Trena i Peu. 17

Any 3 Núm. 17 SETEMBRE - OCTUBRE 2005 3E

Visita a la nova Escola Bressol (pàg. 22)

Revista informativa bimestral de l’Arboç (Baix Penedès)

3.500 puntaires engalanen l’Arboç (pàg. 35 i editorial)

Foto: P. Nogueira

El Ball de Bastons a Amsterdam (pàg. 25)

Foto: A. Rovira

Nicaragua: un destí solidari (pàg. 28)

Foto: E. Palau

Carles Ribé (ERC) nou alcalde de l’Arboç (pàg. 20 i editorial)

Minyons de l’Arboç, guanyadors (pàg 26)

2

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

EDITORIAL

CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Susanna Blasón Bayo Ricard Cabré Roigé Paco Nogueira García Ruth Serres Mairal Jaume Ventura i Jané Anna Vilanova Miravent CORRECCIÓ Imma Montserrat Espiña CONTACTE PUBLICITAT Anna Maria Arbiol Vidal COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Laureà Inglada Solé Maria Jané Mitjans Pep Jané Rodríguez Rosa Maria Montaña Jordà Salvador Montserrat Espiña Marco Rodríguez Lali Sans Pérez Andreu Suriol Ribé Foto portada: Julià Suau Figueras

MAQUETACIÓ M&I Publicitat.

Cap de disseny: Susana Lucio Pardo - Trena i Peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

- L’opinió de Trena i Peu s’expressa a través dels seus editorials.

- Els articles s’han de fer arribar a les bústies de la Papereria Montserrat i del Garatge Arbiol, o bé per e-mail a l’adreça trenaipeu@trenaipeu.org abans del dia 30 de cada mes imparell.

- Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

- Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, a dos espais. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 12.

- Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

- Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de L’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Tiratge: 350 exemplars.

acthivat@wanadoo.es - D.L.:B-8.698-2003

Tal com ja es va pactar a principi de legislatura, a la nostra vila s’ha produït el canvi d’alcalde. Joan Plana i Pons alcalde per CiU renuncia a l’alcaldia a favor d’en Carles Ribé i Solé d’ERC. En el traspàs de poders, tot i que es va fer de manera molt correcta i en un ambient festiu, hi va haver declaracions recriminatòries entre l’equip de govern i l’únic membre de l’oposició que hi va assistir, en Joan Sans i Sans (PSC).

Han estat dos anys amb un equip de govern (CiU-ERC) molt unit i cohesionat. Sota la batuta d’en Joan Plana s’han executat –i amb decisió– projectes aprovats en l’anterior legislatura. També s’estan executant, materialitzen i finalitzen nous projectes plantejats en el programa electoral de l’equip de govern. Han estat dos anys que s’ha treballat molt i de valent.

Plana ha sabut imposar un tarannà diferent al viscut en l’anterior legislatura. S’ha mostrat més obert i més tolerant, sobretot de cara al consistori donant compte des del primer dia dels decrets d’alcaldia, permetent gravar els plens, deixant intervenir el públic un cop finalitzats els plens, donant la paraula a tots els regidors..., però no ha sabut sintonitzar amb l’oposició, ja que no ha cedit en algunes de les reiterades peticions d’ells com la d’informar a l’oposició abans que a la premsa, consensuar les festes locals del 2005 entre oposició i govern, explicar els projectes abans de fer-ne l’aprovació inicial per la junta de govern... En aquest aspecte a Joan Plana li ha pesat més el passat –”jo vaig estar a l’oposició en l’anterior legislatura i ni tan sols tenia accés als decrets d’alcaldia...”– que no pas la voluntat de passar full.

Ribé agafa ara la batuta amb la intenció de donar continuïtat als projectes fets fins ara. És a les seves mans fer que la melodia interpretada pels membres del consistori allunyi els vells fantasmes que estigmatitzen la política municipal. Però, si la manera de fer oposició del PSC és la mateixa que la practicada fins ara, basada en l’insult i la desqualificació personal, es farà molt difícil arribar a un clima de maduresa política.

Insistents eren els rumors que apuntaven a un trasllat de la Cooperativa agrícola cap a una nova ubicació. Finalment s’han acabat de confirmar quan l’Ajuntament ha donat llum verda a aquesta operació. Amb tot, aquesta encara restarà pendent d’aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. L’actuació, prevista per als propers tres anys, comportarà importants canvis tant per a la pròpia Cooperativa com per al municipi. Per a la primera perquè és un canvi històric des que fou fundada l’any 1919. I per a l’Arboç perquè suposarà un increment substancial de nous habitatges i, de retruc, de població. Desitgem que ambdós canvis siguin beneficiosos per al municipi.

Puntaires, acompanyants i firaires d’arreu de Catalunya i d’altres comunitats autònomes, així com d’Europa, van engalanar l’Arboç el passat 9 d’octubre. La fita era la 18a Diada de la Puntaire de Catalunya que per segona vegada tenia lloc a la nostra vila. L’Ajuntament de l’Arboç i l’Associació Catalana de Puntaires foren les entitats organitzadores.

Aquesta jornada va suposar per l’Arboç, un poble amb escassos 5.000 habitants, incrementar per un dia la seva població en un 70%.

El Museu de Puntes al Coixí, la seva botiga i l’exposició “Postals de Puntaires” a càrrec d’en Josep Plana i Pons foren l’oferta cultural sobre les randes arbocenques de visita obligatòria, fet que va provocar el col·lapse durant bona part de la jornada. Els visitants també van poder adquirir productes d’alguns comerços que van poder posar parada davant dels seus negocis. A més a més, el lliurament de la guia turística de l’Arboç, va permetre a molts dels vinguts fer un tomb per la vila i gaudir dels diversos edificis de valor arquitectònic.

Jornades com aquestes haurien de succeir-se cada temporada per donar a conèixer l’Arboç i convertir-la en una població amb projecció turística.

S U M A R I

4 7 8 11 12 13 14 20 22 24 25

L’Arboç Acthiva’t L’Ajuntament informa Breus d’actualitat Parròquia La veu del lector / Opinió Bar a bar Plens municipals Política Reportatge Sortim al carrer Entitats

27 28 31 34 35 36 37 38 40 41 42 43

Joventut Entrevista Esports Música Diada de la Puntaire Pel forat del pany Amunt i Avall Poble / Efemèrides Agenda / Felicitats Passatemps / Meteorologia Serveis / Solució passatemps Fem memòria

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

3

l’arboç acthiva’t La Junta directiva

Vine a la fresca! 3r Contacontes de l’Arboç Acthiva’t

Lliurament d’obsequis als participants al 3r Contacontes. (Foto: A. Arbiol)

Per tercer any consecutiu es va celebrar una nova edició del Contacontes de l’Arboç, organitzada per la nostra associació. Es de remarcar la gran assistència de públic a totes les sessions, cosa que ve a confirmar la gran acceptació que aquesta activitat té per part dels arbocens i arbocenques. El calendari d’intervencions, que aquest any es va incrementar en quantitat en relació als anys anteriors, va omplir els mesos de juliol i d’agost i va ser el següent:

Juliol 2005

· Dia 13, dimecres, a les 10 de la nit, a la plaça de la Puntaire, “Contes de la iaia”, per Maria Campanera i Sans.

(Foto: A. Arbiol)

4

· Dia 20, dimecres, a les 10 de la nit, a la plaça Mossèn Gaietà Vilaplana, “Contes Bíblics”, per mossèn Ricard Cabré i Roigé. (Foto: P. Nogueira)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

· Dia 27, dimecres, a les 10 de la nit, a la plaça del Pou, “Petit homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer”, per Josep Roquer i Hugué. (Foto: A. Arbiol)

l’arboç acthiva’t Agost 2005

· Dia 3, dimecres, a les 10 de la nit, a la plaça de Catalunya, “Anècdotes populars”, per Josep Ribas i Mestre.

(Foto: A. Arbiol)

· Dia 20, dissabte, a les 10 de la nit, amb sortida des de davant de l’església, “Una nit de por”, amb la col· laboració de l’ACUB (Amics per l’Art a l’Arboç i Ràdio l’Arboç). (Foto: A. Arbiol)

· Dia 7, diumenge, a les 8 de la tarda, al parc de Santa Llúcia II, Contacontes infantil amb “Cuentos de Venezuela”, per Gisela, Mari i José María Trejo. (Foto: A. Arbiol)

· Dia 10, dimecres, a les 10 de la nit, al parc de Santa Llúcia, “Contes i rondalles”, per Antonieta Miquel i Colell.

(A causa de la pluja, es va celebrar al Cine Centre). (Foto: P. Nogueira)

· Dia 18, dijous, a les 10 de la nit, a la plaça I Trobada de Diables, “Imatges de l’Arboç”, per Josep Maria Jané i Samsó. (A causa de la pluja, es va fer al Cine Centre). (Foto: A. Arbiol)

· Dia 23, dimarts, a les 10 de la nit, a la plaça de la Vila, “l’Arboç 1808”, per Josep Roquer i Hugué. (Foto: A. Arbiol)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

5

l’arboç acthiva’t Presentació de les “Imatges inèdites de l’Arboç (Baix Penedès) 1932-1972” en formats DVD i vídeo Sota el títol “Imatges inèdites de l’Arboç (Baix Penedès) 1932-1972”, durant els dies de la Festa Major, es va posar a la venda, en formats DVD i vídeo, la recopilació d’imatges fetes per l’Arboç Acthiva’t, referides al període comprès entre el 1932 i 1972. Aquestes imatges que en origen són de 8 mm i súper 8 mm, sense so i rescatades de diverses col·leccions de particulars, han estat dotades de música i comentaris de l’època, amb la col·laboració de Santi Mañé i Campanera i de Ramon Montserrat i Espiña. Es poden trobar a la Papereria Montserrat, carrer de l’Hospital número 20, de l’Arboç. El preu de venda al públic és de 12€ i de 10€ per als socis de l’Arboç Acthiva’t. Aquesta iniciativa que pretén divulgar el nostre passat i posar-ho al abast de tothom, ha tingut una gran acceptació per part dels vilatans i vilatanes.

Caràtula del vídeo i del DVD presentats.

Festa Major 2005.

Exposició fotogràfica “Julià Suau i Figueras: Testimonis gràfics de l’Arboç (1964-1974)” Els reporters gràfics rurals, altrament dits en clau d’ironia corresponsals autònoms de la BBC (Bodes, Batejos i Comunions), van fer una gran tasca en aquells anys en els quals tenir una màquina de fer fotos no era a l’abast de tothom. Els “retratistes” com el Julià han permès conservar el testimoni de molts moments de la vida social, festiva, folklòrica d’aquí i alhora donar fe de la transformació urbanística de la nostra vila.

Des de l’Arboç Acthiva’t es va iniciar aquesta tanda d’exposicions fotogràfiques retrospectives ara fa dos anys amb les instantànies de Ramir Guasch i Figueras i seguí l’any passat amb la col·lecció de Josep Torrents i Porta.

Enguany és part de l’immens arxiu fotogràfic de l’arbocenc Julià Suau i Figueras que surt a la llum per a refrescar la memòria dels qui han viscut la dècada triada per a ser exposada (1964-1974) i alhora despertar la curiositat dels qui, encara no havien viscut.

Ha estat una tasca llarga i laboriosa seleccionar els clixés que finalment es destinarien a l’exposició perquè en tants anys d’exercici de fotògraf, el Julià Suau i la seva camera -amb aquella mena de petita antena parabòlica de color d’argent que hi duia acoblada-, ha estat present en pràcticament tots els esdeveniments públics de l’Arboç.

Programa de l’exposició fotogràfica.

Treballador de la Caldereria Arbosense, el Julià va fer de la fotografia una professió complementaria per a reforçar l’economia domèstica de la seva família nombrosa.

Aprofitant el permís de pas que tothom atorgava a la figura del fotògraf talment com si es tractes d’un servei d’emergència, tant aviat el veies emparrat d’alt d’una escala de tisora en plena carretillada, que dalt del balcó millor situat de la plaça, que al bell mig de l’Altar Major.

L’angle de visió d’un fotògraf no té fronteres.

Casteller de pro i fidel integrant dels Minyons, bona part del valor documental de la seva obra rau en fotos de personatges entranyables que han passat per aquesta entitat. Com sempre, el pas del temps ha revaloritzat aquelles escenes que l’objectiu del Julià va anar recollint, durant molts anys, amb la constància d’una formiga en temps d’estiu.

Rectificació: Al número 16 de juliol-agost 2005, dintre de l’apartat de l’Arboç Acthiva’t, al peu de foto de la informació referida a la I Trobada de Motos Antigues figurava incorrectament el nom de l’autor. El correcte era Josep Maria Tosas i Rius.

6

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

l’ajuntament informa Ajuntament de l’Arboç

El ple aprova el projecte reformat per a la construcció de la piscina coberta muTal i com estava previst, el dia 3 de setembre Carles nicipal i el concurs per a la contractació Carles Ribé ja és alcalde de l’Arboç

Ribé, d’ERC, va prendre possessió del càrrec d’alcalde per als dos propers anys de legislatura a l’Ajuntament de l’Arboç.

El fins ara alcalde, Joan Plana, havia renunciat quatre dies abans al seu càrrec com a alcalde per cedir el seu lloc a en Carles Ribé, tal com establia el pacte de govern al que havien arribat els dos grups municipals a l’iniciar la legislatura. El procés s’ha fet amb total normalitat, democràcia i responsabilitat i tant ERC com CiU han afirmat que es tracta “de l’arribada a l’equador d’un projecte comú de govern, un projecte que continua com fins ara, amb molta feina a fer”.

Ara Joan Plana ha passat a ser regidor d’Esports, Serveis Públics, Jardins, Indústria i Medi Ambient. Per la seva banda, Carles Ribé porta Comunicació i Seguretat Ciutadana i presideix el consistori, és a dir, és alcalde.

El passat 15 de setembre el ple va aprovar definitivament el projecte reformat de la piscina, adaptat als requisits del Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya. La piscina de l’Arboç està inclosa en aquest pla, la qual cosa li permetrà obtenir subvencions de la Generalitat per al seu finançament.

En el mateix ple, també es va aprovar una nova convocatòria per a la contractació de la construcció d’aquest equipament esportiu, amb un pressupost d’execució de 2.004.998 euros.

D’aquesta manera l’equip de govern, en consonància amb l’interès públic que aquesta actuació suposa per la vila, ha volgut resoldre amb rapidesa els problemes que havien portat a la paralització de les obres, ja que considera “que el més important és que els arbocencs gaudeixin de la piscina el més aviat possible”. En breu es licitaran les obres per tal de prosseguir amb l’execució del projecte.

L’equip de govern lluita contra el “barraquisme” Primer pla de l’alcalde sortint, Joan Plana, i de l’alcalde entrant, Carles Ribé.

(Foto: Ajuntament)

En aquest mateix ple municipal també es va aprovar la suspensió de llicències per a construccions auxiliars al sòl no urbanitzable, ja que aquestes han augmentat en els últims anys de manera descontrolada. Són petites construccions auxiliars que a la llarga es converteixen en barraques que no s’ajusten a les normes subsidiàries.

De moment l’Ajuntament aplica la suspensió d’aquestes llicències durant un any, ja que actualment està realitzant la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana.

Àmplia oferta formativa per a tothom A l’acte hi fou present en Josep Lluís Carod Rovira i molt de públic arbocenc.

(Foto: Ajuntament)

Un any més, l’Ajuntament ja ha iniciat diferents cursos i activitats per a tota la població que conformen una àmplia oferta formativa per a aquest curs 2005-2006.

Concretament, s’ofereixen cursos de català, per aprendre a parlar i escriure, dibuix i pintura per a adults, manualitats per a adults i nens, punt de mitja, patchwork i brodat amb cintes, l’aula d’adults, gimnàstica per a gent gran, iniciació i perfeccionament de patinatge per a nens i estimulació de la memòria per a la gent gran. Per a més informació i inscripcions us podeu dirigir a la Casa de Cultura.

Al final de l’acte es va fer un brindis amb tots els assistents. (Foto: Ajuntament)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

7

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2005 Informació recollida per Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org

Juliol 2005 Dia 16. · Inici del taller de teatre infantil: taller experimental. De les 10 a l’una del migdia, al local Arbosense. Projecte d’Ecologia Infantil “Convivint amb la diferència”. · Finalitza la 2a Setmana del Comerç, celebrada a diferents punts de l’Arboç, amb Parc infantil. Organitzada per l’UCL’A (Unió de comerciants de l’Arboç). · Es celebren els sopars d’estiu als carrers: de l’Hospital, Francesc Macià i Muralla.

Dia 17. · Actuació dels Minyons de l’Arboç, al migdia, a la plaça Pau Casals dels Monjos, en el marc de la Festa Major.

Hi basteixen dos castells de set (T/6, id3/7, 3/7, 4/7; iP/5). · L’arbocenc Joan Vallès i Figueras, històric casteller dels Minyons de l’Arboç, és el convidat a l’entrevista del programa de castells “Quart de nou” que s’emet al vespre al Canal 33.

Dia 22. · La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Arboç, Núria Giró i Escarrà, va ser l’encarregada de col·locar l’última llamborda de la segona fase de les obres de conversió en illa de vianants del carrer Major. · Sortida dels Gegants de l’Arboç, a Creixell, per a participar als actes de la Festa Major d’aquella població.

Dia 23. · Taller de teatre infantil: taller experimental. De les 10 a l’una del migdia, al local Arbosense. Projecte d’Ecologia Infantil “Convivint amb la diferència”. · Es celebren els sopars d’estiu als carrers: Av. Abat Freixas, Av. Sant Jordi, Av. Tarragona, Major i Víctor Mallol.

Dia 24. · L’arbocenca Roser Torras i Morató forma part de l’equip que va dissenyar el menú servit al Sopar de Festa Major de la Mercè 2005, a Barcelona.

8

Dia 30. · Taller de teatre infantil: taller experimental. De les 10 a l’una del migdia, al local Arbosense. Projecte d’Ecologia Infantil “Convivint amb la diferència”. · El grup arbocenc Skatacrak actua, a les 11 del vespre, a l’Esplanada dels Garrofers de Bonastre, dintre dels actes del NAB-05 (Nit Alternativa de Bonastre). · Es celebra el sopar d’estiu al carrer de la Sínia. · A 2/4 d’11 de la nit a la plaça de la Puntaire, actuació de l’Associació Folklòrica Sant Sebastià de Fabara juntament amb l’Esbart Sant Julià de l’Arboç.

Dia 31. · A l’una del migdia, els Minyons de l’Arboç fan una exhibició castellera a Castellet, dintre dels actes de la Festa Major. · Actuació dels Gegants de l’Arboç a Cubelles.

Dia 20. · Contacontes, a les 10 de la nit, a la plaça Mossèn Gaietà Viaplana, Contes Bíblics, per Mossèn Ricard Cabré i Roigé. Organitza l’Arboç Acthiva’t.

Dia 21. · A les 8 de la tarda, al local Arbosense, acte públic, obert a tothom, per a fer balanç dels dos anys de govern municipal a l’Arboç i els projectes per als dos propers. Organitzat per CiU i ERC.

Roquer i Hugué. Organitza l’Arboç Acthiva’t.

Agost 2005

Equip dissenyador del menú. (Foto: S. Giró)

Dia 27. · Contacontes. A les 10 de la nit, a la plaça del Pou, Petit homenatge a mossèn Cinto Verdaguer”, per Josep

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Dia 6. · L’Esbart Sant Julià de l’Arboç actua a Móra d’Ebre amb el seu espectacle “Arrels noves de la Mediterrània”. · El Ball de Bastons de l’Arboç participa, els dies 6 i 7, a l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, a la ciutat neerlandesa de Haarlem.

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2005 Dia 13. · Actuació dels Minyons de l’Arboç a Masllorenç a la diada de la Festa Major (idT/6, T/6, 3/7, 2id4/7 i 3P/4).

Dia 20. · Actuació dels Minyons de l’Arboç a Barcelona, a la Plaça Rius i Taulet, diada de completes amb els castellers de la Vila de Gràcia.

Dia 14. · Actuació dels Minyons de l’Arboç a la Festa Major dels Pallaresos. T/6, id4/7, 3/7, id4/7, 4/6 i 3P/4.

· A dos quarts de deu del vespre, es celebra, al pati del Centre, un sopar d’exdiables infantils per a commemorar el seu 25è aniversari.

Dia 15. · El Garot de l’Arboç actua a la cercavila de la Festa Major de Bellvei.

Dia 16. · L’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès organitza per primera vegada un Campus d’Estiu, que es realitza a l’Arboç del 16 al 26 d’agost. L’objectiu del Campus és oferir la possibilitat, tant als alumnes de l’escola com els que no ho són, d’iniciar-se en nous instruments, d’aprofundir en el propi, rebre altres coneixements musicals i de participar en tallers de construcció d’inxes, de dansa o de nous llenguatges musicals.

Dia 19. · Els Minyons de l’Arboç actuen a Albinyana, dintre dels actes de la Festa Major.

Dia 21. · A les 6 de la tarda Trobada de diables infantils, amb les colles de Vilanova i la Geltrú, Torredembarra, Sitges, El Vendrell, Llorenç del Penedès i l’Arboç. · Trobada de Jocs de rol, a l’Arbosense.

Dies 26 a 31. · Festa Major de l’Arboç. Una de les més típiques de Catalunya . · Els Minyons de l’Arboç s’acosten al seu sostre històric en completar el primer quatre de set amb agulla arbocenc des de la revifalla (P/5, 3/7, 4/7a, 4/7, i V/5). · S’inaugura el nou local, al carrer dels Horts número 24, de la Penya Barcelonista Salvador Sadurní de l’Arboç. · Presentació del nou capgrós del seguici festiu de l’Arboç que representa al exdiable Joan Pié i Martí. · Les Confraries de Setmana Santa de l’Arboç recuperen, després de quatre anys sense fer-se, la Tómbola Parroquial.

Dia 29. · A 2/4 de 9 del vespre, a l’Auditori, projecció del documental “Ayahuasca”, a càrrec de Jesús Becerril i Albornà.

Joves arbosencs afeccionats als jocs de rol.

(Foto: P. Nogueira)

· Al Polisportiu Municipal d’Albinyana, actuació del grup musical arbocenc Skatacrak.

Dia 22. · A la població del Vendrell, es renova la Junta Directiva de l’Assemblea General de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Com a vocal surt l’arbocenca Marta Mestre i Montserrat.

· José F.A. de setanta dos anys i veí de Barcelona, perd la vida en un accident de trànsit registrat a l’N-340 a l’alçada del terme municipal de l’Arboç.

Dia 25. · A les 8 de la tarda, a l’Auditori municipal, presentació de l’Anuari dels Minyons de l’Arboç 2004, de 120 pàgines a tot color, a càrrec del seu consell de redacció.

Dia 31. · De 2/4 de 7 de la tarda a 2/4 de 10 del vespre, a l’Auditori, la unitat mòbil de Banc de Sang de Tarragona recull donacions de sang de voluntaris.

Setembre 2005 Dia 3. · El republicà Carles Ribé i Soler (ERC) relleva Joan Plana i Pons a l’alcaldia de l’Arboç, fruit del pacte de govern signat l’estiu del 2003 amb Convergència i Unió (CiU). · El Calafell és proclama campió del II Trofeu Memorial Amador Rodríguez de l’Arboç.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

9

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2005 Dia 5. · Comencen els cursos del Taller d’arts plàstiques. El de dibuix i pintura per a adults és impartit per Joan Tuset i Suau i el de Manualitats per a adults i nens, per Dolores Sánchez i Hernández. Aquest cursos estan subvencionats per l’Ajuntament de l’Arboç.

Dia 9 · A les vuit del vespre, a l’Auditori municipal de Can Rossell inauguració de l’exposició: “L’art del Diorama. Com es fa un pessebre” de Joan Condal.

Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç. Oberta fins al 25 de setembre. · L’Esbart Dansaire Sant Julià de l’Arboç actua a Calafell, dintre dels actes d’estiu que organitza el Patronat de Turisme, a partir de les 10 de la nit oferint, de manera gratuïta, l’espectacle “Arrels noves de la Mediterrània”.

Dia 10. · A les deu de la nit, a la plaça de la Puntaire, dintre dels actes de la Diada Nacional de Catalunya, havaneres amb el grup B. Marinada. Degustació de coca i rom cremat. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç. · A les 7 de la tarda, al Camp Municipal d’Esports de l’Arboç, presentació dels equips de futbol de l’Arboç temporada 2005-2006. Exhibició folklòrica dels grups infantils dels Bastons i dels Gegantons i Nans de l’Arboç. · Actuació de l’Esbart Sant Julià de

10

l’Arboç a la població d’Albesa (la Noguera).

Dia 11. · A l’una del migdia, a la plaça de la Vila, Sardanes amb la Cobla Municipal de Lleida. · A les 8 de la tarda, al Pavelló Municipal, concert de Maria del Mar Bonet.

Aventura. · La Policia Local de l’Arboç va detenir a A.H.R., de 27 anys, per un cas de violència domèstica desprès que la seva dona posés denúncia per una agressió física i psíquica. També es va detenir a F.S.G., de 39 anys, per un motiu de drogues, se li van requisar 17,27 grams de cocaïna i 3.400€ en bitllets fraccionaris i se li va immobilitzar un vehicle de gamma alta.

Dia 18. · Actuació dels Minyons de l’Arboç a Cerdanyola del Vallès (3/7, id4/7,T/6, 4/7a, V/5).

M. del Mar Bonet. (Foto: J. Auví)

· Actuació de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell) i a Torregrossa (Les Garrigues).

Dia 12. · Comencen els cursos d’Aula d’Adults, curs anual d’iniciació a la lectura i escriptura, d’accés als cicles formatius de Grau mitjà, de preparació per aconseguir el graduat d’Educació Secundària (IES) i d’iniciació al castellà oral i escrit per a nouvinguts. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

Dia 16. · Els Minyons de l’Arboç actuen a Port

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Dia 23. · Actuació de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç a Reus, juntament amb l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc.

Dia 25. · Diumenge al vespre (dia 25) i la matinada del dilluns (dia 26) plou amb molta força a la comarca del Baix Penedès, en una tempesta que va anar acompanyada d’un aparell elèctric impressionant. A l’Arboç van caure 71 litres. · Els Minyons de l’Arboç actuen al barri del Padró de Cornellà (3/7, i4/7d, T/6, id4/7, P/5). · Sortida del grup de caminants de l’Arboç a Lurdes de Castellet (amb cotxe fins a Cal Bladet). Dificultat: fàcil.

parròquia Cal treure barreres Ricard Cabré Roigé, Rector de la Parròquia de l’Arboç

Hem de lamentar una vegada més la insensibilitat del nostre món. Cada dia abunden més les notícies de pateres enfonsades, de cadàvers surant sobre l’aigua aspra i salada, de barreres traspassades per la força i d’africans que hi deixen la pell. Sabem que són germans i que tenen tant dret a viure com nosaltres i que si es llencen a l’amarga aventura no és precisament per afany d’aventura. Són la fam i la guerra els monstres que els empaiten.

Solució? Reforçar les barreres, fer més altes les muralles, augmentar els obstacles, posar més policia... Cap d’aquests remeis els resoldrà el problema de la fam. Seguiran morint en l’intent de saltar la fossa.

Mentre nosaltres visquem bé, què hi fa que milions de persones morin de misèria i d’inanició? Mentre a nosaltres no ens falti res, no ens preocupa gaire que a d’altres els falti tot. És certament vergonyosa la indiferència i l’apatia dels països rics. Si ells són pobres és perquè les seves terres no rendeixen per falta d’abonaments, és perquè els seus productes troben les portes tancades en el mercat internacional. No ens fan falta per a res els seus productes, que se’ls confitin, nosaltres ja tenim de tot.

Abans els compràvem sucre, arròs,... ara ens en sobra; els compràvem fruita i blat, ara tenim de tot. Els nostres camps produeixen prou com per alimentar mig món. Per altra banda som nosaltres qui posem els preus, i si cal l’Estat subvenciona els productes que tenen poca sortida. Els preus que nosaltres els oferim no compensen l’esforç que suposa per a ells cultivar la terra.

No tenen indústria. Amb el sou d’un o dos euros diaris, ja em direu quins estris poden adquirir! Quan vaig ser a Nicaràgua, les rates i les belleroles campaven pels seus dominis.

L’any 1990 els països rics es van comprometre a donar el 0’7 % del seu Producte Interior Brut (PIB). Són molt pocs els països que compleixen el compromís. La major part dels països no arriben ni a la meitat. Tenim diners per a tot, per a festes, per a ostentació. No ens arriben per a poder auxiliar els germans que estan morint materialment de fam. Algú va proposar de donar l’1 %. Els va semblar exagerat. Era massa: potser s’empatxarien.

Donem-los el 0’7. Però fins i tot aquesta xifra, miseriosa a tot dir, resulta exagerada per als països que es poden permetre tota mena de luxe i de disbauxa. Tenim diners per a tot, menys per als parents llunyans que per no tenir no tenen ni aigua potable per apagar la set. Malalties que es podrien curar amb pocs diners fan estralls entre ells.

Els metges sense fronteres prou se’n queixen. És molt trist veure morir persones per manca de medicaments que nosaltres acumulem sense adonar-nos-en.

L’any 2000 els països rics es van reunir de nou i van elaborar un projecte novençà i positiu: per a l’any 2015 caldria haver resolt el problema de la fam.

Som al 2005 i estem igual que abans del mil·leni. Es parla de 18 països que han empitjorat la seva situació general.

Al pas que anem l’any 2015 hauran mort de fam milions de persones i continuaran morint per la indolència dels països desenvolupats. Desenvolupats, en què? No pas en seny ni en sentit de fraternitat. Si ells estan subdesenvolupats materialment, nosaltres ho estem espiritualment. No sé quin subdesenvolupament és pitjor. Aquest ens fa menys persones. Ens situa al nivell de la jungla: qui més pot, més guanya i el qui no, es queda a terra.

Els béns d’aquest món són per a tothom: la doctrina social de l’Església ens ho diu per activa i per passiva. No és just que en una mateixa taula hi hagi plats plens a vessar i plats buits del tot. És una situació que clama al cel.

I el més trist és que nosaltres ens quedem tan tranquils com si no passés res, com si no tinguéssim res a veure amb la misèria dels empobrits.

Una dels centenars de pateres que arriben a la costa espanyola amb immigrants africans. (Foto: revista “Mundo Negro”, núm. 499, setembre 2005, pàg. 11)

No són dades inventades ni elucubracions sentimentals: és l’ONU l’organisme internacional que ens diu que cada dia moren 30.000 nens per causes evitables, com malalties que tindrien remei si s’apliquessin els mitjans. I que hi ha 2.500 milions de persones que sobreviuen amb menys de dos euros al dia. El periòdic “TU” de l’HOAC (Hermandad Obrera de Acción Catòlica) en el seu últim número diu textualment: “La qüestió central està en que les 500 persones més riques del planeta acumulen tants diners com els 416 milions de persones més pobres”. 840 milions de persones passen fam de veritat en el món. Si les estadístiques no ens convencen, tampoc no ens convencerà el crit esgarrifós que ens arriba del Sud .

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

11

la veu del lector

I si provem el tir amb arc?

les puntuacions per veure qui pagarà la cervesa que ens prendrem tot acabat? Bé, doncs això seria un recorregut de bosc.

J. Pérez i Carrilo (Monitor de tir amb arc)

D’ençà que l’home primitiu va descobrir la manera d’impulsar una fletxa punxeguda mitjançant quelcom tant senzill com una branca flexible i un tendó d’animal, el tir amb arc no ha parat d’evolucionar.

Però no parlarem pas de la caça ni del tir olímpic, sinó més aviat, de la vessant lúdica d’aquest esport. Per exemple, no us agradaria caminar pel bosc o la muntanya amb una bona colla d’amics i, de tant en tant, aturar-vos, tirar unes fletxes a unes dianes en forma d’animal (porc senglar, cérvol, ós...), i com no, anotar

Projecte Kinshasa Parròquia de l’Arboç

La Parròquia de l’Arboç vol informar que el passat dia 9 d’octubre dintre dels actes realitzats a la nostra vila amb motiu de la celebració de la “18a Diada de la Puntaire de Catalunya”, es van sortejar dues paneres i un lot a benefici del projecte “Foyer Elikya” (Llar d’Esperança) de Kinshasa (Congo).

Ens hem compromès a construir una

Tirada medieval. Club Tir Bages. (Foto: J. Pérez)

llar per a nens i nenes abandonats i que sense ajuda no podran sobreviure.

Alguns dels voluntaris al costat de les paneres.

(Foto: J. Auví)

Tampoc estaria gens malament trobar-se i practicar la tècnica un diumenge al matí, mentre ens relaxem amb els nostres amics i oblidem per una estona els problemes de la vida diària. No mancarien aquí les petites brometes quan no tenim la punteria gaire encertada, (uns més que d’altres), però això sí, sempre de “bon rotllo”. Potser fins i tot ens animaríem a fer una tirada competitiva.

No oblideu però, que això sempre es faria en un club de tir amb instal· lacions i personal preparats.

Si no us convenç cap d’aquestes opcions, que tal disfressar-se d’arquer/a medieval i reviure les gestes dels nostres avantpassats o bé emular en Kevin Costner a Robin Hood, el príncep dels lladres?

Interessant, oi?

Tot ens constarà 32.000€, que farem arribar directament i sense intermediaris a Kinshasa.

Els primer pas ja l’hem fet! Ha estat aquesta rifa. Farem moltes coses més, pel que demanem la col· laboració de tota la nostra vila. Tots som convidats a participar-hi i així ho farem possible.

Agraïm l’ajuda dels botiguers de l’Arboç que han aportat els productes per a fer les paneres i a tots els voluntaris i voluntàries que hi han col· laborat.

Entre tots ho aconseguirem!

opinió El racó de l’ermità Francisco José Adillón i Bausells

El metge et mirà i va dir-te que tenies una malaltia crònica. Per a tu, el món va deixar d’existir i es limità al teu petit món. De camí cap a casa el primer que vas pensar va ser on havies fallat, què t’havia passat. I com no, vares mirar al cel, i, el més fàcil del món, preguntares a Déu el perquè de

12

la teva malaltia.

Passaren els dies, i tu seguies preguntant-te què t’havia passat. Inconscientment vares demanar un miracle. El vas demanar a un ésser que tu tenies arraconat i deixat de cantó perquè no et convenia que sabés de tu i dels teus patiments. El vas arraconar perquè tu creies que el món era injust, era fals, no hi havia més que humanitat, i tots érem un xoc d’àtoms moguts per l’atzar de

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

la natura. I et vas torna incrèdul, no volies saber res. I el vas abandonar.

El vas condemnar a viure al teu cel i vas amenaçar que a tu mai no t’havia de passar res.

I de ben segur que Ell t’ajuda. No demanis un miracle guaridor. El miracle és que tu creguis amb les obres. El miracle és que tu t’estimis tal i com ets. El miracle és que tu t’acceptis tal i com ets. El miracle seria que tu creguis cegament amb Déu.

opinió I no et vas adonar que la malaltia crònica, podia ser amiga teva. Com? Doncs, fent-la familiar. És a dir, convertint el dolor en qüestió quotidiana. Sàpiguen que tu no estàs limitat/tada. Que tu tens una petita disfunció que t’obliga a ser un xic diferent dels demés. Però, amic/ga meu/va, tens una cosa al teu favor: has d’aprendre a viure amb la teva malaltia, a acceptar la naturalesa del teu cos, a creure amb el devenir diari i a viure el dia a dia que Ell ens té marcats a tots.

No és qüestió del que de sobte et facis creient acèrrim, no! Es tracta que visquis la vida amb alegria, ja que t’has oblidat de riure. Es tracta que obris el teu cor i el teu esperit i donis les gràcies. I no demanis res més. Mira al cel

com si els estels tinguessin les respostes a les teves procuracions. Mira com l’amic, el germà, el familiar està al teu costat i pateix igual o més que tu. Mira la vida i veuràs que és bella, que val la pena lluitar per tu i pels que tens al teu costat, els que estimes. Éssers que estimes i sents amb els batecs del teu cor. No t’ho puc dir més clar, però si més fort, viu la vida!.

bar a bar Sant Jordi II, bis.

Salvador Monserrat Espiña

Doncs mira que bé, un bar nou de trinca en una zona deixada de la mà de Déu en assumptes barístics, en altres aspectes no ho sé... Doncs sí, encarat al Papiol i en aquesta més o menys nova plaça anomenada... Coi, no té nom, o almenys no ho posa enlloc... Bé, al carrer Masdovelles, doncs (qui no ho sàpiga, que ho busqui), el Rufino hi ha instal·lat el nou Sant Jordi, certificant la defunció de l’antic, del qual ja vaig comentar-ne alguna cosa en un número passat.

El local no és gaire gran però té terrassa “mangada” al pàrquing de cotxes del davant —en concret, n’ocupa tres places. Enrajolat amb rajoles de tres o quatre estils diferents, fins i tot oposats, tot plegat té una estranya harmonia que no sé com explicar, però se m’acut un nou terme quan provo les curioses banquetes de la barra: rufinades.

Canyes a dojo i a bon preu van fent la seva particular processó fins a l’altar del meu paladar (carai, quin rodolí que m’ha sortit!); i les tapes, calentones a cop de microones, no fallen a la cita, presentades en uns petits atuells d’allò més variopintos i curiosos —més rufinades, vaja—, i d’una qualitat diguem-ne que estàndard.

Amb la processó ja fa estona començada arriba l’hora de visitar els “tigres”. I com que aquest cop puc comptar amb companyia femenina en aquesta expedició —Ep! Aquests pensaments! No us n’aneu de la bola, eh? A prendre canyes i prou!— hauré de comprovar jo la totalitat dels “pixaderos”. Nets i polits com escau en un bar nou, és clar... i més rufinades: un plat de dutxa amb el sabó i fins i tot esponja al WC de les noies! Aquest paio és un cachondo, sí senyor!

El personal és internacional, com passa cada cop més arreu de les nostres contrades, vaja: tres d’autòctons, tres de romanesos, dos de marroquins i un de xilè. Prendré la darrera canya; el Rufino em pregunta què vull per tapa. Hm... diré una salvadorada: “Vull una gominola en forma de cuc ensucrat”, li dic. I és que la canalla també hi va, al bar, per comprar gominoles d’un aparador que té al final de la barra. No és un mal “antro”, l’annexionaré al meu recorregut ocasional de bars alternatius. Apa, doncs —avui no és mandra el que tinc, però sí força pressa i l’articlet ha acabat sortint un pèl escanyolit—; fins a la propera visita, que ja l’estic perpetrant!

Façana del nou bar Sant Jordi II. (Foto: A. Vilanova)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

13

plens municipals

Ple núm. 7/05, ordinari (26 de maig de 2005) Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

A les 20.00 h i reunit el Ple a la sala de sessions de l’Ajuntament de l’Arboç, l’alcalde Sr. Joan Plana (CiU), declara oberta la sessió. Hi assisteixen el secretari interventor Sr. Alfonso Suárez; els regidors Sr. Josep M. Jané, Joe, Sr. Joan Serres i Sra. Mercè Calaf, de CiU; els Srs. Joan Malla, Joan Sans, José Raja i Joan Manuel Jurado, del PSC; i el Sr. Carles Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC. La Sra. Marta Mestre, de CiU, excusa la seva absència. Un cop oberta la sessió, es comença a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 06/05 de la sessió extraordinària de data 19 de maig de 2005.

El senyor alcalde, fent referència l’acta 06/05 de la sessió extraordinària del 19 de maig de 2005, manifesta que no hi ha hagut temps de preparar-la i fer-la arribar als regidors amb prou antelació perquè la poguessin estudiar. S’ajorna l’aprovació d’aquest punt fins al proper ple.

2. Despatx d’ofici d’informació dels decrets de l’alcaldia dictats fins al dia 19/05/2005.

El Sr. Alcalde dóna compte dels decrets de l’Alcaldia dictats fins al 19 de maig del 2005, que van del número 203/2005 al 349/2005, i que han estat a disposició dels regidors, per poder-los consultar, des de la convocatòria fins a la celebració de la sessió del ple. El Ple se’n dóna per assabentat.

3. Moció: 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament (expedient núm. 344/05).

Moció presentada conjuntament pel partits que integren el consistori municipal —CiU, ERC i PSC— per demanar establir mesures especials en els conflictes armats per protegir les dones i les nenes de totes les formes de violència per causa del seu gènere, particularment de la violació i altres formes d’abusos sexuals, i treballar perquè la societat prengui consciència de les greus conseqüències socials, econòmiques i culturals dels conflictes armats i dels seus efectes particulars sobre la població femenina. Sotmesa la moció a votació, s’aprova per unanimitat.

14

4. Modificació de crèdit 02/05 (expedient núm. 340/05).

Es demana un crèdit al banc BCL per poder finançar el Pla General i una part del cost del projecte de participació ciutadana, crèdit que es preveu liquidar amb les subvencions que s’espera rebre per tal de dur a terme aquests mateixos projectes. El resultat de la votació és el següent: vots a favor, 4 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4(PSC).

5. Pla Local de Joventut 2005-2007.

Ratificar la sol·licitud de subvenció per al projecte d’anàlisi de la realitat juvenil (expedient núm. 865/04).

(Aquest punt i els següents 6, 7 i 8 es tracten conjuntament.)

Un cop aprovat el Pla Local de Joventut 2005 – 2007 (veg. TIP 15, ple 3, punt 4) i després d’haver-s’hi introduït modificacions en la descripció dels projectes i en les partides pressupostàries, se’n demana la ratificació final pel Ple. També es proposa aprovar la sol· licitud de subvenció per al finançament del projecte ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL. La subvenció demanada es del 70% del pressupost de l’actuació.

Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

6. Pla Local de Joventut 2005-2007.

Ratificació de la sol·licitud de subvenció per al projecte de creació del Consell Municipal de Joves (expedient núm. 865/04).

Aprovar la sol·licitud de subvenció per al finançament del projecte CREACIÓ DEL CONSELL MUNICIPAL DE JOVES. La subvenció demanada és del 100% del pressupost de l’actuació. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

7. Pla Local de Joventut 2005-2007.

Ratificació de la sol·licitud de subvenció per al projecte Jove Baix Penedès (expedient núm. 865/04).

Aprovar la sol·licitud de subvenció per al finançament del projecte JOVE BAIX PENEDÈS. La subvenció demanada es del 70% del pressupost de l’actuació. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

8. Pla Local de Joventut 2005-2007.

Ratificació de la sol·licitud de subvenció per al projecte d’adquisició de béns immobles (compra de Cal Freixas) (expedient núm. 865/04).

Aprovar la sol·licitud de subvenció per al finançament del projecte de compra de la casa coneguda com a CAL FREIXAS, futur hotel d’entitats, per 450.759 euros. La subvenció demanada és del 50% del pressupost de l’actuació. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

9. Aprovació inicial del projecte d’urbanització dels espais lliures situats entre el sector Mestral i l’av. Mossèn Cinto Verdaguer. Aparcament zona estació (expedient núm. 343/05).

Projecte de fer una zona d’aparcament vora l’estació de trens. D’una banda, s’aprova l’expropiació forçosa dels terrenys privats ubicats entre el sector Mestral (camp de futbol) i l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer que, juntament amb els que són de l’Ajuntament, es destinaran a crear-hi un espai d’utilitat pública (un aparcament). D’altra banda, s’aprova el projecte de l’obra fet per Estudi Hèlix SL, a petició de l’Ajuntament, que preveu un cost de 69.596 euros (expropiació a part). S’aprova la proposta de manera inicial i, si no hi ha al·legacions en un període de 30 dies, quedarà aprovada de manera definitiva.

El Sr. Malla diu, en l’explicació de vot del grup socialista, que estan d’acord amb el projecte però no amb el procediment “d’amenaçar” un propietari amb l’expropiació sense una negociació prèvia, i troba que podia haver-se fet una taxació de manera independent. El resultat de la votació és el següent: vots a favor, 4 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 4(PSC).

Aprovació inicial del projecte per a la construcció d’un aparcament a l’estació de trens; es preveu un cost de quasi 70.000 € 10. Rectificació d’errades en diferents documents de l’aprovació del

plens municipals PEGI Saint Gobain Cristaleria SA (expedient núm. 181/98).

Rectificació d’unes dates errònies en els documents referents al Pla Especial de Gran Indústria que va ser aprovat per Ple (veg. TIP 15, ple 2, punt 3). Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

de crèdit que no se sap com es farà, ni si l’aprovaran. El resultat de la votació és el següent: vots a favor, 4 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4(PSC).

12. Precs i preguntes. En destaquem les següents:

“l’alcalde incompleix la Constitució” no hi ha la foto del rei en la sala de plens “es posa en dubte la legalitat dels plens”

11. Licitació de les obres del projecte de construcció de la Biblioteca Municipal (expedient núm. 336/05).

Tot i que aquest punt ja s’havia aprovat en el ple passat (veg. TIP 16, ple 6, punt 5), a causa de la polèmica que hi va haver el Sr. Alcalde proposa tornar a tractar la qüestió incloent-lo en aquest ple per la via urgent. S’aprova amb els vots desfavorables dels socialistes.

Surten a licitació les obres de construcció de la Biblioteca Municipal. Es proposa aprovar l’expedient de contractació per concurs de les obres de construcció de la Biblioteca Municipal.

El pressupost de contractació és de 1.227.484 euros. En les intervencions es va qüestionar el sistema de licitació de les obres, el Sr. Sans va preguntar si es faria “igual que en el cas de la piscina”, on no hi va haver una valoració de puntuació atès que només s’hi va presentar un sol candidat, com van al·legar en el seu moment l’equip de govern. En aquesta ocasió l’Alcalde proposa –proposta que rep el vist i plau dels regidors- demanar a la Diputació que l’assessori a l’hora de valorar les diferents empreses que vulguin optar a la construcció de la biblioteca. El Sr. Malla explica el vot en contra del seu grup: aclareix que estan d’acord a tenir el projecte però no han tingut temps d’estudiar-lo i hi veuen qüestions poc clares: queda compromès el pressupost del 2006 i condicionat a una operació

El Sr. Sans pregunta al Sr. Alcalde si sap que incompleix la Constitució pel fet que a la sala de plens ja fa un any i mig que no hi ha la foto del Rei Joan Carles I, la qual cosa podria posar entredit la legalitat dels plens que s’hi han fet.

El Sr. Alcalde li diu que va desaparèixer i que farà el possible per restituir-lo.

El Sr. Malla manifesta que la font de la Rambla no para de rajar. Se li respon que l’empresa SOREA es farà càrrec de la reparació i a més revisarà totes les fonts del municipi.

El Sr. Sans pregunta si hi ha hagut cap resposta de CIMALSA a les al· legacions fetes per la Junta de Govern Local de l’Arboç el dia 21 d’abril de 2005. El Sr. Alcalde li dóna una còpia de la resposta rebuda, en la qual CIMALSA diu que vol mantenir més mecanismes de diàleg i col·laboració amb els ajuntaments implicats en el procés de configuració de la nova proposta i que, un cop disposi d’un primer disseny de la plataforma, començarà una roda de contactes amb els municipis per poder rebre les seves valoracions i propostes.

El Sr. Sans pregunta per què no es retransmeten els plens per l’emissora de ràdio municipal. El senyor alcalde li explica que una decisió com aquesta l’haurien de prendre entre tots els regidors. A nivell personal, l’alcalde declara que pensa que la retransmissió podria desvirtuar els plens ja que, segons li consta que passa en altres poblacions,

les intervencions que els polítics fan als plens són pures interpretacions de cara als oients de la ràdio i no dirigides cap als regidors, en altres paraules, van a fer teatre. Afegeix també que “s’ha d’evitar ser un focus de propaganda política” tot i que “això no vol dir que no hi pugui haver explicacions, debat dels grups municipals”. El Sr. Alcalde explica també que caldria establir mecanismes que garantissin la independència de l’emissora perquè no es pugui interpretar que està al servei del partit que en aquell moment governa a l’Ajuntament. Reconeix que això el fa actuar amb una cautela potser excessiva: “d’una banda s’està fent bé, però de l’altra s’està impedint que el debat polític pugui arribar a la gent a través de la ràdio”. Afegeix “S’hauria de parlar i acordar un sistema entre tots els regidors” per establir clarament el límit entre fer un ús partidista o sectari del mitjà i fer-ne un ús on prevalgui l’interès públic i el dret a una informació política plural; els regidors de l’oposició no van fer cap comentari al respecte.

En acabar el ple el Sr. Malla intervé per explicar que se sent enganyat per la manera com s’ha introduït el punt sobre la licitació de la biblioteca (punt 11). Diu que per telèfon l’alcalde li va explicar els motius per incloure aquest punt en el ple però que a l’hora de la veritat fa una altra cosa. El Sr. Malla considera que l’alcalde és “un mentider no apte per al càrrec” i reclama “que plegui ja”

Joan Sans (PSC)

Ple núm. 8/05, extraordinari (30 de juny de 2005) Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

A les 20.00 h i reunits en la sala de sessions de l’Ajuntament de l’Arboç, l’alcalde, Sr. Joan Plana (CiU), declara oberta la sessió. Hi assisteixen el secretari interventor, Sr. Alfonso Suárez; els regidors Srs. Josep M. Jané, Joe, i Joan Serres i Sres. Mercè Calaf (que s’hi incorpora en el tercer punt) i Marta Mestre, de CiU; els Srs. Joan Malla, Joan Sans, José Raja i Joan Manuel Jurado (que s’hi incorpora en el novè punt), del PSC, i el Sr. Carles

Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC. Un cop oberta la sessió, es comença a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 06/05, de la sessió extraordinària de data 19 de maig de 2005.

El Sr. Alcalde dóna compte de l’acta del 19 de maig per aprovar-la. Hi ha un parell de matisacions del Sr. Sans, que se li accepten. Sotmesa l’acta a votació, és

aprovada per unanimitat pels regidors assistents.

2. Aprovació de l’acta 07/05, de la sessió ordinària de data de 26 de maig de 2005.

El Sr. Alcalde dóna compte de l’acta del ple del 26 de maig per aprovar-la. S’hi inclouen algunes al·legacions fetes pel Sr. (Continua a la pàgina 16)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

15

plens municipals (Continuació del ple 8)

Sans. Sotmesa l’acta a votació, és aprovada per unanimitat pels assistents.

3. Moció contra els efectes de la sequera a petició d’Unió de Pagesos (expedient núm. 387/05).

A causa de la sequera que està patint el territori, el Ple de l’Ajuntament de l’Arboç insta el govern de la Generalitat de Catalunya a instituir i aplicar les mesures polítiques i financeres necessàries per fer front a la situació extraordinària provocada per la sequera, amb criteris que tinguin en compte l’afectació real de cada municipi, i preveient compensacions socialment justes segons la situació dels pagesos i pageses afectats. També se l’insta a dotar els organismes encarregats d’aplicar tals mesures excepcionals dels recursos econòmics i logístics suficients per a poder-les executar. Sotmesa la moció a votació, és aprovada per unanimitat pels assistens.

4. Determinació de les dates de les festes locals de 2006 (expedient núm.

448/05).

Tal com recull l’Estatut dels Treballadors, de les catorze festes laborals anuals dues seran locals; per tant, es fixen les dues festes locals de l’Arboç de l’any vinent els dies 9 de gener (Sant Julià) i 28 d’agost de 2006 (dilluns de la Festa Major), decisió que es notificarà als organismes públics i privats amb seu a l’Arboç. Durant les breus intervencions dels regidors, el Sr. Malla declara irònicament que el seu grup volia presentar una moció per determinar la data de la festa local el Dijous Sant però que no han tingut temps. El Sr. Alcalde diu que no hi faran cap comentari. Se sotmet a votació amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 3 (PSC).

mercial, per la seva naturalesa, se’l pot eximir de complir els horaris comercials generals. Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat.

6. Aprovació del conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de l’Arboç per a la creació de 15 noves places a l’escola bressol per a infants de 0 a 3 anys (expedient núm. 450/05).

Un cop superats els problemes causats pel retard de les obres de la nova escola bressol (veg. TIP 12, ple 10, punt 20), ara que ja se’n preveu l’entrada en funcionament, l’Ajuntament de l’Arboç es compromet a crear 15 noves places per a infants de 0 a 3 anys, ja que les 34 places actuals es consideren insuficients per atendre les necessitats d’escolarització d’infants d’aquestes edats. En aquest mateix àmbit, es formalitza un conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Arboç, en el qual s’estableix que el Departament d’Educació finançarà el funcionament de les places ja existents i de les noves places, així que entrin en funcionament, a raó de 1.800 euros per alumne/a, en el periode 2004 – 2008.

D’altra banda, s’aprova sol·licitar d’inscriure la construcció de la nova Escola Bressol Municipal a la convocatòria pública per a la concessió de subvencions per a la creació i la consolidació de places per a infants de zero a tres anys en llars d’infants de titularitat municipal. La subvenció a la qual s’optaria seria de 305.000 euros, és a dir, 5.000 euros per cadascuna de les 61 places creades amb la construcció de la nova llar d’infants.

Sotmès el dictamen a votació, és aprovat per unanimitat pels regidors assistents.

Escola Bressol

Festes locals 2006

49 places pel curs 2005/06

- 9 de gener (Sant Julià)

La Generalitat subvenciona 1.800 euros per alumne

- 28 d’agost (dilluns de Festa Major) 5. Ampliació d’horari comercial a petició de Modes Serrano SA (expedient: 332/88).

A petició de l’establiment de pelleteria Modes Serrano, el Ple de l’Ajuntament acorda autoritzar l’empresa Modes Serrano SA a obrir els diumenges i festius al matí fins a les 15.00 h ja que, d’acord amb l’informe del tècnic municipal, es considera que a aquest establiment co-

16

7. Contractació de la prestació del servei de recollida d’escombraries. Adjudicació del concurs (expedient núm.

819/04).

Ja hi va haver una primera licitació per adjudicar el servei de recollida d’escombraries. Aleshores s’hi va presentar un únic licitador que va considerar que l’import d’execució del contracte (136.000 euros, IVA inclòs) era insuficient per atendre les despeses mínimes i va proposar augmentar-lo en un 50% més; finalment, el concurs es va declarar desert ja que no es va acceptar la seva proposta (veg.

TIP 14, ple 1, punt 12) i en el mateix punt es va decidir obrir una nova licitació i un nou termini per presentar-hi propostes.

N’han presentat dues empreses, COSBAPSA i FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS SA. La mesa de contractació ha proposat l’adjudicació a l’empresa COSBAPSA del contracte per a la recollida de brossa domèstica i andròmines, per un import d’execució de 187.657 euros (IVA inclòs).

Resumint les intervencions dels regidors, el Sr. Sans va comentar que trobava a faltar que no s’hagués inclòs el manteniment dels contenidors. També hi va haver intercanvi de parers sobre la contractació i se la va comparar amb la de l’anterior legislatura, moment en què el Sr. Ribé va recordar a l’oposició que quan ells van governar [PSC] van deixar un “mort” de 70.000 euros sobre la recollida d’escombraries. Es posa a votació: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 3 (PSC).

8. Aprovació del text refós de la modificació puntual del PGM del sector Tallers de Corrals (expedient núm.

555/04).

Un cop aprovat pel Ple municipal de manera provisional (veure TIP 12, ple 9, punt 5) que el sector Tallers de Corrals passi a ser zona residencial, la Comissió d’Urbanisme de Tarragona en supedita l’aprovació definitiva a la presentació d’un text refós on s’haurien d’incloure les prescripcions establertes per la Comissió d’Urbanisme. L’empresa Estudi Hèlix SL, aporta la documentació requerida. Resultat de la votació: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC);

Escola Bressol Municipal Taxa mensual

80, 40 €

Taxa anual (matricula)

48,30 €

Taxa de permanencia

6,25 € / mes

Taxa servei de menjador (fix)

6,50 € / dia

Taxa servei de menjador (eventual) Tarifes de l’escola Bressol Municipal, curs 2005 - 2006.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

7,50 €/ dia Font: dades facilitades en el ple.

plens municipals abstencions, 3 (PSC).

9. Reparació de l’inventari de béns de l’Ajuntament el 31.12.03 (expedient núm. 320/04).

Quan es va proposar l’aprovació de l’inventari de béns de l’Ajuntament, n’hi havia que no havien estat inclosos —telèfons mòbils i càmera digital, per un valor de 1.763,25 euros—, cosa que va fer notar el regidor socialista Sr. Sans. Es repara, doncs, i es proposa l’aprovació de l’inventari de béns de l’Ajuntament de l’Arboç el 31 de desembre de 2003, que tenen un valor de 14.470.749 euros, incorporant-hi les altes no incloses en l’anterior proposta. El Sr. Sans manifesta que li “fa gràcia que hagi estat un regidor de l’oposició qui hagi esbrinat que hi ha coses de l’inventari que no es recullen”, per la qual cosa suposa que n’hi deu haver més que no s’han recollit a l’inventari. El Sr. Alcalde diu que això és una conclusió seva, li dóna les gràcies “per haver fet veure aquesta errada” i que no hi ha cap més problema. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat.

10. Declaració de l’inventari separat del Patrimoni Municipal del Sòl (expedient núm. 446/05).

S’acompleix l’obligació establerta de constituir un Patrimoni Municipal del Sòl (PMS) i de determinar els béns i drets que l’hagin d’integrar per tal que pugui ser tractat com a patrimoni separat de la resta de béns municipals i gestionat com a dipòsit específic dels fons afectats. S’hi declaren una sèrie de finques del sector Corrals i del polígon del Foix que sumen un total de 6.141 m². En el torn d’intervencions el Sr. Sans pregunta per què es

declaren com a patrimoni uns béns que ja no són propietat de l’Ajuntament. El Sr. Alcalde diu que s’ha hagut de fer d’acord amb l’inventari datat l’1 de gener de 2005 i que l’any que ve sortiran les modificacions d’enguany. Resultat de la votació del dictamen: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 4 (PSC).

11. Modificació de l’ordenança fiscal núm. 23, reguladora de la taxa pels serveis de l’Escola Bressol Municipal (expedient núm. 318/05).

S’incrementen els preus de l’escola bressol un 3,5 % (increment equivalent al de l’IPC de Catalunya del 2004, tal com es fa constar en el ple). Com a novetat s’introdueix el servei de menjador. La quantia de la taxa reguladora de l’ordenança fiscal número 23, queda segons el quadre de les tarifes de preus.

En el torn d’intervencions hi ha un llarg diàleg entre tots els regidors sobre el sen-

tit del vot dels regidors socialistes per mirar que puguin adherir-se a la proposta votantla afirmativament. Després de diversos estires i arronses, el sentit del vot de cada grup no varia del que s’havia expressat inicialment. S’aprova per: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

12. Modificació de l’ordenança fiscal número 29, reguladora de la taxa dels serveis de l’Escola Municipal de Música (expedient núm. 442/05).

Un cop aprovades les primeres ordenances i la creació del servei de l’Escola Municipal de Música (veg. TIP 12, ple 9, punt 6), s’incrementen els preus un 3,5 % (IPC de Catalunya, tal com es fa constar en el ple). La quantia de la taxa reguladora de l’ordenança fiscal número 29 queda segons el quadre adjunt de les tarifes de preus de l’Escola Municipal de Música.

Resultat de la votació: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC)

Escola Municipal de Música 1r cicle Instrument + llenguatge musical (mensual)

37,30 €

Instrument (mensual)

34,15 €

Instrument + llenguatge musical (mensual)

43,50 €

Instrument (mensual)

40,40 €

2n cicle

Llenguatge musical (mensual)

31,05 €

Conjunt instrument (anual)

62,10 €

Percussions de mà (trimestral)

78,70 €

Tarifes de l’escola Municipal de Música, curs 2005 - 2006.

Font: dades facilitades en el ple.

Ple núm. 9/05, ordinari (28 de juliol de 2005) Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

A les 20.00 h i reunits en la sala de sessions de l’Ajuntament de l’Arboç, l’alcalde, Sr. Joan Plana (CiU), declara oberta la sessió. Hi assisteixen el secretari interventor, Sr. Alfonso Suárez; els regidors Sr. Josep M. Jané, Joe, Joan Serres i Sres. Mercè Calaf i Marta Mestre de CiU; els Srs. Joan Malla (s’hi incorpora en el tretzè punt), Joan Sans i José Raja, del PSC; i el Sr. Carles Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC. El Sr. Joan Manuel Jurado, del PSC, excusa la seva absència.

Un cop oberta la sessió, es comença a

tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 08/05, de la sessió extraordinària de data 30 de juny de 2005.

El Sr. Alcalde dóna compte de l’acta que es vol aprovar. El Sr. Sans demana que s’hi inclogui la transcripció literal d’una explicació de vot sobre un dels punts que s’hi van tractar. L’alcalde li ho accepta, però li recorda que quan es vulguin transcripcions literals s’han de demanar en el mateix moment. Sotmesa l’acta a

votació, s’aprova per unanimitat pels assistents (introduint-hi la transcripció demanada).

2. Despatx d’ofici d’informació dels decrets de l’Alcaldia dictats fins al dia 21.07.2005.

El Sr. Alcalde passa a donar compte dels decrets de l’Alcaldia dictats fins al 21 de juliol de 2005, que van del número 350/2005 al 494/2005. El Sr. Sans de(Continua a la pàgina 18)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

17

plens municipals (Continuació del ple 9)

mana la lectura íntegra del decret núm.

481/2005 perquè considera que es tracta d’un decret prou important perquè tots els regidors n’estiguin assabentats del contingut. El Sr. Alcalde recorda que el sistema previst per donar-ne compte al Ple és la consulta els dies anteriors a la celebració del ple a partir de la data de convocatòria, i el report conjunt en el mateix ple. El Sr. Sans hi insisteix i vol deixar constància que el Sr. Alcalde no ha llegit el decret que se li ha requerit. El Ple se’n dóna per assabentat.

3. Ratificació de la modificació d’estatuts del Consorci del Camp de Tarragona i de la seva àrea d’influència i d’encàrrec de gestió (expedient núm. 447/05).

Es modifiquen alguns articles dels estatuts del Consorci del Camp de Tarragona i es dóna d’alta aquest organisme l’Ajuntament de Creixell, i de baixa, els Ajuntaments de Capafons, Capçanes, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, Vilabella i els Guiamets. L’Ajuntament de l’Arboç, com a membre del Consorci (veg. TIP 8, ple 2, punt 6), n’ha de ratificar els canvis. En la seva intervenció, el Sr. Sans manifesta que, en la comissió informativa, va demanar una còpia dels estatuts i no se li ha facilitat. El Sr. Alcalde diu que no disposa d’aquesta informació en aquest moment i es passa a la votació.

Se sotmet el dictamen a votació amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 2 (PSC).

4. Moció pro campanya d’informació sobre la compatibilitat entre prestacions del SOVI i pensions de viduïtat (expedient núm. 468/05).

Moció presentada per CiU i ERC per donar a conèixer l’entrada en vigor de la llei que fa que sigui compatible el cobrament de la percepció del SOVI amb la pensió de viduïtat. La decisió beneficiarà les persones que van haver de renunciar al SOVI quan es van quedar vídues. La moció proposa que l’Ajuntament de l’Arboç iniciï una campanya informativa adreçada a la seva ciutadania, d’una manera especial al col·lectiu de la gent gran (que és a qui més afecten aquestes mesures) per tal que, coneixent clarament quins són els seus drets i deures, es puguin beneficiar d’aquesta nova mesura legal si escau al seu cas particular. Sotmès el

CiU, PSC i ERC de l’Arboç aposten per una vegueria pròpia formada per Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf

18

dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels membres assistents.

5. Moció per al reconeixement del model territorial basat en el binomi municipi/comarca (expedient núm. 525/05).

Moció presentada per CiU i ERC en la qual es demana que en el nou Estatut de Catalunya s’hi reculli que la Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial bàsica en municipis i comarques, i que la comarca continuï essent entitat local de naturalesa territorial per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local (a través dels Consells Comarcals), amb personalitat jurídica pròpia.

Sotmès el dictamen a votació, s’aprova amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 2 (PSC).

6. Moció a favor d’una vegueria pròpia (expedient núm. 466/05).

Moció a proposta de la Plataforma PER UNA VEGUERIA PRÒPIA (Anoia + Alt Penedès + Baix Penedès + Garraf). Demana que l’Ajuntament de l’Arboç s’adhereixi i doni suport a la campanya promoguda per la Plataforma que insta el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya a crear una vegueria constituïda per les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, en el marc d’una nova organització territorial en la qual les vegueries substitueixin les diputacions. (En el ple hi van fer acte de presència alguns membres de la plataforma, que van desplegar una pancarta a favor de la vegueria i que un cop acabat de tractar el punt abandonaren el ple). Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents.

Es procedirà a retirar i substituir tota la simbologia lligada al règim franquista amb l’aprovació de tots els regidors del consistori presents. (Foto: J. Ventura)

està subvencionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents.

9. Ratificació del recurs d’alçada contra la resolució de la CUT sobre el Pla Especial de La Giralda (expedient núm.

736/04).

Un cop aprovat pel Ple municipal de manera provisional el Pla Especial de La Giralda (veg. TIP 15, ple 3, punt 8) —el qual preveu una sèrie de reformes promogudes pel seu propietari—, la Comissió d’Urbanisme de Tarragona (CUT) va determinar que se’n suspengués l’aprovació definitiva al·legant que s’incompleix el límit d’alçada màxima (en la nova edificació que es preveu de construir dins del recinte). El Sr. Alcalde creu que la Comissió d’Urbanisme de Tarragona “s’ha extralimitat en les seves funcions a l’hora de desestimar l’aprovació inicial que ja havia fet l’Ajuntament sobre el Pla Especial de La Giralda”.

Per això proposa presentar un RECURS

7. Moció sobre la crisi del sector productor vitivinícola de Catalunya (expedient núm. 524/05).

Moció presentada per Unió de Pagesos, en la qual s’insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar un pressupost extraordinari per eixugar el deute amb els pagesos que han fet inversions en el marc dels Plans de Reestructuració i/o Reconversió de la vinya, i a dotar l‘INCAVI i els Consells Reguladors dels mitjans humans i materials necessaris perquè puguin controlar el compliment dels actuals reglaments (...)

Sotmès el dictamen a votació, s’aprova per unanimitat dels membres presents.

8. Substitució dels símbols del règim franquista en els habitatges de protecció oficial (expedient núm. 522/05).

Es procedirà a retirar i substituir tota la simbologia lligada al règim franquista en els habitatges de protecció oficial i altres de construïts al municipi durant el govern de Francisco Franco. Aquesta iniciativa

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

La Comisió d’Urbanisme de Tarragona no aprova el Pla Especial de la Giralda. (Foto: A. Vilanova)

plens municipals ADMINISTRATIU D’ALÇADA davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, recurs que fonamenta en les següents al·legacions: a) El Pla Especial que ha motivat l’expedient no fa sinó definir certs paràmetres edificatoris en una finca concreta en la qual es troba l’edifici de La Giralda de l’Arboç, catalogat en el Pla General com a bé cultural d’interès local, i b) . Les prescripcions de la resolució recorreguda envaeixen competències de l’Administració local, l’autonomia de la qual reconeix la Constitució Espanyola (d’acord amb la jurisprudència d’aplicació sobre l’autonomia local). Segons el Sr. Alcalde no es vulnera cap normativa sobre l’alçada dels edificis; a més, diu que “el Departament de Cultura, que és qui vigila el patrimoni, hi està d’acord [amb el projecte del Pla Especial]”. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 2 (PSC).

10. Ratificació del recurs d’alçada contra la resolució de la CUT sobre la modificació puntual de l’illa Priorat (expedient núm. 175/02).

Una modificació puntual de l’illa Priorat (veg. TIP 10, ple 6, punt 4) no va rebre l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona. El Sr. Alcalde proposa de presentar document amb caràcter de recurs d’alçada en contra de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona del 10 de maig de 2005. El Sr. Alcalde llegeix la part més substancial del recurs a interposar. En l’explicació de vot, el Sr. Sans declara que el seu grup troba que, des del maig fins ara, ja es podia haver proposat el recurs en anteriors plens; a més, troben a faltar la resolució sobre les al· legacions dels particulars. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 2 (PSC).

11. Adjudicació de les obres de construcció de la Biblioteca Municipal (expedient núm. 336/05).

Un cop oberta la licitació de les obres de la construcció de la Biblioteca Municipal i aprovat l’expedient de contractació per concurs (veg. TIP 17, ple 7, punt 11), hi presenten les seves propostes les cinc empreses següents: CONSTRUCCIONS JORDI RIERA SL; CONSTRUCCIONS VALLS, OBRES I CONTRACTES SA; AMC 5 SA; SECLA SA , i ELECNOR SA. La mesa de contractació ha proposat l’adjudicació del contracte a l’empresa CONSTRUCCIONS VALLS, OBRES I CONTRACTES SA per un import de 1.127.312,62 euros (IVA inclòs). El Sr. Alcalde deixa constància que s’ha demanat l’assessorament i la participació de

la Diputació de Tarragona a l’hora de fer la valoració de les empreses. En les intervencions del regidors, el Sr. Sans demana que es tingui present la puntuació que s’ha assignat a cada empresa i “que després no hi hagi sorpreses”, al·ludint al concurs per a les obres de la piscina.

En la rèplica, el Sr. Alcalde recorda que són els tècnics els qui fan la valoració dels projectes, i afegeix: “En aquest cas, i en vista de les suspicàcies que estan esteses pel poble i que vostè [Sr. Sans] fa anar, hem anat a la Diputació perquè faci les valoracions de les empreses; tota la resta són suposicions”. En l’explicació de vot, el Sr. Sans diu que està d’acord a construir la biblioteca i que troba correcte que s’hagi demanat un informe extern,

Adjudicació de les obres de la construcció de la Biblioteca Municipal per un import de 1.127.313 euros Joan Sans (PSC): “Demano que es tingui present la puntuació que s’ha assignat a cada empresa, que després no hi hagi sorpreses” Joan Plana (CiU): “En vista de les suspicàcies que estan esteses pel poble i que vostè [Sr. Sans] fa anar, hem anat a la Diputació perquè faci les valoracions de les empreses” però s’abstenen per les possibles irregularitats en una altra obra. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 2 (PSC).

12. Liquidació de les contribucions especials per les obres de la 1a fase de la conversió en zona de vianants del c/ Major (expedient núm. 687/03).

Ja es va determinar el cost de la 1a fase de les obres del carrer Major i el seu finançament (veg. TIP 7, ple 6, punt 3).

Recordem que la liquidació provisional, que s’havia de repartir entre els veïns del carrer, l’Ajuntament de l’Arboç i les subvencions obtingudes, era de 402.586,90 euros. Aquesta liquidació era una mera previsió; ara, un cop finalitzades totalment les obres, cal aprovar la liquidació final del cost real de l’obra, en el qual hi ha hagut

Obres C/ Major 1a fase: import final 387.169 €

una variació a la baixa: finalment, l’import és de 387.168, 97 euros. Sotmès el dictamen a votació, s’aprova amb el resultat següent: vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 2 (PSC).

13. Precs i preguntes. (En destaquem les següents:) Aquest punt va estar dedicat primerament i durant molta estona a l’intercanvi d’impressions sobre els actes públics que van convocar respectivament l’oposició (PSC) i l’equip de govern (CiU – ERC). Els socialistes van convocar una roda de premsa el 20 de juny per informar que havien presentat un dossier de com s’ha fet la gestió de les obres de la piscina al Fiscal de Tarragona, per si hi veia alguna irregularitat. L’Alcalde es mostrà dolgut per aquest fet i va recriminar als socialistes la facilitat amb què acusen. Fent un símil, va dir: “Tan fàcil que és de tacar una camisa, i tant que costa de netejar-la!” El Sr. Sans explica que ell també es va sentir dolgut pel que es va poder sentir en l’acte públic informatiu que va convocar l’equip de govern CiU – ERC el 21 de juliol a l’Arbosense per informar als vilatans dels projectes de l’equip de govern, i en el qual el Sr. Alcalde va dir que hi havia un espia en l’acte i el Sr. Sans es va sentir al·ludit. També va aconsellar al Sr. Alcalde que no s’ho agafés de manera personal perquè això de portar els papers al fiscal s’ha d’interpretar com una acció de partit. El Sr. Alcalde i el Sr. Sans es van acusar l’un a l’altre de no haver-ho explicat tot sobre el tema de la piscina en els actes convocats pels partits respectius.

A continuació, hi va haver discussions sobre el decret núm. 363 que el Sr. Sans volia que fos llegit públicament, cosa que el Sr. Alcalde no va autoritzar.

El Sr. Sans fa saber que va presentar una sol·licitud per escrit demanant que es reservés a l’oposició un espai a la publicació informativa municipal L’Ajuntament informa. Afegeix que, si no se li concedeix l’espai sol·licitat, s’incomplirà l’article 170 del RDL 2/2003, del 28 d’abril; el Sr. Alcalde declara que el Sr. Sans és el regidor més ben informat dels darrers vint-i-cinc anys.

El Sr. Sans insisteix que el quadre del Rei no és a la sala de plens, i diu que té un informe de la Secretaria que confirma que s’està incomplint el reglament. El Sr. Alcalde li diu que té tota la raó.

En acabar el ple, el Sr. Alcalde cedeix la paraula al públic assistent. Un vilatà va preguntar si les obres de la piscina estaven aturades. El Sr. Alcalde li va respondre que sí, i que estarien aturades fins que no es tinguéssin els resultats de l’anàlisi del forjat de la segona planta. Per prescripció del director de l’obra, es va demanar una prova de càrrega i de formigó.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

19

política Canvi d’alcalde a l’Arboç Després de la renúncia de l’alcalde Joan Plana i Pons (CiU), i per acord post electoral, Carles Ribé i Solé (ERC) accedeix a l’alcaldia.

Text i fotos: Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

Dos anys, dos mesos i disset dies és el temps que ha governat el convergent Joan Plana. El dia 31 d’agost (dimecres de la Festa Major) va renunciar al càrrec d’alcalde –tal com preveia l’acord del pacte de govern post electoral– per deixar via lliure al republicà Carles Ribé, que en el ple celebrat el 3 de setembre, amb vuit vots a favor i un vot en blanc, va ser proclamat alcalde de l’Arboç, convertint-se en l’alcalde més jove de l’Arboç. La sala de plens era plena de gom a gom. En el transcurs del ple hi va haver parlaments de l’alcalde sortint i del representant de l’oposició Sr. Sans (l’únic regidor socialista que hi va assistir), i qui va finalitzar l’acte va ser el nou alcalde, Sr. Carles Ribé.

Vegeu la secció de plens municipals de Tip, núm. 18, plens 11 i 12, on s’informarà de manera més detallada sobre com va transcórrer el ple.

Un cop acabat l’acte protocol·lari, hi va haver cava i aperitiu per a tothom al c/ Major davant de l’ajuntament.

Hi havia majoria de simpatitzants d’ERC, força de CiU i també bastant notable va ser la presència dels simpatitzants del PSC. De manera conjunta, el Xavier Llaò de Radio l’Arboç i l’autor d’aquest article vam recollir les impressions dels protagonistes.

Joan Sans durant la seva intervenció

El primer a fer declaracions va ser el regidor de l’oposició Joan Sans:

20

Tots el regidors que van assistir a la investidura del nou alcalde, fent un brindis, d’esquerra a dreta: Joan Sans (PSC), Joan Plana (CiU), Nuri Giró (ERC), Carles Ribé (ERC) alcalde, Marta Mestre (CiU), Josep M. Jané (CiU), Merçè Calaf (CiU), Joan Serres (CiU). (Foto: J. Ventura)

“esperàvem aquest canvi d’alcaldia, ja que el que ha estat fins ara alcalde no ha comptat amb nosaltres per a res, ens assabentem dels moviments o projectes de l’Ajuntament abans per la premsa que pel propi Ajuntament. En aquest dos anys hi ha hagut una comunicació nul·la”. Se li va preguntar per l’absència dels altres regidors socialistes: “el Malla tenia el compromís d’acompanyar la seva dona al metge, i ja va dir que no sabia si arribaria a temps; el José Raja està de vacances i el Joan Manuel Jurado havia dit que vindria, però alguna cosa li deu haver passat que no ha vingut”. Sobre les propostes que el socialistes han portat a l’Ajuntament, Sans explica que “les propostes nostres són el projecte de la piscina, l’escola bressol i la policia local que la vam demanar nosaltres a la Generalitat i va ser concedida un mes abans de les eleccions” per als pròxims dos anys, li demana al Carles més diàleg i reconeix que es pot haver produït un trencament

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

entre l’oposició i l’equip de govern a causa del tema de la piscina: “creiem que hi hagut un tema administratiu que s’ha fet erròniament, sí que mai s’havia anat a Fiscalia, però tampoc mai s’havia produït una sèrie de fets que no són normals que passin”.

Carod Rovira en el banc de la sala de plens

A l’acte també hi va assistir el líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira: “avui és un bon dia per a ERC, per al seu nou alcalde i per a la gent de l’Arboç”. Carod destacà la primera

política alcaldia d’ERC al Baix Penedès des del temps de la República. Sobre l’aliança d’ERC i CiU a l’Ajuntament de l’Arboç manifestà: “pel que conec el funcionament ha anat molt bé, però no es pot generalitzar això, ja que hi ha altres llocs on les relacions locals d’ERC amb altres partits no són tan bones i al revés”.

Josep M. Jané dipositant el seu vot

El regidor convergent Josep M. Jané, Joe, manifesta: “m’agradaria que les bones intencions de l’únic membre del PSC que ha vingut i que sembla que volgués donar un to més distès, es traduís amb fets, i el primer fet que podrien fer és retirar la querella que tenen posada contra tot l’equip de govern, no només contra Joan Plana, i que fa tant de mal i tant de mal ha portat dins els plens municipals”. Joe demana no perdre les formes: “mai hem estat tancats a les propostes de l’oposició, però quan el clima de diàleg s’ha convertit en querelles i insults és molt difícil que la relació sigui la que tots voldríem”.

Joan Plana dipositant el seu vot

L’alcalde sortint, en Joan Plana, manifesta que està molt orgullós d’aquest dos anys: “no els oblidaré mai i faré el possible perquè la població tampoc

oblidi els dos anys que queden de legislatura. Haig de dir que prefereixo pactar amb ERC, abans que amb qualsevol altre partit, m’hi sento molt proper i s’hauria de produir en molts més llocs, si el tarannà de les persones ho permet. Han estat dos anys esplèndids: moltíssims projectes per al municipi i per a les persones. Vull dir una paraula i que cadascú la interpreti com vulgui: que n’aprenguin!”, sentencia Plana. Sobre les absències dels regidors de l’oposició manifesta: “és vergonyós que dels quatre regidors només n’hagi vingut un, a qui se li ha d’agrair per la part que li toca i a més el gest de no oposar-se al nou nomenament”. Plana comenta que el Sans es podria haver estalviat la crítica sobre la manca de democràcia, i de participació amb els regidors de l’oposició: “jo vaig estar a l’oposició a l’anterior legislatura i ni tan sols tenia accés als decrets d’alcaldia, vaig haver de recórrer al Síndic de Greuges, i al cap de dos anys em van deixar veure aquest documents; ara quan el Sr. Sans ho demana té la fotocopia de tots els decrets, de tots els pagaments, de totes les factures… de qualsevol document que demani, a vegades més ràpid a vegades no tant”. Plana també té paraules per al Joan Malla, “si hagués vingut avui li hagués dit que serà víctima del seu propi verí, el verí que volia aplicar als altres li acabarà fent mal a ell mateix i a les persones que l’acompanyen.

Malla ha estat quatre anys a l’Ajuntament sense pena ni glòria, no ha fet res important ni decisiu per al municipi, i ara ha pogut veure que aquest dos anys hem fet tantíssimes coses, i això li fa mal”. Per acabar se li pregunta al Plana per la durada del seu mandat i si creu que es desproporcionat partint dels vots aconseguits, “no vull que s’ho prengui malament ningú, i que s’interpreti amb aquest sentit, el que compta és el que he fet; el que penso és que no és just que amb els resultats electorals que hi va haver, i amb els regidors que té cada grup, jo tingui dos anys d’alcaldia i l’altre partit també, però com que això no és important ha prevalgut per sobre de tot la il·lusió i la idea que s’havia de donar una empenta definitiva a l’Arboç que marcarà futur i marcarà història”.

Carles Ribé fent lectura de les paperetes.

Un cop al carrer, el nou alcalde, Carles Ribé, manifestà la plena satisfacció envoltat de familiars, amics i tota la gent d’ERC de la comarca: “és un dia que s’ha fet història a la comarca” i referent als dos propers anys: “hi haurà continuïtat de la tasca feta fins ara”. Sobre la relació amb CiU declara que s’ha de continuar amb el consens que hi ha hagut fins ara i que duri fins al final de la legislatura “després, quan torni a haver eleccions, ja es parlarà de com poden anar les coses”. Respecte a l’oposició, Carles es mostra sorprès: “el que no m’esperava és el vot en blanc”; per altra banda, no li ha agradat gaire “que només s’hagi presentat un dels quatre regidors socialistes”. Afegeix: “potser sí que se’ls ha arraconat una mica, però també puc dir que jo he estat quatre anys a l’oposició quan el PSC tenia majoria absoluta i només em van cridar una vegada per explicar un sol tema, potser hem sigut recíprocs, jo vull canviar això”. En al·lusió a les declaracions del Sans sobre els projectes engegats pel PSC i executats ara per l’equip de govern, “els projectes s’han de materialitzar, no val només tenir el projecte en paper… el que tocava era fer les coses”. També va ser motiu d’explicació el tema de la denúncia a la Fiscalia, “ha enrarit el clima polític, i el partit socialista s’hauria de repensar el que va fer en el seu moment, crec que no era conscient del mal que ens podia fer personalment a nosaltres i a les nostres famílies, crec que se’n deuen arrepentir una mica”. Carles creu que s’ha de passar full i promoure més el diàleg per les dues parts.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

21

reportatge En funcionament el nou edifici de la l’Escola Bressol de l’Arboç El passat dia 12 de setembre va començar un nou curs a l’Escola Bressol de l’Arboç, amb la novetat més remarcable que ho feia estrenant un nou edifici que dóna a tres carrers: Av. de la mare de Déu de Montserrat (on hi ha l’entrada a l’edifici), Pare Francesc Palau i Avinguda Sant Jordi.

Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org

Ubicat en un lloc privilegiat (té com a veïns més propers per la part principal l’edifici de l’antic excorxador, destinat a Biblioteca i Arxiu Municipals i pel costat la Residència de Sant Antoni Abat), ocupa terrenys que temps abans havien servit per fer-hi, al voltant de les dates de Nadal, les cèlebres fires de bestiar de la fira de Santa Llúcia i, ja més posteriorment, s’hi van ubicar els habitatges dels mestres de les escoles públiques.

Vista aèria de la nova Escola Bressol. (Foto: P. Nogueira)

Hem parlat amb la mestra-directora d’aquesta escola bressol, la Fina Piñol i Escoda. Tot i que ja acomplia aquesta tasca des de l’any 1991, és des del juliol d’enguany que ho fa com a titular després d’haver superat el concurs-oposició. Ella ens ha explicat les prestacions i serveis que dóna i de quines dependències disposa aquest edifici de nova planta.

Fina Piñol i Escoda, la directora. (Foto: P. Nogueira)

L’equip educatiu està format per 7 persones: 4 tutores més 3 de reforç. Sis són de l’Arboç i una de Llorenç del Penedès. Una de les novetats d’aquest nou curs, que s’escau amb l’estrena del nou edifici, és la posada en marxa del servei de menjador escolar servit per una empresa de càtering, (SKY-Cheefes).

Foto de família de l’equip d’educadores. (Foto: P. Nogueira)

22

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

reportatge Una de les millores més destacables, amb comparació a l’anterior ubicació, és la de l’increment d’espai disponible així com l’adequació total a la normativa legal vigent, amb més serveis, més complerts i una millor accessibilitat. Aquest nou edifici té una superfície total construïda de 475,20 m2. La distribució de classes per als nens i nenes és la següent: · Nadons (de 4 a 12 mesos): una classe, dormitori i pati. · D’1 a 2 anys: classe i pati compartit amb els nadons. · De 2 a 3 anys: 2 classes i pati.

L’edifici acull actualment 60 infants, la procedència dels quals està repartida de la següent manera: · 59 criatures de l’Arboç (entre els quals hi ha tres romanesos, i un búlgar). · 1 criatura de Castellet i la Gornal.

El nombre de nens i nenes que composen cadascun dels nivells són: · 8 nadons. · 13 d’1 a 2 anys. · 39 de 2 a 3 anys.

La regidora d’Educació i Promoció Cultural de l’Ajuntament de l’Arboç, Mercè Calaf i Ventura, ha volgut manifestar a Trena i Peu la seva satisfacció per la posada en marxa d’aquest nou edifici per a llar d’infants. Tanmateix, vol incidir en l’ambient de col· laboració i d’oberta comunicació entre la regidoria i el personal educatiu de l’escola bressol. Segons ens ha indicat ella mateixa, els preus són els mateixos del curs passat més l’increment de l’IPC (3,7%) (48,30 € de matrícula anual més la quota mensual 80,40 €) amb la incorporació, amb caràcter optatiu, del nou servei de permanències el qual, amb un cost mensual de 6,25 €, té com a objectiu fer compatibles els horaris laborals dels pares i mares amb els escolars.

Taxa servei menjador (fix) 6,50 euros dia.

Taxa servei menjador (eventual) 7,50 euros dia.

Interior de les noves instal·lacions. (Foto: P. Nogueira)

Horaris: de dilluns a divendres, de 8 a 9 del matí (permanències).

Matins: de 9 a ¾ d’1.

Tardes: de 3 a 5.

Telèfon: 977 671755

Permanències: de 12:45 a 13:45.

Permanencies: de 5 a 6.

Mercè Calaf recorda que també hi ha establertes bonificacions a aplicar sobre la taxa mensual en funció del nombre de fills matriculats en el centre d’acord amb els següents paràmetres: 1r fill ............... quota íntegra 2n fill ............... 25% de reducció 3r fill ............... 50% de reducció 4t fill. ............... 75% de reducció En funció de l’augment de població i la futura demanda de més places d’educació infantil, està prevista una ampliació que ocuparia els terrenys adjacents on actualment hi ha l’edifici de l’Hotel d’Entitats.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

23

sortim al carrer

Aquests darrers anys he tingut la sort de poder viatjar força.

Quan sóc fora, em crida especialment l’atenció qualsevol raresa que hi pugui haver en un lloc, en una ciutat, en un poble, en un racó. Qualsevol cosa que jo no hagi vist abans o que em sigui nova, o curiosa, o enginyosa, em fa dedicar-li una atenció especial. A vegades però, per acabar-ho d’entendre del tot necessito algun aclariment per part de la gent del país. Us dic tot això perquè avui m’agradaria explicar-vos el que va succeir, un dia d’aquest darrer estiu, a la plaça de la Puntaire.

Antoni Altarriba i Guitart

Les antigues Escoles Públiques. (Foto: R. Condis)

Una parella de forasters estaven fent un tomb per la vila i es van aturar a la terrassa de l’Agrícol a fer una cerveseta. Feia calor i un descans el tenien merescut.

Asseguts sota una ombrel·la, ambdós anaven repassant amb la mirada tots i cadascun dels racons de la plaça. Els cridà l’atenció el desnivell entre els carrers Jussà i d’Andreu Lleonart: era ben evident que desconeixien que allà hi havia estat emplaçada la sala d’exàmens de les Escoles Públiques, edifici que fou enderrocat el 1981 i que deixà espai lliure per fer-hi la plaça. Es fixaren en les escales, en el to grisós de

24

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Placa commemorativa de la 2ona diada de la Puntaire. (Foto: P. Nogueira)

La plaça de la puntaire

les llambordes que cobreixen la plaça, en els arbres que li aporten verdor i ombra alhora. I vet aquí que s’adonaren que, clavades en una paret, hi havia unes rajoles de ceràmica amb una inscripció. Com que des d’on estaven situats no ho guipaven prou bé, un d’ells feu un glop de cervesa i s’aixecà per anar a mirar-s’ho de més a prop. Allò que va llegir ho va trobar ben curiós: «Plaça de la Puntaire». El mot “plaça” ja els sonava d’haver-lo vist escrit en altres poblacions catalanes, però la segona paraula els era tan desconeguda com difícil de pronunciar. Mai abans no l’havien vista enlloc.

Havent-ho llegit, aquella parella començà a barrinar què coi devia ésser allò de “la puntaire”. La noia va cercar-ho al diccionari castellà-anglès que portava al damunt. Però ca, aquest mot no hi figurava. Com que la curiositat era molt forta, el seu acompanyant ho va demanar a algú que passava per allà. Aquest algú, que no va entendre ben bé la pregunta —formulada mig en anglès mig en castellà—, els respongué que la Puntaire era allò, aquella mateixa plaça. Ara els forasters no hi entenien res, però encara li ho van voler preguntar a un altre. Aquest segon ja s’hi va acostar més; en sentir el nom puntaire, els adreçà al Museu de Puntes. Els forans continuaven sense entendre-ho. A la fi toparen amb una persona que els explicà fil per randa el que representa per a l’Arboç ser una de les poblacions més importants del món pel que fa a les puntes al coixí. Els explicà tota la història d’aquesta activitat artesana; els parlà de les hores i hores que les puntaires hi esmercen per enllestir cada treball.

Els viatgers quedaren enlluernats escoltant aquella història. La van seguir amb atenció. A la fi, els dubtes dels forasters havien quedat esvaïts. Van entendre el perquè del nom de la plaça, el perquè del museu (tot seguit anaren corrents a visitar-lo) i el perquè de la importància de les puntaires a casa nostra.

Finalment, els forasters s’adonaven que havien descobert una meravella, un fet curiós que malauradament poques guies de viatge estrangeres esmenten. Ells però, pel seu compte havien fet una autèntica descoberta. La visita a l’Arboç, especialment a la plaça de la Puntaire, els deurà quedar gravada per sempre més amb un regust especial. I tot havia començat quan, tot visitant la vila, van anar a fer una cervesa a un lloc anomenat plaça de la Puntaire.

entitats Actuació a Holanda del Ball de Bastons Ball de Bastons de l’Arboç

El passat dia 4 d’agost el Ball de Bastons de L’Arboç va anar a Haarlem, Holanda; juntament amb altres 700 catalans, amb motiu del 18è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de grups folklòrics. Aquest acte, organitzat per Adifolk, es du a terme cada any amb la finalitat de difondre la cultura catalana per tot Europa.

Desprès de 26 hores de viatge els bastoners i bastoneres, juntament amb la colla de sardanistes de Blanes i la cobla de la Bisbal de l’Empordà, van arribar a Amsterdam. El dissabte al matí ens vam dirigir a Haarlem, on començarien els actes amb una cercavila –que a causa de la pluja es va suspendre–, i acabarien amb unes actuacions de cadascun dels participants. El Ball de Bastons de L’Arboç va fer quatre balls: Processó, Sotacama, Vicentet i Boja; també van actuar Gegants, Cavallets, Falcons, Castellers, Sardanistes, Cap-grossos, Diables i Bestiari. Durant tot el dia la plaça de Grote Markt va estar plena de catalans. El diumenge a les 12 del migdia dos representants de cada entitat van anar a la recepció que feia l’Ajuntament de Haarlem. Allí s’hi trobaven l’alcalde de Haarlem, regidor de cultura, turisme i economia de Haarlem, el president del Parlament de Catalunya, la consellera de Cultura,

Grup de bastoneres, bastoners i músics a Haarlem. (Foto: A. Rovira)

representants de les quatre Diputacions i el president d’Adifolk. Desprès a la plaça de Grote Markt es van fer exhibicions del participants de l’Aplec; el Ball de Bastons de L’Arboç va fer quatre balls: Processó, Superrosendo, Rotllet i Boja. En mig de les exhibicions dels catalans van actuar unes holandeses que representaven uns balls típics. Era d’admirar la seva edat: la més jove tenia 68 anys.

L’endemà, dilluns, i desprès de fer de turistes per Amsterdam, ens disposàvem a tornar cap a casa i passades 23 hores vam arribar al punt de sortida, l’Arboç.

Estrena del tercer capgròs del seguici festiu arbocenc Colla de Gegants i Nans de l’Arboç

Instant de la primera aparició en escena. El diable Jordi Boronat va voler ser el portant per aquest moment. (Foto: P. Nogueira)

Seguint el cicle iniciat l’any passat d’aprofitar la Festa Major per estrenar un nou capgròs representatiu d’algun dels grups folklòrics amb més tradició del seguici festiu arbocenc, el passat dia 27 d’agost es va fer la presentació del capgròs de la figura del diable Joan Pié i Martí. Durant els dies de l’estrena, la peça va ser portada per Ferran Romagosa (dissabte) i Carlos Bailén (diumenge).

Es preveu que l’any que ve, sigui algun membre del Ball de bastons el que sigui immortalitzat amb un nou capgròs.

La Rosa, el Pié i l’Eduard portats per Margarida Rius, Ferran Romagosa i Toni Altarriba.

(Foto: P. Nogueira)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

25

entitats Els Minyons, campions!

El consell de redacció

En el moment de tancar aquesta edició de Trena i peu, ens arribava a la redacció la notícia que els Minyons de l’Arboç es proclamaven guanyadors del Concursset celebrat a Torredembarra el passat diumenge 16 d’octubre.

Era la primera vegada que els Minyons de l’Arboç, amb només tres anys de reaparició en el món casteller, participaven en aquest concurs. En aquesta edició també hi van participar les següents colles els Castellers de Sant Andreu de la Barca, els Castellers de Badalona, els Vailets de Ripollet, els Castellers d’Altafulla, els Torraires de Montblanc, els Castellers de Cerdanyola, la Colla Jove de l’Hospitalet i els Nois de la Torre. Aquests últims foren els organitzadors de la jornada juntament amb l’Ajuntament de Torredembarra.

Els Minyons van assolir el primer lloc descarregant el tres de set i el quatre de set amb agulla i carregant el cinc de set. Aquesta darrera construcció inèdita per a la colla.

Des de Trena i peu animem els nostres minyons i minyones perquè assoleixin moltes més fites com la del passat diumenge.

Felicitats!

1r cinc de set de la reeixida, Plaça del Cistell, concur-set de Torredembarra, 16 d’octubre de 2005. (Foto: J. Suau)

26

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

joventut Viatge a Londres Susanna Blasón Bayo

Un viatge a Londres és el que van fer la Laura Blasón, la Lara Capella, l’Andrea González, la Cristina Martín i la Laia San Nicolás durant la primera setmana d’agost. Acompanyades per la seva professora d’anglès, la Cristina Feliu, les cinc noies, que tenen entre 14 i 16 anys, van passar set dies a la capital britànica durant els quals van realitzar moltes activitats. Així doncs, ens hem trobat amb elles perquè ens expliquin aquesta experiència.

Com va sorgir la idea de fer aquest viatge?

Laia: Ja feia temps que li dèiem a la Cristina i, al final, aquest any ens ha dit que sí.

Andrea: Sí, li vam proposar diverses vegades d’anar a Londres, fins que la vam convèncer.

Què vau visitar?

Totes: Vam pujar en un bus turístic, vam fer un creuer pel Tàmesis, vam visitar el Madame Tussauds, el Museu de la Ciència, el Museu d’Història Natural, la Torre de Londres, la nòria (London Eye), Harrod’s, Hight Park, Covent Garden, Picadilly... un munt de coses.

De tot això, què és el que més us va agradar?

Cristina: A mi, la nòria em va agradar moltíssim, és molt guapa!

Lara: Moltes coses, però sobretot em va cridar l’atenció Covent Garden i els espectacles del voltant.

Laura: La veritat és que tot en general està molt bé.

Vau tenir dificultats amb l’idioma?

Cristina: Entendre la gent no ens va costar tant, ho anàvem deduint, però que ens entenguessin era una mica més difícil.

Lara: Home, una mica, però ens en sortíem entre totes.

Us en vau sortir amb la lliura?

Laia: A mi em va costar una mica, al principi m’havien d’ajudar perquè confonia algunes monedes.

Lara: Al final sí, però els primers dies

D’esquerra a dreta, la Lara, la Cristina Feliu, l’Andrea, la Laia, la Cristina Martín i la Laura, des de dalt de la nòria. (Foto: C. Martín)

no, va ser un embolic.

Les dates del vostre viatge a Londres són properes a les dels atemptats en aquesta ciutat, vau percebre molta vigilància?

Andrea: Sí, hi havia molta policia per tot arreu. En totes les estacions de metro hi havia molta vigilància. Fins i tot, vam tenir algun ensurt.

Laura: Sí, el primer dia hi va haver un avís de bomba al metro i van tancar algunes estacions.

Quin tret us ha cridat més l’atenció de la cultura anglesa?

Cristina: Que els anglesos parlen molt fluixet, són molt educats.

Andrea: Que respecten molt les coses, per exemple, si hi ha un cartell on es prohibeix trepitjar la gespa, ningú ho fa. Tot està molt cuidat i net.

Podríeu explicar alguna anècdota que us hagi passat durant aquella setmana?

Laia: N’hi ha moltes, ens van passar un munt de coses. Per exemple, nosaltres anàvem parlant tranquil· lament pel carrer (en català) i, de tant en tant, hi havia algú que ens contestava. Rèiem molt.

Cristina: Sí, hem rigut moltíssim. Al vespre, sortíem a la finestra de l’habitació de l’hotel i xerràvem amb els veïns del davant. Ens ho passàvem molt bé.

Laura: Un dia, la Cristina i jo ens vam perdre. Anàvem a comprar un regal per a la Brida, la professora que vam tenir allà, i ens vam quedar les últimes, elles van girar un carrer sense que ens adonéssim i les vam perdre de vista. Sort d’un noi que estava per allà que ens va indicar per on havien anat.

Lara: Un dia vam entrar en una botiga a passar l’estona i va venir un dependent que ens volia fer provar un producte, però, com que ell no ens entenia ni nosaltres a ell tampoc (no era anglès), vaig acabar parlant en francès amb ell.

Amb què us quedaríeu de la ciutat de Londres?

Laia: La veritat és que tot és molt bonic, m’ha agradat molt.

Cristina: Sí, a més, la gent és molt simpàtica.

Lara: Amb tot, menys amb el menjar.

Què destacaríeu del viatge en general?

Andrea: Sobretot, que ens ho vam passar molt bé.

Laura: Sí, ha estat un viatge molt guapo, hi tornaríem.

Sens dubte, pel que ens han explicat i per la bona estona que han passat recordant aquells dies, el viatge a Londres ha estat una experiència inoblidable.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

27

entrevista L’Eugènia Palau, solidària a Nicaragua L’Eugènia Palau Huguet és una arbocenca que aquest estiu va decidir dedicar les seves vacances a col· laborar amb una ONG. Era un tema pendent que ha pogut dur a terme enguany. Destinació: comunitat de Chagüite Blanco (Nicaragua). Ens hem entrevistat amb ella perquè ens transmeti les seves vivències i ens doni a conèixer una opció diferent de passar l’estiu.

Anna Vilanova Miravent miravent@tranaipeu.org

formar part dels 618 voluntaris que actualment té SETEM.

Què et va motivar a passar aquestes vacances col·laborant amb una ONG?

I després de l’entrevista, quina era la següent fase?

Sempre havia volgut col·laborar amb una ONG però mai havia donat el pas per diferents motius personals. Aquest gener, parlant amb una amiga, ens vam engrescar a passar les nostres vacances col·laborant amb una ONG. Ella hi estava força entusiasmada però jo no ho veia massa clar al principi, encara que en el fons sí que m’interessava el projecte. Vam contactar amb SETEM Catalunya i finalment la meva amiga no va poder i jo m’hi vaig embarcar.

Com hi SETEM?

vas

contactar,

amb

Altres amistats em van parlar de SETEM i jo vaig informar-me inicialment per internet http://www. setem.org/catalunya/ i http:// www.setem.org/. Vaig assistir a les jornades informatives que organitzava SETEM a Tarragona sobre els camps de solidaritat. I, a partir d’aleshores, vaig seguir el procés de selecció de voluntaris.

El programa dels Camps de Solidaritat es desenvolupa cada any en tres fases. Una vegada formes part del voluntariat comença un període de formació. SETEM organitza uns cursos en els quals reps xerrades de sensibilització – una d’elles fou donada per Arcadi Oliveras, president de l’ONG Justícia i Pau. En aquesta fase també fas convivències amb el grup (brigada) amb la qual viatjaràs al país destí. També es realitzen tallers sobre comerç just, etc.

La segona fase és el viatge i l’estada. La tercera, que ara comença, és la difusió d’aquesta experiència. Tu vas escollir un

camp de solidaritat situat en un país de parla hispana. Finalment et van concedir la comunitat de Chagüite Blanco, situada en el departament d’Estelí. Com vas preparar aquest viatge?

Primer vaig informar-me sobre la vacunació corresponent. En una de les trobades a Tarragona tens l’oportunitat de consultar els dubtes sobre la logística a altres brigades que ja han fet la mateixa ruta. Tampoc m’interessava una informació molt detallada, ja que volia fer-me jo la meva pròpia impressió i viatjar sense cap idea prèvia. Em vaig fer una parell de llistes i des de l’abril (període de formacions) fins al juliol vaig anar adquirint tots els elements necessaris: calçat, productes repel·lent d’insectes, llanternes, sac de dormir... Dos dies abans de la sortida vaig revisar les llistes i vaig fer la motxilla.

En què consisteix aquest procés de selecció?

Bàsicament és una entrevista de selecció on et pregunten per la teva motivació i el perquè vols realitzar un camp de solidaritat. Volen saber si el que pretens és col·laborar i conèixer una altra realitat o bé el que vols és passar unes vacances en un país “exòtic”. L’entrevista va tenir lloc el febrer del 2005. Cap al març vaig rebre la carta que em permetia continuar amb el projecte, ja que havia estat seleccionada per

28

Mapa de Nicaragua amb la ruta realitzada: Managua - La Trinidad - Managua - Niquinohomo - Metagalpa - Managua.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

entrevista L’estada anava del 31 de juliol al 28 d’agost, diumenge de Festa Major a l’Arboç. Quina va ser la ruta que vau seguir el grup amb el qual viatjaves?

Vam volar de Barcelona a Madrid i fins a Miami i de Miami a Managua on hi vam passar dos dies. Després ens vam dirigir a La Trinidad amb autobús. Allí ens van venir a rebre i vam pujar a peu durant tres hores fins arribar a la comunitat de Chagüite Blanco, on cadascú del grup tenia assignada una família amb la qual vam passar les dues setmanes següents. Vam tornar a Managua per assistir a la Festa de la Cruzada de l’Alfabetización a Niquinohomo. Allí vam estarnos un dia a Matagalpa per visitar un grup de dones teixidores, una cooperativa de cafè que formava part d’un projecte de comerç just i també una associació de dones que donava atenció a les dones en aspectes jurídics, sanitaris, etc. A Managua vam agafar l’avió de tornada. I, certament, vam tornar just el diumenge de Festa Major i encara vaig poder veure els castells a plaça!

L’Eugènia amb els quatre fills de la família: la Johana (16 anys), el Freddy (10 anys), la Nela (14 anys) i el José Olivar (18 anys). (Foto: E. Palau)

Durant les dues setmanes a Chagüite Blanco, quines tasques tenia la vostra brigada dins aquesta comunitat formada per 98 famílies?

Com a voluntaris de SETEM, l’estada estava enfocada a conviure durant dues setmanes amb una família de la comunitat amb dues finalitats principals: per un costat, com a primera experiència de sensibilització per als membres de la brigada i, per un altre costat, com a supervisors d’un programa de beques concedit a alguns dels fills d’aquesta comunitat perquè poguessin accedir a la secundària, ensenyament no subvencionat per l’Estat i que les famílies no es poden permetre pagar. Cal dir que el projecte de les beques és iniciativa privada d’una brigada que en el seu dia va viatjar a un camp de solidaritat organitzat per SETEM. En el meu cas, també vaig col·laborar amb les tasques domèstiques i la vida quotidiana de la meva família d’acollida, així com també vaig aprofitar per donar classes de suport als fills de la família.

L’Eugènia amb tres dels quatre fills i el matrimoni: José del Carmen a l’esquerra i la Juana a la dreta de tot, ambdos de 37 anys. (Foto: E. Palau)

Pots fer-nos cinc cèntims del poblat i concretament de la vida a Chagüite Blanco amb la família assignada?

La família estava formada per sis membres: el matrimoni, el José del Carmen i la Juana, de 37 anys d’edat, i els quatre fills: José Olivar (18 anys), la Johana (16 anys), la Nela (14 anys) i el Freddy (10 anys). El José del Carmen treballava la terra que tenia als voltants de la seva casa per poder mantenir la família i també treballava com a jornaler per a altres membres de la comunitat. La Joana s’encarregava de les tasques domèstiques que anaven des d’anar a buscar aigua per cuinar, a amassar i coure les “tortitas” i el dinar, fins a tenir cura de la casa i dels pocs animals que

L’habitatge familiar, una de les 98 cases de la comunitat de Chagüite Blanco.

(Foto: E. Palau)

tenien (gallines i el “chancho”, el porquet).

El poblat el conformaven 98 cases de fang. L’entrada era molt peculiar perquè hi havia un porxo amb un banc, pràcticament l’únic mobiliari de l’habitacle. Les cases només tenien una o dues sales – on es dormia i es menjava – i la cuina amb un foc de llenya i un

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

29

entrevista “obrador”. A l’exterior hi havia un excusat: quatre canyes feien de paret; una cortina de porta i un forat al terra de desguàs.

Els camins entre casa i casa acostumaven a estar plens de fang, ja que cada tarda hi plovia. La distància entre les primeres cases del poblat i la més allunyada era de mitja hora caminant.

Com s’organitzava aquesta comunitat? Quina tendència política predominava a la zona?

La comunitat funcionava en petits comitès que s’encarregaven de la revisió i organització de les beques d’escolarització o la cooperativa, per exemple.

Tot i així, hi havia un “cap visible” que organitzava assumptes de la comunitat o fins i tot podia conduir “la celebración” dominical basada en la “teoría de la liberalización” on tot el poble participava activament comentant les lectures i el sermó.

Quan convius i parles amb la gent, te n’adones que és un poble molt implicat en la política perquè han patit molt i no es volen quedar de braços creuats; volen lluitar per millorar però estan cansats de tanta inestabilitat i corrupció al poder. Tot i els seus desenganys polítics, bona part de la comunitat era de tendència sandinista.

Què fou el que et va impactar més del contrast cultural entre el seu món i el nostre?

SETEM CATALUNYA Organització no governamental (ONG) de solidaritat internacional nascuda a Barcelona l’any 1968, amb l’objectiu de promoure una cultura de la solidaritat internacional renovada i allunyada dels plantejaments “missioners” que fins llavors encara predominaven en la societat espanyola. És membre de la Federació SETEM i de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament.

Objectius: · Sensibilitzar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre la creixent desigualtat Nord-Sud i les seves causes · Promoure les transformacions personals i col·lectives necessàries per aconseguir un món més just · Educar i formar en una cultura de la solidaritat amb el Tercer Món Fundadors: SETEM va néixer de la mà dels escolapis de Catalunya. El seu principal impulsor fou Francesc Botey.

Altres persones de l’equip fundador foren Maria Grenzner, Antoni Sala, Miquel Martí i Francesc Barrachina.

Cronologia: 1968-1984: organisme intern de l’Escola Pia de Catalunya, sense personalitat jurídica pròpia, amb el nom de SETEMSecretariat escolapi pel Tercer Món.

1988: es reformen els estatuts i passa a anomenar-se SETEM-Servei Tercer Món.

A partir de 1990: proposta d’estendre l’organització SETEM fins llavors només a Catalunya al conjunt de l’ordre.

La vida a la ciutat de Managua va ser el que em va impactar més: com es viu la pobresa a la ciutat on hi ha més violència i inseguretat que no pas al camp. En concret, va ser impressionant un assentament situat al costat d’un abocador d’escombraries.

Entre 1991 i 1993: fundació de 6 organitzacions més amb el nom de SETEM a Espanya i 3 a Itàlia, en molts casos sobre les bases d’altres organismes escolapis ja existents.

Repetiries l’experiència i la recomanaries a la gent que té inquietuds per projectes de solidaritat?

1995: creació de la Federació SETEM.

Sí, però portant a terme un projecte més concret. Ho recomanaria a tothom, ja que és una bona experiència a tots els nivells. Però s’hi ha d’anar pensant que tens molt a aprendre.

Per acabar, quines són les emocions que et vénen al cap en recordar aquest viatge?

Les meves emocions quan recordo el viatge són moltes i gairebé totes agradables, tot i que també hi ha hagut moments durs. Però aquests queden enrere.

Amb el que em quedo és que fer un viatge així et desperta, t’obre els ulls i aprens a mirar amb una altra perspectiva.

1991: SETEM de Catalunya passa a anomenar-se SETEMCATALUNYA

1998: SETEM CATALUNYA reforma els seus estatuts d’associació a fi d’adaptar-los a una realitat organitzativa cada vegada més àmplia i complexa, i crea alhora una nova Fundació, amb el nom de SETEM-Solidaritat dia a dia, amb l’objectiu d’enfortir les bases econòmiques de l’organització.

Avui: la Federació SETEM d’Espanya està formada per 9 ONG autonòmiques. L’associació SETEM-Catalunya, la més antiga de les 9, és avui una entitat independent i democràtica, fonamentada en la lliure participació de tots aquells ciutadans que han volgut associar-se a l’entitat i col·laborar-hi de manera activa.

Socis: actualment SETEM-Catalunya té més de 1.200 socis i sòcies els qui, mitjançant l’assemblea anual, acorden les línies d’actuació d’aquesta ONG. Més informació a les pàgines: http://www.setem.org/catalunya/ http://www.setem.org/

30

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

esports Tres X Tres Festa Major 2005

En categoria infantil:

Laureà Inglada Solé

Un any més, dilluns i dimarts de la Festa Major es va celebrar a la plaça de la Vila els ja tradicionals torneig de bàsquet tres x tres i concurs de triples.

Tres categories hi van participar: infantil, juvenil i sènior.

En cada categoria hi van participar, els diferents equips, que van quedar classificats de la manera següent: El concurs de triples va tenir una gran participació de jugadors de totes les edats. En categoria sènior el campió va ser el Jony, que va guanyar totes les fases del concurs i va demostrar que és un gran triplista; segon va ser el Pròsper, i tercer, el Dídac.

En categoria infantil el campió va ser el Pere Plana, que va fer una gran actuació.

Pep, el nostre campió Laureà Inglada Solé

Com mana la tradició, cada dimarts de la Festa Major cap a les 18.00 hores aproximadament, a la plaça de davant l’Ajuntament, al carrer Major, arriba l’hora d’aturar les celebracions de la Festa Major perquè arriba l’acte més esportiu i important de l’any de tots els que se celebren a la vila de l’Arboç.

Ja he perdut el compte del temps que fa, però recordo que no feia gai-

Primers : Segons: Tercers: Quarts:

Deramir Kings Iverson NBA Strik Sant Jordi

En categoria juvenil:

Impresentables, primer classificat sènior (Foto: L. Inglada)

Primers: Segons: Tercers:

Dark Àngels Bàsquet l’Arboç Tercer A

En categoria sènior: Primers: Segons: Tercers: Quarts:

Impresentables Negros Els Monjos Trempats

Jony, primer classificat al concurs de triples (Foto: L. Inglada)

re que la primera persona ja havia arribat a la Lluna i el Pep, ja era tot un campió en el món de la bicicleta.

Un any sí i l’altre també, el Pep continua agafant la bicicleta i participant en la cronoescalada, ja tradicional, de la baixada del cementiri, que ni les rotondes ni els canvis de govern no poden fer-la acabar.

Una vegada acabada la cronoescalada, el Pep recull el seu trofeu de campió i l’ensenya a tots els vilatans de l’Arboç, els quals amb forts aplaudiments animen i envalenteixen al Pep perquè continuï aconseguint

èxits un any darrere l’altre.

Endavant, Pep, no t’aturis. T’esperem l’any vinent...

El Pep, una tradició de les mes típiques de Catalunya (Foto: L. Inglada)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

31

esports Gimnastes de l’Arboç Laureà Inglada Solé

Ha estat un èxit rotund la primera experiència d’un curs de gimnàstica per a gent gran organitzat a iniciativa de l’Ajuntament de l’Arboç, amb la col·laboració del Consell Esportiu del Baix Penedès.

El curs va tenir una durada de tres mesos i hi van participar unes vint-i-cinc persones aproximadament, que feien dues sessions de gimnàstica a la setmana. Al començament es feia dimarts i dijous de 11 a 12 h del mati, però per impediments sobrevinguts al jutge assistent, el Met Fulla, es va haver de canviar a dimecres i divendres.

Les classes es fèien al local de l’Arbosense i els assistents pagaven una quota simbòlica de tres euros al mes.

N’era monitora la Mònica, una professional titulada i considerada pel grup com una persona molt amable i sim-

Dinar de germanor dels diferents participants (Foto: J. Solé)

Patinatge per als més petits Laureà Inglada Solé

L’AMPA del CEIP Sant Julià i el Consell Esportiu del Baix Penedès, juntament amb l’Ajuntament de l’Arboç, han decidit posar en marxa el segon Curs de Patinatge per als més petits, que es farà els dissabtes al polisportiu. Hi haurà tres grups: per al primer, de nens i nenes de 8 a 14 anys, l’horari serà de 10:30 a 11:30 h; per al segon, de 3 a 5 anys, de 11:30 a 12:30 h, i per al tercer, de 6 a 7 anys, de 12:30 a 1:30 h.

El curs es farà de l’octubre al desembre i el preu serà de 25 euros tot el curs, i 10 euros més pel lloguer de patins.

Desfilada per la fi de curs de l’any passat (Foto: A.M. Arbiol)

32

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

pàtica, que va fer que la gent s’ho passés d’allò més bé.

Tant, que ja estan esperant que comenci un segon curs per tornar-hi.

La fi de curs la van celebrar amb un dinar de germanor al restaurant Don Pelayo. Els assistents en van sortir molts contents i el restaurant va tenir la gentilesa de convidarlos a cava. Al sopar, a part dels participants en el curs i de la monitora, hi van assistir l’alcalde, Joan Plana, i el president del Consell Esportiu del Baix Penedès.

El segon curs començarà el 4 d’octubre i si al senyor jutge “el Met Fulla“ li va bé, les classes seran els dimarts i divendres de 10 a 11 h del matí i aquesta vegada tindran un cost de 4 euros al mes.

esports Penya Blaugrana de l’Arboç Laureà Inglada Solé

El divendres de la Festa Major la Penya Blaugrana de l’Arboç va inaugurar oficialment el seu nou local, de propietat, al carrer dels Horts, núm. 24.

Va ser un acte insuperable, un dia perfecte i una organització envejable.

A part de la importància de l’acte, les ganes de fer Festa Major que tenien els vilatans de l’Arboç va fer que, més que no pas una inauguració del local d’una penya, allò semblés l’esdeveniment principal de la Festa Major, ja que el lloc de concentració, la Rambla, era ple de gom a gom, i l’ambient, festiu i apoteòsic.

Hi varen participar diverses entitats de l’Arboç: el Ball de Bastons, els Minyons, els Diables, El Seguici, Gegantons i Nans, etc. També hi van ser presents autoritats i representants del poble encapçalades per l’Alcalde Joan Plana, que, juntament amb alguns membres de la Junta directiva blaugrana i convidats d’honor com l’ex-secretari de l’esport de Catalunya, Josep Maldonado; el diputat al Congrés a Madrid, vilatà i amic de l’Arboç, Jordi Jané; el president de l’APG, Jordi Abellán; Chus Pereda, ex-jugador del Barça; el mític Avi del Barça, i Salvador Sadurní, conegut ja per tots nosaltres, van inaugurar el local.

Hem de dir que hi va assistir, fent gala de “senyorio”, una representació de la Penya Madridista de l’Arboç (el seu president Gabriel Curieses i altres menbres de la junta; Bernardo Garcia, qui representava tots els asturians, i diversos simpatitzants del Reial Madrid), demostrant així que les penyes no son sinó una manera de disfrutar d’aquesta vida i que la rivalitat entre elles no és sinó una manera de viure l’esport que permet passar estones de diversió i entreteniment personal.

La Penya té ara mateix uns 180 socis que paguen una quota de 21,50 euros l’any. El local fa uns 100 metres qua-

drats, té dos lavabos i una barra de bar per poder-hi seguir els partits en companyia i celebrar-hi les victòries, i també una pantalla Jumbotron per veure-hi els millors gols del Barça.

Per acabar els actes públics es va oferir un fantàstic pica-pica a la seu del local on no hi va faltar de res: embotit, canapès, pa amb tomaca, cava i licors, i tot dirigit per una excel·lent organització comandada pel senyor Amposta, que va dirigir el refrigeri com si ho hagués fet tota la vida. Tot seguit, es va fer un sopar de germanor al restaurant Don Pelayo al qual hi van assistir unes cent persones, incloent-hi el futur nou alcalde de l’Arboç, Carles Ribé.

Volem de dir que va ser l’últim acte públic que presidia el nostre estimat president Antoni Calvet.

Després de 12 anys a la junta directi-

va, des de la fundació d’aquesta penya, i aquests últims 7 anys, sent el nostre president, Antoni Calvet cedeix el pas a una junta renovada i es pren finalment un descans personal del tot merescut.

No ens agradaria deixar d’agrair a Antoni Calvet el seu treball i la seva dedicació desinteressada a la Penya Blaugrana de l’Arboç, ja que ell personalment i tota la seva junta ha fet una feina admirable, de la qual tots li estem molt agraïts, contents i orgullosos. És per això que avui tenim una seu de la Penya Blaugrana de propietat. Moltes gràcies, President.

Us fem saber que el 29 d’octubre de 2005 se celebrarà una assemblea general on es farà el traspàs de poders oficial i es constituirà la nova junta amb el nou president.

Minyons, l’Avi del Barça i jo (Foto: R. Pérez)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

33

música L’Arboç Sona 2005, un públic difícil d’oblidar Marco Rodríguez tonesdemusica@yahoo.es

Encara recordo la primera Festa Major que vaig tenir la sort de fer. Era l’any 1999, dissabte amb un cel totalment negre i sense ningú que em digués com es muntava un concert…quins temps! Era l’any de Killer Barbies i de Fundación Toni Manero…quins records!. Us preguntareu perquè em poso a parlar ara de tot això. Desprès de tot el que es va viure al camp de futbol, les nits de concerts fan pensar. Hi ha una definició perfecta que em feia la gent de TV el Vendrell: concert històric!!!!! No es recorda en tota la comarca un concert d’aquestes característiques en quant a resposta del públic. Hem posat el llistó molt alt aquest any 2005, però intentarem estar a l’alçada l’any que ve.

Primeres files del públic que va omplir el Camp Municipal de Futbol. (Foto: M. Rodríguez)

M’agradaria començar donant les gràcies a totes les persones que han col·laborat d’alguna forma en aquests concerts, començant per l’Ajuntament, que ha cregut en l’aposta d’aquest any; en la gent de l’Acub, tots vosaltres!!!; a tots els mitjans (especialment Ràdio L’Arboç), que us heu fet ressò d’aquest concert. Tots hem participat d’una forma o altra en aquesta Festa Major, bé com a públic o bé com a organització….

Encara tinc el record del dissabte: en la meva ment està la imatge de tot el camp de futbol ple de gent. Normalment tinc el costum d’anar a la taula de so per escoltar bé el concert, aquest any era impossible. Mai a la vila de l’Arboç havia vingut tanta gent. A la tarda tots els trens portaven gent cap al concert. A les proves de so teníem 200 persones al camp de futbol i em vaig veure obligat a tancar les portes. Allò era inaudit, increïble, estàvem desbordats completament. A part de tot això, quan muntes coses normalment tens problemes, més petits o més grans, i aquest any, a més a més, la possible pluja. Vaig vendre la meva ànima al diable perquè no plogués!!! I miraculosament no va ploure. Una de les coses que em va fer més il·lusió fou poder veure tocar els Sabotatge de teloners de S.A. amb la Nieves “petita”, el Tacho, l’Àlex, l’Albert i el Montxo, ja que són del poble. El millor de tot va ser que quan tocaven estava ple de gent. Van tocar amb públic i ho van fer molt bé. Va ésser una nit màgica amb Boikot, que desprès van gaudir de la Festa Major amb les matinades. I no hem d’oblidar els fantàstics La Kinky Beat. És difícil viure una nit tan màgica com la del dissabte, la nostra famosa “Empalmada” havia arribat al

34

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Moment del concert de Sabotatge en el concert d’Empalmada Festa Major 2005. (Foto: M. Rodríguez)

punt més alt. Tot això que us explico, va succeir dissabte d’Empalmada.

El diumenge vam gaudir dels Lax’n’Busto amb el grup revelació local Skatacrak, després de la Carretillada. Un concert amb molta assistència, tenint en compte que l’endemà es treballava a tot arreu i que era l’últim cap de setmana d’agost.

Tampoc podem oblidar el concert de divendres amb Baeturia i Enre9Folk, que van fer del divendres una bona vetllada a la Plaça de la Puntaire.

No tinc paraules per descriure aquesta Festa Major i escric emocionat aquestes línies desitjant que l’any que bé podem posar el llistó encara més alt. L’Arboç Sona de veritat i vosaltres sou els culpables. Gràcies de tot cor, i que soni al 2006!!!!

diada de la puntaire Més de 3.500 participants en la 18a Diada de la Puntaire de Catalunya L’Arboç es va convertir diumenge en la capital de les puntes de coixí, ja que va acollir la 18a Diada Nacional de Puntaires de Catalunya, organitzada per l’Associació Catalana de Puntaires amb la col·laboració i el patrocini de l’Ajuntament de l’Arboç, de la Fundació Privada Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç i de Caixa Tarragona.

El parc de Santa Llúcia es va omplir de gom a gom per acollir aquest certamen en el qual van participar més de 3.500 puntaires d’arreu de Catalunya i d’altres indrets de l’Estat espanyol com Madrid, València o Donosti. Les participants, agrupades per comarques, van mostrar al nombrós públic assistent l’art del trenat de puntes.

A més, paral·lelament es va organitzar una fira de productes relacionats amb el món de les puntes al coixí que va comptar amb 45 firaires vinguts de Catalunya, Espanya i part d’Europa. Tot plegat va fer que els carrers de l’Arboç s’omplissin al llarg de tot el dia de participants, paradistes i visitants. Una mostra de l’èxit de la jornada és que al Museu de Puntes de la vila es va comptar més de 1.000 entrades durant diumenge.

Igualment, també va ser molt visitada l’exposició de postals temàtiques amb motius puntaires que acull l’Auditori, ubicat al mateix edifici. Es tractava d’una mostra de la col·lecció de l’arbocenc Josep Plana i Pons que es va poder visitar fins el 15 d’octubre, dia en què es va fer la projecció de les quaranta postals de puntaires més representatives amb els comentaris de Josep Plana.

Des de l’Ajuntament de l’Arboç es mostren satisfets per l’èxit de la Diada que volia ser un reconeixement a les puntaires de la vila que durant segles han mantingut, i mantenen, viva aquesta tradició tan arrelada a l’Arboç i que va passant de generació en generació. A més, els responsables municipals també han volgut agrair la tasca dels més de vint voluntaris que van treballar desinteressadament al llarg de la jornada per garantir l’èxit organitzatiu.

Qui també es va abocar en la celebració de la Diada va ser l’emissora municipal Ràdio l’Arboç, que va fer una programació especial durant tot el dia, emetent en directe en diferents moments i captant l’ambient i les impressions de puntaires i visitants.

D’altra banda, la parròquia va aprofitar l’afluència de públic per fer un sorteig en benefici d’una residència de nens abandonats al Congo.

Nota de premsa cedida per l’Ajuntament de l’Arboç

Vista aèria del Parc de Santa Llúcia on es celebrava la Diada de la Puntaire.

(Foto: J. Suau)

En Joan Plana, en Carles Ribé, actual alcalde, i la presidenta de l’Associació Catalana de Puntaires, Isabel Grego, en el moment dels parlaments. (Foto: J. Albornà)

Polisportiu municipal condicionat per acollir el dinar de les puntaires i participants a la Diada. (Foto: J. Albornà)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

35

pel forat del pany La Generalitat podria intervenir i relacionar els fets, com el cas dels papers de Salamanca Laureà Inglada Solé

Una vegada acabada la Festa Major de l’Arboç, vaig anar cap a la bàscula i... Oh-oh, em sembla que s’ha espatllat. No pot ser: si peso més que el meu amic Paco Piedra després d’una calçotada!

Aniré al gimnàs del Gregori i em tornaré fort com el nen gran de Cal Ràfols. Per començar, aniré a córrer una mica amb el meu amic Gallego.

Després de fer 38 quilometres i 400 metres, a 200 metres per arribar al gimnàs del Gregori, el Gallego es posa a cridar com un boig: “Mira, mira: això és un robatori descarat!.

Jo: No et posis nerviós. Deixa’m fer a mi, que per a alguna cosa hi tinc amics, jo, en aquest poble.

Deixa’m el telèfon mòbil... 6457834 i dos números més... ring ring...

“Bona tarda, amic Capo. Necessito la teva ajuda una vegada més. Vine urgentment al carrer Doctor Vives i Mañé, que m’hauries de comprovar de quin any podria ser un objecte sospitós.

Dues hores més tard arriba el Capo amb una llibreta on hi ha anotades totes les dades que ha aconseguit esbrinar sobre l’objecte sospitós.

Capo: M’he trobat un noi amb barba que, mentre jo li feia preguntes, solament feia que dir-me si tenia un euro per fer un cafè. M’ha dit que és el noi que més camina pels carrers de l’Arboç i que fa un any l’objecte ja hi era.

També m’he trobat un noi que no feia altra cosa que beure cocacola

36

i que a sobre no parava de escopirme als peus i que, sense dir-me ni ase ni bèstia, ha marxat tan panxo.

Més tard m’he trobat un veí del carrer, un home no gaire alt, amb bigotis, amb pinta de casteller i vestit amb una samarreta del Reial Madrid, que m’ha dit que quan ell era jove, d’això en deu fer uns 40 anys, passava per allí una vegada al mes, de camí cap al camp de futbol per portar-los una mica, no gaire, de menjar als gossos, i que l’objecte sospitós ja hi era.

I per últim, m’he trobat una dona que mentre jo li parlava anava recollint caixes de fusta i fulles d’enciam

Objecte sospitós republicà (Foto: L. Inglada)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

i que m’ha dit que fa uns seixanta anys, quan ella anava tot sovint als safarejos municipals a rentar roba i l’objecte ja hi era.

Jo: Saps què, amic Capo? Ara que coneixem els teus informes confidencials i secrets, amb les dades històriques que m’has fet saber, crec que el millor que podríem fer és trucar al “Mixó”, que ara és el nou “xèrif” del poble i dir-li que declari l’objecte, com una adquisició dels temps de la República i que l’inclogui al nou inventari de béns de l’Ajuntament, per fer créixer les arques municipals.

Punt i tapa...

amunt i avall Laureà Inglada Solé

AMUNT :

res pasajeros, la velocidad punta será de 324 kilometros, a relentí“.

“ Rufino el Rei del timo “ En la Setmana del Comerç de l’Arboç, organitzada per la Unió de Comerciants de l’Arboç (UCL’A), varen tenir lloc diferents jocs per a la quitxalla. Pel sol fet de comprar a qualsevol botiga associada a la Unió de Comerciants es donava un tiquet gratuït per participar a qualsevol dels jocs existents.

L’èxit va ser total: el meravellós tren, que recorria els carrers del poble i les cues per al qual eren interminables (arribaven gairebé al pont de ferro), va ser la diversió estrella de la quitxalla i no tant quitxalla. Anava dirigit pel famós i internacionalment reconegut “Rufino el Rei del Timo“, que va fer que tots els passatgers s’ho passessin pipa amb la seves explicacions, ràpides, clares i precises, durant tot el recorregut del viatge.

“Por favor cierren las ventanas que se escapa el aire acondicionado“, “se ruega a los pasajeros que al girar, ayuden a hacer las curvas, para evitar vuelcos“, “seño-

AVALL :

Ja hi tornem. Com que pensar costa molt, doncs endavant, que les coses ben fetes no tenen fronteres.

Bueno, ja tenim el poble infectat de bonys de ciment amb aluminosi i d’estil romà.

Els posen on creuen o on algú els demana –cosa a la qual no hi estic en contra– però, i si no van bé, què? I si han de passar carrosses, què? I si no és el lloc adequat, què?.

Estem a l’any 2000, senyors i senyores! Fem voreres ridícules que no hi passen ni els que les fan. Fins i tot les formigues han de fer cues per passar dues alhora. I, a més a més, en lloc de posar guals de goma cargolats a terra o d’algun material de “quita y pon” que es pugui canviar si es trenca, treure’l si no fa el servei que es vol o si passen carrosses de carnaval, reis, etc.; doncs no, de ciment i llestos, que els paletes no tenen res més a fer. A

Felicitats, i com diu un amic meu, “Que n’aprenguin”.

Rufino for ever. (Foto: L. Inglada)

més, hi ha carrers que caminant agafes mal de cames de tants canvis de rasant.

El carrer de la vergonya. (Foto: L. Inglada)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

37

poble Moviment demogràfic 16-07-2005 al 30-09-2005

Moviment demogràfic 12-06-2005 al 30-09-2005

(segons Registre Civil)

(segons altres fonts)

Naixements: 14

Bodes: 4

Defuncions: 3

Moviment demogràfic 15-07-2005 al 15-10-2005 (segons Registre Parroquial)

Baptismes: Yamila Gutiérrez i Ortiz.............................. 16.07.2005 Pol Bayo i García . .................................... 18.09.2005 Àlex Bayo i Ferrer ..................................... 18.09.2005 Joel Curado i Caracena............................. 18.09.2005 Ferran Vera i Gras...................................... 24.09.2005 David Cuerva i Alpuente............................ 09.10.2005 Phoebe Maria Pérez i Gallego................... 09.10.2005 Natàlia Padilla i Gutiérrez ......................... 09.10.2005 Casaments: Albert Mata i Climent - Irene Arahuete i Iglesias (22.07.2005) Josep A. Esplugas i Cañas - Cristina Céspedes i Yáñez (13.08.2005)

Naixements: Ferran Vera i Gras...................................... 12.06.2005 Natalia Padilla i Gutiérrez.......................... 13.06.2005 Gabriel Fernández i Molina....................... 15.06.2005 Alejandro Martos i Garrido........................ 16.06.2005 Sergio Esquinas i Martínez........................ 19.06.2005 Joel Raja i Núñez....................................... 28.06.2005 Joana Vives i Vidal..................................... 07.07.2005 Pere Vives i Vidal....................................... 07.07.2005 Iris Fernández i Benito............................... 21.07.2005 Ricard Urpí i Vilanova................................ 29.07.2005 Joel Curado i Caracena............................. 01.08.2005 Anna Cañaveras i Fernández.................... 02.08.2005 David Cuerva i Alpuente............................ 03.08.2005 Héctor Carretero i Caracena..................... 04.08.2005 Juan José Amador i Fernández................. 08.08.2005 Nil Salas i Sala . ........................................ 13.08.2005 Paula Gómez i Naches.............................. 18.08.2005 Laia Lagunas i Mesa.................................. 18.08.2005 Dídac León i Ventura................................. 29.08.2005 Álvaro Rodríguez i Mesa........................... 05.09.2005 Héctor Román i García.............................. 26.09.2005

Enterraments: Nom i cognoms

Edat

Data defunció

Josep M. Feliu i Fontanillas....... 74............ 19.08.2005 Ramona Vidal i López................ 97............ 06.09.2005 Isabel Melero i Marín................. 83 ......... 11.09.2005 Trinidad Pérez i Provedo .......... 90............ 24.09.2005

38

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Nadons de pare/mare arbocencs no residents a l’Arboç Ariadna Feliu i Ribé................................... 21.06.2005 (Cardedeu) Pol Feliu i Ribé........................................... 21.06.2005 (Cardedeu) Mar Sonet i Raurich................................... 27.07.2005 (Calafell) Berta Sonet i Raurich................................ 27.07.2005 (Calafell) Marc Roca i Salas..................................... 05.08.2005 (Barcelona) Ferran Pujol i Acosta................................. 25.08.2005 (Bellvei) Ramon Domingo i Montserrat................... 07.09.2005 (Barcelona) Maria Domingo i Montserrat...................... 07.09.2005 (Barcelona)

poble Efemèrides Fa vint-i-cinc anys (1980) Homenatge a la Maria Condis i Martí El dia 23 d’agost, 1er dia de la Festa Major, a la sortida de la missa del vespre s’homenatjà a Na Maria Condis per la seva tasca a l’Arboç d’ensenyar a les nenes que treballen les puntes al coixí. Se li digué en aquest acte que, possiblement, si no fos per la seva tasca, les puntes a l’Arboç es podrien perdre.

Se li oferí una placa commemorativa i un ram de flors.

de Barcelona. Aprofitant aquesta avinentesa tingué lloc un selecte concert íntim a casa del seu antic deixeble Sr. Josep Forcada i Riambau, prenent-hi part la Sra. Maria Teresa Vives de Castellví i la Sra. Elisa Pomés de Forcada.

El Sr. Munner prometé tornar a l’Arboç per donar un concert públic i agraí cordialment l’afecte en que se’l distingí.

Estrena del rotllo de campanes El 27 d’agost, dissabte de la Festa Major, es beneí un rotllo de dotze campanes costejat per un grup d’arbocencs. Ademés del rotllo també les dues campanes que anuncien la sortida del sacerdot de la sagristia i la campaneta de l’elevació.

L’epidèmia dels conills

La Maria rebent el ram de flors. (Foto: M. Condis)

Fa cinquanta anys (setembre-octubre 1955)

En prevenció de l’epidèmia que afecta a altres poblacions, l’inspector comarcal veterinari Sr. Enric González obtingué algunes dosis de la vacuna contra la mixomatosis del conill, les quals foren injectades esperant nous envios d’aquest virus preventiu. Cal destacar que les explotacions conilleres més importants no han estat atacades i sols s’ha denunciat algun cas aïllat. Les peces cobrades pels caçadors del terme són completament sanes. En el mercat arbocenc del passat dimarts tampoc fou descobert pel Sr. Manescal cap conill atacat. Els símptomes dels conills atacats per la mixtoma es distingeixen desseguida pel deformament del cap, bonys i ceguesa.

Famós concertista a l’Arboç Invitat pel Sr. Joan Badia Llorens ha passat nou dies en la nostra vila el concertista de violí Sr. Josep Munner i Mitjans, catedràtic del Conservatori i solista del Gran Teatre del Liceu

Informació seleccionada per Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org Fonts: El Quart i Fe i Vida

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

39

agenda ACTIVITATS PARROQUIALS

NOVEMBRE 2005 DL DM DM DJ DV DS DM

7 14 21 28

1 8 15 22 29

2 3 9 10 16 17 23 24 30

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

NOVEMBRE 2005: Dia 1: Pregària al cementiri a les 5 de la tarda Dia 2: Missa pels fidels difunts a les 12 (pregarem es pecialment pels

difunts de l’any)

Dia 9: Reunió del Grup Cristià de Pobles i Comarques, a 2/4 de 10 Dia 16: Catequesi d’adults, a 2/4 de 7 a Sta. Llúcia, a les 8 a la

Parròquia

Dia 27: Comença el temps d’advent: Missa d’infants, a les 12 Dia 30: Reunió de Càritas, a les 8

DESEMBRE 2005:

DESEMBRE 2005

Dies 4, 11, 18 i 25 Curset prematrimonial, al col·legi St. Cor del Vendrell,

DL DM DM DJ DV DS DM

5 12 19 26

6 7 13 14 20 21 27 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

a 2/4 de 10

Dia 7: Grup Cristià de Pobles i Comarques, a 2/4 de 10 Dia 8: Festa de la Immaculada Concepció Dia 14: Catequesi d’adults, a Sta. Llúcia a 2/4 de 7,

a la Parròquia, a les 8

Del 20 al 30: Inscripcions per al Concurs de pessebres Dia 21: Celebració del Nadal amb els nens de la Catequesi Dia 24: Missa de Nadal a les 11 de la nit Dia 25: Festa de Nadal Dia 26: Festa de St. Esteve: Missa a les 12

felicitats Un més a la colla

L’Anna i el Ricard jr., al carrer de la Roca la passada Festa Major.

40

El passat dia 29 de juliol va néixer Ricard Urpí i Vilanova, el primer fill de la nostra companya en el Consell de Redacció de Trena i Peu, Anna Vilanova i Miravent. Amb aquestes ratlles, volem expresar-li la més sincera enhorabona en nom de tot l’equip de col·laboradors, així com dels de la Junta de l’Arboç Acthiva’t.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

Felicitats, Berta, pels teus 5 anys!

30 d’octubre de 2005 T’estimem!

Pares, avis i tiets

passatemps mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Per Maria Jané i Mitjans 12

13

14

1

Horitzontals: 1. L’Arboç en té el títol. El que ens cal per no barallar-nos.

2

2. Que no serveix. Sense desnivells. La de tots els novells. Vibra. 3. Descen-

3

dents de Sem, jueu o àrab. Agent de la propietat que ha perdut la direcció.

Prefix que dobla. 4. Hi pugen els tres primers quan està ben posat. Normal-

4

ment n’hi ha de dones i d’homes. 5. Ja té oli però ve de cul. La quarta i la

5

segona de les cinc. Que no deixa passar la llum. 6. Tieta espanyola que ve

6

de l’est. Les del final. 7. Deessa. Aquestes no saben ser originals. 8. La major

7

ens guia des de dalt. Reunió d’alcohòlics anònims. La més rodona. No pas

8

després. 9. La més vibrant. Alabar. Es mou pel desert de dreta a esquerra.

9

Ens cal per dir que no. 10. Hi té una presència. Cognom xinès o article italià,

10

segons com es miri. Ens cal per tapar. Ciclons al mar de la Xina. 11. Fes força per moure-ho en la direcció equivocada. La província veïna s’ha barrejat del

11

tot i ha perdut una“s”. 12. Gairebé una dotzena i mitja que vénen de l’est. Es-

12

panti les mosques des de l’altre banda. 13. Són sis i estan a Taure. Divinitats

13

de sexe femení, sonores. 14. Parell de vocals que hem de separar. Fa un petó.

14

La policia dels nazis. Sense malalties.

Verticals: 1. Les mèdiques miren que sempre ens donin el mateix per la grip. Fa pinya i dóna nom a un gegant. 2. Que no s’han editat mai. Encara que es posin a l’inrevés, ho continuen sent. 3. De tanta llum que dóna no la veiem bé. L’òxid del radical alcohòlic que fa tornar insensible se’ns ha barrejat. 4. Menja fins que no puguis més. Faci-la tornar llisa. 5. Aquest camp que ve del sud ens serveix per practicar la punteria. La del milió. Cent.

Baluard d’un recinte fortificat, potes enlaire. 6. Que puja i fa pujar. Seria el mateix però s’ha deixat l’última. 7. La del mig. Cent més. Separades. 8.

Aliment bàsic que ens ve del sud. Província d’Espanya amb un camí força musical. La primera del felí i del caní. La primera de les cinc. 9. Llit d’accidentat. Està lluny i mal posat. 10. Agent de la propietat. Perden el cap pel plaer. 11. La primera del primer. Rendeixo homenatge. Ben orgulloses.

12. Nom de pila d’en Pachino. Les que ens agafen el telèfon. 13. L’ última. Ens escalfa els peus mentre juguem al dominó. No han estat usades. 14.

En cal córrer de tant en tant. Pinyolada. Societat sense nom.

meteorologia El temps a l’Arboç ( juliol - setembre )

Juliol 2005

Per Andreu Suriol Ribé

Dia Màximes Temperatures

17

Mitja de les màximes Mínimes

Pluja

Dades

Dia

31,7 ºC

23

28,2 ºC 11

Mitja de les mínimes Vent

Agost 2005

16,2 ºC

Setembre 2005

Dades

Dia

31,1 ºC

3

27,3 ºC 21

19,9 ºC

13,2 ºC

Dades 30,1 ºC 24,9 ºC

19

18,7 ºC

9,6 ºC 15,4 ºC

Ratxa màxima

18

10,4 m/s

21

10 m/s

25

13,2 m/s

Dia de més pluja

30

49 l/m

1

6 l/m

25

63 l/m2

Total del mes Acumulada de l’any

2

2

62 l/m2

20 l/m2

204 l/m2

219 l/m2

239 l/m2

443 l/m2

Les unitats de mesura emprades són: els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: www.farmaciasuriol.com/meteo, on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

41

serveis

Servei de trens de l’Arboç: a Sant Vicenç i a Manresa De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Sant Vicenç 06:29 07:51 08:48 09:43 10:44 12:13 13:14 14:13 15:14 16:14 17:14 18:13 19:14 20:14 20:28 20:44 20:57 21:23 21:53 22:51 23:39 L’Arboç - Manresa 05:38 06:08 06:19 06:36 06:48 07:18 07:39 08:37 09:39 10:37 12:09 13:06 14:10 15:09 16:09 17:06 18:08 19:01 20:19 20:54 21:53

Telèfons d’interès

Ajuntament.......................................................... 977 670 083 Ambulàncies........................................................ 904 110 110 Bombers.............................................................. 977 667 185 CAP..................................................................... 977 671 588 CAP Urgències.................................................... 977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J......................................... 977 670 621 Consell Comarcal................................................ 977 157 171 Correus................................................................ 977 671 405 Enllumenat Públic (urgències)............................. 659 962 779 Emergències (de tot tipus)................................................. 112 Estació RENFE .................................................. 977 259 206 Farmàcia . .................................... 977 670 009 / 977 670 487

Dissabtes i festius

Funerària............................................................. 977 671 378

L’Arboç - Sant Vicenç

Gent Gran, digui’m.............................................. 900 555 012

07:53 08:30 09:29 10:30 11:29 12:30 13:29 14:30 15:29

Guàrdia Civil (les 24h).......................................... 977 678 800

16:30 17:30 18:30 19:30 20:33 21:30 23:18 00:21

Jutjat de pau........................................................ 977 670 443 Mossos d’esquadra............................................. 977 663 333 Parròquia............................................................. 977 670 407 Policia Local l’Arboç............................................ 900 666 222

L’Arboç - Manresa

Taxi.............................................. 606 70 64 35 / 977 670 889

06:43 07:43 08:36 09:38 10:36 11:38 12:36 13:38 14:36

Urgències (ambulàncies)..................................... 977 252 525

15:38 16:36 17:36 18:36 19:38 20:36 21:36

Veterinària . ........................................................ 977 671 233

solució passatemps

Servei de “La Popular” entre Vilafranca - Tarragona Tarragona - Vilafranca Horaris d’aturada a l’Arboç De dilluns a divendres feiners

E

L

E

S E

E

R

S S

S

O

E

D

T

A

I D

I

E

S

N

I

I

V

I L

L

R T

I S L

N O M U L

M

I A

O

I R

I G

A P A

E

A I R S

S

L E

A O

E

A

E T S I N

E N A F U

O A R

D E

E T I

P I

S T

R

A V

T

D

T A D

P

E D A

R

T T

I

I O C

A

D

T

A

A I

A S

L L

P

E R O

R D

R E P O

A

A

E O N R E

S A S

S A R B

A

A N

L P

S

V

D A

O O

I

S

C S I R

U

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

T

A

42

P

S

El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit

S

Diumenges i festius no hi ha servei des de l’Arboç

S

7:45 11:35

A

8:50 12:30

L’Arboç - Vilafranca

S

L’Arboç - Tarragona

E

Dissabtes feiners

B

12:20 14:35 16:20* 19:35

*solament dies lectius escolars

T

L’Arboç - Vilafranca

A

6:35 7:15 9:50 16:50 19:55* I

L’Arboç - Tarragona

fem memòria Fotografia escolar Curs 1962-63

(Fotografia i dades facilitades per Mercè Solé i Rovira)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

-

Rosa SOLSONA Rosa Maria MESTRES Hermana LLUÏSA Antònia RAVENTÓS Maria Cinta AUDÍ Encarnita GUTIÉRREZ Maria Rosa PALAU Maria Rosa SANAHUJA Mercè GALLART Teresa PINYOL Carme AUDÍ Mercè SOLÉ Natàlia SOLÉ Hermana CARMEN Anna Maria QUERALT Pilar ROVIRA

17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

-

Maribel SÁNCHEZ Núria FIGUERES Mercè TUSET Montserrat FREIXAS Teresa PALAU Carmen PALAU Pili FERNÁNDEZ Isabel BALLESTA Montserrat MEDINA Lurdes LLUCH Maria AMOR Josefina FIGUERES Anna Maria HILL Irene OLIVERAS Encarnación TAUSTE Anna Maria MITJANS

SETEMBRE - OCTUBRE / 2005

43