent: Puntuaciósobre sobreles les 15 15 millors millors actuacions Puntuació actuacionsde decada cadaany any 8.000

7.591

7.341

Punts

7.000 5.688

5.610

6.000

5.371

5.138

4.617

5.000

4.392

3.660

4.000 2.833

3.000 2.000 1.000

269

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Anys

L’any 2012, amb 7.591 punts, és l’any que s’ha assolit més nivell, ja que hem fet més castells de la gamma de set i mig i hem carregat el 4 de 8.

C aigudes totals i el %% de cde adacada any any Caigudes totals i el 20

12,5 10,99

10,13 Núm. de caigudes

Tot seguit es van lliurar els reconeixements corresponents al Minyó fidel. A proposta de la Junta tècnica es va designar el jove Rafael Burrueco. El cap de canalla Paco Marín va ser l’encarregat de lliurar el trofeu i destacà que “és un nen que mai es queixa per res, tant si puja com si no, és valent i obedient”. D’altra banda, la Junta administrativa va triar la Susana Lugilde, la qual va rebre el trofeu per part del president, Jaume Ventura, que va reconèixer “el seu treball incansable per la colla, ja que és una persona que sempre hi és”. Després es va lliurar un diploma a cadascun dels 28 castellers que han estat a la colla durant deu anys interromputs.

21

Núm. de caigudes

En acabar el segon plat vam treure un pastís fet per a l’ocasió, amb figures de castellers que l’envoltaven i dues espelmes grans amb el número 10, que la canalla es va encarregar d’apagar. Tot seguit van tenir lloc els parlaments, durant els quals el president, Jaume Ventura, anuncià que no es presentarà a la reelecció i destacà que "aquest any ha estat un any per no oblidar" perquè hem consolidat tota la gamma de castells de set i mig hem carregat el 4 de 8, hem recuperat la torre de set i hem tornat al Concurs de Castells de Tarragona”. Per la seva banda, el cap de colla, Josep M. Vera, anuncià que ell dimiteix per tornar a presentar-se, va fer una valoració molt positiva de la temporada i va afegir que “per a l’any que ve, més i millor”. Per últim, l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, va tancar el torn dels parlaments.

25

11,49 10,31 10

15

7,59

7,41 10

6,45

10

10

7,61

6

6

7

4

5

%

10

8

4,08 4

4,67

5

5

1 0

0 2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Anys Serie2

Els guardonats amb el trofeu Minyó fidel 2012: Rafael Burrueco i Susana Lugilde (Foto: Ana Maria Sánchez Rodríguez)

%

Entre el 2002 i el 2012 hi ha hagut un total de 71 caigudes, amb una mitjana del 8,02%. Els últims dos anys (2011 i 2012) estem molt per sota de la mitjana de caigudes, amb un 4,08% i un 4,67%, respectivament.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

42

ENTITATS (continua de la pàgina anterior)

El 2012 ha estat l’any que s’han fet més castells de set (46), i a més s’han fet 22 castells de la gamma de set i mig, que són més castells que la suma dels 10 anys anteriors, exceptuant-ne els de l’any 2006.

Castells de77 Castells de 46

Número de castells

50 40

38

36

34

18

20 10 0

15

11 00

13

2002

2003

1 2004

31

29

30

6

1 2005

4

3

2006

2007

2008

3

1

2009

2

0

2010

2011

2012

L’any 2012 ha estat una temporada excel·lent. S’ha descarregat més vegades el 4 de 7 amb l’agulla que sense l’agulla; dels 15 intents de 3 de 7 que hem fet els hem descarregat tots; hem descarregat set vegades el 5 de 7 sense cap caiguda, a més de 21 pilars de cinc descarregats de 21 intents. També hem descarregat tres vegades el 7 de 7 (ha estat la primera temporada que provem aquest castell), amb una efectivitat del 100%, i per primera vegada a la història de la colla hem carregat el 4 de 8 i hem tornat a carregar el 2 de 7 a l’última diada de l’any a Vilanova i la Geltrú.

Anys Carregats

Els Minyons, amb les noves tecnologies

Descarregats

Castells dede7,5 Castells 7,5 Número de castells

25

22

20 15

13

10

6

5 0

00

00

00

2002

2003

2004

1

3

2

2005

2006

4

4

33 0

2007

2008

2009

0

2

2010

4 0 2011

2 2012

Anys Carregats

Descarregats

Estadística sobre el total de castells realitzats l’any 2012

Des de gairebé els inicis de la represa, l’any 2002, els Minyons de l’Arboç vam començar a utilitzar el servei de missatges per mòbil per enviar notificacions als membres de la colla. No ho sabem del cert, però segurament vam ser una de les primeres colles del món casteller a utilitzar aquest mitjà per difondre els esdeveniments de forma breu i ràpida entre tots els nostres castellers i castelleres.

En els últims anys hem potenciat les darreres noves tecnologies com a mitjà de difusió de la colla tant en l’àmbit intern com extern. L’any 2010 es reactivà el Facebook, i a final de l’any 2012 teníem més de 1.800 amics. També el 2010 s’activà el Picasa (lloc en línia per emmagatzemar fotos), al qual s’accedeix des de qualsevol lloc del món i a qualsevol hora mitjançant Internet, on trobareu més de 20.000 fotogºrafies de diades, sopars, calçotades i altres esdeveniments de la nostra colla. A final del 2010 es comprà el domini minyonsdelarboç. cat i s’encetà l’any 2011 amb una pàgina web on es pot consultar tot el referent a la colla, agenda, horaris, resultats, actuacions, història. També disposem de canal al Youtube (MinyonslArboc) des de l’any 2011. Finalment, aquest 2012 hem començat a piular des del nostre twitter @minyonslarboc, hem fet 178 piulades i tenim, de moment, un total de 470 seguidors.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

43

Premsa Fotos Picasa

Fotografies dels Minyons de l'Arboç

Any 2012 470

500

9.000

Amics Facebook

450

2000

400

1800

7.000

1600

350

6.000

1400

300

985

1000

178

200

4.000

800

150

3.000

600

100

400

50

200

0

0

Piulades

422

2.000 1.000

50 Any 2009

Seguidors twitter

Podeu llegir al nostre web tots els articles dels Minyons que s’han publicat a la revisat arbocenca Trena i peu: http://www.minyonsdelarboc.cat/ recull-de-premsa/premsa-local

4.690

5.000

1200

250

8.242

8.048

8.000

1.822

Premsa local

Any 2010

Any 2012

Any 2011

0

Any 2012

Any 2010

Any 2011

Any 2012

Fotos Picasa

Amics Facebook

Visites al web www.minyonsdelarboç.cat La web www.minyonsdelarboç.cat ha tingut 5.351 visites durant l’any 2012. El juny i l’octubre són els mesos amb més visites, amb 670 i 820, respectivament.

VisitesVisites any 2012 => 2012 total 5.351 visites any  total 5.351 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0

820 670 578

583

239

230

581

509

446

255

229

211

m br e

Podeu llegir al nostre web tots els articles dels Minyons que s’han publicat a la premsa (La Fura, El 3 de vuit, Diari de Tarragona):

de

se

m br e

re

ve

no

oc

tu b

br e

t os

te m se

ag

ju lio l

ju ny

g m ai

ril ab

ç m ar

re r fe b

ge

ne

r

Premsa genèrica

Visites any => total 5.351 visites Visites per2012 mesos

http://www.minyonsdelarboc.cat/ recull-de-premsa/premsa-generica Un total de 19 països han visitat el nostre web. L’Estat espanyol, França, Holanda i els EUA són els països que visiten més el web.

Cartells

Visites any 2012 2012 Visites per per països, països, any 10.000

També podeu consultar tots els cartells que la colla ha anat publicant:

5.158

http://www.minyonsdelarboc.cat/ recull-de-premsa/cartells-i-posters

1.000 100 10

37

36

26 11

7

4

4

2

2

1

1

1

1

1

1

1

1

Es pa ny Fr a an H ça ol an da R US eg A ne Un it B Al ras em il an y Po a lò ni a R ús si M a ar ro Su c èc Au i a st rà lia Su ïs sa R ep úb C h lic ina a Tx ec a I Ka t a za lia kh st an Pe Ill a Ré rú un io n

1

56

Visites per països, any 2012

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

44

ENTITATS

La Penya Barcelonista Salvador Sadurní va ser present a la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç Rafel Armengol Puchol Fotos: Jaume Albornà Freixas i Rafel Armengol Puchol

Lliurament del lot nadalenc a Antoni Calvet, expresident de la Penya, en representació de la seva esposa Purificación Garrido, sòcia guanyadora del premi del sorteig que es va realitzar.

Els dies 8 i 9 de desembre de 2012, coincidint amb la Fira de Santa Llúcia, la Penya Barcelonista Salvador Sadurní de l’Arboç va muntar una parada a la plaça de la Vila. Com cada any, i amb la intenció de potenciar l’esperit barcelonista, es van exposar i posar a la venda diversos objectes amb l’escut i els colors barcelonistes i de la mateixa Penya: pilotes, polos, dessuadores, banderins, samarre-

El soci Julio Rafecas, acompanyat de la seva esposa i de Quico Robles, en el moment de rebre l’altre lot.

El president de la Penya, Quico Robles, alguns membres de la Junta, sempre actius en l’esdeveniment, i l’esposa del Salvador Sadurní

tes, pins, bolígrafs, pòsters, bufandes, etc. També es va aprofitar l’ocasió per vendre loteria de Nadal de la Penya i per dur a terme el sorteig d’una magnífica panera i dos lots de Nadal (aquests últims destinats als socis).

L’afluència de visitants a la parada fou constant. A les dues de la tarda del diumenge van tenir lloc els sorteigs, i la guanyadora de la panera va ser M. Teresa Domingo, que casualment és sòcia de la Penya, que era present davant de la parada. En aquell mateix moment va rebre el premi. Durant el matí del diumenge es va apropar a la parada la Mercè Calaf, esposa del Salvador Sadurní, que va acceptar, molt amablement, fer-se una fotografia amb els membres de la Junta que van treballar per tal que la realització de l’esdeveniment fos un èxit.

El president, els membres de la Junta i els col·laboradors entreguen la panera a la guanyadora del sorteig.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

45

SALUT

MÒNICA CUADRAS ALAYO, ÒPTICA OPTOMETRISTA COL·LEGIADA 15841 ESPECIALISTA EN TERÀPIA VISUAL

Els mestres i la visió: alerta a l’escola En aquest article es pretén nombrar una sèrie de signes i símptomes que us podeu trobar els mestres dins l’aula i que us poden alertar de l’existència d’algun problema visual, agrupantlos en funció del dèficit visofuncional al que fan referència.

A partir dels 3 anys VISIÓ BINOCULAR (alineació mantinguda dels dos ulls) • Presenta dificultats per: • Interpretar l’espai tridimensional, com ara baixar escales corrent • Percebre la velocitat i direcció d’un objecte, com ara una pilota que es dirigeix cap a ell • Calcular distàncies entre objectes • Calcular profunditats i volums, com ara en jocs de punteria o quan retalla figures

• Es queixa de visió borrosa quan llegeix o escriu

• Coordinar el cos d’una manera correcta

• Parpelleja excessivament o li molesta la llum

• Localitzar una paraula exacta en una frase o una frase exacta en un paràgraf

A partir dels 6 anys

• Reconèixer el mateix símbol escrit de diferents maneres, sobretot el pas de lletra lligada a lletra d’impremta, ja que existeix una dificultat

OCULOMOTRICITAT (moviments oculars durant l’aprenentatge lector) • Salta paraules o línies quan llegeix • Es perd en el paper • Acompanya la lectura amb el dit • Mou molt el cap d’un costat a l’altre quan llegeix

• Mantenir una distribució ordenada de l’espai en el paper

• No fa les fixacions necessàries per obtenir una lectura correcta

ACOMODACIÓ (canvis d’enfocament a diferents distàncies)

• S’acosta molt al paper quan llegeix o escriu

• S’equivoca en copiar de la pissarra al quadern

• És lent durant la lectura

• Li costa enfocar de lluny • Es cansa a l’estona d’estar treballant de prop

• Necessita rellegir paraules PROBLEMES D’APRENENTATGE (percepció visual i comprensió lectora) Presenta dificultats per:

• Ordenar lletres o lletrejar paraules • Entendre el que llegeix o treure’n conclusions lògiques • Reconèixer la mateixa paraula en diferents frases o pàgines LATERALITAT i DIRECCIONALITAT (mà dominant / ull dominant) • Li costa diferenciar entre la dreta i l’esquerra • Presenta una mala coordinació corporal • Inverteix lletres (p-q / b-d) o paraules curtes (el - le) en llegir o en escriure • Col·loca els números d’algunes operacions matemàtiques (sumes, restes, etc.) desordenats, i els mou de dreta a esquerra

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

46

INTRODUCCIÓ AL MÓN DE LA PSICOLOGIA JUAN MANUEL OPI LECINA (www.juanopi@gmail.com) ESCRIPTOR, COACH I FORMADOR EN EL CAMP DELS RECURSOS HUMANS

Com gestionar i resoldre els conflictes Aquest és, sens dubte, un article de filosofia aplicada, o per ser més exactes, de filosofia per aplicar. Sí, em direu, però els conflictes són tan reals com la vida mateixa, i això de la filosofia potser no és el remei més adequat. Efectivament, d’entrada pot semblar que això dels conflictes té molt poc a veure amb qüestions filosòfiques. Però ara em toca explicar per què és una qüestió bàsicament de filosofia a la hora de treure’n quelcom positiu, de les situacions adverses.

etc., i un deteriorament de la salut física i psicològica. Per tant, podem concloure que el conflicte és el resultat del desenvolupament humà i que “afecta les relacions personals com a conseqüència de la manca d’entesa o d’interessos i desitjos oposats”.

Els conflictes sempre són negatius?

En principi, els conflictes, o qualsevol tipus de situació de fort contingut emocional negatiu, són perjudicials per a la salut mental, física i social, ja que quan hi ha mals rotllos l’entorn també se’n ressent. No obstant això, podem aprofitar els conflictes per treure’n conseqüències positives.

Aquest són alguns dels passos que caldria seguir quan es presenta un conflicte o situació indesitjada i volem gestionar-la de forma adulta i intel·ligent.

1r Per treure un profit positiu d’un conflicte l’hem de reconèixer abans que res, és a dir, adonar-nos-en que s’inicia un procés que, si no es gestiona bé, pot reportar-nos conseqüències negatives.

Per tant, disposem-nos a tractar-lo de forma intel·ligent.

2n Mantenir la calma. Amb el sistema emocional desbordat no hi ha manera d’aturar en el conflicte. Evitem respondre de forma automàtica, pensem-ho abans, comptem fins a deu abans de respondre i donem-nos missatges de calma.

3r No entrar en el terreny de les desqualificacions personals ni prendre com a greuges els comentaris de “l’altra part”. Pensem que segurament està molt ofuscat i no sap gaire bé el que està dient.

Qui promou o és la causa dels conflictes i de les situacions crítiques de la vida?

En primer lloc, hem d’acceptar que els conflictes i les situacions complicades en les relacions humanes són inevitables. Són una cosa inherent a la condició humana, i aquest és el primer aspecte per afrontar de forma eficaç i fins i tot beneficiar-nos dels conflictes. Sabem que no existeixen dues persones iguals i que tot el nostre entorn està en canvi permanent.

Aquests dos factors bàsics amb els quals hem de conviure en el dia a dia fan que les relacions humanes es compliquin i provoquin desacords, punts de vista i interpretacions diferents sobre una mateixa situació, interessos contraposats, o bé que a causa dels nostres errors o els dels altres ens trobem immersos en situacions complicades.

Les relacions entre els humans, així com els canvis, són necessaris per al desenvolupament de la nostra societat, però també hem d’assumir que són desestabilitzadors. Aquestes pressions que els canvis generen sobre les persones fan que molta gent visqui immersa en continus episodis d’ansietat o angoixa. I això acostuma a derivar en males relacions amb l’entorn, companys, amics, família,

4t Preguntar a l’altra persona si està enfadada i com i què sent. Si ens ha insultat, mai li hauríem de tornar l’insult perquè això significaria posar-nos al seu nivell.

5è Proposa alguna solució: tractar l’assumpte en un altre moment, donar per acabada la discussió, etc.

Aspectes positius dels conflictes i dificultats de la vida Per treure profit de les situacions crítiques en les relacions personals hem de partir d’una predisposició (filosofia) a prendre’ns amb calma qualsevol situació per més tensa o complicada que sigui. És una qüestió de “força mental” per interioritzar que: El conflicte i els problemes són una creació humana i, per tant, es pot preveure i evitar-la. En el pitjor dels casos, se la pot gestionar de manera que no desemboqui en alguna enganxada de més abast.

6è Si l’altra persona no entra en raó i segueix proferint insults, no ens hem de preocupar. Per més que pugui semblar que ella ha guanyat la batalla, la guerra de les desqualificacions només aporta el més trist dels triomfs. I no oblidem que: El dèbil psicològicament necessita guanyar la batalla de les desqualificacions, mentre que el fort psicològicament intenta controlar les seves emocions per evitar que un conflicte desemboqui en una tragèdia.

A quin grup voleu pertànyer?

Quins avantatges obtinc d’una bona gestió dels conflictes i de les situacions difícils? Vegem-ne alguns:  Evitar mals majors (rancúnies, odis, mals rotllos, etc.)

Serem capaços de controlar les nostres emocions. Recordem: “Qui no és



TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

47

Sí, sempre (3)

De vegades (1)

No, mai (0)

Si cometo un error sóc capaç d’admetre’l sense encolomar les culpes als altre Després d’una discussió o un mal rotllo em prenc un temps per reflexionar y analitzar si la meva conducta ha estat encertad Admiro les persones que tenen un control emocional important en situacions conflictives

capaç de controlar les seves emociones no és capaç de controlar la seva vida” Aconseguirem unes relacions més sòlides i fraternals amb el nostre entorn

En les situacions difícils, tinc molta fermesa però procuro no entrar en conflictes encara que em provoquin Acostumo a perdonar amb facilitat



Serem més respectats per tota la comunitat



 Aquesta actitud és un bon entrenament per al desenvolupament personal. Veurem com cada dia creixem més com a persones i augmenta la nostra autoestima  Forjarem el nostre caràcter, serem més amos del nostre destí perquè tindrem la serenitat per observar fredament i sense ofuscar-nos els esdeveniments de la vida i prendre decisions més encertades en el terreny personal i professional

A partir de la següent taula, comproveu com gestioneu els vostres conflictes

Quan m’insulten, espero i no acostumo a respondre amb un altre insult Crec que dels errors també es pot aprendre Quan estic en una mala situació no tinc inconvenient a demanar ajuda Les dificultats de la vida ens fan més forts

Després d’una discussió, n’analitzo les conseqüències

RESULTATS: De 0 a 10 punts Els problemes i els conflictes t’aclaparen i no et permeten ser tot el feliç que desitjaries.

D’11 a 20 punts Tens una bona capacitat per treure conclusions positives de les situacions difícils. Però encara et falta un punt de reflexió i serenitat.

De 21 a 30 punts Aprendre dels conflictes o dels errors és estar ubicat en un nivell alt pel que fa al desenvolupament personal. Enhorabona!

FELICITATS! L’arbocenca Lídia Sans de San Nicolàs va obtenir un premi relacionat amb l’accés a la universitat El passat dissabte 16 de febrer, un grup reduït d’estudiants del Baix Penedès, entre els quals hi havia Ferran Forcada Jiménez, de Bellvei, Lídia Sans de San Nicolàs, de l’Arboç, i Alex Pié Ventura, de Cunit, van rebre un premi per part de la Fundació Catalunya-La Pedrera per haver format part dels 500 estudiants

que van aconseguir les millors notes d’accés a la universitat en la convocatòria corresponent al curs 2012-2013. En aquest cas, el programa “Ajuts universitaris” fomentava i premiava l’excel·lència acadèmica. L’acte va tenir lloc al Palau de la Música i va estar presidit pel conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, a més del president de la Fundació, Antoni Sansalvadó; la directora general de la Fundació, Marta Lacambra, i Isidre Esteve, pilot de rallis i conferenciant, així com diversos representants de totes les universitats catalanes.

La Lídia amb els altres dos baixpenedesencs premiats

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

48

GENT GRAN

YOLANDA AMAYA BADILLO TREBALLADORA SOCIAL DE L’AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ

Actes de nadal realitzats a la residència Sant Antoni Abat any 2012-2013 Els mesos de desembre i gener estan carregats de festes que conviden a la preparació d’activitats per gaudir de les celebracions de dates importants com el Nadal, el Cap d’Any i l’arribada dels Reis d’Orient. Els avis residents de la FPM Sant Antoni Abat amb motiu d’aquestes realitzen diverses activitats relacionades directament amb aquesta època de l’any. A continuació detallem les activitats fetes al desembre del 2012 i al gener del 2013.

Desembre 2012 Dimarts 4: Decoració de la residència amb motius nadalencs

Diumenge 16: Visita de membres de Càritas per entregar regals als avis i a les religioses Dimecres 19: Visita d’un grup d’alumnes del Col·legi Residència per cantar nadales Dijous 20: Realització d’una activitat conjunta entre els residents, els seus familiars i el personal del centre ( jugar al bingo) Diumenge 23: Visita de la Coral Ressò de l’Arboç per cantar nadales Dimarts 25: Missa de Nadal

Dilluns 31: Al vespre, àpat de celebració del Cap d’Any

Gener 2013 Dimarts 1: Missa d’Any Nou

Dijous 3: Celebració dels 100 anys de la resident Antonieta Sans Mata Divendres 5: Visita dels Reis d’Orient acompanyats dels patges reials, l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, i la regidora de Benestar Social, Montserrat Pérez

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Celebració del centenari d’Antonieta Sans, resident a la FPM Sant Antoni Abat El passat 3 de gener de 2013 la senyora Antonieta Sans Mata va fer 100 anys, a la residència FPM Sant Antoni Abat , on resideix des de fa més de quatre anys es van organitzar diverses activitats per celebrar un dia tan especial. Per part de l’Ajuntament de l’Arboç, també es va tenir en compte esdeveniment, i l’alcalde, Joan Sans, acompanyat de les regidores Montserrat Pérez i Laura Aragón i de la treballadora social Yolanda Amaya li van entregar un regal per arrodonir la celebració, que va ser molt ben rebut i amb emoció per part de l’Antonieta.

49

ticipants oblidessin per uns instants la rutina diària i gaudissin d’una estona d’esbarjo tenint en compte l’actual situació de crisi i preocupació actuals. Al mateix temps, es pretenia recaptar diners amb la finalitat d’entregar-los als Serveis Socials municipals per atendre les persones i famílies que pateixen dificultats econòmiques.

Campanya de Reis 2013 Igual com altres anys, l’Arboç va realitzar una campanya de recollida de joguines amb la finalitat que els nens que pertanyen a famílies amb dificultats econòmiques poguessin gaudir de l’arribada de SM els Reis d’Orient i rebre joguines. Aquesta activitat es realitza conjuntament entre Càritas de l'Arboç, Creu Roja del Vendrell i els Serveis Socials de l’Arboç. Cal dir que 111 nens es van beneficiar d’aquesta campanya.

Els regals, formats per joguines i llibres, es van entregar als pares a les dependències dels Serveis Socials després de la Cavalcada de Reis.

Taller de risoteràpia El passat 23 de febrer, d’11 h a 13 h, a l’Auditori Municipal, la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Arboç, conjuntament amb el centre Intuïció va organitzar un taller de risoteràpia. L’objectiu d’aquesta activitat era que les persones par-

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

50

BESTIOLES

NEUS LLUCH ZORRILLA, VETERINÀRIA DE L’ARBOÇ

Amb la llei a la mà (tercera part) Aquesta serà l’última entrega de la Llei de protecció dels animals, en la qual parlarem dels centres de recollida dels animals, de la captura d’animals que s’han tornat salvatges i dels centres de venda d’animals.

Article 16. RECOLLIDA D’ANIMALS 16.1. Correspon als ajuntaments recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits, i controlar els animals salvatges urbans.

16.2. Els ajuntaments poden delegar la responsabilitat a què fa referència l’apartat 16.1 als ens locals supramunicipals, sempre sota el principi de la millora en l’eficiència del servei i sota l’aplicació dels preceptes d’aquesta Llei.

16.3. Els ajuntaments han de disposar de centres de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb prou capacitat pel municipi, o convenir la realització d’aquest servei amb ens locals supramunicipals o amb altres municipis.

16.6. Els ajuntaments o els ens locals supramunicipals, per si mateixos o mit-

jançant associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores del departament competent en matèria de medi ambient, han de confiscar els animals de companyia si hi ha indicis que se’ls maltracta o tortura, si presenten símptomes d’agressions físiques, desnutrició o atenció veterinària deficient o si romanen en instal·lacions indegudes.

han d’haver estat advertits en la notificació esmentada (és a dir, si has perdut el teu animal que no porta microxip, la persona que se’l troba pot posar-li el microxip passats 20 dies i el gos ja serà seu.

Recordeu que si perdeu el vostre gos amb microxip haureu de comunicar-ho al més aviat possible a l’Arxiu d’identificació d’animals de companyia o l’AIAC).

Article 17. RECUPERACIÓ D’ANIMALS

Article 18. ACOLLIMENT D’ANIMALS

7.1. L’ajuntament o l’ens local supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si escau, sacrificats tal com estableix l’article 11.2 (és a dir, per motius humanitaris o sanitaris).

18.1. Els centres de recollida d’animals abandonats o perduts han d’atendre les peticions d’acolliment d’animals de companyia, les quals s’han de formular per escrit.

17.2. El termini per recuperar un animal sense identificació és de 20 dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent i amb el pagament previ de totes les despeses originades.

17.3. Si l’animal porta identificació, l’ajuntament o l’ens supramunicipal corresponent ha de notificar a la persona propietària o posseïdora que té un termini de vint dies per recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Un cop transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot ser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que

18.2. L’acolliment d’animals de companyia s’ha d’ajustar als requeriments següents: a) Els animals han de ser identificats prèviament a l’acolliment (ningú hauria de poder deixar un animal en un centre d’acollida sense microxip; si no el porta, hauria de pagar les despeses de posar-lo). b) Els animals s’han de desparasitar, vacunar i esterilitzar. c) Cal lliurar un document en el qual constin les característiques i les necessitats d’higiene, sanitàries, etològiques (és a dir, comportament i caràcter) i de benestar de l’animal.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 d) Cada centre ha de dur el llibre de registre esmentat en l’article 21.b (és a dir, com a nucli zoològic que és).

18.3. Els centres de recollida d’animals abandonats han de disposar de les corresponents mesures de seguretat a fi de garantir la integritat física i psíquica dels animals, evitar-ne la fugida i limitar el nombre d’animals que convisquin en grups per evitar baralles i la propagació de malalties infeccioses i contagioses.

ensalvatgits a través de mètodes d’immobilització a distància.

19.2. En els casos en què la captura per immobilització no sigui possible, el departament competent en matèria de medi ambient ha d’autoritzar excepcionalment l’ús d’armes de foc i determinar

Article 19. CAPTURA DE GOSSOS, GATS I FURES QUE S’HAN TORNAT SALVATGES 19.1. Correspon als ajuntaments la captura en viu de gossos, gats i fures

51

qui ha d’emprar aquest sistema de captura excepcional (queda clar, només en casos excepcionals!).

Passarem per alt els articles referents als nuclis zoològics, els temes referents a la fauna autòctona i altres temes que ara no ens interessen com a propietaris de mascotes. La resta de la llei parla de règim sancionador, de taxidèrmia i una extensa llista de les espècies protegides de la nostra fauna autòctona. Espero haver-vos ajudat a resoldre els vostres dubtes d’àmbit legal que us puguin sorgir referent als vostres animals de companyia.

OCELLS DEL TERME DE L’ARBOÇ I ELS SEUS VOLTANTS FRANCESC ROSSELL ROVIROSA I CAROLINA ROSSELL SUMA

El tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)

La visita inesperada Era un matí d’un dia gris d’hivern. Estava llegint al balancí del costat de la vidriera que dóna al pati. Vaig girar-me un instant per contemplar l’olivera que és just al front, i, de sobte, entre les branques, vaig veure un tallarol capnegre mascle que saltava de branca en branca buscant qualsevol cosa per menjar. El fred de l’hivern i la menor presència d’insectes durant aquesta estació de l’any fa més difícil la subsistència d’aquests petits ocells que, empesos per la fam, cerquen l’aliment als jardins, a les bardisses dels patis i als balcons de les cases de l’Arboç. Cal dir que en condicions normals no els veuríem mai dins d’un poble.

El tallarol capnegre és un ocell molt comú a la zona del Mediterrani i fàcil de

trobar a camp obert, entre matolls, brolles, al bosc baix, en pins i alzines. Fa tretze centímetres, té les parts superiors o dorsals grises, les inferiors blanquinoses i el capell negre, el qual s’estén fins sota de l’ull. La gorja és d’un color blanc pur, i al voltant dels ulls té un anell ocular de color vermell intens, a més de les potes de color marró. Pel que fa a la cua, cal dir que l’enlaira freqüentment, i té les rectrius externes blanques. Per contra, la femella és molt més marró i té el capell grisós. És un au molt activa i difícil de veure, ja que és tímida i s’amaga fàcilment. Quan s’excita aixeca el pili i camina al voltant dels matolls. La sentim cantar a la primavera, i a l’estiu s’amaga a les brolles i matolls o bé en un breu vol de parada mentre dansa. Té un vol sacsejat, i quan

la sorprenem fa una nota d’alarma semblant a “txa-txa-txa-txa”, com una matraca de fusta, o bé també un "triik-triik", una ràpida xerrameca de notes aspres suaus i musicals. Canta a la part alta dels matolls i arbres baixos, on fa el niu i pon entre tres i quatre ous, encara que pot arribar a fer dues criances si hi ha bonança.

S’alimenta de mosques, erugues, aranyes i fruites a la tardor. És present en tots els territoris dels Països Catalans, però a l’hivern alguns individus emigren cap a l’Àfrica mentre que d’altres es queden entre nosaltres. A l’Arboç el veurem a camp obert, prop dels boscos del voltant del poble i més encara a la primavera, quan són més actius i s’ajunten en estols i canten dalt d’un arbust tot fent una gran xerinola.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

52

ESPORTS

JOSEP PÉREZ CARRILLO

BÀSQUET BENJAMÍ MIXT Els nois i les noies de l’equip benjamí mixt del Club Bàsquet l’Arboç sumen tres victòries després d’onze jornades disputades. L’AEE Residència l’Arboç ha assolit un total de sis triomfs en el mateix període.

D’altra banda, el Banyeres del Penedès-Bàsquet l’Arboç ja ha guanyat nou partits dels deu que ha jugat.

ALEVÍ MIXT A la jornada 11, l’equip aleví mixt del Club Bàsquet l’Arboç aconsegueix el quart lloc de la classificació provisional de la lliga del Consell Esportiu del Baix Penedès. El CEC Santa Creu encapçala la taula classificatòria, per la qual cosa que s’avança a l’AB Cunit.

PREINFANTIL FEMENÍ Les noies de l’equip preinfantil del Club Bàsquet l’Arboç ocupen la cinquena posició del grup 2, nivell B, de la lliga del Campionat territorial de Tarragona. El Manyanet Reus li-

dera el grup, i el CB Altafulla és segon.

INFANTIL MASCULÍ Quan s’han jugat les cinc primeres jornades, l’equip infantil masculí del Club Bàsquet l’Arboç puja fins al tercer lloc de la classificació provisional del grup 15, nivell C, de la fase final de la lliga del Campionat territorial.

L’AE Claret lidera la taula, mentre que el Club Patí Rapitenc és segon.

SÈNIOR Darrera posició dels sèniors del Club Bàsquet l’Arboç al grup 6 de la Tercera divisió, amb una sola victòria després de les primeres dinou jornades de lliga disputades. Els Cantaires Tortosa encapçalen la taula, seguits pel Sicoris Club.

SÈNIOR SOTS-25 Els sèniors sots-25 inicien la fase final del Campionat territorial de Tarragona amb una derrota en el seu primer partit a casa davant del CB Calafell per un contundent 24-64.

JÚNIOR FEMENÍ Les noies del Club Bàsquet l’Arboç perden el primer partit del grup 4 de la fase final del Campionat territorial.

JÚNIOR MASCULÍ A manca de només tres jornades per al final, l’equip júnior masculí del Club Bàsquet l’Arboç és setè a la classificació provisional del grup 1, nivell B, del Campionat territorial. La Salle-Ploms Reus és el líder del

L’equip sènior sots-25 (Foto: Club Bàsquet l’Arboç)

grup, seguit pel Tarragona Bàsquet.

FUTBOL FUTBOL FEMENÍ L’Atlètic Prat Va guanyar el torneig Cap Nen Sense Joguina 2012 El passat 29 de desembre de 2012 el nou Camp Municipal d’Esports de l’Arboç va acollir el Torneig de futbol femení Cap nen sense joguina 2012, una competició altruista, que va comptar amb la col·laboració de la Creu Roja, destinada a recollir joguines i aliments per al banc d’aliments de la nostra vila. Per entrar al camp s’havia de portar una joguina o bé un aliment de primera necessitat. Alguns dels millors equips de futbol femení català de l’àmbit terri-

torial van mostrar la seva solidaritat per col·laborar en aquesta iniciativa i ajudar els grups més desfavorits de la nostra societat. Un total de vuit equips, dividits en dos grups, van participar en el torneig.

Grup A - Atlètic Bellvei - Tu2x1.com (equip format per jugadores del Baix Penedès).

- FC Santboià (equip sensació del torneig per la seva joventut, de la categoria juvenil-cadet) - Jogo Bonito (format per jugadores de diferents lligues de Barcelona)

Grup B - Las Mixtas (equip format per jugadores de diferents equips de futbol camp) - Bellavista Millán (de Preferent catalana) - CD Badia - Atlètic Prat (de Preferent catalana) Després de la fase prèvia, que es va dur a terme al matí, els dos classificats del grup A foren els equips Tu2x1.com i Jogo Bonito, però aquest darrer va cedir la seva plaça al FC Santboià perquè no disposava de prou efectius. Pel que fa al grup B, es classificaren els dos equips de la categoria Preferent: l’Atlètic Prat i el Bellavista Millán.

La fase final es va disputar a partir de les quatre de la tarda, i en la primera semifinal el Bellavista

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

L’Atlètic Prat, l’equip guanyador (Foto: Futfemcat)

BENJAMINS A la jornada 15, els benjamins A del CF Base l’Arboç ocupen el cinquè lloc provisional del grup 24 de la Tercera divisió. El Sitges UE C es manté invicte i encapçala la taula classificatòria, a sis punts del segon classificat, la Penya Jove de les Roquetes. Els seus companys de l’equip benjamí B baixen dues posicions fins a la dotzena posició de la classificació provisional del grup 26 de la Tercera divisió.

Un altre equip del Garraf, el Base Vilanova i la Geltrú FP, encapçala la classificació invicte i augmenta fins a sis la diferència amb el segon classificat, el Mas Catarro CF B. Per la seva banda, els nois de l’aleví C milloren la seva classificació i pugen fins al sisè lloc del grup 27 de la Segona divisió. Es manté la lluita per les primeres posicions entre l’Escola de Futbol Base Calafell i l’Atlètic Roda de Barà, que es col·loca primer amb només un punt d’avantatge sobre els nois del Juan Ríos.

ALEVINS La UE Tancat segueix encapçalant la classificació provisional del grup 40 de la Tercera divisió, i la Joventut Bisbalenca és segona. El Gimnàstic de Tarragona G es despenja lleugerament de les prime-

53

Millán no va donar opcions al combinat de Tu2x1.com, al qual va guanyar per 2 a 6. En l’altra semifinal es va imposar l’experiència de l’Atlètic Prat davant del FC Santboià (9-2). A la final, l’Atlètic Prat va guanyar al Bellavista Millán (7-4) en un partit que va estar molt disputat, on la davantera del Prat i màxima golejadora del torneig Míriam Sánchez va marcar les diferències. Cal destacar també la

golejadora del Bellavista Vero Carrillo com una de les sensacions del torneig.

res posicions i baixa fins al quart lloc, a nou punts del líder. A la jornada 15, els alevins A del CF Base l’Arboç escalen dues posicions i són vuitens, amb quatre victòries, dos empats i vuit derrotes. Pel que fa a l’aleví B, es veu superat per l’EFB Calafell i perd la primera posició de la taula classificatòria del grup 26 de la Quarta divisió. L’equip de la Costa Daurada, dirigit per Rida el Hsiba, es troba ara a vuit punts dels arbocencs, que lluiten pel segon lloc amb l’Olivella CE.

CADETS

INFANTILS L’equip infantil A del CF Base l’Arboç ocupa la setena posició de la classificació provisional del grup 32 de la Segona divisió després de disputar-se la quinzena jornada de lliga. Dos equips del Garraf es disputen les dues primeres posicions, el Cubelles i el Vilanova i la Geltrú CF, amb un clar avantatge de set punts per aquest últim. Pel que fa als companys del B, també són setens al grup 13 de la Segona divisió, i compten amb un destacat golejador, David Blanco, amb una mitjana de més d’un gol per partit. L’Atlètic Roda de Barà A segueix liderant la taula provisional a la jornada 17, seguit per l’Escola de Futbol Calafell B, però ara empatats a quaranta-tres punts.

LLIBRERIA PAPERERIA OBJECTES DE REGAL RECÀRREGA DE MÒBILS FOTOCÒPIES

Per últim, Joan Sans, alcalde de l’Arboç, va entregar els trofeus als quatre equips semifinalistes i a l’equip de la màxima golejadora i que fou menys golejat, en aquest cas l’Atlètic Prat. El públic assistent va col·laborar activament i es van recollir dues bosses gegants plenes de joguines i cinc caixes grans plenes de menjar.

La progressió dels cadets A del CF Base l’Arboç, corresponents al grup 21 de la Segona divisió, ha estat molt bona, amb cinc victòries en els darrers cinc partits disputats. A la jornada 15 pugen fins al cinquè lloc de la classificació i es posen a onze punts del primer. La Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca B perd el liderat i queda a tres punts del Cubelles, nou líder provisional que visitarà els arbocencs al Camp Municipal d’Esports el proper 9 de març.

ELS PA i TRAGO, PRIMERS Quan ja s’han disputat tretze jornades, els veterans de l’equip de futbol set Pa i Trago encapçalen la Lliga del Consell Esportiu del Baix Penedès. El Juve Ca La Maria són segons, a sis punts dels arbocencs.

ELS SÈNIORS L’equip del Club de Futbol l’Arboç ha aconseguit mantenir una trajectòria molt bona, amb quatre victòries i un empat en les darreres sis jornades de lliga disputades. L’empat és realment important ja

FOTO CARNET MATERIAL DIDÀCTIC SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL PREMSA DIÀRIA I REVISTES FAX

Av. Penedès, 2 43720 L’Arboç Tel. i fax 977 16 79 77

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

54

ESPORTS

JOSEP PÉREZ CARRILLO

FUTBOL que es va assolir a casa del líder, l’Altafulla CE. A la jornada 15 pugen fins a la vuitena posició de la classificació provisional del grup 25 de la Lliga de futbol de la Quarta divisió catalana. El mes de març es presenta amb partits força complicats a casa del Morell i la Pobla de Mafumet, quart i tercer classificats respectivament, i el 13 d’abril reben la visita del segon classificat, l’Escuela Futbol San Pedro i San Pablo. Malgrat tot, us podem ben assegurar que la mentalitat d’aquest equip és que qualsevol rival ho tindrà molt difícil per endur-se els tres punts.

IL·LUSIÓ, MOTIVACIÓ, CONFIANÇA I ESFORÇ Després del partit contra el Creixell al Camp Municipal d’Esports de l’Arboç, que va suposar una nova victòria per 3-1, vam parlar amb l’entrenador, el president i el capità de l’equip del Club de Futbol l’Arboç per comentar la bona progressió de l’equip aquesta temporada.

Joan Josep Jiménez, que inicia la seva segona temporada com a president del CF l’Arboç i com a bon coneixedor de l’entitat ja que anteriorment havia desenvolupat també tasques directives al club durant més de set anys, comenta que a l’inici de temporada les perspectives eren simplement fer-ho de la millor manera possible, però sense gaire aspiracions tot i que mai no van descartar res.

Venien d’una temporada molt dolenta en la qual van acabar en l’última posició, i enguany afrontaven la nova temporada pràcticament amb el mateix equip, només retocant una mica algunes línies, i la situació no convidava a l’optimisme. El començament de lliga no va ser gaire esperançador, amb quatre derrotes en les quatre primeres jornades de lliga disputades i amb algun partit força desafortunat, com el que van jugar contra l’actual líder, l’Altafulla CE, que perderen per un contundent 1-8 a casa.

Pel que fa a l’entrenador, és un altre home de la casa, el José Manuel Monterde, Manu, amb una llarga experiència com a jugador i entrenador a l’equip de

L’equip arbocenc en el moment de saludar els contrincants.

la nostra vila. Explica que la raó d’aquest mal començament és la manca de confiança, amb l’afegit de no fer allò que sabem fer. Comenta que “ens calia saber què som capaços de fer i fer-ho. Volíem fer més del que sabíem. Nosaltres som un equip de patir, de guanyar partits per 1-0 o 2-1, però no de golejar perquè no tenim un davanter nat. Quan hem sabut defensar i defensar bé és quan han arribat els resultats, i no hi ha més. És així, jugar al contraatac, o a la italiana com se sol dir: defensem amb cinc o sis jugadors i busquem un contraatac. I també una mica de sort, que l’any passat no vàrem tenir. Ara fem gols amb poques oportunitats, cosa que l’any passat no passava”. El president confirma aquesta opinió i afegeix que una vegada s’ha implantat una idea clara i una manera de fer les coses i, sobretot, de creure-s’ho, aleshores els jugadors han posat la resta. “Quan estàs molt avall, les coses no et surten, penses que els arbitratges són dolents, et marquen gols molt fàcils i tot són errades”, ens comenta. Ens posa com a exemple el partit que acaben de jugar contra el Creixell CE, i que ell pensa que l’any passat no l’haurien guanyat de cap manera. “Hem marcat un gol a les acaballes de la primera part i això ens ha ajudat a tranquil·litzar-nos i a fer el nostre joc. Aquest és el joc que estem fent durant tota la temporada, i gràcies a l’en-

trenador i als nostres jugadors, ens està donant bons resultats”, conclou Jiménez.

Elliot Carrasco és el capità del CF l’Arboç. Veu que l’equip està molt motivat i amb moltes ganes de lluitar per tirar endavant els partits. Explica que “es nota que la gent s’esforça i ho dóna tot”. Si al primer partit contra el líder, l’Altafulla CE, van perdre per golejada, a la segona volta, el dia 3 de febrer, i a l’Estadi Municipal d’Altafulla, els arbocencs van empatar a un. Segons explica el Manu, aquesta és una bona mostra de la evolució de l’equip. Al primer partit, els arbocencs marxaven al descans guanyant per 1-0 i tots pensaven que guanyarien, però van acabar perdent. En canvi, el segon partit van conscienciar-se que s’enfrontaven al líder i que havien de jugar amb ordre en la defensa, esperant les oportunitats i, com deia l’Elliot, el capità, donant-ho tot fins a l’últim minut. Pel que fa al que queda de temporada, el capità ens comenta que si els jugadors mantenen el mateix nivell de motivació és possible encara pujar alguna posició a la classificació. El Joan Josep Jiménez, per la seva banda, lamenta les derrotes en els primers quatre partits ja que potser s’hauria aconseguit un millor resultat, no en tots però almenys en algun, i les coses serien diferents i s’estaria pensant en quelcom

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013 més. “Ara el que ens cal fer és seguir en aquesta línia com diu el capità, i no posar-nos objectius però fer-ho de la millor manera possible i arribar tan amunt com puguem”, assegura.

també destaca que “l’any passat també érem els mateixos i anàvem els últims. Ens preníem les cerveses junts igual que ara, encara que els resultats no acompanyessin, i això és el que més valoro”.

Si bé el president considera que s’està fent una bona temporada, també pensa que cal reivindicar aquests jugadors, ja que creu que l’afició de l’Arboç estava una mica desil·lusionada amb l’equip a causa dels resultats anteriors i pensava que no tenia gaire futur. “Amb els mateixos jugadors, i només fent-los entendre que calia fer les coses d’una altra manera, hem demostrat que no era així. Aquest és un mèrit indubtable de l’entrenador que els ha inculcat aquesta filosofia i dels mateixos jugadors que li han fet una mica més de cas”, ens comenta. “I jugant tota la plantilla!”, afegeix el Manu.

“Cap jugador s’ha quedat sense jugar en un partit. En Quarta divisió és habitual que hagi jugadors que es vesteixin i no juguin, però en aquest equip això no passa. Tots els jugadors juguen al menys 10 o 20 minuts”. Un dels fets que més destaca l’entrenador és la qualitat del grup humà. “És un gran equip, un grup de gent ben avinguts, amb amistat i sense baralles, que és el que a mi m’agrada. Ho hem aconseguit i això és el més important”, ens confessa. Monterde

Quan els preguntem com és va produir tot aquest canvi, el Manu ens comenta que va venir afavorit per diferents circumstàncies.

“Va ser una mica tot: hem canviat la roba, el vestuari, hem volgut fer una cara nova i també hi ha molta motivació. Sabem, podem i ens ho creiem”. També ens explica que l’equip porta una bona dinàmica en el tema de l’esportivitat, sense baralles, sense expulsions ni discussions amb els àrbitres i dedicant-se a jugar a futbol. “El primer partit que vàrem guanyar en camp

55

contrari després de quasi un any i mig va ser contra la Escuela de Futbol Sant Pedro y San Pablo, que aleshores era el líder de la classificació i feia nou jornades que no perdia. Penso que va ser el toc magistral perquè els jugadors s’ho creguessin”, explica el president, el qual no vol finalitzar aquesta entrevista sense fer una crida a l’afició arbocenca: “Que vingui més públic, que aquests jugadors ho estan donant tot i es mereixen el suport del seu públic. Si bé es pot entendre que els resultats de l’any passat van provocar la desil·lusió de molta gent, penso que enguany aquests jugadors s’han guanyat un respecte per joc i resultats”. I en aquest aspecte, és obvi que li hem de donar la raó.

Joan Josep Jiménez, president del José Manuel Monterde, entrenador Elliot Carrasco, capità del CF l’Arboç CF l’Arboç del CF l’Arboç

TAEKWONDO ÈXIT DEL TAEKWONDO L’ARBOÇ AL CAMPIONAT DE CATALUNYA Els joves taekwondistes del Taekwondo l’Arboç van assolir un nou èxit al Campionat de Catalunya infantil de competició celebrat a Barcelona el passat diumenge 17 de febrer, i van tornar

a la nostra vila amb dues medalles d’or, una de plata i una de bronze.

En noies, Alba Ortega guanyava la medalla de plata en la categoria de menys de vint-i-nou quilos del grup E, mentre que els seus companys Joel Mesalles i Raúl Moreno es feien amb l’or i José Ochón s’enduia el bronze al grup B.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

56

ESPORTS

JOSEP PÉREZ CARRILLO

TIR AMB ARC TRES NOUS CAMPIONS DE CATALUNYA DEL CLUB TIR AMB ARC L’ARBOÇ El passat diumenge 13 de gener va tenir lloc el Campionat de Catalunya de tir en sala a Castellar del Vallès, en el qual participaren més de 190 arquers d’arreu de Catalunya i on els arquers i arqueres del

Club Tir amb Arc l’Arboç van dur a terme una actuació destacada.

En arc nu sènior femení, Xesca Chuecos, actual campiona d’Espanya de la modalitat, assolia el títol amb autoritat, mentre que la seva companya de club Montserrat Cámara aconseguia la medalla de bronze. Els arquers arbocencs José María Cámara i Jordi Albornà es

van disputar la final en arc nu sènior masculí, que finalment, va anar a parar a les mans del José María i va coronar-se com a nou campió de Catalunya. Pel que fa als més joves, Alba Ortega assolí la victòria en la modalitat d’arc olímpic benjamí femení.

El podi d’arc nu masculí (Foto: FCTA)

El podi d’arc nu femení (Foto: Club Tir amb Arc l’Arboç)

Alba Ortega, campiona de Catalunya aleví (Foto: Club Tir amb Arc l’Arboç)

L’ARBOÇ VA ORGANITZAR EL CAMPIONAT PROVINCIAL DE TIR AMB ARC

El Campionat provincial va ser un nou èxit per al club, amb un podi d’arc nu format íntegrament per arquers del Baix Penedès: Jordi Albornà guanyava el campionat, José María Cámara era sotscampió i Daniel Conejero fou tercer.

D’altra banda, Xesca Chuecos fou primera en arc nu femení, i Alba Ortega i Antonio López aconseguien l’or en arc olímpic benjamí. També cal dir que Julià Albornà aconseguí la tercera posició en arc compost sènior.

neralitat de Catalunya a Tarragona; Joan Sans, alcalde de l’Arboç; Francesc Altarriba, president de la Federació Catalana de Tir amb Arc, i Joan Plana, conseller delegat d’Esports del Consell Comarcal del Baix Penedès. Després d’uns breus parlaments, i un cop finalitzada l’entrega de premis, la delegada d’Esports, Gemma Solé, va lliurar els trofeus de reconeixement als arquers del Club Tir amb Arc l’Arboç que han assolit un campionat d’Espanya en els darrers dos anys: Jordi Albornà, Xesca Chuecos i José María Cámara, respectivament.

El diumenge 27 de gener l’Arboç va acollir el Campionat de tir amb arc en sala de la província de Tarragona, organitzat pel Club Tir amb Arc l’Arboç amb la col· laboració de l’Ajuntament de l’Arboç.

Per coincidència de dates, enguany es va dur a terme el provincial després del Campionat de Catalunya, que normalment tancava la temporada de sala i que va tenir lloc a Castellar del Vallès el 13 de gener.

L’acte de lliurament de premis va comptar amb la presència de Gemma Solé, delegada territorial d’Esports de la Ge-

Els guanyadors amb les autoritats assistents (Foto: Òscar Méndez Hernández)

Els alevins (Foto: Òscar Méndez Hernández)

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

57

UN BOCÍ DE NATURA JOSÉ LUQUE ALVARIÑO

LES TEVES PLANTES A l’hora de comprar plantes, tant d’interior com d’exterior, per al jardí o per a la terrassa, ens podem adreçar als grans planters de jardineria que han proliferat bastant en els últims anys. Allà tenen gran quantitat de plantes, hi ha personal especialitzat, a més d’una decoració i un mobiliari adient a l’entorn. Però als pobles i ciutats també hi ha botigues més petites que venen plantes de tot tipus, encara que en menor quantitat, que donen un tracte molt proper i que ens assessoren segons les nostres necessitats. Tant fan venda directa, encàrrecs, rams per a casaments, regals d’aniversari personalitzats com corones de flors per a enterraments.

Va ser a l’abril de 1999. Vam començar al número 95 de l’avinguda dels Herois de 1808.

Sempre heu venut plantes o ha estat una oferta posterior al començament de l’activitat?

Qui us subministra les plantes?

Aquestes últimes setmanes hem estat fent liquidació de ceràmica i forja perquè a partir d’ara la botiga sencera estarà dedicada exclusivament a les plantes. Hi haurà més quantitat i varietat de plantes malgrat que deixarem alguns detalls de forja i ceràmica com a elements únicament decoratius.

PARLEM DE…

La venda de les plantes depèn de la temporada de l’any en què ens trobem. Hi ha la temporada que es ven més la planta d’interior i una altra, la planta d’exterior.

L’època en què més plantes es venen és la primavera, sobretot la d’exterior. A l’hivern es venen plantes d’interior, més que res per decorar la casa.

Quina o quines són les plantes que tenen més sortida?

Quan vau començar la vostra activitat i on estaveu situats?

Tenim clients de les dues tipologies: els clients habituals i els circumstancials, perquè ens veuen a peu de la carretera. Cal dir que estem ben situats.

Vam començar amb la ceràmica i la forja, però ràpidament vam anar introduint la planta, primer com a decoració, però la gent va anar comprant plantes perquè els agradava, i això ha fet que s’hagin convertit en part del negoci. A part de la venda de plantes també fem encàrrecs de rams de núvia, arranjaments florals o de corones per a enterraments. Fem comandes de plantes a domicili i per fer regals.

Quines són les plantes que més es venen, les d’interior o d’exterior?

A l’Arboç hem tingut dues botigues dedicades a la venda de plantes, tot i que el passat 31 de desembre de 2012 la botiga Flors i Plantes l’Arboç, ubicada al carrer de l’Abat Escarré, va tancar les seves portes amb motiu de la jubilació de la seva propietària, la Maria Remei Rodas, després de 20 anys d’activitat. Per tant, ara només hi ha una botiga d’aquestes característiques. És tracta de la botiga Cerámicas 1808, situada al número 61 de l’avinguda dels Herois de 1808. La seva propietària, la Carol Candón, em rep amb molta amabilitat, disposada a explicar-me tot allò que necessiti saber.

seu pas per l’N-340 i decideix comprar-vos alguna planta?

A l’hivern, les plantes de venda segura són el ciclamen i el pensament. A l’estiu, la petúnia i les surfínies. Pel que fa a la quantitat, la primavera és l’època de l’any en què es venen més plantes.

Heu notat molt la crisi en les vostres vendes?

Sí que l’hem notada. Per exemple, si abans et demanaven un ram de flors de 50 €, ara te’l demanen de 20 €. El client habitual segueix venint a comprar les seves flors o rams, però ara la seva despesa és més limitada. La gent prioritza altres necessitats més bàsiques i sacrifica la compra de plantes, perquè no deixa de ser un caprici.

Els vostres compradors són clients habituals, en la seva majoria, o també teniu gent de pas que veu la botiga al

Normalment vaig a Mercaflor (Mercabarna), però si no hi puc anar fem la comanda i ens la porten aquí. Comprar allà és més còmode i ho fem a l’engròs.

Tot seguit, veurem, a tall d’exemple, algunes de les plantes més usuals que la Carol té a la seva botiga, tant d’exterior com d’interior: Lantana camara (nom col·loquial: bandera espanyola) La Lantana camara és un arbust perenne (no cau la fulla) molt popular en la jardineria de regions temperades. Té flors de colors vermell combinades amb groc i blanc. La seva floració és molt abundosa i es perllonga durant mesos. Si es col· loca orientada al sol, florirà més. S’ha de reservar de temperatures per sota dels 5 ºC. A l’estiu s’ha de regar amb certa freqüència, encara que resisteix bastant bé la sequera.

S’ha d’adobar a final d’estiu i a principi de la tardor. Deixarem de fer-ho als mesos d’estiu per tal d’afavorir-ne la floració. Pel que fa a la poda, la farem al final de l’hivern, i cal dir que soporta bé una poda dràstica. És una planta molt vigorosa que respon bé a podes durant el període de creixement. Brolla amb facilitat de la fusta vella (branques de més de 2 anys). Es multiplica per llavors i per esqueixos de fusta obtinguts a final d’estiu i després de la floració. Durant l’estiu, l’aranya vermella és el seu principal enemic. A l’Arboç podem trobar-ne a l’avinguda de Sant Jordi.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

58

EFEMÈRIDES (GENER-FEBRER 1963)

Ara fa 50 anys a l’Arboç

(Informació recollida per Paco Nogueira García - Font: Fe i Vida)

Gener 1963 Ordres sagrades El passat 22 de desembre, Mn. Antonio Roquer i Hugué, que està finalitzant els seus estudis en el Seminari Pontifici de Tarragona, fou ordenat diaca juntament amb altres sis companys.

S.E. el Sr. Cardenal Dr. D. Benjamí de Arriba i Castro els elevà de subdiaques a diaques i fou en la capella de son palau on tingueren llocs les cerimònies pròpies d’aquest acte. Familiars i amics dels que si Déu vol arribaran aviat al cim de la seva carrera sacerdotal els acompanyaven en la pregària i en la joia.

Enhorabona al nostre seminarista arbocenc i que el Bon Déu que ara ja pot tocar amb les seves mans el faci ben bé altre Crist.

ta recent nevada fou la de festa de la Candelera de l’any 1901, temps en què estava a mig construir la nostra bella Giralda.

El Sr. Manuel Pi Almirall, batlle de l’Arboç El passat dia 16 de gener, a les set de la tarda, l’Excm. Sr. Rafel Fernández Martínez, governador civil de la província, acompanyat d’altres autoritats provincials, vingué a l’Arboç a donar possessió de l’alcaldia al Sr. Manel Pi Almirall, enginyer de la casa Pirelli SA, president de la Cooperativa Vitícola Comarcal i membre de la Junta d’Obra Parroquial i de la Societat d’Aigües Potables. Assistiren a l’acte, a més de les citades autoritats provincials, el Sr. Soler Morey, president de la Diputació Provincial; el Sr. Pelayo, subcap provincial; el Sr. Olivé Sanromà, una representació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els Srs. Redondo i García Carmelo, així com totes les forces vives de la població: autoritats, juntes d’entitats i un nombrós públic que aplaudiren els diferents parlaments. A continuació, en l’Hogar Rural tingué lloc la pressa de possessió de la Jefatura Local de FET i de les JONS. En obsequi al nou batlle, el governador ha concedit una subvenció de 60.000 pessetes per a la reforma de la Badalota i 5.000 pessetes per a l’Hospital de l’Arboç. Fe i Vida, portantveu de la Parròquia, felicita i saluda la primera autoritat local, càrrec de múltiples responsabilitats, i ensems resta a les seves ordres pel servei i engrandiment de la nostra vila.

Mossèn Antoni Roquer presidint la celebració

La neu dels dies nadalencs de 1962 Fa molt de temps que no havíem vist una nevada semblant – han dit alguns. Però la major part diuen: “No recordem una nevada com la d’aquest Nadal”. I és que les vegades que havíem vist la terra coberta de neu havia sigut d’uns dos o tres centímetres de gruix i prou. Aquesta vegada, l’alçada de la neu era en alguns punts del nostre poble d’uns trenta centímetres, en altres punts no tant. En passar pel carrer el peu s’enfonsava i quedaven unes fondes petjades. Els dies 25 i 26 de desembre es pogué jugar força amb les boles de neu. Semblant a aques-

L'alcalde Manuel Pi Almirall flanquejat pel veterinari Enrique González i un guàrdia civil

La Festa Major de Sant Julià

Efectes de la nevada a l'empresa CALESA

El dia 9 de gener, festa de sant Julià Màrtir, patró titular de la nostra vila, fou celebrada amb tota dignitat. En l’ofici solemne amb acompanyament d’orquestra hi assistiren les digníssimes autoritats, Juntes d’Obra i Reconstrucció i una extraordinària munió de fidels que adoraren les sagrades relíquies de sant Julià. Es programaren brillants sessions de cinema i el sarau fou amenitzat per la gran orquestra Costa Brava amb el cantant Jony Guitart. Cal destacar l’excel·lent interpretació del concert del migdia en el Saló Arbocenc, iniciant-se amb Simfonia doble selecció d’Offenbach i Thcakousky i acabant amb una original fantasia titulada L’oient adormit composta amb fragments de Cavalleria Lleugera Dansa Macabra, Ave Maria de Schubert i Dansa de los Hores de la Gioconda.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

Febrer 1963 Salvador Sadurní, internacional de futbol En el partit Espanya-França va jugar per primera vegada, defensant la porteria nacional, el nostre compatrici Sadurní i ho feu amb tan d’encert que la seva porteria acabà imbatuda. In-

El porter arbocenc Salvador Sadurní, el primer per l'esquerra

59

dubtablement és un motiu d’alegria en tots els aficionats al futbol i també en tots els arbocencs l’enlairament d’aquest jugador nostre a qui desitgem molts èxits com aquest durant la seva carrera futbolística.

Competicions del Front de Joventuts El passat diumenge 10 de març es van celebrar a l’Arboç les competicions comarcals d’Escacs i de Tir amb escopeta d’aire comprimit. Durant tot el matí es va poder observar una gran animació entorn de l’Hogar Rural, on tenia lloc el campionat d’escacs i entorn del pati del Centre Parroquial, on tenia lloc el campionat de tir. Participaren en aquesta competició, a més de l’Arboç, Banyeres, Salomó, Altafulla, Torredembarra i Roda de Barà. L’Arboç va tenir un paper molt destacat en la competició de tir guanyant el primer lloc en la classificació per equips, i en la classificació individual van aconseguir el primer lloc amb els seus 210 punts el jove de la nostra delegació local Joan Manzano Sánchez. En Joan Manzano i l’equip de l’Arboç passen per tant a la pròxima competició provincial. En escacs obtingueren els primers llocs en la classificació els pobles de Torredembarra i Altafulla.

METEOROLOGIA

(EL TEMPS A L’ARBOÇ) ANDREU SURIOL I RIBÉ

Les unitats de mesura emprades són: els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora. Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: www.farmaciasuriol.com/meteo, on les dades s’actualitzen cada quinze minuts.

TEMPERATURES

VENT

Gener

2012

2013

Dades

Dia

Dades

Dia

Màxima

20,4

ºC

15

21,4 ºC

5

Mínima de les màximes

12,0

ºC

12

10,9 ºC

13

Mitjana de les màximes

15,5

ºC

Mínima

-0,7

ºC

2

1,8 ºC

14

Màxima de les mínimes

15,0

ºC

15

9,4 ºC

31

Mitjana de les mínimes

5,6

ºC

Ratxa màxima

20,1

m/s

17

18,3 m/s

15

2,3 l/m2

13

11,2 l/m2

19

Màxima de pluja PLUJA

Desembre

Dies de pluja Pluja total del mes Acumulada durant l'any

Comentari: l'any 2012 ha plogut només el 50% del que va ploure el 2011

3

14,8 ºC

4,8 ºC

5

3,5 l/m2

13,6 l/m2

394,7 l/m2

13,6 l/m2

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

60

NECROLÒGIQUES CARME VIDAL GALOFRÉ Aiguamúrcia,15/2/1917 Vilafranca del Penedès, 2/1/2013 (95 anys) La Carmeta va néixer i va viure a la masia del Pi de Selma, un poble actualment abandonat i situat al costat del Pla de Manlleu, fins que es va casar amb Joan Rovira Vidal, nascut a Bonany i criat a la masia de les Torres, ubicada també a la vora de Selma (d’aquí li venia el renom de “Joan de les Torres”). Quan el matrimoni Rovira-Vidal va baixar de muntanya es va instal·lar al carrer dels Missers de l’Arboç, on va néixer la seva única filla, la Lola. La Carmeta treballava a les feines del camp junt amb el seu marit, que es dedicava a la pagesia.

Quan la filla es va casar, la família es va construir una casa aparellada al costat de la casa de la Felisa Ferré i família, a l’avinguda dels Herois de 1808 cantonada amb la baixada dels Bonsoms. En quedar vídua, l’any 1998, la Carmeta va anar a viure definitivament amb la seva filla i la família a Vilafranca del Penedès.

M. CARME ROMAGOSA I ROSSELL Barcelona, 13/12/1917 L’Arboç, 4/1/2013 (95 anys) Filla del Lluís i l’Antònia, i vídua de Manel Pi i Almirall, la Maria Carme Romagosa i Rossell va formar una nombrosa família al seu voltant: mare de sis fills, àvia de deu néts i besàvia d’onze besnéts. De petita va viure algunes èpoques al número 244 del carrer de València de Barcelona, i durant la seva adolescència va treballar escrivint en una llibreria al carrer de Bergara de la Ciutat Comtal. Després de la Guerra Civil va contraure matrimoni i va viure al número 15 del carrer Major de l’Arboç, davant de l’església de Sant Julià. Cal dir que una de les quatre campanes de l’església porta el seu nom com a ofrena de la seva família.

Aficionada a les puntes de coixí i al món de la vinya, cada any al mes de setembre acostumava a instal·lar-se a la masia dels Àlbers amb tota la família durant la temporada de la verema. El seu pare, el seu gendre Joan i també el seu marit van ser alcaldes de l’Arboç, i a casa se’ls va acabar coneixent tant com els de cal Romagosa com els de cal Pi.

RAMON MAÑÉ FORASTÉ Masia de Sansamison (l’Arboç), 20/7/1929 El Vendrell, 8/1/2013 (83 anys) Casat amb Maria Bartra Rovira i pare de quatre fills, un noi i tres noies, el Ramon era un dels quatre fills de la família MañéForasté, la qual va pujar de Vilanova i la Geltrú per fer-se càrrec de la masoveria de Sansamison. De jove, i fins després de casat, va treballar a la Caldereria Arbosense fins que va decidir muntar un taller de pintura de cotxes al Vendrell. Després de desplaçar-s’hi diàriament des de l'Arboç amb bicicleta du-

rant una temporada, el matrimoni Mañé-Bartra i el seu primer fill van instal·lar-se definitivament a la capital del Baix Penedès, fa més de 50 anys. Amb la incorporació del seu fill Pere Joan al negoci, va decidir incorporar la planxisteria als serveis que oferia i es traslladà de la carretera de Santa Oliva fins a l’altra banda de la riera de la Bisbal, al costat dels Mobles Mirsa.

Es dóna la circumstància que la defunció del Ramon va tenir lloc només 27 dies després de l’òbit de la seva germana, la Maria de cal Basi, que també va aparèixer en aquesta mateixa secció del número anterior (novembre-desembre 2012) d’aquesta revista.

MERCÈ SOLER ROVIRA Viladellops (Olèrdola, Alt Penedès), 24/2/1951 Blanes (Selva), 12/1/2013 (61 anys) Casada amb el Salvador Serres Murtró, va tenir dues filles: la Matilde, que va morir a l’edat de 21 anys, i la Mercè, que viu a Girona i té dos fills, el Jofre i l’Otger de 4 i 2 anys, respectivament. Quan tenia 3 anys, la Mercè va arribar a l’Arboç amb els seus pares per instal·lar-se com a masovers a la finca de cal Soler durant quatre anys. Posteriorment van traslladar-se al número 4 del carrer de l’Abat Escarré. Després d’estudiar al col·legi de les Monges fins als 16 anys, la Mercè treballà als Tallers Europ fins que aquesta firma va tancar. Aleshores va fer de dependenta a la botiga de roba de la família Giró-Murtró del Vendrell, oncles del seu marit.

L’any 1977, el matrimoni Serres-Soler va anar a viure a la demarcació de Girona amb motiu de les destinacions laborals del Salvador com a bancari (tres anys a Girona, dotze a Cassà de la Selva i, finalment, Blanes, on ha residit aquests últims vint-i-un anys). Dona molt activa en matèria de voluntariat, tant a Càrites com en la seva faceta de catequista, la Mercè va cuidar sempre de la família: primer, els seus pares, Salvador i Matilde; després la seva filla Matilde i per últim la Mercedetes Murtró, la seva mare política, durant els seus últims quatre anys de vida. Va ser en aquesta època quan van diagnosticar el càncer a la Mercè, al qual va plantar cara durant vuit anys sense queixar-se’n i sempre disposada a provar nous medicaments per poder-se curar.

Aquests últims anys ha viscut, sobretot, pels seus néts, els quals han tingut la sort de conèixer una àvia forta, valenta, lluitadora i dedicada a cuidar-los i a ensenyar-los a descobrir la vida. La Mercè sempre donava gràcies a Déu per haver-li permès coneixe’ls i estimar-los.

JUAN CECILIO GERMÁN MEDINA

Brazatortas (Ciudad Real), 22/11/1957 L’Arboç, 19/1/2013 (55 anys) Marit de la M. Carmen Peña Padilla i pare de l’Aroa, de 30 anys, el Juan va arribar a l’Arboç l’any 1976 per treballar a les obres de construcció de l’autovia A-7. Aquí conegué qui seria la seva esposa, la Mari, la qual també s’hi havia instal·lat un any abans que ell procedent de Sevilla, on s’havia criat, per bé que era originària de Màlaga. La parella es casà l’any 1980.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

61

NECROLÒGIQUES Abans de caure malalt, ara fa un any, el Juan treballava com a conductor d’excavadora per a l’empresa Transports i Excavacions Kik del Vendrell.

havia treballat en una fàbrica tèxtil barcelonina, de casada es dedicà a fer diversos treballs de confecció dins l’àmbit domèstic, tal com feien moltes dones en aquells anys. La seva principal distracció sempre va ser fer ganxet i cantar, sobretot, sarsueles.

ANTONIO HERNÁNDEZ PORCEL Guadix (Granada), 3/6/1935 L’Arboç, 19/1/2013 (77 anys)

Casat amb Ángeles Hernández Amezcua, l’Antonio era pare de cinc fills: Miguel, Ángeles, Antonio, Carmen i Sandra. La família Hernández-Hernández va arribar a l’Arboç a principi dels anys seixanta i es va instal·lar en una casa del carrer Tallat. L’Antonio va començar a treballar al ram de la construcció, concretament en les obres de remodelació de la plaça de la Badalota. Després de passar per diversos treballs, entre els quals cal destacar la Caldereria Arbosense, va finalitzar la seva vida laboral a la fàbrica de carbonat de calç de cal Nando. Des de feia anys la família s’havia traslladat a viure en un pis al barri del Progen.

CONCEPCIÓN NÚÑEZ GUERRERO Alomartes (Granada), 19/7/1924 Banyeres del Penedès, 26/1/2013 (88 anys)

Vídua de Francisco García Gutiérrez des de feia 40 anys, havia sigut mare de tres fills: Francisco († 2005), Antonia i Conchi. La família García-Núñez va arribar a l’Arboç l’any 1967 procedent d’Andalusia, després de residir uns mesos de forma provisional a Clariana. La Concha, tal com se la coneixia popularment, va treballar durant molts anys a cal Teichenné fent tasques domèstiques als matins i, a les tardes, treballs de neteja d’envasos a la fàbrica de licors. Després d’instal·lar-se inicialment als pisos de ca la Tòfula, al carrer Jussà, ella i la seva família van viure al carrer de l’Hospital (allí on hi havia fins fa poc la perruqueria d’homes i on va morir el seu marit), després a ca la Minga i finalment, amb els fills ja casats, retornà a ca la Tòfula fins que la seva edat avançada va fer que anés a viure amb les filles. La seva distracció era poder asseure’s a la Rambla per veure passar la gent.

NEUS CLAVÉ GALIANA Barcelona, 20/1/1922 L’Arboç, 3/2/2013 (91 anys)

Vídua de Josep Figueras Mestre, Xaret, era mare de cinc fills: Joan, Antonio, Josefina, Enriqueta i M. Carme. La Neus va venir a viure a l’Arboç l’any 1945 en casar-se amb el Josep Xaret del carrer de l’Hospital, al qual va conèixer a través del seu germà ja que havien fet junts el servei militar. Si de soltera

CATALINA GARCÍA NICOLÁS

Molina de Segura (Múrcia), 29/6/1933 Tarragona, 19/2/2013 (79 anys) Vídua de José Larrosa Padilla des de l’any 1989 i mare de tres nois, Ramón, José Antonio i Juan Carlos, la Catalina va deixar el seu domicili familiar ubicat al nucli de la Partida Barana de l’Arboç ja fa deu anys per anar a viure amb el seu fill gran a Vilafranca del Penedès a causa de la malaltia degenerativa que patia.

El matrimoni Larrosa-García havia partit del seu lloc d’origen a principi dels anys 60. Després de residir una temporada breu a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), va arribar a l’Arboç l’any 1962 i es va instal·lar als pisos que hi havia a cal Messeguer, on van néixer els seus tres fills. El pare de família sempre va treballar al ram de la construcció i la Catalina anava a fer feines domèstiques. Les seves germanes també havien residit a l’Arboç i estaven casades amb el Miquel Ballesta i el Mateo, respectivament.

Durant l’últim any de la seva vida residí a la residència d’avis de Pacs, però a causa del tancament imminent d’aquest geriàtric va ser traslladada a una residència de Tarragona, on va passar els seus últims dies.

EMILIANO ZAERA GIL

Valdelinares (Terol), 8/8/1920 L’Arboç, 20/2/2013 (92 anys) Casat amb Crescencia Campos Bellés, el matrimoni tenia quatre fills: Manuela, Ángel, Dorita i Montse.

La família Zaera-Campos va arribar a l’Arboç l’any 1966 procedent de la localitat terolense d’Aliaga, on l’Emiliano treballava a la central tèrmica. Tot i tenir garantida la seva situació laboral, amb una qualitat de vida òptima atesa la producció elèctrica d’aquella central, ell va optar per deixar aquell entorn pròsper i buscar nous horitzons amb més possibilitats pensant en el futur dels seus fills. I així va ser com a instàncies del seu familiar Fèlix Zaera Monforte va entrar a treballar a Tafusa fins al moment de la seva jubilació. Pare del conegut empresari Ángel Zaera de Banyeres del Penedès, després de residir inicialment als blocs del Lumb la família va viure una temporada a Bellvei fins que es va construir la casa al carrer d’Andreu Suriol de l’Arboç.

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

62

PASSATEMPS MARIA JANÉ MITJANS

2

7

4

1

9

3

4

2 8

2

5

2 3

1

9 3 2

7 8

9

Sudoku El joc consisiteix a omplir la quadrícula formada per 81 caselles quadrades, distribuïdes en 9 files i 9 columnes, amb números de l’1 al 9.

En cada fila i en cada columna no es pot repetir cap número.

El taulell del joc està dividit en 9 blocs quadrats de nou caselles,

6

8

5

1

7

7

8

4 3

S

2

en els quals tampoc es pot repetir cap número.

CARNAVAL DISFRESSA QUARESMA TRUITA CALÇOTS SARDINA MONA PASQUA BACALLÀ RAMS CARNESTOLTES

R

U

I

T

P

A C

A

M

S

M

A

D

O

L

I

N

L

N A

C S

Q

U

A

R

M

A

T

S

S

S

N

A

V

A

A R N E

Q

U

A

R

E

S

C

A

L

Ç

O

T

Aquest passatemps, que ara està tant de moda, en realitat és molt antic.

Va ser inventat al voltant de l’any 1783 per Leonhard Euler, un dels millors matemàtics de tots els temps, nascut a Basilea el 1707.

T

A R

6

3

B

Completa la graella amb les paraules de la llista.

7 5

Encreuats

L T D

I

S

F

R

E

A

S

Solució dels passatemps a la pàgina 2 (Serveis)

AQUESTA CARA EM RECORDA ALGÚ...

Pepe Esquibel Comercial

Gonzalo de Castro Actor

Albert Alcázar Estudiant

David Fernández Diputat de la CUP

Encarna Martínez Mestressa de casa

Rocío Jurado Cantant

Jordi Jané Estudiant

Jesulín de Ubrique Torero

L

TRENA i PEU GENER-FEBRER 2013

63

FEM MEMÒRIA

IMATGES D’UN TEMPS PASSAT

13 d’octubre de 1975. Equip juvenil del Club de Futbol de l’Arboç

Fotografia i informació facilitada per Josep M. Arnan Martínez 1. Juan Cazorla

8. Pedro Osorio Martínez

14. Antonio Marruecos Ruiz

2. Xavier Querol Ferrús

9. Lluís Inglada Pros

15. José Navarro Fernández

3. Antonio Olea Corral

10. Ramon Rovira Torras

16. Francisco Molina Moreno

4. Juan Antonio Resina Navas

11. Josep M. Arnan Martínez

17. Antonio Román Márquez

5. Manuel Encinas Peláez

(entrenador)

18. José Luis García Rodríguez

6. Miquel de San Nicolás Morgades

12. ?

19. Salvador Borrell Hugué

7. Antonio Sánchez Vela

13. Martín Apellaniz Baeza

20. Juan Hurtado Águila

1

2

13 12

3

14

4

5

15

6

16

7

17

8

18

9

19

10

11

20

Carnaval Jove

El rei Carnestoltes

CAR NA VAL 20 13

Les Llunàtiques

Carnaval Ketaniman Carrosses locals que van participar en la Rua de Carnaval de l’Arboç el diumenge 10 de febrer de 2013.

Fotos: Paco Nogueira García i Goretti Vila Pujol