Trena i Peu. 30

Regalem el pòster col·leccionable núm. 12. Matrimonis que actualment superen el mig segle de convivència Any 5 Núm. 30

Fira de Santa Llúcia 2007 a l’Arboç (pàgines centrals)

Preu: 3e

(NOVEMBRE - DESEMBRE 2007)

Adéu a la Cooperativa i ...

Maria Gualde, alumna valenciana de l’Escola de Puntes (pàg. 27)

Foto: S. Sedó

Revista informativa bimestral de l’Arboç (Baix Penedès)

Nous premis per al Gimnàs Taekwondo l’Arboç (pàg. 36)

Foto: Ajuntament de l’Arboç

Parlem amb la Lola Sánchez (pàg. 46)

... benvinguda als Cellers.

(Pàg. 30)

Foto: P. Nogueira

COL·LABORADORS DE LA PANERA DELS - ALIMENTACIÓ RÀFOLS - ALUMINI I VIDRE JOAN PAPIOL - ANFER ASSEGURANÇES - ANGELETS - AUTO ESCOLES SANTA EULÀLIA - AUTO TALLER S-4 - BAR AQUÍ T’ESPERO - BAR ELS FANALS - BAR LA MOSSEGADA - BAR LA PAZ - BAR LA TEULA - BAR LA TORRADA - BAR PÁRATE Y TÓMATE ALGO - BAR VICTORIA - BASAR NOU MÓN - BASSA: ALUMINI PER LA CONSTRUCCIÓ I DECORACIÓ - BELLOMAR JARDINERS - BETA ACUARIOS S.L. - BON ÀREA - CATÀNIES VIA - CAFETERIA ATIPA’T - CAFETERIA LA BOTÀNICA - CAFETERIA ONLINE - CAFETERIA LA JIJONENCA - CAIXA PENEDÈS - CAIXA TARRAGONA - CALÇATS SEVESPORTS - CALINOX S.L. - CARNISSERIA NURI CALAF - CARNISSERIA TAMASIN - CARNISSERIA TORRAS - CAVAVI S.C.C.L. - CAVES OLIVELLA I BONET S.L. - CAVES ORIOL ROSELL - CAYCRA - CENTRE D’ESTÈTICA I PERRUQUERIA HERMI - CENTRE ÒPTIC L’ARBOÇ - CERÁMICAS 1808 - CONGELADOS VENDRELL - CONSTRUCCIONS ARNAN - CONSTRUCCIONS BEDPLA - CONSTRUCCIONS GERMANS REBOLLO S.L. - CONTENIDORS I TRANSPORTS JORDI CATALÀ - COPORC S.A. - CORTINAS J.A.P.S.L. - EL NOU RACÓ - EL QUIOSC DE L’ARBOÇ - ESCOLA BALLS DE SALÓ “BAILA CONMIGO” - ELECTRODOMÈSTICS MARIBEL - EL TREN PETITÓ - EMBOTITS BUNDÓ - ESTANC PAPERERIA FÀBREGAS - EL CAFÈ DE LA RAMBLA - FARMÀCIA ANDREU SURIOL 2

NOVEMBRE - DESEMBRE

- FERRETERIA ALEMANA - FERRETERIA HERRAJES BAIX PENEDÈS - FLORS I PLANTES L’ARBOÇ - FASHION ESTYLE - FONDA CAN PERAIRE - FORN DE PA RIUS - FORN DE PA ROSER - FRUITERIA SÒNIA - FRUITES CAN FARRÉ - FUSTERIA QUEROL - FUSTERIA ROVIRA-ROVIRA - FÚTBOL BASE L’ARBOÇ - GARATGE ARBIOL - GESTORIA PLANA - GESTORIA SAIGE - GIMNÀS TAEKWON-DO L’ARBOÇ - GRANBOX CENTRES DE TRANSFORMACIÓ - HERBORISTERIA I QUIROMASSATGES IRIS - HIDROELÈCTRIC SYGSA - HOTEL RESTAURANTE DON PELAYO - INCATUR S.L. MATERIAL PER A LA CONSTRUCCIÓ - INFORMÁTICA BELMAR - INFORMÁTICA MÁS FÁCIL - INSTALACIÓN Y CLIMATIZACIÓN COSTA DORADA - INTERFAC CONPANY - INSTAL·LACIONS ELECTRA L’ARBOÇ - INSTAL·LACIONS GERCO S.L. - INSTAL·LACIONS RICARD VIDAL - J.C. PLANCHA Y PINTURA - JARDINS BORRELL - JOAN CRUSET, SERVEI TÈCNIC TVC-VCR I ANTENES - LA CAIXA - LES AMÈRIQUES - LICORS TEICHENÉE - L’ARBOCENC - MANUAL S.L. - MASIA PAPIOL - MEDIVET CENTRE VETERINARI - MERCERIA EL DIDAL - MERCERIA LLUïSA - MOBLES OLIVELLA - MODES SERRANO - NEAL MODES - NODRIMENTS L’ARBOÇ - NOVA VIDA - ÒPTICA SURIOL - OBRAS Y REFORMAS PEDRO URBANO - PALAU DEL POLLASTRE I LA PATATA - PASTISSERIA LA CONFIANÇA - PAPERERIA LLIBRERIA 2007

MONTSERRAT - PARRÒQUIA L’ARBOÇ - PEIXATERIA NOYA - PENYA DEL NÀSTIC DEL VENDRELL - FEBRE GRANA - PENYA BARCELONISTA SALVADOR SADURNÍ - PENYA BLANC I BLAVA PENEDÈS I COMARCA - PENYA MADRIDISTA L’ARBOÇ - PERRUQUERIA ESTÈTIC - PERFUMERIA EL DOS DE SET - PERRUQUERIA DORA - PERRUQUERIA ISERN - PERRUQUERIA MAR - PERRUQUERIA MIGUEL MELERO - PERRUQUERIA MAITE ALONSO - PERRUQUERIA PILKUS - PERRUQUERIA PLANA - PERRUQUERIA TRIS-TRAS - PRODUCTES NATURALS I MASSATGES MCC NATURA - PROVETSA - RÀDIO L’ARBOÇ 106.8 LA+NATURAL - RÀPID L’ARBOÇ - REGALS CAN FIGUEROLA - RESTAURANT CAL UN GENI - RESTAURANT CAL BARRETET - RESTAURANT I MENJAR PER EMPORTAR AS D’OROS - RESTAURANT LA CASSONA - RESTAURANTE 101 BOCATAS - RESTAURANTE LA BLEDA - SALÓ PERRUQUERIA I ESTÉTICA ZEN - SANT JORDI II -GRUPO SONANTA ESPECTÁCULOS- SANTANDER CENTRAL HISPANO - SEXI BODY - SOL-TEC PENEDÈS S.L. - SUPERMERCADOS VISMAC - SUPERMERCAT CONDIS - SARMIS - SERAF PENEDÈS - TRABAJOS EN YESO AGUSTÍN BORNE - TALLERES GARMOL - TALLER DIVAUTO - TAMOIL

ELS MINYONS DE L’ARBOÇ US ESTAN MOLT AGRAÏTS VOSALTRES TAMBÉ FEU PINYA, VOSALTRES TAMBÉ FEU COLLA.

EDITORIAL CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Franc Múrcia Rodríguez Paco Nogueira García Josep Pérez Carrillo Ruth Serres Mairal Goretti Vila Pujol CORRECCIÓ Francesc Roca Martínez CONTACTE PUBLICITAT Ruth Serres Mairal COL·LABORADORS Neus Adell Ortiz Ajuntament de l’Arboç Yolanda Amaya Badillo Ricard Cabré Roigé Col·legi Residència de l’Arboç Escola Bressol Municipal “Minyons” Laureà Inglada Solé Maria Jané Mitjans Pep Jané Rodríguez Neus Lluch Zorrilla Óscar Méndez Hernández Victòria Navarro Puy Josep Plana Pons Sergi Sedó Fabregat Andreu Suriol Ribé Fotos portada: Cellers de l’Arboç MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo - Trena i Peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

- L’opinió de Trena i Peu s’expressa a través dels seus editorials.

- Els articles s’han de fer arribar a les bústies de la Papereria Montserrat i al carrer Major (al costat de la botiga de Cal Bundó), o bé per e-mail a l’adreça trenaipeu@trenaipeu.org abans del dia 30 de cada mes imparell.

- Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

- Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, a dos espais. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 9,5.

- Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

- Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de L’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Tiratge: 350 exemplars.

D.L.:B-8.698-2003

Tenim ja en funcionament els Cellers de l’Arboç, tot i que encara no estan a ple

rendiment. L’antiga CAYCRA ha canviat de nom i d’emplaçament per emprendre una nova etapa marcada per la voluntat de reflotar l’entitat i d’aplicar polítiques de gestió realista que garanteixin un aprofitament òptim de les collites -majoritàriament de raïm-, que hi aporten els seus associats. Xavier Ventura, president actual de Cellers de l’Arboç, explica en aquest número de Trena i peu els nous reptes que es planteja aquesta societat agrícola que ja va iniciar la seva singladura l’any 1919.

I ndefectiblament, amb el mes de desembre ens va arribar la Fira de Santa Llúcia.

Tot i que l’edició d’enguany seguia la línia ascendent marcada pels darrers anys quant a participació i diversificació de l’oferta lúdica i artesana, el protagonista d’enguany no va ser el fred, com calia esperar, sinó el vent. Un vent devastador que va malmetre algunes parades i va deslluir la tradicional trobada d’un miler de puntaires vingudes de tot arreu. Un focus d’atenció especialment emotiu dins de la fira fou l’exposició dedica-

da a la memòria de la mestra de puntaires, Maria Condis. Una obra seva va il·lustrar la portada del programa d’enguany i una extensa selecció dels seus treballs va poder ser admirada per tothom a la seu de l’escola de puntaires, allí mateix on la Maria hi havia passat tantes hores de la seva vida.

Poc a poc, les obres de restauració i consolidació de la Giralda van arribant a la seva

fi. El passat dimarts, 18 de desembre, es va col·locar la figura del Giraldillo, més coneguda popularment entre nosaltres com la Joana en referència a Joana d’Arc, símbol del triomf de la Fe victoriosa. En el proper número del mes de febrer, amb motiu del centenari de la seva construcció, tenim previst d’oferir un extens reportatge sobre els detalls de l’obra i els usos previstos per aquest edifici que ha donat renom a l’Arboç i ha definit amb tanta contundència el seu perfil paisatgístic.

Un bon any 2008 per a tothom!

SUMARI 4 6 7 11 12 13 14 17 18 26 28 30 33 34

L’Arboç Acthiva’t L’Ajuntament informa La veu del lector Opinió Mainada i quitxalla Parròquia Breus d’actualitat El racó de la postal Entitats El bressol de les puntes Fira de Santa Llúcia ‘07 Cellers de l’Arboç UCL’A Esports

39 40 41 42 43 44 46 49 50 52 53 54 55

2007

Amunt i avall Salut Pel forat del pany / Poble Gent gran Música Programa Fira Santa Llúcia ‘07 Parlem amb...

L’escapada, de l’Arboç a...

Bestioles Agenda / Meteorologia Passatemps Serveis / Solució passatemps Gràcies a tots, ja hem complert cinc anys

NOVEMBRE - DESEMBRE

3

l’arboç acthiva’t ( Informació facilitada per la Junta directiva) BICICLETADA POPULAR El 14 d’octubre, a les deu del matí, va sortir de la rambla Gener un grup de cinquanta ciclistes (entre xics i grans) per fer un recorregut de dotze quilòmetres seguint l’itinerari l’Arboç-Santa Olival’Arboç. El temps va acompanyar, i la passejada es va desenvolupar amb total normalitat. Aquesta sortida es va organitzar conjuntament amb els membres de la Penya Ciclista de l’Arboç.

Els participants a la bicicletada en el moment de la sortida de la rambla Gener. (Foto: G. Vila)

CONFERÈNCIA: PAÍS, TERRITORI I PAGESOS Dins del cicle de conferències que s’estan fent arreu dels territoris de parla catalana amb el títol genèric de Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana, el divendres 16 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, a l’Auditori Municipal de l’Arboç, va tenir lloc la xerrada País, territori i pagesos, a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la Comissió Permanent de la Unió de Pagesos de Catalunya. Aquest acte es va fer en col·laboració amb la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Un moment de la intervenció de Salomó Torres. Al seu costat Pilar Terrades, secretària de l’Institut d’Estudis Penedesencs. (Foto: J. Auví)

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS DE L’ARBOÇ ACTHIVA’T El dissabte 17 de novembre, a les sis de la tarda, a l’Auditori Municipal, es va fer l’assemblea general de socis de l’Arboç Acthiva’t.

DEBAT SOBRE ELS BALLS POPULARS: PASSAT, PRESENT I FUTUR DELS BALLS POPULARS Com a part dels actes de les XIX Jornades d’Estudis Penedesencs: el patrimoni, el dissabte, 24 de novembre, a dos quarts de set de la tarda, a l’Auditori Municipal, va tenir lloc un debat sobre els balls populars amb el títol Passat, present i futur dels balls populars. En el debat, moderat per Ramon Vallverdú, del Ball de Diables de l’Arboç, van participar com a ponents: Paco Nogueira, cap de colla dels Gegants i Nans de l’Arboç; Josep Joan Pellejà, de l’Embarcada del Vendrell; David Grau Miravent, membre del Ball de Bastoners i de l’Associació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, i Manel Trias, del Ball de Serrallonga i administrador de la Festa Major de Vilafranca del Penedès 2007. L’acte va finalitzar amb la intervenció del públic, el qual va plantejar preguntes i va exposar les seves opinions sobre el tema. Aquest acte es va organitzar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs.

4

NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Els membres de la Junta Directiva en un moment de l’assemblea. (Foto: J. Auví)

Una imatge dels qui van exposar les seves ponències. (Foto: J. Auví)

l’arboç acthiva’t DARRERES GRAVACIONS PER CULMINAR EL DVD DE LA FESTA MAJOR 2006 Text i fotos: Robert Rovira i Ferré

Amb motiu de l’edició d’un treball videogràfic sobre la Festa Major de l’Arboç, que fa la Fonoteca de la Generalitat de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de l’Arboç i la col·laboració de l’Arboç Acthiva’t, el qual fou dut a terme pels tècnics de l’empresa Vanguardmedia de vídeo i

imatge durant la Festa Major del 2006, enguany s’han fet tot un seguit de gravacions d’estudi, a càrrec del tècnic de so senyor Josep Maria Adell, supervisades en tot moment pels senyors Josep Crivillé i Ramon Vilar, tècnics de la Fonoteca, i pel senyor Vicenç Vives, de Vanguard-

media. El procés d’edició és, doncs, a punt de culminar, i ben aviat sortirà a la llum perquè tots en puguem gaudir.

Tot seguit mostrem un recull de fotografies dels processos de gravació:

Imatges preses el dia 3 de febrer del 2007 al Centre, durant les gravacions d’àudio, en què van intervenir els músics Julián Fernández (sac de gemecs), José Maria Holgado (flabiol i tamborí), Iris Gayete (flabiol i tamborí), Francesc Sans (sac de gemecs), Víctor Fernández (flabiol i tamborí), Albert Alcázar (gralla), Héctor Holgado (tabal), Maria Mestre (gralla), Jordi Mestres (gralla) i Xavier Vila (tabal),

a més del Josep Olivella i Raventós, el Sumoi, que va recitar alguns versos del Ball de Pastorets.

El dia 30 de juny del 2007 va tenir lloc a l’església parroquial de Sant Julià la gravació per àudio del Ball de Sant Julià, a càrrec de membres de l’Elenc Artístic Arbocenc.

El 9 d’octubre del 2007 van tenir lloc, a les dependències del Palau Marc, seu

del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, les darreres gravacions, en les que intervingueren els músics Albert Alcázar, Víctor Fernández i Héctor Holgado; Francisco Nogueira, amb els textos dels Gegants de l’Arboç; Laura Vives, amb la locució en català; Lurdes Comas, amb la locució en castellà, i Susan Cunningham, amb la locució en anglès.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE

5

l’ajuntament informa ( Text i foto: Ajuntament de l’Arboç )

L’AJUNTAMENT REDACTA EL MAPA D’INSTAL·LACIONS ESPORTIVES DEL MUNICIPI Es farà un camp de futbol nou de gespa artificial, i es rehabilitarà la piscina descoberta situada a la zona dels pisos de la Cristalería Española.

L’Ajuntament de l’Arboç redactarà en breu el Mapa d’Instal·lacions Esportives del Municipi (MIEM), l’eina que ha de permetre determinar les necessitats que té l’Arboç en aquest sentit i quina ha de ser la política esportiva quant a les infraestructures i les activitats a realitzar.

L’alcalde i regidor d’Esports, Joan Plana, ha explicat que, a més de condicionar i millorar les instal·lacions esportives actuals, el programa inclou la construcció de nous equipaments. En aquest sentit, ja ha avançat que es farà un camp de futbol nou amb gespa artificial i vestidors, i que es rehabilitaran i condicionaran la piscina descoberta i la pista poliesportiva cedides a l’Ajuntament conjuntament amb els pisos de la Cristalería Española.

Aquests equipaments formaran part de la zona esportiva que es completarà amb el nou camp de futbol i la ja existent Piscina Coberta Municipal.

El projecte es redactarà aviat, i la intenció de l’equip de govern és que es pugui començar a executar a mitjan del 2008.

ES FARAN MILLORES AL CEIP SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ Aquest és el compromís contret pel director dels Serveis Territorials d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Vicent Villena, durant la visita que va fer fa uns dies al centre, acompanyat per l’alcalde de l’Arboç, Joan Plana. L’Ajuntament i el Departament d’Educació han establert un programa de reparacions i reformes del CEIP Sant Julià que tindrà un període d’execució de tres anys. Hi figuren, per exemple, la renovació de la coberta de l’edifici per resoldre els problemes de filtració d’aigua, el canvi progressiu dels tancaments de les portes i les finestres, la renovació del servies, lavabos i dutxes, i la revisió de la instal·lació elèctrica, entre d’altres.

de l’àmbit sociosanitari, així com una ampliació de l’Institut mentre s’estudia la futura ubicació d’un nou centre de secundària.

A més, també es va plantejar el canvi d’ubicació de la porta principal d’entrada, per facilitar l’accés i el control de l’alumnat.

CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT I EL DEPARTAMENT D’INTERIOR PER COORDINAR LES TASQUES DELS MOSSOS D’ESQUADRA I LA POLICIA LOCAL L’1 de novembre es va fer efectiu el desplegament dels Mossos d’Esquadra al Baix Penedès. Per això, uns dies abans, el director general de Seguretat Ciutadana, Rafael Olmos, i l’alcalde de l’Arboç, Joan Plana, van signar un conveni de col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament de l’Arboç. L’objectiu és integrar la diversitat de funcions dels cossos policials dependents de la Generalitat de Catalunya i de la corporació local i, sobretot, establir un protocol per aconseguir la màxima cooperació i col·laboració en l’execució de les funcions encomanades als cossos policials que depenen d’ambdues administracions.

Amb aquest conveni, la Generalitat i l’Ajuntament es comprometen, entre d’altres coses, a implementar millores continuades en el model de seguretat. Per tant, el desenvolupament del sistema de seguretat públic en el municipi ha de procurar incorporar totes aquelles eines, estratègies i mecanismes que possibilitin la implantació i el desenvolupament del millor model possible de seguretat al territori.

La Junta Local de Seguretat, constituïda per acord del ple de l’Ajuntament, és el marc on es determinen les prioritats, les accions especials i les campanyes de prevenció i on, a partir del diagnòstic de l’estat de la seguretat pública al municipi, s’orienten les activitats i l’acció policial, així com la seva coordinació amb tots els serveis públics que operen al municipi.

L’ALCALDE DEMANA MÉS CICLES FORMATIUS I L’AMPLIACIÓ DE L’INSTITUT D’altra banda, el director dels Serveis Territorials d’Educació també va visitar l’IES l’Arboç. L’alcalde, Joan Plana, va aprofitar l’avinentesa per demanar-li la incorporació de cicles formatius

6

NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Moment de la signatura del conveni de col·laboració.

la veu del lector RESPOSTA A “ELS MONITORS I ELS EXALUMNES DE LES COLÒNIES D’ESTIU I DEL CAU DEL BARRUFET S’APLEGUEN A L’ERMITA DE MUNTANYANS” Anna Montoto Mulet

En el passat número de la Trena i peu va aparèixer un article sobre la trobada del Cau dels Barrufets signat pel “Col·lectiu d’exmonitors del Cau del Barrufet”. A ells els vull dir que, tot i que la participació de membres de la meva generació al dinar de Muntanyans va ser força minsa, ni molt menys nosaltres avui dia superem els trenta-cinc anys d’edat com van dir. No ens feu créixer de cop! Tot al seu temps. Primer els 29, després els 30...

El que no els negaré és que el Cau va marcar favorablement la nostra infància,

almenys la d’alguns de nosaltres.

Crec que tothom ha viscut moments prou importants. Hi ha persones que recorden el dia que la seva generació va escollir el nom i per què va acabar sent: El Cau dels Barrufets. Jo recordo el dia que la meva generació, una de les últimes que va poder gaudir de les activitats de l’esplai, es va inventar la cançó del Cau. Cançó que els que superen els trentacinc anys d’edat, i no ens van fer mai de monitors, no deuen tenir ni idea que existeix. Doncs, diu així:

Som del Cau els més *virguers, som més bojos que els bombers.

Som com ratolins que sortim del forat, travessem les eres, drets i amagats.

Som del Cau els més *virguers, som més bojos que els bombers.

Tant si plou o neva, com si fa fred o calor, sempre fem el millor. (es poden fer tants bisos com el cos ho permeti)

IV TROBADA D’ESTUDI PER A LA PRESERVACIÓ DEL PATRIMONI EN PEDRA SECA DELS PAÏSOS CATALANS Robert Rovira i Ferré

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre del 2007 va tenir lloc, a l’antic Escorxador de Sitges (Garraf), la IV Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans, organitzada pel col·lectiu Drac Verd de Sitges, l’Ajuntament de Sitges, el Grup d’Estudis Sitgetans i l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Aquest acte, que s’organitza cada dos anys, vol contribuir a donar un pas més en la consolidació i continuïtat d’aquestes trobades a nivell dels països de parla catalana, per tal de fer adonar tothom, i, sobre tot, l’administració, de la necessi-

tat de salvaguardar el nostre patrimoni de pedra seca.

Enguany hi van participar reconeguts especialistes en els tres àmbits bàsics que conformaven la trobada: patrimoni cultural tangible, patrimoni cultural intangible i patrimoni cultural mediambiental. I dintre de les comunicacions presentades hi havia la de l’arbocenc Robert Rovira i Ferré, que des de l’any 2000 porta a terme un inventari i catalogació del patrimoni de pedra seca del nostre municipi En Robert Rovira durant la seva intervenció en aquesta Trobada. (Foto: M. Saperas)

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE

7

la veu del lector

CLONACIÓ DE TARGETES Cos de la Policia Local de l’Arboç

CONSELLS PER PREVENIR LA CLONACIÓ DE TARGETES DE CRÈDIT: · Procuri que la seva clau secreta ho sigui realment: mai no la comparteixi amb tercers, canviï-la periòdicament, utilitzi codis difícils d’endevinar. No faci servir, per exemple, els números de la seva data de naixement o del seu domicili, ni números iguals seguits. · Mai no escrigui la clau secreta en la targeta de crèdit o en qualsevol document que porti a la cartera. · Mai no perdi de vista la targeta de crèdit quan vagi a un restaurant o a qualsevol establiment, ni permeti que la passin per més d’un lector. · Realitzi transaccions només en caixers que tinguin cabina i càmera de gravació. · Respecti el seu torn en l'ús del caixer automàtic, esperi fora o a una distància prudent de qui l’utilitza. Eviti fer operacions quan hi hagi persones desconegudes molt a prop de vostè. No sol·liciti ni accepti mai consells de tercers. · Quan acabi la seva transacció en el caixer automàtic, asseguri's de retirar la targeta de crèdit, i esperi que la pantalla torni a l’inici. Guardi els comprovants

8

NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

obtinguts, evitant així que siguin utilitzats en perjudici seu. · Revisi de manera freqüent l’estat del seu compte per tal d'advertir qualsevol càrrec o gir sospitós. · Si detecta un consum que no ha realitzat, notifiqui-ho al seu banc o caixa. · No faci cas de correus electrònics de dubtosa procedència on li demanin canviar la seva clau o actualitzar dades. · Tingui a mà el número de telèfon per bloquejar la targeta de crèdit. L'hi pot facilitar la seva entitat bancària.

QUÈ FER EN CAS DE CLONACIÓ Si la seva targeta de crèdit o de dèbit ha estat clonada, ha d’ avisar immediatament el seu banc o caixa, que la bloquejarà. Aleshores ja no és possible seguir realitzant compres, ja que el sistema en línia avisa que cal retenir aquesta targeta de crèdit. En cas que continuïn fent-hi operacions, la responsabilitat ja no serà seva, perquè vostè ja va donar avis al seu banc o caixa que la bloquegés.

Després haurà de provar davant del banc o caixa que no va ser vostè qui va utilitzar la targeta de crèdit abans de bloquejar-la. Potser que el banc o caixa comenci una investigació que pot durar mesos.

HI HA ASSEGURANCES QUE COBREIXEN LA CLONACIÓ DE TARGETES DE CRÈDIT?

Sí, els bancs ofereixen assegurances pròpies amb aquest fi. Alguns, fins i tot, ofereixen un sistema de monitoratge de compres per tal de descobrir moviments inusuals en la seva targeta ELS CAIXERS AUTOMÀTICS LLEGIRAN EL PATRÓ DE LES VENES DE LA MÀ DEL CLIENT Hi ha una entitat bancària que ha anunciat que posarà en marxa en la seva xarxa de caixers automàtics un programa de seguretat biomètrica que permetrà llegir el patró de les venes de cada client.

Aquest sistema de reconeixement és considerat pràcticament infal·lible, i incrementa d’aquesta manera la seguretat en el moment de retirar diners del caixer automàtic.

La prova és farà utilitzant tecnologia posada en practica per Fujitsu, segons ha manifestat la pròpia companyia tecnològica.

Hi ha d’altres mètodes biomètrics, com la identificació per empremta digital o el reconeixement de l’iris d l’ull, però deixen moltes finestres obertes a l’error en la identificació.

En canvi, aquest sistema que es vol aplicar identifica les persones mitjançant les venes situades dos o tres mil·límetres per sota de la epidermis, i resulta pràcticament infalsificable, ja que la sang ha que fluir per tal d’enregistrar la imatge correcta.

la veu del lector ELS TEMPS VAN CANVIANT Empar Bernal Ferrera Llevadora

De tots és sabut que les futures mares sempre han tingut interès per la preparació a la maternitat; el que sorprèn a diari, i cada vegada més, és el nombre de pares que manifesten la necessitat de compar-

tir i gaudir amb la seva parella totes les emocions que s’experimenten en el món maternal durant l’embaràs, el part, el postpart i la criança. Això és una bona notícia!

També les lleis, encara que més len-

tament, van guanyant terreny de cara a potenciar aquesta realitat.

A tots ells, els dedico aquesta foto. Felicitats i benvinguts!

Foto realitzada espontàniament un dia de classe de preparació al part el juny de 2007, al CAP de l’Arboç. (Foto: C. Borrelles)

PREMIS NACIONALS DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2007 Robert Rovira i Ferré

El Robert Rovira dins el Teatre Fortuny de Reus, amb el teló al fons.(Foto: M. Saperas)

L’arbocenc Robert Rovira i Ferré, com a president de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, va ésser convidat el dissabte, dia 24 de novembre del 2007, a assistir a la gala de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que enguany va tenir lloc al Teatre Fortuny de Reus (Baix Camp).

Tret de l’any 2006, quan els premis es van lliurar a la ciutat de Girona, i de l’any 2005, perquè l’aforament del Teatre Nacional de Catalunya ja estava complet, en Robert Rovira ha assistit en sis ocasions als actes de lliurament dels esmentats

premis, amb els quals la Generalitat de Catalunya recull i reconeix des del 1982 (i abans, durant els anys 1932 a 1938) la diversitat de manifestacions que caracteritza la realitat cultural catalana, i vol impulsar la consolidació i projecció dels diferents àmbits de la creació artística concedint-los a persones i entitats ben diverses que contribueixen al progrés del nostre país.

Cal destacar que enguany el Premi Nacional de Cultura Popular va ésser per a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE

9

la veu del lector

RECORDS D’UN XEREMIER MALLORQUÍ Robert Rovira i Ferré

Amb motiu del recull que l’arbocenc Robert Rovira porta a terme des de l’any 2002 sobre les noranta nou catedrals existents al Estat espanyol, el darrer cap de setmana del passat mes d’octubre va visitar les Illes Balears, per tal de documentar les tres catedrals que hi ha: la de Palma de Mallorca (Mallorca), dedicada a Santa Maria de Palma, la de Ciutadella (Menorca), dedicada a la Purificació de la Mare de Déu, i la de Eivissa (Eivissa), dedicada a Santa Maria la Major o de les Neus.

I fou precisament el diumenge 28 d’octubre quan, mentre efectuava una visita turística a la localitat mallorquina de Sineu, casualment es va trobar amb el xeremier Miquel Tugores Riutort, component, juntament amb Tomàs Salom Rossinyol, que toca el flabiol i el tamborí, del grup Xeremiers d’es Pla,

un dels més populars i anomenats de les Illes Balears, els quals, des de 1975, quan començaren a tocar junts, alternen la seva faceta de sonadors amb la de recerca, documentació i divulgació de la música tradicional, la construcció d’instruments i l’ensinistrament en el seu ús.

Grata fou la sorpresa d’en Robert, perquè, si bé coneixia en Miquel, no sabia que visqués a Sineu. Després d’un intercanvi de salutacions varen visitar el seu domicili, i el xerimier li va transmetre molts records per a tots els arbocencs, i, sobre tot, per als sonadors locals, als qui té en gran estima.

En Miquel ha estat a la nostra vila en diverses ocasions, unes vegades com a sonador i en una altra ocasió per tal de mostrar els seus coneixements en la confecció d’instruments tradicionals

Fotografia feta al gores. En Robert al confeccionada també reconegut (Foto: M. Saperas)

pati de la casa d’en Miquel TuRovira sosté una màscara ritupel polifacètic músic mallorquí, artesà d’instruments tradicionals.

CONCURS On el trobarem, aquest racó?

La guanyadora de l’edició anterior va ser: Pepita Ribas Montané Respostes correctes del número anterior: Foto núm. 1: Jardins de Can Pons “Bell Esguard” Foto núm. 2: Carrer Anselm Clavé número 8 Foto núm. 3: Carrer Muralla número 12 “ Can Barreras”

10 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

opinió TEMPS ERA TEMPS...

Anna Montoto Mulet.

El passat 10 de novembre del 2007 es va celebrar una diada amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la incorporació de les dones al Ball de Bastons de l’Arboç. Fou un dia marcat pels retrobaments i els bons records dels temps passats. Un dia

Imatge corresponent a la diada del 10 de novembre. (Foto: S. Montserrat)

que, a algunes, ens costarà molt d’oblidar. És ben sabut que els sentiments de molts arbocencs envers les entitats, sobretot folklòriques, de les quals formem part arriba a assolir dimensions desmesurades. És comprensible, doncs, que una trobada d’aquestes característiques fes aflorar les emocions a flor de pell a moltes de nosaltres. Per això vull donar les gràcies a les meves companyes de grup. Perquè tornar a ballar amb elles em va fer reviure anècdotes fantàstiques. Vaig poder ballar amb moltes de les dones que hi havia el primer dia que vaig entrar al Ball de Bastons, la primavera del 1994. D’això ja fa dies, i moltes fa anys que han deixat l’entitat, però, quan vàrem començar a ballar de nou, semblava que no hagués passat el temps. Vàrem connectar, i totes donàrem el millor de nosaltres, com si fos un diumenge de Festa Major, quan, amb la plaça plena de gom a gom i les forces a punt d’esgotar-se, sempre trobàvem un bri d’energia per acabar apoteòsicament i deixar en bon lloc l’entitat. El temps ha passat, i res no tornarà a ser igual, però durant uns moments vaig recuperar una sensació que feia anys que no experimentava. Així, doncs, gràcies per fer-me recordar una de les millors experiències de la meva vida: poder ballar amb vosaltres al so de la gralla, fent dringar els picarols i repicant els bastons!

UNA BATALLA GUANYADA José María Holgado · Plataforma No Fem El CIM (Text i foto)

Fruit de la pressió popular i política, la Generalitat ha retirat del pressupost del 2008 una partida de deu milions d’euros destinada al Logis Penedès, una bona notícia per als detractors del projecte, tot i que fonts del Departament de Política Territorial es ratifiquen en la intenció de tirar endavant la plataforma logística.

No era de rebut que, estant com estem en fase de planejament territorial, amb la recent presentació de l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i després d’omplirse la boca pregonant la voluntat de buscar un consens amb el territori, el Departament continués duent a terme, d’amagatotis, les accions previstes per implantar el macropolígon.

L’oposició al projecte la va poder copsar, en primera persona, el senyor Ignasi Ragàs, director general de CIMALSA, en les jornades de debat sobre el Logis organitzades a Calafell pel Consell Comarcal del Baix Penedès, a ran d’una petició de la Plataforma No Fem el CIM al seu president, el senyor Jordi Sánchez, i la mateixa voluntat li fou expressada, al director general, pel Consell d’Alcaldes, la majoria dels membres del qual s’hi oposen.

Les conclusions d’aquestes jornades reflecteixen el rebuig majoritari de la societat penedesenca i dels seus representants polítics, i es dóna, fins i tot, la paradoxa que tècnics redactors del Pla Territorial, on es recull el CIM, convidats a explicar-lo, mostraven els seus dubtes respecte del projecte i apostaven per altres tipus d’activitats menys depredadores de territori i de més valor afegit.

El Pla Territorial atribueix al Baix Penedès, o, si més no, a la plana interior, un paper de corredor de pas i receptor d’instal·lacions i infraestructures a gran escala per possibilitar la con-

Imatge del Pla territorial.

versió de la zona en una macroàrea logística de suport als ports de les dues metròpolis. Així mateix, fruit d’aquestes actuacions, el Pla preveu un creixement demogràfic desmesurat i una saturació de l’espai a mitjà termini, i recomana a l’Administració la reserva de sòl a l’Alt Camp per futures implantacions o infraestructures.

Ara és l’hora d’obrir un gran debat, no només sobre el CIM, sinó sobre el futur del Baix Penedès, una oportunitat per plantejar altres alternatives, segurament més interessants, que també aportin riquesa econòmica i llocs de treball, que siguin respectuoses amb el territori, que diversifiquin les activitats i que no condemnin la comarca a ser un parc logístic monotemàtic.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 11

mainada i quitxalla ELS NENS I L’ESCOLA. LA FÒBIA ESCOLAR EXISTEIX La por fonamental no és la d’anar a escola, sinó la de deixar la llar i separar-se de la família Loly Medina Donaire Col·legi Residència l’Arboç Des de molt aviat en la vida d’un nen l’escola s’ha convertit en la seva segona llar. I en aquest ambient s’experimenten vivències de relació que marquen la personalitat infantil i que influiran de manera decisiva en la seva vida futura. El nen que aterra per primera vegada en l’escola es veu arrencat d’un medi familiar que li suposa una protecció total i, de sobte, es troba que ha de conviure en un nou ambient en què es reparteixen el temps d’atenció, els materials i els jocs, els afectes...

El nen viu les primeres experiències escolars com si es tractés d’un joc, però es troba amb nens transformats en rivals, que li produiran els seus primers disgustos i ansietats com a ésser humà en societat. Ben aviat descobrirà (particularment, els fills únics) amb tristesa, resignació o rebel·lia que el món no és només per a ell i es passarà bona part del temps reclamant l’atenció dels adults, rivalitzant amb els altres nens. Aquestes sensacions són de vegades tan fortes, que apareixen símptomes de fòbia escolar: plor de repetició, insomni, trastorns de l’alimentació, descontrol d’esfínters i d’altres.

dies festius.

La fòbia escolar és el rebuig prolongat que un nen experimenta quan va a l’escola per alguna por relacionada amb aquesta. És poc comuna i tendeix a donar-se amb més freqüència entre els tres i els quatre anys, o entre els onze i els dotze, i afecta més nens que nenes.

El seu començament en els més petits és sobtat, mentre que en els més grans i els adolescents és més gradual, de caràcter més intens i greu, i amb pitjor pronòstic. La fòbia a l’escola va precedida o acompanyada de símptomes físics d’ansietat (taquicàrdia, trastorns del son, pèrdua de la gana, pal·lidesa, nàusees, vòmits, mals de cap) i d’una anticipació de conseqüències negatives associades a l’escola, així com d’una relació molt dependent amb la mare i de la proliferació de temors inespecífics (foscor, sorolls).

El resultat és la conducta d’evitació. La fòbia escolar està associada a d’altres trastorns clínics, com la depressió i una baixa autoestima.

12 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

descartar una malaltia orgànica.

• Els pares han de reconèixer, si s'escau, que han mantingut el nen massa lligat a ells i fer-lo tornar com més aviat millor al col·legi.

• Un dels pares pot acompanyar-lo fins a la classe, i fins i tot quedar-s'hi un breu període de temps.

• En determinats casos, caldrà modificar l'horari d'arribada a l'escola, canviar de mestre o, potser, fins i tot de col·legi.

• Si el nen demana anar-se'n a casa perquè té dolor abdominal o altres símptomes, haurà de ser atès pels serveis mèdics, que determinaran si les seves molèsties són reals o fictícies.

QUÈ ÉS LA FÒBIA ESCOLAR Aquesta síndrome es caracteritza per un manifest rebuig a l’assistència a l’escola, i implica un temor irracional per alguna situació particular. Els símptomes inclouen: dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrees, mals de cap, pal·lidesa i debilitat, que apareixen al matí abans d’anar a escola i generalment desapareixen abans que acabin les classes, i no apareixen els caps de setmana ni els

La por fonamental no és la d’anar a escola, sinó la de deixar la llar i separar-se de la família.

La fòbia a l’escola va precedida o acompanyada de símptomes físics d’ansietat.

COM CAL ACTUAR DAVANT DE LA FÒBIA ESCOLAR • Davant de símptomes gastrointestinals o d'altres, consultem el pediatre per a

• Però les pors irracionals i les fòbies poden estar causades per problemes més profunds que el rebuig escolar. Per això ha de ser un especialista qui valori l'oportunitat de tractar la situació amb uns consells apropiats o amb un procés terapèutic més intens.

parròquia ADONEM-NOS DEL TEMPS EN QUÈ VIVIM Ricard Cabré Roigé Rector de la parròquia de Sant Julià de l’Arboç

Som a punt de començar un nou any.

Cal saber on som i cap on volem anar.

Quan anem perduts, el primer que ens preocupa és saber on som. Després ja mirarem de trobar camins. Hem de saber quin és el món que petgem. Quines són les seves característiques, els seus aspectes positius i els negatius, el que podríem qualificar de progrés i el que podem considerar un retrocés. La història ha avançat sempre així, a base d’empentes i reculades. Ens plagui o no, aquest és el nostre temps i és en aquest temps que nosaltres hem de viure i hem de lluitar, perquè la vida és lluita. La història no es fa sola. La fem els homes, tots d’alguna manera. Vivim en un món globalitzat. El món s’ha fet petit. Som molt més a prop els uns dels altres.

Abans no sabíem res del que passava a la Xina o a Sudàfrica. Avui ho sabem a l’instant. I és molt més fàcil fer nostres els èxits i els fracassos de nacions ben allunyades de nosaltres. El nostre món s’ha fet interdepenent i intercultural. Abans només coneixíem una cultura, la nostra, que ens semblava que era l’única vàlida. Vivíem molt tancats en el nostre món, Avui se’ns han obert grans horitzons. No podem emetre un judici ràpid i, menys encara, condemnatori sobre les diferents cultures que envaeixen els nostres àmbits. Hem d’aprendre a respectar-les i valorar-les.

Però, per altra banda, la globalització ha concentrat diners i poder. Les finances es concentren cada vegada més i milions de persones continuen morint de fam.

Passa amb els bitllets com amb les fulles seques a la tardor: bufa el vent, i totes es concentren sota el marge, la parada en queda ben neta. El liberalisme econòmic ha enfrontat les empreses, que s’han anat concentrant en les multinacionals, i aquestes decideixen no sols el futur de

l’economia, sinó també de la política i fins i tot de la vida familiar. Producció i consum són els components indispensables de la dinàmica del sistema. Tot queda sotmès d’alguna manera a aquesta llei implacable. Conseqüències de tot això: precarietat i inseguretat en el treball, mercantilització de la vida, obsessió pel guany, desastres ecològics... Davant d’aquest panorama, què podem fer? Ja hi ha qui lluita, i són molts els qui enyoren un món menys opressor i turbulent. Els fòrums socials intenten posar el dit a la

nafra. De moment, bo és que prenguem consciència del món en què vivim i creiem que un altre món és possible.

Vivim en un món tecnificat. En pocs anys el nostre món ha experimentat un canvi que ni de lluny podien sospitar els nostre avis. Si ens deixessin triar, penso que pocs es decidirien a tornar enrere. Podem donar-ne gràcies, a Déu i a la humanitat sencera: ja no cal anar als safareigs públics a rentar la roba, ni ens hem d’il·luminar amb espelmes, ni hem

d’esperar que sigui el temps de la seva saó per a menjar una fruita determinada, la medicina i les tècniques curatives ens curen moltes xacres que abans eren incurables. Però, per altra banda, els valors materials passen a primer terme. Només compta allò que es pot tocar i tastar. Els valors de l’esperit estan en decadència.

A falta d’una ètica universal, reconeguda com indispensable, es constata una buidor ètica, segons la qual dóna la impressió que tot està permès. No hi ha una meta clara ni un camí a seguir. En nom d’una llibertat mal compresa, s’està obrint un camí a la permissivitat, que ens esmussa el sentit de la vida i fins i tot de l’home i de l’amor. No és estrany que molts matrimonis fallin quan es desconeix tota la fondària transformadora de l’amor i les exigències d’una vida posada al servei dels altres. Quan l’altre desapareix com a persona, passa a convertir-se fàcilment en instrument de guany o de plaer. S’ha perdut la força cohesiva de l’amor. Aleshores tot és possible, fins i tot l’assassinat de la persona que s’està convertint en obstacle a les meves pretensions. Es vol solucionar el problema a base de policies i lleis. El que cal és analitzarne les causes i mirar de fer per tots els mitjans una formació més humana i, per tant, més exigent. L’eslògan feminista que no hi ha amor sense llibertat és molt vàlid. És evident que sense llibertat no hi ha amor, que l’amor no pot ser mai una cosa imposada, però també és veritat que sense amor no hi ha llibertat. El qui només s’estima a si mateix no és amo dels seus actes ni de les seves decisions, sinó víctima del caprici i del benestar. Llibertat i amor no poden anar separats, però tant l’una com l’altre han de recuperar el seu sentit més profund.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 13

breus d’actualitat ( 1 d’octubre - 30 de novembre 2007 ) Informació recollida per Paco Nogueira García

OCTUBRE 2007 Dia 1 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Dia 2 (dimarts) Inici del Curs de Gimnàstica per a Gent Gran. Organitza: Ajuntament de l’Arboç.

Col·labora: Consell Esportiu del Baix Penedès.

Dia 7 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Vallespinosa (Conca de Barberà) i castell de Saburella.

A l’una del migdia, a la plaça de la Puntaire, fotografia dels matrimonis arbocencs que actualment han superat els cinquanta anys de casats. Iniciativa de l’Arboç Acthiva’t.

Els gegantons de l’Arboç, Gumersind i Teresina, i el Ball de Bastons de l’Arboç actuen a la Festa Major de Lletger.

Concurset de Torredembarra. Els Minyons de l’Arboç el guanyen amb el cinc de set, el primer quatre amb agulla carregar de l’any i un intent de torre de set.

P/4, 5/7, iT/7, 3/7, 4/7a(c), V/5.

L’Elenc Artístic Arbocenc reprèn les representacions d’El Mikado al Teatre Municipal d’Ulldecona en el marc de les XXV Jornades deTeatre.

Dia 8 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Dia 13 (dissabte) Els Minyons de l’Arboç descarreguen el tres de set i el quatre de set al Pla de Santa Maria. 3/7, id4/7, T/6, P/5.

14 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Dia 14 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Mura (Bages), font de l’Era i puig de la Balma.

Un tomb per l’Arboç en bicicleta. A les 10 del matí, sortida des de la Rambla Gener. Organitzen: Penya Ciclista de l’Arboç i l’Arboç Acthiva’t.

A dos quarts de vuit, al local Arbosense, ball amb l’orquestra Gavilans.

Dia 15 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Del 15 al 31 d’octubre, a l’entrada de la Casa de Cultura, Exposició de Dibuixos del VII Concurs de Pintura Ràpida Infantil de la Festa Major 2007.

(Veure pàgina següent) Dia 19 (divendres) A les vuit de la tarda, a l’Auditori Municipal, reunió de l’ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Dia 21 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. La Morera (el Priorat), grau del Carabassal, Santa Cova, Serra Major i els Barrots.

Festivitat de Santa Úrsula, patrona de les puntaires. A les dotze, missa a l’església de Sant Julià.

El Minyons de l’Arboç arriben als cent castells de set als Masos de Vespella de Gaià. 3/7, 2id4/7, T/6, 4/7, 2P/4+P/4ps.

Dia 22 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosen-

se, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Dia 23 (dimarts) La Generalitat de Catalunya declara Bé d’Interès Nacional l’església de Sant Julià de l’Arboç, edifici renaixentista del segle xvii. La declaració inclou també el subsòl del monument i l’entorn de protecció.

Dia 27 (dissabte) A les sis de la tarda, a l’Auditori Municipal, conferència informativa sobre creixement personal i evolució mental: «Reiki: L’energia universal.» Pel mestre de reiki Germán Ruiz.

Dia 28 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Colldejou (Baix Camp), coll de Guix, el Portell i la Miranda.

El Club de Tir amb Arc l’Arboç es va estrenar amb èxit en la competició oficial a Caldes de Montbui. Molt bona actuació de dos arquers de l’Arboç, Juanjo Gómez i Arnau Querol, en la seva primera participació en una competició oficial, a la primera tirada de la Lliga Catalana de Sala 2007-2008.

A les cinc de la tarda, al local Arbosense, Festa de Tots Sants. Ball de jubilats, amb el grup Aquarama.

Dia 29 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

( 1 d’octubre - 30 de novembre 2007 ) breus d’actualitat CONCURS DE DIBUIX DE LA FESTA MAJOR DE L’ARBOÇ 2007 CATEGORIA DE 6 A 9 ANYS 1r Premi Tomàs Teruel Fernández. 8 anys

2 Premi Leia Varas Lugilde. 9 anys

3r Premi Ester Vallès Pinyol. 9 anys

CATEGORIA DE 10 A 14 ANYS 1r Premi Cristina García Suau. 11 anys

2 Premi Pili Osorio Prieto. 11 anys

3r Premi Salvador Baena Enrique. 13 anys

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 15

breus d’actualitat ( 1 d’octubre - 30 de novembre 2007 ) NOVEMBRE 2007 Dia 1 (dijous) Els Mossos d’Esquadra relleven la Guàrdia Civil. Es fa efectiu el desplegament de dos-cents quaranta-sis agents dels Mossos a l’Alt i el Baix Penedès, els quals assumeixen les competències de seguretat ciutadana, ordre públic, trànsit i policia judicial.

Dia 3 (dissabte) El Minyons de l’Arboç basteixen el tres i el quatre de set a Guissona, però els cau el pilar de cinc. 3/7, 4/7, 5/6, iP/5, 2P/4.

Dia 12 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Des d’avui, fins al dia 30, es pot veure a l’IES de l’Arboç la mostra fotogràfica «Racons del món», formada per una trentena d’imatges d’arreu del món.

Dia 4 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Fonts del Glorieta i les Virtuts.

Dia 16 (divendres) A dos quart de vuit del vespre, a l’Auditori Municipal, conferència «País, territori i pagesos», a càrrec del senyor Salomó Torres, pagès i membre de la Comissió Permanent de la Unió de Pagesos de Catalunya. Organitza: l’Arboç Acthiva’t.

A les set de la tarda, al local El Centre, IV Festival Internacional de Música a l’Arboç, amb l’actuació de Marc Solé, Leris&Chauvel New Moldavian Chamber Orchestra.

Dia 17 (dissabte) A les sis de la tarda, a l’Auditori Municipal, Assemblea General de Socis de l’Arboç Acthiva’t.

Dia 5 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Al Poliesportiu Municipal, presentació dels equips de l’Escola de Bàsquet de l’Arboç per aquesta temporada. En total són un centenar de petits i joves de la vila.

Dia 6 (dimarts) Un tren AVE en fase de proves arriba puntualment als 320 quilòmetres per hora en un tram de l’Arboç.

Dia 18 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Farena, Mas d’Antoni, Mare de Déu de Barulles.

Dia 8 (dijous) Quarta trobada de delegats d’ESO al Baix Penedès, a Comaruga. Té com a finalitat fomentar la participació. Hi debaten delegats i professors de vuit centres de secundària de la comarca del Baix Penedès, entre ells l’IES de l’Arboç i el CoL·legi Residència l’Arboç.

Dia 10 (dissabte) Diada bastonera amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la incorporació de les dones al Ball de Bastons de l’Arboç. A les cinc de la tarda, cercavila, amb la participació de la colla de bastoners de Cambrils. A dos quarts de deu de la nit, a l’Hotel Don Pelayo, sopar.

Dia 11 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. El Bruc i coll de Porc (Montserrat).

Actuació dels Minyons de l’Arboç a Cerdanyola del Vallès amb motiu de la festa major de Sant Martí. Intent del quatre de set amb agulla. P/4, 3/7, id4/7a; 4/7, 5/6, 3P/4.

A dos quarts de vuit de la tarda, al local Arbosense, ball amb l’orquestra Clau de Sol. 16 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Dia 19 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

Dia 23 (divendres) A les vuit del vespre, a l’Auditori Municipal, reunió de l’Associació de Dones Arbocenques.

Dia 24 (dissabte) A dos quarts de set de la tarda, a l’Auditori Municipal, debat sobre el patrimoni folklòric: «Passat, present i futur dels balls populars.» Organitzen: l’Arboç Acthiva’t i l’Institut d’Estudis Penedesencs.

Dia 25 (diumenge) A les set del matí, des de la plaça de la Badalota, sortida del Grup de Caminants de l’Arboç. Prades, la Fornada, Sant Roc, goll del Vidre, grau de Pau Blai i coll de la Drecera.

Dia 26 (dilluns) De set a vuit de la tarda, al local Arbosense, ball lineal. Organitza: ADA (Associació de Dones Arbocenques).

el racó de la postal Josep Plana i Pons, membre de la Junta del Cercle Cartòfil de Catalunya

No són massa corrents els il·lustradors de postals que han trobat en la puntaire el seu motiu d’inspiració; no obstant això, en podem destacar un de molt proper, l’Antoni Utrillo i Viadera (Barcelona, 1867-1944).

Format a la Llotja i pensionat a París el 1886, féu diverses exposicions a Barcelona. Treballava el simbolisme social, encara que derivà cap al convencionalisme.

Formà part de la primera Junta Directiva del Cercle Artístic de Sant Lluch, el 1893, on exposà bastant, i fou també membre de la Unió Catalanista, el 1898.

Dedicat al cartellisme i adscrit al modernisme, fundà la Litografia Utrillo & Rialp.

Col·laborà amb els seus dibuixos a La Barretina (1891), La Il·

lustració Llevantina (1900), el Cu-cut i Hispania. Treballà com a decorador i residí alguns anys a l’Argentina, fins el 1916, on féu molt bones postals. També col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment treballà per a la Diputació de Barcelona.

El seu fill Maurice Utrillo, nascut a París, esdevingué un pintor important i dibuixà molts segells del correu francès.

Aprofitant l’avinentesa del gran Concurs de Puntes de l’Arboç de l’any 1920, del Jurat Artístic del qual fou president, dibuixà i edità la postal en color que presentem amb el número 1, que representa un senyor i una puntaire benestant i amb el número 2 reproduïm la puntaire catalana editada el 1900 en color i que va circular el 1909.

Postal 1: Antoni Utrillo, edició del 1920.

Postal 2: Antoni Utrillo, edició del 1900 i que circulà el 1909.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 17

entitats

Raimond Mulet Vallès

EL PACO MARÍN ESDEVÉ CENTENARI AL PLA DE SANTA MARIA Vull començar aquest resum fent una correcció a la crònica castellera apareguda al número anterior de Trena i peu.

Concretament, l’error és a la ressenya de l’actuació al barri de Gracia: el 2de7 no va caure, sinó que, quan l’acotxadora ja estava coŀlocada, els dubtes de la canalla van fer que el cap de colla fes desmuntar l’estructura per evitar una caiguda.

Els Minyons van actuar al Pla de Santa Maria, en companyia de la Joves de Valls, amb motiu de la fira d’aquella població. El lloc, una zona de pins a la sortida del recinte firal, no era el més idoni per a fer castells, ja que el soroll dels milers de watts de potència que els firaires fan servir en les seves atraccions feia molt difícil que els castellers poguessin sentir el valuós so de les gralles, que tant els ajuda a controlar el tempo del castell.

I, per acabar-ho d’adobar, gairebé ho hi havia públic. En la meva opinió, treiem de context els castells, i menystenim la seva dignitat, quan els encabim a la força en espais on hi ha un poti-poti d’activitats de lleure que funcionen totes alhora sense ordre ni concert, el que provoca, al meu entendre, una situació esperpèntica, sense cap ni peus.

Bé, anem a la actuació, que va començar, com gairebé sempre, amb un formidable 3de7 que, malgrat la falta de castellers titulars, fou descarregat amb molta solvència.

En segona ronda la manca d’efectius, a la qual ja m’he referit anteriorment, fou la causa que el cap de colla tingués molts problemes per a fer el 4de7. Però ell, seguint aquella màxima que diu que no hi ha ningú imprescindible, però que tothom és necessari, improvisà un 4de7 amb baixos i primeres mans fent de segons, quarts fent de terços, terços fent de segons, i algun membre de la pinya fent de baix. Conseqüència de tot això fou que un primer intent hagués de ser 18 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

desmuntat perquè l’estructura presentava seriosos dubtes, però un segon intent, en el qual el mateix cap de colla va pujar al tronc, es descarregà sense massa problemes, si bé calgué aplicar-hi bastant de treball i molt d’ofici.

En tercera ronda es féu el 2de6, però amb un canvi al pis de segons prou important i arriscat, perquè hi va pujar per primera vegada un casteller que, normalment, ocupa les posicions de dau o primeres mans. Em refereixo al Rick, un dels nostres holandesos errants i un dels membres més estimats de la colla, perquè, sempre que pot, està disposat a venir a fer castells des de la llunyana plataforma petroliera de la mar del Nord on treballa. El castell va haver de ser defensat, i el Rick va suplir la falta de tècnica amb una força física i un punt d’honor extraordinaris. Finalment, el castell es va descarregar sense gaires dificultats.

En la ronda de pilars descarregaren el pde5, i cal dir que l’espadat es va mostrar força segur. Aquest era el castell que feia el número cent en el compte particular del Paco. Un dia, doncs, molt especial per a ell, per al Rick i per al cap de colla, cadascú per un motiu diferent, però tots amb el denominador comú dels castells, en general, i dels Minyons, en particular.

Francisco Marín Sánchez, el Paco, fa mes de trenta-cinc anys que fa castells.

Nascut a Algamitos, un poble petit de la província de Sevilla, i tercer de vuit germans, només tenia vuit anys quan la família es va traslladar a Saifores, on va viure una temporada, fins que va establir-se de forma definitiva al Vendrell, lloc on ben aviat trobaria en els castells

la seva gran afició. Primer hi va anar acompanyant dos germans més grans; el Paco, quan era canalla, no va tenir cap paper rellevant dins la colla, però, malgrat això, mai no es cansava d’anar-hi i veure com el José Esquivel, company seu ara també en els Minyons de l’Arboç, s’emportava tota la glòria, ja que el Pepe era l’enxaneta del pilar de set.

Aleshores els Nens del Vendrell eren una de les tres colles de referència, i fins i tot podríem dir que eren la colla de referència per antonomàsia, i el Paco s’hi trobava bé, feia amistats, aprenia l’idioma i treia pit d’estar en la millor colla de castells del país. I, a més, gairebé sense adonarse’n, s’anava integrant a la societat que l’havia acollit, ja que els castells feien d’eix vertebrador d’una nova cultura.

Amb el temps el Paco esdevingué un home important dins la colla, i, no obstant no haver format part mai del cos tècnic, ningú no discutia la seva participació en el tronc del castell. Primer com a baix, i després com a segon, participà en tots els castells que els Nens portaven a plaça, El Paco té un registre del que molt pocs castellers poden presumir: ha fet tota la gamma de castells de set –el 3de7, el 4de7, el 5de7, el 4de7a, el 3de7ps, el 2de7–, amb un total de més de cinc-cents castells de set, un centenar de pilars de cinc, uns quants 4de8 i quatre intents de pilar de sis, castell que no ha pogut incloure en el seu palmarès particular perquè la sort en algunes ocasions, i els dubtes de la canalla en d’altres, no li ho han permès. Ara fa tres anys que va deixar els Nens del Vendrell per formar part dels Minyons de l’Arboç, vila on viu des de fa una bona pila d’anys amb la seva dona, la Maria Roser, i els seus dos fills, l’Adrià i el Sergi, i on regenta, junt amb la seva esposa, un dels forns de pa amb més prestigi i clientela de la comarca, el de Ca la Roser. La colla l’acollí amb molt d’afecte, i va ocupar ràpidament un lloc de titular en el tronc. Aportant la seva dilatada experiència com a casteller, va ajudar a aconseguir la fita mes important per als Minyons: descarregar per primera vegada en la seva història el 2de7. I en el si de la nostra colla ha aconseguit el pilar de cinc numero cent del seu palmarès personal, en la actuació feta al Pla de Santa Maria. Per això hem escrit aquesta breu crònica, per homenatjar un dels més braus castellers dels Minyons de l’Arboç.

Enhorabona, doncs, Paco! .

entitats JORNADA ACCIDENTADA A VESPELLA DE GAIÀ Novament els castellers li han fallat al cap de colla. La falta d’efectius, que ha estat una constant durant aquesta temporada, s’ha repetit, i, un cop més, ha obligat el Josep Maria Vera a fer tota mena de canvis i a improvisar unes alineacions poc freqüents per mantenir el nivell de la colla, fet que comporta uns riscos evidents per a tota l’estructura.

El més fàcil i assenyat seria baixar el nivell, però això no s’adiu ni amb el tarannà del cap de colla ni amb el dels Minyons de l’Arboç, i amb això no vull dir que l’accident ocorregut a Vespella de Gaià, al Tarragonès, sigui necessàriament culpa de la gent que ha deixat de fer confiança al cap de colla, en particular, i a la colla, en general, però si que voldria que servís per a fer reflexionar tots els qui en un moment donat es varen comprometre amb els Minyons de l’Arboç. El fet és que aquell dia malastruc dos dels nostres braus companys, el Juan i el Jaume, varen patir greus lesions a la clavícula. Espero que es millorin al més aviat possible, i aprofito l’avinentesa per a retre’ls un merescut homenatge, perquè són de aquells castellers que no solen fallar mai al seu compromís amb els Minyons de l’Arboç.

Com sempre, aquesta és només l’opinió personal d’un casteller que, d’altra banda, aquell dia no va poder ser al costat dels seus companys, per motius personals, i això fa que tingui una mica de càrrec de consciència.

Bé, un cop fetes aquestes reflexions, anem per feina. La diada castellera de Vespella de Gaià, en la que acompanyaren els Minyons els Nois de la Torre, la va començar la nostra colla amb el 3de7, el castell que sol marcar l’inici de la majoria de les seves actuacions.

I, malgrat tant de canvis, va ser descarregat sense cap problema, fruit de la confiança amb què tothom s’enfronta amb aquesta estructura.

Dos intents desmuntats de 4de7a van ser el bagatge de la segona ronda; no obstant la bona voluntat dels castellers, la falta de titulars en gairebé totes les posicions va ser un obstacle insuperable.

El cap de colla tenia la intenció de realitzar un programa agosarat, però el va haver d’abandonar, desprès de aquests dos intents desmuntats prematurament, per evitar mals pitjors, i el castell que escollí per a la tercera ronda, a fi d’asserenar els ànims i fer agafar confiança a la colla, fou el 2de6, descarregat sense problemes.

Arribà així la quarta ronda, i el Josep Maria Vera, que no volia sortir de plaça amb un bagatge tan pobre, va ordenar als seus tècnics que preparessin el 4de7, que els Minyons descarregaren amb molt de treball i al límit de les seves possibilitats, degut a les lesions que van patir a la clavícula dos dels baixos. Conseqüència de tot això fou que es descarregués amb moltes corredisses i massa nervis, cosa que va posar amb perill tota l’estructura. Val a dir que els dos baixos, el Juan I el Jaume, van aguantar estoicament el terrible dolor que patien a causa de les lesions.

Dos pde4 simultanis i un pde4s van cloure la jornada castellera més accidentada de la història dels Minyons.

Pel que fa a la colla que els acompanyava, els Nois de la Torre, desprès d’un intent de 3de7, que va fer llenya abans de carregar-se, descarregaren tres castells de sis i el pilar de cinc.

GUISSONA ESTRENA DIADA LOCAL El passat 3 de novembre del 2007 els Minyons de L’Arboç tenien l’honor de participar a la primera diada d’una nova colla castellera, els Margenes de Guissona que apareixia aquest estiu, amb moltes ganes,il·lusió i forsa, aquesta colla comte a les seves files amb un parell de centenars llargs de camises, per tant se li augura un futur amb moltes possibilitats, de moment la població de Guissona esta molt il·lusionada amb aquesta nova activitat la prova esta en el gran nombre de gent que de moment fa costat als Margenes que van demostrar que no sols saben fer “ Marges “ si no que també saben fer Castells fen tot de Castells de 6 de gamma alta cosa que sembla fàcil, però els que fem Castells sabem que no u es i amb tant poc temps menys encara.

Be pel que fa a la actuació dels Minyons no va ser tant bona com els agües agra-

dat però va ser reeixida als nombre de castellers desplaçats, en primera i segona ronda 3/7, i 4/7, van ser els castells de mes entitat que es van descarregar, la falta de efectius va fer descartar el 5/7 en la tercera ronda i descarregaran un 5/6 que van executar amb la solvència que dona ser una colla que te la mirada posada amb els Castells de 7i mig i de 8 i que els Castells de 6 formen part del passat, pel que fa a la ronda de pilars, els Minyons es van atrevir amb el pilar de 5, que una vegada mes es va quedar amb intent, trencant-se l’espadat quant anava a ser coronat, novament els dubtes que li tenen amb aquesta estructura fa que es mostri mes fràgil de lo normal i que quant arriba l’hora de la veritat, el castell cedeixi sense oferir resistència, dos pilars de quatre van cloure una actuació que novament posa amb evidencia que la temporada no esta sen la que el cap de colla va dissenyar.

SANT PERE MOLANTA La inauguració d’un centre logístic de la firma de roba esportiva francesa Decathlon va ser el motiu d’una nova actuació dels Minyons. Una vegada més, penso que estem abusant del fet casteller i treient els castells del seu marc natural. Però qui decideix és la gestora, i el que pugui dir jo no és més que una opinió personal; un cop s’ha pres una decisió, tots a callar i a fer costat a la colla. I val a dir que, per ser un dia entre setmana i a una hora intempestiva, les vuit de la tarda, hi havia força gent.

No em puc estar de criticar el fet que no hi hagués ambulància. El cap de colla, però, va ser prou responsable per triar els castells més segurs, sense córrer riscos innecessaris.

Un 3de7 descarregat sense problemes en primera ronda va ser el castell de més entitat que van fer a l’actuació. En segona ronda intentaren un 4de6a, que fou desmuntat perquè l’enxaneta no va poder coronar l’estructura del quatre, malgrat que havia coronat l’espadat, ja que els dosos van perdre la posició. Un 5de6 força segur en tercera ronda i un pde4s i un de normal finalitzaren l’actuació. Cal agrair l’ajut rebut per part dels directius i treballadors presents en aquest acte, que s’aproparen a fer pinya, malgrat dur una indumentària poc adequada per a aquesta mena d’activitats.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 19

entitats RESUM DE LA TEMPORADA AMB DADES: L’Arboç.

5 de Maig Aplec de la llacuneta .

2/6, 3/7(id), 5/6, 4P/4.

L’Arboç.

4 d’agost de 2007 Castells a la fresca.

3/7, 4/7, 5/6, 3/6s, P/4, P/4s.

Torredembarra.

7 de Octubre de 2007.

P/4c, 3/7, 2/7(i), 5/7, 4/7a, P/5, 2P/4.

Olot.

12 de Maig . 10 Aniversari Xarrics d’Olot.

P/4, 3/7(id)3, 3/7, 4/7, 5/6, 2P/4.

El Pinell de Brai.

9 d’agost de 2007.Festa Major.

3/7, 4/7(id), 4/7(id), 4/6a, 2/6, 3P/4.

Pla de Santa Maria.

13 octubre 2007, Fires i Festes.

3/7, 4/7(id), 4/7, 2/6, P/5.

La Gornal.

19 de Maig eleccions municipals.

3/7, 4/6, 2/6, 1P/4s, 2P/4.

Barcelona.

18 d’Agost 2007 Festa Major del barri de Gràcia.

3/7, 2/7(id), 5/7(id), 2/6, 4/7, 3P/4.

L’Arboç.

Diada de la colla 10 de juny de 2007.

3/7, 5/7(i), 2/6, 4/7, 3P/4.

L’Arboç.

25 d’Agost 2007. Festa Major.

P/4cam, 5/7(id), 3/7, 5/7, 4/7, P/5(c).

Vespella de Gaià (els masos).

21 de Octubre de 2007.Diada posposada Festa Major.

3/7, 4/7a(id), 4/7a(id), 2/6, 4/7, 2P/4, P/4ps.

Vilafranca del Penedès.

17 de juny de 2007. Diada del firal.

3/7, 5/7(id), 5/7(id), 4/7, 3P/4

L’Arboç.

26 d’Agost 2007. Festa Major.

P/4cam, P/5(c), 3/7, 5/7, 2/7(c), 3P/4.

Vilafranca del Penedès.

7 de juliol de 2007. Festas del barri de Sant Julià.

3/7, 5/6, 3/6ps, 2/6, 3P/4.

Barcelona.

10 de Setembre 2007, Fossar de las Moreres.

2P/4.

Banyeres del Penedès.

8 de juliol de 2007. Festa Major.

4/7, 3/7(d), 5/6, 2p/4, 1p/4s, 1P/4.

Corbera d’Ebre.

11 de setembre de 2007. Diada Nacional.

2P/4, 5/6, 3/7, 2/6, 4/6a, 2P/4, P/4ps.

Tivissa.

29 de Juliol, Festa Major.

3/7, 4/7, 2/6, 5/6, 2P/4, 1P/4s.

Santa Coloma de Farnés.

22 de Setembre de 2007. Festa Major.

3/7, 5/7(id), 5/7, 4/7, 3P/4.

Guissona.

3 de Novembre 2007. 1ª Diada dels Margeners de Guissona.

P/4cam, 3/7, 4/7, 5/6, P/5(i), 2P/4.

Olerdola.

7 de Novembre 2007. Inaguració nau logística.

3/7, 4/6a(id), 5/6, P/4, P/4s.

Cerdanyola.

11 de novembre de 2007. Festa Major.

3/7, 4/7a(id), 4/7, 5/6, 4P/4.

L’Arboç 9 de desembre de 2007. Fira de Santa Llúcia.

P/4c, 3/7, 5/7, 4/7id, 4/7, P/5c.

MARES DEL GRUP DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN MAMETES. TELÈFON: 695 981 095 Les mares del Grup de Suport a l’Alletament Matern de l’Arboç, ara anomenat MAMETES, us fem saber que ens trobem tots els segons i últims dimarts de mes, de 17,30 h a 19 hores, a l’Auditori Municipal, Casa de Cultura, carrer Major, 37 de l’Arboç.

Amb l’objectiu de donar suport a totes aquelles mares que han decidit donar el pit als seus fills i filles, ens trobem dues vegades al mes per exposar dubtes, solucionar-los i compartir les nostres experiències.

Com a grup d’ajuda mútua, totes podem aportar coneixements i vivències, i, entre totes, podem fer de l’alletament matern una etapa plena d’èxit.

Tenim també un número de telèfon (695 981 095), obert les vint-i-quatre hores, per atendre consultes. A més, disposem de material d’extracció de llet, així com de llibres relacionats amb la lactància 20 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

materna que deixem en préstec.

Una de les nostres fites és, també, promoure l’alletament matern. Enguany vàrem participar a la Fira de Santa Llúcia

de l’Arboç amb una parada informativa on es varen poder adquirir calendaris de butxaca i punts de llibres, il·lustrats amb fotografies de les mares del grup.

Un moment de la sessió fotogràfica per al Calendari MAMETES 2008. (Foto: A. Belén)

entitats XII TROBADA DE PORTANTS DEL SANT CRIST DE CATALUNYA Robert Rovira i Ferré

El diumenge 21 d’octubre del 2007 va tenir lloc a Banyeres del Penedès la XII Trobada de Portants del Sant Crist de Catalunya, organitzada pel Cos de Portants del Sant Crist de la parròquia banyerenca.

A les 9 del matí començaren a arribar-hi els participants en la trobada, els quals s’adreçaren a la Societat Nova per tal de recollir les identificacions de les colles.

Tot seguit anaren a la plaça de l’Ajuntament per esmorzar, i després disposaren de temps lliure per visitar el Museu Josep Cañas, la torre de guaita i d’altres indrets interessants de la veïna població.

A continuació, a la Societat Nova, es posaren les vestes, i després sortiren cap a l’Ermita de la Mare de Déu del Priorat, del segle xii, on iniciaren un solemne viacrucis que va recórrer els carrers del poble en mig duna gran devoció.

A les 12,30 es va celebrar una missa, oficiada pel senyor arquebisbe de Tarragona, monsenyor Jaume Pujol, i cantada per la Massa Coral Banyerenca, en la qual també va participar mossèn Ricard Cabré, consiliari de la Germandat arbocenca i rector de la nostra parròquia. Durant la missa es va llegir una benedicció enviada pel papa Benet XVI amb motiu de la trobada. Un cop acabada la celebració es va repartir als assistents un exemplar de l’esmentada benedicció papal.

Va finalitzar els actes del matí l’Esbart Dansaire Santa Eulàlia de Banyeres, que escenificà La Moixiganga de Lleida, una representació sacra de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

La trobada es va cloure al restaurant Priorat de Banyeres amb un dinar de germanor i repartiment de records.

En Francesc Robles, en Josep Aragonès, n’Albert Mestre i en Robert Rovira, membres de la Germandat de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist - Cos de Portants del Sant

Crist de la Parròquia de Sant Julià de la nostra vila, assistiren en aquests actes i es van fotografiar amb monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, davant la capella del Sant Crist de l’església de Santa Eulàlia de Banyeres.

L’any vinent es celebrarà la XIII Trobada de Portants del Sant Crist de Catalunya, a la localitat de Cabra del Camp (Alt Camp).

Membres del Cos de Portants de l’’Arboç amb l’arquebisbe de Tarragona.

(Foto: M. Saperas )

ACTUACIONS DELS DIABLES DE L’ARBOÇ I EL DRAC BADALOT DURANT L’ANY 2007 Josep Maria Jané i Guasch

15 d’abril: Trobada de Bestiari de la Vegueria del Penedès. Vilafranca (Alt Penedès). Drac Badalot 7 de juliol: Roquetes (Baix Ebre). Diables 27 de juliol: Castellbell i el Vilar (Bages).

Diables i Drac Badalot

11 i 12 d’agost: Sant Vicente de la Sonsierra (La Rioja): Diables i Drac Badalot 18 i 19 d’agost: Logroño (La Rioja): Diables i Drac Badalot 25 i 26 d’agost: Festa Major de l’Arboç.

Diables i Drac Badalot 8 de setembre: Tortosa (Baix Ebre): Dia-

bles i Drac Badalot 23 de setembre: Festes de Santa Tecla de Tarragona (Tarragonès): Diables Diables Infantils: La Llacuneta (6 de maig) i Festa Major (agost)

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 21

entitats

VIATGE A PRAGA ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ DE DONES ARBOCENQUES (AGOST 2007) Van visitar Praga, Karlovy Vary i Kutna Hora.

COLLA DE GEGANTS I NANS DE L’ARBOÇ - SORTIDES ANY 2007 Paco Nogueira García

6 maig

diumenge

matí

L’Arboç

13 maig

diumenge

matí

Llorenç del Pdès.

26 maig

dissabte

tarda

Ermita els Arquets

10 juny

diumenge

6 tarda

L’Arboç

Processó del Corpus Christi

29 juliol

diumenge

tarda

La Ràpita

X Trobada gegants Alt i Baix Penedès i Garraf

25-26 i 29 d’agost

dis-dium-dim

L’Arboç

Festa Major 2007

22 setembre

dissabte

tarda

L’Arboç

Presentació temporada equips Futbol Base l’Arboç

14 d’octubre

diumenge

matí

Lletger

Festa Major

20 d’octubre

dissabte

nit

L’Arboç

Sopar fi de temporada Colla

22 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Aplec La Llacuneta

entitats ACTIVITATS DE LA CORAL RESSÒ DURANT EL 2007 (ANY DEL SEU VINTÈ ANIVERSARI) Montserrat Viñas Jané

• 14 de gener, a l’Arboç: Concert de Nadal, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç i la Jove Orquestra de Vilafranca.

• 11 de març, a l’Arboç: Concert d’homenatge a Salvador Montserrat, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç, la Coral Arrels de Cunit, la Coral Virgen del Valle de Vilanova i la Geltrú, la Coral Parroquial de Sant Pere de Calafell i la Coral Parroquial de Santa Creu de Calafell.

• 24 de març, a Vilafranca: Primer concert cicles corals, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç, la Coral Laroc de Vilafranca i la Coral Si Fa Sol de Santa Margarida de Montbui.

• 25 de març, a Vilobí del Penedès: Festa del Vot del Poble a Sant Roc, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç

i el Cor Caramelles de Vilobí.

• 7 i 8 d’abril, a l’Arboç: Caramelles pels carrers de la vila.

• 14 d’abril, a l’Arboç: Segon concert cicles corals, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç, la Coral del Centre Excursionista de Vilafranca, la Coral Amics del Cant de la Múnia i la Coral Noves Veus de Capellades.

• 19 de maig, a Vilafranca: Concert, amb motiu de les fires, amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç, la Jove Orquestra de Vilafranca i la Societat Coral El Penedès.

• 20 de maig, a l’Arboç: Concert de Germanor de la Coral Ressò de l’Arboç i la Coral Maranata, formada per romanesos residents a la vila.

• 1 de juliol: Concert del vintè aniversari,

amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç i els seus excantaires..

• 8 de juliol, a l’Arboç: Dinar de fi de curs.

• 22 de juliol, a Clariana: Concert dins els actes de la seva festa major.

• 19 d’agost, a l’Arboç: Concert amb la participació de la Coral Ressò de l’Arboç i la Coral Bonagiunta de San Ginesio (Itàlia).

• 24 d’agost al l’11 de setembre, a l’Arboç: Al vestíbul de la Casa de Cultura, exposició fotogràfica commemorativa del vintè aniversari de la Coral Ressò.

• 22 de desembre, a l’Arboç: Concert de Nadal.

• 23 de desembre: Concert a la Catalunya Nord.

ESBART SANT JULIÀ. RELACIÓ D’ACTUACIONS ANY 2007 Jordi Rovira Gumà

7-01-07

L’Arboç

Cos infantil, cos juvenil, cos de dansa

Festa Patronal

3-02-07

Barcelona

Cos infantil i cos juvenil

Festes de Santa Eulàlia

10-02-07

El Masroig

Cos de dansa

15-04-07

Cubelles

Cos de dansa

23-04-07

Cunit

Cos de dansa

Diada de Sant Jordi

6-05-07

L’Arboç

Cos infantil i juvenil de Ball de Cercolets

Aplec de La Llacuneta

12 i 13-05-07

Castelló de la Plana

Cos de dansa

Festival Antiga Corona d’Aragó

20-05-07

El Milà

Cos de dansa

20-05-07

Móra d’Ebre

Cos de dansa

3-06-07

Cubelles

Cos de dansa

15-07-07

Torrelletes

Cos de dansa

27 al 29-07-07

Villabona (Guipúscua)

Cos de dansa

4 al 5-08-07

Frankfurt (Alemanya)

Cos de dansa

11-08-07

L’Ametlla de Mar

Cos de dansa

24-08-07

L’Arboç

Cos de dansa

25 i 26-08-07

L’Arboç

Ball de Cercolets i Ball de Gitanes

Festa Major

29-08-07

L’Arboç

Cos infantil i cos juvenil

Festa Major

11-09-07

Vinaixa

Cos de dansa

Diada Nacional de Catalunya

22-09-07

L’Arboç

Cos de dansa

Actuació “Inauguració temporada futbol base“

30-09-07

Banyeres del Penedès

Ball de Gitanes

Festa del Most

17-11-07

Hotel Palas La Pineda

Cos de dansa

Desembre

Tarragona

Cos infantil i juvenil

Aplec Internacional de la Sardana Festa Major (suspesa)

Parc Nadalenc 2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 23

entitats DIADA COMMEMORATIVA DEL VINT-I-CINQUÈ ANIVERSARI DE LA INCORPORACIÓ DE LES NOIES AL BALL DE BASTONS Text i foto: Ball de Bastons de l’Arboç

El passat 10 de novembre el Ball de Bastons va celebrar una diada, dedicada a totes les dones exbastoneres, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la incorporació de la dona a la colla bastonera. La diada bastonera és una celebració que ja s’havia fet abans en alguna ocasió, i que el grup actual té la intenció de recuperar. Es va decidir celebrar-la al novembre perquè coincidís amb el mes en què es va estrenar oficialment el primer grup femení (Diada Bastonera del 1982).

Com era de suposar, però, en aquelles dates el temps no va convidar gaire a fer actes al carrer. Tot i això, el bon ambient féu oblidar les inclemències meteorològiques.

Es van iniciar els actes al parc de Santa Llúcia, al voltant de les cinc de la tarda, juntament amb les colles d’exbastoners i exbastoneres i els grups infantils. Es va

24 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

portar com a convidada la Colla de Bastoners de Cambrils (organitzadora de la Trobada Nacional de Bastoners d’enguany). La cercavila estava formada, en total, per una desena de grups. Val a dir que es va fer una foto de germanor força lluïda. També hi van participar diversos exgrallers que, tot i fer bastant de temps que no tocaven, van demostrar que l’entitat sempre ha gaudit de bons músics.

La cercavila va recórrer els carrers de la vila sense incidents remarcables, tret d’algun cop als dits fruit de l’emoció del moment. Cal remarcar que també hi va participar el Josep Roquer, membre del grup que enguany fa seixanta anys va revifar el Ball de Bastons després d’un període d’inactivitat degut a la guerra civil.

També van ballar junts un avi, el Jaume Bayo, i el seu nét, l’Òscar Palau. Finalment, s’arribà a la plaça de la Vila, on es

va fer una exhibició general de tots els grups.

Els actes es van tancar amb un sopar de germanor a l’Hotel Don Pelayo, al qual assistiren més d’un centenar de persones, entre balladors, exballadors i acompanyants. En finalitzar el sopar es va fer lliurament a les exballadores i a la nostra grallera d’un record commemoratiu elaborat especialment per a l’ocasió entre l’Eduard Jané (disseny), la fusteria Rovira i el taller 3dekorart.

Per últim, des de el Ball de Bastons volem donar les gràcies a tots els qui van col·laborar perquè la festa fos un èxit i, especialment, felicitar totes les noies per aquests vint-i-cinc anys.

entitats CLOENDA DE LA TEMPORADA INFANTIL Text i foto: Ball de Bastons de l’Arboç

Com ja comença a ser habitual, el Ball de Bastons de l’Arboç va celebrar el tercer cap de setmana de novembre, al local Arbosense, la cloenda de la temporada infantil Aquest any la companyia El Burro dels Jocs s’encarregà d’amenitzar la festa mitjançant una àmplia gamma de jocs tradicionals, com és ara la fireta de cuina, molt concorreguda pels més menuts, baldufes, xanques, diàbolos i un llarg etcètera.

Cal dir que la principal atracció fou el ruc (animal mecànic), en el qual pujà molta canalla, els monitors i les monitores i fins i tot alguns pares, que també s’atreviren a provar-ho.

Estiguérem tota la tarda gaudint de les diverses activitats i jocs, fins que va arribar un moment en què s’aturaren la música i els jocs per retre un petit homenatge al responsable dels grups infantils, a qui es féu lliurament d’una fotografia emmarcada del grup.

Seguidament s’oferí un berenar als principals protagonistes, la canalla, i després pares i monitors celebràrem amb coca i cava l’exitosa temporada que hem viscut. Exitosa per dos motius: el primer és l’increment de nois i noies que han passat a formar part de l’entitat, degut en part a l’activitat realitzada per l’escola

SORTIDES QUE HEM REALITZAT AQUESTA TEMPORADA: • El mes de maig vam anar a : Dia 6 al Vendrell i el dia 12 a Lleida .

• Al juny vam fer una única sortida i va ser a Cambrils el dia 16.

• Al juliol el dia 1 a La Gornal, el dia 8 a Banyeres del Penedès, el dia 13 a Corbera, el dia 22 a Clariana i l’última a Tivissa el dia 24.

pública Sant Julià, i el segon és l’augment de sortides fetes per aquests grups, sis en total, quatre d’elles fora de la vila.

Aprofitem l’avinentesa per donar les gràcies a tots aquells que, directament o indirectament, han col·laborat amb la nostra entitat.

• A l’agost el dia 14 vam anar a un lloc que per a nosaltres és molt important: Falset. Al dia següent, dues: una pel matí a Conesa i l’altra per la tarda a Salomó. Per acabar, el quart diumenge d’agost actuarem a la nostra vila.

• Al setembre, el dia 11 a Cambrils, el dia 16 a Creixell.

• El mes d’octubre vam anar com ja és tradicional a Lletger i fou el dia 14. Finalment, el dia 10 d’octubre vàrem celebrar la Diada Bastonera amb motiu del 25è aniversari de la incorporació de les dones al Ball de Bastons.

RELACIÓ DE SORTIDES DEL SEGUICI AL 2007 José María Holgado García

17-02 Vilabella 15-04 Vilafranca 17-06 Barcelona 15-07 Clariana 28-07 Olèrdola

04-08 La Morera de Montsant 15-08 Picamoixons 19-08 Vallmoll 20-08 Albinyana 25-08 L’Arboç

2007

26-08 L’Arboç 30-08 Almagro 02-09 Agramunt 15-10 Valls

NOVEMBRE - DESEMBRE 25

el bressol de les puntes al coixí Text i fotos: Sergi Sedó Fabregat.

Gerent de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç

ÈXIT DE L’ESCOLA INFANTIL DE PUNTAIRES DE L’ARBOÇ Des del passat 2 d’octubre, data en què es va reprendre l’activitat de l’Escola de Puntaires de l’Arboç, cada dissabte, de 10 a 13 hores, els seus locals s’omplen de nenes i nens que hi van a aprendre a fer punta al coixí. De fet, un dels objectius principals de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí és el foment i la divulgació del fet artesanal de la punta al coixí, i des del primer moment en què es va plantejar que la Fundació assolís la gestió de l’Escola de Puntaires, una de les fites primordials que es volia aconseguir era que els nens i les nenes tornessin a assistir a l’Escola per tal d’aprendre a fer punta al coixí. Amb aquesta intenció, la Junta de la Fundació va aprovar una sèrie de mesures destinades a incentivar i fer atractiva aquesta activitat infantil. Entre aquestes mesures destaquen la gratuïtat de la matrícula fins als 18 anys, la reserva per a infants d’una quinzena de places de la sessió de dissabte al matí i l’establiment d’un servei de préstec de coixí per aquells infants que no en tinguin. Així mateix la Fundació es fa càrrec de tots els materials, boixets, fils i agulles que els nens i les nenes necessitin.

Tanmateix la iniciativa ha estat un èxit: s’han cobert totes les places, i cada dissabte una quinzena d’infants assisteixen a la nostra escola per aprendre i donar els primers passos en la confecció d’aquesta artesania arbocenca per antonomàsia.

Les primeres peces ja han sortit de les seves mans. Polseres, punts de llibre i ornaments nadalencs ja han estat teixits per aquestes joves mans que representen el futur del nostre llegat cultural més important: la punta al coixí.

Planter de l’Escola de Puntaires de l’Arboç.

Punt de llibre a mig fer.

Ornaments nadalencs confeccionats pels infants.

TROBADES DE PUNTAIRES 7 d’octubre: Trobada de puntaires de la Bisbal del Penedès. Grup de Puntaires de l’Arboç.

20 d’octubre: Trobada de puntaires de Montsó (Osca). Grup de Puntaires de l’Arboç.

11 de novembre: Trobada de puntaires de la Ràpita. Grup de Puntaires de l’Arboç.

26 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

el bressol de les puntes al coixí ENTREVISTA AMB LA MARIA GUALDE ESCRIVÀ Text i foto: Sergi Sedó i Fabregat Gerent de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç

La Maria Gualde Escrivà, nadiua de la Font d’en Carròs, petit poble del sud de la província de València, tocant a Alacant, té l’honor de ser l’alumna de l’Escola de Puntaires de l’Arboç que ha de fer més quilòmetres per tal d’assistir a les classes impartides per la Mercè Ribas i Boronat.

Com es va iniciar la teva afició a les puntes al coixí?

Als set anys la meva tieta em va iniciar en el món de la punta al coixí. Vaig gaudir molt aprenent-ne fins als tretze anys, quan vaig haver de deixar-ho per estudiar el batxillerat i la carrera de magisteri.

Un cop acabats els estudis, als vint-i-dos anys, la meva mare em va dir que m’havia de fer una vànova, i m’hi vaig passar un estiu sencer. Desprès vaig iniciar la meva vida professional com a professora d’institut i em vaig traslladar a Barcelona, on he viscut fins a la meva jubilació. Als cinquanta-set anys vaig anar a una trobada de puntaires, i vaig quedar meravellada de les coses que vaig veure que es podien fer amb punta al coixí, tant, que vaig decidir reprendre la meva afició. Em vaig apuntar a l’Escola de Puntaires de Barcelona fins que vaig voler aprendre punta de l’Arboç i em van recomanar que anés a l’Associació Catalana de Puntaires, on vaig conèixer l’Antònia Urpí, que em va animar a iniciar-me en les tècniques autòctones arbocenques. Un cop jubilada, em vaig traslladar de nou a la Font d’en Carròs, on ara visc, i des d’on em desplaço a l’Arboç els divendres, per assistir a l’Escola de Puntaires, i a Barcelona els dissabtes, per aprendre punta contemporània.

L’Arboç és molt lluny de casa teva.

Quines motivacions t’han dut a inscriure’t a l’Escola de Puntaires de l’Arboç?

Estic enamorada de les puntes de l’Ar-

Oficial de Puntaires de l’Arboç. Sempre he dit que la Mercè pinta amb els dits; trobo que és una mestra creativa, té grans dots de pedagoga, grans dosis de paciència i una gran habilitat per incentivar les persones que volen aprendre.

Maria Gualde Escrivà.

boç concretament de les mans de la Mercè Ribas. Això no treu que, malgrat anar a l’Arboç, a l’estiu també he fet cursos de punta d’Arenys, punta belga i punta contemporània. La meva idea és aprendre tot el ventall de possibilitats que la vida em dóna respecte la punta al coixí, que és el meu hobby, i transmetre a la gent tot allò que jo pugui donar pel que fa a l’ensenyament, que és la meva vocació.

Estàs satisfeta de la teva experiència a l’Escola de Puntaires de l’Arboç?

Més que satisfeta, estic molt cofoia d’haver après tot el que he après i espero aprendre encara més. Trobo que es un encert molt gran que la Mercè hagi pogut projectar-se oficialment i contribuir a enaltir la punta de l’Arboç des de l’Escola

Quins aspectes t’han impressionat més de la vila de l’Arboç?

Dos, la punta i el modernisme.

M’agradaria que l’Escola portés totes les alumnes que estimem l’art a visitar els edificis modernistes més rellevants de l’Arboç.

Hi ha un altre aspecte de la punta, que és el disseny dels patrons, que a l’Arboç cal valorar moltíssim, ja que no es treballa amb tanta intensitat a gaires llocs més.

Què és el que més t’agrada del món de la punta al coixí?

La creativitat, la companyonia i el fet que la punta ajuda a desemboirar el cap, ja que és una tasca molt minuciosa i difícil i fa que la gent se senti reforçada i forta davant la vida.

Què n’opines, de la Fira de Santa Llúcia?

A la comarca de la Safor, amb capital a Gandia, i als pobles del nord d’Alacant, moltes puntaires esperen cada any poder anar a l’Arboç per Santa Llúcia per tal d’admirar-ne les puntes. És una iniciativa lloable i que no s’ha perdre, ja que aquí es veuen autèntiques meravelles.

Les puntaires porten els millors coixins a l’Arboç.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 27

Fotos: Óscar Méndez Hernández i Ajuntament de l’Arboç

28 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Santa Ll

lúcia ‘07

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 29

cellers de l’arboç CELLERS DE L’ARBOÇ ESTRENA INSTAL·LACIONS A LA CARRETERA DE BANYERES Text : Neus Adell i Ortiz

Cellers de l‘Arboç ha traslladat recentment les seves instal·lacions al punt quilomètric 3,8 de la Carretera de l’Arboç a Banyeres. El canvi d’ubicació es va iniciar a principis d’aquest 2007 i culminarà en breu amb la inauguració oficial. Un dels objectius de la rapidesa d’aquest trasllat ha estat que les obres no afectessin a la campanya de la verema, i ho han aconseguit.

La Cooperativa es va fundar l’any 1919 i des de llavors han ocupat el càrrec de president un total de 32 socis. Des de fa 10 anys el càrrec l’ocupa l’arbocenc Xavier Ventura Soler, qui ha explicat a la revista Trena i Peu que “a l´hora de plantejar-nos el trasllat als nous terrenys vam preveure que quedés espai lliure per a futures ampliacions”.

de 289 m2, un laboratori de 25 m2, a més del despatx de producció, d’un taller d’una sala de climatització, de vestuaris, de menjador, d’una caseta bàscula i de l’Agrobotiga.

Aquesta comercialització implica l’embotellat i l’etiquetatge. Així mateix, també s’ofereix suport a la pagesia amb assessorament tècnic i venda de productes fitosanitaris. Xavier Ventura ha dit que “hi ha molt poques cooperatives que s’hagin especialitzat en la venda productes fitosanitaris, i nosaltres fa quatre anys que ens hi dediquem, hem estat pioners i de moment ens

Interior de l’actual laboratori. (Foto: Cellers de l’Arboç)

Xavier Ventura, President de Cellers de l’Arboç.

(Foto: N. Adell)

L‘espai ocupat actualment es del doble de l’antiga ubicació. S’ha passat dels 20.000 m2 de superfície de l’Avinguda Jacint Verdaguer als 40.000 m2 del nou recinte. “La seva distribució”, diu Ventura, “està fent que la feina sigui molt més fàcil i productiva”. Aquestes disposen d’una superfície de recepció i de premses de 2.455 m2, d’una nau d’elaboració de 3.366 m2, d’un celler de 471 m2, d’una cava de de 573 m2, d’un magatzem de productes enològics, d’una la planta d’embotellat de 295 m2, d’un magatzem de producte acabat de 793 m2, altells de 870 m2, unes oficines 30 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

A principis del 2008 es previst que s’enderroquin les antigues instal·lacions per a la seva urbanització. Per Ventura, que actualment té 42 anys, “aquest serà un moment especialment emotiu sobretot pels socis més antics que hi han passat molts moments de la seva vida”.

Cellers de l’Arboç té avui en dia 350 socis dels quals un 50% són agricultors.

Aquests associats propietaris de Cellers treballen unes 1.000 hectàrees de camps de cultiu, majoritàriament de vinya. La cooperativa posa a disposició dels associats, i dels que no ho són, tota mena d’activitats de cobertura i suport a l’activitat agrària. A les instal·lacions es premsa el raïm, es fa vi i es comercialitza.

Any 1965. Inauguració de les instal·lacions que ara s’han clausurat. (Foto: S. Borrell)

Vista aèria de les instal·lacions clausurades.

(Foto: Celler de l’Arboç)

cellers de l’arboç està anat molt bé”. A més, els productes fitosanitaris dels Cellers de l’Arboç es distribueixen a d’altres cooperatives de comarques de Catalunya.

A més, Cellers de l’Arboç també disposa d’una secció de crèdit, fundada l’any 1965, que dóna suport econòmic amb préstecs i serveis als associats de cara afrontar les despeses derivades del treball agrícola.

tat. Alguns d’aquests productes han estat elaborats pels propis associats, però per damunt de tot s’hi poden adquirir productes delicatessen com ara xocolata, patés, formatges... L’Agrobotiga disposa d’una superfície de 243 m2 i de 184 m2 de magatzem i està oberta al públic ininterrompudament de les 9 de matí a les 7 de la tarda.

L’activitat principal, el vi Actualment Cellers de l’Arboç es dedica es dedica al vi, a la recepció de les olives i el seu trasllat al Centre Oleícola del Penedès CEOLPE per a la molturació, a la venda de productes fitosanitaris i a la comercialització de vi embotellat i cava. Per Xavier ventura, tot i que cada any la producció minva per la falta de pluges, “la collita d´enguany ha estat d’excel·lent qualitat. Això permetrà que es facin tiratges de cava d’alta qualitat”. S´han recollit 8 milions de quilos de raïm i es preveu una venda de gairebé 500.000 ampolles de vi i cava.

Sant Humbert amb el Vi Blanc i amb el Vi Negre Castell Gornal 06.

Recuperació de la Festa del Vi Novell Entre els objectius que Cellers de l’Arboç s’ha marcat per aquest proper any es troba la recuperació de la celebració de la Festa del Vi Novell. Es tracta d’una jornada lúdica que s’acostumava a organitzar als voltants del mes de novembre i en la que es pretén fer participar als socis, a les entitats locals i a tot el poble en general. De fet, la 1ª edició de la Festa de la Verema del Baix Penedès organitzada per la Cooperativa de l’Arboç es va celebrar el mes de setembre de 1980, segons publica l’historiador arbocenc Esteve Cruanyes i Oliver al llibre Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària. L’Arboç. Apunts històrics 1919/1995.

Objectius immediats

La Carme i la Mari atenen als clients a l’Agrobotiga.

(Foto: N. Adell)

La cooperativa Cellers de l’Arboç ven el seu producte bàsicament a Catalunya, i exporta principalment a alemanya, Luxemburg i Anglaterra.

Pel que fa als objectius que Cellers de l’Arboç s’ha marcat en un futur immediat hi ha “la fidelització dels clients, l’augment i reconeixement de la qualitat dels seus productes, fer un vi base cava d’altíssima qualitat, fer coupatges a mida dels nostres clients, es a dir un servei a la carta de la barreja de les diferents varietats de raïm, donar mes sortida al vi negre, i en general, augmentar moderadament la venda de producte acabat” explica Ventura.

Així mateix, també es preveu ubicar a l’entrada del recinte una zona d’esbarjo exterior amb barbacoes, jardí i gronxadors.

Casi, Nelia i Mari preparant les paneres al taller.

(Foto: N. Adell)

La feina ben feta

Un moment de la collita d’aquest any a les noves instal·lacions. (Foto: Cellers de l’Arboç)

Venda a l’engròs i al detall En l’Agrobotiga als matins s’hi pot esmorzar i durant tot el dia s’hi poden adquirir i degustar tota mena de productes comestibles del camp de molt alta quali-

Finalment cal destacar que a les noves instal·lacions exteriors de Cellers de l’Arboç l’entitat Arquers de l’Arboç té cedit un espai per a les activitats de tir amb arc a l’aire lliure.

En els últims anys Cellers de l’Arboç ha rebut diferents distincions vitivinícoles per l’elaboració dels seus productes. Entre ells l’any 2005 va obtenir la Medalla d’Or de la Challenge Internacional du Vin pel Cava Chardonay Pupitre 02, l’any 2006 va rebre la Medalla d’Argent de l’Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert pel Chardonnay Barrica 2005 i, finalment aquest 2007 ha aconseguit quedar finalista de l’Acadèmia de Tastavins de 2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 31

cellers de l’arboç

Plànol de distribució de les noves instal·lacions. (Foto: Cellers de l’Arboç)

El trasllat al nou recinte es va fer amb rapidesa per tal que no afectés la campanya de la verema. (Foto: Cellers de l’Arboç)

32 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

cellers de l’arboç FITXA DE CAVES I VINS DE CELLERS DE L’ARBOÇ NOM

Cava Pupitre Brut Nature

Cava Pupitre Brut Nature Chardonnay

Cava Pupitre Rosat

Cava Benet d’Aviana

DESCRIPCIÓ

COUPATGE

És un cava amb matisos verdosos, amb notes de criança. Té entre 18 i 20 mesos d’envelliment.

50% Xarel·lo 25% Macabeu 25% Parellada

És un cava amb un mínim de 36 mesos de criança. Té matisos groc

80% Chardon-

palla i és molt cremós en boca degut a la criança i l’envelliment de

nay

la varietat Chardonnay.

20% Parellada

És un cava amb tonalitats violàcies i de cirera. És afruitat en boca i molt intens de carbònic. És un cava amb un color verdós i molt pàl·lid. És jove i amb aromes afruitats. Té bombolla molt intensa i fina.

100% Trepat 50% Macabeu 25% Xarel·lo 25% Parellada 10% Chardon-

Blanc Arboç 1919

És un vi blanc típic del Penedès, molt afruitat i amb un llarg post gust que ve donat per la intensitat de la varietat Muscat.

nay 10% Muscat 60% Xarel·lo 20% Parellada

Rosat Arboç 1919

Negre Arboç 1919

És un vi molt aromàtic, de color cirera. És molt suau al paladar i

50% Cabernet

conté una petita quantitat de sucres residuals de la fermentació que

35% Merlot

li donen un molt bon pas de boca.

15% Ulldellebre

És un vi de llarg post gust, estructurat en boca i de tanins rodons.

50% Cabernet 50% Merlot

UCL’A LA CISTELLA DE L’UCL’A NO ES MENJA Marisol Sánchez Rabanales Dinamitzadora UCL’A

Aquest any el sorteig consisteix en el sorteig de dues cistelles iguals, cadascuna amb el següent contingut: - Un GPS. - Un MP4.

- Una TV LCD. - Una agenda electrònica.

- Un telèfon mòbil.

- Un home cinema.

- Un ordinador portàtil.

serà el dia 11 de gener de 2008 a Ràdio L’Arboç. També exposarem els números premiats als comerços.

Els premis es podran passar a recollir a partir del dia 15 de gener a la Casa de Cultura, a l’oficina de l’UCL’A.

Les butlletes es donaran als comerços associats a l’UCL’A. La data del sorteig

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 33

esports BASQUET Text i fotos: Josep Pérez Carrillo

PROMESES COMPLERTES

ELS INFANTILS MASCULINS, SEGONS

Com recordareu, al número 25 de Trena i peu el Vicente Núñez ens deia que aquest any podríem tenir un equip de bàsquet femení federat a l’Arboç, i us podem dir, amb satisfacció, que ha complert la seva promesa. L’equip cadet femení del Bàsquet l’Arboç es va estrenar en competició oficial federada, el passat dia 6 d’octubre, al Pavelló Municipal de l’Arboç, enfront del Bàsquet Tarragona.

El Vicente també ens avisava que les coses no serien gens fàcils per a les nostres noies, que el nivell dels rivals seria molt alt, i que costaria molt guanyar. Evidentment, també en això tenia raó, però a aquestes jugadores no els manquen il·lusió ni ganes, i pensem que cal recolzar-les perquè, de mica en mica, puguin anar aprenent i guanyant experiència.

Si sempre us hem engrescat a anar a veure els partits del Bàsquet l’Arboç, i omplir el pavelló per gaudir d’aquest esport i donar el màxim suport als nostres jugadors, ara ho fem molt més.

Bona campanya dels infantils del Bàsquet l’Arboç, que anaven segons a la taula classificatòria del grup 4 de la fase prèvia després de les primeres deu jornades de lliga disputades. Tot i haver jugat dos partits més que la resta d’equips, amb cinc victòries i tres derrotes.

Escalfant abans del partit.

PRIMERA VICTÒRIA DELS JUVENILS A L’INTERTERRITORIAL Després d’un començament força complicat a la interterritorial, els juvenils del Bàsquet l’Arboç van aconseguir la seva primera, i única, fins ara, victòria enfront de La Salle Reus a la cinquena jornada de lliga. Ens enfrontem amb equips de molta entitat i gran experiència, però ha costat molt arribar fins aquí i és, sens dubte, un gran èxit del Bàsquet l’Arboç poder tenir un equip en aquesta lliga.

L’equip cadet femení preparant l’estratègia.

34 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

esports PRESENTACIÓ DELS EQUIPS DEL BÀSQUET L’ARBOÇ Precedit d’una actuació bastonera, el passat dissabte dia 17 d’octubre, a les 18 hores, amb una gran afluència de públic i entre partit i partit, el Bàsquet l’Arboç va fer la presentació ofi-

cial dels seus equips: benjamí, aleví, infantils, cadet masculí, cadet femení, júnior i sènior.

L’acte va comptar amb la presència del seu president, el Santi Mañé, el coordinador tècnic, el Vicente Núñez, i l’actual alcalde i regidor d’Esports, el Joan Plana.

Equips del C. B. l’Arboç. (Foto: Ó. Méndez)

FUTBOL Text i foto: Josep Pérez Carrillo

ELS ALEVINS «A», A TRES PUNTS DEL LÍDER Els més petits segueixen donant alegries al C. F. Base l’Arboç.

Una victòria molt valuosa, fora, enfront del Sant Bonaventura, un dels seus rivals més directes juntament amb el Calafell, va permetre als alevins «A» assolir el segon lloc de la classificació del grup 33 de la segona divisió, a tan sols tres punts del líder, el Vilanova i la Geltrú, després de les nou primeres jornades de lliga disputades.

ELS BENJAMINS «A», SETENS Els nois i noies del Tomás Teruel i l’Ernesto Martínez ocupaven la setena posició del grup 30 de la segona divisió, a la jornada novena, amb dues derrotes i cinc victòries, una de molt valuosa enfront del Base Olèrdola. Desprès d’enfrontar-se al líder, l’Atlètic Vilafranca, acabaran l’any jugant fora contra l’Anoia, el darrer classificat.

Benjamins: A dalt, de dreta a esquerra: Alex Alcaide (auxiliar), Tomás Teruel (entrenador), Joan Caralt Planas, Carles Horta Roquer, David Pérez Gómez, Pau Vallès Piñol, David Antolínez Solbas, Miguel Molina Guillén, Hugo Lozano Sánchez, Ernesto Martínez (delegat). A baix, de dreta a esquerra: Esther Vallès Piñol, Àlex Fernández Escudero, Tomás Teruel Fernández, Ricardo Martínez de la Fuente, Oriol Romagosa Flores.

(Foto: J. Pérez)

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 35

esports PRIMERA VICTÒRIA DELS INFANTILS A PRIMERA Els infantils de C. F. Base l’Arboç van aconseguir la seva primera victòria a primera divisió territorial, el passat dia 27 d’octubre, a la cinquena jornada, fora, contra la Penya Jove de Les Roquetes, per un contundent 0-4. És una sola victòria en onze jornades, un fet insòlit per a un equip acostumat a guanyar, però les coses han canviat respecte a la temporada anterior.

Som a primera, i ens caldrà paciència i molt de treball per mantenir la categoria.

ELS CADETS, SISENS Bona temporada dels cadets del C. F. Base l’Arboç, que ocupaven la sisena posició de la classificació general del grup 27 de la segona divisió territorial després de les nou primeres jornades de lliga. Durant el mes de desembre jugaran contra el segon classificat, el Vilanova i la Geltrú, i començaran l’any 2008 jugant també fora, a Sitges, contra el Blanca Subur, que és tercer. Un calendari certament complicat.

DESENA POSICIÓ PER ALS JUVENILS Després de nou jornades, els juvenils del C. F. Base l’Arboç només han aconseguit dues victòries a casa, contra el Riudebitlles i la Granada, i un empat fora, contra el Base l’Espirall-les Clotes, la qual cosa els relega a la desena posició de la classificació, a un punt del novè, la Múnia, i tan sols un punt per sobre de la Granada. Molt hauran de treballar els nois del Miguel Molina per a millorar aquesta classificació.

QUATRE DERROTES CONSECUTIVES PER AL C. F. L’ARBOÇ Després d’un inici de lliga prometedor, amb dues victòries i dos empats, el C. F. l’Arboç va encadenar quatre derrotes consecutives, i només la victòria per 2-0, a casa, contra un dels seus rivals més directes, el Cunit, els permet consolidar l’onzena posició de la taula, a nou punts del primer classificat, el Racing de Rocafort. Els nois del Roberto Ventura acabarán l’any jugant contra els sisè classificat, Els Pallaresos.

TAEKWONDO DUES PLATES I UN BRONZE PER AL GIMNÀS TAEKWONDO L’ARBOÇ Text: Josep Pérez Carrillo

Nou èxit dels nois del Gimnàs Taekwondo l’Arboç al XVIII Campionat de Catalunya Infantil de Competició, disputat a Barcelona el passat diumenge 21 d’octubre. L’Àlex Prieto, en la categoria de 31 a 34 kg del grup D, i l’Eric Garrido, al grup G, en la categoria de menys de 41 kg, varen aconseguir la plata, mentre que el Marc Marimón, també al grup D, però en la categoria de 37 a 40 kg, va acabar tercer.

El Gregorio Garrido i els seus campions. (Foto: Ajuntament de l’Arboç)

36 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

esports TIR AMB ARC EL CLUB DE TIR AMB ARC L’ARBOÇ S’ESTRENA AMB ÈXIT EN COMPETICIÓ OFICIAL Text i foto: Josep Pérez Carrillo

Molt bona l’actuació de dos arquers del Club de Tir amb Arc l’Arboç, Juanjo Gómez i Arnau Querol, en la seva primera participació en una competició oficial, a la primera tirada de la Lliga Catalana de Sala 2007-2008, que va tenir lloc al Pavelló del Bugarai, a Caldes de Montbui, el passat diumenge dia 28 d’octubre del 2007.

A dos quarts de nou del matí començaven els entrenaments, i, al voltant de les nou, els 86 arquers inscrits van iniciar la competició, en la que el Juanjo Gómez, sènior, va participar en la modalitat d’arc nu, i l’Arnau, en categoria aleví.

Tots dos arquers s’han format al Club de Tir amb Arc l’Arboç, i l’Arnau, d’onze anys, va ser primer de la seva categoria a la línia de tir de Caldes, i quart a la classificació general de la Lliga Catalana de Sala, ja que hi havia una segona línia de tir a les Borges Blanques, amb cinquanta arquers més.

Un gran motiu de satisfacció per a un club que ara tot just ha complert el seu primer aniversari.

L’Arnau i el Juanjo a Caldes.

I JORNADA DE GERMANOR ARC7-CLUB DE TIR AMB ARC L’ARBOÇ Text i fotos: Toni Mesas

Trenta-cinc arquers, d’entre ambdós clubs, es van trobar el passat diumenge 11 de novembre a les instal·lacions de VallLlobera per fer una descoberta del tir de bosc i passar una jornada arquera distesa. Un bon esmorzar, fletxes d’escalfament i un recorregut amb colles on els arquers més experimentats es barrejaven amb els que s’iniciaven al bosc van conformar la trobada, que coincidia amb el primer aniversari del Club de Tir amb Arc l’Arboç.

Moment de fer obsequi d’un llibre sobre la història de la vila de l’Arboç al president d’Arc.7

Foto de grup.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 37

esports UN ALEVÍ DEL CLUB DE TIR AMB ARC L’ARBOÇ, TERCER A LA LLIGA CATALANA DE SALA Text i foto: Josep Pérez Carrillo

Un total de 133 arquers, de diferents categories i modalitats, van prendre part a la segona tirada de la Lliga Catalana de Sala 2007-2008, que va tenir lloc també amb dues línies de tir alhora, les Borges Blanques i Figueres, el passat diumenge 25 de novembre. A Figueres va coincidir amb la tornada del Trofeu per Equips Catalunya-Languedoc, guanyat per l’equip francès.

A les Borges Blanques l’Arnau Querol, del Club de Tir amb Arc l’Arboç, va protagonitzar una fantàstica tirada, en la que va augmentar més de cent punts per sobre de la seva marca personal i es va col·locar ja en tercer lloc de la classificació general provisional de la Lliga en la seva categoria.

NOU CAMP DE TIR A LA “COOPERATIVA”

L’Arnau a les Borges Blanques.

Text : Josep Pérez Carrillo

Botiga, permet tirar a llargues distàncies, tot i que, de moment, s’ha limitat la distància efectiva de tir a trenta metres per motius de seguretat.

Per gentilesa de Cellers de l’Arboç, el Club de Tir amb Arc l’Arboç disposa d’un camp de tir a les seves noves instal·lacions des del passat dia 4 de novembre. Aquest nou espai, molt ampli, i a prop de serveis importants com és ara el bar de l’Agro-

Volem expressar el nostre agraïment al president, de Cellers de l’Arboç, a la Junta Directiva i a tots els socis, en general, per autoritzar-nos a usar aquesta zona dins de les seves instal· lacions per a la nostra activitat esportiva.

38 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

amunt i avall Text i fotos: Laureà Inglada Solé

AMUNT Els catalans, a part de ser els millors, som dels pocs pobles que celebren els fets desgraciats que els han succeït, som gent que sap treure coses positives fins i tot dels pitjors infortunis.

L’any que ve recordarem la invasió pels francesos de la vila de l’Arboç. Commemorarem els dos-cents anys (1808-2008) de l’heroica defensa dels arbocencs contra l’exèrcit napoleònic, comandat pel general Chabran.

Bona mostra del que hem dit abans és que, quan van batejar el nostre gegant centenari, irònicament, li van posar el nom de Chabran, el general gavatx, a tall de burla per haver cremat la nostra vila. I, no obstant això, és un gegant molt estimat per la mainada i per tots els arbocencs, en general (fins i tot el tenim doblat).

Amunt el record de tots els qui van defensar la vila de l’Arboç fins i tot al preu de la seva vida!

Fa vint-i-cinc anys es va commemorar el

AVALL Sabíeu que al carrer del Jardí, cantonada al de la Roca, tenim una font pública d’aquelles que ara raja i ara s’estronca?

Si passeu per el carrer de la Roca i teniu la sort que aquell dia la font surt a respirar, no patiu, que, quan surt, s’hi està uns dies de vacances, prenent el sol o la fresca, fins que acaba passant la brigada i, sense cap mena de presa, xino-xano, la tapa, i, au, a esperar que torni a brollar i surti de nou a prendre la fresca.

Quan en Joan Malla era batlle de l’Arboç

cent setanta-cinquè aniversari de la invasió de l’Arboç pels francesos, i l’Ajuntament d’aleshores, del qual eren batlle en Joan Català i regidor de Cultura en Santi Mañé, i la Comissió Organitzadora, presidida per en Josep Maria Jané, van repartir per la vila unes làmines record on diu: «Els posseïdors d’aquesta làmina record que visquin l’any 2008, es veuran obligats moralment a continuar la tradició, i a commemorar el dos-cents aniversari de la gloriosa efemèride.»

Esperem que la comissió que s’ha creat amb aquest motiu tingui en compte que fa vint-i-cinc anys es va repartir per l’Arboç aquesta làmina record, i que hi ha molta gent que encara la conserva. Potser no estaria de més que els convoquessin per tal de col·laborar en l’organització de l’esmentat aniversari.

I, posats a demanar, proposo a l’Arboç Acthiva’t, propulsor de fer fotos de tota mena, el que crec que seria una bona pensada: una foto de grup de tots els posseïdors d’aquestes làmines record que ja tenen vint-i-cinc anys d’antiguitat.

Làmina record del cent setanta-cinquè aniversari de la invasió del 1808.

(Una de tantes coses que guardo i de les quals ningú no fa cas. Ja em temia que un document amb la firma d’en Santi Mañé mai no tindria cap valor!)

ja recordo haver sentit comentar que, de tant en tant, sortia un brollador en aquella cantonada («un hilillo de pequeña proporción sin causa aparente de peligro»).

Van passant els anys, i no n’hi ha cap que la font no torni a brollar, i així serà fins que a algú se li acudeixi la manera de anul·lar una font pública no legalitzada, ja que mai no he vist l’Andreu, el farmacèutic, prenent mostres de l’aigua i fent-ne anàlisis.

Com que les viles com cal no en tenen, de fonts il·legals, seguirem informant.

Font pública municipal, il·legal i temporal.

Des d’aquesta secció, la meva, la teva i la de tots, desitjo a tothom una bona fira de Santa Llúcia, un Bon Nadal en companyia de la família i els amics, i que els Reis d’Orient us portin molta felicitat.

Si us toca la loteria, no estaria de més que em convidéssiu a un dinar, o a fer un viatge, per tal de celebrar-ho. Vinga, no sigueu garrepes!

BON NADAL I BONES FESTES!

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 39

salut ELS NENS I LA VISIÓ (2) Mònica Cuadras Alayo Òptica Optometrista col:15841Especialista en Teràpia Visual

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT

que es «cansa» la vista pel sobreesforç fet en enfocar.

En la població escolar hi ha tres problemes visuals bàsics, que es poden donar de manera conjunta o per separat: Problema acomodatiu L’acomodació és una acció involuntària que ens permet enfocar els objectes que volem veure a diferents distàncies.

Un problema acomodatiu ens pot causar dificultats per veure amb nitidesa quan passem de mirar de lluny a prop, o a l’inrevés. Per exemple, en passar de la pissarra al paper o del llibre a la televisió.

En aquest cas els nostres ulls necessiten automatitzar de manera ràpida i precisa la seva acomodació visual. La queixa principal que ens trobem és la sensació

JOC TANGRAM

Un dels exercicis que podem fer a la consulta optomètrica és el Tangram, amb el qual treballem concentració, atenció, constància de forma, motricitat ull-mà, etcètera.

Aquests tractaments requereixen la col·laboració tant del nen com dels pares, i el seguiment tant de l’escola com de qualsevol tractament logopèdic o psicopedagògic que es faci en aquell

40 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Problema de visió binocular La visió binocular és la capacitat de coordinació d’ambdós ulls quan s’utilitzen a la vegada. D’aquesta manera se superposen les dues imatges i som capaços de percebre la sensació de relleu o de les tres dimensions.

Ens podem trobar amb dificultats de concentració o d’atenció a l’hora de realitzar feines amb visió propera. Aquest fet donaria lloc a un cansament en llegir o en escriure, fet que ens duria a disminuir l’estona dedicada a aquestes tasques.

Problemes d’aprenentatge L’aprenentatge és l’adquisició d’uns coneixements, en la qual intervenen la

moment. El temps total de durada acostuma a ser la meitat d’un curs escolar, com a màxim, amb consultes al gabinet optomètric setmanalment i treball diari i constant a casa. En aquest període el nen haurà après a realitzar uns moviments oculars correctes per adquirir un bon nivell escolar.

lectura, l’escriptura, la comprensió i les habilitats amb què es realitzen aquests treballs.

Davant d’un baix rendiment escolar, hem de descartar qualsevol problema visual que hi pugui estar relacionat. Així doncs, no només cal veure clar el que llegim, sinó que també ho hem d’entendre, tot evitant que aquests problemes puguin repercutir en un dèficit o trastorn d’atenció.

Qualsevol d’aquests problemes visuals que posteriorment repercuteixi en algun dels problemes descrits pot ser tractat amb un programa de teràpia visual personalitzat. Les teràpies visuals són un seguit d’exercicis per millorar la qualitat i l’eficàcia de la visió.

pel forat del pany Text i foto: Laureà Inglada Solé

Arriba l’últim mes de l’any, el desembre, i amb ell arriben l’alegria i la felicitat per a tothom, arriben la Fira de Santa Llúcia, el Nadal i els Reis d’Orient.

Amic Capo, en aquest temps d’il·lusió i d’alegria, avui t’ensenyaré una botiga que t’ajudarà a reforçar el teu esperit i la teva confiança personal.

Amic meu, crec que ets mereixedor de ser client «VIP» per excel·lència, d’una botiga que no pertany a la Unió de Comerciants de l’Arboç, però que no seria d’estranyar que ben aviat acabi obrint una sucursal a prop de la nostra església parroquial.

Aquí tens una botiga que és com la teva feina, per a tota la vida, amb la diferència que, mentre que tu cobres un sou cada mes, en aquesta botiga deixaràs una part del teu sou cada mes i durant tota la teva vida...

Botiga del segle IV reformada al segle XXI.

Des d’aquesta secció, la meva, la teva i la de tots, desitjo a tothom una bona fira de Santa Llúcia, un Bon Nadal en companyia de la família i els amics, i que els Reis d’Orient us portin molta felicitat.

Si us toca la loteria, no estaria de més que em convidéssiu a un dinar, o a fer un viatge, per tal de celebrar-ho. Vinga, no sigueu garrepes!

BON NADAL I BONES FESTES!

poble MOVIMENT DEMOGRÀFIC 01.10.2007 - 30.11.2007 (segons Registre parroquial) Baptismes: Sara Jordi de la Cruz.......................................................... 12-10-2007 Efran Pallarès Mata............................................................ 13-10-2007 Joel Cano Jansà................................................................. 14-10-2007 Marina Martínez Locay........................................................10-11-2007 Norah Bruna Gallego...........................................................11-11-2007 Alícia Lorena Rogojan.........................................................24-11-2007

MOVIMENT DEMOGRÀFIC 01.10.2007 - 30.11.2007 (Altres fonts) Naixements Rubén Gaitan, Coral Luque Flores, Carla Vida, Jana Cañas Morales, Sara T. Ciorcas

Defuncions

Pere Cortacans Rotllan....................19-11-2007...................... 86 anys Antonio Secas Segura . ...................20-11-2007...................... 85 anys Diego Collado Rojas........................ 23-11-2007...................... 76 anys

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 41

gent gran FESTA ASSOCIACIÓ JUBILATS DE L´ARBOÇ Text i fotos: Yolanda Amaya Badillo Treballadora Social Municipal

L’Associació de Jubilats de l’Arboç organitza diverses activitas lúdiques que faciliten el contacte entre els socis i ajuden que puguin gaudir del seu temps lliure.

El passat 28 d´octubre els membres de la Junta de l’Associació varen organitzar

una festa a l´Arbosençe. Hi assistiren un centenar de socis, i es comptà amb la presència de diverses autoritats (l’alcalde, la regidora de Benestar Social i el regidor de Festes). Tambè hi eren mossèn Ricard Cabre i Yolanda Amaya, treballa-

dora social Mmnicipal.

Molts dels assistents ballaren i gaudiren dels regals que es van rifar.

L’alcalde, Joan Plana, va fer la presentació del llibre de poesia Espurnes de mots, de la vilatana Maria Teresa Altet Boada.

LA CASTANYADA A LA RESIDÈNCIA SANT ANTONI ABAT Text i fotos: Yolanda Amaya Badillo Directora de la residència

Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. La castanya és un dels productes per excel· lència de la tardor. Fins fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels volts de Tots Sants fins ben a prop de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentones i embolicades en paper de diari, perquè conservessin l’escalfor.

42 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

Per recordar vells temps, a la Residència Sant Antoni Abat, el passat 31 d’octubre, es va fer una festa comptant amb la col· laboració de les mestres i la mainada de l´Escola Bressol Municipal, que van venir disfressades de castanyeres i castanyers.

Els nens varen ballar, i tots junts cantaren i prengueren castanyes i panellets.

Després es varen donar als nens castanyes i panellets de plastilina elaborats

pels avis, perquè els petits en tinguessin un record. Tothom se la va passar molt bé, i per això esperem amb delit una altra ocasió per compartir una estona amb la canalla.

Aprofitem l’avinentesa per agrair als professionals de l’Escola Bressol la seva implicació i col·laboració, així com haver fet que els avís poguessin gaudir de la presència, l’afectivitat i l’espontaneïtat de la quitxalla.

gent gran PROGRAMA DE TERMALISME SOCIAL DE L’IMSERSO Yolanda Amaya Badillo Treballadora Social Municipal

El Departament de Serveis Socials de l’Arboç informa els pensionistes i jubilats (a partir de seixanta anys) que ha sortit la convocatòria del programa de termalisme social per a l’any 2008.

Aquest programa ofereix als participants tractaments termals bàsics (que, en cada cas, prescriurà el metge del balneari) i

activitats d’animació.

Els torns tenen una durada de dotze dies (onze nits).

Les persones interessades a presentar la sol·licitud, han d’adreçar-se a l’Ajuntament per demanar hora amb la treballadora social, Yolanda Amaya, tenint en compte que el termini per al primer

torn (mesos de gener i febrer) finalitza el 12 de desembre, per al segon (des del març fins a l’agost), el 16 de gener del 2008, i per al tercer (des del setembre fins al desembre), el 16 de maig del 2008.

música CELEBRACIÓ DEL 3r ANIVERSARI DEL GRUP SKATACRAK Andreu Nogueira Montaña

El grup arbocenc d’ska Skatacrak va celebrar el dia 7 de desembre el seu tercer aniversari. La celebració va tenir lloc al bar musical Symposium de Llorenç del Penedès. Allà, Skatacrak oferí un concert per a tots els assistents, als quals, en finalitzar el concert, se’ls convidà a una copa de cava. Coincidint amb la celebració, Skatacrak ha posat a la venda encenedors i dessuadores. També s’ha fet una modificació i reestructuració de la web (www.skatacrak.com). Encara queda en la nostra memòria aquell dia gèlid de desembre de 2004 quan ens presentàvem com a grup davant de tot l’institut, això sí, amb molts nervis a sobre.

Durant aquests tres anys, Skatacrak ha realitzat més d’una cinquantena de concerts per diferents poblacions de la província de Tarragona i alguns de la de Barcelona, telonejant grups de ska del moment com són Doctor Calypso, Obrint Pas, Skalariak i La Gossa Sorda. Els últims concerts en què ha participat foren el 30 de novembre a La Selva del Camp, junt amb Obrint Pas, amb motiu de la Festa Major en honor a Sant Andreu i el 14 de novembre al pavelló d’esports de l’Arboç, en el concert benèfic a favor de

La Marató de TV3, que va reunir diferents grups de la comarca.

Des de Skatacrak donem les gràcies a totes aquelles persones que durant aquest temps han col·laborat amb nosal-

tres i ens han recolzat en tot moment per a què el grup tirés endavant. Tanmateix, estem contents de la bona acollida que ha tingut el nostre primer CD.

Els components del grup en una imatge recent. (Foto: J. Borrell)

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 43

fira de santa llúcia BENVOLGUDES ARBOCENQUES I BENVOLGUTS ARBOCENCS Adreçar-me a vosaltres per presentar-vos els actes de la Fira de Santa Llúcia i convidar-vos a participar d’aquesta festa és sempre una tasca agradable.

Recordeu com era aquesta festa fa alguns anys?

Aquesta fira, que es caracteritza per l’alt contingut en arts, cultura tradicional i comerç, tornarà, una vegada més, a guarnir el nostre ambient de colors, d’olors característiques d’aquests dies i de sons agradables i peculiars d’instruments de música tradicional.

Enguany volem destacar dos fets que incidiran i enriquiran aquesta celebració: Per una banda, la presència d’una delegació de la Vila de Muro (Alacant), gent que promouen la música tradicional com nosaltres, als quals van visitar l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès, de l’Arboç fa alguns mesos i als quals volem atendre amb la mateixa generositat i cortesia amb què ens van acollir a nosaltres.

Per una altra, la tradicional activitat de punta al coixí que es celebra els diumenges de la Fira, que forma part del circuit de fires monogràfiques que estableix Artesania de Catalunya (Entitat adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), amb la voluntat de reordenar i prestigiar les fires d’artesania que es fan al nostre país.

Enguany hi haurà de l’ordre d’un miler de puntaires de tot arreu que participaran en aquesta gran mostra de la Punta al Coixí, única d’aquesta especialitat i envergadura a tot el país.

Aquests dos fets són l’expressió i el reflex de la bona feina de les escoles municipals de Punta al Coixí i de Música Tradicional que garanteixen el futur de dues de les importants activitats tradicionals de la nostra vila, a les quals acudeixen regularment 120 alumnes a aprendre i perfeccionar tècniques de la punta al coixí, i uns 90 alumnes que desenvolupen estudis de música tradicional.

La proposta és rica, peculiar i cada vegada més valorada, per això només ens cal gaudir-la.

Bona Fira de Santa Llúcia a tothom!

Joan Plana i Pons. Alcalde de l’Arboç

AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ

Amb motiu de la celebració de la Marató de TV3 del dia 16 de desembre del 2007, l’Ajuntament, solidari amb la causa, facilitarà un espai, a la plaça de la Vila, per a tothom que vulgui fer efectiva la seva donació adquirint dolços i treballs artesans fets per les dones de l’Associació de Dones Arbocenques. Aquest any la Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties cardiovasculars.

44 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

HORARIS DE LES EXPOSICIONS I DEL MUSEU DE PUNTES AL COIXÍ: DIVENDRES 7: de les 19 a les 21 h.

DISSABTE 8: de les 11 a les 14 h i de les 17 a les 20 h.

DIUMENGE 9: de les 11 a les 14 h i de les 17 a les 20 h.

NOTA. El Museu de Puntes al Coixí restarà obert el diumenge 9 de les 11 del matí fins a les 8 del vespre, i a la botiga de Puntes al Coixí hi haurà exposada una petita col·lecció de joies fetes amb aquesta artesania.

fira de santa llúcia DIVENDRES 7 DE DESEMBRE A les 7 del vespre, INAUGURACIÓ DE LES EXPOSICIONS amb l’acompanyament musical dels alumnes de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç.

A LA CASA DE CULTURA Entrada Can Rossell • Exposició de fotografies i curiositats de colònies i el Cau dels Barrufets.

1r pis.

• Sala A. Selecció de puntes de la col· lecció de l’Associació Catalana de Puntaires.

• Sala B. Exposició de vitoles de l’Arboç Acthiva’t i Goretti Vila.

• Sala Nova: • 1. Exposició fotogràfica antològica d’autors arbocencs: Julià Albornà, Josep Ma Arnan, Gabriel Carbó, Josep Sans i Joan Teichenné, de l’Arboç Acthiva’t.

• 2. Mostra de reproduccions a escala de carros de pagès, obres d’en Joan Arnabat i Lluís Raspall.

A L’AUDITORI • Exposició de ceràmica i pintura a càrrec de l’arbocenc Eduard Jané.

A L’ESCOLA DE PUNTAIRES • Exposició local de puntes al coixí “Homenatge a Maria Condis”.

DISSABTE 8 DE DESEMBRE INAUGURACIÓ DEL MERCAT D’ARTESANIA, per part de les autoritats locals.

Horari: d’11 a 14 h i de 17 a 21 h (plaça de la Vila, Major, Rambla, Hospital i parc de Santa Llúcia).

• Demostracions d’oficis: ceramista i culleraire.

• Taller infantil i demostració de vímet.

• Animació musical a càrrec del grup El Carro de los Matasanos, matí i tarda.

Al parc de Santa Llúcia (horari de mercat d’artesania) • Passejada amb ponis.

• Animals de granja.

• Instal·lació d’una jaima amb 12 espècies d’aus i demostracions en directe.

• 2a FIRA DE DEGUSTACIÓ DE VINS I CAVES A L’ARBOÇ.

• Durant tot el dia. Exhibició de TIR AMB ARC per part del Club de Tir amb Arc l’Arboç.

A la rambla Gener (horari de mercat d’artesania) • Burro català mecànic (El Burro dels jocs).

• Gran ludoteca de jocs tradicionals (El Burro dels jocs).

• A les 12 del migdia, a la pista del poliesportiu, ACAMPADA 1a CONCENTRACIÓ MOTO FOLK. • TALLER DE PECES DE NADAL. Horari: de 17 a 20 h (al local ubicat al carrer Major, 33).

A càrrec de l’UCL’A (Unió de Comerciants de l’Arboç).

• A les 5 de la tarda, a la Via Augusta, FREE STYLE ACROBÀCIES AMB MOTO, a càrrec d’Emilio Zamora.

• A partir de 2/4 de 7 de la tarda, pel carrer Major, Rambla i el parc de Santa Llúcia, ESPECTACLE ITINERANT: LA GRAN FAMÍLIA a càrrec de la companyia FADUNITO. • A 2/4 d’11 de la nit, al cine Centre, CONCERT a càrrec d’en Feliu Ventura amb l’espectacle “ALFABETS DE FUTUR”.

Entrada gratuïta.

DIUMENGE 9 DE DESEMBRE • A les 9 del matí, MATINADES per part de La Xafigà de Muro i dels alumnes de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès, de l’Arboç.

TALLER DE MOLINETS DE VENT. Horari: de 10 a 13 h (al local ubicat al carrer Major, 33).

A càrrec de l’UCL’A (Unió de Comerciants de l’Arboç).

MERCAT D’ARTESANIA. Horari: d’11 a 14 h i de 17 a 21 h (plaça de la Vila, Major, Rambla, Hospital i parc de Santa Llúcia).

• Demostracions d’oficis: ceramista, culleraire, filadora i teixidora.

• Taller infantil i demostració de vímet.

• Animació musical a càrrec del grup El Carro de los Matasanos, matí i tarda.

Al parc de Santa Llúcia (horari de mercat d’artesania) • Passejada amb ponis.

• Animals de granja.

• Instal·lació d’una jaima amb 12 espècies d’aus i demostracions en directe.

• 2a FIRA DE DEGUSTACIÓ DE VINS I CAVES A L’ARBOÇ.

• Durant tot el dia. Exhibició de TIR AMB ARC per part del Club de Tir amb Arc l’Arboç.

A la rambla Gener (horari de mercat d’artesania) • Burro català mecànic (El Burro dels jocs).

• A les 11 del matí, a la pista del poliesportiu, ACAMPADA 1a CONCENTRACIÓ MOTO FOLK. • A les 11 del matí, pels carrers de la vila, IX TROBADA DE MÚSICA TRADICIONAL amb diversos grups.

• A les 11 del matí, al parc de Santa Llúcia, ACOLLIDA DE LES PUNTAIRES CONVIDADES XIII PLANTADA I EXHIBICIÓ DE PUNTAIRES. • I a continuació, IX Trobada de bestiari festiu (no de foc) amb: la Mulassa de Tarragona, Lo peix de Bellmunt del Priorat i el Garot de l’Arboç.

• A 2/4 de 12 del migdia, ENGEGADA DEL BESTIAR Anada a la plaça de la Vila, ballada i ronda d’actuacions.

• A 2/4 d’1 del migdia, a la plaça de la Vila, Degustació de la popular coca enramada i cava.

Tiquet: 3 € • I tot seguit: ACTUACIÓ CASTELLERA, amb els Margeners de Guissona i els Minyons de l’Arboç.

• A 2/4 de 7 de la tarda, al cine Centre, ESPECTACLE “Rondalles de Caixa o Faixa” a càrrec de Jordina Biosca, Iris Gayete i Lluís Giménez.

• A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de la Vila, ANIMACIÓ amb MÚSICA TRADICIONAL i degustació de rom cremat.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 45

parlem amb...

TALLER D’ART PLÀSTIQUES DE LOLA SÁNCHEZ Text: Paco Nogueira García

Ja fa més de vint anys que la Lola Sánchez va començar a donar classes de dibuix, pintura i decoració al Club Juvenil ubicat a l’antic Centre Vell de la parròquia. Durant tots aquest anys han passat pel seu taller una pila de persones que han après o bé han ampliat coneixements sobre diferents tècniques relacionades amb el món de les arts plàstiques. Hem volgut que ella mateixa ens donés a conèixer una mica més el funcionament d’aquest cursos.

Actualment, l’Ajuntament de l’Arboç organitza i subvenciona dos tallers: un de dibuix, pintura i arts plàstiques impartit per Lola Sánchez, i un altre de dibuix i pintura, que dóna Joan Tuset. Els preus d’aquest cursos són: 50 €/mes, dos dies a la setmana o 27 €/mes, un dia a la setmana.

El curs de la Lola ofereix una oferta molt extensa en el terreny de les arts plàstiques. Son disciplines prou diverses per a satisfer la demanda de qualsevol persona amb inquietuds artístiques: dibuix, pintura, ceràmica, fang, fussing (modelatge de vidre), pintura sobre seda i roba, emplomat de vidre, repujat d’estany, decoració amb fusta-restauració, decoració amb guix, marmolina, resina, tècnica de decoració amb sorra, bijuteria.

Les classes es fan, per als adults, els dijous de dos quarts de quatre a dos quarts de sis i de dos quarts de sis a dos quarts de vuit i per als nens, els dissabtes de dos quarts de quatre a dos quarts de sis, als baixos de la Residència Sant Antoni Abat.

Curiosament l’alumnat és, en gran part, del gènere femení encara que de tant en tant algun home s’anima. Actualment n’hi ha dos. La Lola puntualitza: “Els homes, en general, són bons treballant, però no tenen la constància de les dones. Una dona fa el seu treball, porta la feina de la llar i, a més a més, si té ganes de fer aquesta activitat, traurà el temps d’on sigui i ho farà fins al final. En canvi un home ho deixarà o, simplement, ja no s’hi posarà si té alguna altra obligació ”.

CURSOS PER A GENT GRAN DE LA RESIDÈNCIA D’AVIS Una les facetes que més satisfaccions li proporciona com a professora a la Lola és “el treball que faig amb el col·lectiu d’avis de la residència des de ja fa divuit anys. He viscut un munt d’experiències inoblidables amb molta gent gran.

En aquest aspecte, l’Arboç ha estat pioner a la comarca. Va sorgir com una proposta meva a l’Ajuntament i que contava amb la col·laboració de la comunitat de monges de la residència d’avis”.

Com a prova d’alguns dels treballs que han sortit de les mans de molts avis i àvies, la Lola ens mostra la decoració dels cartells de ceràmica i alguns objectes decoratius que actualment es troben al claustre de la residència geriàtrica. També s’ha fet tradicional, per Nadal, l’exposició de figures del pessebre decorades per aquesta gent gran. Els treballs han servit com a teràpia ocupacional per estimular la seva creativitat i contribuir a mantenir en forma l’activitat mental dels interns. “És cert que

46 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

una gran part dels avis que hi ha actualment a la residència no tenen les facultats físiques en les condiciones òptimes per a desenvolupar aquest tipus d’activitats però, tot i així, fem el possible per tal que les puguin dur a terme. Encara que una persona no estigui prou bé físicament, si conserva el cap clar, té prou capacitat de valoració i agraeix el reconeixement de la feina que ha fet. Se sent útil i vàlida.

Sempre es troba un treball adequat per a cada persona.

Després, aquestes obres es donen als seus familiars”.

Any 1996. Part dels avis que participaven al taller d’art plàstiques.

(Foto: L. Sánchez)

CURSOS PER ADULTS La pintura és la disciplina que més practica l’alumnat adult. La fidelitat d’alguns dels inscrits ja es remunta al principi de l’activitat dels cursos, vint anys enrere. A part d’això, també cada alumne desenvolupa les activitats que més li agraden.

Foto de grup dels alumnes adults. (Foto: P. Nogueira)

parlem amb...

Fotografia conjunta dels alumnes infantils. D’esquerra a dreta: l’Iván, Gisela, Núria, Marta, Lola, Roseta, Alba, Michelle i Roger. (Foto: P. Nogueira).

CURSOS PER A NENS L’activitat artística adreçada als infants inscrits se centra bàsicament en el dibuix i la pintura que s’ interromp puntualment per a la preparació d’obres destinades a obsequiar la família en dates assenyalades (Nadal, els dia del Pare o de la Mare, onomàstiques, aniversaris) amb figures de ceràmica, guix, etc.

Algun dels seus alumnes ha aconseguit premis a nivell comarcal i de Catalunya.

PRIMERS CONTACTES AMB EL MÓN DE L’ART De formació autodidacta, la Lola ha tocat totes les tecles dintre del món de les arts plàstiques. Posteriorment ha anat ampliant

coneixements i posant-se al dia per mitjà d’un seguit de cursets com els de ceràmica i de tapissos. “Recordo que quan tenia uns vuit anys al col·legi ja en feien sortir a la pissarra per a fer els dibuixos perquè ja demostrava una certa aptitud.

Després vaig guanyar diversos concursos i em vaig anar animant. Quan anava a les monges a l’època de l’hermana Mauri, com que a mi em sortia millor el dibuix que les “mates”, una vegada vaig fer un intercanvi amb una companya a qui li passava el contrari que a mi: ella em va ajudar a fer els problemes i jo, a ella, els seus dibuixos amb la particularitat que vaig fer servir les pintures de la marca Otelo que ella, de família benestant, feia servir normalment i que no eren accessibles per a les meves possibilitats d’aleshores.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 47

parlem amb...

BOTIGA-ESCOLA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS Des de fa quinze anys la Lola també regenta una botiga-taller, al carrer de Sant Bernat de Vilafranca del Penedès. Allí, a més de vendre productes, imparteix classe a una seixantena d’alumnes de tota la comarca. També hi fan tot tipus de restauracions (figures, murals...) a més del taller de bijuteria en la qual matèria la Lola té una especial habilitat tal com ho acredita la seva bona classificació en diferents concursos promoguts, entre altres, per la firma Swarovski. “ A nivell personal i com a faceta particular, un tema que estic treballant molt, des de fa uns anys, és el dels nus (despullats). Hi ha molta gent, sobre tot entre

les alumnes, que m’ho demanen. He fet fins i tot retrats de nues embarassades i cada vegada sembla que la demanda va augmentant. M’hi trobo molt a gust fent aquests encàrrecs. Quant al tema de les exposicions i participació en concursos fora de l’àmbit comarcal, ara per ara, em fan bastanta mandra i em limito a participar en convocatòries del nostre entorn més immediat.”

Ara que estem en temps de festes, la Lola tampoc no s’està de fer la seva particular carta als Reis. “El que m’engrescaria veritablement és que aquí a l’Arboç es posés en marxa una escola-taller d’arts plàstiques a nivell comarcal”.

Grup d’adults. De d’alt a baix i d’esquerra a dreta La Maria, Margarida, Pepita, Carmen, Otilia, Isabel i Jesús i la seva dona Mari Carmen (Fotos: Paco Nogueira)

48 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

l’escapada, de l’arboç a...

DE L’ARBOÇ A ... L’ALT DE COMAPEDROSA El pic Alt de Comapedrosa (amb 2.946 metres), conegut també com el Coma Pedrosa, és el cim més elevat del nostre veí, el Principat d’Andorra. Està situat al nord-est del país, dins de la parròquia de la Massana, i limita amb el Pallars Sobirà i el País de Foix (França).

El Jordi i la Victòria al cim del Comapedrosa. Darrere nostre el Pallars Sobirà.

les marques rodones de color groc, les quals ens portaran a la màxima alçada del nostre itinerari, l’Alt de Comapedrosa. Des d’aquest punt la panoràmica és excepcional. Si fem un gir de tres-cents seixanta graus al nostre voltant, la vista només pot gaudir de muntanyes, tot i que es veuen perfectament les traces de les pistes d’esquí de l’estació d’Arinsal. La Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya (de 3.143 metres), ens queda en direcció nord-oest, a menys de quatre quilòmetres.

Per tornar al punt d’inici tenim dues opcions. La primera és tornar pel mateix camí d’anada, mentre que la segona (més aconsellable) és continuar la cresta del Comapedrosa en direcció nord-oest fins arribar a la collada del Forat dels Malhiverns. És una cresta amb poca dificultat tècnica, però amb força desnivell. La baixada a partir de la collada del Forat dels Malhiverns té, a més, un descens de rocs insegurs i amb fort pendent. Si hi trobem neu (fet bastant normal ja des de les primeres nevades per la seva orientació), el descens serà més ràpid i fàcil. Ara

Text i fotos: Victòria Navarro Puy

L’itinerari que explicaré a continuació el vàrem realitzar a principis del mes de novembre, quan tot just havien caigut quatre flocs de neu, sobretot als vessants de la cara nord. Tot i ser un pic que frega els tres mil metres, permet una bonica, però també feixuga, ascensió durant totes les estacions de l’any.

Per arribar al punt d’inici de l’excursió, només cal entrar dins d’Andorra. Un cop som a Andorra la Vella, ens hem de desviar a mà esquerra seguint la direcció de la Massana i Ordino. Arribats a la Massana, hem d’anar cap a les indicacions de les pistes d’esquí d’Arinsal i també del poble del mateix nom. El travessem, i quan la carretera giri a l’esquerra, aleshores hem d’anar a mà dreta per un túnel, on també podrem veure el primer indicador de fusta que assenyala la zona on podem deixar el cotxe i començar l’excursió a peu.

Tot i la senzillesa d’aquesta excursió, cal preveure que el temps d’anar i tornar és d’unes sis hores, més el que dediquem a menjar, descansar, gaudir del meravellós paisatge i, com no, fer-ne alguna fotografia.

L’ascens fins al refugi de Comapedrosa es fa seguint el GR 11, que passa per l’obaga de Comapedrosa. Un sender fàcil, però, segons la temporada, cal tenir la precaució d’agafar uns grampons, ja que s’hi acumula la neu. I, a més, hi pot fer molt de fred! Quan arribem al pla de la Bassa de les Granotes caldrà girar el cap en direcció a mà esquerra, ja que el refugi queda elevat i una mica amagat des d’aquest punt. És un bon lloc per a fer un mos. El GR 11 continua sense passar pel refugi (que, per cert, és l’únic d’Andorra amb guarda). Travessa el pla de la Bassa de les Granotes guanyant alçada a poc a poc. El sender és molt clar i ben indicat, amb marques vermelles i blanques. Passem per les basses d’Estany Negre, i, quan arribem en aquest estany, hem de deixar el GR11 i seguir, a mà dreta,

Baixant de la collada del Forat dels Malhiverns.

bé, caldrà anar amb l’equip adient. El camí s’intueix bastant bé, i, a més, es poden trobar algunes fites, així com alguna marca groga que, sense marrades i amb un fort pendent, ens portaran cap al refugi lliure del pla de l’Estany. A partir del refugi, el pendent es suavitza molt i l’itinerari fins al punt d’inici es pot combinar seguint o bé el sender o bé una pista per on només poden passar vehicles 4 x 4 i autoritzats.

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 49

bestioles ELS ANIMALS NO SABEN SUMAR: SABEN MULTIPLICAR Neus Lluch Zorrilla Veterinària

No tenim massa clara la diferència entre sexualitat i reproducció en gossos i gats.

Aquesta manca d’informació porta a la reproducció innecessària de les mascotes i provoca el naixement de gran nombre d’animals no desitjats que acaben els seus dies al carrer, als refugis o a les gosseres. Pot ser una solució esterilitzar les nostres mascotes?

Concretament, l’esterilització és l’extirpació quirúrgica dels òrgans sexuals (testicles en els mascles, i ovaris i úter en les femelles), amb la qual cosa els animals deixen de produir hormones sexuals (no tenen el zel) i, per tant, no manifesten els comportaments propis d’aquesta etapa: marcatge territorial, baralles per les femelles, sortides en busca d’un «company», etcètera. És en aquesta fase de la vida dels animals quan la gent tendeix a «antropomorfitzar» els seus amics peluts, i atribueix característiques humanes a la seva forma de viure la sexualitat i la reproducció.

Aquest fet fa que les persones es posin en el lloc de l’animal, de manera que es qüestionen l’esterilització com si es tractés d’una intervenció a la que ells mateixos es sotmetrien. D’aquí que sovint escoltem afirmacions com: «Cal deixar que es realitzi com a pare/mare», «A veure si li trobem “nòvio”», o, fins i tot, «El meu

50 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

gos, no el castraré: perdria la masculinitat» (!). No hem de mirar la sexualitat de gossos i gats com la sexualitat humana. Els animals es reprodueixen per un instint de supervivència de l’espècie, no ho fan per plaer o per ser pares o mares (de fet, el mascle no acompanya mai la femella en la criança i educació dels cadells). A diferència del que la majoria de propietaris de gossos i gats pensa, els animals no necessiten reproduir-se «al menys una vegada». Els animals no necessiten tenir fills per mantenir la seva salut, i no es sentiran frustrats per no tenir-los ni desitjaran tenir-los de manera conscient.

Quan ho hem de fer, però? Doncs, si pot ser, abans de la pubertat (és a dir, dels cinc o sis mesos). A la nostra clínica recomanem esterilitzar-los al més aviat possible per una qüestió de salut: – Segons l’American Veterinary Medical Association, la presentació de càncer de mama baixa d’un 25 %, en el cas de gosses no esterilitzades, a un 0,05 %, en el cas de gosses esterilitzades abans del primer zel. Una de cada quatre gosses no esterilit-

zades desenvolupa càncer mamari, la qual cosa pot causar la mort de l’animal.

– Al voltant d’un 80 % de les gosses i d’un 40 % de les gates no esterilitzades podran tenir infecció de matriu (piòmetra). Quan més zels tingui l’animal, més s’incrementa el risc.

– En els mascles l’esterilització redueix o elimina el risc de malalties de pròstata com infeccions, inflamacions, tumors, etcètera, les quals afecten gossos no castrats de més de cinc anys.

– La castració en mascles també evita la presentació de tumors testiculars, hèrnies i tumors perineals, que requereixen una cirurgia complicada i costosa.

– Evitem també malalties transmissibles d’uns animals a d’altres, com el tumor veneri transmissible i la leucèmia felina, que és mortal.

L’esterilització també pot ser indicada per qüestions de comportament: – Es redueix o s’elimina el risc de miccions inadequades i marcatge territorial amb orina, així com muntes inapropiades al sofà, a les cames de les persones, etcètera.

bestioles – Es prevenen els comportaments perillosos induïts pel zel: «escapades» fora del territori, muntes no desitjades, ferides per baralles territorials, morts per accidents, comportaments agressius, etcètera.

– Com que s’elimina el zel en les femelles, també eliminem totes les seves conseqüències, com els «embarassos psicològics» (pseudogestacions), que alteren el comportament de l’animal.

Hi ha d’altres tipus d’esterilització: la vasectomia en el mascle i la lligadura de trompes en la femella, mètodes eficaços que impedeixen la fecundació, però sense cap benefici afegit a la salut de l’animal (molt poc utilitzats en medicina veterinària).

I us preguntareu, no hi ha cap desavantatge? Sí, però de molt poca importància. Algunes mascotes poden pujar de pes després de ser esterilitzades, però la causa sol ser un excés en l’alimentació i una falta d’activitat. L’esterilització produeix una lleugera disminució del metabolisme, cosa que fa que també disminueixin les necessitats energètiques

i calòriques de l’animal. Si això passa, s’ha de disminuir la quantitat d’aliment que menja o utilitzar dietes especials disponibles en el mercat per fer-lo baixar de pes, així com augmentar-ne l’activitat diària. L’animal no presentarà cap altre canvi. El seu temperament, vitalitat, intel· ligència, ganes de jugar, etcètera, no canvien. L’esterilització el fa més sociable i menys problemàtic. Pot realitzar les mateixes feines que faria si no estigués esterilitzats, com caçar, fer de guardià, de pastor, etcètera. En alguns mascles pot disminuir l’agressivitat, perquè va lligada als nivells de testosterona, però el comportament de «gos guardià» romandrà intacte.

Cal dir que la llei 22/2003, de 4 de juliol, de la Generalitat de Catalunya, regula i limita la cria de gossos i gats per particulars. Està prohibida, per llei, la venda o donació d’animals de companyia si no s’està registrat com a nucli zoològic. Això vol dir: «Si vols fer criar la teva gossa, fes-ho, però tens totalment prohibit donar o vendre els cadells.»

el vostre animaló. És una operació d’una duració aproximada de vint a quarantacinc minuts en les femelles i de quinze a vint-i-cinc minuts en els mascles, i l’animal es recupera molt ràpidament. Allargareu la vida de la vostra mascota entre un i tres anys en els gossos, i entre tres i cinc anys els gats.

Si no deixes reproduir la teva mascota, poses un granet de sorra i ajudes a evitar el naixement de milers d’animals en el futur. El resultat de l’encreuament d’una gossa i la seva descendència dóna una producció de 67.000 gossos en sis anys, i d’una gata, de 420.000 gats en set anys. Déu n’hi do!

Així doncs, us animo a tots a esterilitzar

RAONS PER DECIDIR ESTERILITZAR: - No hi ha zels en femelles i per tant no atrauen els mascles - Menys ganes de marxar a voltar - Per tant, menys risc de lesions per atropellament o baralles amb altres animals i de malalties infeccioses - Disminueix o elimina el risc de tumors d’origen hormonal - S’eliminen molts problemes de comportament relacionat amb l’instint reproductiu (marcatge amb orina, etcètera) - Disminueix el comportament agressiu, especialment en mascles - Es redueix el nombre de cadells i gatets no desitjats - Ajuda els animals a viure més anys i més sans - És una despesa única que pot millorar enormement la qualitat de vida de la teva mascota

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 51

agenda DESEMBRE 2007 Dia 21: Celebració Comunitària de la Penitèn-

ACTIVITATS PARROQUIALS

cia, a les 8

Tots els divendres: Meditació d’advent a l’Hospital a les 5 de la tarda

Dia 2: Recés d’Advent al Vendrell, a les 5 de la tarda

Del 10 al 20 Inscripcions pel concurs de pessebres

Dia 13: Festa de Sta. Llúcia: Missa a Sta. Llúcia a les 12 i a la Parròquia a les 7

Dia 17: Reunió de pares de nois i noies de Confirmació

Dia 22: Concert de Nadal de la Coral Ressò,

DL DM DM DJ DV DS DM

6

9

3

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

31

Dia 27: Curset per a Catequistes al Vendrell, Dia 30: Festa de la Sda. Família: Pregarem

7

8

Dia 24: Missa de Nadal a les 11 de la nit Dia 26: Festa de Sant Esteve: Missa a les 12

5

2

a les 8

Dia 25: Festa de Nadal: Missa a les 12

4

1

pels qui s’han casat aquest any

Dia 19: Celebració del Nadal dels nens de la

Dia 31: Pregària de traspàs d’any, a l’hospital

catequesi: Ofrena al nen Jesús, a ¼ de 6

a 2/4 de 12

GENER 2008

de les Esglésies

ACTIVITATS PARROQUIALS

Dies 19 i 26: Curset Pre-Matrimonial al

Dies 2 i 3: Continua el Curset per a Catequistes al Vendrell

Dia 6: Festa d’Epifania o de Reis Dia 9: Festa de St. Julià : Missa a les 12 Dia 13: Recollida d’ampolles de cava per a

DL DM DM DJ DV DS DM

Vendrell

1

2

3

4

familiar, a les 12

7

8

9

10 11 12

Dia 27: Dia de la Infància Missionera: Missa

Càritas

Dies 18-25: Pregàries especials per la unió

5

6

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

meteorologia El temps a l’Arboç (octubre - novembre 2007) Les unitats de mesura emprades són: els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: www.farmaciasuriol. com/meteo, on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

Màximes Temperatures

Andreu Suriol i Ribé

Octubre 2007 Dia

Dades

Dia

Dades

2

25,3 ºC

1

21,9 ºC

Mitja de les màximes Mínimes

21,6 ºC 22

Mitja de les mínimes Vent

Pluja

Novembre 2007

8,0 ºC

17,7 ºC 18

12,6 ºC

-1,6 ºC 5,5 ºC

Ratxa màxima

12

8,7 m/s

16

9,2 m/s

Dia de més pluja

17

29,9 l/m2

21

1,3 l/m2

Total del mes

59,8 l/m2

2,7 l/m2

Acumulada de l’any

350,0 l/m2

352,7 l/m2

52 NOVEMBRE - DESEMBRE

2007

passatemps 5 4

Maria Jané i Mitjans

1

6

3

7

9

7

SUDOKU

5

6

El joc consisiteix en omplir la quadrícula de 81 caselles quadrades, distribuïdes en 9 files i 9 columnes amb els números de l’1 al 9.

4 7

9

2

3

7

1 8

5

1

9

5

8

9

En cada fila i en cada columna no es pot repetir cap número.

1

El taulell del joc està dividit en 9 blocs quadrats de nou caselles en els que tampoc es pot repetir cap número.

4

5 1 6

Aquest passatemps, que ara està tant de moda, en realitat és molt antic.

Va ser inventat cap al 1783 per Leonhard Euler, un dels millors matemàtics de tots els temps, nascut a Basilea al 1707.

Maria Jané i Mitjans

23

QUADRE MÀGIC

17

Ja coneguts a l’antiga Xina el segle III abans de crist, els quadrats màgics van ser introduïts a Occident als voltants del segle

20 14

XIV i ben pocs matemàtics reconeguts han pogut escapar a la seva màgia.

Mostres de la seva popularitat són el fet que apareguin en un quadre de Durero (Melancolia)i a la façana de la passió de la

11

8

Sagrada Família.

10

Per resoldre aquest quadrat màgic heu de trobar els nombres de l’1 al 25 que hi falten.

Com a pistes heu de saber que les següents figures dins el quadrat sumen 65.

7

2007

18

15

NOVEMBRE - DESEMBRE 53

serveis Servei de trens de l’Arboç: a Sant Vicenç i a Manresa De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Sant Vicenç 06:31 07:50 08:45 09:45 10:46 12:15 13:16 14:15 15:16 16:16 17:16 18:15 19:16 20:16 20:28 20:46 20:59 21:27 21:56 22:53 23:41 L’Arboç - Manresa 05:36 06:06 06:17 06:34 06:46 07:16 07:39 08:36 09:38 10:36 12:08 13:07 14:09 15:08 16:08 17:05 18:07 19:07 20:17 20:53 21:51

Dissabtes i festius L’Arboç - Sant Vicenç 07:55 08:32 09:31 10:32 11:31 12:32 13:31 14:32 15:31 16:32 17:32 18:32 19:32 20:31 21:31 23:20 00:23 L’Arboç - Manresa 06:34 07:41 08:34 09:37 10:35 11:37 12:35 13:37 14:35 15:37 16:35 17:35 18:35 19:37 20:35 21:34

Telèfons d’interès Ajuntament...................................................................977 670 083 Ambulàncies................................................................. 904 110 110 Bombers.......................................................................977 667 185 CAP..............................................................................977 671 588 CAP Urgències.............................................................977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J..................................................977 670 621 Consell Comarcal.........................................................977 157 171 Correus.........................................................................977 671 405 Enllumenat Públic (urgències)......................................659 962 779 Emergències (de tot tipus)..........................................................112 Escola Bressol Minyons ............................................. 977 671 755 Estació RENFE .......................................................... 977 259 206 Farmàcia ..............................................977 670 009 / 977 670 487 Funerària......................................................................977 671 378 Gent Gran, digui’m.......................................................900 555 012 Guàrdia Civil (les 24h)..................................................977 678 800 Jutjat de pau.................................................................977 670 443 Mossos d’esquadra......................................................977 663 333 Parròquia......................................................................977 670 407 Policia Local ................................................................900 666 222 Taxi.......................................................606 70 64 35 / 977 670 889 Urgències (ambulàncies)..............................................977 252 525 Veterinària .................................................................. 977 671 233

solució passatemps

Servei de “La Popular” entre Vilafranca - Tarragona Tarragona - Vilafranca

Horaris d’aturada a l’Arboç

2

16

13 24 10 8

11 22

3

17

6

12 23

1

19

5

14 25 9

20

5

8

6

4

2

9

8

5

7

6

1

3

9

7

4

1

3

2

1 3 7 2 4 9 8 6 5

9 7 3 6 8 5 1 2 4

4 8 6 9 1 2 5 3 7

2 5 1 7 3 4 6 9 8

3 9 8 4 5 6 2 7 1

7 2 4 1 9 8 3 5 6

6 1 5 3 2 7 4 8 9

2007

15

54 NOVEMBRE - DESEMBRE

4

El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit.

18

Les sortides de la plaça de Catalunya són 5 minuts després (direcció Vilafranca i Tarragona).

7

Diumenges i festius no hi ha servei des de l’Arboç.

Els horaris de les sortides són des de la parada N-340.

21

12:48 11:43

QUADRE MÀGIC

Dissabtes feiners L’Arboç - Tarragona 8:33 L’Arboç - Vilafranca 7:39

SUDOKU

De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Tarragona 06:10 07:05 07:45 10:05 16:05 L’Arboç - Vilafranca 09:05 12:30 14:30 19:30

GRÀCIES A TOTS, JA HEM COMPLERT CINC ANYS. A tots els comerciants i establiments que, amb la seva col·laboració per mitjà d’un espai publicitari en aquestes pàgines, han permès de sustentar econòmicament aquest cinc primers anys de rodatge de Trena i peu.

A tots els subscriptors que van dipositar per endavant la seva confiança en aquest projecte i ens brindaren solidàriament el seu suport econòmic.

Als responsables dels punts de venda de la revista (Papereria Montserrat, Estanc Fàbregas i el Quiosc de l’Arboç) per la seva desinteressada disposició a distribuir aquesta publicació.

Als col·laboradors i patrocinadors fixos i als espontanis que han valorat Trena i peu com una eina de coneixement i aproximació a l’actualitat del nostre entorn més immediat.

A l’Ajuntament de l’Arboç i a la Diputació de Tarragona pel seu suport econòmic.

A tots els lectors per la favorable acollida que ens heu dispensat.

Gràcies per fer-nos costat i

BONES FESTES I BON ANY A TOTS! L’Arboç, desembre del 2007 Consell de Redacció de Trena i peu

2007

NOVEMBRE - DESEMBRE 55