Trena i Peu. 45

Any VIII. Maig-juny 2010 Núm. 45. 3,5 €

Revista informativa bimestral.

L’Arboç (Baix Penedès)

Els arbocencs Èric i Nàdia Garrido triomfen al Campionat d’Espanya de Taekwondo amb la selecció catalana

DE COMPRES Escola de dansa Estudi

17 Foto: Toni Altarriba

PARLEM AMB Sergi Sedó i Fabregat

MAMETES Entrevista a María Pajares Calderón

24 Foto: Anna Vilanova

JOVES QUE S’OBREN PAS Jaime i David Bueno Mercè Mestre

38 Foto: Paco Nogueira

42 Foto: Mònica Rubio

Reculls fotogràfics: Aplec a la Llacuneta i Processó de Corpus ■ Trobada de gegants a l’Arboç ■

SUMARI

06

17 43

63

2 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

03 Editorial 04 Recull fotogràfic: Aplec a la Llacuneta 2010 06 Recull fotogràfic: Corpus Christi 2010 08 Recull de premsa 12 La veu del lector 13 Opinió 17 De compres 20 L’Ajuntament informa 22 Entitats - Associacions 34 Pàgines centrals: Trobada de Gegants a l’Arboç 36 Parròquia 37 Arbocencs en moviment 38 Parlem amb 40 El bressol de les puntes al coixí 42 Joves que s’obren pas 44 El racó de la biblioteca 47 El racó de la postal 48 Gent gran 50 Bestioles 52 Salut 53 Esports 61 Efemèrides 62 Agenda / Poble 63 Meteorologia 64 UCL’A / Felicitats 65 Passatemps 66 Serveis 67 Fem memòria

EDITORIAL EQUIP DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Raimond Mulet Vallès Franc Murcia Rodríguez Paco Nogueira García Josep Pérez Carrillo Ruth Serres Mairal Goretti Vila Pujol CORRECCIÓ Andreu Nogueira Montaña Francesc Roca Martínez CONTACTE PUBLICITAT Ruth Serres Mairal COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Biblioteca Municipal de l’Arboç Yolanda Amaya Badillo Jaume Auví Miró Ricard Cabré Roigé Maria Jané Mitjans Neus Lluch Zorrilla Óscar Méndez Hernández Rosa M. Montaña Jordà Josep Plana Pons Policia Local Mònica Rubio Campanera Sergi Sedó Fabregat Andreu Suriol Ribé Anna Vilanova Miravent FOTO PORTADA: Óscar Méndez Hernández MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo LA PODEU COMPRAR A Papereria Montserrat, Estanc Fàbregas i El Rasclet IMPRIMEIX Gràfiques Llopart - Sant Sadurní d’Anoia D.L.:B-8.698-2003

L’esport de la nostra vila està creixent tant en nivell com en expectatives. En els darrers tres anys hem pogut veure de quina manera esportistes locals triomfaven als diferents campionats de Catalunya i feien el salt cap als campionats d’Espanya o, fins i tot, participaven en competicions internacionals amb resultats més que notables.

Sense oblidar la gran tasca que fan els companys del futbol base o del bàsquet, us podríem parlar també de l’enduro, el tir amb arc i el taekwondo. Aquesta darrera disciplina, de gran tradició a l’Arboç, ja té dos arbocencs consolidats dins la selecció catalana: són els germans Eric i la Nàdia Garrido i també altres com el Kevin Ballesta que no trigarà gaire a incorporar-s’hi.

Som del parer que aquests joves taekwondistes ténen un magnífic futur fruït del seu talent i els seus esforços, i també

Trena i peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

L’opinió de Trena i peu s’expressa a través dels seus editorials.

Els articles s’han de fer arribar per correu electrònic a l’adreça trenaipeu@gmail.com o bé dipositant-los a les bústies de la Papereria Montserrat (C. de l’Hospital, 20) i al carrer Major, 34 (al costat de la botiga de Cal Bundó) abans del dia 30 de cada mes imparell.

Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, amb espaiat simple i sense tabulacions. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 8,5.

Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de L’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Adreça electrònica: acthivat@gmail.com

de la dedicació del Gregorio Garrido i del Gimnàs Taekwondo l’Arboç. Allí s’hi han format molts arbocens en aquest art marcial i han potenciat la coneixença i el desenvolupament d’aquest esport a la nostra vila.

Volem, doncs, dedicar la portada d’aquesta edició de Trena i peu a aquests joves esportistes. No tan sols perquè han assolit medalles als darrers Campìonats d’Espanya, sinó perquè pensem que també cal donar ànims i suport a tots els joves esportistes arbocencs.

L’Èric i la Nàdia en són un bon exemple.

Tiratge: 375 exemplars.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 3

Recull fotogràfic

Aplec a la Llacuneta L’Arboç, 9 de maig de 2010 (Fotografies: Paco Nogueira)

4 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 5

Recull fotogràfic

Corpus Christi

L’Arboç, 6 e juny de 2010 (Fotografies: Óscar Méndez i Paco Nogueira)

6 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 7

(INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

RECULL DE PREMSA

ABRIL 2010 DIA 1 (DIJOUS) D’onze del matí a una del migdia, confessions a la Parròquia.

A les sis de la tarda, celebració del Dijous Sant a Santa Llúcia.

A dos quarts de vuit de la tarda, celebració del Dijous Sants a la Parròquia.

A les deu del vespre, Hora Santa.

DIA 2 (DIVENDRES) A les vuit del matí, Viacrucis solemne pels carrers.

A les cinc de la tarda, celebració del Divendres Sant a Santa Llúcia.

A les sis de la tarda, celebració del Divendres Sant a la Parròquia.

A les set de la tarda, concert religiós a càrrec de la Coral Ressò de l’Arboç.

Tot seguit, els Armats de l’Arboç vetllaran al Sant Crist.

A dos quarts de nou del vespre, processó solemne pels carrers de la vila acompanyats per la Banda Associació Musical del Prat.

DIA 3 (DISSABTE) A les onze del matí, cantada de caramelles infantils pels carrers de la vila.

A les vuit del vespre, Vetlla Pascual a Santa Llúcia.

A dos quarts d’onze del vespre, Vetlla Pascual a la Parròquia.

Al sortir, cantada de Caramelles

DIA 4 (DIUMENGE) A les nou del matí missa a l’Hospital.

A les dotze del migdia, missa solemne a la Parròquia. Al sortir, cantada de Caramelles per diversos carrers de la vila.

DIA 5 (DILLUNS) A dos quarts d’una del migdia, a la plaça de la Vila, audició de sardanes amb la Cobra Triomfal.

A les set de la tarda, missa a la Parròquia.

DIA 6 (DIMARTS) Tres ferits en un accident de trànsit múltiple a la carretera N-340 en què es van veure implicats un camió i sis turismes.

8 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

DIES 6, 13, 20 I 27 (DIMARTS) Ball lineal. De set a dos quarts de nou del vespre, al local Arbosense. Organitza ADA.

DIA 7 (DIMECRES) Assaig del tronc dels Minyons de l’Arboç. De les nou a les deu de la nit, al pati del local El Centre.

DIES 7, 14, 21 I 28 (DIMECRES) Assaig de la canalla dels Minyons de l’Arboç, de les vuit a les 9 del vespre, al pati del local El Centre.

DIES 7, 9, 12, 14, 16, 19, 21, 23,26, 28 I30 (DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES) Gimnàstica per a la gent gran. De dos quarts de deu a dos quarts d’onze, al local Arbosense.

DIA 8 (DIJOUS) Assaig general dels Minyons de l’Arboç. De les nou a dos quarts d’onze de la nit, al pati del local El Centre.

DIA 9 (DIVENDRES) Desfilada de moda dels alumnes de 1r de batxillerat de l’IES l’Arboç. A dos quarts de deu de la nit, a l’IES amb la finalitat de recaptar fons de cara al viatge de final de curs. Aquesta és una activitat més que organitza el centre educatiu al llarg del curs, i compta ja amb una tradició que es remunta a finals dels anys vuitanta.

A més a més del suport de l’Ajuntament de l’Arboç i d’associacions culturals de la mateixa població i d’altres de veïnes, a l’acte hi col·laboren diverses botigues i establiments de l’Arboç i de la comarca, posant a disposició dels nois i de les noies la roba que es mostra, fent aportacions econòmiques, etc.

Els aspectes que es valoren més positivament són la iniciativa, la feina en equip i la capacitat d’afrontar amb èxit els problemes d’organització que comporta un esdeveniment d’aquest tipus.

La feina de molts mesos, que en cap moment ha alterat l’activitat docent, es va veure recompensada amb la concurrència d’unes 600 persones en un acte gairebé perfecte pel que fa a l’execució.

Assaig general dels Minyons de l’Arboç. De les deu a dos quarts de dotze de la nit, al pati del local El Centre.

DIA 10 (DISSABTE) Viatge reivindicatiu en ferrocarril i concentració a l’Arboç per demanar l’instal·lació d’un intercanviador d’eixos. Organitza la Plataforma per la defensa d’un ferrocarril públic i de qualitat del Camp de Tarragona.

DIA 18 (DIUMENGE) El col·lectiu ecologista Bosc Verd organitza una caminada popular per la plana del Baix Penedès de caire reivindicatiu en defensa del territori del Penedès, que aplega cent vint-i-cinc persones.

DIA 23 (DIVENDRES) L’Arboç va celebrar la Diada de Sant Jordi amb quatre parades de llibres al carrer, una parada solidària amb el terratrèmol de Xile, roses de fang a càrrec dels alumnes infantils de l’Escola de ceràmica Mar de Fang, diversos tallers de castells, Ball de cercolets i Ball de bastons, fabricació de roses de paper i roba amb la participació dels alumnes de l’IES de l’Arboç Les alumnes de l’Escola Municipal de Puntes al Coixí van sortir al carrer Major per no perdre’s l’ambient d’aquest dia tan especial. A les sis de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal, Hora del conte. A càrrec de la companyia Vivim del Cuentu.

Conferència sobre l’energia universal (Reiki) a càrrec del Sr. Germán Ruiz Rodríguez. A dos quarts de sis de la tarda, a l’Auditori Municipal.

DIA 11 (DIUMENGE) Una marxa lenta de vehicles entre l’Arboç i Sant Sadurní d’Anoia per l’N-340 i per un dels carrils de l’AP-7 provoca cues de fins a set kilòmetres a les vies.

La mobilització, convocada a través del Facebook, va fer sortir a la carretera inicialment una cinquantena de cotxes amb rètols a favor de la vegueria el Penedès i en contra de la construcció del centre de mercaderies del Baix Penedès, el CIM. La comitiva va acabar amb més de vuitanta vehicles repartits en dos grups.

DIES 12, 19 I 26 (DILLUNS) De les vuit a les nou del vespre, al patí del local El Centre, assaig tècnic dels Minyons de l’Arboç.

DIA 15 (DIJOUS) A les set de la tarda, a la Biblioteca Municipal, 6a sessió del club de lectura. Es comenta la lectura del llibre Els ulls del germà etern, d’Stefan Zweig.

DIA 16 (DIVENDRES) El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, Ramon Fontdevila, lliura a l’Ajuntament de l’Arboç el diploma que certifica la declaració de la Festa Major de l’Arboç com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional. El diploma també acredita la inscripció en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya com a elements festius d’interès nacional el Ball de Diables i la Carretillada, el Ball de Bastons, els gegants i l’exhibició castellera.

A les deu de la nit, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal, narracions nocturnes per a adults. Sessió de narracions Contus interruptus, a càrrec de Joan Boher.

DIES 16, 23 I 30 (DIVENDRES) De les deu a les dotze de la nit, al pati del local El Centre, assaig general dels Minyons de l’Arboç.

A l’àrea d’acollida, de la mateixa Biblioteca Municipal, exposició de llibres i audiovisuals, amb les novetats més destacades amb motiu del dia internacional del llibre.

A les set de la tarda, a la sala polivalent, entrega de premis del primer concurs literari infantil de la Biblioteca Municipal.

DIA 24 (DISSABTE) De les deu del matí fins a la una del migdia, jornades de portes obertes de l’Escola Bressol Municipal Minyons.

Primera assemblea ordinària de la Junta del Ball de diables de l’Arboç, a l’Auditori Municipal.

La Policia Local de l’Arboç deté a un individu en un control rutinari a l’N-340. Els agents van parar la persona perquè conduïa de forma temerària i van procedir a identificar al conductor i a l’acompanyant, efectuant un control de drogues, donant positiu un d’ells. L’home era buscat pels Mossos arran de dos presumptes delictes de robatori amb violència i intimidació a Vilafranca del Penedès, pels quals va ferir de gravetat dues dones, de 75 i 77 anys. A una d’elles li va trencar un braç.

DIA 25 (DIUMENGE) XXVIII Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya al Castell de Montjuïc, en la qual van participar els Trabucaires de l’Arboç juntament amb 45 colles més del país.

DIA 30 (DIVENDRES) Les dades de l’atur del mes d’abril diuen que a l’Arboç hi havia 530 persones aturades.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 9

(INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA GARCÍA)

RECULL DE PREMSA

MAIG 2010 DIA 1 (DISSABTE) A les cinc de la tarda, al local Arbosense, Festa del dia del treballador. Ball de jubilats amb l’orquestra Montse i Joe Transfer.

Homenatge als veïns del poble que l’any passat van fer noranta anys: Julià Auví, Manuel García, Àurea Pardo, Pilar Secas i Teresa Tort.

DIA 8 (DISSABTE) De les onze del matí a les dotze de la nit, al carrer Major, 1a Fira de cervesa artesana catalana, amb actuacions de música tradicional i botifarrada.

DIA 2 (DIUMENGE) Un grup de puntaires arbocenques participa a la concentració d’artesanes a la veïna localitat de Banyeres del Penedès.

DIES 3, 5, 7, 10, 12, 14, 17, 19, 21, 24, 26, 28 I 31 (DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES) Gimnàstica per a la gent gran. De dos quarts de deu a dos quarts d’onze, al local Arbosense.

DIES 3, 10, 17, 24 I 31 (DILLUNS) De les vuit a les nou del vespre, al pati dl local El Centre, assaig tècnic dels Minyons de l’Arboç.

DIES 4, 11, 18 I 25 (DIMARTS) Ball lineal. De set a dos quarts de nou del vespre, al local Arbosense. Organitza ADA. DIES 5, 12, 19 I 26 (DIMECRES) De les vuit a les nou del vespre, al pati del local El Centre, assaig de la canalla dels Minyons de l’Arboç.

DIA 6 (DIJOUS) De dos quarts de sis de la tarda a dos quarts de deu de la nit, a la Biblioteca Municipal, donació de sang.

DIES 6, 13, 20 I 27 (DIJOUS) De dos quarts de sis a dos quarts de vuit de la tarda, als baixos de l’edifici ubicat al carrer d’Àngel Guimerà, Taller de llana feltrada.

DIA 7 (DIVENDRES) Segons publica el setmanari La fura, l’Arboç despunta en població immigrant a l’Alt i Baix Penedès, assolint la taxa d’immigració del 22,9%, la més elevada d’ambdues comarques. Població: 5.441 habitants. Població immigrant: 1.246.

DIES 7, 14, 21 I 28 (DIVENDRES) De les deu a les dotze de la nit, al pati dl local El Centre, assaig general dels Minyons de l’Arboç.

10 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

L’Escola Municipal de Música Tradicional de l’Arboç organitza, al local Arbosense, un taller de fabricació d’inxes de gralla.

A les dotze del migdia, inauguració de l’ampliació de l’Escola Bressol Municipal Minyons, a càrrec de Jaume Olivera i Maristany, secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya.

A les sis de la tarda, a l’Auditori Municipal, xerrada de nutrició i manteniment, a càrrec del Dr. Nieto. Organitza: Associació de Dones Arbocenques.

DIA 9 (DIUMENGE) Aplec a l’ermita de Sant Antoni Abat de la Llacuneta. Missa, ofrena i benedicció de coques, actuació folklòrica dels grups infantils de bastons, gegantons, diables, garotet, Esbart i Minyons de l’Arboç.

Dinar de germanor.

DIA 10 (DILLUNS) A les set de la tarda, a l’Auditori Municipal, Tallers de salut jove al Baix Penedès 2010. Parlen de la prevenció de conductes de risc entre els joves i de les drogues amb pares i mares.

DIA 11 (DIMARTS) De dos quarts d’onze a dos quarts de dotze del matí, a l’Auditori Municipal, xerrada del SOM: “Com fer el currículum més atractiu?”

versos col·lectius ecologistes. Inclou la xerrada La política d’infraestructures del transport en el marc de la crisi econòmica, a càrrec de l’arquitecte Manel Larrosa, i una taula rodona sobre la crisi energètica i el transport.

DIA 29 (DISSABTE)

DIA 15 (DISSABTE) Els Minyons de l’Arboç participen a la XI Trobada de Muixerangues d’ Algemesí (València).

DIA 20 (DIJOUS) A les set de la tarda, a la Biblioteca Municipal, 7a sessió del Club de lectura. Es comenta la lectura del llibre: Una nit que no havia sortit la lluna, de Dai Sijie.

DIA 22 (DISSABTE) Els components del grup de Caramelles celebren un sopar al restaurant As d’Oros de l’Arboç. Organitzen: Creu Roja de Tarragona i Ajuntament de l’Arboç.

DIA 24 (DILLUNS) A les onze del matí, xerrada La memòria, claus per recordar.

DIA 25 (DIMARTS) De dos quarts d’onze a les dotze del migdia, a l’Auditori Municipal, Xerrada del Som: “Com es pot afectar la llei d’igualtat?”

Un grup de dotze alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de l’Arboç, acompanyats per les seves professores de Física i Química, varen participar en la IV edició del Dia de la Ciència al Carrer de Lleida. L’objectiu d’aquesta celebració, que va tenir lloc al casc antic de la ciutat i va comptar amb la participació de diversos centres escolars i d’experts que van mostrar força experiments científics, era apropar la ciència al públic i difondre els coneixements científics. En aquest marc de divulgació es pretenia despertar la curiositat pels fenòmens naturals i fomentar la inquietud per la recerca i l’esperit crític a través d’exhibicions i demostracions de base científica. L’alumnat de l’Arboç hi va presentar un ampli repertori d’experiments, alguns dels quals ja havia preparat al laboratori de l’Institut en motiu de les activitats que el centre va organitzar per la diada de Sant Jordi. Els nois i les noies del centre arbocenc, que van viure una experiència molt enriquidora, no només van realitzar els experiments, sinó que també els van explicar al públic present.

L’acte fou organitzat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament i la Diputació de Lleida, el Departament d’Educació, la Universitat de Lleida, l’Obra Social de la Fundació “la Caixa” i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, i va comptar amb la presència del Conseller d’Educació, l’honorable Sr. Ernest Maragall.

L’arbocenc Andreu Suriol és distingit amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari. L’encarregat de lliurar la medalla és el president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat per la consellera de Salut, Marina Geli, al Palau de la Generalitat de Catalunya.

DIA 27 (DIJOUS) A les quatre de la tarda, a l’Auditori Municipal, xerrada: “El bon ús del antibiòtics”, a càrrec del farmacèutic arbocenc Ramon Suriol.

DIA 28 (DIVENDRES) Jornada sobre dels infraestructures viàries projectades per a les comarques del Penedès. A partir de les 10 del matí. Organitzen: Plataforma No fem el CIM, l’Ajuntament de l’Arboç i di-

(TIP) MAIG - JUNY 2010 11

LA VEU DEL LECTOR

Escola de dansa Estudi | Text i foto: Àngels Riera Almirall El passat 24 d’abril l’escola dansa Estudi de l’Arboç va actuar al port de Segur de Calafell per celebrar el Dia Internacional de la Dansa. Hi van participar una seixantena d’alumnes de l’escola que van ballar diferents coreografies, des de la dansa més expressiva, passant pel clàssic i el contemporani. Totes elles van gaudir d’una bona estona mostrant l’art de la dansa i fent un primer tast del que serà el festival de dansa de l’escola del proper 12 de juny.

Un moment de l’actuació. ➤

Treball de síntesi dels alumnes d’ESO de l’IES de l’Arboç |Lali Sans Pérez Durant la tercera jornada els alumnes van visitar Els alumnes de primer curs d’ESO de l’Institut de l’Arboç l’església de sant Julià i el Museu de puntes. Van han portat a terme el treball de Síntesi durant la primera observar la façana de l’església on hi ha situades setmana del mes de maig. És el cinquè curs consecutiu les escultures dels sants del poble i també van fer que es realitza aquest treball, el qual consisteix a conèixer una visita per dins per veure la Capella dels Dolors diferents aspectes culturals de la vila de l’Arboç a través i els altars de la nau central. La d’activitats, visites i tallers. visita al Museu de puntes va Tot plegat es realitza durant començar amb una presentaquatre dies. La primera jornada ció amb power point (amb consta de dos tallers: picar patrons i fer puntes, pantalla d’ordinador) a càrrec així com de dues visites, una a la Giralda i l’altra a d’en Sergi Sedó, que va fer un l’ajuntament. El taller de picar patrons comença resum històric de com les punamb la visualització d’un DVD on nois i noies potes esdevenen un passatemps den observar l’elaboració del coixí, des de la seva per a moltes persones, avui en confecció fins a posar-hi el patró i els boixets, ple segle xxi. Per acabar la jorpassant per la decoració. És molt interessant veure com els nois i noies aprenen a fer puntes de nada, vam anar a l’auditori de coixí, alguns dels quals realment ho fan amb molla Biblioteca Municipal on dita gràcia i les fan de força qualitat. Val a dir que tot versos alumnes de l’IES ens això no seria possible sense la participació desinvan fer una demostració de diteressada d’un bon grup de Mestres Puntaires a versos instruments tradicionals. les quals agraïm la seva col·laboració.

També vam comptar amb la La visita a la Giralda consta de la descoberta de presència del nostre amic Jutots els seus racons i col·leccions del Sr. Manuel lián Fernández, que ens va il· Camino (propietari) que ens apunta el nostre amic lustrar amb una conferència Josep M Jané “com sempre ens la fa sentir ben sobre el sac de gemecs.

Picant patrons i fent puntes. (Foto: Sergi Sedó) nostra, ja que permet que una vegada més Durant l’última jornada, els aquests nois i noies gaudeixin d’aquesta meravella arquitectònica”. alumnes treballen al centre tota la informació reDonem a conèixer l’Arboç, no només des d’un punt de vista artístic (la Giralcollida i elaboren un treball escrit. Tot l’equip doda, les puntes de coixí, el Museu de puntes, el folklore, etc.) sinó també cent que ha tutoritzat als estudiants de primer geogràfic, demogràfic i a nivell de consistori. Per aquest motiu, els alumnes d’ESO en aquest treball de Síntesi agraïm la col· poden gaudir d’una visita a l’ajuntament on han pogut fer un simulacre d’un laboració de totes les persones implicades en les Ple in situ, com fan el Sr. Alcalde i els nostres regidors i regidores. Han jugat diferents visites realitzades i la seva dedicació aba formar part de l’ajuntament i a decidir certs aspectes que els puguin intesolutament desinteressada: ressar, com ara canviar el parquet del Poliesportiu o fer construir un skate Mia Balcells, Vicenç Domènech, Jordà Gràcia, park. I per acabar d’aclarir tots aquests aspectes, i dins els actes de la seManel Martínez, Paqui Ruiz, Isidre Sonet, Jaume gona jornada, el Sr. Carles Ribé, l’alcalde, i el primer tinent d’alcalde, Joan Tarragó, Lurdes Ventosa i Lali Sans.

Plana, van oferir una conferència a l’institut.

12 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

| Joana M. Altet Aclariment sobre el poema “La Romeria Arbocenca” que vaig escriure a l’última revista Trena i peu, número 44: La bona amiga M. Teresa Cañas va co-

mentar-me que la Romeria ja fa més de setanta anys que es celebra, quan jo vaig escriure que només en feia una mica més de quaranta. En el moment que vaig escriure aquest poema, l’any 1988, era una dada correcta, però el fet de no publicar-lo fins ara i, en conse-

qüència, no haver-ho rectificat, ha fet que l’error fos present.

També cal comentar que dom Aureli M. Escarré, abat de Montserrat, va entrar a Montserrat com a Postulant, i no pas de jove a l’Escolania, tal com vaig escriure per a què s’entengués millor.

OPINIÓ

Logis Penedès (2.0) Andreu Suriol Ribé Com era de suposar, la meva primera carta a la Trena i peu portaria cua i resposta, com així ha estat per part del secretari d’Organització de la Regional Penedès d’ERC i actual alcalde de la Vila, el parent llunyà i amic proper, el Carles Ribé. Venint d’ell, era de suposar també l’exquisida correcció en l’exposició dels seus arguments que, en part, comparteixo.

Jo acabava la meva primera carta amb un paràgraf en el qual es podia llegir: “Logis a qualsevol preu, clar que no. Créixer ordenadament o quedar-nos com estem, aquesta és la qüestió.” I ell, el Carles, acaba així: “Progrés sostenible i ordenat, sí o no...?”.

Com es pot veure, venim a dir el mateix, jo amb Logis i ell sense. Per això no entenc com diu “Potser per a l’amic Suriol seria beneficiós un creixement sobredimensionat i insostenible de la població”. En primer lloc, de les meves paraules no se’n pot deduir tal suposició i, en segon lloc, no em puc creure que pensi que em podria resultar beneficiosa aquesta salvatjada.

El Carles fa una exposició de les fites assolides en els últims sis anys i escaig. No

tot s’ha fet des de que ERC està a l’Ajuntament. El fet que moltes d’aquestes fossin projectades i, en part, finançades per equips anteriors, no canvia però la seva existència. L’equip de govern actual també s’ha embarcat en una sèrie de projectes que ha hagut de deturar per la minoració dels ingressos en les arques municipals o portar-los a terme amb el finançament estatal i dels vilatans. Serveis de luxe en butxaca de pobre?

Una cosa en la qual no coincidim és en les fonts del progrés dels ciutadans. Si no hi ha empreses que generin riquesa, no hi ha impostos. I si no hi ha impostos, no hi poden haver serveis, així de clar. Els ajuntaments han anat vivint dels ingressos de la construcció fins que s’han acabat.

Diu el Carles que s’ha “treballat per la salvaguarda de la pagesia” [...] “encara que això no agradi ni a la Generalitat ni a l’amic Suriol”. Sobre aquesta afirmació vull fer tres puntualitzacions: 1. L’única manera de salvaguardar la pagesia és que paguin un preu just als pagesos, i no com fins ara; la resta, són paraules buides. Sobren vinyes, hi ha excedents.

2. A “l’amic Suriol”, o sigui a mi, modest propietari de vinyes, m’encantaria que es pagués més pel raïm.

3. Com suposo que quan diu “no agradi a la Generalitat” deu voler dir “al govern de la Generalitat”, no cal que li recordi quines forces polítiques formen part de l’actual Govern, oi que no, amic Carles?

Els ajuntaments han d’assentar les bases

per ordenar i fer sostenible el creixement, però per què aquest Ajuntament no ordena i fa sostenible el creixement amb la variable Logis? Per què aquest Ajuntament l’ha estat impedint quan el govern de la Generalitat —format pel PSC, ERC i EUiA— l’està tirant endavant? Per què ha malbaratat esforços en impedir-lo i no en cercar com encabir-lo en el municipi?

Em dol terriblement veure com moltes empreses es queixen de les dificultats burocràtiques que troben en l’Ajuntament per tal de funcionar. Sense anar més lluny, en la pàgina següent a la carta del Carles, el “Fernando pare” diu: “Del que sí n’hem acabat cansats, és dels inacabables permisos que has d’obtenir per iniciar una activitat”. Aquí, aquí s’ha d’incidir! S’ha de facilitar (sense saltar-se cap normativa) que les empreses no pateixin aquest calvari de papers, normes moltes vegades arbitràries que varien en funció de qui sigui l’encarregat de visar-les. Una finestreta única, amb un funcionari diligent i entès, amb l’objectiu clar de solucionar i no d’obstruir l’obertura de noves empreses.

Quin atur hi hauria ara si el Logis estigués en construcció o en funcionament, no ho podem saber. Hauria aprofitat l’ajuntament aquests recursos per redimensionar els serveis? Els hauria destinat a d’altres necessitats? Les suposicions, suposicions són.

Malauradament, aquest món es regeix pels recursos. I els recursos permeten impostos que permeten serveis per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Si les empreses no hi són, oblidem-nos dels serveis.

Les empreses creen riquesa. Els ajuntaments han de redistribuir-la.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 13

OPINIÓ

Un projecte remot i quimèric, aquella vella aspiració...

Text i fotos: Anna Vilanova Miravent En l’anterior Trena i peu, en l’editorial, s’apuntava els orígens de l’actual remodelació de l’entorn de l’església de Sant Julià com “un projecte remot i quimèric”. Ara ja no té res de quimèric, sinó que és ben palpable.

Certament, la remodelació de la vila és tasca del nostre consistori i també dels contribuents que hi vivim. Possiblement la gran majoria dels veïns estaríem a favor de millorar l’entorn de l’Església i convertir aquesta zona de l’Arboç com el punt de trobada per a iniciar la ruta monumental i arquitectònica que la nostra vila ofereix.

Però potser caldria preguntar als responsables d’aquesta decisió: si calia ara iniciar una obra faraònica que bloquejarà, suposadament només per a quatre mesos –quins mesos més llargs!la mobilitat dels veïns i vianants que vulguin accedir al centre de la vila; si calia embarcar-se en un projecte tant ambiciós quan fins fa

Detalls de l’estat actual del passeig Panxita

14 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

molt poc (just abans de l’inici d’aquesta obra) hi havia dos grans projectes municipals completament parats per diversos motius i sense saber-ne la data de la seva finalització; si calia dedicar recursos en un nou projecte justament després d’haver passat un any marcat per una crisis econòmica a nivell mundial, a qui ningú gosa posar-hi encara data de caducitat, quan potser el més sensat seria buscar plans d’estalvi del diner públic; si calia prioritzar la despesa en aquest projecte o bé hi ha altres carrers que realment reclamen a crits una mica d’atenció -per exemple, el passeig Panxita, el carrer Boleda (aquest ja s’hi ha posat mans a l’obra) o l’avinguda Jacint Verdaguer (el carrer més boterut de la comarca), per esmentar-ne només una petita mostra.

El plantejament des del principi no ha estat encertat: la informació directa als veïns s’ha emès quan ja no hi havia res a fer; s’ha iniciat l’obra sense tenir lligat tots els caps, pel que fa a la demolició de segons quins edificis; s’han vist afectats carrers que tenien unes condicions perfectament acceptables i on la millora serà, previsiblement, en la “pacificació” de la zona (però, aparcament i circulació, igual que abans). Les peticions dels veïns s’han anat resolent sobre la marxa (aparcament alternatiu per als cotxes de les finques afectades); el cobrament de les quotes era un fet l’endemà de l’inici d’obres, la realitat és que encara no està clar ni l’import ni com es procedirà...

Potser sí que estem d’enhorabona, tal com afirmava l’equip de redacció de Trena i peu en el seu editorial. M’ho hauré de mirar amb més perspectiva.

OPINIÓ

Indígenes, indigents i indigestos Francesc Pros Francesch Hem vist un seguit de fenòmens a nivell mundial com són la caiguda del mur de Berlín i amb ella el sistema comunista, el caire que ha pres el liberalisme amb les enormes retallades a l’Estat del Benestar avui accentuades per aquesta crisi financera que incrementa encara més la situació d’inestabilitat a nivell social. Tots podem observar com dia a dia s’incrementa la precarietat laboral i es disminueix la prestació de serveis fonamentals com la sanitat (es parla de taxa de “copago”), es suprimeixen els drets socials aconseguits (com ara el xec nadó) o baixa la qualitat de l’educació per manca de recursos materials (es disminueix el capítol d’ajudes a la investigació universitària). No obstant, se’ns presenta la globalització com l’única ideologia possible.

El pensament que informa aquesta ideologia és: “el final de la història”, “democràcia lliberal a nivell mundial”, “pensament únic”, “neoliberalisme capitalista”, etc. Es vol fer entendre que aquesta forma de pensament és l’única, el millor i més natural sistema d’interrelacionar les societats i comunitats humanes a nivell mundial, les quals, per bé de tots, han de anar cap a una unificació de criteris i procediments.

L’alternativa a la globalització són els moviments antiglobalitza-

Una notícia amb el temps sempre és història, la història no sempre és notícia Rosa Maria Urpí i Casals i Juan Antonio Resina Navas L’Arboç durant l’Edat Mitjana era una de les viles importants de Catalunya. I com d’altres viles reials, com Vilafranca del Penedès o Montblanc, tenia muralles reforçades amb torres i portals. Dintre del clos hi havia moltes cases de famílies benestants. Sabem que moltes cases eren monumentals perquè la

ció, considerant que aquests moviments tenen un discurs no ideològic ja que els subjectes que els defensen són: 1. Indígenes. Defensen postures com ara tenir dret a participar en mercats plurals lliures d’especulació, en establir pautes culturals de clar signe identitari, mantenir els valors dels individualismes en un marc de tolerància social, és a dir, mantenir l’actual sistema representatiu per bé de la llibertat de les persones a un nivell humà on tots els ciutadans es puguin sentir inclosos, evitant així l’actual desafecció per la política.

2. Indigents. Pel fet de demanar que es retalli la desigualtat econòmica entre rics i pobres evitant així les practiques depredadores del capitalisme. Aquets dies hem escoltat com es gravaran les rendes més altes del capital, les persones que cobren interessos superiors a 120.000 euros anuals en lloc de tenir un impost del 22% el tindran del 24%. Aquesta pobra gent té un capital no inferior a 30.000.000 milions d’euros (una renda del treball de 30.000 euros també paga un 22% d’impost).

3. Indigestos. Ja que consideren que la globalització atempta a la dignitat natural de l’ésser humà donat que aquesta ideologia global aprecia a la massa social com un simple objecte al qual es pot modificar de forma artificial les seves necessitats bàsiques, mitjançant tècniques de màrqueting (vestir determinades marques ens fa més interessants).

A la vista de l’exposat, crec que qui tingui la possibilitat de dirigir, molt o poc políticament, hauria d’implementar un sistema de politiques públiques sostenibles a nivell ambiental, econòmic i social que rebaixés l’actual liberalisme capitalista i ampliés el sistema a una posició més redistributiva.

documentació ens les descriu, per exemple, dient que algunes tenien fins a quatres portals de pedra, amb columnes i pòrtic també de pedra. De cases amb portals i columnes de pedra n’hi havia moltes, fins i tot fora de les muralles, a les dites “vilanoves” de la Roca o la del carrer de l’Hospital.

Recentment s’ha declarat, molt merescudament, l’església de l’Arboç com BCIN (Bé cultural d’interès Nacional). Aquest fet farà que la nostra vila tingui un pes turístic superior i amb aquesta idea l’Ajuntament està adequant els seus voltants.

La llei determina que per fer aquest tipus d’obres cal que es faci abans una intervenció arqueològica.

Què en treuen, els arbocencs, de les troballes arqueològiques que es facin? D’entrada, dues coses: en primer lloc conèixer millor la nostra història; i en segon lloc, donar un valor afegit molt important a l’entorn de l’església.

A Vilafranca, l’Ajuntament ha donat molta importància a la localització i adequació de les seves muralles. Sens dubte, això dóna un major valor turístic a la vila.

A l’Arboç s’han localitzat al voltant de l’església unes muralles que al menys són de la mateixa entitat que les de Vilafranca i ens felicitem tots que l’Ajuntament hagi decidit no destruir-les.

Ans al contrari han previst conservar-les. Als voltants de l’es-

(TIP) MAIG - JUNY 2010 15

OPINIÓ

glésia s’han fet altres tipus de troballes, algunes més importants que d’altres. Una bona conservació i adequació de les més significatives faria que l’atracció temàtica de la vila augmentés. Aquí a la vila mai no s’havia fet una excavació arqueològica i la informació històrica que ens pot aportar és molt importants.

Justament és en aquests espais municipals on cal fer les intervencions arqueològiques. En canvi, una propietat privada ja és més problemàtic perquè no tots els propietaris hi estan d’acord. Per aquest motiu és ideal poder excavar en places, carrers i solars municipals.

Les excavacions arqueològiques no són mai una molèstia pel veïns si es fa abans una bona planificació.

Les troballes que s’obtinguin poden ajudar molt a l’Arboç per a recuperar el seu passat esplendorós tant monumental com econòmic.

L’actual església de la vila és un edifici del segle XVII. La documentació antiga ens dona diverses notícies de l’església vella, la gòtica, de la qual encara en queda la dita “capella dels Dolors”. Sabem amb seguretat qui hi havia una església anterior, romànica o preromànica, però tan sols sabem que hi era, la documentació no ens explica res més.

Hi ha algunes pistes que semblen indicar la possible existència d’una església anterior, tal vegada paleocristiana. Una d’aquestes pistes ens porta a Les Casetes de Can Llopart (terme de Castellet, a tocar amb el terme de l’Arboç). Prop de l’església de Can Llopart es va trobar un làpida de marbre blanc amb una inscripció funerària cristiana, d’aproximadament el segle IV dc. El text, traduït del llatí, diu: “Aquí fou enterrat en pau, Julià serf de Crist, qui va viure tres anys, dos mesos i disset dies”. Aquesta troballa arqueològica ens mostra que ja hi havia cristians a tocar de l’Arboç i que alguns es deien Julià. L’advocació de l’ermita de Can Llopart és sant Esteve però la de la parroquial de l’Arboç és sant Julià. Potser tan sols és una coincidència, o potser no. La resposta únicament ens la pot donar l’arqueologia.

L’Arboç té un passat medieval molt ric. Es tracta d’un llegat valuós que tots tenim el deure de conèixer, conservar i divulgar.

16 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Són importants tots els períodes històrics, però l’excepcionalitat del medieval arbocenc ultrapassa, en molt, el del modernista. Les restes estan amagades però encara en queden.

Posem l’exemple de la muralla. A simple vista hom diria que no en queda res. Una mirada més atenta i un estudi més acurat ens fa veure que importants trams de la muralla encara es conserven. Per un cantó tenim les restes que s’han trobat al voltant de l’església i que sortirien a d’altres indrets del poble si s’excavessin. Per l’altre cantó tenim l’estima que senten alguns arbocencs per la seva vila. Posarem només un exemple: els propietaris de cal Pàmies han conservat un magnífic tros de torre de la muralla dins de casa seva. Hi ha moltes famílies arbocenques, cada vegada més, que demostren estar sensibilitats per aquest tema (l’estima per la vila) i cadascuna, dins de les seves possibilitats, es nega a destruir arcades, portalades, finestrals, etc.

Des d’aquí els hi volem transmetre el nostre agraïment i creiem sincerament que es mereixen el reconeixement de tota la ciutadania arbocenca.

Només ens resta fer una última consideració: les pedres són com un llibre perquè es poden “llegir”. Una primera lectura serà la troballa d’un tros de la mur que permetrà per primer cop documentar a l’Arboç la seva muralla i el seu fossat (el “murum sive vallum”) de la documentació. Però cal tenir present que un cop han estat remogudes les terres s’esborren les empremtes i es tornen mudes per sempre més. Per aquest motiu és tant important que primer les llegeixi un arqueòleg i que no es perdin proves per a la Història.

Perquè amb una mala praxis podem perdre definitivament la possibilitat d’escriure la història de l’Arboç basant-nos en dades científiques.

Restes de muralla i fossat trobades a la intervenció arqueológica a la Plaça Antonio Machado.

(Foto: Arxiu Tip)

TEXT I FOTOS: ANTONI ALTARRIBA GUITART

DE COMPRES

Escola de dansa Estudi Podria ser molt bé que hi hagués anat, a l’Escola de Dansa l’Estudi, a fer aquest reportatge, pel fet que és a punt de celebrar els primers vint anys d’existència. Però també podria ser molt bé que m’hi hagués acostat per qualsevol altre motiu. Sigui com sigui, el cas és que, una assolellada tarda de finals de maig, vaig fer cap al 9 del carrer Jussà, i hi vaig cercar la Maria Àngels Riera, qui, amb gran simpatia, em va començar a parlar del llarg camí que ha fet l’Estudi en aquests vint anys.

Quan va començar tot?

Ens hauríem de remuntar a quan jo feia l’EGB, a la Residència. Hi havia la Neus Fransi, que feia unes classes extraescolars de dansa. Jo ho vaig veure, i vaig dir: «Mama, apunta-m’hi!» Mai no m’hi havia relacionat, amb la dansa, i em va impactar molt. Cal dir que abans es feia ballet, i tot era molt més clàssic que no pas ara. Amb això va anar passant el temps, la Neus feia les classes, i també va començar a anar els dissabtes a fer classes al local del taekwondo, fins que el 16 de setembre del 1989, es va decidir a obrir l’Estudi. Jo, per la meva banda, feia cursets, anava a les classes; en definitiva, era molt fidel. Un dia em va proposar substituir una ajudant que tenia que no podia fer les classes. Com a conseqüència d’aquest fet, m’hi vaig quedar.

L’any 2003, la Neus em va traspassar l’escola.

Què has estudiat o fet prèviament, fins arribar aquí?

Bàsicament, ha estat tot sobre la marxa, ja que no m’agrada fer plans a llarg termini. M’he anat formant, he tingut bons professors i, de fet, encara segueixo anant a classes. Això no es pot deixar, ja que, si no, t’estanques. I en aquest món sempre hi ha noves tècniques per aprendre. La qüestió és fer sempre alguna cosa i estar en contacte amb el món de la dansa. Jo comparo una mica aquesta professió amb la del metge, que, malgrat haver acabat la carrera, ha de continuar estant al dia.

Què ensenyes?

Ensenyem dansa. La dansa té dues branques: la clàssica i la contemporània. Ho tinc dividit en cinc nivells. Des dels més petits, que tenen quatre anys quan comencen, fins quan un vulgui, ja que no hi ha una edat màxima! També tinc una classe de jazz i una altra de gimnàstica de manteniment per a adults, i ioga. Segons l’edat i el nivell de l’alumne, fas servir la tècnica que més li convé. Per als petits, la base és clàssica, amb jazz, ja que és més fàcil per al ritme i la coordinació. Per jazz entenem una música més moderna, més actual. Pensa que la base per ballar qualsevol cosa, fins i tot el flamenc, és la dansa clàssica. Et dóna una formació molt complerta: col·locació, elasticitat, etc. A nens de sis anys no se’ls pot ensenyar dansa contemporània, car no saben on és el seu eix, el seu centre, els canvis de pes... Han de treballar més el que és psicomotricitat, el ritme, els salts, els girs, l’espai, les dretes i les esquerres. A partir d’aquí, doncs, els vas formant de mica en mica.

Quants alumnes tens, en total?

En dansa i jazz, en tinc setanta. A banda de les arbocenques, tinc nenes de

Vista de l’escola al carrer Jussà.

Calafell, del Vendrell, de la Bisbal, de Sant Jaume, de Clariana i, fins i tot, de Cunit. Ja ho veus, pràcticament de tota la comarca! A més, caldria afegir les persones que segueixen les classes de manteniment i ioga. Entre totes, arribem al centenar.

Tot són nenes?

El que predomina són les nenes. M’imagino que és per un concepte de la societat actual, però els nens de certa edat ja volen anar darrera d’una pilota. Ara bé, no tinguis cap dubte que, a qui li agrada, segueix!

Quin horari feu, a l’Estudi?

L’escola funciona al cent per cent a partir de les cinc de la tarda, que és quan la canalla surt d’estudi. Això, de dilluns a divendres. A més, dos dies a la setmana, a les tres de la tarda, hi ha classes de ioga.

Sempre has estat en aquest local?

Sí, sempre he fet les classes aquí, per bé que també he estat vinculada a l’Esbart Dansaire de Calafell i ara faig una classe extraescolar de jazz a Sant Jaume dels Domenys, a l’escola de primària.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 17

TEXT I FOTOS: ANTONI ALTARRIBA GUITART

DE COMPRES Fes-nos una aproximació de com és el local.

Consta de dues sales i un vestidor. És un local centenari, bastant gran, on antigament havien guardat els gegants. Té uns cent metres quadrats per planta. Crec que és força apropiat per desenvolupar la meva tasca.

La dansa és una font de salut? Quines recomanacions em podries donar?

Crec que la gent, cada vegada més, cerca alternatives naturals per als dolors d’esquena i de les cervicals, l’estrés… i no haver d’anar sempre al metge de capçalera. Si tens algun problema interior, també és una bona causa per cercar aquest relax. Si un és constant i ho va treballant, a la llarga n’obté un resultat. No cal cercar resultats a curt termini, sinó més aviat a llarg termini.

El ioga, amb dues hores setmanals, repartides en dos dies, és una bona base per anar fent un manteniment. La constància és el més important. Si no ets constant, es perd tot, igual com succeeix amb la dansa i pot succeir amb qualsevol disciplina. Si no hi ha constància, no pots evolucionar. Jo valoro molt la constància i el treball.

Encara que no ho sembli, la dansa i el hip-hop estan relacionats. Amb el moviment expresses el que portes a dins.

En alguna ocasió (i patrocinat per l’Arboç Acthiva’t) s’ha fet un curs de la dansa del ventre. Això de remenar els malucs, ho fan bé les arbocenques?

Bé, d’entrada –i això ens passa a tots–, ens motivem molt, però després ens acabem desmotivant. La dansa del ventre és un moviment que va molt bé per treballar el teu centre i l’eix que aguanta tot el cos. Per a les dones, si han tingut una criatura o tenen algun problema de malucs, és molt beneficiós. Per anarte mantenint, ho recomano fermament. Si t’agrada, òbviament, és més fàcil. Però és qüestió d’hores. Coneixes el cos d’una altra manera. Quedes sorprès del que pots fer amb el teu cos. És una manera de conèixer’t tu mateix.

Ara et diré tres moments històrics relacionats amb el ball, i m’agradaria que em diguessis que en penses de cadascun.

Comencem: el vals de l’emperadriu Sissí. És un dels balls de saló, localitzats a Viena, a Àustria, en una època que estaven molt de moda, i, de fet, s’ha anat mantenint i ara és una disciplina que hi ha en els balls de saló.

Ara que em dius això de constància i treball, si ho lligo amb la teva feina, em ve al cap la sèrie televisiva Fama…

I tant, encara me’n recordo, d’aquella sèrie! (Riu.) La feien els diumenges a la tarda. I, de fet, amb la nova sèrie que hi Continuem ballant. Ara és el ha hagut recentment a la televisió, ha torn de la Ginger Rogers i en tornat a haver-hi un boom. Tot i que esFred Astaire. tem parlant d’una pel·lícula de ficció, té Bé, això em recorda els musicals força semblances. Si t’hi vols dedicar dels anys trenta, en blanc i negre, professionalment, has de suar molt. Molt Ka Narua Àngels, en el decurs de l’entrevista. els balls de claqué. Eren unes pel· de treball, molt de sacrifici i molta de dislícules precioses, amb un marc fociplina. Encara que tinguis molt bones aptituds, cal treballar-les. togràfic incomparable, uns extraordinaris vestuaris, un arguAixò es podria aplicar, per exemple, al tennis, a la gimnàstica ment molt de l’època. Cal dir que eren uns grans ballarins i uns rítmica o a molts d’altres esports. grans actors alhora. En definitiva, tot un clàssic.

Alguna vegada he llegit que durant el Dia Internacional de la Dansa és força comú arreu del món fer activitats al carrer.

Sí, és una cosa força estesa. Per exemple, a nosaltres, alguns anys ens han convidat des de Calafell, juntament amb d’altres grups, a fer diverses coreografies. Les nenes s’ho passen molt bé, i això també permet que la gent pugui conèixer de primera mà el que és la dansa. No és només el típic tutú ple de puntes, sinó que abraça molt més. Et mous perquè sents una música.

18 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

I, finalment, quelcom un xic heterogeni: el Saturday’s Night Fever i en John Travolta.

Ara estem parlant d’un estil totalment diferent. Som als anys vuitanta. Em ve a la memòria la pel·lícula Grease, que, sense amagar-nos-en, fou tot un reclam per al que entenem com a dansa. Tindria força relació amb el que hem comentat abans del musical Fama. En aquells anys tothom s’hi va abocar en aquest estil.

Les alumnes de la Maria Àngels, tot exercitant-se. (Fotos: Maria Àngels Riera)

M’imagino que, en el decurs de tots aquests anys, hi deu brat, m’agradaria que ens expliquessis una mica que suchaver alguna anècdota per explicar… ceirà el 12 de juny, a la plaça de la Puntaire.

Això succeí fa cosa de quatre anys. Era una classe de dansa per Bé, cada any faig un festival. Ja des dels temps de la Neus, des a adults, format per mares, a mitja classe una em diu: “tinc molde que va obrir fins ara, cada any hem triat un tema i hem celeta gana i no puc aguantar més. Vaig a comprar quelcom per a brat aquest festival. En aquesta ocasió, i donat que celebrem els vint anys, que són molts anys, i han estat moltes les alumnes, menjar...” Ella va marxar i jo vaig seguir fent la classe. Amb la moltes les músiques, moltes les coreografies, volíem fer quelresta de mares. Al cap d’una bona estona, va arribar la mare que com de diferent. He rescatat algunes coreografies d’aquests vint havia marxat i ens va dir: “He anat a la pastisseria i m’he menjat anys i he convidat a venir totes les un croissant farcit de nata i un cafè exalumnes que, per circumstànciamb llet”. Fou tot una sorpresa per Al llarg de la conversa, l’Àngels em va repetir es de la feina, dels estudis, de la a nosaltres però vam seguir amb en diverses ocasions que la seva feina li vida, fa anys que no veus. De fet, la classe. Al cap de poca estona, agradava molt i que en gaudia molt. I a fe us ella va tenir de parar ja que el et fa il·lusió retrobar-te amb persopuc dir que, amb l’entusiasme amb què em va nes que fa temps que no has vist i croissant i el cafè amb llet li ballaanar explicant el seu treball, no m’amagava ven per dins la panxa. amb les quals, per un motiu que pas aquesta destil·lació d’il·lusió! Veient això, ens agrada a totes, hem passat bones estones aquí. Serà un acte Aquesta és força divertida, li desitjo que, d’aquí vint anys, de l’Estudi, senzill, ja que no és el mateix ferperò segur que en tens alguna pugui dir el mateix que diu en Joan Manel ho en un lloc públic, com pot ser altra de més seriosa...

Serrat a la seva cançó: «Ara que fa vint anys una plaça, que en un lloc tancat. I Bé, en aquest cas potser podríem que tinc vint anys…» també els he preparat un petit dedir que, fotogràficament, hem sortit en un llibre. Es tracta de Mira’m, tall per tal que recordin el que va de la Lourdes Sogas, que parla ser per a elles el seu pas per l’Esdels infants i reprodueix algunes fotografies de les meves alumtudi. nes en el decurs d’un festival. Són cosetes petites, si vols, però que en el fons no deixen d’ésser un reconeixement i fan que et Si algun dels nostres lectors o lectores se sent atret per sentís valorada. tot el què ens has explicat, i volgués venir al teu local a posar-ho en pràctica, què li costaria al mes?

Tot i que quan els nostres incondicionals lectors tinguin Les quotes de la dansa, o bé del ioga, venint dos dies la setmaaquesta revista a les mans, ja farà uns dies que s’ha celena, estaríem parlant d’uns trenta-tres euros.

Celebració del XX aniversari de l’escola de dansa Estudi. (Fotos: Óscar Méndez)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 19

(TEXTS I FOTOS: AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ)

L’AJUNTAMENT INFORMA

Inaugurada l’ampliació de la llar d’infants Minyons

■

El secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques, Jaume Oliveras, acompanyat del director dels Serveis Territorials de Governació a Tarragona, Francesc Tarragona, l’alcalde de l’Arboç, Carles Ribé, la regidora d’Ensenyament, Mercè Calaf, i regidors del consistori, van inaugurar l’ampliació de la llar d’infants Minyons de l’Arboç amb la presència de les educadores del centre i diverses famílies usuàries. D’aquesta manera culmina el projecte de gestió del govern municipal, iniciat l’any 2003, que contemplava com una de les prioritats la creació de places de llar d’infants en les condicions adequades per donar resposta a una demanda molt important que feia la ciutadania, ja que en aquell moment aquesta prestació es donava en unes condicions molt precàries. Al 2005 es va inaugurar la nova llar d’infants Minyons per poder acollir a 61 infants de 0 a 3 anys en un nou edifici de 4 unitats. Però el creixement demogràfic va obligar el govern municipal a treballar immediatament en l’ampliació del nombre de places. El nou edifici garanteix la demanda actual i futura.

Aquest curs escolar ja ha entrat en funcionament el nou edifici construït, que s’inaugurava de forma oficial. Així ho va recordar l’alcalde, Carles Ribé, que va afirmar amb satisfacció que “s’ha assolit l’objectiu i en aquests moments no hi ha cap infant de l’Arboç sense plaça d’escola bressol” i va recordar que “portem gastats més d’un milió d’euros per garantir que els nadons de l’Arboç estiguin ben atesos”. El cost de l’ampliació de la llar

En marxa les obres de renovació de l’entorn de l’església

■

Ja han començat les obres de pavimentació dels carrers Sant Julià, Rafel de Casanoves i Nord, que formen part del projecte de renovació de l’entorn de l’església.

Els treballs, en aquesta fase, consisteixen en l’enderroc del restaurant Don Pelayo i el Pou del Glaç, la pavimentació de la plaça de la Badalota i els carrers Sant Julià, Rafel de Casanoves, part del carrers Nord i Jacint Verdaguer, la renovació de la xarxa d’aigua, clavegueram i aigües pluvials i el soterrament dels encreuaments del cablejat de telefonia i enllumenat públic.

El cost total del projecte de renovació de l’entorn de l’església és de 1.385.193,80 €, però els veïns només hauran de pagar una petita part, ja que l’equip de govern arbocenc ha aconseguit una subvenció del FEDER de 284.766,45 €, una altra de 816.713,34 € de l’1% Cultural i una tercera del PAM de la Diputació de Tarragona de 88.271,34 €.

Aquestes obres tenen una durada prevista d’uns quatre mesos i, segons ha explicat l’alcalde, Carles Ribé, “tenen com a objectius la dinamització turística amb conservació i recuperació del patrimoni històric-artístic el desenvolupament local del municipi i posicionar l’Arboç com a destinació turística cultural de qualitat”.

20 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

d’infants ha estat de prop de 650.000 €. El nou espai inaugurat és un edifici de prop de 500 m2 de superfície construïda, que multiplica per dos la prestació inicial, arribant fins a les 122 places. La regidora d’Ensenyament, Mercè Calaf, va explicar que ara hi ha ocupades 104 places, el que significa que “aquesta actuació ha solucionat la demanda actual i garanteix la futura”. A més, tant el secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques com l’alcalde i la regidora d’Ensenyament van voler destacar en l’acte “el gran paper de les educadores del centre, que vetllen per l’educació i el creixement de la canalla i que han aconseguit fer que aquestes magnífiques instal·lacions s’hagin convertit en un espai molt agradable i acollidor”.

Homenatge de l’Ajuntament de l’Arboç als nonagenaris de la vila

■

L’Ajuntament de l’Arboç va homenatjar dissabte 1 de maig les persones de la vila que al llarg de l’any passat van fer noranta anys. L’acte d’homenatge es va fer coincidir amb la celebració de la festa patronal de la Llar de Jubilats de l’Arboç. L’alcalde, Carles Ribé, el primer tinent d’alcalde, Joan Plana, el regidor de Cultura i Festes, Joan Serres, i la regidora de Benestar Social, Josefina Santasusagna, van lliurar un pin de plata —amb la rèplica de l’escut de la vila que hi ha a la capella dels Dolors— a Julià Auví, Manuela García, Àurea Pardo, Pilar Secas, Josefa Alcalde i Teresa Tort.

La festa patronal de la Llar de Jubilats Municipal de l’Arboç va continuar al local Arbosense amb ball a càrrec de l’orquestra Montse i Joe Transfer per a tots els socis de la Llar.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 21

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS

Text i foto: Montserrat Viñas Jané

Concert a Vilafranca del Penedès Com cada any, la Coral Ressò participa en el cicle de concerts que organitza la Federació Catalana d’Entitats Corals. El passat dissabte 8 de maig, la Coral Ressò va cantar a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès juntament amb tres corals de les demarcacions del Penedès i la Baixa Segarra: la Coral del Centre Excursionista del Penedès a Vilafranca, la Coral Amics del Cant de la Múnia i l’Orfeó de Santa Coloma de Queralt.

La Coral Ressò, magistralment dirigida per Argemí Curto, va interpretar les cançons “Cant d’estiu”, “L’estaca”, “Vinyes verdes” i “Te quiero”. El concert va finalitzar amb la interpretació conjunta de les cançons “T’he mirat”, dirigida per Pep Falcó, director de la Coral del Centre Excursionista del Penedès a Vilafranca, i “Ton pare no té nas”, dirigida per Pere Lluís Biosca, director de la Coral Amics del Cant de la Múnia.

Argemí Curto, director de la Coral Ressò. ➤

Final de curs Aquest any el final de curs de la Coral Ressò serà una mica especial perquè no es farà el tradicional concert a l’església de Sant Julià. En el seu lloc, la Coral Ressò està preparant una actuació conjunta amb l’Esbart Sant Julià de l’Arboç per al proper 20 d’agost, divendres de Festa Major. L’actuació conjunta constarà de diversos balls acompanyats de cant coral i serà dirigida per Jordi Rovira, per part de l’Esbart Sant Julià, i per Argemí Curto, per part de la Coral Ressò. Des de la Coral Ressò desitgem que gaudiu d’aquest espectacle conjunt i esperem estar a l’alçada dels magnífics balls dansats per l’Esbart Sant Julià.

Part de les alumnes del curset amb l’Elvireta, la professora. (Foto: Sergi Sedó)

22 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Del 7 de maig al 25 de juny s’ha portat a terme aquest curset, impartit de forma desinteressada per l’Elvira Ferran Rull i amb la col· laboració de la Fundació Privada del Museu de puntes i de l’Ajuntament de l’Arboç.

Enguany, la participació ha estat més elevada que les anteriors edicions, amb un total de nou dones.

Text: Josep Ribas Mestre

L’Elenc Artistic Arbocenc guanya el XXXVI Concurs de Teatre Amateur Premi Ciutat de Calella El proppassat dissabte 22 de maig de 2010, diversos membres del nostre Elenc varen assistir al sopar de cloenda del XXXVI Concurs de Teatre Amateur Premi Ciutat de Calella, en el decurs del qual van ser lliurats els premis de la participació en el mateix. L’Elenc va aconse-

guir els següents premis: 1r premi a la millor companyia 1r premi a la millor direcció 1r premi al millor muntatge 2n premi a l’actor principal (Josep Ribas) 2n premi a l’actriu principal (Esther Soler) Cal recordar que l’obra amb la qual ens vàrem presentar al concurs era En la fosca ardent, d’Antonio Buero Vallejo, traduïda i adaptada al català per d’Ignasi Artès i Magrinyà, la qual havia estat estrenada a l’Arboç en dues representacions per la diada de Tots Sants de l’any passat.

Amb aquesta consecució de premis en un concurs amb tanta solera com és el de Calella, veiem en gran part reconegut l’esforç i el repte que va suposar el fet de

LLIBRERIA PAPELERIA OBJECTES DE REGAL RECÀRREGA MÒBIL FOTOCÒPIES

posar a escena una obra basada en el món de la ceguesa i en la lluita i discussió de dues formes diferents d’acceptar aquesta, aconseguint en molts moments fer reflexionar l’espectador i mantenint-lo expectant, amb un final amb un xic d’intriga del qual cadascú en pot fer un vaticini diferent.

Com a primícia, l’Elenc ha començat els assaigs de l’obra Bon Nadal Mr. Scrooge que es vol estrenar per a les properes festes nadalenques. Per dirigir la posada en escena d’aquesta obra tant emblemàtica hem recuperat, encara que sigui per una vegada, a en Joan Vallès, que ja ens va dirigir entre els anys 1987 i 1993 i que sota el seu mestratge, tants èxits i guardons vàrem aconseguir.

FOTO CARNET MATERIAL DIDÀCTIC SECCIÓ INFANTIL I JUVENIL PREMSA DIÀRIA I REVISTES FAX

Av. Penedès 1 · (Local 4) 43720 L’ARBOÇ (TGN) Tel./fax: 977 167 977

(TIP) MAIG - JUNY 2010 23

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS

“L’ALLETAMENT MATERN: UN MÓN D’EXPERIÈNCIES” Anna Vilanova Miravent

En aquesta ocasió volem donar a conèixer l’experiència d’una mare que va alletar els seus set fills. Això no costa gens de dir, però tant el fet d’alletar set fills com el de portar-los al món semblen veritables proeses.

L’alletament matern: única opció María Pajares Calderón, 72 anys.

Mare de set fills: María Jesús (1962), Fernando (1964), Ana (1966), Fina (1969), Juan Antonio (1972), Pedro (1974) i Alfonso (1976).

Nascuda a Dehesas de Guadix (Granada), es casà amb Fernando Vera Puerta l’any 1961 i enviduà l’any 1998. Es traslladà a viure a Llorenç del Penedès l’any 1971, i resideix a l’Arboç des de l’any 1983.

María, ha tingut set fills. Va poder alletar-los tots?

No tuve ningún problema: nacían y se enganchaban al pecho. Nunca tuve ningún problema, ni grietas en los pezones, ni infecciones, ni nada. Incluso después de la cesárea de Fernando me vino la leche y pude alimentarlo.

Es va plantejar mai que no tenia prou llet, o que la seva llet no alimentava prou, o que donar el pit suposava massa esforç?

Nunca pensé que mi leche no fuera buena, o que no tuviera la suficiente. Se enganchaban al pecho y crecían. No había otra opción. Entonces no se llevaba el biberón.

24 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Per casualitat, va alletar simultàniament més d’un dels seus fills? Per què?

No llegué a darles el pecho a dos hijos o hijas a la vez, ya que cuando me enteraba de que estaba de nuevo embarazada, le quitaba el pecho al mayor. Me pasó en un par de ocasiones que di el pecho estando embarazada, pero fue poco tiempo.

en un escorxador, en una època en què el permís per maternitat encara no estava regulat. Com s’organitzava per poder donar el pit?

Cuando trabajaba en Granada, en el campo, me iba a casa cuando tocaba comer. Y, ya en Llorenç del Penedès, en el matadero, tenía mucha flexibilidad para salir también a dar el pecho. Lo importante era cumplir con el trabajo. Tuve mucha suerte.

Quan de temps van alletar?

La mayoría tomaron mi leche hasta los catorce o quince meses. La que menos, unos doce meses, y la que más, Anita, dieciocho meses.

Em consta que treballava de valent

Alletava a demanda o posava un horari?

No he tenido horario ninguno para dar el pecho. Cuando ellos querían, pedían pecho, y yo se lo daba.

INFORMACIÓ D’INTERÈS TREBALL I LACTÀNCIA En aquella època la María va tenir sort per poder compaginar la lactància dels seus fills amb el treball: l’empresari li donava llibertat per absentar-se del lloc de treball i així poder alletar els seus petits, sempre que complís amb la feina encomanada. Actualment gaudim de lleis que regulen el compaginar feina i alletament. Per als ulls de les mares, aquestes mesures no sempre són suficients, però és el que avui per avui és vigent: PERMÍS DE MATERNITAT La María i el Fernando amb tots els seus fills i filles el 1976.

(Foto: Arxiu família Vera-Pajares)

Setze setmanes retribuïdes (divuit setmanes en cas de bessons i vint setmanes per als trigèmins), amb l’opció que deu setmanes les gaudeixi el pare.

Per les nits es despertaven per mamar?

Por las noches se despertaban, los cogía y les daba de mamar en mi cama, aunque nunca durmieron conmigo en la misma cama.

Actualment té dotze néts. Les seves filles o les seves joves, han optat per alletar els seus néts?

Ha habido un poco de todo: dos nueras no han optado por la lactancia materna. Otra dio el pecho tres meses, otra se sacó la leche con extractor porqué el bebé nació prematuro. Las tres hijas también dieron el pecho, aunque en el caso de Anita, al bebé no se le agarraba bien y tuvo que dejarlo muy pronto.

Com resumiries, María, la teva experiència en poques paraules?

REDUCCIÓ DE JORNADA Fins que el nen arribi als vuit anys, es pot reduir la jornada entre un terç i la meitat, amb la corresponent reducció proporcional del salari.

EXCEDÈNCIA PER A TENIR CURA DELS FILLS Excedència amb reserva de lloc de treball els dos primers anys, que es consideren cotitzats.

LACTÀNCIA Una hora de permís diari fins que el nadó compleixi nou mesos, la qual es pot acumular i gaudir a continuació del permís de maternitat.

Para mí, ha sido muy positivo, porque mis hijos no se han puesto enfermos casi nunca.

En el cas de la María, per les circumstàncies, no tenia altra opció que alimentar els seus nadons amb la seva pròpia llet. A més, havia tingut la sort de tenir la seva mare com a referent.

Ens explicava que recordava perfectament com la seva mare havia alimentat el seu germà petit. Aquesta experiència de ben segur li va reforçar la confiança en ella mateixa per llançar-se a aquesta aventura, no una, sinó set vegades.

Font: Resum del capítol 4 «Quines opcions tinc. Drets de la mare treballadora», de la publicació Lactància i treball, editada per La Leche League - La Lliga de la Llet de Catalunya, amb el suport de la Generalitat (Insitut Català de les Dones i Departament de Salut) i l’Ajuntament de Barcelona.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 25

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS

Departament de premsa dels Minyons de l’Arboç

XIV Jornada de Prevenció de Lesions en el Món Casteller Asistència dels Minyons de l’Arboç a les Jornades de Prevenció de Lesions en el Món Casteller Els Minyons de l’Arboç hem estat una de les trenta colles castelleres que van participar el 10 d’abril a la catorzena edició de les Jornades de Prevenció de Lesions en el Món Casteller, que es va celebrar a les Cotxeres de Sants organitzada pel Grup per al Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller, els Castellers de Sants i la Coordinadora de Colles Castelleres.

En aquesta jornada es van tractar temes molt importants sobre la seguretat en l’activitat castellera, com són els estudis que es porten a terme amb la utilització del casc dels dosos, la utilització dels terres atenuadors, les proteccions dentals, un nou projecte sobre proteccions cervicals i estratègies per treballar la por en la canalla, entre d’altres aspectes teòrics.

En aquest link (pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres) es podrà trobar més informació respecte d’aquestes activitats:

Visita a la Giralda El 17 d’abril, a les cinc de la tarda, uns setanta membres dels Minyons de l’Arboç vam visitar el conjunt arquitectònic de la Giralda de l’Arboç.

Segons ha manifestat en Joan Pascual, membre de la Junta Administrativa i responsable d’events, «[...] aquestes activitats socials són també molt importants per donar cohesió a l’entitat i millorar les relacions humanes en el col·lectiu de persones que formen part dels Minyons de l’Arboç, la qual cosa és positiva per millorar el rendiment “casteller”».

http://www.cccc.cat/continguts/noticies/ jornades-prevencio-sants-2010_707_46ç

Foto de família el dia de la vistita a la Giralda. (Foto: Minyons) Representació dels Minyons en aquesta jornada sobre seguretat en l’activitat castellera. (Foto: Pep Jané)

El cap de colla, Josep Maria Vera, considera que «és molt important ser present en aquestes jornades, ja que s’assoleix informació molt valuosa per al desenvolupament de l’activitat castellera en les millors condicions de seguretat».

26 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

La visita va ser guiada pel també casteller arbocenc Josep Maria Jané i Guasch, que, a més de la seva afecció als castells, està molt vinculat al teixit associatiu i cultural de la vila i és un gran coneixedor del ric patrimoni arquitectònic i cultural arbocenc.

L’entitat també agraeix la deferència del senyor Manuel Camino, propietari del conjunt arquitectònic, de permetre aquesta visita.

Taller casteller per Sant Jordi El 23 d’abril els Minyons de l’Arboç vam celebrar el tradicional taller de castells amb motiu de la diada de Sant Jordi. I, com d’altres entitats culturals de la vila, vam ser al carrer Major tot el matí, oferint als alumnes de l’Institut IES de l’Arboç d’experimentar amb el fet casteller.

Roger Rodon, membre de la Tècnica de l’entitat, va coordinar aquesta activitat, i considera «que és molt positiu realitzar aquests tallers, que de vegades hem fet als mateixos centres d’educació, perquè apropem aquesta activitat als més joves i podem fer pedagogia, transmetent els valors que caracteritzen l’activitat castellera».

Comunicació (en representació de la Generalitat), i el que havia estat president de la Generalitat, molt honorable senyor Jordi Pujol. + Informació: http://www.webcasteller.com/ ca/article.php?id=2438

Donació de sang Com comença a ser tradició als Minyons, des de la Junta Administrativa es va tornar a fer una crida per col·laborar en les campanyes de donació de sang que realitza el Banc de Sang i Teixits (empresa pública que té per missió la gestió de la donació, la transfusió i l’anàlisi de la sang i el plasma sanguini). Així doncs, i per tercera vegada, durant el mes de maig, mitjançant SMS, s’avisà les persones vinculades a la colla, algunes de les quals, com la castellera Ana Maria Sánchez, van participar en la campanya.

Alumnes de l’institut IES de l’Arboç amb els «mestres castellers» a la plaça de la Vila. (Foto: Minyons)

Assistència a la IV Edició de la Nit de Castells El 24 d’abril es va celebrar la IV Edició de la Nit de Castells, que organitza la revista Castells des de l’any 2007 En aquesta ocasió, l’acte es va dur a terme al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i hi fou convidada una representació de cadascuna de les entitats castelleres de Catalunya.

En representació dels Minyons de l’Arboç vam assistir el president, Jaume Ventura, el Cap de Colla, Josep Ma. Vera, l’adjunt de Pinya, Roger Rodón, i el secretari, Pedro Ruiz.

La castellera Ana Maria Sánchez donant sang. (Foto: Família Bueno)

La família creix El petit Ivan Laureà Inglada (fill i nét de castellers arbocencs) va ser presentat als integrants de la colla i, com es tradició, fou obsequiat amb la seva primera camisa «minyona».

L’Ivan, fill del Laureà Inglada i la Maria José Jara, va nèixer el 19 de març a la Clínica Pilar Sant Jordi de Barcelona. És un nen molt maco i molt eixerit, que fa cinquanta centímetres, pesa 3,4 quilos i està molt bé de salut. Enhorabona a tots tres, molta salut i molts castells!

Representants dels Minyons amb el que fou president de la Generalitat, Jordi Pujol, i la seva esposa en la IV Edició de la Nit de Castells. (Foto: Minyons)

En el decurs de l’acte es van atorgar els tradicionals premis: a la Trajectòria Personal, a la Iniciativa Social i a l’Ambaixador de Castells, així com la beca als projectes que promocionen el fet casteller.

Durant l’acte, tots els presents van donar el seu suport incondicional a la candidatura promoguda per tal que els castells siguin declarats patrimoni de la Humanitat per la Unesco, tal com van destacar les autoritats convidades, l’honorable senyor Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de

El minyó Ivan Laureà Inglada Jara en braços del seu pare.

(Foto: Família Inglada)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 27

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS continúa Minyons de l’Arboç

Sortides EL VENDRELL 11 d’abril de 2010. Inici de la temporada Plaça Vella, a les 12 del migdia Nens del Vendrell P/4, 3/7, 4/7, 2/6, P/5 Minyons de l’Arboç P/4, 3/7(id), 3/7(id), 2/6, 3/6, 4/7, P/4(i), P/4(c), 2P/4 Marrecs de Salt P/4, 3/7, 4/7(id), 4/7, 2/6, P/4ps(c), P/4

Un quatre de set pesat. El primer castell de set de la temporada.

(Foto: Minyons)

28 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Engeguem motors Text: Jaime Bueno Sánchez Comença una nova temporada per als Minyons de l’Arboç. Hem iniciat la d’enguany a la plaça Vella del Vendrell, acompanyats pels Marrecs de Salt i la colla local els Nens del Vendrell. A partir de les dotze del migdia la plaça va començar a omplir-se de color blau-vermell (coincidència amb el resultat del gran derbi del dia anterior?).

Els propòsits de la nova Junta Tècnica dels Minyons per aquesta nova temporada són no baixar de rendiment respecte de l’any passat ni adormir-se, així com eliminar la boira negativa i els «mals rotllos» que s’acumulen sobre la colla des de fa uns anys. «A junta nova, colla nova», com se sol dir.

Doncs bé, tot seguit de missa i de les comunions van sonar les gralles. L’actuació al Vendrell va estar marcada pels imprevistos i els nervis de l’estrena.

Potser l’actuació del Vendrell va arribar massa d’hora si pensem en els castells que portaven els arbocencs en cartera; 3de7, 4de7 i 5de6. Massa d’hora, ja que encara falta molt de treball per a acabar de perfilar els nous quarts i dosos.

El castell de sortida va ser el 3de7. Un castell maquíssim pel que fa als pisos inferiors durant tota la execució, però molt tancat i amb molts de dubtes per dalt, que acabaren per tirar enrere la canalleta. En un segon intent el castell va tenir la mateixa sort, tot i estar millor quadrat. Encara cal assajar molt el 3de7.

En segona ronda els arbocencs triaren la torre de 6 per a donar confiança, però la cosa es girà quan l’enxaneta s’emportà la petita cassola en fer l’aleta.

Una caiguda imprevista, que ens recorda que la torre es una construcció molt tècnica. En ronda de repetició van descarregar un 3de6.

Ressentits i sense que decaigués l’ànim, Josep Maria Vera finalment optà per l’experiència en el tronc, i, com si el temps no hagués passat, enlairà sobre els baixos un 4de7 pesadíssim, que fins i tot feia gràcia entre els propis castellers del tronc.

Dit i fet el castell va estar clavat, però els segons i terços van tenir problemes durant la descarregada. Van debutar Rafael i Laura Burrueco en castell de set pisos a nivell de dosos i cassola. Així doncs, el primer castell de set minyó ja es va poder veure diumenge 11 d’abril, quelcom força inusual a principis de temporada.

En resum, bona estrena del nou cap de colla, que, tot i que ja ho havia estat durant quatre anys, em va confessar que semblava que era de nou la seva estrena (li ho perdonarem!).

Aquesta temporada tot és possible encara, així que a gaudir-ne, dels castells!

Visca els Minyons!

LA LLACUNETA (L’ARBOÇ) 9 de maig de 2010. Aplec a la Llacuneta Plaça de l’ermita de Sant Antoni Abat, a la una del migdia Minyons de l’Arboç 5/6a, 3/7, 4/6a, P/4, P/4ps(c)

ALGEMESÍ (VALÈNCIA) 15 de maig de 2010. XI Trobada de Muixerangues Plaça Major, a les 7 de la tarda Muixeranga d’Algemesí. Alta de sis, Tomasina, Dues altes, 2P/4, 2P/3 Minyons de l’Arboç. P/4cam, 3/7, 4/7, 5/6a, 3P/4 Castellers de Cornellà. P/4cam, 4/7, 3/6ps, 4/6a, 3P4 Nova Muixeranga d’Algemesí. Tomasina(c), P/5, La Dolçaina, P/5ps

3de7. La Llacuneta torna a ser plaça de set. (Foto: Laura Álvaro)

Quatre de set dels Minyons a la Plaça d’Algemesí.

(Foto: Laura Álvaro)

Alta de sis de la Muixeranga d’Algemesí.

(Foto: Laura Álvaro)

Un 3de7 ben plantat

Algemesí: «Muixerangues» i «castells»

Text: Jaime Bueno Sánchez

Text. Jaime Bueno Sánchez

El 9 de maig es va convocar a la Llacuneta la tradicional actuació del seguici festiu de l’Arboç que aplega quasi totes les entitats del folklore de la vila, com el Ball de Bastons Infantil, el Ball de Diables Infantil, els Gegantons, el Garotet, l’Esbart i els Minyons de l’Arboç.

Es costum que cada entitat faci una petita actuació, i, com que la exhibició acaba ben entrada l’hora de dinar, es prepara una gran paellada.

L’actuació per part dels Minyons va començar amb un 5de6 amb l’agulla, un castell inèdit per a la colla.

El porten assajant uns quants dies per tal d’apujarlo un pis més i així sorprendre en qualsevol diada important.

En segona ronda van fer l’esperat 3de7. Un castell que no va sortir a l’actuació passada al Vendrell per inseguretat als pisos superiors, però que aquesta vegada, després de molts assaigs, va anar a bon port. Un castell que potser la colla no s’esperava, degut a la poca gent, però, tal i com va dir el sotscap de colla, Albert Amposta: «No hem de relaxarnos en cap moment, per així poder afrontar nous reptes.»

En tercera ronda van fer el 4de6 amb agulla net, força maco de cara a veure’l de set pìsos a Algemesí (València) la propera setmana.

Salut i castells, visca el Minyons!

El cap de setmana del 15 de maig els Minyons de l’Arboç van tenir un curiós compromís casteller en terres valencianes, exactament, a Algemesí. Curiós pel fet que compartien plaça amb les colles locals de muixeranguers i els castellers de Cornellà, amb motiu de l’XI Trobada de Muixerangues.

El dia 14 es van inaugurar les exposicions «20 castells descarregats» i «Fets castellers» (cedides pels Minyons). L’acte de presentació es va celebrar al Museu Valencià de la Festa, i va comptar amb la presencia de l’alcalde d’Algemesi, el «mestre muixeranguer», Eloi Miralles, que va inaugurar les exposicions, Joan Vallès, «“bella” glòria» dels Minyons, i Jaume Ventura, el «presi».

El dia 15 es va fer l’actuació, i, tot i les quatre hores interminables de viatge amb autobús, els penedesencs van fer els deures en descarregar el 3de7 i el 4de7. A més, van ensenyar als valencians el 5 de 6 amb el pilar.

Tarragonins i barcelonins van quedar bocabadats davant les estranyes i boniques construccions dels muixeranguers. Sobretot, van parar especial atenció a la tècnica i a la manera com enfilaven els castells (poques similituds guarden amb els castells que coneixem). Les camises eren curioses, ratllades de color verd i blau, o blau i vermell. Fins i tot la música que acompanyava el castell n’era ben diferent, ja que recordava la de la processó de Setmana Santa.

Molt bon tracte a Algemesí per part dels locals, que van cedir un poliesportiu als Minyons per a dormir dissabte, després del gran sopar de germanor i de la festa, que va durar fins a altes hores de la nit. Diumenge al matí retorn a casa, amb un bon esmorzar a la panxa. La festa, però, no va acabar aquí: als Minyons encara els quedava un menú minyonenc a La Casona de Clariana.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 29

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS

Texts: La Junta Fotos: Rafel Armengol

Penya Barcelonista “Salvador Sadurní” de l’Arboç El proppassat diumenge dia 16 de maig, darrera jornada de la lliga de futbol, es van aplegar a la seu de la Penya Barcelonista un gran número

30 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

de socis i gran part de la Junta. Durant la visió del partit Barça-Valladolid es va respirar un ambient plenament barcelonista. La joia va esclatar quan va acabar el partit i el Barça es va proclamar campió. Immediatament, en Quico i en Ruben van llençar una traca i una sèrie de coets. Mentrestant, i

també per a celebrar-ho, part de la Junta i socis voluntaris van preparar un berenar-sopar per als assistents amb brindis amb cava inclòs. Això va servir també per cloure la temporada, com l’anterior, amb un esclat d’alegria. Esperem que aquesta bona sort duri molts anys.

Text i foto: Ana Maria Sánchez

Fi de curs ball lineal El passat diumenge, 20 de juny, es va celebrar l’exhibició de fi de curs del ball linial al local de l’Arbosense. Per tercer any consecutiu, la festa va estar oberta a tothom.

En acabar, es va oferir coca i vi per gentilesa de l’ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Tot seguit, l’alumnat del curset va felicitar els seus professors, Anna i Albert, i es van reunir al restaurant As d’Oros per a fer un sopar de comiat fins al proper curs.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 31

ACTIVITATS

ENTITATS - ASSOCIACIONS

Text i fotos: Joan Holgado Ávila

Activitats de la Penya Ciclista. Primavera 2010 ESMORZAR SOCIAL El diumenge 18 d’abril es va celebrar l’esmorzar social de la Penya Ciclista, que per al socis que vulguin assistir-hi és gratuït. Com ve sent habitual, ens vam trobar a una vinya del camí del Papiol. El menú va consistir en carn a la brasa, xató i postres. Començà a les deu del matí i va acabar a les dues del migdia.

voltant de les 11.30, on vam arribar tot el grup reagrupat i en excel·lent forma. Cal dir que l’estat de la carretera és molt bo.

Manresa–Cardona. 107 km. La carretera a Cardona és de paviment bo, però les fortes pujades que té fa difícil pedalejar; a més, la calor començà a fer acte de presència, fet que va fer més dura la nostra marxa. Un cop superat, arribàrem a Cardona a les 13, on dinàrem en un restaurant de la vila.

Cardona–Berga. 142 km. Vam sortir a les 15, després d’haver dinat, per fer l’últim tram de la primera etapa. El paviment de la carretera és bo, però igual que l’anterior carretera, és plena de pujades fortes i persistents; en canvi, la calor és més temperada. Sense cap incident que remarcar arribàrem a Berga a les 17.30, per instal·lar-nos a l’hotel Queralt, on vam fer nit.

SEGONA ETAPA: BERGA–RASOS DE PEGUERA–BERGA

SORTIDA LLARGA Com cada any, pels volts de finals de maig i principis de juny, la Penya Ciclista organitzem una excursió que consisteix a anar amb bicicleta de carretera des de l’Arboç a un lloc distant per tornar després amb autocar.

PRIMERA ETAPA: L’ARBOÇ-BERGA El dia 22 de maig, a les 6 del matí, els onze esforçats ciclistes que formàvem part de l’excursió, vam sortir de la plaça de la Badalota. La primera etapa estava formada pels trams següents: L’Arboç–Igualada. 49 km. Va fer un matí esplèndid per gaudir de l’esport del ciclisme. La carretera estava en bon estat, formada per una lleugera però persistent. Cap incident a remarcar.

Igualada–Manresa. 76 km. Vam sortir d’Igualada a les 9.15 després d’un reagrupament dels ciclistes. A la vila d’Òdena pararem a esmorzar en un bar. Després d’haver recuperat forces, vam seguir la ruta de la carretera per arribar a Manresa al

32 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Diumenge 23 de maig. Vam sortir de l’hotel a les 9 a fer el sostre de la excursió els Rasos de Peguera —d’una altitud de 1.836 m.—, a 20 km de Berga. Va ser una pujada sense cap repòs, amb una mitjana del 8% de desnivell que posà a prova els ciclistes. Afortunadament, tots els ciclistes ens vam poder fer la foto de grup. La tornada, naturalment, va ser més fàcil però a la vegada perillosa, ja que en alguna ocasió la velocitat va arribar als 65 Km/h.

Així doncs, en aquesta segona etapa vam fer un total de 42 km.

Els ciclistes, una vegada a l’hotel, nets i canviats de roba, visitàrem la vila junt amb els familiars i els amics que pujaren amb autocar i que, amb antelació, havien visitat les mines de carbó de Cercs. A les 14 h anàrem a dinar al restaurant de l’hotel. A la tornada, l’autocar va fer una parada a Monistrol de Montserrat. Finalment, a les 19.30 arribàrem a l’Arboç.

Text i fotos: Robert Rovira i Ferré

Donació d’un record de la XIV Trobada d’Armats de les comarques tarragonines a Mn. Ricard Cabré Amb motiu de la celebració de la XIV Trobada d’armats de les comarques tarragonines a la vila de l’Arboç el passat 21 de març de 2010, els Armats arbocencs van donar un record d’agraïment a les institucions públiques: Ajuntament de l’Arboç, Generalitat de Catalunya i Diputació de Tarragona pel seu recolzament; a l’entitat d’estalvis Caixa Tarragona pel seu suport amb el Programa “Tu ajudes”. També a la Parròquia de Sant Julià de l’Arboç, moment que recull la fotografia en la qual el Capità Manaia lliura el record a Mn. Ricard Cabré.

Catalunya els va donar la benvinguda i va presentar l’acte, en el quan hi van prendre part representants de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona a més de 30 autoritats destacades, entre alcaldes i regidors que representaven els ajuntaments dels pobles i ciutats que tenein una colla de trabucaires a la trobada. Ells mateixos van ser els encarregats de lliurar els records als caps de colla de cada grup de trabucaires i a les entitats que van col·laborar en l’organització de la trobada.

Després, al fossar, va tenir lloc l’homenatge per la Pau, en record de totes aquelles persones que han patit al castell, ambientat amb la lectura de poemes, una ofrena floral, salves d’honor i galejades dels trabucaires. A continuació, les colles en cercavila van anar galejant fins arribar al Pont, per tornar després Pati d’Armes. Al migdia, va finalitzar la trobada amb més galejades i la cantada de l’himne de “Els Segadors”.

Per finalitzar, tots els trabucaires i els seus acompanyants van poder gaudir d’un dinar de germanor al fossar del Castell.

Instantània del lliurament del record

El grup de trabucaires “Guineus” de l’Arboç va participar a la 28ena Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya

Els “Guineus” davant d’un canó ubicat a dalt del Castell de Montjuïc

El grup de Trabucaires “Guineus” de l’Arboç va participar el passat dia 25 d’abril de 2010 a la 28ena Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya que va tenir lloc al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Hi van assistir 420 trabucaires procedents de 40 colles d’arreu de Catalunya.

Després d’una curta cercavila a l’entorn del Castell, les colles es van aplegar al Pati d’Armes del castell juntament amb les autoritats, que van entrar amb l’himne dels trabucaires. A continuació, el president de la Coordinadora de Trabucaires de

Com es pot comprovar en aquesta fotografia, l’escut del Grup de Trabucaires “Guineus” de l’Arboç ja està cosit a l’estendard de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya

(TIP) MAIG - JUNY 2010 33

Trobada gegantera L’Arboç, 19 de juny de 2010

Almoster

Esplugues de Llobregat 34 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

(Fotografies: Jaume Auví i Paco Nogueira)

Clariana

L’Arboç

Creixell

El Vendrell

Sant Marรงal

Montblanc (TIP) MAIG - JUNY 2010 35

MOSSÈN RICARD CABRÉ I ROIGÉ, RECTOR DE LA PARRÒQUIA DE SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ

PARRÒQUIA

La doctrina social de l’Església

L’Església no té un programa polític, però si un ideari, expressat en la seva doctrina social i fonamentat en els principis de l’Evangeli.

1. L’Estat, sigui del color que sigui, ha d’estar al servei de tots els ciutadans i vetllar perquè a ningú no li falti el mínim indispensable per a sobreviure. L’Estat no és meta, sinó mitjà. L’electoralisme pot ser un dels errors més greus de la política actual. No es pot actuar només pensant en les futures eleccions, com si l’important fos l’èxit del partit i no pas l’èxit de tot el poble. Pensar que determinades opcions no es poden prendre perquè no són electoralistes comporta un atemptat no sols contra els drets del ciutadans, sinó fins i tot contra el mateix concepte de política i d’Estat.

2. Com a conseqüència d’aquesta norma anterior, la preocupació primera de l’Estat han de ser els pobres, aquells que no disposen d’altra possibilitat de guanyar-se la vida que les pròpies mans. Per tant, una de les obsessions de l’Estat hauria de ser la plena ocupació, i els pressupostos haurien d’anar en aqueta direcció. Fomentar l’ocupació de tots els ciutadans, a curt o a llarg termini, hauria de ser una meta prioritària. L’Estat ha de vetllar, certament, per la producció, però, amb més raó encara, per la distribució

36 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

dels béns. La doctrina social de l’Església ha defensat sempre que els béns són per a tothom, i, per tant, una política correcta s’hauria d’oposar a una concentració de la riquesa i vetllar perquè el capital estigui en funció no tant del seu propi increment com d’una distribució més justa i equitativa.

3. L’Estat, per complir la seva funció, necessita una política fiscal, a través de la qual pugui planificar l’economia del país.

L’Estat no està al servei del capital, sinó al revés. Correspon a l’Estat una funció distributiva. Per tant, les càrregues han de ser proporcionals a la capacitat econòmica de cadascú. Qui més té, més paga. Cal eliminar els impostos indirectes, que pesen sobre les butxaques de tots, i apujar els impostos directes, que pesen sobre aquells que més tenen.

4. Com a conseqüència de tot això, caldria reforçar el sistema fiscal. Controlar millor les possibilitats i els beneficis de cada empresa. Evitar de totes totes els paradisos fiscals i les dobles comptabilitats. L’ideal seria que, així com hi ha un sou mínim –que està molt bé que hi sigui–, s’establís també un sou màxim i se’n controlés el compliment. Cal portar un control més estricte de qualsevol mena de corrupció econòmica, sobre tot en l’administració dels diners de l’erari

públic, i això des del rei i els ministres fins als batlles.

5. Cal distingir entre empresa i empresari. L’empresari no pot considerar propi allò que l’empresa produeix amb l’esforç de tots. El que es fa entre tots és de tots, i, per tant, l’empreari hauria de cedir en benefici de tots. No es just que el capital tingui unes remuneracions que es neguen al treball. Els dos elements són indispensables perquè l’empresa funcioni.

Per això Joan XXIII sospirava ja perquè el contracte de treball es convertís en contracte de societat. Que tots el qui, de la manera que sigui, treballen a l’empresa, puguin mirar-se-la com a cosa pròpia.

6. L’Església ha rebutjat sempre que el treballador sigui considerat un instrument més de producció, i no una persona amb dignitat i drets, fins i tot dins l’empresa. El treballador no és una màquina. És una persona. La dignitat del treballador està per damunt de tots els interessos i els beneficis. L’home no està al servei de la producció, sinó la producció al servei de l’home. És bo que el treballador pugui aportar la seva iniciativa i exercir la seva responsabilitat sobre la bona marxa de l’empresa. Difícilment el treballador podrà considerar com a pròpia una empresa si no hi gaudeix d’estabilitat.

ESDEVENIMENTS

ARBOCENCS EN MOVIMENT

Medalla al mèrit sanitari per al farmacèutic arbocenc Andreu Suriol La Generalitat de Catalunya va atorgar al farmacèutic arbocenc, i president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona, Andreu Suriol, la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari, la qual li fou imposada el 25 de maig al Palau de la Generalitat.

Andreu Suriol és llicenciat en farmàcia i diplomat en òptica oftàlmica i acústica audiomètrica per la Universitat de Barcelona. Ha estat farmacèutic titular del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya durant vint-i-nou anys, i s’acaba de jubilar com a titular de la farmàcia de l’Arboç, després de trenta-set anys d’activitat.

Va fundar l’Associació de Farmacèutics Empresaris de Tarragona (AFET), de la qual fou el primer president. També va crear i presidir la Federació Catalana d’Associacions de Farmacèutics Empresaris (FEFAC). És president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona des de l’any

La família Suriol amb el president Montilla i la consellera Geli. (Foto: Família Suriol)

2004, i també vocal autonòmic del Pleno del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España des del 2005. Durant el període 2002-2006 fou membre del Ple de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, i des del 2006 n’és el vicepresident segon.

Amb aquest guardó, la Generalitat de Catalunya vol distingir les persones i les entitats que han contribuït especialment al progrés i a la millora de la sanitat. La medalla i la placa Josep Trueta al Mèrit Sanitari van ser creades pel Govern l’any 1997, coincidint amb el centenari del naixement d’aquest metge i científic català.

Xerrada de l’arbocenc Robert Rovira i Ferré a Sant Jaume dels Domenys | Text i foto: Robert Rovira i Ferré

El 23 d’abril, amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi del 2010, varen tenir lloc a la Sala de la Cooperativa de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), organitzades per La Llinyola-Associació de Dones de Sant Jaume dels Domenys, la presentació de l’Associació Cultural Nautilus i una actuació de la Coral Rierol –ambdues entitats d’aquella localitat–, així com una xerrada de l’arbocenc Robert Rovira i Ferré amb el títol «Inventari de les barraques de pedra seca, aixoplucs i construccions fetes amb

L’arbocenc Robert Rovira i Ferré en un moment de la xerrada. Al seu costat el senyor Josep Maria Urgell i Sanahuja, president de l’Associació Nautilus de Sant Jaume dels Domenys.

pedra i morter, situades a la Plana dels Sis Dits, al terme municipal de Sant Jaume dels Domenys».

El contingut d’aquesta xerrada, amb projeccions fotogràfiques, és el mateix que el de la comunicació que l’estudiós arbocenc va presentar amb motiu de la V Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans, organitzada pels Departaments de Medi Ambient i de Territori del Consell de Mallorca, i que va tenir lloc a Mallorca els dies 23, 24 i 25 d’octubre del 2009.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 37

PACO NOGUEIRA GARCÍA (TEXT I FOTOGRAFIES)

PARLEM AMB

Sergi Sedó i Fabregat El passat 1 de juny es van complir 5 anys que el reusenc Sergi Sedó i Fabregat, conegut popularment com en Sergi del Museu, és al capdavant de la Fundació Privada Museu de puntes al coixí. És doncs, un bon moment per conèixer millor la seva personalitat, les seves aficions, els diferents punts de vista, etc.

Quin és el teu paper a l’Ajuntament de l’Arboç?

Sóc el gestor de la Fundació del Museu, que inclou el Museu de puntes, la botiga i l’Escola de puntaires. També sóc el responsable de l’àrea de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament, el gestor de l’oficina de turisme de l’Arboç, el gestor de l’Escola Municipal de Música Tradicional i responsable de la part puntaire de la Fira de Santa Llúcia. A part, totes aquestes àrees amb les quals tinc relació directa també interactuen amb altres àrees de l’ajuntament, sobretot amb festes i cultura, amb la qual cosa, al final també acabo participant activament en molts altres assumptes municipals. És possible que una sola persona pugui realitzar totes aquestes tasques?

En primer lloc no estic sol. L’Ajuntament és una organització complexa de persones on cadascú desenvolupa el seu paper de manera responsable formant un equip al servei del ciutadà. En segon lloc, amb una bona organització si és possible realitzar totes les tasques que he detallat. No obstant, en determinats moments, cada vegada més, és difícil poder ser a tot arreu i assumir tots els papers. La resta de personal municipal s’involucra fervorosament quan es produeix un d’aquest moments de tanta feina, i com es diu col·loquialment, entre tots es fa tot.

Pel que fa al Museu, quines fites t’has marcat de cara al futur?

38 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

En primer lloc cal ressenyar quines fites s’han assolit fins al moment. Des de l’inici de la meva tasca s’han produït canvis profunds tant en el Museu com a la botiga. Allò que la gent valora són els canvis tangibles, és a dir, els que es poden veure i tocar. De canvis tangibles n’hi ha hagut molts. Si algú recorda fa cinc anys quin aspecte tenien tant el museu com la botiga i quin aspecte tenen ara podrà comprovar el canvi. Però a mi, personalment, el que més m’interessa són precisament els canvis intangibles, aquells que no es veuen. I de canvis intangibles també n’hi hagut molts; de fet, a nivell de gestió, es va haver de començar de zero, i la gestió ho és tot. Després es va haver d’assumir la gestió i funcionament de l’Escola de puntaires, que ningú s’imagina la feinada que comporta.

De cara al futur hi ha diferents fites depenent de quin dels serveis es parli. Pel que fa al Museu de puntes, les fites són: per una banda, continuar incrementant el fons del museu, que en els darrers 5 anys s’ha incrementat en 59 peces, un 10,5%. I, per l’altra banda, seguir també incrementat el nombre de visitants del museu. Pel que fa a la botiga, la fita principal es seguir venent cada cop més puntes i obrir noves vies de comercialització. I ja, en darrer lloc, pel que respecta a l’Escola de puntaires, la fita és incrementar-ne el seu prestigi i a la vegada enaltir la punta arbocenca i situar-la com a una artesania de qualitat en un marc global garantint-ne la seva continuïtat a través de la promoció de l’escola infantil de puntaires.

De totes maneres, es necessari remarcar, que la fita darrera i final de la Fundació del Museu de puntes és que torni a haver-hi puntaires professionals, persones que puguin viure exclusivament de la seva feina com a puntaires.

Qui compra puntes a la botiga del museu?

Hi ha diferents rangs de clients, els quals compren tipus de punta diferent en funció del seu nivell adquisitiu. És per aquest motiu que s’ha impulsat des de la botiga la generació de diferents tipus de puntes enfocades a satisfer les necessitats de cada client en funció de la mida de la seva butxaca. Així, a la botiga hom pot trobar des d’un punt de llibre de 7 € fins a un joc de llit de 9.000 €, passant per tota una gama de productes de punta de tots els preus.

En general, les persones que visiten tant el museu com l’oficina de turisme adquireixen productes de baix preu, llevat dels estrangers, sobretot els russos i nordamericans, que adquireixen productes de gamma mitja i alta. Els arbocencs adquireixen productes també de gamma mitja i alta, sobretot per a casaments o comunions i per a regalar a familiars o amics. Finalment, hi ha un tipus de client que vol un producte exclusiu, que es direccionen directament, primer a la patronista i després a les puntaires que fan peces per encàrrec.

Canviem de terç. Quines funcions realitza l’Àrea de turisme de l’Ajuntament?

L’Àrea de turisme i promoció econòmica de l’Ajuntament de l’Arboç té com a principal funció dinamitzar a través de l’execució d’accions concretes tots els sectors econòmics de l’Arboç. Com es pot observar, aquesta és una funció molt àmplia i horitzontal que té múltiples implicacions en moltes altres àrees tant de l’Ajuntament, de la Generalitat, com de l’Estat espanyol. Per tant, el que s’acaba fent des d’aquesta àrea és, d’una banda, enllaçar i coordinar les accions proposades des d’altres àrees de l’ajuntament per tal d’optimitzar-les propiciant que aquestes tinguin realment els efectes desitjats o amplificant-ne els mateixos.

D’altra banda, l’àrea de turisme també impulsa accions pròpies a través de l’Oficina de Turisme Municipal, la majoria encarades a atendre de manera convenient el visitant i a procurar que aquest visitant generi ingressos al terme municipal de l’Arboç.

Així, des de l’oficina de turisme es gestionen reserves tant del museu de puntes, com del Cau del Tauró, com de la Giralda, procurant que les persones o grups que venen a l’Arboç també s’hi quedin a dinar o ha dormir. També des de l’àrea de promoció econòmica s’han gestionat diversos assumptes de gran implicació des del punt de vista de l’atractibilitat de l’Arboç a llarg termini, com per exemple el reconeixement de la Fira de Santa Llúcia com la única Fira temàtica de Catalunya en l’àmbit de la punta al coixí. (2005), la declaració de l’església de Sant Julià com a Bé Cultural d’Interès Nacional. (2007), la declaració de la Festa Major de l’Arboç com a Festa a Patrimonial d’Interès Nacional. (2009) o la declaració de la Punta Arbocenca com a ofici singular de Catalunya (2010).

En poques paraules i resumint-ho molt, l’objectiu de l’àrea de promoció econòmica de l’Arboç és la d’atraure diners al territori a través de l’incentivació de la despesa en el visitant. El camí per assolir aquest objectiu és oferir serveis i atractius al visitant per tal que perllongui tot el possible la seva estada o que vingui més vegades i, com tots sabem, quan més temps s’està en un lloc o quan més s’hi va, més es gasta.

Com tenim l’Escola Municipal de Música Tradicional?

L’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès a l’Arboç és un d’aquells serveis que dóna nom i prestigi al municipi.

Des de l’Ajuntament de l’Arboç s’està realitzant un gran esforç per garantir la qualitat del servei i la seva continuïtat. Igual com passa amb l’escola de puntaires, els més petits tenen una

atenció especial i es realitzen activitats específicament enfocades a aquest segment de l’alumnat que representa el futur de la música tradicional.

Com a reusenc, què n’opines de l’Arboç?

L’Arboç és aquella terra de fruit i de passió on hom s’hi voldria perdre. Al principi em va sobtar molt la passió amb la qual els arbocencs vivien la Festa Major. Després ho vaig entendre, ja que ara sóc igual o més apassionat que ells per la Festa Major de l’Arboç. Em va sorprendre l’alt nivell d’associacionisme de la vila. A nivell turístic, vaig veure que l’Arboç era un paradís

sense explotar i que calia posar al mercat.

La veritat és que després de cinc anys em sento arbocenc i cada dia quan vaig a treballar sento que estic fent quelcom per aquesta vila.

Què trobes a faltar de Reus?

L’hoquei patins. Era un gran apassionat de l’hoquei patins i del meu equip, el Reus Deportiu. Ara ho segueixo a través del teletext i del meu pare que em va explicant com va el Reus.

Què trobes més a faltar de l’Arboç?

L’Esteve Cruanyes. Des del principi es va mostrar sempre disposat a col·laborar i sempre comptava amb ell i les seves doctes explicacions alhora d’iniciar o dur a terme qualsevol acció.

Amb el temps ens vàrem fer grans amics i compartíem la nostra passió per l’Arboç. La seva recent desaparició ha deixat un buit important a l’àrea de turisme, ja que era ell la principal font d’informació que teníem. Per sort, el seu llegat bibliogràfic el supleix en part, però us asseguro que no és el mateix. Prefereixo les persones i els amics als llibres i papers.

Com veus el futur de l’Arboç?

A l’Arboç li veig un gran futur turístic com a destinació de turisme cultural. També crec que l’Arboç pot apostar per una especialització sectorial en els camps de l’educació i de la geriatria.

Actualment, l’Arboç, per la qualitat dels equipaments que acull, és un referent en aquest dos sectors econòmics. En aquest sentit és important que el municipi, en primer lloc, tingui la capacitat per vendre’s a través de la seva ubicació ideal per aquest tipus d’equipaments i, en segon lloc, que estableixi directrius municipals que n’incentivin el seu establiment al municipi. A més, aquest dos sectors constitueixen importants jaciments d’ocupació.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 39

SERGI SEDÓ I FABREGAT, Gerent de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç

EL BRESSOL DE LES PUNTES AL COIXÍ

L’Escola de Puntaires de l’Arboç representada a l’Encuentro de Encajeras de Ávila ■

Una nodrida representació de l’escola de Puntaires de l’Arboç va assistir el passat 29 de maig al XI Encuentro Nacional de Encajeras de Ávila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

L’esdeveniment, organitzat per la Associació de Encajeras Milano d’Àvila va comptar també amb una magnífica exposició de reproduccions d’obres d’art en punta al coixí. La Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí i l’Escola de Puntaires de l’Arboç volen agrair a la Asociación Milano, i molt especialment a la seva presidenta, la Sra. Paquita Muñoz, la càlida i amistosa acollida a Àvila.

Grup de puntaires en plena tasca a Àvila (Foto: Julià Albornà)

Vista general de l’exposició (Foto: Julià Albornà)

40 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

La botiga d’Artesania de Catalunya vendrà punta arbocenca ■

Amb l’objectiu de crear noves vies de comercialització de productes artesans produïts a Catalunya, l’any 2006 Artesania de Catalunya va iniciar el projecte Empremtes de Catalunya. Es tracta d’una marca registrada d’artesania que identifica i distingeix productes artesans de Catalunya els quals, mitjançant una mirada d’identitat i de contemporaneïtat, transmeten els valors del país a través d’elements vinculats a l’art, la cultura, la història, la tradició, l’arquitectura, el paisatge i els costums populars que ens són propis. La distinció dels productes amb una marca artesana catalana permetrà tant als ciutadans catalans com a les desenes de milions de visitants que cada any ens visiten gaudir i endur-se una imatge real i garantida del país.

Aquest projecte, del qual la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç en forma part amb una selecció dels seus productes, arriba finalment a bon port després d’un llarg procés. En aquest temps, s’han anat realitzant concursos territorials, s’han anat incrementant els productes representats al catàleg amb noves propostes, fins al punt de disposar en l’actualitat d’unes 340 peces de 90 tallers, i s’han tramitat comandes de regals institucionals per a diferents departaments de la Generalitat, i Entitats públiques i privades. I mentrestant, s’han dut a terme les passes necessàries per a la creació d’un punt de venda a les instal·lacions de Barcelona i per a la concessió a una empresa privada de la seva gestió, sota les directrius marcades per Artesania Catalunya. Així, entre finals de juny i primers de juliol d’enguany obrirà al públic la botiga d’Empremtes de Catalunya a la seu de Banys Nous, 11, amb continuïtat en la xarxa de CAT (Centres d’Acollida Turística), Oficines de Turisme, Hotels i Museus arreu del territori.

Imatge promocional d’un dels productes de punta arbocenca.

(Foto: Artesania de Catalunya)

Donacions d’Antònia Miquel al Museu de Puntes

L’Escola de Puntaires assisteix a la Trobada de Bolilleres de Puçol

Antònia Miquel i Colell, afamada puntaire arbocenca, ha realitzat recentment dues donacions de gran valor al nostre Museu de Punta al Coixí. La primera de les peces és mocador en fil blanc de gran valor sentimental, ja que és el primer mocador que l’Antònia Miquel va confeccionar quan tenia 7 anys. La segona donació és una nube en fil negre de gran valor, datada al s. XIX, heretada de la família Mata.

Per la seva finor, delicadesa, perfecció i valor, la nube en fil negre ja ha estat col·locada en l’exposició permanent, concretament a la sala 4 del museu. El mocador en fil blanc haurà d’esperar una mica més; de seguida que hi hagi disponibilitat d’espai entrarà també en exposició permanent. La Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí convida a tots els arbocencs i visitants a admirar aquesta nova peça.

Més de 40 puntaires de l’escola de Puntaires de l’Arboç van assistir el passat 13 de juny a la multitudinària trobada de bolilleres de Puçol, bonica població de la província de València, i poble natal d’en Federico Canet, únic alumne masculí de l’Escola de Puntaires de l’Arboç. Rebudes per l’alcalde de la població de Puçol, Sr. José Vicente Martí, les puntaires arbocenques van atendre als mitjans audiovisuals i radiofònics, i els seus treballs varen causar una profunda admiració entre les puntaires locals i de les rodalies, gens acostumades a la complexitat de la punta arbocenca. En acabar la trobada tots els assistents van poder degustar una magnífica paella popular.

Antònia Miquel i Sergi Sedó mostrant les noves peces del Museu. (Foto: Pedro Ruiz)

Puntaires de l’Arboç en plena tasca a Puçol. (Foto: Julià Albornà)

■

■

(TIP) MAIG - JUNY 2010 41

MÒNICA RUBIO CAMPANERA (TEXT I FOTOS)

JOVES QUE S’OBREN PAS

E

ntrevistem a Jaime i David Bueno

Sánchez. Són bessons, tenen 19 anys i viuen a l’Arboç des del dia del seu naixement.

Estudien Química a la facultat de Química del campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.

Què us va impulsar a triar aquesta llicenciatura?

Jaime: La veritat és que quan vaig acabar 2n de batx. a l’IES l’Arboç encara no tenia clar què volia fer. Tan sols sabia que la carrera que triaria seria del tipus científica, ja fos Biologia, Física o Química.

David: Jo sí que ho vaig tenir clar. M’agradava experimentar i els conceptes que s’impartien en aquesta carrera. Entre jo, el meu germà i un amic nostre —Juan Carlos Murillo Moreno— vam fer una promesa de fer la mateixa carrera, ja que el nostre amic també dubtava entre la carrera de Matemàtiques o Química, i a tots tres se’ns donava bé l’assignatura de Química. Finalment, els vaig convèncer perquè estudiessin Química.

En què consisteix aquesta llicenciatura, què en destacaríeu?

Jaime i David: En aquesta llicenciatura s’estudia una gran diversitat d’assignatures. Unes se centren en l’estudi de la matèria, en conèixer les seves propietats, característiques, enllaços atòmics, etc., per tal de poder predir el seu comportament i poder crear materials més resistents, biodegradables.

Unes altres són de caire més experimental i analistes, que ens ensenyen a calcular les concentracions de qualsevol substància en una mostra. Avui en dia els que mouen el món són els economistes, els informàtics i els científics.

Un tret característic de l’ensenyament de Química a Tarragona és la gran facilitat que tenen els estudiants per a poder fer pràctiques externes en empreses o institucions gràcies a la proximitat d’un dels complexos petroquímics més importants del sud d’Europa. Aquestes pràctiques poden ser tant curriculars (Treball Experimental) com extracurriculars (pràctiques d’estiu).

On us agradaria treballar un cop hagueu acabat la carrera, on us veieu en el futur?

Jaime: M’agradaria treballar a Tarragona perquè cada cop me l’estimo més.

Ja porto dos anys vivint-hi i, vulguis o no, al final acabes tenint la vida allí.

Com hem dit abans, Tarragona està considerada a nivell petroquímic com la planta més important del sud d’Europa. Així que hi ha empreses destacades com la BASF, REPSOL, Dow Chemical, basades sobretot en Química del petroli, el seu refinament i els milers de productes derivats d’ell. Com a anècdota, destacar que genera el 70% del plàstic que es consumeix a Espanya i, fins fa poc, el gel de dutxa de tot Europa. M’agradaria, doncs, formar part de qualsevol empresa de les esmentades anteriorment o fins i tot formar part d’un equip d’investigació en un laboratori, o, perquè no, impartir classes de docència. Però encara és aviat per a predir-ho amb seguretat.

David: Com ha dit el meu germà, em veig treballant a Tarragona en qualsevol empresa química.

Us agradaria continuar especialitzant-vos un cop llicenciats?

Jaime i David: L’especialització post-carrera no és qüestionable, sinó essencial. Ara mateix, el currículum d’un graduat o llicenciat queda obsolet sense un màster o un doctorat (estudis posteriors). Un científic s’ha d’actualitzar i

42 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

saber de les noves tendències, a més de tornar a estudiar les matèries de la carrera que han quedat rovellades amb el pas del temps. Si no ho fes, podria posar en perill tota una planta química.

Deixant de banda la vessant acadèmica, parlem de vosaltres: què us agrada fer durant el temps lliure (hobbies, aficions)?

Jaime: Intento compartir tot el meu temps lliure amb la meva xicota perquè m’ho passo genial.

També m’agrada sortir amb els amics, la música, els esports en general, la lectura i jugar a vídeojocs.

David: El cinema, l’esport, els videojocs i fer castells.

Esteu vinculats a alguna entitat de l’Arboç?

Jaime i David: Fa 7 anys que formem part de la colla castellera Minyons de l’Arboç. Abans, jugàvem a l’equip de futbol de l‘Arboç des dels 6 anys, però per motius d’estudis ho vam deixar ara fa 3 anys.

Què és el que més us agrada de la vida associativa de l’Arboç?

Jaime: El que més m’agrada és la unió del poble durant la Festa Major, m’ho passo d’allò més bé amb tothom, la festa, el folklore, encara que crec que hi ha pocs llocs d’oci per al jovent, tot i que la Plataforma Jove Baix Penedès està força bé.

David: Personalment no m’agrada la vida associativa de l’Arboç, així que millor no opinar.

Una frase o lema?

Jaime: M’agrada un lema dels alumnes de 4t de carrera de la meva facultat que diu “NO química, NO party” (‘Sense química, no hi ha festa’).

David: Un altre lema graciós que ronda pels laboratoris de recerca de la facultat és “Chem is try” (‘La química és intentar-ho’). Prové de Chemistry, que en anglès vol dir ‘química’.

amb tot tipus de gent. A part, també es pot donar el cas de treballar amb grups d’exclusió social, com ara presos, prostitutes, drogodependents, etc.

Et vols especialitzar?

La finalitat del màster és aquesta, però cada universitat té tendència a oferir unes especialitzacions concretes. En el cas de la UdG, les especialitzacions que ofereix són en discapacitats i en gent gran.

Entrevistem a Mercè Mestre Montserrat, de 21 anys, de l’Arboç, que estudia Educació Social a la Universitat de Girona (UdG).

Per què vas triar la Universitat de Girona per estudiar Educació Social?

Trobava que Tarragona era massa a prop, a Barcelona les aules estan massificades de gent i a Lleida sempre fa boira; per aquests tres motius vaig triar Girona. Visc allà i comparteixo pis amb tres noies.

Per què vas decidir-te a estudiar Educació Social?

Sempre havia volgut fer Educació Infantil, però això d’estar sempre en una aula amb nens no m’acabava de fer el pes. En canvi, vaig veure que fent que Educació Social —és una carrera jove ja que fa 15 anys que s’imparteix a les universitats— podria estar amb persones de col·lectius diversos.

També perquè m’agrada ajudar i conèixer gent diferent (de fet, m’havia plantejat fer Infermeria). Amb tot, s’ha de tenir en compte la diferència entre la treballadora social i l’educadora social: mentre la treballadora social és més aviat qui s’encarrega de tramitar els papers, l’educadora social és la que s’encarrega d’atendre els usuaris dels serveis socials.

Quin curs estàs fent?

Estic fent segon i em queda un any per acabar. L’últim curs me n’aniré a Bilbao amb una beca Sèneca de mobilitat d’estudiants a nivell nacional. També hi ha beques Erasmus a nivell europeu, però el fet d’anar a l’estranger i posar-se a fer pràctiques sense saber l’idioma és molt complicat i a la vegada gens recomanable, més que res perquè treballaràs amb gent que està malament i si la comunicació no és fluïda és molt complicat i no val la pena.

Quins són els col·lectius amb els que pot treballar un educador social?

Hi ha moltes sortides. Des d’estar en un casal d’avis o una residència fent de dinamitzadora fins a centres cívics per tractar

On et veus treballant?

He estat de voluntària a la Residència d’Avis d’aquí l’Arboç i m’ha agradat moltíssim. L’estiu passat vaig estar treballant amb persones amb discapacitat als centres l’Espiga de Vilafranca i al Ventall del Vendrell. Vaig anar de vacances amb ells i també em va agradar moltíssim. Em fa por que totes les coses que provi m’acabin agradant. En canvi, una de les experiències que no em va agradar gens va ser la d’anar a jugar a voleibol a la presó d’homes. Pel simple fet de ser dona crec que la pressió d’estar en un centre d’aquestes característiques és molt alta.

Un educador també pot treballar en un Punt d’Informació Juvenil o en la gestió de centres i diverses ONG. La majoria d’educadors socials s’acaben implicant en la gestió de centres perquè són ells mateixos que acaben creant coses. Per exemple, molts dels centres per a discapacitats són cooperatives formades entre els professionals i els pares.

Tenen finançament públic aquests centres?

Pel que he pogut comprovar, aquests centres intenten ser autosuficients, és a dir, intenten valer-se per si mateixos. Depenent del centre poden rebre més subvencions o menys, però tampoc se’n parla d’aquests temes. Una de les premisses a l’hora de rebre finançament ve motivada per la manera de registrar-se: si ho fan com a fundació reben un tipus de subvencions, en canvi, si ho fan com a ONG en reben unes altres.

Recomanaries aquesta carrera?

Molt, sobretot si t’agrada ajudar, no et fa por afrontar-te als problemes i t’agrada buscar-hi solucions. Però ho has de tindre clar, perquè a la pràctica veus coses difícils que potser no t’imagines. T’ajuda a veure el món d’una altra manera. A Girona t’ajuden a analitzar els problemes existents i a fer veure’t que el problema en si no és només allò que es veu, sinó que darrere hi ha una llarga llista de motius que han generat aquell problema. Per exemple, una de les preguntes que ens fem és perquè hi ha persones que no tenen sostre. Darrera d’aquesta pregunta hi poden haver molts motius pels quals aquestes persones viuen al carrer. I aquesta visió particular la pots aplicar després a la teva vida.

Parlem de les teves aficions. Què t’agrada fer els caps de setmana quan baixes a l’Arboç?

Anar a escalar amb els meus amics a Torrelletes o a Moja és una de les meves aficions. Hi ha la via d’escalar esportiva i la llarga. Jo només faig la via llarga, perquè la via esportiva encara no l’he provada.

Vaig fer castells amb els Minyons de l’Arboç durant set anys, fins l’any passat que ho vaig haver de deixar perquè estudio fora i no podia anar als assaigs. Quan vinc els caps de setmana se’m fa molt curt.

M’agrada també sortir amb els amics i de tant en tant vaig a la residència d’avis o a buscar a la meva àvia a Vilafranca i sortim a passejar.

També estic amb el Ball de Pastorets, que funciona des de fa dos anys, i amb els joves de l’Arboç, que muntem concerts, el Dia Jove, la caminada nocturna, etc. A part, toco la gralla i la guitarra.

A tu no t’agradaria muntar alguna cosa?

Sí, un cop hagi treballat molt i hagi adquirit experiència. Amb el pas dels anys no descarto la idea de muntar alguna cosa a l’Arboç. Totes les idees que estic aprenent a la carrera les intento aplicar aquí a l’Arboç perquè és un lloc que conec.

Algun llibre que t’agradi?

M’agrada molt llegir. L’últim llibre que he llegit és El viatge de Calilo. És un llibre realista i impressionant que explica les peripècies que pateix un immigrant gambià des de que marxa de l’Àfrica fins que arriba aquí. El llibre original està escrit en l’idioma de Gàmbia amb la finalitat que els joves d’allà vegin que realment no val la pena arriscar la vida per venir a Europa. Amb tot, el llibre que m’ha agradat més és Somriures de Bombay, que tracta d’un noi que va anar a l’Índia i després de veure la misèria i tots els problemes que hi havia va muntar una ONG.

Com creus que es pot ajudar als grups d’exclusió social?

L’esport és una de les millors teràpies que existeix, ja que ajuda a pujar l’autoestima, incentiva el treball en equip i motiva la participació. També el fet de practicar esport genera unes hormones que fan que aquella persona se senti bé.

Alguna frase o lema que tinguis?

Camina i fes, prova coses sense por, ja que de tot se n’aprèn (ja sigui una cosa bona o dolenta). Que els joves aprofitin el temps i que no es tanquin cap porta. Per exemple, si han de triar una carrera i s’han d’equivocar, que s’equivoquin, que no es penedeixin de no haver-la provat.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 43

BLAI ROVIROSA MORGADES (TEXT I FOTOS)

EL RACÓ DE LA BIBLIOTECA

Notícies Prepareu les vacances?

Donació de sang Al maig la Biblioteca Municipal de l’Arboç va acollir per primera vegada la donació de sang a la Sala Polivalent. El resultat fou molt falaguer, ja que la majoria de les persones que hi van participar valoraren positivament el fet de traslladar la donació a la Biblioteca.

Si prepareu les vacances d’estiu, a partir del juny la Biblioteca Municipal de l’Arboç exposarà totes les novetats en guies de viatges, directoris d’hotels i cases rurals, guies amb rutes d’excursionisme, etcètera, i, per tal de poder entendre’s, també exposarem les novetats pel que fa als llibres i guies per a parlar altres llengües.

Segon aniversari de la Biblioteca El 9 de maig la Biblioteca ha celebrat el segon aniversari de la seva inauguració.

Col·laboració amb l’IES Dins de les activitats de l’IES, la Biblioteca va acollir una masterclass per als alumnes de primer d’ESO centrada en els instruments tradicionals, i, concretament, en el sac de gemecs. Els alumnes van poder escoltar aquest instrument acompanyat d’un tamborí i un flabiol.

Un moment de la xerrada. ➤

Club de lectura Delibes, El camino. Hem volgut així retre un petit homenatge a aquest autor que ha mort enguany.

Actualment, el Club de Lectura el formen vint-i-set membres.

El mes d’octubre reprendrà les sessions i lectures. Qualsevol persona que s’hi vulgui apuntar, només cal que tingui ganes de llegir i comentar, i que passi per la Biblioteca.

La sisena lectura del Club de Lectura ha estat una fàbula de l’escriptor Stefan Zweig, Els ulls del germà etern. Un llibre curiós que prenia el to d’una fàbula budista explicada per un autor del segle XX. Al maig vam tenir la setena lectura, una novel·la de l’autor de Balzac i la petita modista xinesa, en Dai Sijie, titulada Una nit que no havia sortit la lluna. I al juny va tenir lloc l’última lectura de la temporada, una novel·la de Miguel

44 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Un moment de la sessió del llibre de Dai.

Novetats Sant Jordi va arribar acompanyat de bon temps, i ho aprofitàrem per treure al «mercat» tot un seguit de novetats. Durant la diada de Sant Jordi les vam tenir exposades, per tal que els usuaris les poguessin consultar.

En destaquem:

DVD

La segona part de la saga del Crepúsculo, Luna nueva, molt de moda entre els joves.

Una pel·lícula amb Meryl Streep fent de cuinera famosa i una de les novetats d’animació dels Estudis Pixar, Up!, amb l’avi aventurer.

CD

L’últim disc en directe de la banda del Baix Penedès, Lax ‘n’ Busto, A l’Apolo. L’últim disc de Fito y los Fitipaldis, Antes de que cuente diez. I el disc pòstum del Michael Jackson, This is it.

NOVEL·LA

Aquest Sant Jordi hem tingut exposats tres dels llibres més venuts. Es tracta de l’última aposta de l’Editorial Planeta, La herencia de la Tierra, d’Andrés Vidal, l’última novel·la de la Julia Navarro, Dime quién soy, i el llibre en català més venut, la novel·la de Xavier Bosch Se sabrà tot.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 45

continúa el racó de la biblioteca

Activitats PER ALS GRANS ...

HISTÒRIES PICANTS AMB JOAN BOHER El 16 d’abril vam rebre la visita del Joan Boher, amb el seu espectacle Contus interruptus. Durant una hora, aproximadament, ens va explicar la vida d’un casanova amb històries repletes de moments picants i còmics.

PRIMER CONCURS INFANTIL DE LA BIBLIOTECA: EXPLICA’NS UN CONTE! El 23 d’abril vam fer el lliurament de premis del Primer Concurs Literari Infantil de la Biblioteca. Els primers premis van ser: un ordinador educatiu, un lot de llibres i una caixa de jocs, un per a cada categoria.

PER ALS MÉS PETITS...

SANT JORDI La Biblioteca Municipal de l’Arboç va voler celebrar la diada de Sant Jordi amb els més petits. Vam tenir una sessió de contes que portava per títol Sant Jordi, i vam rebre la visita de la companyia Vivim del Cuentu, que amb l’ajut d’una guitarra, va fer passar una bona estona a la canalla que hi va anar.

46 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Dos moments dels lliuraments de premis.

JOSEP PLANA I PONS. MEMBRE DE LA JUNTA DEL CERCLE CARTÒFIL DE CATALUNYA

EL RACÓ DE LA POSTAL

L’entorn de l’església L’A.T.V. 1250, de l’any 1906, ens mostra com era l’entorn de l’església, que ara és vol millorar: el Centre no s’havia construït encara, i s’hi pot observar bé la paret que tancava el pou del Glaç.

En la segona postal, de R. GASSÓ, emesa i circulada l’any 1951, hi podem veure les palmeres i el taller de Cal Xim, ja amb el Centre.

La postal de RAYMOND N. 7, emesa el 1966 i circulada el 1968. és la darrera que es va fer en blanc i negre de d’aleshores «plaza de los Mártires», abans de les obres que deixaren la Badalota molt semblant a com la tenim avui.

En el moment de la publicació, acaben de començar les obres de renovació i millora dels voltants de l’església, amb l’enderroc de l’antic restaurant Don Pelayo i de la gelateria Pou del Glaç, i el condicionament de la Badalota i els carrers Casanovas, Sant Julià i Nord.

També és d’esperar que el pou del Glaç quedi definitivament recuperat a partir d’ara i permeti un millor apropament de tots al patrimoni històric arbocenc.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 47

YOLANDA AMAYA BADILLO, DIRECTORA DE LA RESIDÈNCIA F. P. M. SANT ANTONI ABAT DE L’ARBOÇ (TEXT I FOTOS)

GENT GRAN

Activitats de primavera fetes a la Residència Fundació Privada Municipal Sant Antoni Abat Durant el mes d’abril ens van visitar un grup de nens acompanyats per mossèn Ricard Cabré; la Coral Ressò de l’Arboç, els components de la qual, amb molt d’entusiasme, van obsequiar els avis amb diverses caramelles, i, el 23 d’abril, els alumnes

48 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

de primer i segon d´ESO de l´IES de l’Arboç, els quals havien preparat per aquesta ocasió una obra de teatre basada en la llegenda de Sant Jordi que van interpretar per als avis i el personal de la Residència. Fou molt emotiu veure l’alegria i l’atenció amb què els residents seguiren la representació dels joves alumnes. Al final de la jornada es va fer un intercanvi de regals (roses i punts de llibre), i tots plegats vam gaudir d’una diada de Sant Jordi molt emotiva. Posteriorment, l’alcalde, Carles Ribé, el primer tinent d’alcalde, Joan Plana, i la regidora de Benestar Social, Josefina Santasusagna, van oferir roses als residents i al personal del centre.

Com ja es tradició, els avis havien preparat la diada de Sant Jordi fent diverses activitats amb els professionals de dinamització del centre; en concret, van fer punts de llibre i roses per obsequiar els familiars, el personal i els visitants.

El dia 26 d’abril van ser els alumnes més grans de l’Escola Bressol Municipal els qui ens van visitar i van compartir cançons i petons amb els avis.

Aprofitem l’avinentesa per agrair als alumnes i els mestres de l’IES de l’Arboç, i a les educadores de l’Escola Bressol Municipal, la seva col·laboració i el seu interès.

La regidoria de benestar social va organitzar, conjuntament amb Creu Roja de Tarragona , una xerrada titulada «La memòria, claus per recordar» Es va fer el 24 de maig a les 11 hores, a la Casa de Cultura.

Els seus objectius eren: Conèixer els diferents tipus de memòria i com funcionen.

Conèixer com funciona el nostre cervell i la importància de la memòria.

Aprendre hàbits i exercicis que estimulen i mantenen en forma la nostra memòria.

Es van fer exercicis de memòria i es va respondre a qüestionaris amb tasques específiques a nivell individual i grupal, que van agradar molt als assistents.

A aquesta activitat assistiren setze persones, les quals van demanar que es tornin a fer activitats com aquesta.

Festa de l’Associació de Jubilats de l’Arboç i homenatge de l’Ajuntament de l’Arboç als nonagenaris de la vila L’1 de maig es va celebrar la festa patronal de la Llar de Jubilats de l’’Arboç, i, coincidint amb aquesta celebració, l’Ajuntament va homenatjar els vilatans que van fer noranta anys durant el 2009. L’alcalde, Carles Ribé, el primer tinent d’alcalde, Joan Plana, el regidor de Cultura i Festes, Joan Serres, la regidora de Benestar Social, Josefina Santasusagna, i la treballadora social municipal, Yolanda Amaya, van lliurar un pin de plata amb la rèplica de l’escut de la vila que hi ha a la capella dels Dolors, un ram de flors i un pastís als senyors Julià Auví, Manuela García i Pilar Secas.

Amb motiu d’aquesta festa, els socis de la Llar gaudiren d’un lluït ball al local Arbosense, amenitzat per l’Orquestra Montse i Joe Transfer.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 49

NEUS LLUCH ZORRILLA, VETERINÀRIA DE L’ARBOÇ

BESTIOLES

Marxem de vacances!?

Ha arribat el moment d’organitzar les nostres vacances, i hem de pensar en els nostres animalons. Són moltes les persones que, cada vegada més, viatgen amb les seves mascotes, i per això cal saber quelcom de com ho hem de fer.

Viatjar amb les nostres mascotes serà possible sempre que, abans de partir, organitzem i previnguem tots els possibles inconvenients que puguin sorgir, especialment si marxem a l’estranger.

■ Documents que necessitem Afortunadament, cada cop són més els països que permeten la lliure circulació d’animals com els gossos i els gats, sempre que es trobin en perfectes condicions sanitàries.

El primer que necessitem és conèixer, abans de viatjar, els requeriments sol· licitats per la duana del país on anem. És molt recomanable fer una consulta a l’ambaixada o consolat del pais en qüestió, per evitar sorpreses d’última hora.

Si viatgem per Europa, els requeriments no variaran massa entre els diferents països, i, en general, ens demanaran el passaport per a animals de companyia, vigent a tota la Unió Europea i que podem tramitar a través d’un veterinari.

Hem de recordar que l’animal ha de portar un microxip d’identificació, que, com ja sabeu tots els propietaris d’animals de companyia, és d’implantació obligatòria a Catalunya, tant si viatgen com si no.

Alguns països europeus, com el Regne Unit, ens demanen que el gos, gat o fura que viatja amb nosaltres porti una analítica d’anticossos del virus de la ràbia, la qual s’ha de fer uns mesos abans del viatge, després que l’animal hagi estat vacunat contra la ràbia i, per complicar encara més la cosa, en uns centres autoritzats determinats per cada país.

50 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Per a viatjar per la resta del món és encara més important que estiguem ben informats, ja que, segons els països, hi ha tot un ventall d’impediments per entrar animals. Per exemple: • La Polinèsia prohibeix estrictament l’entrada d’animals.

• El Japó exigeix una quarentena de quinze dies un cop arribat l’animal.

• Rússia demana arribar amb la documentació traduïda al rus i legalitzada pel Ministeri d’Afers Exteriors. És de vital importància respectar la normativa de cada pais per no trobar-nos que ens enviïn el gos o el gat cap a casa o, fins i tot, en el cas de normatives molt estrictes, que l’animal sigui sacrificat.

En general, podem dir que la documentació bàsica exigida serà: • Passaport per a animals de companyia.

• Cartilla sanitària, en la qual han de constar els tractaments antiparasitaris (tant interns com externs) i les vacunacions, especialment l’antiràbica.

• Certificat de bona salut, expedit per un veterinari col·legiat entre sis i deu dies abans del viatge.

■ I a l’avió?

La majoria de les companyies aèries accepten els animals a dins la cabina amb nosaltres si pesen menys de sis quilos.

En aquest cas, la nostra mascota serà considerada «equipatge de mà», i l’haurem de portar dins d’una caixa o bossa adequada.

Si, en canvi, pesa més de sis quilos, viatjarà com a «equipatge», amb les male-

tes. En aquests casos és important anar al veterinari perquè us informi de quins tranquil·litzants li podem donar, ja que en aquestes situacions s’estressen molt.

■ I si anem amb vaixell?

Els vaixells solen disposar d’un lloc condicionat destinat als animals domèstics. Un viatge per mar pot ser més llarg que amb avió, i per això els animals han de tenir una zona on puguin sortir, menjar, etcètera.

A l’igual que en els avions, si l’animaló és petit, pot viatjar amb nosaltres. En els trajectes amb ferri, en els quals ens desplacem amb el cotxe, moltes companyies permeten que la mascota es quedi a l’interior del vehicle.

Penseu que ells també es poden marejar en un vaixell, així que, abans de marxar, passeu pel veterinari, que us donarà el producte més adequat contra el mareig de l’animaló.

que ell té moltes ganes de baixar, pot sortir disparat i podem tenir un disgust.

També hem de tenir cura de no deixar l’animal dins del cotxe, i més en el període estival. Recordeu que només deu minuts a ple sol dins d’un cotxe poden fer que l’animal arribi a una temperatura corporal de 43ºC, i això pot matar-lo.

No és massa aconsellable que el gosset tregui el cap per la finestra: pot acabar el viatge amb una otitis o una conjuntivitis, o, fins i tot, topar amb algun obstacle.

Com veieu, no és tan difícil viatjar amb el nostre animaló. Si no tenim on deixar-lo, marxem de vacances amb ell. Es mereix l’esforç! En temps de vacances hi ha massa animalons deambulant per les carreteres…

■ En cotxe no hi deu haver problema, oi?

El cotxe pot ser l’alternativa més còmoda per viatjar amb la nosta mascota.

Si sempre ha anat amb nosaltres a tot arreu, ja hi estarà habituat, i no s’hi trobarà malament.

En els viatges llargs, però, cal tenir en compte que hem de fer paradetes cada una o dues hores perquè l’animal pugui beure i «estirar les cames», tal com ho fariem nosaltres.

Una altra cosa important és on el portem. Si es tracta d’un animal gros, el més adequat és posar-lo al maleter, sempre que aquest sigui obert i estigui separat del seient de darrere per una reixa homologada.

Si el maleter del cotxe és tancat, el podem portar en el seient de darrere, però lligat amb el cinturó de seguretat mitjançant uns anclatges especialment adaptats, que també han de ser homologats.

Si es petitó, el podem portar dins d’una capsa de tansport d’animals (transportin) amb nosaltres a dins de l’habitacle, però també al seient de darrere i lligat amb el cinturó.

Quan feu una parada, vigileu que l’animal estigui ben lligat amb la corretja abans de baixar. Les parades solen ser en llocs de transit de vehicles, i, com

(TIP) MAIG - JUNY 2010 51

MÒNICA CUADRAS ALAYO, ÒPTICA OPTOMETRISTA COL·LEGIADA 15841, ESPECIALISTA EN TERÀPIA VISUAL

SALUT

I de les orelles, què?

Si un adult no és capaç d’entendre de manera clara el que sent per més fort que li parlin, cal tenir en compte que pot estar patint un dèficit auditiu. Un pas previ per a saber si hi ha un problema d’audició és la resolució del següent qüestionari auditiu, que ens facilitarà el diagnòstic durant la revisió auditiva: SÍ

NO

1. Li sembla que les persones parlen molt fluix?

2. Li resulta difícil seguir les converses telefòniques?

3. Li diuen que posa la televisió o la ràdio massa fortes?

4. Ha notat que ha de demanar que li repeteixin les paraules?

5. Evita reunions o converses amb més d’una persona, o en entorns amb massa soroll?

6. A vegades escolta el que li diuen però no ho entén?

7. Li diuen que parla massa fort?

8. Els sons aguts, com un timbre o veus de dones i nens, li són més difícils d’escoltar?

9. Orienta l’orella per entendre millor els demés?

10. Acostuma a «pensar en les seves coses» durant converses amb molta gent, enlloc de participar-hi de manera activa?

Si en la majoria de preguntes ha contestat afirmativament, és possible que pateixi una pèrdua auditiva. Amb la revisió auditiva podrem fer-ne el correcte diagnòstic i preparar la millor solució per al seu cas.

eres

prim marques

anunciat per

TV

Properament la nova col·lecció

OAKLEY SOL a les nostres botigues

52 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESPORTS

Bàsquet

Text: Josep Pérez Carrillo

Els benjamins del bàsquet l’Arboç negre primers Els benjamins negre del CB l’Arboç finalitzen en primer lloc de la 2ª fase de la lliga del Consell Esportiu del Baix Penedès. Només han sofert una derrota en tota la lliga i fou enfront d’ un altre gran equip arbocenc que ha estat el segon classificat: el Col·legi Residència.

Aquests han estat els components de l’equip: Ricard Suriol, Judith González, Carla Gañan, Arnau Sadurní, Anna Ariño, Oscar Verlaat, Ainhoa Palomino, Paula Alemán, Mar Leiva, Maria Fernández, Albert Suriol i Sebastian Resina. Entrenadors: Daniel Palomino i Maki, i actuà de delegada Mari Luz García.

Els seus companys i companyes de l’equip taronja acaben en setè lloc. Els jugadors i jugadores taronga foren: Pedro Urbano , Fabián Fernández, Cristina Jiménez, Alejandro Jiménez, Rafa Pérez i Alez Sans, Gerard Curado, Alejandro Marchante, Jieting Urgell. Entrenadors: Roser Montserrat i Ferran Curado.

Delegat: Pedro Urbano

L’infantil masculí, tercer a la fase final Bona temporada la dels infantils del C. B. l’Arboç, que finalitzen en tercer lloc de la fase final del grup 6, nivell B2. Llàstima de la derrota al Pavelló Joan Sirolla de Reus enfront del C. N. Reus Ploms, a la penúltima jornada, que els privà de la se-

gona plaça!

Aquests foren els jugadors que defensaren els colors del C. B. l’Arboç la temporada 2009-2010: Abel Serrano, Víctor Rius, Álvaro Sánchez, Òscar Sainz, Arnau Querol, Marc Hormigos, Miguel Contreras, Miquel Montserrat, José Luna, Jofre Rovira, Joan Pérez, Marc Merino, Álex Martín. Entrenador, Marc Zubiría, i ajudants, Marc Dolcet i Jaume Tarragó.

Equip cadet femení La sort no acompanya les nostres respresentants al campionat territorial de Tarragona i l’equip cadet femení del CB l’arboç, patrocinat per Catalana de Residuos, acaba en darrer lloc de la classificació de la segona fase. L’equip de la temporadad 2009-2010 fou: Sara Bandrés, Júlia Miguel, Amanda García, Laia Ruiz- Peinado, Nerea Serrano, Mariona Querol, Cristina Álvarez, Paula Gañan, Lídia Aliana, Paula Mateu, Mireia Villarreal, Yiuliana Izquierdo i Tamara. Entrenador: Guillem Vinyes.

Delegats: José Gañan i Pedro Miguel

Cinquè lloc per als cadets Després de la derrota amb el Puigcerver La Salle Negre, segon classificat, els cadets del C. B. l’Arboç van resoldre molt bé la visita al Pavelló de l’Arboç del tercer en la taula, el Reus Deportiu Vermell, i aconseguiren una victòria importantíssima a manca de quatre jornades per al

final de la lliga.

Aleshores, i amb un calendari favorable, encadenaren quatre victòries consecutives i assoliren finalment el cinquè lloc de la classificació de la fase final del grup 11. Una ajustadíssima derrota a Vila-Seca per 65-64, enfront del GAM C. B. Vila-Seca a la darrera jornada, no va tenir ja conseqüències per a la classificació final.

L’equip va estar format per: Marc Dolcet, Emilià Urgell, Pere Plana, Alexis Pascual, Alejandro Vega, Martí Pie, Ernest Montserrat, Dani Palomino, Agustí Ruiz, Jaume Tarragó, Ferran Curado, Oriol Perera, Sergio Marchante i Yojanser Toledo.

Entrenats pel Marc Zubiría, amb la Montse Ventura com a delegada.

Espectacular tram final de lliga dels sèniors Els sèniors protagonitzen un final de lliga molt intens, amb quatre victòries en els darrers quatre partits, tots contra rivals que ocupaven llocs superiors a la taula; alguna d’aquestes victòries és especialment destacable, com l’aconseguida fora enfront del Reus Deportiu B, quart classificat. Finalment, catorzè lloc per al C. B. l’Arboç, en una lliga dominada pel C. B. Àguiles.

Components de l’equip sènior: Jordi Burguès, Josep Mateu, Àlex Avilés, Jordi Jané, Alberto Pérez, Juan Bermúdez, Andreu García, Guillem Vinyes- M., Òscar Bassa, Dídac Bassas i Maki. El Marc Zubiría exercí d’entrenador, i l’Alba Vinyes, de delegada.

Mar (TIP) MAIG - JUNY 2010 53

JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESPORTS

Futbol Trobada d’escoles de futbol base El 22 de maig el C. F. Base l’Arboç va estrenar el nou camp de futbol de gespa artificial amb motiu de la Trobada d’Escoles de Futbol Base organitzada per aquesta entitat esportiva local, en la qual van participar la U. E. Tancat, l’Escola de Futbol Base de Cunit, l’Escola de Futbol Base de Llorenç, l’Atlètic Bellvei, la Joventut Bisbalenca, el C. E. el Vendrell i el C. F. Base l’Arboç.

Prebenjamins Els nostres petits futbolistes de l’equip prebenjamí «A» finalitzen en un magnífic quart lloc de la segona fase de la lliga del Consell Esportiu del Baix Penedès. Dirigits per l’Antonio Egido, amb l’Eric Saperas com a ajudant, el planter d’enguany ha estat format per: Sergio Bermúdez, Pau Cubero, Victor Domènech, Adrià Egido, David Emanuel, Adrián Fernández, Surafel Fernández, Ismael Guerras, Blay Kuipers, Roberto Lupu, Iván Mancebo, Pol Morales, Alan Pajares, Adrián Pallarés, Adrián Rodríguez, Aleix Rovira i Josep Saperas.

Partit amistós prebenjamins «B» y Base Espirall-Les Clotes.

Els seus companys del grup «B», Carlos Alonso, Eric Gamero, Izán González, Èric

54 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Text i fotos: Josep Pérez Carrillo

Grande, Juan A. Jiménez, Neil Kuipers, Marc López, Iker Mejías, Adrià Pastor, David Ramos, Nil Salanova, Iker Sosa, Gerard Vidal i Luis Alex Zanfirescu, entrenats pel Pablo Curieses i els seus ajudants, l’Edgar Saperas i el Peter Curieses, també protagonitzen una molt bona temporada i acaben cinquens.

Pel que fa a l’equip prebenjamí «C», segueix aprenent i participant en les diferents trobades. Equip de la temporada 2009-2010: Izán Arroyo, Xavier Barragán, Jordi Català, Àlex de Diego, Eduard Fernández, Guillem Gandara, Christián Garrido, Hugo Hormigos, Raül Luna, Albert Ponce, Xavier Reverte, Oriol Rivas, Nil Salas, Pol Salas i Juan Cedano. Entrenador, Frederic Ribas, i ajudants, Josep Maria Vallès i Antonio Fernández.

Bayona, Óscar Fernández, Aleix Fontanals, Óscar Martos, Joan Ponce, Mario Prieto, Joaquín Redondo, Àlex Rodríguez, Xavier Sánchez, Ricard Sancho i Pau Vera. L’entrenador fou Joaquín Redondo, ajudat per Jose Maria Bayona i amb Juan Ramón Rodriguez actuant com a delegat.

Els benjamins «A», sotscampions de lliga Interessantíssim final de lliga el protagonitzat pels benjamins «A» del C. F. Base l’Arboç, que van aconseguir guanyar el Ribes C. D. al Camp de Futbol Municipal de l’Arboç i es van col·locar a tan sols dos punts del líder, a manca de cinc jornades pel final de la lliga. El Ribes C. D. depenia només d’ell mateix, mentre que els nostres no es podien permetre perdre o empatar cap partit, i no van fallar: cinc victòries en els cinc darrers partits.

El rival, però, també va mantenir la regularitat, i, finalment, no va ser possible superar els dos punts de diferència. El Ribes C. D. es proclamava digne campió, i el C. F. Base l’Arboç, sotscampió.

Components d’aquest equip: Unai Arrieta, David Blanco, Guillem Cala, Iván Cala, Adrián Fuensanta, Juan Miguel Garrido, Andrés Linares, Javier Mejías, Witalo Pereira, Guillem Sans, Rubén Tenorio i Guillem Trejo. Entrenats pel Javier Mejías, amb el Juan José Trejo de delegat.

Els seus companys del benjamins «B» finalitzen la lliga en onzè lloc de la classificació. L’equip de la temporada 20092010 ha estat format per: Joaquín Álvarez, Elia Bayo, Jorge Bayona, Laura

Partit Benjamins «A»-La Salle Reus, torneig de primavera.

Alevins Els nois del Francesc Mestres (Jr.) finalitzen la lliga en el catorzè lloc de la taula. El campió ha estat el Base EspirallLes Clotes CF a un sol punt del Col·legi Sant Bonaventura. Els components de l’equip 2009-2010 han estat: Marc Català, José Andrés Còrdova, Jordi Cruz, Jaume Domènech, Carlos Fernández, Carles Horta, Jordi Jané, Victor Leal, Hugo Lozano, Aitor Mesa, Jesús Mesonero, Juan Carlos Rosario, Ricard Sanahuja, Edgar Sanchez, José Angel Sans, i Oriol Villareal. El delegat fou el jesús Mesonero.

Els infantils «A» nous campions de lliga L’equip infantil «A» del C. F. Base l’Arboç és proclama brillant campió de lliga a la darrera jornada, en guanyar per un con-

tundent 0-4 al quart classificat, el Col·legi Sant Bonaventura.

La lliga ha estat molt disputada i els nostres jugadors han aconseguit mantenir l’avantage d’un punt sobre el seu màxim rival , el Vilanova i La Geltrú CF «C», segon classificat, fins a la darrera jornada. Només depenien d’ells mateixos, i no van fallar.

Aquests han estat els campions: Christian Alonso, Adrián Ariza, Alex Arroyo, Oriol Baroch, Chtistian Galan, Ariadna Gironès, Alejandro Laso, Raimon Lozano, Iván Maiquez, Oscar Marcillas, Sergi Marruecos, Julia Mesa, Guillem Morales, David Nevado, Daniel Rodriguez, Sergi sanchez. Entrendor: Antonio Marruecos, ajudat pel Francisco Gironés, amb el Rafael sanchez com a delegat.

Enhorabona i moltes felicitast a tots!

la classificació del grup 20 de la Segona Divisió. El calendari no els és gaire favorable, i, a hores d’ara, serà complicat millorar aquesta posició.

El planter d’enguany fou: Kamal Aghaddar, Àlex Alcaide, Adrián Almendáriz, Agustín Álvarez, Jordi Arnabat, David Baroch, José Antonio Caparrós, Miguel Ángel Ceballos, Iván Correa, Christopher Díaz, Àlex Hurtado, Mikel Martos, Francesc Mestres, Marc Morenilla, Aleix Morgadas, Marc Pérez, Sergio Rodríguez, Cristián Sánchez i David Vidal. Foren entrenats pel Marc Martínez, i el Juan Caparrós exercí de delegat.

Desè lloc de la taula per als sèniors L’equip del C. F. l’Arboç s’ha classificat en el desè lloc del campionat de lliga de la Tercera Territorial. Els nostres jugadors han estat: Diego Salas, Daniel Candalija, José Bueno, Sergio Cabrera, José Manuel Vila, Roberto Roca, Juan Carlos Curado, Domènec Ventura, José Jiménez, Javier García, Zakarias Mertah, Tahiri Tahiri, Raúl López, Mohamed, Rubén Rojo, Yoan Recio, Emilio Martos, Francisco García, José Manuel Monforte, David Campoy, Joan Torner i Roberto Parro. Entrenadors: el José Vila i el José Manuel Monforte, amb el Miguel Angel del Rio en funcions de delegat.

El Pa i trago torna a guanyar la lliga comarcal Celebrant el títol. (Foto: Futbol base L’Arboç)

Quart lloc definitiu per als seus companys de l’infantil «B», en un final de lliga extraordinàri, amb cinc victòries i un empat en els darrers sis partits. L’equip estava compost per: David Antolínez, Joan Caralt, Adrià Correa, Àlex Fernández, Albert López, Ricardo Martínez, Francisco Javier Martos, Josep Maria Mestres, Ricard Minguella, Pablo Ojeda, Guilherme Pereira, Eric Saperas i Pau Vallés. Entrenats per Ernesto Martínez, amb Adrián Curieses com a delegat.

I ja en van quatre de consecutives! Ara sí que podem dir que aquest equip és realment el millor, i de bon tros, de la comarca en la seva categoria: set punts el separen del segon classificat, el Promowork Systems.

En el número anterior d’aquesta revista, el del mes d’abril, us informàvem que estava empatat amb el Promowork Systems, però ja aleshores, i a la vista del calendari, també us vàrem comentar que, si mantenia el seu nivell habitual, molt possiblement tornaria a guanyar la lliga, i no ens ha decebut.

Enhorabona, campions!

Onzena posició per als cadets Onzena posició a la classificació del grup 18 de la Segona Divisió per als cadets del C. F. Base l’Arboç, que finalitzen la lliga 2009-2010 amb una contundent derrota a l’Estadi Municipal dels Monjos enfront del Mas Catarro C. F. Els jugadors de l’equip han estat: Lluc Almirall, Sergio Álvarez, Sergi Arroyo, Francisco José Barragán, Àlex Bayona, Rubén Bermúdez, Adil El Amri, Marc García, Sergio González, Luis Manuel Martín, Brian Pajares, Àngel Peñalver, Jordi Ribè i David Sanahuja. Els entrenà el José Pajares, amb el Jordi Ribè com a ajudant. El delegat fou el Luis Manuel Martín.

Els juvenils són dotzens A la jornada 33, a manca de només dues per al final de la lliga, els cadets del C. F. Base l’Arboç es trobaven en el dotzè lloc de

L’equip Pa i Trago. (Foto: J. Ribé)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 55

JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESPORTS

Motor Campionat d’Espanya d’enduro La sort no acompaña el Jordi Cruset en les darreres proves puntuables per al Campionat d’Espanya d’Enduro. El 21 de març es va haver de retirar al final de la primera volta, a causa de problemes mecànics en la seva KTM, quan feia bons temps a l’Enduro de Requena. Una setmana després es classificava en el divuitè lloc als XXXIV Dos Dies d’Enduro del Segre, a Ponts, i el 25 d’abril tornava a tenir problemes mecànics, i es veía obligat a retirarse, al I Memorial Eulo Alber, disputat a la localitat pontevedresa de Lalín.

Enduro del Berguedà Setè lloc per al Jordi Cruset, en la categoria sènior B 2T, a l’Enduro del Berguedà celebrat el 2 de maig a Olvan. El guanyador de la categoria fou el Christian Ardèvol, seguit pel Sergio León.

Per les notícies que tenim, la pluja caiguda els dies anteriors va fer que el ral·li, de cinquanta quilòmetres per volta, resultés força exigent per als pilots a causa de les grans quantitats de fang acumulades en diverses zones del recorregut, i també en l’especial extrema.

El pilot arbocenc ocupa ara l’onzè lloc de la classificació general provisonal del campionat català de l’especialitat, després de quatre curses disputades.

Text: Josep Pérez Carrillo

pectaculars, com la que travessava el riu Francolí o una altra molt a prop de l´aqüeducte romà del Pont del Diable.

El Jordi Cruset finalitzava sisè en sènior B, mentre que el Pere Rubio era segon i l’Albert Cardona s’adjudicava el triomf. Aquests dos darrers pilots encapçalen la classificació general provisional de la copa catalana d’endurades, i l’arbocenc n’és cinquè, a disset punts de l’Albert Cardona.

II enduret del gironès El jove pilot arbocenc Arnau Querol participà amb una Gas-Gas al II Enduret del Gironès, disputat el 23 de maig a Llagostera, sota l’organització del Motor Club Peu a Baix. . El circuit constava d’un recorregut de més de 30 kms, pels voltants de Llagostera, amb alguna trialera i força fang en alguns punts, fet que va causar un munt de problemes a molts dels participants En aquesta prova, puntuable per al Campionat de Catalunya d’Enduret, l’Arnau va finalitzar en setè lloc de la categoria oberta, la mateixa classificació que havia assolit a l’Enduret de les Gunyoles l’1 de maig.

Un moment de la cursa (Foto: Cat Moto-R)

Jordi Cruset, sisè a la VIII endurada de Constantí El 9 de maig el Moto Club Constantí va organitzar la vuitena edició de l’Endurada de Constantí, sobre un recorregut de cinquanta quilòmetres amb tres especials per volta, dues cronos i una extrema natural, sense obstacles artificials.

237 pilots, de diferents categories, van participar en aquesta prova, que transitava pels termes de sis municipis propers a Constantí, amb zones es-

56 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

L’Arnau en competició. (Foto: Cat Moto-R)

Taekwondo

Text: Josep Pérez Carrillo - Fotos: Óscar Méndez Hernández

E

ntrevista amb l’Èric Garrido García, taekwondista

El Gimnàs Taekwondo l’Arboç ens ha obert les portes per a entrevistar un dels joves esportistes arbocens més prometedors dels darrers anys: l’Èric Garrido, campió de Catalunya infantil el 2007, sotscampió de Catalunya júnior el 2008, campió de Catalunya júnior el 2009 i membre de la Selecció Catalana de Taekwondo.

Com i quan et vas iniciar en aquest esport?

Vaig començar quan tenia dos anys, i, bàsicament, perquè el meu pare tenia el gimnàs.

■

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?

La competició, sobretot això: competir.

■

Quines característiques de la teva tècnica individual destacaries?

No sabria dir-t’ho. És que jo només faig competició, els pumses no són el que més m’agradi. M’estimo més el combat.

■

Quina és la teva rutina d’entrenament?

Doncs, mira, els dies feiners vinc a entrenar aquí, al gimnàs, de vuit a nou, i els dissabtes vaig una hora i mitja o dues, segons el dia, al Centre d’Alt Rendiment (CAR).

■

Ara ets membre de la Selecció Catalana de Taekwondo, oi?

Sí, ja fa quasi un any i mig.

■

Tècnica o força?

Jo diria que tècnica.

■

En les arts marcials i, en general. en qualsevol esport de competició, es parla molt de la preparació física i mental. Quina importància té per a tu aquesta última?

Estar bè mentalment és molt important, perquè a les competicions, per exemple, hi has d’anar molt tranquil. Per més bo que siguis, si no estàs tranquil i concentrat, res no et sortirà bé.

■

Quin és el teu grau?

Cinturó negre, des del desembre passat.

■

Quina edat tens?

Ara tinc setze anys.

■

Vas aconseguir la medalla de bronze en els dos darrers campionats en què vas participar: el de Catalunya Sub-21 i l’Open d’Espanya. Ens pots comentar breument com va anar?

Doncs mira, a l’Open d’Espanya primer em vaig enfrontar a un lluitador de la federació de Múrcia i desprès vaig combatre amb un taekwondista del Marroc, però vaig perdre en semifinals contra Alemanya.

■

A l’Open d’Espanya es van reunir taekwondistes de més de seixanta països. Com vas veure el nivell dels participants?

Molt alt!

■

(TIP) MAIG - JUNY 2010 57

JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESPORTS continúa taekwondo

La teva germana Nàdia ha estat també medalla de plata al darrer Campionat de Catalunya Infantil. Penses que podem tenir una nissaga de campions?

No ho sé, ja veurem. Ara, al Campìonat d’Espanya, haurà de fer tres combats; només que en guanyés un, ja és classificaria per a semifinals i seria bronze segur.

■

L’Antònia, mare de l’Èric i la Nàdia, ens comenta, amb certa preocupació, que no sap ben bé quin nivell es trobarà la Nàdia al Campionat d’Espanya, però espera que tot vagi bé i pensa que serà una molt bona experiència per a ella.

A l’Arboç, malgrat ser una vila relativament petita, sembla que el taekwondo té una bona implantació i ha esdevingut gairebé una tradició. Què en penseu, vosaltres?

Sí, crec que bastant –ens comenta l’Antònia–. El taekwondo és un esport molt recomanat pels metges i els psicòlegs, perquè va molt bé tant per als nens hiperactius com per als que són molt tranquils.

■

En quines competicions participaras properament?

Divendres ens n’anem cap a Múrcia, jo a competir al Campionat d’Espanya Sub-21 i la meva germana Nàdia al Campionat d’Espanya de Cadets.

■

Com veus les teves possibilitats de fer podi?

No ho sé. He de fer tres combats, però hi ha molt de nivell en sub-21, i, a més, t’hi pots enfrontar amb competidors fins a cinc anys més grans que tu.

Però penso que ja conec els rivals directes del meu pes, perquè solem trobar-nos en les diferents competicions. Alguns són més asequibles, peró crec que Canàries i Múrcia es poden comptar entre els favorits.

■

Penses que hi ha un bon nivell, a Catalunya?

Sí. Aquí sempre hem tingut molt de nivell. La Selecció Catalana ocupa habitualment llocs destacats en les classificacions dels campionats, tant en categoria masculina com femenina.

Un consell per a qualsevol que es vulgui iniciar en el taekwondo?

Jo els diria que s’animin, que el taekwondo és un esport molt complert.

■

■

Bronze per a l’Èric Garrido al VIII open internacional d’Espanya Coincidint amb la I Copa Mundial Iberoamericana, el 24 i el 25 d´abril es va celebrar a Alacant el VIII Open d´Espanya de Taekwondo, amb la participació de més de mil dos-cents taekwondistes de seixanta països, en les modalitats de técnica i combat.

El taekwondista arbocenc Èric Garrido s’adjudicava la medalla de bronze en el pes mosca masculí en la categoría júnior, per darrera de l’alemany Szekely Norbert, que guanyava la medalla d’argent, i l’americà Gregory English, que aconseguia la medalla d’or.

Pluja de medalles per al Taekwondo l’Arboç a l’open de Salou Magnífica actuació dels taekwondistes arbocencs al VIII Open de Taekwondo Catalunya-Salou 2010, que va tenir lloc els dies 27 i 28 de març al Pavelló Esportiu Municipal d’aquesta localitat de la Costa Daurada, amb la participación de 1.072 competidors d’arreu de Catalunya i el principat d’Andorra.

58 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

I, ja per acabar. Èric, quan veurem un esportista arbocenc a les olimpiades?

Ui! Això ja són paraules majors!

■

Amb el suport i la supervisió de la Federació Catalana de Taekwondo, aquesta és l’única competició organitzada específicament per a nens i nenes d’edats compreses entre els sis i els catorze anys, en les modalitats de pumses i de combat.

Durant la jornada del dissabte es va efectuar la competició de pumses, en la que dues noies del Gimnàs Taekwondo l’Arboç, Tània Bueno i Ione Jané, assolien la medalla d’argent, mentre la seva companya Paula Millán es feia amb el bronze.

L’Enric Rodriguez i l’Òscar Sans no es quedaven enrera i aconseguien també dos nous bronzes.

La sessió del diumenge es va dedicar a la modalitat de combat, amb la consecució de dues medalles d’or, una per a la Tània Bueno i l’altra per a la Nàdia Garrido; set d’argent, per a la Ione Jané, el Manuel Segura, l’Ènric Rodríguez, la Paula Fernández, l’Àlex Jiménez, el Joel Alcalde i el Sergio Moreno, i cinc de bronze, per als lluitadors Joel Mesalles, Albert García, Guillem Cala, Jaime Sancho i Dídac Galindo.

Nadia Garrido bronze al Campionat d’Espanya cadets

Participants arbocencs (Foto: Gimnàs Taekwondo l’Arboç)

Fe d’errates : al número anterior de la revista, vàrem documentar un article sobre el XXIV Campionat de Catalunya de competició amb una foto incorrecta. La foto és dels participants a l’ Open de Tekwondo de Salou.

Us demanem disculpes.

Amb 11 anys, la jove taekwondista arbocenca de la selecció catalana, guanya la medalla de bronze al Campionat d’Espanya de Cadets, celebrat a la localitat alacantina del Pilar de la Horadada, els dies 29 i 30 de maig. Una molt bona actuació de la Nàdia, que va estar molt a prop de la plata en perdre el seu combat en semifinals per tan sols un punt.

Simultàniament tenia lloc el campionat d’Espanya Sub-21, amb la participació del seu germà, l’Èric Garrido, que en aquesta ocasió no va poder pujar al podi.

IX Campionat de Catalunya sub-21 i XXIII campionat de Catalunya de cadets Medalla de plata per a Kevin Ballesta en pes mosca al XXIII Campionat de Catalunya de Cadets, celebrat el 2 de maig a Barcelona, simultàniament amb el IX Campionat de Catalunya Sub-21, en el qual un altre taekwondista arbocenc, l’Èric Garrido, en la categoría semiminimosca, assolia la medalla de bronze.

Aquesta medalla de plata qualifica el Kevin Ballesta per a poder entrenar-se amb l’equip de Catalunya al Centre d’Alt Rendiment (CAR).

Destacable també la bona actuació de Joel Alcalde i Marian Zanfirescu.

Nadia Garrido. (Foto: Gimnàs Taekwondo l’Arboç)

Tir amb arc

Text: Josep Pérez Carrillo

Jordi Albornà, cinquè al campionat d’Espanya Jordi Albornà aconsegueix un magnífic

cinquè lloc al VII Campionat d’Espanya d’Arc Nu, celebrat el 8 i el 9 de maig a la localitat de Cambrils, amb la participació de més d’un centenar d’arquers i arqueres de les modalitats d’arc tradicional i arc nu.

L’arquer arbocenç va resultar eliminat en quarts de final per un altre catalá, el sotscampió d’Espanya José Cátedra, mentre que José Juan Arias Guerrero, de la Federació Andalusa, es proclamava campió de la modalitat.

(TIP) MAIG - JUNY 2010 59

JOSEP PÉREZ CARRILLO

ESPORTS

Diversos

Text: Josep Pérez Carrillo

Èxit dels escolars arbocencs al concurs cultural esportiu El 14 de maig es va celebrar al Vendrell la fase comarcal del Concurs Cultural-Esportiu organitzat pel Consell Esportiu del

Baix Penedès, amb la participació de més de tres mil tres-cents nois i noies de les escoles de la nostra comarca, nascuts entre els anys 1994 i 2003.

Els participants arbocencs van assolir uns grans resultats en les diferents categories i modalitats, i els més destacats passaran a disputar la final n acional.

LLOC ASSOLIT

NOM

MODALITAT

EDUCACIO

CICLES

ESCOLA

3r

María Prat Verge

Pintura i dibuix

Primària

Mitjà

Col·legi Residència

1r

Noemi Eguren Pellon

Pintura i dibuix

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

3r

Cristina Barco Bravo

Pintura i dibuix

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

4t

Nil Solé Vives

Pintura i dibuix

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

5è

Cristina Martín Ayuso

Pintura i dibuix

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

6è

Danny Van Den Hurk

Pintura i dibuix

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

1r

Raúl Córdoba Camacho

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

2n

Sònia Inés Suau

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

3r

Rubén Ruiz Cansino

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

4t

Marina Sanahuja Ramírez

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

5è

Oscar Sainz Sánchez

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

6è

Sara Fernández López

Mascota

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

1r

Mª Carmen Expósito

Còmic

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

2n

Keltoum Tahiri

Còmic

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

3r

Ernest Gavilán Centelles

Còmic

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

4t

Sandra López Queraltó

Còmic

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

5è

Maris Asensio Rodrigo

Còmic

Secundària

Primer i segon

Col·legi Residència

1r

Joana Tarragó Piñol

Fotografia

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

2n

Silvia Miret Magdaleno

Fotografia

Secundària

Primer i segon

Col·legi Residència

3r

Mireia Villareal Barroso

Fotografia

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

4t

Marta Domínguez Ruiz

Fotografia

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

5è

Tania Arija Arroyo

Fotografia

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

6è

Laia Ruiz-Peinado Colson

Fotografia

Secundària

Primer i segon

IES l’Arboç

1r

Violeta Redondo

Redacció

Secundària

Primer

IES l’Arboç

2n

Francesc Minguella Rafecas

Redacció

Secundària

Primer

IES l’Arboç

3r

Alba Martín Medina

Redacció

Secundària

Primer

IES l’Arboç

1r

Ivet Garriga Ràfols

Redacció

Secundària

Segon

IES l’Arboç

2n

Jaume Sonet Ventosa

Redacció

Secundària

Segon

IES l’Arboç

3r

Marta Minguella Rafecas

Redacció

Secundària

Segon

IES l’Arboç

60 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

(INFORMACIÓ RECOLLIDA PER PACO NOGUEIRA - FONT: Fe i Vida)

EFEMÈRIDES

Maig Concurs infantil de pesca en el Pantà El dia 1 de maig es celebrà al Pantà de Foix un interessant concurs infantil de pesca organitzat pels aficionats de Sabadell. Novament veiérem: aparcats gran nombre de turismes i autocars. Hi havia també quatre pintors que captaren magistralment l’encimbellat castell feudal sobre les aigües plàcides del riu.

Excursió a Barcelona del Col·legi de les Germanes Carmelites Invitats per la Rda. Mare General, el dia 3 de maig, la Comunitat Carmelitana de l’Arboç i el Col·legi de nenes feren una excursió a Barcelona on assistiren a diferents actes de la Celebració del Centenari de la fundació de l’Ordre. Visitaren també el Tibidabo i el Port, arribant entusiasmades de la jornada.

L’Elenc de la nostra vila guanya el I Concurs d’Elencs del Penedès Després de la magnífica actuació que l’Elenc Artístic Arbocenc tingué el dijous dia 12 en el Casino Unió Comercial de Vilafranca del Penedès amb motiu de la seva participació en el I Concurs d’Elencs Teatrals del Penedès, era d’esperar el fallo del Jurat qualificador amb una gran emoció, ja que es preveia que quedaria molt bé classificat.

Per solemnitzar aquest acte, i el d’entrega de premis als guanyadors, s’organitzà una Vetllada en el mateix local on tingué lloc el concurs. Aquesta vetllada va celebrar-se passat diumenge a la nit, amb assistència de molts espectadors, desitjosos de comprovar si les seves càbales en quant a classificació es veien confirmades per el fallo del jurat.

Una volta finalitzada, el secretari del jurat qualificador, va llegir l’acte de classificació , i quina va ésser l’alegria dels arbocencs, al comprovar que el nostre grup havia estat premiat amb quatre primers premis i una menció honorífica.

(1960)

No cal pas dir que el nostre Elenc va anar al «copo» de premis, lo que demostra d’una forma ben clara que la seva superioritat va ésser aplastant, aprofitant aquestes planes per felicitar als seus components i en especial als que prengueren part en les obres “«La Ferida Lluminosa» o «L’Arma», presentades al concurs, i fer ressaltar l’esperit de sacrifici i superació que demostren els seus membres, al poder competir i guanyar a Elencs de viles molt més importants que la nostra.

Juny Les importants millores de la Cooperativa Agrícola Prèvia adquisició del terreny, l’extens perímetre que tanca el recinte de la Cooperativa, ha quedat engrandit. Aquesta setmana ha quedat enllestida l’amplia via d’accés que des de la carretera comunica a la part lateral enfront a les pistes i màquines de batre. Mentrestant, davant del Celler, s’obren noves cavitats per la construcció dels nous cups que quedaran enllestits abans del setembre per després allargar la nau de l’edifici del Celler. Enguany la campanya del batre començarà el proper dia 30.

Festivitat del Corpus Christi En la festivitat del Corpus Christi tingué l’honor de portat el penó principal en la processó eucarística el Sr. Joan Ribé Miquel a qui acompanyaren com a cordonistes, els Srs. Ramon Ribé Miquel i Ramon Güell Miquel.

Carrer Major de l’Arboç. (Foto: Rosendo Condis)

(TIP) MAIG - JUNY 2010 61

ACTIVITATS PARROQUIALS JUNY - JULIOL 2010

MOVIMENT DEMOGRÀFIC (01/04/10 - 31/5/10)

AGENDA

POBLE 2010 (REGISTRE PARROQUIAL)

Baptismes

JUNY 2010 DL

DM

DC

DJ

DV

DS

DG

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Juan Carlos Rosario Ángeles

11 d’abril

David Bellomar Rosario

30 de maig

Daniel Molina Guillén

30 de maig

Defuncions Josep Joan Gabarró Albareda

Dia 2: Sortida de final de curs amb nens i nenes de catequesi.

Dia 6: Festa de Corpus: Exposició solemne del Santíssim de 5 a 7 de la tarda.

Processó solemne a les 7 de la tarda.

Dia 13: Trobada diocesana de catequistes durant tot el dia. Acabarà amb la missa del senyor arquebisbe a a ¾ de 6.

Dia 24: Festa de Sant Joan. Missa a les 12.

Dia 29: Festa de Sant Pere. Missa a les 12

JULIOL 2010 DL

DM

DC

DJ

DV

DS

DG

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

Dia 2: Excursió de catequistes a Solsona.

Dia 11: Benedicció de vehicles, a la 1.

Dia 16: Festa de la M. de Déu . Missa a l’Hospital a les 7 de la tarda.

Primeres Comunions DIA 16 DE MAIG Ian Cererola Cuenca Vanesa Méndez Hinojosa Maria Papiol Rovirosa Mario Prieto García Jaume Reverté Pantaleón Lourdes Teruel Fernández

Yaiza Alonso Paredes Joaquín Álvarez Benito Zenaida Auví Cayuela Alex Barragán Quiroga Tania Bueno García Johanna Bora Ilie

DIA 23 DE MAIG Yolanda Bornes Vila Noelia Esquinas Martínez Daniel Fernández López Brian Font Hernández Cristian Guarinos Fernández

Paula-Lorena Pintea Claudia Román Hurtado Juan C. Rosario Ángeles Pau Vera Cortés

DIA 30 DE MAIG M. Júlia Bellomar Rosario Gerard Curado Ventura-Jané Óscar Fernández Muñoz Alex Marchante Muñoz-Repiso Óscar Martos Morales

Alba Molina Guillèn Alex Rodríguez Martos Javier Sánchez Rosalén Mariona Vila Paredes

CONFIRMACIONS: 14 DE MAIG Joan Canals Mascorda Oriol Canals Mascorda Marc Gargallo Figuerola Neus Giró Sans Judith Jiménez Venegas Laura Menéndez Rodríguez Roser Montserrat Ribas Cristina Ruiz Villanueva

Rovira S.L. EBENISTERIA - FUSTERIA

1 d’abril

Lídia Sannicolás Sans Núria Sans Olivella Jaume Tarragó Piñol Cristina Martín Lluch Carlos Casanova Cruz Juan Pablo Casanova Cruz Juan José Ramón Naranjo

ESPECIALISTES EN: Decoració · Disseny d’espais en 3D · Fabricació cuines, banys i habitacions · Mobles a mida · Restauració de mobles · Treballs de fusteria · Col·locació de portes blindades · Vernissos i lacats

Av. Barcelona, 1 (Pol. Ind. Santa Llúcia) L’ARBOÇ (TGN) Telèfon / Fax 977 671 707 rovirarovirascp@teleline.es

62 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

Obituari SANTIAGO TUSET PROS, 53 ANYS Va néixer el 26-03-1957 a l’Arboç Va morir el 04-05-2010 a Vila-seca.

Fill de ca la Pepa Sans (carrer de la Muralla, 54 ), vivia a Vila-seca des que obrí una farmàcia després de llicenciar-se en aquesta especialitat. Estava casat amb la Dúnia Fornós de Les Masuques i tenia tres fills (un noi i dues noies).

PERE MIRAVENT GUAL, 65 ANYS Va néixer el 23/08/1944 a Torrelletes (Castellet i la Gornal) Va morir el 27/05/2010 a Stuttgart (Alemanya) Amb 11 anys va anar, junt amb la seva germana Elvira, a viure a l’Arboç a casa dels avis materns, on va residir fins als 19 anys. L’any 1963 va començar la seva particular aventura, deixant el seu poble natal per establir-se a Berna (Suïssa) on va treballar de cambrer. L’any 1967 es va casar per primera vegada. Dos anys més tard, d’aquesta relació va néixer el seu únic fill, en Federico. L’any 1984 es va separar. No va ser fins l’any 1997 que va traslladar la seva residència a Winzerhausen, prop de Stuttgart (Alemanya), on l’any 1999 es va casar de nou. La seva carrera professional va evolucionar ràpidament i va passar a treballar de cuiner. Estimava la seva professió i s’esmerçava per donar el millor d’ell mateix; possiblement, aquest do de saber fer a la cuina el va heretar de la seva família materna. Va regentar diversos restaurants en els dos països centreuropeus. Sabia complaure a parents i amics amb els seus convits que mai deixaven indiferent. Lamentablement, va poder gaudir pocs mesos de la seva jubilació. Fou una persona poliglota i emprenedora. Tenia un sentit de l’humor (A. Vilanova) especial (sempre tenia un acudit a punt) i un caràcter obert.

ANDREU SURIOL I RIBÉ

METEOROLOGIA (EL TEMPS A L’ARBOÇ)

Les unitats de mesura emprades són: els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: www.farmaciasuriol.com/meteo, on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

ABRIL 2010 DIA

MAIG 2010

DADES

DIA

DADES

MÀXIMA

26

24,1

ºC

31

31,8 ºC

MÍNIMA DE LES MÀXIMES

13

13,3

ºC

14

13,8 ºC

18,6

ºC

MITJA DE LES MÀXIMES

20,6 ºC

TEMPERATURES MÍNIMA

5

4,8

ºC

5

6,4 ºC

MÀXIMA DE LES MÍNIMES

26

13,9

ºC

27

15,8 ºC

9,4

ºC

8,5

m/s

15

10,2 m/s

3,1 l/m2

3

65,8 l/m2

MITJA DE LES MÍNIMES VENT

RATXA MÀXIMA

29

MÀXIMA PLUJA

4

DIES DE PLUJA

6

11,3 ºC

7

PLUJA TOTAL DEL MES ACUMULADA DE L’ANY

7,2 l/m2

122,3 l/m2

202,1 l/m2

324,4 l/m2

(TIP) MAIG - JUNY 2010 63

UNIÓ DE COMERCIANTS DE L’ARBOÇ

UCL’A

COMPRANT A L’ARBOÇ HI GUANYEM TOTS! Campanya primavera 2010 Sorteig de 20 vals de compra de 50 € per gastar a les botigues de l’UCLA. Números premiats: 01458

24283

07057

28660

07650

34793

08317

34883

11671

35500

13079

38738

13377

42595

17600

45735

17925

48464

22147

48901

Sorteig realitzat l’11 de juny de 2010 a les 13h a Ràdio l’Arboç.

64 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

ITA !

Si els veieu, feliciteu-los!

FELI C

TS

El 24 de juliol és l’aniversari de l’Enric i del Guillem (pare i FILl)

L’Enric en fa trenta-sis i el Guillem sis.

MARIA JANÉ MITJANS

PASSATEMPS

Sudoku

9

El joc consisiteix en omplir la quadrícula de 81 caselles quadrades, distribuïdes en 9 files i 9 columnes amb els números de l’1 al 9.

En cada fila i en cada columna no es pot repetir cap número.

El taulell del joc està dividit en 9 blocs quadrats de nou caselles en els que tampoc es pot repetir cap número.

4

6

3

8

9 6

4 8

3

2

9

8

9

1

1 5

6

3

9

6

3

1

7

6

Quadre màgic

4

11

10

13

4

7

20

20 15

4

10

24

5

19

6 1 21 16 11

17 12 7 2 22

3 23 18 13 8

QUADRE MÀGIC

17

9

6

Com a pistes heu de saber que les següents figures dins el quadrat sumen 65.

25

Per resoldre aquest quadrat màgic heu de trobar els nombres de l’1 al 25 que hi falten.

24

14

Ja coneguts a l’antiga Xina el segle III abans de crist, els quadrats màgics van ser introduïts a Occident als voltants del segle XIV i ben pocs matemàtics reconeguts han pogut escapar a la seva màgia.

Mostres de la seva popularitat són el fet que apareguin en un quadre de Durero (Melancolia)i a la façana de la passió de la Sagrada Família.

3

2

9

8

6

5

7

9

1

3

4

6

8

7

5

4 1

2

1 7 4 8 2 5 9 6 3

7 4 1 2 5 8 6 3 9

8 5 2 3 6 9 4 1 7

9 6 3 1 4 7 5 2 8

6 3 9 4 7 1 2 8 5

4 1 7 5 8 2 3 9 6

5 2 8 6 9 3 1 7 4

SUDOKU

3

5

7 3

2

2

3 4

8

5

7

9

7

Aquest passatemps, que ara està tant de moda, en realitat és molt antic.

Va ser inventat cap al 1783 per Leonhard Euler, un dels millors matemàtics de tots els temps, nascut a Basilea al 1707.

4

(TIP) MAIG - JUNY 2010 65

(INFORMACIÓ ACTUALITZADA)

SERVEIS

TELÈFONS D’INTERÈS Ajuntament

977 670 083

Ambulàncies

904 110 110

Biblioteca Municipal

977 671 992

Bombers

977 667 185

CAP

SERVEI DE TRENS (a data 21/06/2010)

L’ARBOÇ - BADALONA

L’ARBOÇ - SANT VICENÇ

dilluns a divendres feiners

Dissabtes i festius

dilluns a divendres feiners

Dissabtes i festius

977 671 588

05.34

06.34

06.29

07.52

CAP Urgències

977 667 704

06.03

07.34

07.49

08.28

Casa de Cultura / P.I.J.

977 670 621

06.16

08.04

08.43

09.28

Consell Comarcal

977 157 171

06.31

08.34

09.43

10.28

Correus

977 671 405

06.46

09.34

10.43

11.28

Enllumenat Públic (urgències)

659 962 779

07.15

10.34

11.58

12.28

Emergències (de tot tipus)

112

07.33

11.34

12.58

13.28

Escola Bressol Minyons

977 671 755

07.46

12.34

13.58

14.28

Estació RENFE

977 259 206

08.35

13.34

14.58

15.28

Farmàcia

977 670 009 / 977 670 487

09.35

14.34

15.58

16.28

Funerària

977 671 378

10.35

15.34

16.58

17.28

Gent Gran, digui’m

900 555 012

12.05

16.34

17.58

18.28

Jutjat de pau

977 670 443

13.04

17.34

18.58

19.28

Mossos d’esquadra

977 663 333

14.05

18.34

19.58

20.28

Parròquia

977 670 407

15.05

19.34

20.28

21.28

Piscina Municipal Coberta

977 109 323

16.05

20.34

20.43

21.58

Policia Local

900 666 222

17.04

21.34

20.58

23.16

Ràdio l’Arboç

977 167 713

18.04

21.28

00.21

Taxi

606 70 64 35 / 977 670 889

19.04

21.58

Urgències (ambulàncies)

977 252 525

19.46

22.52

Veterinària

977 671 233

20.50

23.45

21.51

00.22

SERVEI DE “LA POPULAR” DE DILLUNS A DIVENDRES FEINERS L’ARBOÇ - TARRAGONA

06:10

07:05

07:45

10:05

L’ARBOÇ - VILAFRANCA

09:05

12:30

14:30

19:30

16:05

DISSABTES FEINERS L’ARBOÇ - TARRAGONA

8:33

12:48

L’ARBOÇ - VILAFRANCA

7:39

11:43

DIUMENGES I FESTIUS NO HI HA SERVEI DES DE L’ARBOÇ Els horaris de les sortides són des de la parada N-340. Les sortides de la plaça de Catalunya són 5 minuts després (direcció Vilafranca i Tarragona). El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit.

66 MAIG - JUNY 2010 (TIP)

IMATGES D’UN TEMPS PASSAT

FEM MEMÒRIA...

Equip de futbol de l’Arboç. Any 1932

Partit disputat contra l’equip de Sitges. Els arbocencs van guanyar per 2-0. (Foto cedida per Roser Ribas Hodgson)

1. Josep FABREGUES 2

3

4

5

6

7

8

2. Raimon MULET MONTSERRAT 3. Joan BENACH

1

4. Francesc RIBAS 5. Albert SOLÉ 9

10

11

12

6. Joan GUASCH 7. Enric TUSET ROVIROSA 8. Josep RÀFOLS

13

14

9. Josep ALBORNÀ MUNTANER 10. Enric PUJOL 11. Ricard RIBES 12. Josep FIGUERES 13. Jaume ALBORNÀ SANAHUJA 14. Agustí SURIOL ESCOFET

(TIP) MAIG - JUNY 2010 67