Trena i Peu. 13

Revista informativa bimestral de l’Arboç (Baix Penedès)

( p à g. 1 8 , 2 5 i e dito ria l)

Carnaval 2005 a l’Arboç

Any 3 Núm. 13 GENER - FEBRER 2005 3 euros

L’Esther Quiroga, un altre estil de fer pintura (pàg. 23)

Foto: M. Teichenné

La radioafició entre els arbocencs (pàg. 26)

Foto: A. Vilanova

SKATACRAK, neix un nou grup musical a l’Arboç (pàg. 30)

Foto: P. Nogueira

Inauguració de la “Peña Madridista L’Arboç” (pàg. 28)

Séptimo Sentido, conjunt musical dels anys 70 (pàg. 32)

La colla dels Minyons de l’Arboç vol expressar el seu agraïment a tots els col·laboradors que han fet possible la cistella de Nadal 2004.

En Joan Serres fent el lliurament de la cistella dels Minyons a la família Varas-Lugilde. (Foto: cedida pels Minyons)

Col·laboradors: · AGUSTÍN BORNES · ALIMENTACIÓ RÀFOLS · ÀREA DE GUISSONA · ASSEGURANCES CATALANA OCCIDENT · AUTO TALLER S-4 · BAR 101 BOCATAS · BAR ATIPA’T · BAR L´AGRÍCOL · BAR LA BOTÀNICA · BAR LA MOSSEGADA · BAR LA TEULA · BAR LA TORRADA · BAR LOS FAROLES · BAR NOU RACÓ · BAR PÁRATE Y TÓMATE ALGO · BAR SANT JORDI · BAR VICTÒRIA · BETA AQUARIS · CAL FIGUEROLA · CALÇATS SEVÉ · CALINOX S.L. · CARNISSERIA CALAF · CARNISSERIA TORRAS · CATAUTO · CAVAVI S.C.C.L. · CENTRE D´ESTÈTICA I PERRUQUERIA HERMI · CERÁMICAS HEROIS 1808 · CIAUTO · COMUNITRANS · CONFECCIONS URPÍ · CONGELATS VENDRELL · CONSTRUCCIONS ARNAN · CONSTRUCCIONS BEDPLA · CONSTRUCCIONS GERMANS REBOLLO

2

· COOPERATIVA AGRÍCOLA L´ARBOÇ · COPORC S.A. · CORTINES JAP S.L. · DAVID ARÚS · DOS DE SET · EL BAÚL · EL CAU DEL TAURÓ · EL TREN PETITÓ · ELS ENCANTS DE L´ARBOÇ · EMBOTITS BUNDÓ · ESCOLA DE BALL DE SALÓ BAILA CONMIGO · ESTACIÓ DE SERVEI TAMOIL · ESTANC VIDAL · FABRI PELL · FARMÀCIA SURIOL · FERRETERIA ALEMANA · FLORS I PLANTES L´ARBOÇ · FONDA CAN PERAIRE · FORN DE PA COSME · FORN DE PA MARGARIDA · FORN DE PA RAMON PARDO · FORN DE PA ROSER · FORN I DEGUSTACIÓ ENRIC RIUS · FRUITES I VERDURES CAL FERRÉ · FRUITERIA SÒNIA · GESTORIA MURALLA · GIMNÀS L´ARBOÇ · HERRAJES BAIX PENEDÈS · HIDROELÈCTRIC SIGSA · HOTEL DON PELAYO · INCATUR · INMOBILIÀRIA BAIX PENEDÈS · INTERIORISME CERICAR · JARDINERIA BORRELL · JOAN JOSEP BUJALDÓN · JOAN TUSET

GENER - FEBRER / 2005

· LES AMÈRIQUES · LICORS TEICHENNÉ · LLIBRERIA PAPERERIA MONTSERRAT · LO CARRO GROS · M.C.C. NATURA · MERCERIA EL DIDAL · MERCERIA LLUÏSSA · MOBLES OLIVELLA · MODES SERRANO · MODES NEAL · NODRIMENTS L´ARBOÇ · ÒPTICA SURIOL · PAPERERIA, INFORMÀTICA GARMA · PASTISSERIA LA CONFIANÇA · PENYA BLAUGRANA SALVADOR SADURNÍ · PERRUQUERIA DORA · PERRUQUERIA ESTÈTIC · PERRUQUERIA IRIS · PERRUQUERIA ISERN · PERRUQUERIA MAR · PERRUQUERIA MIGUEL MELERO · PERRUQUERIA PILQUS · PERRUQUERIA PLANA · PERRUQUERIA TRIS-TRAS · PEIXETERIA MONTSE NOYA · QUIOSC DE L´ARBOÇ · RÀPID L´ARBOÇ · RECANVIS ARBIOL · RESTAURANT AS D’OROS · RESTAURANT LA CASONA · SEXY BODYS · SOLTEC PENEDÈS · TELE VIDEO CRUSET · VETERINARI MEDIVET · VIDEO CLUB SONET · VIGRELA S.L. · VISMAC

EDITORIAL CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Altarriba Guitart Susanna Blasón Bayo Ricard Cabré Roigé Paco Nogueira García Ruth Serres Mairal Jaume Ventura i Jané Anna Vilanova Miravent CORRECCIÓ Imma Montserrat Espiña CONTACTE PUBLICITAT Anna Maria Arbiol Vidal COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Laureà Inglada Solé Maria Jané Mitjans Pep Jané Rodríguez Rosa Maria Montaña Jordà Salvador Montserrat Espiña Lali Sans Pérez Andreu Suriol Ribé Foto portada: Anna Vilanova

MAQUETACIÓ Susana Lucio Pardo (M&I Publicitat) - Trena i Peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

- L’opinió de Trena i Peu s’expressa a través dels seus editorials.

- Els articles s’han de fer arribar a les bústies de la Papereria Montserrat i del Garatge Arbiol, o bé per e-mail a l’adreça trenaipeu@trenaipeu.org abans del dia 30 de cada mes imparell.

- Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

- Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, a dos espais. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 12.

- Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

- Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de l’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

Tiratge: 350 exemplars.

acthivat@wanadoo.es - D.L.:B-8.698-2003

Tant de temps que feia que no plovia a la nostra vila i va comançar a fer-

ho precisament el matí del diumenge de Canaval. Per aquest motiu la rua, prevista inicialment per al dia 6 de febrer, es va suspendre i es va traslladar al diumenge següent. El fred i el vent ja són vells coneguts d’edicions anteriors, però la pluja, no tant. Aquesta ha estat la XXa Rua de Carnestoltes celebrada a la nostra vila. Per aquest motiu, hem donat un cop d’ull al bagul dels records i n’hem rescatat les imatges dels pioners que, l’any 1986, van protagonitzar la rua que iniciava una celebració festiva que avui dia encara es continua fent. A l’apartat El reportatge hi trobareu la informació referida a aquests grups. Per mitjà d’aquests primers participants hem volgut tenir un petit record per a totes les persones que, amb el seu esforç i treball desinteressat, ens han fet passar unes bones estones, transmetent-nos l’alegria i disbauxa pròpies d’aquesta festa transgressora al llarg d’aquests ja 20 anys de rues de Carnestoltes.

I

no només per Carnaval, sinó també al llarg de tot l’any les entitats arbocenques són moltes vegades les protagonistes de les festes populars locals. Només cal recordar la Fira del passat desembre i la recent Festa major petita, el dia 9 de gener. Per això, des de la redacció de Trena i peu volem animar-les a totes elles perquè aprofitin l’oportunitat que les nostres pàgines els ofereixen de deixar testimoni de les seves activitats, amb els comentaris i fotografies d’aquells moments que formen part de la història viva de l’Arboç.

En part, aquests dos anys de Trena i peu han sigut possibles gràcies a les seves aportacions, però també cal agrair a tothom que ha col·laborat amb els seus escrits.

P

erò no tot és gresca, a l’Arboç. Quan escrivim aquestes línies, estem esperant que es faci la reunió convocada pel Departament de Política Territorial de la Generalitat, el 18 de febrer, amb els alcaldes dels municipis afectats pel projecte CIM (central de logística de mercaderies). En el ple del 27 de gener, els membres de l’equip de govern (CiU-ERC) es queixaven que s’haguessin hagut d’assebentar per la premsa –cosa que costa de creure– que es torna a engegar el projecte CIM. Per altra banda, no s’entén l’actitud del grup de l’oposició (PSC) per no voler explicar el que podrien saber sobre aquest tema. Ambdues postures no beneficien gens els interessos del poble.

S U M A R I 4 6 7 9

12 15 16 18 22 23 24

L’Arboç Acthiva’t L’Ajuntamet informa La veu del lector Plens municipals Seguiment del CIM Breus d’actualitat Parròquia Entitats El reportatge Mainada i Quitxalla Joventut Gent Gran

25 26 28 30 32 33 34 35 36

37 38 39

Especial Carnaval 2005 Entrevista Esports Música Història Poble / Efemèrides Agenda / Salut Bar a bar Pel forat del pany Amunt i avall Passatemps / Meteorologia Serveis / Solució passatemps Fem memòria

GENER - FEBRER / 2005

3

l’arboç acthiva’t La junta directiva

Calendari mural de l’any 2005 Per iniciativa de la nostra associació, el calendari mural que a finals d’any (i, amb aquest, ja en fa quatre) presenta als seus clients la papereria Montserrat del carrer de l’Hospital, va tenir enguany de tema principal el Seguici festiu de l’Arboç. Tots els socis de L’Arboç Acthiva’t el van rebre al seu domicili. Van ser un total de 170 les persones de les diferents entitats folklòriques de la nostra vila que van quedar immortalitzades a la fotografia que fa de fons al calendari i que s’havia fet a la plaça de la Vila.

Val a dir que, tot i que el nombre de calendaris editats va ser una mica més gran que les altres ocasions, es van esgotar de seguida, degut a la gran acceptació i demanda que va tenir.

Foto de família del Seguici festiu de l’Arboç. (Foto: Xavier Calaf)

Nadal 2004. Concurs de pessebres

Un moment de l’entrega de premis. (Foto. A. Vilanova)

4

Per segon any consecutiu, hem col·laborat amb la parròquia de Sant Julià en l’organització del tradicional concurs de pessebres. En aquesta edició s’hi van inscriure 6 persones a la categoria d’adults i 13 a la d’infantil.

Els guanyadors de la categoria infantil van ser: 1r premi, Javier Peñalver; 2n premi, Berta Romaguera; 3r premi, les germanes Laia i Júlia RuizPeinado.

A la categoria d’adults van guanyar:

GENER - FEBRER / 2005

1r premi, Eduard Jané; 2n premi, Conrad Arnan; 3r premi, Joan Mitjans.

Els premis van consistir en un trofeu per a cadascun del guanyandors i un petit obsequi gastronòmic per a tots els participants. El lliurament es va fer el dia 9 de gener, Sant Julià, al local del Centre, en acabar l’actuació de l’Esbart Sant Julià.

l’arboç acthiva’t III Trobada de col·leccionistes de plaques de cava El dia 9 de gener, festivitat de Sant Julià, i coincidint amb la Festa Major petita de l’Arboç, es va celebrar al local de l’Arbosense, de 10:00h a 13:00h, la III Trobada de col·leccionistes de plaques de cava de la nostra vila, organitzada per la nostra associació.

S’hi va presentar i posar a la venda una placa nova de Caves Anglada, d’edició limitada, així com una placa commemorativa (ja és la tercera) de L’Arboç Acthiva’t.

Hi va haver força assistents, procedents de diferents poblacions del Principat.

Una de les imatges típiques de la trobada. (Foto: A. Arbiol)

Curs d’iniciació al patronatge de puntes al coixí Aquest curs, que es fa per iniciativa de L’Arboç Acthivat, va començar el dia 11 de gener del 2005. De primer s’havia previst que es fes durant els

mesos de setembre, octubre i novembre del 2004, però degut a l’accident que va patir la Roser Boronat Miquel, que és qui l’imparteix, no s’havia pogut iniciar.

La data d’acabament d’aquest curs serà el 29 de març d’aquest mateix any. S’hi han inscrit 30 persones (3 homes i 27 dones), majoritàriament

de l’Arboç, tot i que també n’hi ha d’altres poblacions com Atafulla, El Vendrell, La Gornal, La Pobla de Montornès i Sitges.

El curs es realitza a l’Auditori municipal, tots els dimarts, de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre.

Grup de persones participants al curset de patronatge amb la seva professora, la Roser Boronat Miquel. (Foto: P. Nogueira)

GENER - FEBRER / 2005

5

l’ajuntament informa Ajuntament de l’Arboç

En breu començaran les obres de la segona fase del carrer Major D’aquí pocs dies està previst que comencin les obres a peu de carrer corresponents a la segona fase del projecte d’urbanització del carrer Major de l’Arboç. Aquestes completen les obres de la primera fase, ja executada, i va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la intersecció amb l’avinguda del Mossèn Cinto Verdaguer i el balcó de la Badalota. També inclou el passatge que des de la plaça de l’Església condueix al carrer Sant Julià.

A més, també té previst habilitar una nova plaça i zona d’aparcament que serveixi alhora de zona d’esponjament del centre de la vila. Aquesta actuació està inclosa en el projecte de rehabilitació i dignificació de l’entorn de l’església de Sant Julià i la Capella dels Dolors.

El nou aparcament s’ubicarà al carrer Sant Julià, plaça Antonio Machado, just darrera de l’edifici de l’Ajuntament, i permetrà dotar de més places gratuïtes al centre de la vila.

Foto: cedida Ajuntament

S’està elaborant el Pla Local de Joventut

Foto: cedida Ajuntament

Com en la primera fase, el projecte preveu el soterrament de la major part de les instal·lacions i dels serveis urbans i la millora del paviment i l’enllumenat públic.

L’Ajuntament de l’Arboç compra l’antic cafè Arbosense per ampliar les dependències municipals i habilitar una plaça i zona d’aparcament al centre de la vila.

Ja ha estat aprovat pel ple l’acord de permuta amb el propietari de l’antic cafè Arbosense per adquirir l’edifici.

D’aquesta manera, l’equip de govern vol ampliar les dependències municipals que han quedat petites, aprofitant que l’immoble es troba annex al que actualment ocupa l’Ajuntament.

6

L’Ajuntament de l’Arboç, conjuntament amb la Secretaria de Joventut, està redactant el Pla Local de Joventut, per tal d’abordar els temes que preocupen als joves de la vila i definir les accions a realitzar en matèria de Joventut en els anys que resten de legislatura.

L’objectiu és estudiar i plantejar propostes oferint una visió àmplia dels aspectes que afecten els joves i que vagi més enllà de tractar temes com l’oci cultural i esportiu, englobant aspectes referents a habitatge, treball, educació, salut, associacionisme, foment de la participació i cohesió social, entre d’altres.

De moment ja s’ha fet la primera fase de recollida d’informació referent als joves. Per això, es van reunir tres grups de conversa, un amb professionals que tenen contacte habitualment amb joves, un altre amb joves d’entre 15 i 19 anys, i un tercer amb joves d’entre 20 i 30 anys. D’aquestes converses ja s’estan redactant les primeres conclusions.

GENER - FEBRER / 2005

Posteriorment, s’estudiarà quines accions pot emprendre l’Ajuntament en matèria de Joventut.

Xerrades del Servei d’Ocupació de l’Arboç Durant les darreres setmanes el Servei d’Ocupació Municipal de l’Arboç ha fet tres xerrades dirigides a tota la població, una sobre motivació, una altra sobre la dona i una tercera sobre els recursos necessaris per afrontar dificultats. L’objectiu d’aquestes xerrades és millorar la qualitat de vida i eradicar les actituds negatives que causen frustració per no assolir els objectius laborals marcats.

En els poc més de tres mesos que fa que funciona el SOM, ja han trobat feina una trentena de persones, uns 180 arbocencs han lliurat el seu currículum, s’ha assessorat a nou emprenedors i s’estan realitzant dos Plans d’Empresa.

A més, ja s’ha elaborat un Pla de Treball de l’AODL per promoure accions i serveis a favor de l’ocupació i la promoció de les empreses i comerços del municipi que, des de la regidoria de Promoció Econòmica, es vol dur a terme durant aquesta legislatura municipal.

Foto: cedida Ajuntament

Preu simbòlic de la zona blava En breu es posarà en funcionament la regulació horària de l’aparcament del carrer Jussà, ja que s’ha instal·lat un parquímetre de zona blava. Les tarifes, però, seran simbòliques, ja que el preu és de 5 cèntims per 30 minuts i 10 cèntims per una hora d’aparcament. El què es pretén és estimular l’aparcament de rotació per tal de dinamitzar el comerç del centre de la vila.

la veu del lector Mar ferit

(Dedicat a la Costa da Morte) Maria Teresa Altet Boada

La Maria Teresa a la costa gallega. (Foto: M. T. Altet)

Mar, tu ets el déu del meu deliberar, serpentejant la mirada serena i amb aquell anhel retrobat s’esmena, quan fruïes d’un precari endemà.

Els vells vaixells que et creuen per avançar, sangloten per tota la corba entera.

Ja ve d’antic la populosa estela, t’embolcalles de tu per rumiar.

Mapa actualitzat?

Ball de Bastons de l’Arboç, 4 de febrer 2005

A finals de l’any passat, l’Ajuntament va enviar a totes les llars de l’Arboç un mapa d’informació turística del nostre poble. A partir del mapa pots anar situant els punts més importants d’interès turístic dels quals hi ha un comentari al darrera, per cert, amb una lletra molt petita i un format molt atapeït. Els comentaris estan classificats en diferents temàtiques: situació, història, topografia, visita, punts d’interès, festes i informació. Doncs, si heu pogut veure el mapa, haureu

Desmesurat veus l’oblit absolut, de tot allò que un temps fou admirable i esbalaït esdevens insondable, apilant glops de sal del més absurd.

Quan s’uneixin les últimes ensenyes acataràs forma amb cor abnegat, ferit i tot, de negre cru amarat, t’il·luminen els ulls les blanques veles.

L’ona submergida amb ganes de furt, a prop d’on neix el remolí inefable, resta allí, ajuntant rodes mesurables, gaudint de perllongar-te el pas més pur.

Vols copsar l’arrel del doll que et congria, tot espiant l’onada sepultada, malgrat que lluita per ser alliberada, fita el vaivé el llindar de la sortida.

Al so de lloances braves i eternes, quan s’allunyi l’últim plor malversat, naixeran perles del món sacsejat prop d’on pernocten les algues perennes.

I llavors, abolida l’amnistia, per manca d’ajuda et fou desnonada, i amb un dens cop de mort entabanava, i adés, adés, desfeia mitja vida.

Un estoig guarda mig xops els ventalls.

Trenats foren de palmes i antics pins, giraven l’onatge als llocs més salins, allí on engendren els dofins gegants.

El crepuscle s’esdevé massa enrarit i aquesta forma abismal, insondable, anar de tristor és un obstacle per qui té el mar per confident amic.

El sol joliu daura els grans oceans, l’arena en rep una rialla humil, però es congratula del blau subtil, frenant el retorn dels mals averanys.

Quan l’obaga acaramulla amb despit, l’empenys perquè tot sigui raonable i la pèrdua serà apaivagable, damunt l’arena on tu jaus infinit...

vist que en l’apartat de festes hi ha una foto del Ball de Bastons bastant antiquada que, a més a més, en el peu de foto hi diu “L’Esbart Dansaire. Ball de Bastons”. Com molt bé sabem tots els arbocencs i arbocenques, el Ball de Bastons actualment no té aquest vestuari i tampoc forma part de l’Esbart Dansaire, però això només ho sabem nosaltres. Els visitants que vinguin a veure el nostre poble, en definitiva, els lectors a qui va adreçat aquest mapa, molts dels quals possiblement ja hagin vist ballar els nostres bastoners, s’emportaran una informació errònia del caràcter i

imatge actual d’un dels protagonistes del nostre seguici festiu. Potser pensareu que una equivocació així no té importància, però nosaltres pensem que no costa gaire fer les coses ben fetes i més quan es tracta de posar per escrit i representar en un paper la imatge de l’Arboç.

Amb tot, ens hem posat en contacte amb l’Ajuntament i sabem que reeditaran aquest mapa de la vila amb les correccions pertinents. Esperem que aleshores l’Arboç i les entitats quedin més ben representades i il·lustrades.

GENER - FEBRER / 2005

7

la veu del lector Nascuts al ‘79 Anna Montoto Mulet

Sota el lema “Nascuts al ‘79” el passat 10 de desembre un grup de joves vam celebrar un sopar-festa de 25è aniversari. Un total de vint persones vam assistir a la convocatòria. No només hi havia gent de l’Arboç sinó que també hi havia un noi de Banyeres, una noia de Torrelavit, una de Reus, una de Vilanova i, fins i tot, una de Buenos Aires (Argentina). La Gabriella, que feia poc temps que vivia a l’Arboç i encara no coneixia a gairebé ningú del poble, però va decidir apuntar-se per poder celebrar també el seu quart de segle.

Després del sopar vam poder gaudir de l’actuació de dos DJ’s (DJ Xavier i DJ Ecléctico), i entre la música que van punxar hi havia un fantàstic repertori de les millors cançons de finals dels anys ‘70.

La idea de celebrar el nostre aniversari en grup la vam agafar dels nascuts al 1973, que l’any abans havien celebrat el seu 30è aniversari. És una

Tots els “Nascuts al 79” que van assistir a la festa. (Foto: A. Montoto)

bona manera de tornar a veure aquella gent que fa molts anys que no veus i d’integrar a tots aquells nouvinguts que encara no han trobat el seu grup.

Des d’aquí, doncs, animem a tothom a organitzar festes d’aquestes característiques i avisem a tots els nascuts al ‘79 que, per raons diverses, no van poder assistir a la festa, que no pateixin, perquè ja falta menys per la del 30è aniversari.

Dia mundial del càncer de mama Pili Serres Murtró

Dins dels actes commemoratius de la Diada mundial del càncer de mama, el dia 19 d’octubre de l’any passat, es va celebrar a Vilafranca del Penedès, a les vuit del vespre, un emotiu acte organitzat pel grup Ginesta. Aquest grup, format per dones afectades per

8

GENER - FEBRER / 2005

També volem dir que vam deixar un calendari del 1979 amb els noms dels participants al sopar enganxat en una de les parets de l’Arbosense i ens agradaria moltíssim crear un precedent perquè cada grup deixés la seva petita empremta per poder personalitzar i fer una mica més acollidora aquesta sala polivalent.

Gràcies a tots els que vau venir i ànims a tots els altres. aquesta malaltia, l’organitza cada any, per tal de sensibilitzar la gent.

Va ser un senzill però emotiu acte molt concorregut celebrat a la plaça de la Vila, on la popular actriu Rosa Andreu, ben coneixedora d’aquesta malaltia perquè la seva mare la va patir anys enrera, va llegir un emocionat manifest.

Cal dir, també, que el grup Ginesta, va ser un dels grups col·laboradors en la passada Marató de TV3.

plens municipals Ple núm. 11/04, extraordinari 28 de octubre 2004 Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org A les 20.00h el Sr. alcalde, Joan Plana (CiU), amb l’assistència del Sr. secretari, Alfonso Suárez, dels regidors Srs. Josep M. Jané (Joe) i Joan Serres i Sres. Mercè Calaf i Marta Mestre, de CiU; els Srs. Joan Malla, Joan Sans, José Raja i Joan Manuel Jurado, del PSC; i el Sr. Carles Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC, declara oberta la sessió i es comencen a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 10/04 de la sessió ordinària de 30 de setembre de 2004.

El Sr. alcalde dóna compte de l’acta del ple anterior 10/04, per tal de fer-hi les esmenes oportunes. La còpia de l’acta s’ha distribuït juntament amb la convocatòria. El grup de l’oposició (PSC) fa unes quantes intervencions. El Sr. Sans fa referència als punts 3 i 18 (es van tractar conjuntament del ple anterior sobre la ratificació de les dates de les festes locals; vol que constin a l’acta els avantatges, adduïts pel seu grup municipal, de traslladar la festa local del 9 de gener (que aquest any 2005 cau en diumenge) al 7 de gener i no pas al 24 de març com finalment va aprovar l’equip de govern (CiU - ERC). Alguns dels arguments que al·lega el Sr. Sans són: que és un dia més proper a St. Julià, que també és el mes de gener; que els pares podrien estar-se amb els nens gaudint dels regals dels Reis; que a les escoles no les afectaria cap de les dues dates proposades, com ja havia dit el Sr. alcalde; i que els serveis administratius de l’Ajuntament estarien tancats 4 dies, si es fes pel gener, i 5 dies, si es passa al març. Hi va haver altres esmenes, com una intervenció del Sr. Jurado que no va ser inclosa en l’acta, i d’altres detalls omesos per la dificultat que suposa fer-ne la transcripció, sobretot ens alguns moments del ple que parla tothom alhora. Sotmesa l’acta a votació, és aprovada per unanimitat després d’haver-hi incorporat totes les esmenes presentades.

2. Exp. núm. 460/04. Determinació del capital constitutiu de la Fundació del Museu de Puntes al Coixí de l’Arboç.

En el ple del 29 de juliol del 2004 (veg. Tip12, ple 9) es va aprovar la creació d’una Fundació Municipal del Museu de Puntes al Coixí per gestionar l’equipament d’aquest museu del carrer Major, n 37. També s’hi va acordar dotar-la amb totes les peces de puntes al coixí que constessin en els fitxers del seu antic di-

positari, el Museu de Puntes, i en l’inventari municipal. Donat que els articles 5 i 8 de la llei 5/2001, de 2 de maig, sobre fundacions d’entitats, estableixen que la seva dotació inicial ha de ser suficient, d’acord amb les instruccions del Patronat, es proposa una dotació inicial suplementària de 30.000 euros. Sotmesa la proposta a votació, és aprovada per una-

9

Taxa per expedició de documents administratius

10

Taxa de cementiri

11

Taxa d’inscripció al registre animal

3,7

14

Taxa per recollida d’escom-braries

5

15

Taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local

3,7

Taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial d’espais esportius municipals

3,7

16

3,7 5

19

Taxa per utilització del poliesportiu

23

Taxa d’estada a l’escola bressol

3,7

26

Taxa de llicència de publicitat dinàmica

3,7

26 bis

Taxa per la utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local per empreses o entitats explotadores de serveis de subministraments

regulat per llei

27

Taxa de llicència d’autotaxi.

3,7

28

Taxa de retirada de vehicles.

3,7

trànsit.

Sancions de trànsit. Es mantenen reduïdes d’un 50 %

Increment de les ordenances aprovades per l’equip de govern (CiU- ERC) i rebutjades per l’oposició (PSC).

Diverses peces del patrimoni de la nova Fundació Municipal del Museu de Puntes al Coixí, instituïda amb l’aprovació unànime dels regidors. (Foto: J. Ventura)

nimitat.

3. Exp. núm. 742/04. Revisió de les ordenances municipals de 2005.

En aquest punt s’aprova, per a l’exercici 2005 i següents (fins que no se’n torni a acordar la modificació o derogació), la modificació de les Núm.

Increment %

Tipus d’ordenança

2

Impost sobre béns immoble (IBI)

3,7

3

Taxa per la prestació dels servei de la picina

3,7

4

Impost d’activitats econòmiques (IAE)

3,7

5

Impost sobre vehicles de tracció mecànica

3,7

6

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO)

3,7

7

Impost sobre l’increment del valor de terrenys de naturalesa urbana

3,7

8

Taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial de terrenys d’ús públic, destinats a l’estacionament nocturn de certs vehicles

3,7

Ordenances Fiscals següents: Les ordenances fiscals que es modifiquen tenen un increment mínim del 3,7% (IPC a Catalunya del setembre del 2004), excepte l’ordenança 10 (taxa de cementiri) i la 14 (taxa de recollida d’escombraries), que s’incrementen un 5 %.

En el torn de les intervencions, el Sr. Sans manifesta que es podria haver aplicat l’IPC d’Espanya, que és del 3,2 %. També qüestiona una frase d’un informe tècnic sobre l’augment dels preus de les taxes que diu: “Les modificacions proposades són totalment acceptables d’acord amb les necessitats econòmiques a què s’ha de fer front”. El Sr. alcalde li respon que s’ha de “parlar políticament i no debatre l’informe tècnic, que segurament ni nosaltres ni vosaltres no el sabríem fer” i que “el grup de l’oposició es devia pensar que l’equip de govern augmentaria molt els impostos per poder pagar les factures de tot el que s’ha fet” -manifestació que va irritar els socialistes- i afegeix que “els diners que el socialistes van deixar a termini fix, encara hi són”. El Sr. Malla li replica que ells no pensen pas això i que “li importa un bledo” la seva opinió, “ja que l’alcalde diu una cosa que suposava que ells dirien, quan això no ha estat així “. El Sr. alcalde l’adverteix que, si l’ha de seguir tractant així, li retirarà la paraula.

El Sr. Malla continua les objeccions a la frase en qüestió (citada més amunt). Considera que qui crea aquestes “necessitats econòmiques a què s’ha de fer front” és l’equip de govern mateix, i que, si volen apujar les taxes municipals, és perquè “s’està gastant d’una

GENER - FEBRER / 2005

9

plens municipals forma bestial”. En la rèplica, el Sr. alcalde li contesta que, efectivament, les necessitats les estableixen ells en l’equip de govern i que per això s’incrementen les taxes municipals, només, com l’IPC. Després de vàries intervencions més, el Sr. Sans mostra la seva sorpresa que l’import de les sancions per l’any 2005, continuï amb el 50% de descompte. Sans considera que això dóna la raó al seu grup municipal, perquè en el moment que es van aprovar les ordenances sobre les sancions de trànsit “ja vam manifestar que eren excessivament elevades, vau justificar l’aplicació del 50% com una mesura transitòria i que acabaríeu cobrant-ne el 100%, cosa que no s’ha fet”. En la rèplica, el Sr. alcalde torna a dir que “són els preus de referència de l’Associació i Federació de Municipis. La reducció del 50% es disuasòria, i queda demostrat que no hi ha un afany recaptatori. Més val que l’infractor acabi pagant, encara que sigui poc, i que assumeixi la responsabilitat de la infracció”. Afegeix que “Des del govern, preferim no abaixar l’import de la sanció, però sí aplicar-hi el descompte. Incrementar l’import d’una taxa o sanció té un cost polític, i preferim jugar amb aquest descompte i fer-ho [la reducció del descompte] progressivament”. El Sr. Sans insisteix que, en aprovar-se la primera ordenança sobre les sancions, ja va dir que aquestes eren excessives. Per acabar, i en relació a l’augment general de les taxes (veure quadre) prenent com a referència el 3,7% de

l’IPC català, el Sr. alcalde manifesta que “és per poder mantenir el nivell d’inversions i controlar la despesa que estem fent. Crec que es el més just i fàcil de defensar”. Es posa a votació. Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

4. Exp. núm. 444/04. Aprovació provisional del Pla General, illa 38 (baixada de cal Bonsoms, av. Mn. C. Verdaguer i av. del Herois de 1808).

Ja hi havia hagut una aprovació inicial (no definitiva) d’aquest punt (vegeu Tip.11, Ple 07), que parla de la modificació urbanística dels terrenys que hi ha a l’av. Mossèn Cinto Verdaguer entre la baixada del Bonsoms i els “pisos de la benzinera” (aquests, no inclosos en el pla urbanístic) i que, per la banda del darrera, arriben fins a l’av. dels Herois de 1808 (N-340).

Es torna a debatre aquest punt a causa d’una al·legació presentada per la propietària de la finca de l’av. Verdaguer, n 53, on expressa el seu desacord amb el projecte i demana l’exclusió de la seva propietat del projecte de reforma urbanística que es vol fer en aquesta zona. D’acord amb l’informe tècnic, s’accepta l’al·legació presentada, cosa que, a més, no impediria el desenvolupament urbanístic d’aquesta zona.

També se n’exclou la finca contigua, la n 51 de l’av. Mn. C. Verdaguer (a petició del propietari).

Resumint el torn d’intervencions del Srs. Regidors, el Sr. Sans comenta que, en l’anterior ple, l’equip de govern va comentar que “el pla s’ha-

ENTITAT

25 de novembre 2004

A les 20.00 h el Sr. Alcalde, Joan Plana (CiU), amb l’assistència del Sr. Secretari, Alfonso Suárez, dels regidors Srs. Josep M. Jané (Joe), i Joan Serres, Sres. Mercè Calaf i Marta Mestre, de CiU; els Srs. Joan Malla, Joan Sans, José Raja i Joan Manuel Jurado (que hi assisteix a partir del punt 4), del PSC; el Sr. Carles Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC, declara oberta la sessió i es comencen a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 11/04 de la sessió extraordinària de 28 d’octubre de 2004.

El sr. alcalde dóna compte de l’acta del ple anterior, núm.11/2004, per poder fer-hi les esmenes oportunes. Una còpia de l’acta s’ha distribuït a tots els regidors del consistori juntament amb la convocatòria del ple. El sr. Sans fa algunes referències a la redacció de l’acta, on algunes de les seves intervencions no han quedat prou entenedores. S’accepten sense discussió totes les esmenes que hi ha volgut fer constar. Sotmesa l’acta a votació, és aprovada per unanimitat pels regidors assistents.

2. Despatx d’ofici d’informació dels decrets d’alcaldia dictats fins el dia 19/11/04.

El sr. alcalde dóna compte dels decrets d’alcaldia dictats fins el 19 de novembre del

10

Consell escolar IES l’Arboç

2004, que són els que van del núm. 2004 – 717 al núm. 2004 – 848. Els regidors del consistori els han pogut consultar des del dia de la convocatòria d’aquest ple fins a la seva celebració.

El ple se’n dóna per assabentat.

3. Exp. Núm. 818/04. Designació del representant de l’Administració al Consell Escolar del CEIP Sant Julià.

Donat que el 14 de desembre del 2004 es constitueix un nou Consell Escolar del CEIP Sant Julià (l’anomenat antigament Col·legi públic Sant Julià) i que es requereix que en formi part un representant de l’Ajuntament de l’Arboç, aquest ajuntament designa: ENTITAT

Consell escolar CEIP Sant Julià

REPRESENTANT MUNICIPAL

Titular: Sra. Mercè Calaf Suplent: Sra. Marta Mestre Suplent: Sr. Joan Plana

En les intervencions dels regidors només n’hi consta una del sr. Sans, que s’estranya que es demani a l’Ajuntament que nomeni un nou representant quan no hi ha hagut canvis i a l’AMPA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes),per exemple, no se li ha requerit el nomenament de cap nou representant. La sra.

Calaf respon que aquesta petició de nomenament ha estat presenta per escrit pel director de la escola, el Sr. Manuel Pancorbo.

En aquest punt també es designa un represen-

GENER - FEBRER / 2005

5. Exp. núm. 743/04. Aprovació de la concessió administrativa per l’ús privatiu de la sala de vetlla.

Es presenta, juntament amb un plec de clàusules, una memòria justificativa, una memòria tècnica i un estudi de viabilitat econòmica, la proposta de privatitzar l’ús, fins ara públic, de la sala de vetlla (tanatori de les monges) i concedir-lo al sol·licitant, Serveis Funeraris del Penedès, per un període de 30 anys. En el torn de les intervencions, el Sr.Malla diu que quan hi hagi un informe sobre la viabilitat jurídica de l’expedient presentat per l’Ajuntament, i si hi son favorables, potser votarà que sí però que, sense cap informe, no esta d’acord a aprovar aquesta concessió. Es posa a votació. Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

tant de l’Ajuntament al consell escolar de l’IES L’Arboç (l’institut).

Ple núm. 12/04, ordinari

Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

via notificat a tots el veïns i ara resulta que, després de l’aprovació inicial, hi ha una al·legació d’un propietari a qui, a més, no havia estat notificat”. La Sra. Giró comenta que els promotors són els encarregats de fer les notificacions als veïns, i els mateixos promotors van dir que així havia anat. El Sr. Sans s’estranya que els promotors no haguessin avisat tothom i, en l’explicació de vot, manifesta que el seu grup està d’acord amb l’acceptació de l’al·legació però no amb el procediment que s’ha seguit en aquest tema. Es posa a votació. Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

REPRESENTANT MUNICIPAL

Titular: Sra. Mercè Calaf Suplent: Sra. Marta Mestre Suplent: Sr. Joan Plana

Se sotmet la proposta a votació i és aprovada, per unanimitat, pels regidors assistents.

4. Exp. Núm. 822/04. Adhesió al conveni de la FMC i l’ACMC amb el Departament de Justícia per fomentar diferents programes en l’àmbit d’actuació de la Secretaria de Serveis Penitenciaris.

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) van firmar conjuntament, amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (que hi col·laborarà donant suport tècnic i econòmic), un conveni a favor de facilitar i establir actuacions de cooperació i col·laboració amb organismes, institucions i entitats públiques per tal d’assolir la reinserció dels alliberats i oferir atenció i ajuda als seus familiars. Donat que aquest conveni dóna llibertat als membres de la FMC i de l’ACMC per adherir-s’hi a nivell individual, la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Arboç, d’acord amb l’informe emès pels Serveis Tècnics Municipals, on s’estableix la conveniència d’instaurar aquest servei per la contribució en la reinserció de les persones de l’Arboç que estiguin sotmeses a mesures alternatives a la presó, i dels menors amb mesures penals, i pel benefici que pot aportar a la comunitat pels treballs i prestacions que duran a terme aquestes persones com a compensació dels danys ocasionats, proposa al Ple de la Corporació

plens municipals adherir-se al conveni. El sr. alcalde, després de llegir-ne els punts més importants, explica que és una experiència pilot que, d’entrada, sembla interessant i que quan s’hagi posat en marxa se’n veurà el resultat. Sotmès el punt votació, és aprovat per unanimitat.

5. Exp. Núm. 820/04. Aprovació de la licitació per la prestació del servei de conservació i manteniment de l’enllumenat públic.

Es posa a concurs la contractació del servei de manteniment de l’enllumenat públic a través d’un contracte d’arrendament i s’estableix l’obertura d’un procediment de licitació per assignar la prestació d’aquest servei, per concurs i en tramitació ordinària. Es licita amb un preu de referència de 38.000 euros (IVA inclòs) l’any.

El sr. Ribé explica, a pregunta del sr. Malla, que s’ha notificat als actuals gestors (MOSECA) l’extinció del contracte i que no s’executarà la pròrroga. Es posa el punt a votació i és aprovat per unanimitat.

6. Exp. Núm. 819/04. Aprovació de la licitació per la prestació del servei de recollida de brossa.

Es posa a concurs la contractació del servei d’eliminació, tractament i recollida domiciliària de brosses domèstiques a través d’un contracte d’arrendament i se n’estableix la licitació mitjançant l’obertura d’un procediment per concurs i en tramitació ordinària. Es licita amb un preu de referència de 136.000 euros (IVA inclòs) per any.

L’oposició (PSC) pregunta els motius de l’augment del preu de referència de la licitació (de 108.000 a 136.000 euros/any) i de l’augment de la durada del contracte. En nom de l’equip de govern (CiU – ERC), el sr. Ribé explica que és degut a l’augment notable de punts de recollida, al fet que ara es cobrirà el servei (el domèstic) del Polígon del Foix i a la propera instal·lació de contenidors subterranis, un sistema per al que haurà d’estar dotada l’empresa que vulgui fer la recollida de brossa a l’Arboç. Es posa el punt a votació i és aprovat per unanimitat.

7. Exp. núm. 686/04. Aprovació definitiva de l’ordenació i imposició de contribucions especials pel cofinançament de les obres de la peatonalització del c/Major, 2a fase.

Després de l’aprovació provisional del finançament de les obres del c/Major, 2a fase (Veg. Tip12 Ple núm. 10), i havent-s’hi presentat 3 al·legacions (dins del termini d’exposició pú-

blica) sobre els metres de façana afectats que s’han de computar, es dóna resposta a les al·legacions i se’n proposa l’aprovació definitiva. Al torn de les intervencions, els regidors van comentar les al·legacions que s’havien presentat. Es posa a votació. Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

ció de crèdit cada mes (...) fa la impressió que aquest equip de govern no sap gaire bé el que fa, econòmicament” i que tècnicament ho troba comprensible, però reprovable políticament. El Sr. alcalde no creu que hagin estat tantes [les modificacions], però prendrà mesures per evitar-ho. Es posa a votació. Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); en contra, 4 (PSC).

DESPESES OBRA C/ MAJOR 2ª FASE Obra

Import Euros

Redacció del projecte bàsic i d’execució

11.989,9

Direcció d’obres per l’arquitecte

+ 5.243,32

Direcció d’obres per l’arquitecte tècnic

+ 5.243,32

Despeses de control de la qualitat de l’obra

+ 3.165,34

Import d’execució del contracte

+ 369.626,75

Deducció del cost de les obres d’instal·lació de la xarxa de baixa tensió

- 39.473,51

Deducció de l’import de la subvenció del departament de Comerç de la Generalitat

- 72.447,96

Deducció de l’import de la subvenció del P.U.O.S.C.

- 120.000

Quota resultant després de fer les deduccions

163.347,16

Els veïns del c/ Major paguen el 61,64% de la quota resultant després de fer les deduccions

100.687

Import directe suportat per l’Ajuntament de la vila

62.660

Aprovació definitiva del finançament de les obres de l’illa de vianants del c/Major, 2º fase, amb els vots desfavorables del PSC.

8. Exp. núm. 786/04. Modificació de crèdit núm. 11/04 per suplement de crèdit.

Degut a la variació dels costos econòmics pressupostats inicialment per a diferents partides com són material informàtic, manteniment de maquinària, comunicacions telefòniques, publicitat o propaganda, i que tenen un cost final superior al que s’havia previst, s’hi trasllada una part del pressupost (30.000 euros) que estava destinat al projecte de la biblioteca que, segons l’alcalde, no estarà almenys fins la segona quinzena de març 2005. El Sr. Malla justifica el seu vot en contra explicant que, tot i que l’equip de CiU, quan era a l’oposició, criticava les modificacions de crèdit que feia [Malla] quan era l’alcalde, “ara hi ha una modifica-

9. Exp. núm. 821/04. Bonificació ICIO; Rehabilitació habitatge ubicat al c/Major núm. 19.

Pro-Invers Gomerca, SL. L’empresa Pro-Invers Gomerca, SL, és la promotora de les obres que s’estan fent al c/ Major, 19 (davant de l’església), per fer-hi 6 habitatges i 2 locals comercials. Donat que aquest edifici està catalogat d’interès arquitectònic, l’empresa sol·licita a l’Ajuntament la reducció del 90% sobre l’ICIO (Impost sobre Construccions i Obres). La regidora d’urbanisme, la Sra. Giró, proposa que la bonificació sigui del 60% perquè s’hi construiran pisos per vendre. “Diferent seria si fos un particular que fes una reforma de la casa”. En l’explicació de vot, el Sr. Malla diu que entendrien que se’ls denegués el 90%, però que no accepta “quedar-se a mitges, concedint un 60%”. Es posa a votació.

Vots a favor, 5 (CiU) + 2 (ERC); abstencions, 4 (PSC).

10. Precs i preguntes. Se’n destaquen algunes, formulades pel Sr. Sans i respostes pel Sr. alcalde.

Qui s’encarrega de la programació de la ràdio? El Sr. Xavi Llaó és la persona contractada per dirigir l’emissora. Ell es un tècnic que, a més de fer un bon muntatge i manteniment, també fa feines de periodista.

Què se’n sap del CIM? “De nou, res.” L’alcalde els fa la mateixa pregunta; respon el Sr. Sans: “No en sabem res” I afegeix que va ser al debat que es va fer amb els exalcaldes (al cine Centre) i que el que hi va sentir és l’única cosa que en sap.

Quantes persones hi ha contractades al Servei d’Ocupació Municipal (SOM)?

Hi ha dues psicòlogues i una advocada. Més endavant es requerirà el servei d’una empresa que donarà assessorament a la gent que vulgui muntar la seva pròpia empresa.

En les intervencions del públic, al final del ple, un vilatà manifesta que des de fa 15 dies hi ha un senyal de prohibit passar caigut a terra i que la policia local hi ha passat vàries vegades pel davant sense haver pres mesures correctores.

seguiment del CIM Segons la premsa comarcal, CIMALSA ha confirmat la construcció del Centre de Mercaderies. S’està a l’espera de la reunió prevista el 18 de febrer entre els alcaldes dels municipis afectats, tal com es comenta a continuació.

Jaume Ventura i Jané jane@trenaipeu.org

- 27 de gener 2005: En el ple ordinari de l’Ajuntament de l’Arboç, dins del punt precs i preguntes, el Sr. Sans li pregunta a l’alcalde si se sap res de nou sobre el CIM. L’alcalde explica que l’únic que en sap de nou és el que n’ha pogut llegir a la premsa [que CIMALSA vol iniciar la redacció del projecte] i que han estat convocats a una reunió amb representants de la Generalitat, el 18 de febrer, ell mateix (com a alcalde), el Sr. Ribé i l’alcalde de Banyeres. L’alcalde li diu que, si ells saben alguna cosa, també estaria bé que l’expliquessin en el ple. Sr. Sans no en té cap notícia nova, però el Sr. Malla comenta que fa unes setmanes ell va ser en una reunió d’alcaldes i caps d’oposició socialistes de la comarca amb el Sr. Manel Nadal, Secretari de mobilitat, però que, per respecte als qui no havien estat convocats a aquesta reunió -referint-se a l’alcalde de l’Arboç- s’estima més no explicar res del tema CIM fins que no s’hagi celebrat la reunió del dia 18, entre els alcaldes dels municipis implicats amb representants de la Generalitat.

GENER - FEBRER / 2005

11

breus d’actualitat

1 de desembre 2004 - 31 de gener 2005 Informació recollida per Paco Nogueira García nogueira@ trenaipeu.org

Desembre 2004 Dia 1. El professorat interí i substitut de l’Institut d’Educació Secundària de l’Arboç fa vaga amb l’objectiu de fer que la seva feina sigui reconeguda, lluitant per aconseguir un treball digne i estable.

• La Generalitat de Catalunya atorga a l’Arboç una llicència provisional per a una emissora de ràdio.

Dia 3. Els Minyons de l’Arboç ocupen el lloc número 32, al rànquig casteller, d’un total de 54 colles.

Dia 4. Toni Valentí, editor de la revista Hípica catalana passa per l’Arboç, dins de la seva ruta a peu per diferents pobles de les comarques catalanes, acompanyat de l’Havanera, una femella de guarà català. Valentí pretén fer conèixer les característiques i utilitats d’una raça en perill d’extinció, de la qual en queden 340 exemplars.

Toni Valentí al mig de l’Havanera i el Garot de L’Arboç.

(Foto: J. Fernández)

Dia 5. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a la comarca de l’Anoia.

• A 2/4 de 8 de la tarda, al local Arbosense, BALL amb l’orquestra Dia i nit.

Dia 6. Sortida del Grup de Caminats de l’Arboç a l’Agulla i el castell de Fontrubí.

Dia 7. L’Ajuntament de l’Arboç signa

12

un conveni de col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Federació i l’Associació de Municipis per fomentar actuacions i programes per l’execució de mesures i resolucions judicials dictades per la jurisdicció penal o de menors, així com programes de treball en benefici de la comunitat.

Dia 8. S’acaba l’exposició Homo transitus a l’Auditori municipal.

• Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a Montserrat.

Dia 10. Inici de la tradicional Fira de Santa Llúcia, fins al dia 13 de desembre.

• Del 10 de desembre de 2004 al 9 de gener de 2005, es van poder veure les següents exposicions: - A la capella dels Dolors de l’església de Sant Julià de l’Arboç, l’exposició: Dos segles fent pinya, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

- A l’Auditori municipal, l’exposició Josep Cañas, Els meus anys a Mèxic (1948-1955).

- A la sala d’exposicions de la Casa de cultura, l’exposició de puntes contemporànies L’aigua, font de vida, de l’Associació Catalana de Puntaires.

• Dintre dels actes del projecte Jove Baix Penedès se celebra al Vendrell una acció d’àmbit comarcal per tal de recaptar diners pel programa La Marató de TV3, aquest any dedicat al càncer. A la nit solidària titulada Bestialment solidaris hi participa el Garot de l’Arboç.

• Del 10 al 12 de desembre, al Col·legi Residència de l’Arboç, Exposició de maquetes de vaixells i construcció romànica, de Paula Rodríguez i Jürgen Sarodnick.

• La colla castellera dels Minyons de l’Arboç acaba la temporada, amb la

GENER - FEBRER / 2005

tradicional actuació per la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç, descarregant el tres de set i la torre de sis i carregant el tres de set. D’aquesta manera, s’han consolidat com a colla de set.

Dia 11. Inauguració, al carrer Francesc Macià, n 6, del local de la Penya Madridista de l’Arboç, amb la presència de l’exjugador madridista dels 60 Enrique Pérez García, “Pachín”. N’és el president en Gabriel Curieses.

Dia 12. Al barri de Santa Llúcia se celebra el XIVè Cros Comarcal Escolar, organitzat pel Col·legi Residència, el Consell Esportiu del Baix Penedès i l’Ajuntament de l’Arboç.

• El gimnàs Taekwondo L’Arboç participa al XIIIè Campionat Infantil de Catalunya, a Barcelona, en l’especialitat de combat, amb deu alumnes, Hi havia un total de 800 participants.

Dia 14. A les 18:00h, a l’Escola St. Julià de l’Arboç, Escola per a mares i pares. II Cicle - Preguntes amb resposta. Els regals de Nadal. Ponents: Dra. Montserrat Miró (psicòloga) i Manel Piñeiro (mestre).

• Covides estudia fusionar-se amb les vint-i-una cooperatives vitivinícoles que integren Cevipe (entre elles la de l’Arboç).

• Mor, als 65 anys, el veterà bastoner arbocenc Josep Rovira Sanahuja, fuster de professió, que havia assessorat sempre el Ball de Bastons de l’Arboç en tot el que feia referència a la confecció dels bastons.

Dia 15. Els periodistes de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) especialitzats en informació parlamentària, van elegir el parlamentari de CiU, Jordi Jané, arbocenc, de 41 anys, com a “parlamentari més actiu” del Congrés dels Diputats. Els premis es van atorgar al sopar anual de l’Associació, a Madrid, i hi van

breus d’actualitat

1 de desembre 2004 - 31 de gener 2005 assistir, entre d’altres, el President del Govern espanyol, el Ministre de l’Interior, el d’Administracions Públiques, i un nodrit grup de polítics i periodistes.

Turisme i Consum, al saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Josep Roquer, amb el diploma de Mestre Artesà, envoltat per la seva família. (Foto: M.Roquer)

• Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a la vall del riu Glorieta, al clot de l’Aixàviga.

• Se signa el primer conveni laboral a l’Ajuntament de l’Arboç entre aquesta administració local i els representants sindicals dels seus treballadors.

Estableix el marc de relacions i regula les condicions de treball a la corporació per dos anys.

Dia 16. Segona jornada de vaga del professorat interí i substitut de l’Institut d’Educació Secundària de l’Arboç.

• A les 21:30h, Assemblea general de socis de l’Associació de mares i pares de l’Institut d’Educació Secundària de l’Arboç.

Dia 17. A les 10 del matí, a l’Auditori municipal, xerrada sobre Motivació i canvi d’actitud per a la recerca de feina. A càrrec del S.O.M. (Servei d’Ocupació Municipal de l’Ajuntament de l’Arboç).

• A les 8 de la tarda, a l’Auditori municipal, presentació multimèdia de l’exposició Josep Cañas. Els meus anys a Mèxic, a càrrec de Joan Jané.

Dia 18. A les 17:30h, al Centre, Audició de Nadal de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès.

Dia 19. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç al castell d’Eramprunyà (parc del Garraf).

• A la plaça de la Vila, gran encesa d’espelmes com a col·laboració amb La Marató de TV3. Aquest any la recaptació –que a l’Arboç va ser de 1.249,53 euros– es va destinar a la lluita contra el càncer.

Dia 23. L’arbocenc Josep Roquer Hugué rep el Diploma de Mestre Artesà de mans del conseller de Comerç,

Dia 2. A les 12 del migdia, a l’Auditori municipal, el Carter Reial recull totes les cartes per entregar a S.M. els Reis Mags d’Orient.

Dia 24. Finalitza el termini de presentació de sol·licituds per poder entrar al sorteig, que farà el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, de 21 habitatges de protecció oficial, en règim de venda, a l’Arboç.

Dia 25. A 2/4 de 8 del vespre, a l’Església de Sant Julià, Cantada de Nadales, a càrrec del Cor Romanès de l’Arboç.

Dia 26. A les 7 de la tarda, Al Centre, Concert de gospel, amb el grup The Zion Gospel Singers.

• A l’església de Sant Julià, a les 7 de la tarda, concert, gratuït, de l’Orquestra Filharmònica de Calalunya. Al mateix concert, el regidor de festes i l’alcalde van proposar als assistents l’aportació de donatius per a destinar-los a una ONG que dóna ajuda als afectats pel tsunami del sudest asiàtic. Es van recaptar 1.500 euros, per a ingressar al compte de l’ONG. Dia 5. A les 12 del migdia, pels carrers de la Vila, els Pregoners reials, acompanyats d’un grup d’animació musical, anuncien l’arribada de S.M. els Reis Mags d’Orient.

• A les 7 de la tarda, gran Cavalcada dels Reis Mags, amb l’acompanyament de la Banda de Música i Escola de Miravet.

• Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a la Serra de Collbàs (Anoia).

Dia 7. A les 8 del vespre, a l’Auditori municipal, “Recordant Josep Cañas” xerrada sobre el seu centenari.

Dies 27, 28, 29, 30 i 31 de desembre i 3 i 4 de gener. Casal de Nadal: esport i lleure. A l’Arbosense i al Poliesportiu, tallers d’iniciació esportiva, d’expressió corporal, de motricitat, de manualitats, i de cançó.

Dia 8. A les 7 de la tarda, al local El Centre Concert de cobla, amb La Principal de la Bisbal. A 2/4 d’11 de la nit, al poliesportiu, Concert i ball, amb l’orquestra La Principal de la Bisbal.

Dia 31.

L’Institut Nacional d’Estadística, publica el padró municipal actualitzat a data de 1r de gener de 2004. Al de l’Arboç hi havia, en aquesta data, 4.164 persones inscrites, 187 més que l’any 2003.

Dia 9. Sant Julià. Festa Major petita les 11 del matí, a l’església parroquial, Missa solemne.

- A les 12 del migdia, al Centre, espectacle de dansa a càrrec de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç, amb l’acompanyament musical de la Cobla Principal del Llobregat. Al final de l’actuació, lliurament dels premis del concurs de pessebres del 2004. Dinar de germanor al restaurant “Can Kildo” de Llorenç del Penedès.

- A les 7 de la tarda, a l’església pa-

Gener 2005 Dia 1. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç al cim del Montmell, a saludar-hi l’any nou amb cava.

-A

GENER - FEBRER / 2005

13

breus d’actualitat

1 de desembre 2004 - 31 de gener 2005 rroquial, Concert de germanor, a càrrec de la Coral Ressò, el Cor Jove i la Coral Romanesa de l’Arboç.

s’haguessin deixat a les cantonades dels carrers, organitzada per Càritas de l’Arboç. Se’n van recollir 3.500.

• Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a Olesa de Bonesvalls.

• A partir de les 11 del matí, pels carrers de la vila i amb l’acompanyament musical dels grups locals, venda de coques de Sant Antoni beneïdes a la missa celebrada al matí a la capella de la Residència Sant Antoni Abat. A la 1 del migdia, venda de coques i mones beneïdes, al Sagrat de l’església de Sant Julià. Subhasta extraordinària de dues mones d’ous monumentals a càrrec de Ramón Vallverdú. Sorteig de 3 lots de productes del porc. La recaptació, de 1.774,32 euros, va ser a benefici dels avis de la Residència Sant Antoni Abat de la Vila.

• A l’Arbosense, de les 10:00h a les 13:00h, III Trobada de col·leccionistes de plaques de cava. Presentació i venda d’una nova placa de Cava Anglada, d’edició limitada. Organitzat per L’Arboç ACTHIVA’T. Dia 11. A l’Auditori municipal, inici del Curs d’iniciació al patronatge de puntes al coixí, a càrrec de Roser Boronat Miquel. Organitzat per L’Arboç ACTHIVA’T, amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç.

• L’Ajuntament de l’Arboç inicia les gestions per l’adquisició d’un cotxe híbrid per a la policia local. Serà per patrullar i és de baix consum. Té dos motors, un de benzina i un altre d’elèctric.

Moment previ a la subhasta de coques de Sant Antoni.

(Foto: P. Nogueira)

• A les 8 del vespre, a l’Agrícol, actuació de Porlan’s (grup de Rock del Vendrell).

Dia 16. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a Poblet.

Dia 17. En una operació conjunta de la Guàrdia Civil de Llorenç del Penedès i la policia local de l’Arboç són detingudes, al voltant d’1/4 de 2 de la matinada, quatre persones com a pressumptes autores d’un delicte contra la salut pública (drogues).

• A partir de les 9 del matí, recollida de les ampolles de cava buides que

Dia 21. A les 11 del matí, conferència pública, organitzada pel S.O.M. (Ser-

14

• 6è Sopar de Barbuts de l’Arboç.

Sortida a les 9 del vespre de la plaça de la Vila. Organitzat per “la FABA” (Federació Arbocenca de Barbuts Anònims).

• Cimalsa anuncia la construcció del CIM del Baix Penedès per aquest mateix any 2005.

Dia 23. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a La Torre de Fontaubell.

Dia 25. A les 9 de la nit, a l’Auditori municipal, xerrada: “La violència en relació amb la infància”, a càrrec de l’Associació Ecologia Infantil-Convivint amb la Diferència.

Dies 12, 14, 17 i 19. Proves de nivell i inscripcions als cursos de català (cursos per aprendre a escriure’l i per aprendre a parlar-lo). Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Dia 13. De les 6 de la tarda a les 9 de la nit, a l’Auditori municipal, Donació de sang. Organitzat per l’Associació de Donants del Baix Penedès.

vei d’Ocupació de l’Ajuntament de l’Arboç): La dona i la seva importància com a: filla, amiga, esposa-amant, mare i treballadora. Se n’entreguen certificats d’assistència.

GENER - FEBRER / 2005

Dia 28. A les 23:00h, a Sant Just Desvern, al Casal de joves, actuació del nou grup musical arbocenc SKATACRAK. Dia 29. De 2/4 d’11 a 1 del migdia, a l’Arbosense, Activitat infantil per a nens de 5 a 14 anys, a càrrec de l’Associació Ecologia Infantil Convivint amb la Diferència.

Dia 30. Sortida del Grup de Caminants de l’Arboç a Prades.

Dia 31. L’Associació de pares i mares de l’escola Camp Joliu de l’Arboç endega un curs d’Orientació Familiar centrat en el matrimoni. Es farà en 5 sessions.

parròquia Diumenge de Rams Ricard Cabré Roigé

Diumenge de rams, preludi d’una setmana intensa: la més vergonyosa i a la vegada la més gloriosa de la història dels homes.

Diumenge de rams. Dia d’eufòria i de mals auguris. El Rei de tots els pobles, l’esperat de les nacions, l’amic dels pobres i dels pecadors, entra a la seva ciutat i hi entra solemnement, malgrat les amenaces insistents dels caps d’Israel. Han proscrit a tot aquell que es manifesti públicament deixebles del Natzarè. Però heus ací que contra tots els pronòstics, Jesús es presenta públicament a Jerusalem i hi entra com a triomfador. Moviment de palmes i de rams d’olivera.

Quitxalla que corre amb aires de festa. Cants i crits de joia: “Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor... Hosanna!” I el crit d’Hosanna s’escampa per la vall del Cedró i puja fins al pinacle del temple i envaeix tots els racons de la vella Jerusalem.

Una comitiva improvisada, sense protocols, sense arrengleradors ni mestres de cerimònies. Tothom crida, tothom corre. Explosió entusiasta d’un poble que ha après a mirar més enllà. No sempre la veritat està de part dels poderosos. És el poble senzill qui l’aclama. Els savis i els poderosos s’ho miren de lluny. No ho entenen.

Són massa savis. El seny els mata el cor. S’ho miren amb recel. Veuen en ell un usurpador. El poderós sempre tem que un altre el faci saltar de la cadira.

Hosanna al Fill de David, beneït el qui ve en nom del Senyor. Lloança al salvador d’Israel, al missatger de la pau. Per ell els pobles s’uniran en una gran família, les espases es convertiran en relles i les llances en falç per a desbrossar i desapareixeran les fronteres i el món avançarà per camins

de justícia i Déu regnarà plàcidament en el cor de l’home.

Hosanna al salvador del nostre poble, a l’amic universal, al germà de tots, al gran defensor de la humanitat Per Ell hem descobert que l’home, tot home, és sagrat i que qualsevol atemptat contra l’home implica un complot contra Déu. Ell ens ha ensenyat a valorar la persona humana per damunt de les lleis i les estructures. Totes elles són funcionals. Beneïda aventura que ha encetat camins nous. Benaurats els pobles que han descobert el camí de la benaurança. Hosanna al vencedor de la mort.

Entra sobre un pollí. Quin rei més estrany! Ni cavalls ni carros de combat.

Serà un assaig? O és que la cosa no és prou seriosa? Ens costa alliberarnos de la fascinació del poder. Déu no regna des de l’altura, sinó des de dins, des d’on es tramen les grans revolucions i les grans conquestes. Seguirà avançant pels nostres camins muntat en un pollí. No es pot fer front a la guerra amb la guerra, ni a l’odi amb l’odi. Només des d’un pollí es pot declarar la pau.

Enteneu-ho bé els destructors de la

vida, els qui voleu apagar la fam dels pobles amb bales i canons, els astuts de tots els segles que pretenen imposar la veritat amb l’espasa a la mà.

Només hi ha un camí que porti a la vida, el mateix que va seguir el Mestre. Qui vulgui ser el meu deixeble que es negui a si mateix...cal descavalcar el corcer del nostre orgull i de la nostra autosuficiència per a muntar l’ase de la humilitat i acceptar la càrrega feixuga. La fúria dels violents s’ha vist apaivagada per la mansuetud de l’Anyell.

Nosaltres, imitant el poble sant, us aclamem també pels nostres carrers.

Glòria al Crist, l’enviat del Pare, el testimoni fidel. El missatger de l’amor, el qui ve a donar un sentit nou a tota las trajectòria humana. Glòria a Vós, el vencedor de la mort, el constructor d’una humanitat nova, l’amic dels pobres. Només Vós teniu paraules de vida eterna. A Vós adrecem el nostre clam. Beneït el qui ve a salvar-nos, a donar un sentit definitiu a la nostra existència. Vós sou el camí que porta a la vida. Vós sou la gran veritat que posa al descobert les fal·làcies i l’estupidesa dels homes. Només en Vós es pot recolzar la nostra esperança. Ompliunos, Senyor, de la vostra pau.

GENER - FEBRER / 2005

15

entitats Activitats Lliga contra el Càncer L’Arboç Delegació local de la Lliga contra el Cáncer L’Arboç

El passat 7 de novembre es va celebrar un dinar popular al Vendrell, per tal de recaptar fons per a la Lliga contra el Càncer, organitzat per dels delegacions del Baix Penedès de la Lliga contra el Cáncer de les comarques de Tarragona. L’Arboç hi va contribuir recaptant 1.600 euros.

S’ha de dir també, que el nostre alcalde, Joan Plana, havia pintat un quadre molt original i representatiu, “La carretillada de l’Arboç”, que, juntament amb altres quadres i dibuixos pintats per diferents alcaldes i regidors d’altres poblacions, var servir per fer-ne, després del dinar, un subhasta divertida i a la vegada per sumar-ne els guanys a la recaptació total final, que va ser de 13.000

euros.

També, a la Fira de Santa Llúcia hi van tenir un estand on s’hi venien tot un seguit d’estris útils i curiosos a un preu assequible; van rifar, també, un quadre regalat, molt amablement, pel senyor Joan Descals, del Vendrell, el mateix diumenge de la Fira. Els afortunats van ser la Judit, el Jordi i el petit Jordà del carrer de l’Hospital. Amb tot això es va aconseguir recaptar 1.241euros, i 900 més amb la venda de loteria.

El 19 de desembre, per la Marató de TV3 -que aquest any, com tothom sap, estava dedicada a la lluita contra el càncer- es va fer un acte solidari d’encesa d’espelmes a la plaça de la Vila i s’hi van recollir 1.254 euros.

Doncs, tot això reunit suma una respectable quantitat de diners. Per això, volem agrair molt cordialment a tothom la seva col·laboració i generositat, perquè amb la seva aportació ajuden a la Lliga a avançar i a millorar els seus serveis.

Unió de Comerciants de l’Arboç Campanya de Nadal 2004 Premis i números premiats: 2 nits al Hotel Termes de Montbrió Núm. 30.343, l’afortunada del qual fou la Roser Meseguer.

La Roser rebent el premi de mans de Joanjo Ràfols.

(Foto: R. Suriol)

1 Mariscada per a dos persones 13.531 Números: 23.875

04.817 34.264

10.942 00.126 1 Entrada a l’Aquatònic 01.353 Números: 34.372 02.669 12.747

34.802 24.401

20.809 30.405

04.443 13.444 Estan de la Lliga contra el Càncer per la Fira de Santa Llúcia, l’Arboç. (Foto: J. Auví)

16

GENER - FEBRER / 2005

entitats Concet de Nadal: excepcional, emotiu i multitudinari Montserrat Viñas Jané

La Coral Ressò, juntament amb el Cor Jove –agrupacions dirigides per Argemí Curto–, enguany va viure un concert de Nadal ben diferent d’altres anys, atès que es va presentar la nova Coral Maranata, en romanès “estic de camí, tornaré aviat”, que està formada per immigrants romanesos que resideixen al nostre poble i oriünds bona part de les regions de Moldàvia, Transilvània i Timisoara.

La Coral Maranata està formada per 26 persones d’una comunitat integrada ja aproximadament per uns 200 romanesos a l’Arboç, sent Galan Vasilicá responsable i cantire de la comunitat romanesa de l’Arboç, tot i que també hi participen persones d’aquesta nacionalitat residents a Banyeres, Llorenç i altres poblacions del voltant. Aquesta coral ha estat creada en el si de la comunitat religiosa a al qual pertanyen el seus membres, l’església evangelista majoritària a Romania. Els cantaires tenen principalment entre 20 i 30 anys, a excepció d’alguns de 19 i 49 anys.

El fet d’està formada tant per homes com per dones ha permès crear una coral masculina i una de mixta, dirigides per Ionel Suciu i Georghe Pup. Segons un dels seus dos directors, Ionel Suciu, el motiu de formar part d’una coral estable va sorgir a partir de la tradició de cantar a les celebra-

Les tres corals amb els seus respectius directors. (Foto: J. Albornà)

cions religioses de la comunitat, que es reuneix dues vegades els diumenges. Per bé, que l’origen de la nova coral foren les celebracions, aquesta no descarta cantar en audicions obertes al gran públic. “Sempre que ens ho demanin els nostres veïns, volem mostrar les nostres tradicions i també conèixer les d’aquí. La comunitat romanesa ajuda en part a sentir una mica més a prop el país i també la integració que hem tingut per part dels arbocencs”, va declarar el mateix Ionel Suciu a la premsa comarcal.

Dies després del concert, Catalunya Ràdio va emetre una entrevista al president i cantaire de la Coral Ressò, Josep M. Jané Guasch, sobre el concert d’agermanament entre les dues corals. La UNESCO amb seu a Igualada, després d’escoltar l’entrevista, es va posar en contacte amb la Coral Maranata per a una propera actuació.

Tant la mateixa coral romanesa, com els membres directius de Coral Res-

sò i l’Ajuntament de l’Arboç volen destacar el fet integrador del concert del dia 9 de gener, dia de Sant Julià i patró de la vila, entre la comunitat romanesa i l’arbocenca.

El concert d’agermanament, celebrat dins del programa de la Festa Major Petita, fou un acte sens dubte excepcional, emotiu i multitudinari que tant cantaires com públic va poder gaudir en una església plena de goma gom com mai. El repertori va ser variat, tal i com es va anunciar en l’anterior edició de Trena i peu, pàgina 28.

L’actuació conjunta de les tres corals al final del concert va concloure en mig de grans aplaudiments. Seguidament tots els cantaires van continuar la festa al local Arbosense on van poder degustar un dels plats típics de Romania, el “sarnale” (carn picada i arròs amb col) així com pa amb tomàquet, truites variades i embotit de la terra.

Esperem que aquesta festa hagi estat el començament de properes actuacions.

GENER - FEBRER / 2005

17

el reportatge 20 anys de rues de Carnaval a l’Arboç “Enguany el Carnestoltes va fer una arribada ben sonada perquè ningú no s’ho esperava. Tot el que s’havia fet els altres anys, va repetir-se amb gran èxit. També s’amplià amb una gran rua, diumenge al matí, amb deu carrosses guarnides per gent d’entitats i grups de la vila que acompanyaren el Carnestoltes 86 per tots els carrers, fins arribar a la plaça de la Vila, on llegí un pregó d’allò més carnavalesc. Durant molts anys no hi havia hagut Carnestoltes a l’Arboç; enguany el va representar el conegut Joan Vallès”. (Memòria maig 1983-juny 1987, pàg. 107, Ajuntament de l’Arboç).

Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org

Carrossa de l’Ajuntament

Era la que iniciava el recorregut de la rua del 1986. Segons manifestacions de Santi Mañé, havia estat habilitada per l’Ajuntament per a tots els nens i nenes disfressats que no anessin en cap carrosa i volguessin pujar-hi. Hi va haver algun petit problema i es va trencar la barana, la qual cosa impedí que hi pugés molta més canalla. (FOTO: 01)

foto 01

Foto actual de Santi Mañé, regidor de Cultura al 1986.

(Foto: P. Nogueira)

Per tant, els orígens de l’actual rua de Carnestoltes, a l’Arboç, cal situar-los al l’any 1986. Va ser des de l’Ajuntament i per iniciativa del regidor de Cultura, Santi Mañé Campanera, que es va voler donar un nou impuls a aquesta celebració. Era una idea innovadora fins i tot a nivell comarcal i que, conservant els esquemes d’anys anteriors, ampliava el nombre de dies. Segons la informació gràfica i escrita existent sobre la rua de Carnestoltes de l’any 1986, fem un repàs de tots els grups locals pioners d’aquesta festa que continua avui dia. Alguns, van durar una, dues o tres edicions més encara, altres no, però n’hi ha qui encara avui dia, segueixen amb la mateixa il·lusió i ganes de, primer, passar-s’ho bé i, segon, fer partícips de la seva alegria i disbauxa a totes les persones que se’ls miren.

18

Carrossa de l’Ajuntament. (Foto: J. Suau)

foto 02

Cosidores de l’Arboç. (Foto: J. Suau)

GENER - FEBRER / 2005

Cosidores de l’Arboç

Al volant del tractor hi anava l’Albert Amposta. L’alma mater d’aquest grup era la Montserrat Escarrà que, amb 59 anys, encara tenia prou d’humor i paciència per portar amb suficient alegria les 15 nenes que tenia al seu càrrec. Aquest grup va continuar sortint en posteriors rues de l’Arboç fins a l’any 1993. Hi van col·laborar en la confecció de les ca-

el reportatge rrosses, Josep Maria Boronat i Salvador Giró, així com la resta dels pares de les nenes que sortien. El Pere Amposta, també va portar el tractor en edicions posteriors. Aquest grup ja tenia una dilatada experiència en haver participat a moltes de les Festes de la Bicicleta, celebrades al Vendrell, on s’emportaren força premis.

(FOTO: 02)

el Benjamí Vallès. Aquest grup té el mèrit de ser l’únic que ha participat ininterrompudament a totes les rues celebrades a l’Arboç des del 1986 fins a l’edició d’enguany. Han estat, per tant, moltes les disfresses i moltes les hores de feina, compen-

sades amb alguns premis a l’Arboç i altres poblacions, com a Cunit i Segur de Calafell. El nombre màxim de persones que han arribat a sortir en aquest grup ha estat de 60, i de 25 aquest mateix any 2005.

(FOTO: 05)

foto 03

Caramels

Aquesta carrossa va sorgir en un tancar i obrir d’ulls de la imaginació i del treball dels pares i mares dels nens i nenes que, vestits de caramels de llimona i menta, anaven dalt acompanyats de dues grans piruletes de caramel. Allí hi anaven la Gemma Casañas, el Gerard García, els germans Josep Miquel i Esther Jaime, l’Anna Malla, la Sandra Sans i la Roser Vadrí. Al davant, al tractor, hi anava el Joan Ventura.

(FOTO: 03)

Pati andalús

Carrossa molt ben elaborada, fruit del treball de cinc homes: Luis Bermúdez, Salvador i Ramon Borrell, Francecs Robles i Pep Carnicer (entre els quals hi havia un pintor, un fuster i un soldador), i de les seves respectives dones, que havien confeccionat elles mateixes el vestuari que duien tots. Els homes anaven disfressats de dones i les dones d’homes. A dalt de la carrossa, els seus respectius fills, amb un any i mig d’edat el més petit. El tractor el duia el sogre del Ramon Borrell.

Van participar en les quatre rues de Carnaval posteriors de l’Arboç disfressats de mexicans, moros, d’arc de sant Martí i, finalment, amb un impressionant tren amb el qual van guanyar el 2n premi a les rues de Cunit i Vilafranca. Fins i tot el van llogar gent de Sitges per sortir al carnaval d’aquella població.

(FOTO: 04)

Caramels. (Foto: J. Suau)

foto 04

Pati andalús. (Foto: J. Suau)

foto 05

Fantasia oriental

Carrossa integrada per 3 nens, 3 nenes i 2 dones, la Maria Cinta Planas i la Teresa Roquer, ànima del grup, una gran profesional en la confecció de vestits. Portava el tractor Massey Ferguson el marit de la Teresa,

Fantasia oriental. (Foto: J. Suau)

GENER - FEBRER / 2005

19

el reportatge Fitxes de dòmino

06

Fitxes de dòmino. (Foto: J. Suau)

Aquesta va ser la disfressa triada per la colla de bastoners de l’Arboç per fer la seva particular aportació a la rua de Carnaval del 1986. El cap de colla era el Robert Rovira.

Van sortir disfressades un total de 16 persones. La més petita, la Xènia -filla del Robert- tenia 2 anys i mig. Un fet diferencial d’aquest grup respecte a la resta era que no portaven tractor, sinó un petit cavallet, guiat pel Joan Jané, enganxat a un carro. Aquest grup va repetir aquesta experiència l’any següent i no va continuar més. (FOTO: 06)

Konga-Tado

07

Konga-Tado. (Foto: J. Suau)

08

Carrossa formada, entre d’altres, pels joves: Enric Fontanilles, Gumersindo León, Marcos Martos, Tomás Morales, Lluís Piñol, Marisol Sánchez, Rafael Velilla i Montserrat Ventura. Tots formaven part de la Penya Bolinga, nom relacionat amb la beguda, ja que aquest grup tenia el costum d’ajuntar-se un diumenge l’any per anar resseguint tots els bars de l’Arboç. També havien participat en l’organització de diferents actes culturals de la vila. La disfressa que portaven representava els membres d’una imaginària tribu africana. Al volant del tractor hi anava el Pere Pujol. Van repetir aquesta experiència carnavalesca durant quatre anys més. (FOTO: 07)

Dragones y mazmorras

Dragones y mazmorras. (Foto: J. Suau)

20

GENER - FEBRER / 2005

Aquesta carrossa portava el nom d’una sèrie de dibuixos animats d’èxit d’aquell any 1986. Els components n’eren un grup de joves entre els quals recordem a: Juan Domingo, Miquel Fabregat, José García, les germanes Emma i Roser Navarro, Miquel Palomino, Àngela i Montse Rovira, Joan Ruiz i Ramon Suriol.

Durant els 4 anys més que van continuar fent carrosses van arribar a

el reportatge sortir a Calafell, El Vendrell i Vilafranca del Penedès. Es feien ells mateixos la carrossa i les disfresses, amb l’ajuda d’alguna persona més gran. La Montse Rovira, uns anys més tard, va formar part del jurat que donava el premis a l’Arboç.

(FOTO: 08)

09

L’IVA La Unió de Comerciants de l’Arboç, de la qual era president Jordi Fabra, també va voler fer la seva aportació a la rua tocant un tema candent aleshores: l’IVA (impost sobre el valor afegit). Una vintena de persones donaven vida al fantasma de l’IVA. Jaume Tort era l’encarregat de conduir el tractor que arrossegava la carrossa. En total van ser 6 els anys que l’UCLA va contiuar participant a les diferents rues celebrades a la vila. (FOTO: 09)

L’IVA. (Foto: J. Suau)

10

Ambulància La penúltima carrossa de la rua era una ambulància amb remolc per un malalt, que havien començat a preparar “dos dies abans i en plan hortera”, com ens diu l’Ángeles Fernández, representant del grup de joves format per: Antonio Cuerva, Ángeles i Magnolia Fernández, Francisco, Andrés i Ramón González i Jordi Nogueira. La van fer amb la intenció de col·laborar en la primera edició de la rua que es feia a l’Arboç i per passar-s’ho bé. (FOTO: 10)

11

Carrossa del Carnestoltes Tancava la rua i anava precedida de 3 grallers i un timbaler. La persona que feia de Carnestoltes era el Joan Vallès Figueras. (FOTO: 11)

GENER - FEBRER / 2005

21

mainada i quitxalla Carnaval, festa de la disbauxa Susanna Blasón Bayo

“Per Carnaval, tot s’hi val”. Amb aquesta dita tant coneguda encetem l’article referent al Carnaval, festa plena d’alegria i diversió. El Carnaval és una festivitat que se celebra arreu del món, famosos són els Carnavals de Rio de Janeiro o de Sta. Cruz de Tenerife.

Amb aquest motiu, hem anat a trobar-nos amb dos nens arbocencs que viuen el Carnaval en primera persona, i així ens ho han explicat, la Fàtima Quesada Bayo (6 anys) i l’Adrià Correa San Nicolàs (6 anys).

La Fàtima ens explica que li agrada molt el Carnaval perquè s’ho passa molt bé ballant i saltant al ritme de la música. De manera que li fem algunes preguntes.

1.- Et disfresses aquest any per Carnaval?

Sí, vaig disfressada de cabaret.

2.- Vas amb alguna carrossa o comparsa?

Sí, amb la comparsa de l’Esbart.

3.- És la primera vegada que hi vas?

No, l’any passat ja hi vaig anar amb ells i ens vam disfressar d’indis.

4.- Per què t’hi apuntes?

Perquè m’ho passo molt bé i perquè també van els meus cosins i alguns amics.

22

5.- Què és el que més t’agrada d’anar amb una comparsa?

M’agrada tot, però, el que més m’agrada és anar ballant i la música.

6.- Abans d’anar amb la comparsa t’havies disfressat alguna vegada?

Sí, un any em vaig disfressar de princesa.

7.- A l’escola celebreu el Carnaval?

Sí, el carnestoltes ens ha fet fer cada dia una cosa diferent, portar el cabell pintat, anar al cole amb pijama, pintar-nos un bigoti...

D’altra banda, l’Adrià es disfressa pel seu compte i ens explica que també s’ho passa molt bé.

1.- Et disfresses aquest any per

2.- Has anat alguna vegada en una carrossa?

No, però m’agradaria anar-hi algun any.

3.- T’has disfressat altres vegades?

Sí, l’any passat vaig disfressar-me de Peter Pan. 4.- Com decideixes la disfressa?

Perquè la veig en alguna botiga i m’agrada o, aquest any, perquè el meu germà em deixa la disfressa.

5.- Quan surts disfressat?

El diumenge pel matí aquí a l’Arboç i el dissabte a la nit al ball de disfresses.

6.- Per què et disfresses?

Perquè m’agrada molt i m’ho passo bé.

7.- A l’escola celebreu el Carnaval?

Sí, ens hem disfressat d’indis, hem hagut de portar els llavis pintats i anar amb pijama un dia.

El Carnaval és una festa per riure, ballar i saltar al ritme de la música, en definitiva, per Carnaval?

Sí, de Power Ranger.

GENER - FEBRER / 2005

passar-s’ho bé, sense importar l’edat que tinguis.

joventut L’Esther Quiroga: un altre estil de fer pintura L’Esther Quiroga és una jove arbocenca de vint-i-vuit anys que dedica part del seu temps lliure a la pintura. Encara que des de fa un parell d’anys assisteix a les classes que imparteix el nostre pintor internacional Joan Tuset, el seu estil és ben singular, com hem pogut veure en els darrers anys a la parada de l’A3 a la Fira de Santa Llúcia.

Ruth Serres Mairal

Foto: M. Teichenné

- Quan es va despertar la teva afició per la pintura?

- Fa temps que dibuixo a casa, com una afició, quan tinc temps lliure. No recordo exactament quan però, més o menys, quan anava a l’institut, amb setze o disset anys. Al començament els dibuixos eren de línies més rectes i més fidels a la fotografia, i ara són dibuixos amb línies més circulars i els carrers ja no són rectes.

- Quina tècnica utilitzes i quin és el teu estil?

- Pinto dibuixos amb molts colors, amb un tipus de pintura anomenat guaix, que és molt semblant a la témpera. Em baso en fotografies que distorsiono una mica però conservant-ne la distribució.

Algun cop m’han comentat que és un estil anomenat naïf, encara que jo no hi entenc gaire i no sabria incloure un tipus de dibuix dins d’un estil concret.

- En què et bases per seleccionar les fotos?

- Les fotografies que selecciono són, bàsicament, de carrers amb cotxes.

Concretament, de ciutats dels Estats Units com Seattle, San Francisco i Nova York, que em permeten inclourehi molts detalls, ja siguin cartells, semàfors, senyals... Algun cop he agafat fotografies de pobles de França, però no m’han acabat d’agradar. I és que són els singulars carrers de les ciutats americanes (com els que es veuen a les pel·lícules, en els que hi ha edificis amb escales d’incendi a les façanes, o anuncis damunt de les teulades) els que trobo més suggestius per a realitzar aquest tipus de dibuixos. Totes les fotografies d’Estats Units són fetes pel Marc Teichenné en visites a aquelles terres.

- Sí. El primer cop va ser en un bar de Montblanc en el que també s’hi fan concerts. El propietari em va proposar que exposés i a partir d’aquell dia vaig haver de posar-me a emmarcar els dibuixos que tenia i posar-los en ordre, perquè jo no m’havia plantejat mai de fer-ne cap exposició. Em va servir per donar-me a conèixer com a dibuixant, perquè molta gent que em coneixia no sabia que tenia aquesta afició. Va ser molt interessant i, una mica, un punt de partida. Després, també he exposat per la fira de Santa Llúcia de l’Arboç, en els dos últims anys, amb els de l´A3 (A cub), aquesta inquieta (que no inquietant) associació de joves que tenim a l’Arboç. Pot ser que d’aquí a un temps exposi a l’Agrícol.

- On has estudiat per a perfeccionar la teva tècnica?

- No he estudiat a cap escola d’art.

Actualment, i des de fa un parell d’anys, estic assistint al curs que es fa a l’Arboç a càrrec d’en Joan Tuset. En aquestes classes aprenem a dibuixar amb llapis i pintem a l’oli. També s’hi aprèn que un dibuix requereix treball i una evolució que el dibuixant va veient.

No és tant el fet de començar i acabar com el d’anar veient com aquella làmina de dibuix en blanc es va transformant.

- Has exposat els teus treballs?

Quadre guanyador del 1r premi del concurs d’art “Cultiva la cultura 2004” organitzat per l’A3. (Foto: M. Teichenné)

GENER - FEBRER / 2005

23

gent gran La jubilació: un ventall de possibilitats La nova etapa que s’inicia quan una persona es jubila és sempre un període d’adaptació a un nou ritme de vida. La majoria dels nostres jubilats i jubilades el superen sense més entrebancs. Una bona mostra d’aquest fet és que activitats com tenir cura dels néts i nétes, anar a la vinya, fer la tertúlia amb els companys a la Rambla o fins i tot viatjar passen a ocupar la major part del dia. Tenim dos exemples d’aquest gran ventall de possibilitats: en Josep Arús Feliu i en Manuel Luna Prieto. Tots dos es van prejubilar, una nova fórmula laboral per avançar l’edat de jubilació, fins ara tradicionalment els 65 anys.

Anna Vilanova Miravent miravent@trenaipeu.org

Quin és el canvi més notable entre abans i després de jubilar-se?

Josep Arús (JA): Hi ha molt de temps disponible per dedicar-lo a moltes activitats.

Manuel Luna (ML): La tranquilidad de no tener que ir al son del reloj.

A quina/es activitat/s dediqueu la major part del dia? Quina és la vostra rutina diària?

JA: Durant aquests darrers anys m’he dedicat a fer cursos de català, per reciclar una mica l’idioma. Hem fet, junt amb la meva esposa, la Rosa Alegre Boldú, fer viatges i hem navegat amb la menorquina amb motor.

També m’agrada l’aeromodelisme i la talla de fusta. Cada dia tenim una activitat diferent.

ML: Durante la semana, nos combinamos mi mujer, Antonia Martín Segura, y yo para cuidar de nuestros dos nietos. Mientras uno recoge al mayor en el colegio, el otro está con

24

JOSEP ARÚS FELIU, 64 anys, nascut a Santander (per casualitat)

Foto: A. Vilanova

MANUEL LUNA PRIETO, 64 anys, nascut a El Rubio (Sevilla)

Foto: A. Vilanova

Resident a l’Arboç des de 1995.

Durant 27 anys, va treballar a l‘empresa Baterías Bosch a St. Joan Despí. De 1990 a 1994 va treballar i viure a Alemanya. L’any 2002 es va prejubilar de la fàbrica de Bosch, de Sant Marçal.

Curiosament es reincorpora a la mateixa empresa el setembre de 2004 en tasques d’assessorament i coordinació. És pare de 2 filles i 1 fill i avi de 2 néts i 1 néta.

Resident a l’Arboç des de 1969.

Quan va arribar a Catalunya treballà a Oller i Planells (una empresa de tèxtil). Des de 1973 fins 2004 va treballar a la fàbrica Bosch, de Sant Marçal, data en què es va prejubilar. És pare de 2 fills i avi de 2 néts.

el pequeño de 10 meses. Por las tardes voy al café a hacer la partida con los amigos. El fin de semana es más tranquilo. Algunas veces me acerco a la Rambla.

situació: no tenir un horari marcat?

Com s’ha adaptat la família al vostre canvi de rutina?

JA: Realment comença una nova etapa del matrimoni, perquè és potser l’etapa de la vida en què tens més temps un per l’altre: no treballes, els fills ja són grans... Els néts també t’ocupen el temps però amb moderació. Una cosa és fer d’avis i l’altre fer de guarderia.

ML: Mi mujer puede tener más tiempo para ella desde que no trabajo.

Nos organizamos para que ella pueda realizar sus actividades, como ir a clases de catalán a la casa de cultura. Entonces yo me hago cargo de los nietos.

Us va costar adaptar-vos a la nova

GENER - FEBRER / 2005

JA: No, tot i que és una etapa que s’ha de preparar i preveure; tenir-ho tot organitzat per a la nova situació.

ML: No, no me costó adaptarme.

Tornaríeu a treballar?

JA: Sí, de fet estic treballant, però no amb la mateixa tensió i responsabilitat que en anys anteriors.

ML: No, ya han sido muchos años.

Què és el millor de la jubilació? I el pitjor?

JA: El pitjor: que és un compte enrere. El millor: poder gaudir dels avantatges, més temps per a la parella i família, per viatjar; la llibertat de decidir què fas amb el teu temps.

MA: Lo peor es la edad y lo mejor poder estar tranquilo económicamente.

Poderse mantener sin excesos pero tampoco con privaciones.

especial carnaval 2005 Carrosses i comparses de l’Arboç

Carrossa “Medievals”. (Foto: J. Ventura)

Carrossa “Aràcnids”. (Foto: A. Vilanova)

Carrossa “Rivel Circus”. (Foto: J. Ventura)

Carrossa “Egipte”. (Foto: A. Vilanova)

Carrossa “Mariners”. (Foto: J. Ventura)

Carrossa “Cabaret”. (Foto: A. Vilanova)

GENER - FEBRER / 2005

25

entrevista La radioafició a l’Arboç En l’anterior edició de Trena i peu (pàg. 19-20) presentàvem la primera ràdio municipal de la vila, “Ràdio L’Arboç: la ràdio més natural”. Però ens consta que d’emissores particulars a l’Arboç ja existeixen com a mínim des de l’agost de 1985, quan un grup d’amics apassionats del món de les ones electromagnètiques va crear una emissora de radioaficionats amb seu a l’antic Club Juvenil i amb l’antena instal·lada al cap de munt del campanar de l’església parroquial. Alguns d’aquests pioners els hem pogut reunir perquè ens comentin les seves experiències en el món de la radioafició.

Anna Vilanova Miravent miravent@trenaipeu.org

Tots els entrevistats coincideixen en el fet que les motivacions d’un radioaficionat es poden resumir bàsicament en dues: l’interès per l’experimentació i les ganes d’establir una comunicació a llarga distància.

El Jaume Ventura, el Joaquim Morgadas, l’Ignasi Núñez i el Julià Albornà són quatre exemples d’arbocencs apassionats per un món poc conegut per a molts, que requereix moltes hores de dedicació per arribar a aconseguir una comunicació amb algun racó del món de difícil accés, malgrat que actualment internet ha escurçat les distàncies.

La radioafició comença majoritàriament per una emissora de 27 Mhz, coneguda com la Banda Ciutadana que no requereix de llicència. La que utilitzen camioners i taxistes. Però és difícil que l’aventura s’acabi aquí.

A l’Arboç hi ha alguns radioaficionats, com l’Ivan Batlle (EB3FBA).

En aquesta entrevista només n’hem convocat quatre. Tots ells creuen que el pioner a la vila fou en Modest

Jaume Ventura Guardià (EA3FPV) Va iniciar-se en el món de la ràdiocomunicació cap als anys 80. La seva professió de camioner durant molts anys fou el punt de partida. El meravellava quan companys d’ofici d’arreu d’Europa es comunicaven per ràdio amb altres camioners. La popular Banda Ciutadana fou la seva primera escola. Actualment utilitza un equip format per una emissora de banda decamètrica i una antena Yagi tribanda per emetre a una longitud d’ona de 10, 15 i 20 m i un dipol de fil per a 40 i 80 m (uns trams de freqüències des de 28.000 Khz fins a 7.000 Khz). En canvi, quan vol emetre a 2m (a un tram de freqüència de

26

Manso.

Funcionament Per obtenir una llicència que permet posseir un indicatiu propi cal en primer lloc aprovar un examen de coneixements d’electricitat i radioelectricitat, de la normativa i reglament i en alguns casos també de telegrafia (en codi Morse). Existeixen tres tipus de llicències: classe A, classe B i classe C. Les quals permeten radiar a determinades bandes, només a bandes superiors a 50 Mhz o limitades a alguns segments de bandes d’UHF i VHF.

s’intercanvien la targeta postal (QSL) amb dades com la banda de freqüència, data i hora de comunicació, identificatiu propi de l’emissor i del receptor, etc. L’associació civil de radioaficionats de l’Estat, l’URE (Unión de radioaficionados españoles) fa de mitjancer per enviar i rebre les targetes QSL que s’intercanvien els radioaficionats de l’Estat espanyol i d’arreu del món. Al mateix temps, certifica el número de comunicacions que cada radioaficionat ha aconseguit.

Una de les fites de tots ells és aconseguir establir el màxim de comunicacions arreu del món.

La QSL, similar a una targeta postal utilitzada com a comprovant d’haver establert una comunicació, identifica al radioaficionat: país de procedència, tipus de llicència, regió del país i l’indicatiu propi. Per deletrejar l’indicatiu s’utilitza una nomenclatura internacional i l’idioma és l’anglès.

EA3FPV : Eco = E (Espanya), Alfa = A (tipus de llicència), Three = 3 (Catalunya), Fox Papa Victor = FPV (identificació única). Aquest és l’indicatiu propi de Jaume Ventura Guardià.

Una vegada has pogut establir una comunicació, amdós radioaficionats 144 Mhz) aleshores utilitza una antena vertical o una direccional.

En Jaume ha guanyat diferents concursos de radioaficionats a nivell nacional i per tota Catalunya. També ha aconseguit la QSL especial de EA0JC (és a dir amb Joan Carles rei d’Espanya), i ha establert comunicions a 280 països diferentes, de les quals només pot certificar oficialment 250, aquest fet li permet apropar-se a l’objectiu de 350 països, màxima fita per a un radioafionat a nivell mundial. Té a prop de 3.000 QSL. L’anècdota que millor recorda és la comunicació amb un japonès que parlava el castellà i estava aprenent català.

No només van intercanviar les seves respectives QSL sinó també el Jaume li va enviar la recepta d’arròs a la cas-

GENER - FEBRER / 2005

La QSL emesa en motiu de la Festa Major de l’Arboç, 1985.

(Cedida per J. Albornà)

sola a petició del japonès interessat per la gastronomia mediterrània. Ha col·laborat en el terratrèmol de Agadir (Marroc) i amb l’expedició de Makalú.

El Jaume Ventura envoltat de les seves emissores.

(Foto: A. Vilanova)

entrevista Joaquim Morgades (EB3GDL, EC3AES)

Foto: A. Vilanova

També fou la CB (Banda Ciutadana, 27 Mhz) la seva primera escola. Actualment posseeix dues llicències: tipus B i tipus C. S’hi dedica des de l’any 1991, tot i que amb 10 anys ja es dedicava a desmontar ràdios amb en Juan Antonio Molina (EA3AQM). És l’únic que ha hagut de superar una prova de telegrafia amb codi Morse. Utilitza també una emissora de banda decamètrica. Una de les seves antenes és una Yagi monobanda i l’altra una vertical bibanda.

Com a anècdota destaca l’utilitat de la radiofreqüència per a casos d’emergència. Ell mateix va avisar a una ambulància després de sentir un radioaficionat que informava que hi havia hagut un accident a l’autopista AP-7 (prop de Coma-ruga).

La radiafició permet salvar vides, facilitar la comunicació a llarga distància o a llocs inaccessibles, però també és en algun cas motiu de conflicte amb els veïns. Les interferències amb els televisors particulars, l’efecte estètic de

Ignasi Núñez (EA3FCZ)

Julià Albornà (EA3FHQ)

Foto: A. Vilanova

Foto: A. Vilanova

Fa 35 anys que l’Ignasi està dins d’aquest món i com tots la CB (27 Mhz) fou l’inici. Ara té una emissora decamètrica. El seu indicatiu propi, EA3FCZ, revela que ha obtingut la llicència de tipus A. Per motius d’una mudança recent, no es comunica tantes vegades com voldria. La seva antena es dipolar i emet a 40 i 80 metres de longitud d’ona.

Una de les anècdotes més curioses, que reafirmen la dita “el món és un mocador”, fou la comunicació que va establir amb un bibe de la missió de Paraíba (Brasil). Ell volia comunicarse amb Barcelona i l’Ingnasi hi establí contacte. Després de conversar, finalment, el bisbe va saber que parlava amb un arbocenc i l’Ingnasi va descobrir que el bisbe en qüestió era el germà del Benjamín Rodríguez, exalcalde de l’Arboç.

Obviàment, el Julià també começà amb la CB, però aviat va passar-se a una emissora de 144 Mhz, on la funció comunicativa és similar a la comunicació via “walky-talky”. Primer es va treure la llicència tipus B i més tard la de tipus A. La seva antena és directiva, tot i que actualment té la seva emissora desmuntada. Segons ell, hi ha tres aficions que a vegades coincideixen: la radioafició, la fotografia i el tir olímpic. Ell ha passat per totes tres.

El més fascinant de ser radioaficionat és que sense moure’t de casa pots “viatjar” per tot el món. S’enorgulleix amb la seva llarga col·lecció de QSL procedents de l’Antàrtida, Front Polisari, Singapur, etc.

Una de les seves anècdotes fou l’assitència que va donar per facilitar el traspàs d’una ambulància de Lleida a una clínica de Barcelona, gràcies a la comunicació amb la policia de la ciutat comtal.

les antenes als terrats, etc. fan que no tothom miri els radioaficionats amb massa bons ulls. Per aquest motiu, és fonamental per als radioaficionats seguir i respectar la normativa establerta, així com per als veïns comprovar que

les seves instal·lacions estan realitzades per a professionals. La font de conflicte desapareix automàticament.

GENER - FEBRER / 2005

27

esports Bàsquet L’Arboç Laureà Inglada Solé

En aquesta revista volem informar del moment actual del Bàsquet L’Arboç i aclarir per què enguany no hi ha, tal com dèiem en el número anterior, cap equip sènior.

El motiu és que el club va estar a punt de desaparèixer perquè faltava una directiva per dirigir l’entitat. Els jugadors del primer equip (8 jugadors de fora i tres locals) no se’n van voler fer càrrec ells mateixos i es va acordar cedir la plaça que teníem a 3ª catalana al Club de Bàsquet El Vendrell, on continuarien jugant dos dels tres jugadors locals, el Jordi Olivella i el Pep Rovira, i el tercer jugador local, el David Fernández, jugaria amb els veterans de l’Arboç.

També podríem parlar de dos jugadors joves que prometen un gran futur i que havien de passar a l’equip sènior. El Josep Núñez ha fitxat pel Calafell i el Jonathan Medina ha fitxat pel Casal de Vilafranca, fent que ens quedéssim sense prou gent per l’equip sènior.

A darrera hora s’ha constituït una jun-

Futbol Base L’Arboç Laureà Inglada Solé

Després de 13 jornades de lliga, els quatre equips federats que hi participen estan fent resultats molt esperançadors. En totes les categories veiem que, per ser el primer any, estan aconseguint bons resultats.

En la categoria de cadets som l’equip menys golejat i anem quarts a la classificació, després d’haver guanyat 9 dels 12 partits jugats.

Els alevins s’hi estan esforçant molt, com era de preveure en ser també, aquest, el seu primer any en la categoria, i ho estan fent força bé. Són a la part de baixa de la taula, però estan aprenent molt, independentment dels resultats.

Els infantils van començar molt bé, però els tres últims partits els han perdut i van pel mig de la taula.

28

Escola de Bàsquet. (Foto: S. Mañé)

ta provisional que estem treballant, des del començament, amb il·lusió de fer coses. Negociem una esponsorització amb Les Amèriques i Aluminis Bassa i hem decidit aprofitar els jugadors més joves del Bàsquet L’Arboç, Xavier Jané, Gabriel Carbó, Esteban Segura, Josep Bassa, Xavier Saura, Jordi Ibarra, Norbert Tarancón, Òscar Bassa, Arnau Rovira i els germans del Vendrell Sergi i Gerard González, per a formar un equip sub 25, que juga amb equips sènior a la categoria provincial. Treballem amb ells perquè es vagin consolidant com a jugadors i com a equip, mirant de poder recu-

perar altre cop l’equip sènior.

En categories inferiors hi ha més nens que mai, que s’ho passen molt bé jugant i aprenent.

Tenim un equip infantil jugant al campionat provincial i 2 equips, un d’alevins i un de benjamins, al campionat comarcal.

També segueix l’Escola de Bàsquet, que enguany compta amb uns 25 nens i nenes però que encara no participen en cap competició.

L’equip de veterans juga a la lliga amateur de veterans de Vilafranca del Penedès.

Els juvenils han de treballar molt per superar un factor tan important com és la inexperiència. Els resultats encara no donen fruits: són a la part baixa de la classificació. Però aquest any la classificació és el que menys importa, perquè es busca que l’equip es consolidi i que no desaparegui com en anys anteriors.

Cal destacar l’entrenador del juvenil, el Marc. És gràcies a persones com ell que això podrà anar a més. Al club estem molt satisfets de tenir-lo a les nostres files i des d’aquí li donem ànim i li desitgem sort perquè el seu treball es pugui veure gratificat amb bons resultats. Però no volem deixar de mencionar també tots els altres entrenadors, com el Ruben, el Luís, el Miguel Àngel, etc. Seguim amb la il·lusió compartida de formar nois joves del poble perquè, jugant, es diverteixin i aprenguin i puguin defensar els colors de l’Arboç.

Quant a les altres categories d’àmbit

comarcal, en les competicions del Consell Comarcal del Baix Penedès, en la categoria de futbol 7, aquesta setmana han guanyat el primer partit, així que ja us podeu imaginar la il·lusió de la canalla, que semblava que haguessin guanyat la lliga.

En categoria de benjamins està passant el que hem dit abans, que per als nens és el primer any i que per això sovint perden, però això no els fa perdre la il·lusió.

Els pre-benjamins, equip A, que són els nens que tenen de 5 anys a 6 anys, estan millorant dia a dia. És gratificant poder veure la il·lusió que tenen aquest nens a l’hora d’entrenar i d’anar a jugar, sense que els resultats els afectin.

Els pre-benjamins, equip B, són l’únic equip de tots que va líder. Des de la primera jornada no han perdut cap partit. De 9 partits jugats, n’han guanyat 8 i empatat un altre. Juguen en una lliga de 12 equips i tenim mol-

GENER - FEBRER / 2005

esports tes esperances que en quedin campions.

Pel que fa a l’equip sènior del Club de Futbol L’Arboç, hem de dir que respecte a l’any passat ha millorat molt el joc, tot i que encara segueix a la part baixa de la classificació.

Futbol Base L’Arboç. (Foto: F. Mestres)

Peña Madridista de L’Arboç Laureà Inglada Solé

L’11 de desembre del 2004 a les 18.00 hores de la tarda, al carrer Francesc Macià núm. 6 de l’Arboç es va fer la inauguració oficial de la nova Penya Madridista de l’Arboç i de la seva seu.

La penya, en aquests moments, té 137 socis que paguen una quota de 6 euros al mes, que fan 72 euros l’any.

El local és de lloguer i fa uns cent metres quadrats, amb dos lavabos (un de senyors i un de senyores), amb accés per a minusvàlids, una gran barra de bar, fotos, banderes i quadres de l’equip i un gran televisor per veure el futbol.

El convidat d’honor va ser el mític ex-jugador del Real Madrid Enrique Pérez Díaz, alias Pachín. Pachín, de 66 anys d’edat, va fitxar pel Reial Madrid el juliol de 1959 i hi va jugar, de defensa, fins el maig de 1968, quan va deixar l’equip. Va ser 8 vegades internacional amb la selecció espanyola i va guanyar 2 copes d’Europa, 7 lligues, 1 copa d’Espanya i 1 copa Intercontinental amb el Real Madrid.

L’acte va començar amb l’actuació dels Minyons de l’Arboç, que van plantar dos pilars de quatre, i tot se-

guit es va passar a la inauguració de la seu i la nova penya, amb els parlaments dels convidats i del seu president, Gabriel Curieses.

En Gabriel, un jove de 34 anys d’edat, va agrair a tothom la seva assistència i va explicar el gran esforç de treball que havia comportat el muntar la seu en un local que estava completament deixat i el gran esforç econòmic que havien hagut de fer els socis i simpatitzants del Madrid. També va convidar tothom que ho volgués a assistir al local sense necessitat de ser-ne soci, que seria ben rebut tothom mentre respectés les normes de la penya.

Tot seguit va prendre la paraula Pachín, que va agrair a la nova penya i a la junta directiva la seva fundació. Va destacar que, per la gent de Madrid, inaugurar una nova seu a Catalunya

del Real Madrid era un acte que els omplia d’alegria, atesa la rivalitat que hi ha entre el Real Madrid i el Barça.

També va parlar del joc que estava fent en aquell moment el Real Madrid dient que era un joc pobre i que l’equip no estava passant un bon moment, però que en el futbol tot podia canviar, que encara queda molt de recorregut per fer i que ell esperava que el seu equip tornaria a ser capdavanter en les competicions on participés.

Tot seguit va parlar l’alcalde, Joan Plana, donant la benvinguda a la nova penya. En acabar, es va servir un refrigeri per a tots els assistents.

Finalment, una vegada inaugurada la seu, es va celebrar un sopar-ball de germanor per a socis i convidats a l’Hotel Restaurant Don Pelayo.

Parlaments durant la inauguració (Joan Plana, Pachín, Gabriel Curieses i José Antonio Rodríguez). (Foto: L. Inglada)

GENER - FEBRER / 2005

29

música Entrevista amb Carles Coll Director de la Filharmònica de Catalunya Lali Sans Pérez

L’Orquestra Filharmònica de Catalunya ens va oferir el passat dia 2 de gener un esplèndid concert a l’Església Parroquial de Sant Julià. El programa estava liderat per cinc peces de J. Strauss, pare del vals vienès que en aquestes dates van trobar força escaients degut al ja típic concert d’any nou que se’ns ofereix per la filharmònica de Viena cada any per televisió.

També vàrem poder sentir la sardana “Juny” de Juli Garreta amb arranjaments per orquestra d’Enric Casals (germà de Pau Casals). Una segona sardana dedicada a S. Dalí d’aire triomfalista d’Agapit Torrent i també una peça del propi director, de ritmes molt variats que demostrava un domini en l’orquestració.

A l’acabar el concert vaig fer una petita entrevista a Carles Coll, el seu director:

de l’Empordà. D’on provenen els músics de l’orquestra?

L’orquestra de Cambra té una plantilla fixa de 14 músics i la Filharmònica, tot i que la majoria són catalans i professionals són músics temporals que s’agrupen segons l’agenda i repertori. Hi han obres que precisen més músics i d’altres menys. Entre totes dues orquestres actuem en uns 135 concerts anuals.

- Teniu actuacions a l’estranger?

A més a més d’actuar en altres punts de la Península amb l’Orquestra de Cambra, hem actuat a l’Argentina, Brasil, Uruguai. L’any que ve tenim una gira prevista pel sudest asiàtic. I durant el mes de maig del 2005 participem en el 60è. Aniversari de la dissolució o exterminament dels camps d’extermini nazis.

- Totes les orquestres tenen di-

rector titular i director convidat.

Vosté a sigut director convidat en orquestres de França, Eslovàquia, Romania, Turquia, Cuba i Panamà.

Ha treballat amb altres directors la seva orquestra?

Sí, aquest any han treballat amb Bruce Polay, director de la Simfònica de Knos (Illinois, EEUU) i amb Alfons Saura, d’Alacant.

- Què li ha semblat l’acollida del públic de L’Arboç? Hi ha diferència amb d’altres poblacions?

La veritat és que quan surts davant el públic i comences la presentació ja captes si realment hi ha o no comunicació i a L’Arboç el caliu es nota.

Podríem haver acabat amb la marxa Radetsky però per respecte al lloc on em actuat hem cregut més oportú acabar amb un altre polka d’Strauss sense el típic picar de mans.

- Hi ha diferència entre filharmònica i simfònica?

La diferència s’escau amb la filosofia o en l’origen de l’agrupació. Filo vol dir donar a conèixer, és el que pretenem, arribar a les comarques catalanes amb manca d’oferta estable de concerts i està formada per institucions privades, mentre que la simfònica neix com a entitat amb un suport més públic. A nivell de repertori no hi ha diferència.

- L’OFC va néixer l’any 2002 com a branca de l’orquestra de Cambra

30

Concert del dia 2 de gener, Filharmònica de Catalunya. (Foto: A. Vilanova)

GENER - FEBRER / 2005

música SKATACRAK.

La baby band de L’Arboç

vam quedar influenciats per aquest nou estil.

- Com porteu això del local per assajar?

Malament. Hi ha pocs locals i són molt cars. Ho fem al garatge de casa i, algun cop, a l’Arbosense. Assagem un dia a la setmana, els divendres.

Skatacrak actuant a Sant Just Desvern el passat dia 28 de gener. (Foto: R. Rovira)

Marco Rodríguez

Tenim un nou grup a l’Arboç: Skatacrak. Aquesta banda es va formar amb la intenció de fer ska.

Tot va començar a l’institut de l’Arboç el 22 de desembre del 2004, quan algú els va suggerir de fer nadales ska. S’ha de tenir en compte que tots provenen de grups folklòrics de l’Arboç, excepte el Joan Ràfols, que és de Llorenç, i el Gerard Palau, que és de Sant Jaume. L’Andreu Nogueira, l’Albert Alcázar, el Víctor Fernández i l’Hèctor Holgado tenen un altre grup, que es diu Macabeus, on fan música tradicional i als estius van a tocar per les festes majors. L’any passat van participar al concurs de gralles de Palamós.

A partir d’aquí es van ajuntar amb el Joan i el Gerard, que toquen el baix i la guitarra. L’Andreu va començar a fer classes de trompeta, després, van cridar l’Arnau Rovira, el saxofonista, i van parlar de fer un grup amb la base de l’ska. La primera cançó va ser A les armes, catalans, una melodia que havia compost l’Albert a casa seva i que el Joan va arranjar fent-ne

els acords de guitarra i baix, després en van fer l’estructura i, finalment, va sorgir la cançó. Es van adonar que tenien futur i van fer el concert a l’institut de L’Arboç, on van tocar quatre nadales en clau ska i cançons de Skatacrak. El següent concert va ser el 28 de gener a Sant Just Desvern amb Skaramussa, que els van convidar a tocar al concert. El dia 18 de febrer tenen un concert a Sant Feliu de Llobregat.

Hem parlat amb l’Andreu i amb l’Héctor i ens han explicat tota la història de la seva banda.

- Sou la baby band de l’Arboç i també la primera banda que fa ska.

Com va sorgir la idea de fer aquest estil tan característic i peculiar?

Ens agrada, l’ska. Les nostres influències són Obrint Pas, Skalariak, Betagarri, Skap-p... I vam decidir fer un grup d’aquest estil musical.

- I això de posar-hi instruments tradicionals...? És que nosaltres ja feia temps que tocàvem instruments tradicionals i, tenint en compte que Obrint Pas i altres bandes feien aquesta música,

- Espereu molts concerts, d’ara endavant? Teniu tancada alguna cosa?

Sant Feliu. I ens agradaria molt tocar per la festa major. Seria, per nosaltres, molt màgic i... paraules que no es poden dir. És com un somni.

- Quantes cançons pròpies té Skatacrak avui en dia?

8 cançons i n’estem fent més de cara a l’estiu.

- A aquest pas podeu acabar tocant al Senglar Rock. Us ho imagineu?

Seria una passada, anar al Senglar Rock. I ens agradaria anar-hi, apuntar-nos al concurs Sona 9...

- Voleu dir alguna cosa a tota aquella gent que encara no conegui la vostra banda?

Que estem buscant nous components (guitarra, teclat i trombó). I que podeu visitar la nostra web, que és www. skatacrak.cjb.net.

Hem de donar les gràcies a l’Andreu i a l’Hèctor per la santa paciència que han hagut de tenir per fer aquesta entrevista. I felicitar-los, perquè aquest estiu tocaran a... la nostra Festa Major!.

GENER - FEBRER / 2005

31

història Séptimo sentido, conjunt musical d’arrells arbocenques dels 70 Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org

L’any 1968 quatre nois d’entre 18 i 19 anys, els arbocencs Antoni Figueras, Paco Hormigos i Isidre Pesquer i el banyerenc Juan Alcaraz, van començar a anar a classes de solfeig amb el mestre Pau Sicart. Dos anys més tard, al 1970, juntament amb el Joan Figueras (també de Banyeres del Penedès), el Magí (d’Aiguamúrcia) i el Marcel (de la Carronya) van formar el grup al que van batejar com a Séptimo sentido. Al principi, feien el assaigs en un local de la Giralda, aprofitant que els pares de l’Isidre feien de masovers d’aquest edifici.

Més endavant, van continuar assajant a Banyeres en un altre local del Joan Figueras. Van debutar de manera informal a Santa Oliva i de forma oficial a La Gornal.

El Marcel era nebot del mestre Pau Sicart i el Joan Figueras ho era del conegut trompetista arbocenc Ezequiel Tuset.

Aquest grup, que es va desfer l’any 1974, va actuar amenizant balls de

RECTIFICACIÓ Rosa M. Montaña Jordà

En relació a la crònica apareguda en el número 12 de Trena i Peu, apartat d’Història, referit a la Cavalcada de Reis de l’any 1969, i després de consultar les anotacions que en aquest sentit hem trobat en la publicació local Fe i Vida, convé esmenar la següent incorrecció:

32

revetlles i de festes de cap d’any per diferentes poblacions catalanes: Castellet, La Gornal, Santa Oliva, Vilafranca del Penedès, Tarragona, i havien arribat a tocar fins i tot a Huesca per mediació del seu representat, el vilanoví Sr. Centaño. D’alguna de les seves actuacions a la vila n’ha quedat noticia escrita, com la que figura al programa de la Festa Major de

D’esquerra a dreta, i de dalt a baix la formació de Séptimo sentido a l’any 1970: Juan Alcaraz “Juanito”(guitarra), Antoni Figueras “Toni” (guitarra baixa), Isidre Pesquer “Mike” (bateria), Joan Figueras (orgue), Magí (cantant) i Marcel (trompeta).

(Foto: J. Suau)

· L’arribada dels Reis d’Orient a l’Arboç l’any 1969 no va ser un debut en sentit estricte sinó una reaparició després de 14 anys d’absència (l’última referència data de l’any 1955). En tot cas, l’esdeveniment de l’any 1969 sí que va suposar l’inici d’un compromís que ja s’ha mantingut ininterromput i consolidat fins als nostres dies. · Segons les referències recollides en la publicació local Fe i Vida, abans de l’any 1955 ja s’havien fet algunes ca-

GENER - FEBRER / 2005

l’any 1974, concretament el dissabte dia 24: “A las 23:30 inauguración del magnífico entoldado impermeable con una GRAN SESIÓN DE BAILE amenizado por el renombrado “Janio Marti”, “Hermanas Ros” y el conjunto “Séptimo sentido”.

Els seus ídols musicals eren els que estaven de moda en aquells moments: Los Mustang, Los Sirex, Los Pekeniques, The Beatles..., i el seu repertori estava format, entre d’altres, per temes tan cèlebres com Un rayo de sol, El tiempo vuela, Ob la di, ob la da, Adiós linda Candy, Maria Isabel ...

També van formar part del grup altres persones com: Antonio López (al saxo), i Manel Vila, de Clariana (cantant).

Les nòvies i la mili, van ser els detonants que van provocar la dissolució del grup. L’únic d’ells que encara continua vinculat a l’activitat musical és el Joan Figueras.

Des de la perspectiva que dóna el pas del temps, l’Antoni Figueras, amb certa nostàlgia, ens comenta que tot plegat havia estat una “foguerada de joventut”. valcades amb caràcter esporàdic i intermitent, però sense una continuïtat regular any rere any.

Demanem disculpes pel lapsus evident a l’hora de situar l’any 1969 com el punt de partida d’un esdeveniment històric que, si bé ja tenia antecedents, almenys per a la gent de la nostra generació s’iniciava en aquella data i no en cap altra.

poble Efemèrides Informació seleccionada per Paco Nogueira García nogueira@trenaipeu.org Fonts: El quart i Fe i vida

Fa 25 anys (1980) Festes del Carnestoltes Aquest any s’han celebrat, altra vegada, a la nostra vila les festes del Carnestoltes organitzades per l’Ajuntament.

El dissabte 17 de febrer hi hagué ball, a les 11, a la Societat, on hi acudiren nombroses disfresses.

El diumenge, dia 18, hi hagué ball a càrrec de l’orquestra Caravana, que fou bastant animat en relació amb el del dia anterior.

El dilluns,hi hagué un simpàtic ball infantil, destacant una nombrosa afluència de nens disfressats, als qui s’obsequià amb un refresc i un regal.

de Sant Antoni solemne missa cantada amb sermó i cant dels goigs.

Després de l’ofici es farà a la rambla Gener la tradicional subhasta de les coques i pans de Sant Antoni. A les 5 de la tarda rosari cantat i goigs del sant.

La pesca en el pantà del Foix Les gestions dels pescadors esportius perquè no es desaigüés totalment el pantà del Foix, foren degudament ateses, ultra que el perill del mes d’octubre ha quedat anul·lat amb les darreres pluges.

Presa de possessió del nou rector de l’Arboç El divendres dia 21 de gener, festa de l’Alliberament de la nostra vila, va prendre solemne possessió

canònica, després d’haver estat nomenat per l’Excm. Sr. Arquebisbe, el Rnd. Sr. Antoni Comulada i Paituví, rector fins ara de la parròquia de Sant Julià de Montseny.

L’acte començà a les 4:30h de la tarda, sortint tots el fidels del temple en processó de benvinguda fins a la casa del noviciat salesià, on nostres autoritats i representacions, presidides per nostre digníssim alcalde, Sr. Joan Castellví, procediren a donar entrada oficial i afectuosa al nou rector.

La font de Beu-i-tapa Aquesta típica font municipal, sempre tan concorreguda, té una obturació al canó que n’impedeix el pas de l’aigua. Els vilatans esperen el seu prompte arranjament.

Fa 50 anys (1955) Festa de Sant Antoni Abat.

El dia 17 de gener, a les 9:30h del matí tindrà lloc en la rambla Gener la benedicció dels animals. Seguidament en la capella de l’Hospital

Moviment demogràfic 01-12-2004 al 31-01-2005 (segons Registre Civil i altres fonts)

Moviment demogràfic 15-11-2004 al 15-01-2005 (segons Registre Parroquial)

Naixements

Batejos

Àlex Eduardo Padal...................................................................................

Pol Saperas Romagosa........................................................... 20.12.2004 Anna Bundó Díaz.................................................................... 17.12.2004 Roberto M. Hernández Pasa Hugo Hormigos Hidalgo.......................................................... 15.12.2004

Defuncions

Nom i cognom

data defunció

edat

Cèlia Miranda Curieces ................................................... 5.12.2004

Casaments David Lugilde Riobello amb Estefania Serrano Jerez ..... 4.12.2004

Francisco Pujol Rosell ......................16.01.2005..........................82 anys Pablo Díaz Martínez..........................23.01.2005..........................78 anys

Defuncions

Casaments

Nom i cognom

Anna Piñol Arans i Joan Vallès Figueras................................. 15.01.2004

Conrad Ferran Ribas......................01.12.2004................... 88 anys Josep Rovira Sanahuja..................14.12.2004................... 65 anys Francesc Giménez Martínez..........20.12.2004................... 82 anys Maria Antònia Mestres Roig...........27.12.2004................... 80 anys Francisco Bermejo González.........06.01.2005................... 84 anys Jesús Fonollosa Meseguer.............15.01.2005................... 51 anys

Noces d’or Salvador Borrell Carbó i Maria Hugué Gallart ... 04.12.1954 - 04.12.2004 Josep Pujol Rosell i Glòria Font Torné................. 15.12.1954 -15.12.2004 Naixements: 9

Casaments: 2

Defuncions: 3

data defunció

GENER - FEBRER / 2005

edat

33

agenda MARÇ

ACTIVITATS PARROQUIALS

DL DM DM DJ DV DS DM

7

14

21

28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

Tots els diumenges : Via-Crucis a l’església

a les 5 de la tarda Tots els divendres: Meditació a l’Hospital a

les 5 de la tarda MARÇ: Dies 3 i 4: Predicació Quaresmal pel P. Pere

Cardona a les 9 del vespre Dia 19: Festa de St. Josep Missa a les 12 Dia 20: Diumenge de rams:

ABRIL

DL DM DM DJ DV DS DM

4 5 6 7

11 12 13 14

18 19 20 21

25 26 27 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

Benedicció de rams a la rambla Manifestació fins a l’església Missa de passió a les12’30 Dia 22: Celebració comunitària de la penitència a les 9 del vespre Dia 23: Dimecres Sant: Via-Crucis de joventut, de les Masies de St. Miquel a la Gornal 9’30 Vespre Dia 24: Dijous Sant: Confessions a les 11

Celebració a Sta. Llúcia a les 5’30 Celebració a la Parròquia a les 7 Hora Santa a les 10 de la nit Dia 25: Divendres Sant: Via-Crucis pel carrer a les 8 Celebració a Sta. Llúcia a les 5 Celebració a la Parròquia a les 6 Processó a les 8’30 Dia 26: Dissabte Sant: Vetlla Pasqual a les 11 de la nit Dia 27: Pasqua: Missa a les 12 Dia 28: Dilluns de pasqua: Missa a les 7 ABRIL: Dia 25-28: Romeria al Santuari de Montser-

rat Dia 27: Festa de la Mare de Déu de Montser-

rat: Missa a les 12

salut Trastorns per consum de drogues Pep Jané Rodríguez

Per desgràcia, avui en dia la droga és un tema massa actual a tot arreu i més encara a la nostra vila. Des d’aquí volem que prengueu consciència de la importància del tema en la salut de les persones. En aquesta taula hi teniu una mica de tot i, un pèl resumits, tant els símptomes com la manera d’actuar. Dins de les drogues també tenim l’alcohol, que ja tocarem més endavant en un altre número.

També cal ressaltar que, segons dades d’una enquesta recent feta al jovent, la iniciació en el consum d’haixix i cannabis ha baixat a la mitjana d’edat de 13 anys.

La cocaïna es consumeix amb més assiduïtat que abans i fins i tot s’ha detectat que, tant de cocaïna com de cannabis, se’n consumeix a la feina. El cannabis és un greu problema en els instituts d’ensenyament secundari. De les drogues de disseny no cal que ho diguem: barates, fàcils de fer i d’aconseguir i, a més, són les més perilloses, perquè són purament químiques i sintètiques. Així doncs, espero que us serveixi d’alguna cosa aquest article.

34

Intoxicació aguda Depressors del SNC* - Derivats de l’opi: heroïna morfina - Hipnòtics - Ansiolítics

Dissolvents i volàtils

Alcohol

Estimulants del SNC - Cocaïna - Antidepressius - Amfetamines - Èxtasi i drogues de disseny

Al·lucinògens - LSD - Mescalina - Estramoni - Peiot

Símptomes - Alentiment de la respiració.

- Disminució de les percepcions sensorials.

- Confusió i parla poc clara.

- Descoordinació psicomotriu.

- Pupil·les més petites del normal i poc reactives a la llum.

- Embriaguesa eufòrica.

- Pupil·les dilatades.

- Al·lucinacions.

- Eufòria i canvis d’humor.

- Dificultat psicomotriu.

- Agitació i confusió.

- Trastorns de l’equilibri.

- Dilatació de pupil·les.

- Sequedat de boca.

- Agitació, irritabilitat.

- Agressivitat.

- Tremolor de mans i dits.

- Febre i suor.

- Convulsions.

- Crisis de pànic.

- Al·lucinacions visuals i auditives.

SNC: sistema nerviós central

GENER - FEBRER / 2005

Actuació

No deixar que la víctima s’adormi.

Deixar un espai físic segur i lliure d’arestes al seu voltant.

Controlar-li les constants vitals.

Mostrar calma i parlar en veu baixa.

Il·luminar el lloc on es troba.

No estimular en ella l’actitud delirant.

Si té convulsions, actuar en conseqüència.

bar a bar Havent rebut una crítica (Una persona em llegeix!!!) sobre el meu estil i la manera com enfoco els meus escrits, acompanyada d’un exemple del que seria correcte, he decidit cedir aquest espai perquè s’hi publiqui l’article que aquest lector em proposa.

Salvador Montserrat Espiña

Bar Atipa’t Jordi Mestres Fernández

El desconegut es fixa en aquells amplis finestrals de vidre i -recordant tantes vegades com hi ha passat pel davant veient quanta gent que hi havia- empeny la pesada porta, també de vidre, i entra.

El desconegut es mira la llarga barra, i el forn de coure pa en pocs minuts, i l’estil del bar, que es nota que hom ha anat adaptant a les necessitats de la variada clientela.

Li sobta notar com a la petita barra original (segurament pensada per un local de tipus granja) s’hi ha anat fent suplements per allargar-la, i aquells primers ornaments –més aviat pensats per un tranquil cafè amb llet i unes pastes- hom els ha anat canviant per uns altres de més funcionals i pràctics, per tal d’atendre un munt de treballadors amb presses i gent de tota mena que ve a comprar la barra de pa de cada dia.

El desconegut observa també el frenètic anar i venir de les cambreres, i els grups de gent que demanen per rondes, uns, cerveses; uns altres, vins. I se n’adona que, més o menys, tothom és conegut de tothom i es saluda i es convida. L’ambient és sorollós, carregat i càlid, i és prou adient per un bar on, amb tanta dignitat com poques pretensions d’ostentació, tothom es pot trobar com a casa.

El desconegut seu en un tamboret que acaba de quedar buit, a la barra, i demana un got de la seva beguda favorita. Li serveix una cambrera, jove, que amb prou feines té temps de dedicar-li uns escassos cinc o sis segons, el temps just de posarli i cobrar, perquè ja la criden una mica més enllà reclamant-li una nova ronda de cervesa. Ell paladeja el seu beuratge, tan reconfortant, i fixa la mirada en aquella planxa de cuinar més que amortitzada, i en les variades ampolles disposades als prestatges per satisfer els gustos

Vista exterior del bar Atipa’t, situat a l’Av. Penedès, barri de Santa Llúcia. (Foto: J. Ventura)

més variats i particulars, cosa que li fa deduir que la clientela deu ser tan diversa com nombrosa...

Amb aquests pensaments, el desconegut centra ara la seva atenció en les persones que en aquell moment omplen gairebé del tot el local. Observa la mare i el pare amb el cotxet del nen, asseguts a una taula, just al costat del treballador encara amb roba de feina. I observa el pagès, i el botiguer, i l’oficinista amb corbata, i el veí despistat que just en arribar a casa seva ha recordat que encara no havia comprat el pa (bona excusa per anar a prendre una copa!). Pensa llavors en com a la gent ens agrada sentir-nos envoltats d’altres persones i compartir amb elles uns breus moments de la nostra existència. No és per això, potser, que davant d’un bar ple a vessar, on segurament ens atendrien tard i amb incomoditat, i d’un altre de buit, on ens podrien servir al moment i hi estaríem prou amples, la majoria dels mortals ens decidim pel que està a tope? Sí, que ningú s’equivoqui pensant que anem als bars per beure i/o menjar alguna cosa. El cert és que la majoria hi anem per sentir-nos acompanyats i poder explicar als altres les nostres emocions i les nostres penes –encara que això comporti, de vegades, haver-nos d’empassar totes aquelles ximpleries que intenten explicar-nos

ells...

El desconegut demana una altra copa del mateix i, mentre la paladeja, sent com al grup del seu costat s’hi parla -d’aquella manera com de vegades es parla en un bar quan ja es porten dues o tres rondes- d’un tema que ell coneix prou. Els demana si els faria res que ell hi digués la seva opinió, i els altres, encuriosits per aquell personatge que encara no els és familiar, ho accepten. El desconegut els explica com l’un i l’altre tenien part de veritat i els raona el perquè i, de cop i volta i sense ni adonar-se’n, es veu ficat de ple en una conversa que s’allarga una bona estona, ronda rere ronda, i que comença discutint amigablement de futbol i acaba parlant de la caça de la perdiu, o de quin tipus de motor i de cotxe és més convenient per una persona que faci pocs quilòmetres...

Quan finalment ja s’ha fet prou tard, el grup marxa tot obrint de nou la pesada porta de vidre i, girant-se cap a ell, se n’acomiaden amb un “Fins demà, Miquel!”. I en Miquel, que ara ja se sent de veritat com a casa, es mira el Cosme -enfeinat i capficat com gairebé sempre amb les seves coses-, i marxa a explicar-li a la seva dona com n’és d’acollidora la gent de l’Arboç, i les noves amistats que avui ha fet a l’Atipa’t...

GENER - FEBRER / 2005

35

pel forat del pany Laureà Inglada Solé

Avui és dissabte dia 22 de gener i, encara que sembli mentida, els Minyons de l’Arboç ens han convidat al sopar de final de temporada de l’any passat.

Entremès, ternasco, gelat, cafè i cap a ballar. (En solidaritat amb la candidatura olímpica de Madrid-2012, no ens donen cava. I, rascant-nos la butxaca, ens paguem nosaltres les copes).

Després d’una megafesta, a l’Arbosense, sota la batuta de l’autèntic i magnífic disc-jockey internacional i mundial Rufino (Rufino forever!), vam començar a moure l’esquelet i a prendre unes copetes per animar la festa (havent passat prèviament per caixa).

Abans que sortís el sol, i abans que el Julià sortís a escombrar els carrers de la vila, vam anar a fer l’última copa al mític bar de l’Andrés, l’Andrew’s.

- Oooooooh! Què ha estat, això? un terratrèmol? un atemptat? una catàstrofe? On és, l’Andrew’s? Qui n’ha estat el culpable?.

El meu amic Òscar, que hi veu més que jo perquè porta ulleres, em dóna un copet a l’esquena i em diu: - Òndia! On som? Com collons hem vingut a parar aquí? Però si som a Santa Coloma de Cervelló! Això és que hem begut massa i hem viatjat teletransportats. Ja deia jo que el chupito d’Aromes de Montserrat sobrava! I, a sobre, hem viatjat sense carnet! Ja veureu, ja, si el Capo ens troba!

Potser és que a l’Arboç ens hem agermanat amb Santa Coloma de Cervelló, amics i companys de guerres antigues. I, com que nosaltres no llegim els bandos de l’Ajuntament, no ens n’havíem assabentat.

foto 01

foto 02

Fotos 1 i 2, Santa Coloma de Cervelló, L’Arboç.

(Fotos: L. Inglada)

amunt - avall Laureà Inglada Solé

AMUNT: El rètol de disseny. (Foto: L. Inglada)

AMUNT :

Amunt, amb una medalla d’or, reconeixement de la Generalitat de Catalunya, premi al pensament de l’any i diploma firmat pel Percha (l’home més cafeter del món), el fantàstic, fabulós, esplèndid i meravellós forn de pa de la Margarita de la Rambla. És el primer establiment de la Unió de Comerciants de l’Arboç que té un horari de luxe, que no és de paper. Sí, un horari. Un horari que, quan plou, no desapareix; que, quan fa aire, no vola; que el sol no el descoloreix i que hi diu que tanca per Nadal i per Corpus.

Senzillament, el millor i únic horari de la Unió de Comerciants de l’Arboç.

Felicitats, Margarita i Fernando!

AVALL :

AVALL: Qualitat suprema. (Foto: L. Inglada)

36

Les obres del carrer Major. No entraré en detalls de com han anat les obres ni de com ha quedat el carrer, però sí que criticaré una cosa que es veu d’una hora lluny i que no té cap tipus

GENER - FEBRER / 2005

d’excusa, ni de defensa, possibles. És lamentable, horrorosa, lletja i perillosa la connexió que han fet entre el carrer Major nou i els carrers adjacents. La connexió és feta de formigó granulós perquè la gent no hi rellisqui i, tal com podeu comprovar, ara tenim un carrer Major molt bonic però, així que el deixem, fa pena entrar als carrers adjacents. Sembla que entris a carrers deixats. I si ja estan prou deixats per si mateixos -falta arreglarlos-, solament hi faltava el pedaç de formigó, un acabament de vuitena qualitat.

Sempre hi haurà qui dirà que és provisional, que és una qüestió de pressupost, etc. Però no cal ser enginyer ni llest per saber que la solució mes fàcil i millor, encara que hagués de ser provisional, hauria estat acabar amb el mateix terra del carrer Major posat en pendent, tal com han fet entre el carrer Major i la Rambla, l’únic lloc ben acabat.

passatemps mots encreuats

1

2

3

4

5

6

7

8

Maria Jané Mitjans 9

10

11

12

13

14

Horitzontals: 1. Exemples que ens serveixen per entendre certes teories científiques. En aquest moment. 2. Sals d’alumini. Impossible de calcar. 3. Coça. El veterà no podrà votar si no porta les vocals.

El festival de la cançó que ens ve de l’est. 4. La primera. La llengua morta que més coneixem. Ens ho diem de manera despectiva, encara que ho siguem tots. 5. No hem tingut prou color per acabar amb les feministes. Aquesta es refereix a un òrgan exclusivament femení. La del novell. 6. Bestioletes llefiscoses que van deixant rastre.

Companyia. 7. Amb una k seria la ciutat d’alemanya amb la catedral més alta. A l’Arboç aviat serà tot blau. Relativa a la divisió terrestre que compren l’Amèrica àrtica i les parts septentrionals de l’Amèrica del nord. 8. Conjunció negativa. Han aconseguit el que perseguien.

9. Quan es tracta d’una ciència, en són experts. Amb unes quantes corbes al final, ens faria fàstic. 10. Pot ser condicional o afirmatiu.

Consentiments. La segona de les que es diuen amb la boca oberta. 11. Presentadora de programes de tertúlia, com la seva mare.

Conté matemàticament. Fer el niu a l’inrevés. 12. Un dels noms del més temut pels fidels. Vestimenta oriental. 13. Posa en perill, amenaça. Bestioleta australiana que ha desenvolupat un polze gegant, i no perquè tingui mòbil. La més rodona. 14. Si és a sou no té gens d’escrúpols. Semidéu pelut, donat a la lascívia, que dóna nom a un tipus de literatura ridiculitzadora.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Verticals: 1. Per la fira en vam tenir una bona mostra a la Casa de Cultura. Una de corbes i dues de la primera. 2. Extremitat d’au. Que tendeixen a infinit. 3. Funcionin. Conjunció que suma. Són de fora de la terra. 4. Monjo budista de cap per avall. Inicial de totes les dones. Suant quan estem de cap per avall. 5. Té cura dels nens quan són petits. Encara no en saben prou. 6. Relatiu al cutis que ve del sud. Un dels que fan anar a dormir la canalla també ve del sud. Si el teniu a la màniga sou uns tramposos. 7. Amb una creu seria un animal domèstic i amb dos sofàs, un de granja. Si pot ser en acta, molt millor, encara que vingui del sud (dues paraules). La tercera de les que sonen. 8. Cadena que veiem per satèl·lit dedicada en bona part a la música. La segona. Amb una creu fas que tinguin por i amb una vibrant, que avancin. Regne Unit. 9. Es podria confondre amb el ser, però és menys estable en el temps. Estat morbós. 10. La que té més corbes. Amb la primera al davant, foradi la roba desada als armaris. Passi arran. Casa de pagès. 11. En el regne del llenguatge, l’última serà el primer. Preposició anglesa que està de moda. Teorema de Descartes. Petit pla dalt d’una muntanya. 12. Pot ser sociocultural, infantil o per ordinador. Curat (i no parlem de pernil). 13. La “cantaora” que no torna res de res. Per aconseguir aquest color fem servir òxid de ferro. Pot ser positiu o negatiu i tots en portem a dintre. Tornem a tenir la que suma. 14. De la manera que riu, no ens estranya que l’hagin penjat de les potes. Encara que el seu nom no ens ho digui, també serveix per baixar.

meteorologia El temps a l’Arboç (desembre 2004 - gener 2005) Andreu Suriol Ribé

Dia Màximes

Temperatures

Desembre 2004 19

Mitja de les màximes Mínimes Ratxa màxima Dia de més pluja

Pluja

Total del mes Acumulada de l’any

Dades 18,2 ºC

Dia 20

15,1 ºC 28

Mitja de les mínimes Vent

Gener 2005

-0,8 ºC

Dades 22,4 ºC 14,5 ºC

28

5,5 ºC

-5,3 ºC 1,6 ºC

29

15,3 m/s

26

22,9 m/s

1

17 l/m2

tots

0 l/m2

41 l/m2

0 l/m2

577 l/m2

0 l/m2

Les unitats de mesura emprades són els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: h t t p / / : w ww.farmaciasuriol.com/meteo , on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

GENER - FEBRER / 2005

37

serveis Servei de trens de l’Arboç: a Sant Vicenç i a Manresa De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Sant Vicenç 06:29 07:51 08:48 09:43 10:44 12:13 13:14 14:13 15:14 16:14 17:14 18:13 19:14 20:14 20:28 20:44 20:57 21:23 21:53 22:51 23:39 L’Arboç - Manresa 05:38 06:08 06:19 06:36 06:48 07:18 07:39 08:37 09:39 10:37 12:09 13:06 14:10 15:09 16:09 17:06 18:08 19:01 20:19 20:54 21:53

Telèfons d’interès

Ajuntament.......................................................... 977 670 083 Ambulàncies........................................................ 904 110 110 Bombers.............................................................. 977 667 185 CAP..................................................................... 977 671 588 CAP Urgències.................................................... 977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J......................................... 977 670 621 Consell Comarcal................................................ 977 157 171 Correus................................................................ 977 671 405 Enllumenat Públic................................................ 900 724 365 Emergències (de tot tipus)................................................. 112 Estació RENFE ................................................. 977 259 206 Farmàcia ..................................... 977 670 009 / 977 670 487

Dissabtes i festius

Funerària............................................................. 977 671 378

L’Arboç - Sant Vicenç

Gent Gran, digui’m.............................................. 900 555 012

07:53 08:30 09:29 10:30 11:29 12:30 13:29 14:30 15:29 16:30 17:30 18:30 19:30 20:33 21:30 23:18 00:21

Guàrdia Civil (les 24h)......................................... 977 678 800 Jutjat de pau........................................................ 977 670 443 Mossos d’esquadra............................................. 977 663 333 Parròquia............................................................. 977 670 407 Policia Local l’Arboç............................................ 900 666 222

L’Arboç - Manresa

Taxi.............................................. 606 70 64 35 / 977 670 889

06:43 07:43 08:36 09:38 10:36 11:38 12:36 13:38 14:36

Urgències (ambulàncies)..................................... 977 252 525

15:38 16:36 17:36 18:36 19:38 20:36 21:36

Veterinària ......................................................... 977 671 233

Servei de “La Popular” entre Vilafranca - Tarragona Tarragona - Vilafranca Horaris d’aturada a l’Arboç

solució passatemps

De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Tarragona

6:35 7:15 9:50 16:50

19:55* L’Arboç - Vilafranca

12:20 14:35 16:20* 19:35

*solament dies lectius escolars

T

A

S

E

T I

S

M

E

I

N

L

O

L

L

I

L

A A R A

I

N T

N I

S T N E N E R

M

A

L T

A

P

L

A

A

P

U R

U N I C

A M A

A D I D

T I

U

U E C O

O I

A M

C N I M E

C E F A

A L O R

I

E

T

R A

V G

N A

A R

T M

T

I N

D T

O I

E

N I

I U

S

O I

N A

S N E

R C

C S A

O

A M

R O

E

R

S

I

S C

E

I A

T A

S

S

A N

S K

N U

L

I Q

L

P

L

A

S A

L A T I R

L O C A

GENER - FEBRER / 2005

M

38

S

El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit

E

Diumenges i festius no hi ha servei des de l’Arboç

T

7:45 11:35

S

8:50 12:30

A

L’Arboç - Tarragona L’Arboç - Vilafranca

A

Dissabtes feiners

fem memòria

Primavera de l’any 1929. (Foto: Cal Vaquer)

L’any 1929 va arribar a L’Arboç una camioneta que duia màquines de cosir SINGER i personal tècnic d’aquesta mateixa casa. Ningú no recorda exactament si venia de Vilafranca o de Barcelona, però aquesta camioneta es va aturar davant de La Giralda, a l’hort del darrera de cal Vaquer. Venien a fer propaganda de màquines de cosir.

Van trobar que seria un bon decorat per a una foto publicitària. Només els faltaven unes models joves i guapes que fessin veure que feien anar les màquines. El Ramon Vaquer va anar amb una tartana a La Múnia a buscar la seva promesa, la Maria Planas, de 18 anys, perquè sortís a la foto (asseguda a la màquina de l’esquerra). I l’Amèlia Guardià de cal Met, que encara no havia fet els 18 i que hi havia anat a buscar llet, va ser l’altra model (asseguda a la màquina de la dreta).

Maria Planas Bosch, en l’actualitat 94 anys.

Al cap de poc temps la casa SINGER va obrir, a cal Josep Paleta (el pare de l’Encarnacion Bertran), allà on després hi va haver l’oficina del Banc Central, un taller on una dona de la mateixa casa SINGER venia a ensenyar a brodar a màquina les dones de l’Arboç.

Amèlia Guardià Andreu, en l’actualitat 93 anys.

GENER - FEBRER / 2005

39