Trena i Peu. 11

Any 2 Núm. 11 SETEMBRE - OCTUBRE 2004 3 euros

Plens Municipals

Revista informativa bimestral de l’Arboç (Baix Penedès)

(pàg. 8 i editorial)

Foto: J. Ventura

Plantant cara al càncer de mama ( p à g. 2 2 i e d i t o r i a l )

En Roquer mestre artesà (pàg. 21)

Foto: A. Vilanova

Lluís Llach a l’Arboç (pàg. 29)

Models d’escola ( p à g. 1 8 i e d i t o r i a l )

Foto: M. Rodríguez

Ecología infantil: una nova associació (pàg 15)

Joaquim Arnabat i Lluís Raspall: vides i aficions comunes (pàg. 26)

EDITORIAL CONSELL DE REDACCIÓ Susanna Blasón Bayo Ricard Cabré Roigé Paco Nogueira García Ruth Serres Mairal Jaume Ventura Jané Anna Vilanova Miravent CORRECCIÓ Imma Montserrat Espiña CONTACTE PUBLICITAT Anna Maria Arbiol Vidal DISSENY MAQUETA Susana Lucio Pardo COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Laureà Inglada Solé Maria Jané Mitjans Pep Jané Rodríguez Rosa Maria Montaña Jordà Salvador Montserrat Espiña Lali Sans Pérez Andreu Suriol Ribé Fotos portada: P. Nogueira i J. Ventura - Trena i Peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

- L’opinió de Trena i Peu s’expressa a través dels seus editorials.

- Els articles s’han de fer arribar a les bústies de la Papereria Montserrat i del Garatge Arbiol, o bé per e-mail a l’adreça acthivat@wanadoo.es - Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

- Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, a dos espais. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 12.

- Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

- Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de l’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

http://www.acthivat.org - D.L.:B-8.698-2003

Tant les dades estadístiques publicades el passat 19 d’octubre amb motiu del Dia internacional del càncer de mama, com el canvi d’actitud de les pròpies afectades a l’hora de parlar-ne, certifiquen que el progrés mèdic ha anat paral·lel a una davallada dels prejudicis socials i de les aprensions mal enteses a l’entorn d’aquesta malaltia.

Els efectes balsàmics de seguir connectada a la vida quotidiana i no fer vida de malalta durant el tractament, l’eficàcia de no tancar-se en si mateixa sinó exterioritzar i compartir sense embuts una experiència indiscutiblement crua, queden demostrats en els reflexions de cinc dones de l’Arboç que, com altres convilatanes, s’hi han trobat i han fet una aposta per normalitzar una circumstància difícil, però cada cop més superable. Si Moral de Victòria fos el nom d’un gremi, aquest seria el seu.

Immigració és un tema d’actualitat. Les escoles també participen del terme en la mesura que l’escolarització dels nens i nenes nouvinguts és també obligatòria. L’Arboç té dues escoles d’ensenyament primari: una de púbica i una de privada concertada. Tot i la voluntat del govern autonòmic d’equilibrar el percentatge d’escolars immigrants en el sector privat com en el públic, ara per ara la realitat demostra unes altres xifres. En el Reportatge i el Debat trobareu les entrevistes dels directors dels dos col·legis arbocencs així com l’opinió de diferents vilatans.

Penseu que, de plens municipals democràtics, se n’han anat celebrant regularment des de fa 25 anys. Però el del 22 de juliol passat va constituir un fet inèdit. Ja us adonareu, si llegiu la crònica dels plens, que els protagonistes en fan una lectura clarament partidista. Per als qui ens ho mirem des de fora, prescindint d’interessos de partit, el que se’n desprèn és que entre els representants que hem escollit democràticament hi ha ben poca voluntat d’entesa, de diàleg i d’arribar a acords en els assumptes de la vila. D’una banda l’oposició és propensa a les formes poc respectuoses i als insults a l’hora de mostrar el seu desacord, una actitud que no contribueix gens a mantenir un diàleg constructiu. Però d’altra banda, l’alcalde (responsable i cara visible de l’equip de govern) és propens a les respostes ambigües i poc clares a l’hora de contestar les preguntes de l’oposició, cosa que tampoc no ajuda a aconseguir aquell diàleg constructiu que dèiem. Mireu-vos el penúltim paràgraf de l’editorial del Trena i peu núm. 3, el que va sortir després de les eleccions.

SUMARI 4 Acthiva’t 6 Ajuntament informa 7 La veu del lector

8 10 13 14 16 18 20 21 22 26

Seguiment del CIM Plens Municipals Breus Actualitat Parròquia Entitats Opinió El Reportatge Debat L’entrevista Perfils Gent gran

27 28 30 33

34

35 36

37 38

39

Història Música Esports Agenda Salut Poble · Efemèrides Felicitats Bar a bar Forat del Pany Amunt / Avall Passatemps · Meteorologia Serveis Solució passatemps Fem memòria

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

3

l’arboç acthiva’t Vine a prendre la fresca!

2n Contacontes de L’Arboç Acthiva’t.

Durant els mesos de juliol i agost passats va tenir lloc la segona edició del Contacontes de l’Arboç. Igual que l’anterior, de l’estiu del 2003, aquesta edició va assolir un gran èxit d’assistència.

Aquesta activitat va comptar amb el patrocini de l’UCLA, que va fer-se càrrec dels refrigeris que s’oferien al final de cada sessió als assistents; de l’Ajuntament de l’Arboç, que va col·laborar en aspectes tècnics i logístics; de l’ACUB, en la sessió del dia 29 de juliol, amb la seva espectacular posada en escena del Passatge del terror, que va agradar extraordinàriament; i de Flors i plantes l’Arboç, que va aportar les plantes que decoraven els diferents escenaris.

Vila, Històries d’aquí, per Ricard Ribas i Boronat.

plaça de Catalunya, Poesia i Humor, per Josep Roquer i Hugué. Com a curiositat, direm que aquest mateix recital dramàtic el va repetir l’11 de setembre al Pla del Penedès, dintre dels actes del 25è aniversari del Centre Agrícola. · Dia 17, dimarts, a les 22:00 h, al parc

Segona actuació: R. Ribas (Foto: N. Arbiol)

· Dia 29, dijous, a les 22:00 h, a la rambla de la I Trobada de Diables de 1981, prèvia concentració davant l’església per fer el passatge del terror, Por, per Josep Ribas i Mestres.

Cinquena actuació: J. Roquer (Foto: N. Arbiol)

de Santa Llúcia, Postals de l’Arboç, per Josep Maria Jané i Samsó, arxiver d’honor de l’Arboç, amb introducció de Josep Plana i Pons, col·leccionista de postals.

El calendari ’intervencions va ser el següent:

Venda de banderes de l’Arboç

Juliol 2004

· Dia 14, dimecres, a les 22:00 h, a la plaça del Centre, es va fer el lliurament dels premis als guanyadors dels II Premis literaris Vila de l’Arboç (aquesta informació, ampliada, ja es va donar a l’anterior edició de Trena i peu). A continuació va intervenir Maria Campanera i Sans, amb Contes de la iaia.

Tercera actuació: J. Ribas (Foto: N. Arbiol)

Agost 2004

· Dia 6, divendres, a les 21:30 h, a la plaça de la Puntaire, Marta Mata i Garriga va contar el seu conte La paraula de cent països, escrit amb motiu de la celebració del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, i que és la continuació del seu anterior conte El país de les cent paraules, escrit l’any 1968. · Dia 11, dimecres, a les 22:00 h, a la

Primera actuació: M. Campanera (Foto: N. Arbiol)

· Dia 21, dimecres, a les 22:00 h, a la recentment remodelada plaça de la

4

Quarta actuació: M. Mata (Foto: N. Arbiol)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Cloenda: J. Plana i J.M. Jané (Foto: N. Arbiol)

Durant la passada Festa Major, L’Arboç Acthiva’t va posar en venda 100 banderes de l’Arboç fetes de roba, dels característics colors groc i lila, que feien 113 cm de llarg per 70 cm d’ample.

La intenció inicial d’aquesta iniciativa és fomentar entre els arbocencs l’ús del nostre símbol d’identitat més proper a les festes de caràcter local. Degut a la bona acollida que va tenir –la quantitat inicial que s’havia encarregat va quedar esgotada de seguida–, ja se n’estan confeccionant 200 unitats

l’arboç acthiva’t més per tal de poder servir els encàrrecs pendents i posar-ne novament en venda durant la fira de Santa Llúcia Les banderes les ha confeccionat la Teresa Roquer i Bundó. Les persones

Estrena de la bandera de l’Arboç (Foto: P. Nogueira)

interessades a tenir-ne poden encarregar-les a la papereria Montserrrat, al carrer de l’Hospital, número 20. El seu preu és: · públic en general . ....................15 € · socis de L’Arboç Acthiva’t . ......12 €

Exposició fotogràfica L’Arboç d’un altre temps.

1920-1966, dedicada a Josep Torrents i Porta Si, per la Festa Major de l’Arboç del 2003, amb la intenció de preservar la memòria històrica de la vila i posar-la a l’abast de tothom, L’Arboç Acthiva’t ja havia exposat algunes de les magnífiques fotografies del nostre conciutadà Ramir Guasch i Figueras (L’Arboç, 1900-1994), per la Festa Major del 2004 vam exposar una selecció de fotografies de diverses temàtiques (esportives, familiars, folklòriques, paisatgístiques, religioses...) que havia fet l’arbocenc Josep Torrents i Porta (1907-1994) –germà de la Pilar i l’Adela, les conegudes telefonistes de l’Arboç– durant les seves estades

a casa seva, a cal Pouet del carrer de l’Hospital.

L’exposició, igual que la de l’any passat, es va fer a l’entrada de cal Rossell, al número 37 del carrer Major.

S’hi exposaven 50 reproduccions ampliades a mida DIN A4.

Als 16 anys, Josep Torrents se’n va anar cap a Barcelona. Allí va fer els estudis d’enginyer industrial i allí desenvolupà, posteriorment, la seva trajectòria professional. Això sí, sense perdre mai el contacte, d’una manera o altra, amb l’Arboç i amb el carrer de l’Hospital, lloc on encara conserven la casa pairal les seves filles Anna Maria i Montserrat, a les quals agraïm la seva col·laboració per tal que aquesta exposició es pogués realitzar.

La gran afluència de visitants que va tenir l’esmentada mostra va fer que s’hagués de prorrogar fins a finals del mes de setembre. Els diversos comentaris positius sobre les imatges exposades que hem sentit al públic assistent, recordant persones i fets de fa 50 anys, ens engresca a preparar

Aspecte de la col·lecció de plaques (Foto: A. Vilanova)

un altra exposició fotogràfica per a la propera Festa Major, la del 2005.

Presentació de la col·lecció de plaques de cava del seguici festiu de l’Arboç Amb dibuixos creats per l’artista local Joan Tuset i Suau, també durant la Festa Major 2004 es va posar en venda una col·lecció de 15 plaques de cava, incrustades en un plafó de suro, en les que s’hi poden veure, reproduïts, els elements festius més genuïns del folklore arbocenc. El preu de cada estoig és: · públic en general . ....................30 € · socis de L’Arboç Acthiva’t .......25 € Encàrrecs: papereria ( c/ Hospital, 20).

Montserrat

La junta directiva Josep Torrents, autor de fotos exposades (Foto: col·lecció familiar)

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

5

l’ajuntament informa En marxa el Servei d’Ocupació Municipal de l’Arboç L’Ajuntament de l’Arboç ha posat en marxa el Servei d’Ocupació Municipal “SOM de l’Arboç” per assessorar, orientar i ajudar a tots els arbocencs i arbocenques que busquen feina o que volen millorar les seves expectatives laborals Una agent d’ocupació i desenvolupament local (AODL) és l’encarregada d’atendre les consultes dels ciutadans en matèria laboral, elaborar un Pla Director per l’Ocupació 20042007 i d’altres estudis per conèixer la realitat i necessitats laborals de l’Arboç. A més, promourà nous filons d’ocupació i informarà i assessorarà als emprenedors que vulguin crear la seva empresa, així com a les empreses i empresaris per trobar subvencions, ajuts, viabilitats, normatives, etc.

De moment, ja s’ha elaborat un Pla de Treball de l’AODL per promoure accions i serveis a favor de l’ocupació i la promoció de les empreses i comerços del municipi que, des de la regidoria de Promoció Econòmica, es vol dur a terme durant aquesta legislatura municipal. Es donarà suport a les empreses locals promovent l’autoempresa, confeccionant un catàleg de recursos i estudiant i organitzant accions formatives, entre altres. A més, s’elaborarà un informe socioeconòmic del municipi per conèixer la realitat actual i fer una bona tasca en matèria de promoció econòmica.

Ara, l’agent d’ocupació es posarà en contacte amb les empreses de l’Arboç i elaborarà un perfil de la demanda existent. Al mateix temps, farà un llistat de les persones que

6

busquen feina i es posarà en contacte amb elles per oferir el nou servei municipal.

Tot i que l’Arboç no és un dels municipis amb més problemes d’atur del Baix Penedès, la posada en marxa del Servei d’Ocupació Municipal ve donada, segons l’alcalde Joan Plana “perquè l’evolució de la població ha estat important durant els darrers anys, com ho ha estat a tota la comarca. Hem crescut en habitants i ho continuarem fent els proper 4 o 5 anys. Per això, des de l’Ajuntament hem considerat molt important treballar perquè aquest creixement demogràfic vagi acompanyat d’un creixement econòmic equilibrat. Des del SOM treballarem en el camp del mercat laboral, les necessitats formatives i d’orientació, l’increment de les empreses i la generació de nova ocupació”.

El SOM de l’Arboç es troba provisionalment a l’edifici de l’Ajuntament, però en pocs dies es traslladarà i s’ubicarà definitivament a la Casa de Cultura, al carrer Major, 37, on també hi ha el Punt d’Informació Juvenil, el telecentre, l’escola d’adults, l’emissora municipal, la sala de lectura i l’Auditori. En aquests moments l’Ajuntament ha contractat a l’agent d’ocupació municipal i en breu ampliarà el servei amb un psicòleg.

Per posar en marxa aquest servei l’Ajuntament ha aconseguit subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Pacte de Santes Creus.

ha iniciat els primers treballs per portar a terme la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana.

De moment ja s’ha encarregat la confecció d’un estudi topogràfic i una cartografia digital a escala 1:1000 en 3D, que permetrà conèixer amb exactitud les zones del municipi amb més intensitats urbanística. El cost és de 28.500 EUR. Aquest és el primer pas per iniciar la revisió del Pla General actual que és del 1985. Posteriorment s’establirà un procés de participació ciutadana i es procedirà a la contractació per concurs dels treballs de redacció de la revisió.

D’aquesta manera, l’equip de govern pretén marcar unes noves directrius de configuració del territori, adaptades a les necessitats actuals i futures del municipi.

L’Ajuntament ha renovat el parquet del pavelló municipal

Parquet del pavelló municipal. (Foto: Ajuntament de l’Arboç)

Inici dels treballs per a la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana Tal com es va aprovar en el ple municipal del mes de juliol, l’Ajuntament ja

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

L’Ajuntament de l’Arboç ha aprofitat el mes d’agost per renovar el parquet del pavelló municipal que estava en mal estat. S’han fet diferents millores i s’ha envernissat totalment. El cost ha estat de 17.597 EUR. Ajuntament de l’Arboç

la veu del lector L’orgull de la festa major Com s’entén que, quan arriba la festa major del teu poble o de la teva ciutat, la gent aprofiti per marxar de vacances o marxar uns dies?

Arriba la Mercè de Barcelona i aquell cap de setmana és pitjor que l’operació sortida de l’1 d’agost. Les carreteres plenes de “pixapins”, “domingueros”, digueu-los com vulgueu, gent que estan orgullosos de la seva ciutat, per a ells la millor del món i que no canviarien mai de la vida per un poble. Arriben caps de setmana, vacances, dies festius, la festa major de Barcelona i tots cap al poble, que és on realment viuen de primera. En una ciutat com Barcelona on s’organitza una gran varietat d’actes per a tothom i per a diferents edats, és vergonyós que alguns barcelonins fugin de la ciutat per la seva festa major. Això et diu com la gent de ciutat

Concert vermut de festa major al pati del centre. (Foto: A. Arbiol)

s’involucra amb el seu hàbitat. Són gent que viuen on viuen perquè és el que hi ha. No tenen cap compromís amb la seva ciutat o barri; viuen on viuen perquè tenen el lloc de treball allà i ja estan acostumats a viure així.

Per desgràcia, a L’Arboç, també n’hi ha uns quants, que aprofiten la nostra festa major per marxar uns dies de vacances. Només heu de mirar qui són. Tots ells són gent que només saben trobar defectes on viuen; de-

fectes que ells són incapaços de fer perquè només saben treballar, criticar i mal dormir. Que la seva gran pàtria, on només hi van néixer i als dos dies ja vivien aquí, és el millor del món. És la seva imaginària pàtria que només la coneixen uns quants dies a l’any, però que a l’hora de la veritat no sabrien viure sense L’Arboç.

Laureà Inglada Solé

seguiment del CIM Per la festa major vam rebre la visita del Sr. Josep Bargalló, conseller en Cap de la Generalitat, qui va fer una roda de premsa per als mitjans de comunicació a l’ajuntament. Trena i peu va assistirhi i li va preguntar sobre el C.I.M. Us oferim les seves declaracions.

- 22 (quart diumenge) d’agost Trena i Peu: -Ens podria explicar alguna cosa sobre el C.I.M. del Penedès, que es vol fer aquí?

Sr. Bargalló: - És un aspecte que estem treballant conjuntament l’ajuntament de l’Arboç, el departament de Política Territorial i jo mateix com a conseller en Cap. Ja he convocat al Palau de la Generalitat alguna reunió amb representants de l’ajuntament de l’Arboç i del departament de Política Territorial, i en aquests moments sí que puc dir que el projecte no es farà tal com estava dimensionat anteriorment. Damunt la taula hi ha diverses alternatives de projecte de dimensions mes reduïdes que, a més, aporti un valor afegit a la comarca, que no sigui només un magatzem aliè a la comarca. En tot cas, aquestes alternatives estan a debat, cap d’elles no és fixa. Per tant, s’hi està treballant conjuntament i hi

ha la voluntat de modificar de manera substancial el projecte anterior, modificació que passa per un redimensionament inferior a l’existent.

Fe d’errades: En la pàg. 17 del núm. 8 de Trena i peu, el peu de foto correcte és:

Trena i Peu: -De quant pot ser aquest redimensionament?

Possible perímetre del que podria

Sr. Bargalló: -És un redimensionament inferior a l’existent i passa també per un concepte de C.I.M entès com a element de dinamització de la comarca, no com un magatzem situat aquí però aliè a la comarca.

dibuix del contorn i ressenyes,

ser el CIM del Pentedès, amb el segons la plataforma “No fem el CIM”. (Publicació del mapa base cedida per l’ICC).

Trena i Peu: -Això serà amb la unanimitat dels partits de l’Ajuntament?

Sr. Bargalló: -Ho estem negociant Política Territorial, l’Ajuntament i jo com a Conseller en Cap. Forma part de les meves obligacions. Lidero aquestes negociacions i les segueixo.

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

7

plens municipals Núm. 07/04, extraordinari 8 de juliol 2004.

El ple comença 20 minuts tard perquè el Sr. Alcalde era en una reunió per a l’obertura de pliques. A les 20.20 el Sr. Alcalde, Joan Plana (CiU), després de demanar disculpes pel retard, declara oberta la sessió. Hi assisteixen els regidors Sr. Josep Mª Jané (Joe) i Sres. Mercè Calaf i Marta Mestre, de CiU; els Srs. Joan Malla, Joan Sans i Joan Manuel Jurado, del PSC; el Sr. Carles Ribé i la Sra. Núria Giró, d’ERC. I amb les absències dels Srs. Joan Serres (CiU) i José Raja (PSC), es comencen a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 06/04, de la sessió extraordinària de data 17 de juny de 2004.

El Sr. Alcalde pregunta si algú vol esmenar algun punt de l’acta que s’ha d’aprovar. El Sr. Sans demana que se n’esmenin unes intervencions seves perquè considera que en la transcripció no són prou entenedores.

S’accepta fer-hi aquestes esmenes i els regidors assistents aproven l’acta per unanimitat.

2. Exp. núm. 461/04. Modificació de l’ordenança fiscal per al servei de llar d’infants.

La modificació prevista incrementa l’import de matriculació i d’abonament mensual de l’escola bressol municipal per tal d’actualitzarlos d’acord amb el cost del servei.

Després que el Sr. Alcalde hagi fet lectura de la part dispositiva de l’ordenança, comencen les intervencions dels regidors. El Sr. Sans pregunta si hi ha preus diferents per als que no són veïns de l’Arboç. La resposta del Sr. Alcalde és: “No, és igual que abans. Hi ha una taxa anual i una de mensual. L’única cosa que se n’ha modificat és l’import, i l’increment es justifica amb l’estudi econòmic d’ingressos i despeses, que preveu un resultat negatiu de 83.942 euros cada any. El Sr. Sans explica que a l’antiga escola bressol (la que encara funciona actualment), la gent de fora de l’Arboç no podia optar a aquestes places, primer perquè la capacitat de l’escola era limitada i, segon, perquè el fet d’estar empadronat a l’Arboç donava més puntuació. Tot seguit pregunta: “L’equip de govern ha previst que, amb l’ampliació de l’escola bressol, hi pot haver gent que no resideixi a la vila de l’Arboç i que hi comenci a portar els fills? Quin avantatge tindrà la gent de l’Arboç, que paga els impostos aquí, davant dels que no?. A la rèplica, el Sr. Alcalde respon: “Com que se sosté també amb fons de la Generalitat, a l’escola hi pot venir gent de tot arreu, i a l’única cosa que s’han de sotmetre és al barem de puntuació que, pel fet de viure a l’Arboç, els dóna un punt. Això ha de garantir que les places disponibles siguin prioritàriament per a gent de l’Arboç”. Al Sr. Sans això no el convenç prou, perquè altres factors puntuables poden superar aquesta prioritat.

La regidora d’ensenyament, Sra. Mercè Calaf, afegeix que es vol oferir un nou servei supletiu: “L’escola bressol podrà acollir els nens més hores que abans (1 hora més al matí i 1 hora més a la tarda) pels problemes que

8

origina el fet que els pares treballen, que no tothom pot comptar amb els avis, o que no tothom pot pagar cangur. També hem trobat adient allargar el període d’acollida, i només es tancarà el mes d’agost”. S’acaben les intervencions dient que l’escola continua sent la més barata de la comarca, i que aquestes hores de més són opcionals. Es posa a votació i s’aprova amb 6 vots a favor (4, CiU; 2, ERC) i 3 en contra (PSC) 3. Exp. núm. 506/04. Aprovació de l’establiment d’una ordenança fiscal per al servei d’escola de música municipal.

S’estableix l’ordenança per a poder fer els cobraments del curs vinent de l’escola de música tradicional, que a partir d’ara serà de gestió municipal, d’acord amb l’entitat “El Seguici”, que ho portava fins ara. Els preus són els mateixos que tenien previstos els antics gestors: 1r. cicle: Instrument, 33 euros (mensual).

Instrument + llenguatge musical, 36 euros (mensual).

2n. cicle: Instrument, 39 euros (mensual).

Instrument + llenguatge musical, 42 euros (mensual).

Llenguatge musical, 30 euros (mensual).

Conjunt instrumental, 60 euros (anual). Percussions de mà, 76 euros (trimestral).

Després d’haver fet lectura el Sr. Alcalde de la part dispositiva, es posa a votació i s’aprova per unanimitat.

4. Exp. núm. 444/04. Aprovació inicial de la modificació puntual del pla general municipal a l’illa 38 (Baixada Bonsoms – Av. Mossèn Cinto Verdaguer – Av. Herois de1808). És la proposta d’un conveni urbanístic amb els propietaris de les finques de la demarcació Baixada Bonsoms – Carretera N-340 – Av. Mossèn Cinto Verdaguer sobre un grup de finques (6.978 m2 en total) d’aquesta illa per tal de fer-ne zona urbana i edificable, d’acord amb els paràmetres d’edificabilitat, cessions i usos que determinen les normes urbanístiques. Els promotors de la urbanització del sector són els titulars de les finques incloses en l’àrea que es vol reparcel·lar. Es preveu de fer-hi 45 habitatges: 24 de plurifamiliars de planta baixa més dos, uns altres 13 entre mitgeres, i 8 que mantenen l’actual qualificació. S’aprova amb 6 vots a favor (4, CiU; 2, ERC) i 3 en contra.

5. Exp. núm. 496/04. Aprovació inicial dels treballs per a la revisió del Pla General Municipal. (P.G.M.) S’aprova l’inici dels treballs de revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de l’Arboç, (el pla general vigent és de l’any 1985) per a marcar unes noves directrius de configuració del territori adequades a les necessitats i a la forma actual del municipi. Primer caldrà fer un mapa topogràfic de les zones del municipi amb més intensitat urbanística, a escala 1:500, que pot costar uns 37.000 euros. Posteriorment, s’obrirà un procés de participació ciutadana i es contractaran per concurs els treballs de redacció de la revisió. En les intervencions dels regidors, el Sr. Malla proposa que les despeses del topogràfic siguin el primer punt de les despeses del Pla General i

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

que es porti un compte on s’anotin totes les despeses que generi la revisió del P.G.M. També fa constar que “políticament, sembla una actuació incoherent que s’estiguin fent modificacions puntuals del pla general dues en aquest mateix ple i una altra en l’anterior, justament quan se n’inicia un de nou”. El Sr. Alcalde replica: “No volem paralitzar el poble.

No es pot perdre temps. Aquestes modificacions puntuals inicials hauran d’acabar recollides en el Pla General, però això podria trigar com a mínim 2 o 3 anys i no podem estar-nos sense fer res en aquest període de temps”. Sotmès el dictamen a votació, l’aproven per unanimitat els regidors assistents.

6. Exp. núm. 495/94. Modificació puntual del Pla General Municipal (P.G.M.) per a l’adequació de l’entorn de la Cooperativa.

Es presenta la demanda (per escrit) de la Cooperativa Agrícola de l’Arboç a l’Ajuntament que inclogui en el Pla General Municipal (P.G.M.) un canvi de qualificació urbanística de tots els terrenys que actualment ocupa (aprox. 2,5 Ha) i que passin de ser sòl industrial a residencial. En aquesta petició també s’hi diu que es preveu el trasllat de les instal·lacions actuals a una nova ubicació, sense concretar. El Sr. Alcalde fa lectura de la part dispositiva i tot seguit comencen les intervencions dels regidors. En destaquem les següents: Sr. Malla, que diu que “si s’aprova aquesta modificació del P.G.M. per a la Cooperativa i el seu entorn i, un cop modificada la qualificació d’aquests terrenys per a fer-los residencials, se’ls venen a una promotora, o a qui els compri, per “X” diners i la Cooperativa no es fa en cap altre lloc, això seria un “pelotazo” pur i dur”. Més endavant es pregunta què passaria si un cop requalificats els terrenys, no es traslladés la Cooperativa. El Sr. Alcalde fa referència a la carta enviada per la Cooperativa: “Tenim un document escrit on se’ns demana això (un canvi d’usos dels terrenys) i el trasllat de la Cooperativa”. Afegeix (a pregunta del Sr. Malla) que no acceptaran qualsevol lloc que els proposin i manifesta, tenint en compte l’escrit presentat per la Cooperativa i la resposta de l’Ajuntament, la seva “conformitat amb el trasllat de les instal·lacions de la Cooperativa a una altra zona del terme municipal”, cosa que s’inclourà en el nou P.G.M. Després, en l’explicació de vot, el Sr. Malla manifesta que no veu gaire clar que l’ajuntament hagi d’acceptar d’una forma tan “generosa” la modificació en el Pla General d’un recinte tan gran de dins el poble com és la Cooperativa: “A lo millor després es fa tot molt bé, potser sí, però també pot ser que no. Pensem que hi ha possibilitats que no es faci bé”. El Sr. Alcalde li replica: “A mi em costa d’entendre que sigui ignorància i no demagògia el que s’està fent ara. Em costa d’entendre. Li estic dient que no estem aprovant cap revisió ni modificació inicial del Pla puntual. El que fa (l’Ajuntament) és una declaració d’intencions, igual que ells fan una declaració de la intenció de sol·licitar el canvi d’ús a residencial i de traslladar la Cooperativa”. El Sr. Sans afegeix que no s’identifica la persona que signa la carta. El Sr. Alcalde aclareix: “S’han inclòs els poders del presi-

plens municipals dent a l’hora de presentar aquest document”.

Es posa a votació: vots a favor, 6 (4, CiU; 2, ERC) i vots en contra, 3 (PSC).

7. Exp. núm. 324/04. Execució de l’aprovació inicial del P.E.G.I. Cristalería Española.

El Sr. Alcalde explica que el 14 d’abril de 1998 l’ajuntament de l’Arboç havia aprovat un P.E.G.I (Pla Parcial de Gran Indústria) que després es va suspendre i que Cristalería Española havia presentat un contenciós administratiu contra aquest acord de suspensió. L’any 2002 es va aprovar una llei nova d’urbanisme, que modificava substancialment la de l’any 1998. Per això el nou equip de govern retira el P.E.G.I. d’abans i en presenta un altre que mantindrà les mateixes condicions que el que s’havia aprovat l’any 1998, “però ara no dóna motiu que nosaltres ens hi oposem, ni que ells hi presentin cap contenciós”. El Sr. Malla pregunta “per què es va suspendre el de l’any 1998”. El Sr. Alcalde respon que “és una qüestió bastant tècnica però feia referència al fet que se’ls demanava la cessió d’un 10% del sòl conso-

Núm. 08/04, extraordinari 22 de juliol 2004.

lidat”. També explica que aquest contenciós s’havia pogut presentar perquè hi havia un “buit legal” entre una llei d’àmbit espanyol i una d’àmbit català. El Sr. Malla no veu gaire clar aquest buit legal i, a petició del Sr. Alcalde, el Sr. secretari fa un a explicació tècnica i completa sobre aquest tema. Els regidors assistents l’aproven per unanimitat.

8. Exp. núm 505/04. Modificació de crèdits i plantilla del pressupost del 2004. És la modificació del pressupost d’enguany deguda a noves despeses que ha generat la dinàmica de l’activitat municipal i a altres previsions que s’havien basat en el pressupost de l’any passat i que, com que han quedat infravalorades econòmicament, cal modificar.

Es destina una partida econòmica provinent del romanent del 2003 a l’Escola de Música Tradicional del Penedès, a festes populars, a parcs i jardins i a personal laboral, entre d’altres. Es posa a votació. Vots a favor:4 (CiU) + 2 (ERC); en contra: 3 (PSC).

9. Exp. núm. 534/03. Presentació d’al·legacions al P.U.O.S.C. 2004-2007.

L’Ajuntament considera inadequada la sub-

venció del P.U.O.S.C. per a convertir el carrer Major en illa de vianants, 90.000 euros, en comptes dels 198.379,73 sol·licitats, i acorda presentar-hi les al·legacions pertinents. És aprovat per unanimitat pels regidors assistents.

10. Exp. núm. 699/03. Presentació d’al·legacions al FEDER 2005.

Instar que s’atorgui la subvenció sol·licitada per a poder finançar la 1a. fase de les obres de creació d’una illa de vianants al carrer Major. S’aprova per unanimitat pels regidors assistents.

11. Exp. núm. 480/04. Aprovació de les bases per a l’atorgament d’ajuts d’auxili social.

Aprovar les bases generals per a regular la concessió d’ajuts econòmics per a auxiliar famílies o persones en situacions greus de risc social. És aprovat per unanimitat pels regidors assistents.

El passat 22 de juliol es va celebrar un ple extraordinari curiós i insòlit pels fets esdevinguts. El grup PSC havia demanat celebrar un ple extraordinari per debatre-hi 2 punts. L’alcalde el convoca el dijous a les 12 del migdia 1. EXPEDIENT NÚM. 223/03. OBRA ESCOLA BRESSOL 2. EXPEDIENT NÚM. 386/03. OBRA CARRER MAJOR, 1a FASE

i en aquesta convocatòria de ple només hi fan acte de presència el Sr. secretari, el Sr. alcalde i els Srs. regidors de l’equip de govern; dit d’altra manera, no hi assisteixen els Srs. regidors de l’oposició. És un fet inèdit en aquests 25 anys d’ajuntament democràtic a l’Arboç, - segons diverses fonts consultades -. Hem demanat a l’alcalde i al portaveu de l’oposició que ens facin 5 cèntims dels motius que han portat a aquesta situació. Els vam fer arribar aquest qüestionari: Per què va demanar aquest ple extraordinari el PSC, amb els punts que dicta l’ordre del dia? Per què l’alcaldia el va convocar en una hora tan poc usual? Per quin motiu no hi va assistir cap membre de l’oposició? Fes-nos una interpretació d’aquesta circumstància. Les respostes han estat aquestes.

Joan Plana, Alcalde: S’entén com una actitud oportunista per denunciar unes irregularitats, i que en el seu dia no van fer. L’hora del ple la vam decidir seguint una normativa que hi ha per a plens excepcionals que es fan a les 12 del migdia. El dia del ple, on no es van presentar els membres de l’oposició, vam trucar per telèfon al portaveu i al portaveu suplent del grup del PSC. L’un no va respondre i l’altre va dir que estava treballant. Val a dir que l’absència al treball es pot justificar si és per l’assistència als plens.

Suposo que la conclusió que es pot treure d’aquests fets és que hi ha una falta de diàleg.

Joan Malla, portaveu de l’oposició: Perquè, a les preguntes de l’oposició en els plens de l’Ajuntament, que és el conducte formal d’informació segons la llei, l’alcalde, o perquè no tenia la informació o perquè no la volia donar, (no sé què és més greu), sempre es feia el boig en aquests dos temes. Davant les greus irregularitats que es detectaven a simple vista sobre la seguretat integral de les persones, sobre els retards de les obres segons la planificació, sobre la

dubtosa qualitat dels materials emprats, etc. etc. vàrem optar per provocar la convocatòria d’un ple en el qual, i en teoria s’hauria pogut debatre a fons sobre totes aquestes qüestions i moltes d’altres que haurien sorgit en el debat.

Creiem que aquesta pregunta (per què per part de l’alcaldia es va convocar en una hora tan poc usual?) li correspon a ell (l’Alcalde). No obstant, la nostra versió és que tenim un alcalde tan demòcrata, tan amant del debat honest i responsable, que devia pensar que, perquè fos un ple completament docent i clarificador, seria necessari emprar tot el dia perquè tingués temps d’explicar el que no havia explicat mai, cosa que per cert, encara no ha fet.

No vàrem assistir perquè sabem amb certesa que es va convocar en aquesta hora com a venjança contra l’oposició per haver provocat la convocatòria amb uns temes tan desagradables i desgraciats per a la junta de govern.

La interpretació és que en un poble petit com el nostre, on tots els regidors de l’oposició treballen per compte d’altri, és d’un molt dubtós tarannà democràtic convocar

un ple en hores de treball, cosa que, per altra banda, ni es normal, ni havia fet mai cap alcalde. Això ens dóna el nivell (no sé com qualificar) del personatge que tenim a l’alcaldia.

Per part de Trena i peu no hi va assistir ningú. No ens n’havíem assabentat mitjançant el ban, ni sabem si a aquella hora hi hagués hagut algú disponible per anar-hi i fer-ne la crònica. L’Ajuntament ens ho podria haver facilitat si ens hagués avisat anticipadament de la convocatòria. Això seria una ajuda a la secció, i a més contribuiria a una major transparència informativa de la gestió de la casa de la vila.

Per problemes d’espai no podem oferir un extracte de l’acta del ple amb els esmentats punts. Però els tornarem a veure més endavant, donat que es van incloure en el següent ple ordinari, celebrat el 30 de setembre.

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

9

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2004 Juliol 2004 Dia 14· Els treballadors de Cristalería Española fan una vaga de protesta per l’acomiadament d’un company.

• A les 22:00 h, a la plaça del Centre, inici del II Contacontes L’Arboç Acthiva’t, amb Contes de la iaia, per Maria Campanera, i lliurament de premis del II Concurs Literari Vila de l’Arboç.

Dia 17· Els Minyons de l’Arboç actuen, a les 21:00 h, a la 14a edició de la festa del carrer de l’Hospital, on fan la seva segona millor actuació de l’any.

• La fàbrica Expert Polymère Industries, S.A., del polígon del Foix, presenta un expedient de tancament.

Dia 19· La Guàrdia Civil carrega contra piquets de l’empresa Expert Polymère que n’impedien l’entrada als treballadors.

Dia 21· 1a Setmana del comerç (del 21 al 24). A la plaça de la Vila, a les 19:00 h, dintre dels actes d’inauguració de la zona de vianants del carrer Major, Circ al carrer. Organitzat per l’UCLA i amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç.

• A les 22:00 h, a la plaça de la Vila, dintre del 2n Contacontes, Històries d’aquí, per Ricard Ribas. Organitzat per L’Arboç Acthiva’t amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç i de l’UCLA. Dia 22· A les 22:00 h, al carrer Major, concert de Mireia Felip Grup amb jazz, pop i cançó d’autor. Organitzat per

10

Actuació dels Minyons a la festa del C/ Hospital (Foto: P. Nogueira)

l’UCLA. Dia 23· Representants de l’empresa Expert i treballadors arriben a un acord sobre indemnitzacions i recol·locacions a l’Arboç i Abrera, 7 dies després d’haver-ne anunciat el tancament.

• A les 19:00 h, al carrer Major, Tarda de màgia, organitzat per l’UCLA. Dia 24· Sopar d’estiu al carrer Francesc Macià.

• A les 22:30 h, al carrer Major, ball amb el grup Sabor, organitzat per l’UCLA. Dia 25· Els Minyons de l’Arboç actuen al matí a Clariana a la Festa Major.

Hi van descarregar un tres de sis, un quatre de sis amb agulla, un cinc de sis i dos pilars de quatre. A la tarda, a les Festes de Barri de Maria Cristina, a Tarragona, van actuar amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Els

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Minyons hi van aconseguir els millors castells de la seva segona etapa en descarregar el primer tres de set, un quatre de set, un dos de sis i dos pilars de quatre simultanis.

Dia 29· Centenars de manifestants contra la càrrega de la Guàrdia Civil a la fàbrica Expert de l’Arboç.

• A les 22:00 h, a la Rambla I Trobada de Diables, dins del 2n Contacontes, Por, per Josep Ribas.

Dia 31· Se celebren els tradicionals sopars d’estiu al carrer Major, a l’av de Tarragona i a l’av de la Generalitat de Catalunya.

• Els Minyons de l’Arboç actuen a les 7 de la tarda, juntament amb la colla Joves dels Xiquets de Valls, a Masllorenç, a la terrassa del Cafè, dintre dels actes de la seva Festa Major. Van descarregar el segon tres de set consecutiu. Actualment ocupen

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2004 el número 31, d’un total de 54 colles, en el rànquing casteller.

• A les 22:00 h, a la plaça de la Vila, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Jove de Cunit. Organitzada per l’Ajuntament de l’Arboç.

Agost 2004 Dia 1· Actuació dels Minyons de l’Arboç a Castellet i la Gornal. Van descarregar els tres, la torre i el quatre de sis amb agulla i van descarregar el primer pilar de cinc del seu historial.

Ocupen ja el número 30 al rànquing casteller.

Dia 6· A les 21:30 h, a la plaça de la Puntaire, dintre del II Contacontes L’Arboç Acthiva’t, participació de Marta Mata.

El nou pàrquing habilitat entre el carrer Muralla i el Jussà (Foto: A. Vilanova)

Dia 7· Sopar d’estiu al carrer Jussà i inauguració del nou pàrking de la Palmera.

Dia 19· Finalitza amb gran èxit de participació (125 infants d’entre 3 i 14 anys) el casal Estiu esport 2004, que s’havia iniciat l’1 de juliol, organitzat per la regidoria de joventut de l’Ajuntament,

Dia 10· El Ball de Bastons de l’Arboç actua juntament amb la colla de la Múnia a Llorenç del Penedès, dintre dels actes de la Festa Major.

Dia 11· A les 22:00 h, a la plaça de Catalunya, dins del II Contacontes L’Arboç Acthiva’t, Poesia, per Josep Roquer i Hugué.

Dia 14· El Ball de Gitanes, els Gegants, i els Minyons de l’Arboç actuen a la Festa Major de Bellvei. .

Dia 17· A les 22:00 h, al parc de Santa Llúcia, dins del II Contacontes L’Arboç Acthiva’t, Postals de l’Arboç, per Josep Maria Jané i Samsó, amb introducció de Josep Plana i Pons.

Dia 20· Inici de la Festa Major de l’Arboç, que durarà fins al dia 25.

Dia 25· La Guàrdia Civil de Llorenç del Penedès i la policia local de l’Arboç detenen un veí del municipi acusat de robar tres receptes mèdiques i manipular-les per adquirir medicaments.

Dia 29· Al Camp Municipal d’Esports de l’Arboç, inici de temporada.

Presentació dels diferents equips de futbol base de l’Arboç, en els que juguen 105 nens i nenes de la vila.

Van actuar el Ball de Diables infantil, el Ball de Bastons infantil, els gegantons Gumersind i Teresina i els nans, el

Seguici i els Minyons de l’Arboç.

S’inaugura la rotonda d’entrada a l’Arboç venint de Banyeres del Penedès.

Setembre 2004 Dies 4 i 5· Al camp municipal d’esports se celebra el 1r torneig amateur Memorial Amador Rodríguez, organitzat pel CF L’Arboç i patrocinat per la regidoria d’esports de l’Ajuntament de l’Arboç. Va guanyar la Joventut Bisbalenca.

Dies 10 a 12· Diverses actuacions a la vila del Circo Marton.Dia 10· A les 22:00 h, a la plaça de la Puntaire, havaneres amb el grup Veles i Vents, amb degustació de coca i rom cremat.

Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

Dia 11· Diada nacional de Catalunya.

A la 1 del migdia, a la plaça de la Vila, sardanes amb la Cobla Municipal de

SETEMBRE - OCTUBRE /

2004

11

breus d’actualitat

14 de juliol - 30 de setembre 2004 participen a Llorenç del Penedès als actes commemoratius dels 10 anys del Consell Comarcal.

Dia 19· Els Minyons de l’Arboç fan a Esplugues del Llobregat, per primera vegada en una mateixa actuació, un tres de set, un quatre de set i un pilar de cinc. La millor actuació de la temporada.

La nova rotonda ha conjugat dos elements genuïnament arbocencs: el vi i els castells (Foto: A. Vilanova)

Lleida. Organitzat per la regidoria de festes de l’Ajuntament de l’Arboç.

a Montblanc el sisè quatre de set de l’any però no se’n surten amb el tres.

• L’Esbart Sant Julià de l’Arboç presenta el seu nou espectacle Arrels noves de la Mediterrània a Torrefarrera (Lleida) i a la Bisbal del Penedès.

Dia 12· A les 19:00 h, al pavelló municipal, concert de Lluís Llach i presentació a l’Arboç del seu disc Poetes. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

• L’arbocenc Josep Roquer i Hugué participa als actes del 25è aniversari del Centre Agrícola del Pla del Penedès amb Poesia i humor.

Dia 17· Els Minyons de l’Arboç ocupen el lloc 31 al rànquing casteller d’un total de 54 colles.

• Els Minyons de l’Arboç descarreguen

Dia 18·

12

Els Gegants de l’Arboç

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Dia 21· Mor als 74 anys Joan Montané, antic membre històric del Ball de Diables de l’Arboç.

Dia 24· Joan Plana i Pons, alcalde de l’Arboç, és elegit nou cap comarcal de CDC (Convergència) del Baix Penedès.

Dia 28· La Guàrdia Civil de Llorenç del Penedès deté un veí de l’Arboç de 29 anys, Alfonso M.C., com a presumpte autor dels delictes de falsificació de document mercantil i estafa.

Informació recollida per Paco Nogueria García pacong_trenaipeu@wanadoo.es

parròquia Als sants màrtirs de l’Arboç Aquesta poesia fou redactada amb motiu de la restauració de la façana de l’Església, celebrada la vigília de la Festa Major d’aquest any, dia 21 d’agost, a les 8 de la tarda. Foren repo-

sades les imatges de St. Julià, patró de la Parròquia i les dels sants Justí i Fortunat. Les imatges de Sta. Càndida i Sta. Victòria havien estat reposades per la Festa Major de l’any ante-

rior, 2003. Havia de fer la benedicció el Bisbe emèrit de la Seu d’Urgell, Dr. Joan Martí Alanis, però no va poder ser per trobarse indisposat.

ALS SANTS MÀRTIRS DE L’ARBOÇ Invictes vencedors de la flama i el vent, captius d’una fe reclosa en vasos de fang.

Planava el silenci sobre el verb insolent: les paraules prou sobren quan parla la sang.

No sempre el llop salvatge és més fort que l’anyell: només Ell ha pogut vèncer el destí ferotge d’un averany malastruc i un etern flagell que ofegava l’esperit i enlletgia el rostre.

Vermellors de ponent i d’albada triomfant es confonen en una abraçada eterna.

Tot comença quan el teló marca el final.

El bancal, xop de sang, fa olor de mareselva.

Julià, l’home de la pregària i del silenci, Justí, el savi, i Fortunat, pare i pastor Càndida, la dolça, i Victòria, que Eugeni no pogué tòrcer del seu divinal amor.

Tots segellaren amb sang el gran propòsit de seguir a peu nu les petjades del Mestre.

Sabien molt bé que feien un gran negoci anteposant el goig del cel al de la terra.

Un llevat ardit abrivava cors i mans i feia créixer i fermentar tota la massa.

La sang dels màrtirs és llavor de nous cristians, fruita madura d’una terra fecundada.

El dring de les cadenes i el mall de l’enclusa sonen a cercavila i a timbals de festa.

Heu estripat la boira i brilla una llum nua sobre un brancall de nostàlgies i de febre.

Compràreu la finca que guardava el tresor enfebrats pel neguit d’una eterna besada.

Ni temeu els turments ni us afronta la mort: ja només us manca l’abraçada del Pare.

Heu petjat ben conscients les catifes de flors amb que el vent o l’atzar cobrien la vorera.

Ni les amenaces us han fet tòrcer el dors, ni us heu deixat vèncer pel cant de les sirenes.

L’espiga, gràvida d’amor, inclina el front facilitant el joc a la dalla garbera.

Si per a alguns fóra aquesta l’hora darrera, per a ells fou l’hora esplèndida del triomf.

Rera el vell forrellat s’albira un raig de llum.

Sols cal obrir la tanca i exhalar el perfum d’una eterna primavera tostemps florida La vinya, curulla de vida, ja està apunt .

El raïm madur serà most d’Eucaristia Ricard Cabré Roigé

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

13

entitats Dos nous capgrossos a la Festa Major El divendres, dia 20 d’agost, a la mitja part de l’actuació de l’Esbart Sant Julià de l’Arboç, es va fer la presentació pública dels dos nous capgrossos. Representen dues persones relacionades amb el mateix esbart, el matrimoni format per l’Eduard Jané Rabella i la Rosa Maimó Grau. iniciada la Festa Major del 2002 amb els gegants Chabran i Llúcia, i continuada amb els nans, presentats per la Festa Major del 2003.

Colla de Gegants i Nans de l’Arboç

Xacobeo 2004

Grup de portants que van estrenar els dos nous capgrossos: Maria Teresa Montserrat Sanahuja, Quili Viloria Trejo, Rosa Maimó Grau, Eduard Jané Rabella i Ramon Holgado Ávila. (Foto: P. Nogueira)

Han estat construïts per Jordi Grau, del taller El drac petit de Terrassa. En la confecció dels vestits van col·laborar de forma desinteressada la Mercè Ribas Boronat, la Roser Boronat Miquel (que va teixir la xarxa que porta ella) i la mateixa Rosa Maimó. Les arracades i el penjoll del coll van ser donats per la perfumeria El dos de set, de l’Arboç. De les despeses sen’ha fet càrrec l’Ajuntament de l’Arboç i s’ha engrandit així el patrimoni municipal.

Els portants, que van estrenar aquestes figures, van ser Ramon Holgado Ávila, Maria Teresa Montserrat Sanahuja i Quili Viloria Trejo.

Des de la colla, i amb el suport de

l’Ajuntament arbocenc, tenim intenció d’anar substituint de mica en mica tots els nans actuals, construïts per la casa barcelonina El Ingenio, que l’any passat ja van fer els 60 anys.

D’aquesta manera es passarà a tenir capgrossos personalitzats i relacionats amb les entitats folklòriques de carrer més antigues de l’Arboç lligades a la Festa Major. Hem previst continuar amb un diable, un bastoner i un casteller.

Ja es poden encarregar al PIJ (Punt d’Informació Juvenil) del carrer Major, número 37, les miniatures, fetes amb làtex, del gegantó Gumersind i la gegantona Teresina. Aquest és el tercer lliurament de la col·lecció de figures,

Homenatge als antics bastoners

Del 3 al 12 de juliol un grup dels Caminants de l’Arboç format per: Josep Roquer, Joan Serres, Mari Cruz Mairal, Albert Mestre, Maria Teresa Montserrat, Eduard Jané, Rosa Maimó, Joan Mañé i Francesc Pros vàrem fer el Camí de Santiago.

La ruta escollida fou la del camí portuguès que surt de Tui. Un cop arribats a Santiago, vàrem continuar fins a Finisterre com a final de trajecte. Vàrem caminar, en total, 197 km en 8 dies.

El Grup 2004

Els 9 caminants arbocencs a la Plaça del Obradoiro (Foto: E. Jané)

El Ball de Bastons de l’Arboç va voler retre homenatge al grup de bastoners que van recuperar el ball de bastons l’any 1968. L’acte va consistir en l’actuació de 9 balladors dels 11 inicials, que van reviure moments passats ballant a la plaça de la vila el dissabte, 21 d’agost de 2004, per la Festa Major de la nostra vila. Després de la seva actuació, se’ls va obsequiar amb una estàtua de fang de l’artista Mercè López Coll.

Ball de Bastons de l’Arboç D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Joan Serres Murtró, Josep M. Arnan Martínez, Esteve Maimó Grau, Julià Albornà Papiol, Josep M. Romagosa Cerdà, Joan Ferré Carbó, Joan Vallverdú Escarrà, Eduard Jané Ravella i Gabriel Carbó González. Manquen el Francesc Alsina Jordás, actualment resident a Barcelona, i l’Aureli Ràfols Pros. (Foto: J. M. Manzano)

14

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

entitats Convivim amb la diferència Parlem amb Dolors Moreno Gallego logopeda-psicomotricista investigadora del fracàs escolar i especialista en salut emocional infantil. Promotora de la proposta d’innovació social: ecologia infantil.

Ecologia infantil? Sembla simple aquest concepte, però què vol dir o què hi conté?

En el transcórrer dels anys, i quasi panys, dins de la meva professió i passió, he anat sent (estic convençuda) testimoni privilegiat d’èpoques, maneres, canvis socials, polítics, familiars... Realitats canviants que per reals i objectives han anat incidint de maneres diverses, bones i dolentes en el creixement i el desenvolupament dels infants d’arreu, i també d’una manera peculiar en els nostres.

Aquesta experiència, ha anat configurant i gestant el concepte d’ecologia infantil, o el que seria el mateix “repensar la criança” entre tots els actors i factors que hi incideixen.

camí, que obri pas a les formes que calgui concienciar per adoptar com a millors maneres del fet de la criança.

Conciliant i adoptant els elements que previnguin i eliminin els factors de risc innecessaris i evitables per a la criança i educació dels nostres nens i nenes.

De quines maneres es posarà en marxa aquest projecte?

Quins són els elements que des de l’ecologia defineixen i emmarquen el concepte d’infantil?

Observant la natura, entrem en el coneixement de les conductes essencials i primàries, per exemple dels mamífers... i convenim que hi ha un saber instintiu i/o intuïtiu que assisteix a cada espècie. Per tant, ens cal mirar-nos i fer un anàlisi primer, per elaborar un diagnòstic desprès, que ens permeti prendre consciència de la real i actual manera de viure i créixer de la infància avui, per tal d’extreure quins, quès, coms i perquès ens la cuiden, eduquen i protegeixen. I quins elements o en quina mesura ens la contaminen. A la nostra infància clar. Hem de definir quins són aquests elements, repensant i recollint les millors maneres, del “saber intuïtiu”, de les àvies, mares, pares, mestres, i elements socials polítics i mediàtics... per tal de poder iniciar un

posar les idees a fer l’amor de nou per concloure amb precioses parides. Que en forma de proposta d’experiència pilot afronti molts quès i coms de la corresponsabilitat educativa per millorar primer i aquí el medi i les maneres que donem a la nostra infància. Farem enregistrament de tota l’experiència, per tal d’elaborar, difondre i créixer en la reivindicació que una infància millor pels nostres nens i tots és no sols possible, sinó que és a més una tasca ja urgent i ja necessària.

Els hem d’ajudar a CRÉIXER amb majúscules perquè no ho tindran gens fàcil.

L’Olga Vidal i la Dolors Moreno, fundadores de la nova associació arbocenca “Convivim amb la diferència”.

(Foto: P. Nogueira)

Per què aquí aquesta tasca?

Aquest programa, té un llarg temps de gestació, havia de néixer en algun lloc, com tot el que he fet. I un seguit de circumstàncies han anat afavorint que sigui aquí a l’Arboç, i si pot ser ja (un part no espera si ja està a punt).

I pretenc parir bé el concepte, explicar bé la idea i si ens trobem els que calgui, donar-li forma de manera que es pugui fer gran i es pugui expandir i compartir.

Proposo com diu el meu amic Fonxo,

Com diu Pestalotzi entre d’altres grans pedagogs, tenim de sobres per començar amb el que ja tenim. “La idea”, “la consciència”, el compromís, saber-nos amb un deure... persones, locals on obrir-nos pas, medis de comunicació, recolzament constitucional i municipal. I no dubtem gota que, si s’entén i s’estima necessari, trobarem en el camí més persones, espais, protectors i diners que ens ho facin planer i possible.

Per tant, convidem des d’aquí no importa qui, ni l’edat, ni el sexe, ni la raça, que se senti motivat per aquesta tasca a assistir, participar i col·laborar amb les mil formes possibles. Per trobar junts altres maneres millors amb les quals viure els nens de l’Arboç.

Olga Vidal, presidenta de CONVIVIM AMB LA DIFERÈNCIA, L’Arboç

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

15

internet La meitat dels internautes utilitza Internet a diari El 47,5% del internautes de la demarcació de Tarragona es connecta cada dia a Internet i el 38% ho fa més d’un dia a la setmana segons indica una enquesta realitzada per l’Observatori d’Internet de l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI) de la Diputació de Tarragona. Les línies de banda ampla, com ara l’ADSL, però, no és una realitat per a una seixantena de municipis, especialment els de la Terra Alta i el Priorat.

Aquestes dades posen de manifest un cop més que els internautes de les comarques de Tarragona fan un ús intensiu de la Xarxa de xarxes malgrat que la connectivitat continui sent un dels principals obstacles per accedir de manera eficaç a la Societat de la Informació (SI).

L’enquesta, realitzada a residents als diferents municipis de la demarcació de Tarragona, ha estat elaborada per l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació (OASI), depenent de la Diputació de Tarragona, i es repetirà anualment.

El president delegat d’OASI, Gustau Biada, va assenyalar que aquesta enquesta facilitarà la redacció del pla director d’aquest organisme autònom de la Diputació de Tarragona previst per a finals d’estiu. El pla marcarà l’actuació a desenvolupar en els propers cinc anys.

CONNEXIÓ. La mostra indica que un 44,5% tenen connexió a Internet a casa seva, una xifra que l’any 2001 era de només el 26,2%, segons l’Idescat. En aquest aspecte, la Terra Alta es situa a la cua de la demarcació amb només un 25%, seguida de l’Alt Camp amb un 26,9% de con-

nexió a Internet. El Baix Camp es situa al capdavant d’aquesta classificació amb un 49%, seguit d’aprop pel Tarragonès, amb un 48,9%. El Baix Penedès es situa en tercer lloc amb un 46,7% i el segueixen el Montsià, amb un 42,3%; Priorat, 40%; Baix Ebre, 39,3%; Ribera d’Ebre, 36,4% i la Conca de Barberà amb un 35,7%.

La connexió a Internet es fa majoritàriament a través de mòdem, amb un 58,9%, mentre que un 36,3% ho fan a través de la línia ADSL, un 4% per cable de fibra òptica i un 0,8% per la línia XDSI. TECNOLOGIA I ÚS. Pel que fa a altres elements de les tecnologies de la informació, la televisió està present al

99,7% de les llars de la demarcació; un 80,2% dels enquestats é telèfon mòbil; un 25,7% disposa de càmera de fotos digital; un 20,3% té televisió per satèl.lit; un 17,2% té càmera de vídeo digital mentre que només un

8% té agenda electrònica.

Un 47,5% es connecta a internet cada dia i el lloc preferit és la llar amb un 81,4%. El temps de connexió de mitjana a la setmana es situa entre una i quatre hores, amb un 38,7% dels enquestats, i un 13,2% es connecta a internet més de 10 hores a la setmana.

Els serveis més utilitzats són la recerca d’informació, amb un 92,6%; seguit del correu electrònic, amb un 83% i l’oci, amb un 46,1%. Els xats, amb un 32,3% i la banca electrònica, amb un 31,8%. A la cua es situen els tràmits per la sanitat pública amb un 10%.

OASI. El director d’OASI, Enric Brull, preveu que l’increment d’internet no sigui espectacular aquest any en part perquè l’ordinador és el mitjà d’accés bàsic i ha recordat que encara hi ha una seixantena de municipis de la demarcació que no disposen de línia ADSL, bàsicament situats a les comarques del Priorat, Terra Alta i Ribera d’Ebre. El gran creixement d’internet està previst que es produeixi en els propers anys, quan sigui possible l’accés a través de la televisió.

l’Observatori OASI d’Internet L’objectiu de l’Observatori OASI d’Internet és obtenir i oferir informació conjuntural dels principals indicadors referents a la implantació de la Societat de la Informació a les comarques de Tarragona.

La finalitat és la de disposar d’un instrument per mesurar l’evolució de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la demarcació de Tarragona; detectar tendències que permetin als agents decisoris, tant de l’àmbit públic com privat en matèria de TIC, actuar amb visió de futur; i crear un debat i una opinió al voltant de l’ús de les TIC. L’Observatori és una complerta font d’informació, especialment, pel que fa a dos tipus de dades: l’laboració d’estadístiques i d’estudis periòdics.

16

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Gustau Biada, president d’OASI

opinió 25 anys d’Ajuntaments democràtics Freqüentment els ciutadans, amb més o menys entusiasme, celebrem les festivitats, els aniversaris i les commemoracions. Enguany fa 25 anys que als ajuntaments hi va arribar la democràcia, un fet que molts municipis celebren amb concòrdia, fent un homenatge als qui en aquest període democràtic han estat a la Casa de la Vila elegits per sobirania popular.

Al començament de l’actual exercici em va arribar l’absurd rumor que el consistori arbocenc també tenia interès a solemnitzar-ho i que volia preparar un acte de reconeixement dirigit exclusivament a tots els exalcaldes que han exercit al llarg d’aqueixos cinc lustres. Llavors no em va plaure del tot com s’enfocava l’acte. Fins i tot vaig dubtar si assistirhi en el supòsit que es fes així i que m’hi convoquessin. Creia que, si es feia d’aquesta manera, s’estaria menystenint la representativitat que els exregidors havien adquirit al seu dia a les urnes o, simplement, per la confusió que això podia generar, com si els alcaldes no fossin escollits pels propis regidors o com si accedissin al càrrec en candidatura a banda de la resta del consistori, tal com es fa a Alemanya ( i, segons algunes de les promeses electorals més recents, es pretén fer aquí en un futur).

Ara, llegint el resum dels plens a la revista Trena i peu, he pogut sortir de dubtes. Sembla clar que es farà convocant també tots els qui han estat regidors, tal com fan arreu, i crec que és el correcte: l’article 140 de la constitució espanyola vigent, també reconeix que “el govern i l’administració dels municipis correspon als Ajuntaments respectius, integrats pels batlles i regidors” Cercant conceptes clarificadors del tema, la valoració que se’n faci pot arribar a ser extensa. Si a aquesta commemoració se li ha de donar la seva importància justa, no ens hauria de sorprendre que un acte d’aquesta dimensió estigués ben proveït de simbolisme. En general la ciutadania s’ha fet una mala imatge de la política com a art d’administrar la realitat, tant per l’aparent rivalitat que sovint pot haver apreciat entre les candidatures concurrents a la pràctica municipal, com per casos d’autèntica animositat

Primer consistori de la nova època demòcratica al balcó de l’Ajuntament, l’any 1979. (Foto: J. Suau)

competitiva entre les persones que hi han participat. Fins i tot això ho podríem entendre com un factor determinant, atès que també en democràcia les idees contràries clarifiquen les pròpies.

Qüestions, aquestes, que no haurien pas d’interferir per a res en la fulgidesa de l’acte commemoratiu previst.

Segueixo creient que les diferències que s’hagin pogut apreciar entre uns i altres, donat el caràcter heterogeni de la nostra societat, són les corrents en un entorn de convivència ciutadana normal. L’única particularitat és que, en l’exercici de la política, hi poden confluir circumstàncies certament incitants, possiblement atribuïbles a factors com la responsabilitat, la il·lusió o l’apassionament propis d’una funció de per si molt diligent i engrescadora que requereix de molta entrega i a la que totes i cadascuna de les persones amb un càrrec polític (tant si són al govern com a l’oposició) s’hi aboquen legítimament, amb tota la voluntat que són capaços i d’acord amb les pròpies conviccions, intentant fer-ho tan bé com sigui possible.

Els resultats són sempre incerts. I, lamentablement, la feina d’aquestes persones no sempre pot ser encertada ni apreciada per tothom.

Avaluant-ho tot plegat, a l’hora de justificar l’autèntic progrés de l’Arboç, s’hauria de fer partint de l’estat del municipi a l’inici d’aquest quart de segle i elaborar una estimació racional a partir de com era i com es-

tava l’Arboç fa 25 anys. Malgrat que es podran argüir qüestions de detall més reeixides o menys, el que veritablement importarà és com el veiem i tenim ara. Concretament, crec que podem estar satisfets de la nova etapa democràtica que gaudim i que ha permès portar a terme la seva comesa a aquelles persones escollides democràticament pels ciutadans, a les que ara es vol distingir amb aqueix homenatge. Si més no, després d’això podem seguir esperançats que gent amb voluntat i empenta continuï amb aquesta quimera i que ho faci amb tots els sentits posats en les persones i en la posteritat de la Vila.

Però de cara al futur, crec que per afavorir-ho, i davant la magnitud dels nous reptes, s’ha de fomentar més la comunicació entre els electes i amplis sectors d’electors: intentant unificar criteris, reflexionant prèviament i àmpliament, bé i junts, sobre l’esdevenidor que volem per al nostre municipi; dialogant i creant el debat suficient per a poder raonar sobre les pròpies inquietuds o sobre quines haurien de ser les prioritats, per tal de prevenir o afrontar aquelles mancances socials que preocupen. I compte a no fer-ho així , perquè si el passat es un pròleg d’aquest present, el futur és el luxe més car del món.

Joan Català i Galimany

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

17

el reportatge Models d’escola En aquest número hem anat a visitar els directors de les dues escoles més antigues de la vila, que a més representen sistemes educatius diferents: un centre privat concertat, el COL·LEGI RESIDÈNCIA, i una escola pública, el CEIP SANT JULIÀ. Hem volgut saber com enfoquen ells algunes qüestions que possiblement són temes a debat a la societat. Albert Andrés i Manel Pancorbo ens han obert les portes per a dialogar obertament sobre les següents qüestions.

Sortida del centre Sant Julià, on imparteixen classes des de l’any 1976. (Foto: J. Ventura)

Quins cursos s’hi fan, a la seva escola?

Manuel Pancorbo: Nosaltres impartim des de P3 (Educació Infantil) fins a 6è. de primària.

Albert Andrés: Nosaltres tenim Educació Infantil fins a 5 anys, Educació Primària des de 1r fins a 6è i Educació Secundària Obligatòria des de 1r fins a 4t.

El pressupost d’enguany de la Generalitat destinat a educació és al voltant del 2,7 % del P.I.B català, un percentatge que no arriba a la meitat del de la mitjana europea, que és del 6%. Segons un estudi fet a nivell estatal el curs 20002001, Catalunya és la comunitat autònoma que més diners públics destina a subvencionar l’ensenyament concertat (309 euros més per alumne i any que la mitjana estatal). Per contra, és una de les comunitats que menys diners destina a subvencionar l’ensenyament públic (222 euros menys per alumne i any que la mitjana estatal).

Què et sembla el finançament del sistema educatiu català?

Manuel Pancorbo: Al llarg dels 23 anys de govern de CiU, la seva política ha potenciat l’ensenyament concertat

18

descaradament i fins i tot, en l’última etapa va subvencionar les escoles de l’Opus Dei. És il·lògic que; havent-hi famílies que es poden permetre el luxe de pagar més de 600 euros mensuals, a sobre es sufragui aquesta subvenció amb els nostres impostos.

Albert Andrés: El finançament del sistema educatiu català, si el comparem amb la resta d’Europa, es queda curt, igual que el de tot l’Estat espanyol. En països com Dinamarca, que hi dedica al voltant del 8%, els resultats a llarg termini es tradueixen en més riquesa pel país i millor qualitat de vida. Quants més diners inverteix un país en educació, en investigació i desenvolupament més facilitats crea per formar un cos d’intel·lectuals, científics, tècnics i professionals de tot tipus que fa avançar el país tecnològicament. Això repercutirà en un augment i una millora de la productivitat industrial i unes millors perspectives comercials. Respecte al finançament en l’Estat espanyol, que Catalunya destini més diners a la concertada que la mitjana estatal suposo que respon a una sèrie de requeriments de la població estudiantil catalana, que d’alguna manera respon a allò que demana la nostra societat.

Segons les estadístiques, l’índex d’aprovats és inferior a les escoles públiques que a les privades i concertades. A què ho atribuiries?

Manel Pancorbo: No es pot comparar l’escola concertada amb l’escola pública. A l’escola pública hi arriba tot tipus de nens i a la l’escola concertada hi arriba una població escolar més seleccionada per la simple raó de que s’ha de pagar una quota mensual, la qual és un obstacle per a un sector social desfavorit i, per tant una dificultat per a accedir-hi. Totes aquelles persones que no tinguin prou recursos econòmics allà no hi aniran malgrat que la llei diu que poden fer-ho. Estadísticament, el que ens fa baixar molt el número d’aprovats és la immigració perquè un nen immigrant que acaba d’arribar del seu país a la nostra escola no se li pot

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Manuel Pancorbo i Serrano, 49 anys.

Director del CEIP Sant Julià.

Cursos: Educació infantil des de P3.

1r fins 6è de primaria.

Nombre d’alumnes: 382.

17,54% Immigrants estrangers. avaluar, ja que no ha assolit les competències lingüístiques bàsiques per a comunicar-se. Però sí que es contempla estadísticament, la qual cosa fa baixar notablement el percentatge d’aprovats.

En una escola concertada el percentatge d’immigrants és molt inferior que a la pública i això evidentment es reflecteix en el nombre d’aprovats.

Albert Andrés: Les raons les podríem trobar en les característiques de l’alumnat, el tipus de població estudiantil i el seu grau de motivació o el seu interès per assolir els objectius de les àrees.

Potser depèn més d’això que d’estratègies diferents o d’un diferent nivell d’exigència.

Segons les estimacions de la Conselleria d’Educació, aquest curs a Catalunya comença amb més de 1.074.000 alumnes (entre infantil, primària i secundària). Són 38.000 més que a l’inici del curs 2003/2004. D’aquests, el 60% (és a dir, 6 de cada 10) provenen d’altres països. L’escola pública n’acull la major part, el 60,7%, davant del 39,3% que va a centres privats o concertats.

Hi ha un nou decret de matriculació de la Generalitat per a distribuir de manera equitativa els immigrants, que majoritàriament acaben a la pública.

el reportatge opinió personal- que l’educador hauria de ser tolerant envers les persones que porten les seves creences, els seus costums, els seus hàbits... sempre que aquests costums no suposin un menyspreu envers el procés educatiu, és a dir, sempre que això no el distorsioni o el soscavi. Al mateix temps, per part dels alumnes nouvinguts cal que comenci un procés d’integració envers els aspectes socials i culturals de la comunitat d’acollida però sense que perdin les seves arrels, hàbits, costums... Cal integrar acceptant la diversitat, i que la diversitat no promogui allunyament i guetos.

Sortida del centre Col·legi Residència, on imparteixen classes des de l’any 1970. (Foto: J. Ventura)

Què en penses, de repartir de manera equitativa els alumnes immigrants entre centres públics i privats?

Manuel Pancorbo: Estic d’acord en un repartiment equitatiu, però que no hi hagi diferències. Que siguin els pares els que triïn l’escola i que hi hagi una veritable lliure elecció.

Albert Andrés: Que l’administració vulgui repartir de forma equitativa els alumnes inmigrants entre l’una i l’altra ho veig amb bons ulls, sempre que es reparteixin també les eines i els recursos necessaris per a poder fer una veritable tasca d’integració. Una escola concertada ha te tenir fonts d’autofinançament, però convindria que l’escola concertada i la pública tinguessin els mateixos recursos humans i materials per a poder treballar la integració d’aquesta nova i jove immigració. És difícil treballar en una situació tan específica si no es tenen els recuros adequats. Aquests alumnes necessiten una atenció molt especial i individualitzada.

Des de la perspectiva de l’educació, quina actitud s’hauria de tenir amb els immigrants que tenen costums i normes diferents (menjar, vestimenta, religió...)?

Manuel Pancorbo: Des del punt de vista educatiu i pedagògic, hem de respectar la seva llengua i la seva cultura.

Nosaltres hem d’aconseguir la seva integració des del respecte els seus costums, tradicions, cultura, llengua... Per tant, des del coneixement de la seva cultura és com millor podem fomentar i potenciar aquesta integració.

Albert Andrés: Penso -això es una

La despesa en llibres escolars és una carrega econòmica molt gran per als pares, i més quan hi ha més d’un fill a l’escola. A l’Arboç, i des de fa dos anys, els alumnes de primària tenen els llibres a meitat de preu perquè l’Ajuntament en paga una meitat. Arribar a la gratuïtat dels llibres és un tema de debat en l’àmbit de l’educació.

En el tema del cost dels llibres escolars, fins on s’hauria d’arribar?

Creus que l’Administració (ja fos el Departament o el Ministeri) s’hauria de fer càrrec del 100% de la despesa?

Manuel Pancorbo: Seria una bona solució. També caldria consciènciar els pares, en general, del valor de les coses i del llibre en particular; i sobretot que apreciïn tot allò que és públic. Estic totalment d’acord que el llibre sigui gratuït.

Albert Andrés: L’ideal seria que els estudiants i les seves famílies no haguessin de tenir despeses de llibres, però es un tema que veig llunyà. Per tal que el finançament de les despeses escolars fos total, l’Administració i les editorials haurien d’arribar a un acord, i fóra molt bo per a les famílies. És molt positiu que l’Ajuntament de l’Arboç hagi engegat aquest projecte.

Enguany les escoles comencen el curs el 15 de setembre i l’acaben el 22 de juny. Des de les associacions de mares i pares d’alumnes es demana a l’Administració una reducció de les vacances escolars d’estiu.

Des de l’òptica del professorat, com veieu aquesta demanda?

Manuel Pancorbo: És una demanda social que no està ben fonamentada.

Albert Andrés Martínez, 41 anys.

Director del Col·legi Residència.

Cursos: Educació infantil des de P1.

1r fins 6è de primaria. 1r fins 4t ESO. Nombre d’alumnes: 346.

3% Immigrants estrangers.

El calendari escolar de tot l’Estat espanyol a l’igual que a la resta d’Europa té el mateix nombre de dies lectius, una altra cosa és la problemàtica plantejada per la societat que demana que l’escola li doni resposta. Aquesta demanda de més hores de guarderia o d’altres tipus d’activitats després de l’horari escolar és una realitat que se li ha de donar resposta a través de les diverses administracions (Ajuntament, Generalitat o l’Estat), però no exclusivament pel sistema educatiu. Per tant, totes les administracions s’hi han d’implicar i donar resposta a aquesta demanda programant unes activitats extraescolars de caràcter educatiu i pedagògic, contractant monitors..., i no parlar només de reduir vacances. Hauríem de contrastar amb els nostres veïns europeus i ens adonaríem que el món laboral s’adapta a les necessitats del sistema educatiu.

Aquí, en canvi, es vol que el sistema educatiu s’adapti a les necessitats del món laboral.

Albert Andrés: Des de el nostre punt de vista, una solució adient consistiria en redistribuir les vacances escolars al llarg del curs, com en altres països, on no estan tan concentrades només a l’estiu.

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es

Dades i estadístiques extretes del Departament d’educació de la Generalitat de Catalunya www.gencat.net/ense i de l’estudi “Les desigualtats territorials de l’ensenyament a Catalunya”, publicat per la Fundació Jaume Bofill. www.fbofill.org.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

19

debat Escola pública o escola privada També hem volgut saber què és el que més han valorat alguns pares i mares de l’Arboç a l’hora d’escollir una o altra escola (i, de retruc, un o altre sistema educatiu), per als seus fills.

QUINS SÓN ELS MOTIUS QUE T’HAN FET DECIDIR A L’HORA D’ESCOLLIR UN O ALTRE TIPUS D’ESCOLA? Tothom que vulgui participar en aquesta secció ens ho pot comunicar per carta a qualsevol de les bústies Acthiva’t o bé per e-mail a debat_trenaipeu@wanadoo.es, feu-hi constar el vostre nom i telèfon.

ANTONIA GARCÍA MARTÍNEZ. 44 ANYS. MESTRESSA DE CASA.

Creo que el niño que tiene ganas de estudiar va a estudiar en cualquiera de los dos colegios. No creo que se enseñe mejor en un colegio privado que en uno público, ni tampoco que se eduque mejor. La educación no depende sólo de la escuela donde vayan tus hijos, porque la base de la educación está en los padres. En el colegio público hay menos niños por aula que en el colegio privado y esto es mejor para el ritmo de trabajo y favorece el seguimiento de los alumnos.

ALBERT AMPOSTA VILANOVA. 41 ANYS. FUNCIONARI DE LA GENERALITAT.

La principal raó és que l’escola pública em garanteix l’educació, dins de la realitat social en la que viuen els meus fills. Aquesta àmplia representació de la diversitat social que hi ha a l’escola pública és més real, més plural i més integradora que la de l’escola privada. L’educació és l’única llavor de la que pot néixer una futura societat justa i cohesionada, i això ho valoro per damunt dels “rendiments acadèmics”.

ROSA PIÑOL URPÍ. 45 ANYS. BOTIGUERA.

Hem escollit l’escola pública Sant Julià de l’Arboç per portar els nostres fills perquè la idea de pagar, quan són petits, només perquè juguin, pintin, etc., no era una cosa que ens agradés gaire. Per sort, quan han sigut més grans no hem tingut cap mena de problema i no hem canviat d’escola. El motiu és que el nivell d’ensenyament de l’escola pública és prou bo i el professorat està molt qualificat. Amb tot, hem de reconèixer que no ho tenen gens fàcil amb tants immigrants com hi tenim.

SUSANA LUGILDE ROMERO. 39 ANYS. MESTRESSA DE CASA.

Matriculé a mis hijos en la Residència por recomendación de otros padres. También porque creo que el nivel educativo es más alto. Me gusta, además, porque en primaria hacen una hora más diaria y estudian informática e inglés ya a los 4 años.

RAMON SURIOL ROIG. 33 ANYS. FARMACÈUTIC - ÒPTIC.

El motiu principal que ens ha fet escollir l’escola del nostre fill, és l’experiència positiva viscuda en la meva escolarització, que ha transcorregut en l’àmbit de l’escola laica privada.

ROSER MESSEGUER ARTIGUES. 42 ANYS. BOTIGUERA.

Per a mi, el col·legi Residència de l’Arboç té alguns avantatges respecte a l’escola pública Sant Julià. A primària tenen 1 hora més de classe cada dia i, a l’ESO, totes les tardes són lectives (a diferència de la pública, on no s’hi va totes les tardes). A més a més, als inicis del curs, a la Residència des del primer dia fan classe matí i tarda, mentre que al Sant Julià comencen més tard a fer la jornada partida.

20

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es

l’entrevista Josep Roquer Hugué, mestre artesà marqueter En Josep Roquer Hugué és un vilatà ben conegut per tots. La seva gran passió per la interpretació, la seva afició per recórrer tots els camins i senders possibles i la seva vocació per la fusteria i marqueteria fan d’en Josep una persona plena d’energia i positiva com ningú.

Retaules de marqueteria i talla de l’altar de Sant Josep, parròquia Sant Julià de l’Arboç. (Fotos: J. Roquer)

El fuster Fuster des de l’any 1944, quan només tenia 14 anys, va treballar per tots els fusters de l’Arboç (l’Urpí, el Fontanilles, el Bover) fins que va regentar la seu pròpia empresa que va ubicar al carrer Centre. La seva fusteria va tancar les portes l’any 1990 quan va signar un contracte amb l’Ajuntament per a 6 anys en els quals es va dedicar a formar a joves aprenents dins del projecte “escola taller” en el qual es va rehabilitar l’actual Casa de Cultura, Can Rossell. La seva jubilació oficial, als 68 anys, no ha fet pas oblidar el seu ofici. Tot el contrari, actualment es dedica a fer quadres i peces de marqueteria.

La marqueteria La marqueteria la podríem definir com la part més artística de transformar la fusta. Consisteix en retallar a mida trossets de fusta per anar posteriorment unint-les i conformar un dibuix. En Josep s’hi dedica des de 1980 i aquest 2004 ha rebut el Certificat de Mestre Artesà que atorga la Generalitat de Catalunya.

Amb tot, no calen documents acreditatius, ja que qualsevol persona –fins i tot les no enteses– s’adonarien que les seves mans tenen un do especial per convertir un tros de fusta en una bella obra d’art. Múltiples són les

seves creacions i molts els vilatans –particulars i institucions– que gaudeixen d’un quadre de marqueteria “made by” en Roquer.

Tot i que es declara autodidacte en la matèria, té com a referent un gran marqueter de Barcelona, el Sr. Antonio Ordóñez, qui ha mostrat a en Roquer la tècnica de la marqueteria.

Aquest mestre ha permès a en Roquer aprendre la tècnica de les seves pròpies mans.

Les obres La primera: exposició a l’escola de puntes al coixí, L’Arboç-Festa Major-1980. 4 quadres (St. Jordi, Mare de Déu de Montserrat, Minyons, Sardana). La més costosa: “La Batalla contra els francesos de 1808” per la gran diversitat de colors i formes.

La darrera: un quadre per a unes noces d’argent. La més petita: el record de bateig de l’últim nét Carles

que consistia en una peça quadrada petita amb unes cigonyes. La més voluminosa: l’altar de Sant Josep.

L’altar de Sant Josep Des de l’any 1994 que en Josep Roquer ha estat treballant amb una peça única: dos murals per a l’altar de Sant Josep per a l’Església Sant Julià. Inicialment, la seva promesa de construir un tabernacle per transportar Sant Josep –patró dels fusters– mai va poder-se dur a terme. En canvi, la dedicació de gairebé 10 anys en reproduir diverses etapes de la vida de Sant Josep es tradueix en l’obra més voluminosa que mai ha construït.

Anna Vilanova Miravent anna_trenaipeu@wanadoo.es

Procediment 1. Fer el dibuix partint d’un model que ens servirà com a plantilla.

2. Distribuir els colors en el paper 3. Seleccionar les fustes que ompliran cada part del dibuix 4. Enganxar les peces de fusta al dibuix 5. Tallar les peces amb la serra de pèl 6. Col·locar les peces retallades a mode de puzzle sobre una base de fusta.

7. Unir totes les peces mitjançant un paper engomat.

8. Llimar tota la superfície.

9. Envernissar-la i encerar-la SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

21

perfils Plantant cara al càncer de mama.

Cinc arbocenques han accedit a exterioritzar generosament el seu tràngol i, sobretot, a desdramatitzar un episodi íntim i sever de la seva existència.

Parlen en primera persona d’una assignatura especialment revessa que ha posat a prova la seva fortalesa física i moral. Però volen desterrar el deix irreversible que fins no fa gaire podia tenir aquesta paraula interpretada com una condemna. Els temps han canviat i elles en són el millor exemple.

Són dones vinculades per l’experiència comuna d’haver lluitat contra una malaltia -el càncer de pit-, tant dura en el seu diagnòstic com devastadora en el tractament per combatre-la. I se n’han sortit i són aquí, amb cautela i satisfacció “per haver superat la mala maror, de moment…”. I ho diuen sense perdre el somriure, sabent de primera mà que a la vida tot és transitori i relatiu. Enfortides emocionalment per un combat que els ha fet valorar els revolts de l’existència d’una altra manera, han après que l’únic que val és el present i no res més. És el coratge de les qui han visto las orejas al lobo i s’hi han enfrontat. El llop ha fugit. I aquí són elles per explicar-ho.

Avui la Blanca s’ha descuidat de prendre’s la pastilla de Tamoxifeno i la Pili, casualment, en porta a la bossa.

Tan natural com compartir una capsa de juanoles. La Blanca s’empassa d’un glop la píndola que, igual que la Pili, haurà de consumir diàriament durant 5 anys per a deturar l’activitat hormonal pròpia d’una dona en edat fèrtil, però gens convenient per a les qui han patit aquesta malaltia. És una rutina més, imposada després d’haver passat la part més fosca del túnel i emprendre la sortida de la recuperació.

Les cinc dones han fet d’aquesta tertúlia un exercici de sinceritat espontània amanida amb una dosi important de bon humor -és admirable-, i d’audàcia per dir les coses pel seu nom, sense eufemismes. Haver passat per una angoixa similar “la incertesa de si em salvaré o em quedaré pel camí”, i les nits d’insomni imaginant “la meva vida sense mi”, anticipant-se inevitablement a imaginar un fatal desenllaç que el temps s’ha encarregat de desmentir, són experiències compartides per la Maria, l’Assumpció, la Dora, la Blanca i la Pili.

Les dades objectives parlen que cada any es detecten a Espanya 17.000 nous casos de càncer de pit. A Catalunya, el nombre de diagnòstics

22

s’acosta als 3.000 anuals. Dit amb altres paraules, una de cada 15 dones patirà aquesta malaltia greu, però curable. Avui dia, la detecció precoç pot elevar el percentatge de curació fins al 90%. Aquesta espectacular davallada en els índexs de mortalitat té en el diagnòstic a temps, en els controls periòdics i en la millora dels tractaments la raó del seu èxit.

Actualment, tant la sanitat pública com la privada d’aquí estan aplicant els mateixos tractaments (i amb el mateix grau d’eficàcia) que es fan a hospitals tant prestigiosos com el MD Anderson Cancer Center de Houston (Texas) gràcies a la internacionalització dels protocols d’actuació. Almenys, entre els països del primer món, està garantida la qualitat assistencial en aquesta matèria. Igualment, es tendeix a una cirurgia menys traumàtica i més conservadora del pit sense que això vagi en detriment de la curació. Però són moltes les dones que no tenen la sort d’haver nascut en l’hemisferi privilegiat.

DIAGNÒSTIC Dora- Jo vaig passar els meus moments d’angoixa, com totes, però tinc molt clar que una actitud positiva que

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

et faci veure sempre l’ampolla mig plena t’ajuda moltíssim. Em van dir que tenia càncer deu dies abans de la boda del meu fill i no vaig voler que s’ajornés res. Quan els nuvis van tornar de la lluna de mel, ja estava operada. Les fotos del casament me les vaig agafar com les de comiat perquè ja em pensava que serien les últimes i procurava sortir-hi ben maca i alegre perquè els quedés un bon record de mi. Després la meva actitud es va anar enfortint i normalitzant a mesura que anava superant tot el procés del tractament.

Maria- Amb 36 anys i tres fills encara petits va començar el meu via crucis contra el càncer. Els tips de plorar que em vaig fer pensant que era massa jove per morir... Eren uns altres temps en què aquesta paraula tabú ni es pronunciava, perquè era sinònim de mort. Però vaig tenir la gran sort de caure en molt bones mans. Tot i així, la bomba de cobalt, que era el tractament que s’aplicava aleshores, em va socarrimar els teixits. Les intervencions eren molt més agressives. A part del pit, em van deixar l’axil·la feta malbé, molt menjada. Però han passat 38 anys i encara sóc viva. I contenta de poder-ho explicar i animar a qui convingui. Com a dona creient, la fe i la pregària van ser la meva fusta de

perfils Fotografies: P. Nogueira

Maria Morató Ribas (74 anys) . Nascuda i resident a l’Arboç. . Botiguera jubilada. . Diagnòstic de la malaltia: fa 38 anys. . Tractament: extirpació del pit (mastectomia) i radiacions amb la bomba de cobalt. . Detecció: autoexploració. . Revisions periòdiques: actualment, 1 cop a l’any. . Reconstrucció del pit: no. . Centre assistencial: medicina privada (Hospital de Sant Pau).

Assumpció Albornà Fontanals (70 anys) . Nascuda i resident a l’Arboç . Botiguera jubilada. . Diagnòstic de la malaltia: fa 14 anys. . Tractament: mastectomia. . Detecció: revisió mèdica. . Revisions periòdiques: actualment, 1 cop a l’any. . Reconstrucció del pit: no. . Centre assistencial: medicina privada (Hospital General de Catalunya).

Dora Marruecos Ruiz (54 anys) . Nascuda a Guadix i resident a l’Arboç. . Perruquera. . Diagnòstic de la malaltia: fa 7 anys. . Tractament: mastectomia, quimioteràpia i radioteràpia. . Detecció: revisió mèdica. . Revisions periòdiques: actualment, cada 6 mesos. . Reconstrucció del pit: sí (amb teixits de la pròpia panxa, per a evitar rebuigs) . Centre assistencial: medicina privada (Clínica Delfos).

M. Blanca Feliu Borrell (45 anys) . Nascuda a l’Arboç i resident a Barcelona i Castellet. . Lletrada especialista en dret urbanístic de la Generalitat de Catalunya. . Diagnòstic de la malaltia: fa 2 anys. . Tractament: quimioteràpia, extracció del tumor (sense mastectomia) i radioteràpia. . Detecció: autoexploració. . Revisions periòdiques: actualment, cada 3 mesos. . Centre assistencial: medicina privada (Hospital General de Catalunya).

M. Pilar Serres Murtró (42 anys) . Nascuda a l’Arboç i resident a Vila franca. . Auxiliar de farmàcia als Monjos . Diagnòstic de la malaltia: fa 2 anys. . Tractament: mastectomia i quimioteràpia. . Detecció: revisió mèdica. . Revisions periòdiques: actualment,

cada 3 mesos. . Reconstrucció del pit: sí (mètode expansiu) . Centre assistencial: -medicina pública (Hospital dels Camils) per a l’operació i el tractament. -medicina privada (Hospital de Barcelona) per a la reconstrucció del pit, per a evitar la llista d’espera de més de dos anys.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

23

perfils salvació per a resistir aquell calvari.

Assumpció- A mi el càncer em va arribar com la propina d’una sèrie de calamitats encadenades. Vaig tenir una viduïtat prematura amb tres fills petits, avis per atendre i un negoci familiar per fer anar endavant. Un panorama complicat agreujat per la meva osteoporosi. La manca de calç als ossos, que es tornen fràgils com el vidre, m’ha provocat fractures cada dos per tres i molèsties que m’han fet patir molt. Dins de la desgràcia, vaig tenir la fortuna que el càncer se’m detectés gràcies a una revisió que em van fer de resultes d’una fractura de canell. El tumor estava en una fase molt inicial i traient-me el pit n’hi va haver prou.

No vaig necessitar ni químio, ni radiacions. Va ser més l’ensurt i el decaïment d’ànim de no saber com aniria tot que no pas el sofriment físic.

Blanca- Després de dos anys, no passa dia que ho pensi: “Quina sort que tinc! Un dia més”. El més dur va ser la incertesa en què em van fer estar fins que no em van confirmar el diagnòstic, que ja em temia. Després, un cop et marquen el camí a seguir, fas el que calgui per tal de salvar la pell. El pitjor de tot va ser haver-li d’explicar al meu fill de dotze anys el mal que tenia i els canvis que s’anirien produint en el meu aspecte. Fins que no em va tornar a créixer el cabell, mai no em treia la perruca davant d’ell perquè això de la caiguda del cabell ell ho portava molt malament.

Pili- A mi em va passar el mateix. A la canalla els costa acceptar-te sense cabell. La meva nena, amb quatre anys, abans de sortir de casa sempre em deia: “Mare, que no et poses el gorro?”. El moment més dur? Quan el metge m’ho va comunicar sense deixar-me temps de seure a la cadira em vaig posar a plorar immediatament, perquè no m’ho volia creure. Et penses que s’han equivocat. Ell em va

24

La Maria Morató, la veterana del grup, relatant els detalls del seu cas (Foto: P. Nogueira)

dir que tenia una malaltia curable i que ni l’ocultés, ni me n’avergonyís, ni em sentís culpable de res. De l’estupor i la incredulitat del primer moment vaig passar a l’acceptació d’una realitat que has d’afrontar per força. A mi em va animar molt l’exemple i l’esperit de superació del ciclista nordamericà Lance Armstrong, campió del Tour per sis vegades. Ell va passar per un càncer de testicle i amb la químio i tot, seguia entrenant.

Dora- I després reacciones, treus forces i lluites perquè entres en una espiral de metges, hospitals i tractaments que et fa convertir la malaltia i la curació en un projecte que t’obliga a no perdre el temps amb angoixes.

T’estàs posant a prova tu mateixa i això t’ajuda a esborrar la por. Cada etapa superada és una victòria perquè la fi justifica els mitjans tot i que la químio no és cap broma… Però ja ho diuen, que per a fer bé s’ha de fer mal primer. (La Dora és la marxosa de la colla, la personificació de l’optimisme i l’empenta).

LA QUÍMIO Blanca- El líquid que t’injecten a la vena cada tres setmanes és un verí, un salfumant autèntic perquè et crema per dins, literalment. La primera setmana estàs fatal, amb mareigs, vòmits, llagues a la boca, sents pudors per tot arreu; la segona setmana ja estàs millor i la tercera ja et tornes

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

a posar malalta només de pensar que hi has de tornar. Aquell líquid vermell m’ha fet avorrir qualsevol cosa que porti aquell color. Tant que m’agradaven les maduixes, abans!

(La Blanca escolta més que no parla, és eloqüent amb els silencis però, quan s’anima, té la vis còmica pròpia dels Feliu).

Pili- En diuen el bitter Kas per això, pel color. Conec el cas d’una senyora que, en un descuit, li va regalimar el líquid de la sonda pel braç avall i només allò ja li va provocar una cremada de tercer grau. Jo, després de cada sessió pensava: “No seré capaç de resistir-ne cap més”. Però mira, sí.

(La Pili explica la seva experiència dolçament, tal com és ella. Alternant el somriure amb alguna llàgrima escadussera. Més que una malaltia, sembla que t’expliqui l’emoció de fer un creuer).

FACTORS DE RISC Dora- Jo vaig llegir un informe que deia que hi havia un índex alt de perruqueres afectades per càncer de pit.

Suposo que podia ser provocat per l’ús de l’assecador elèctric, no ho sé.

També parlen de l’efecte negatiu dels desodorants que, per evitar la transpiració de l’aixella, taponen els porus i això acaba afectant els ganglis.

Blanca- Mira, saps que et dic? Que a qui li toca, li toca. Jo no era en cap dels

perfils grups de risc: no tenia antecedents familiars, portava una dieta equilibrada, no fumava, ni estava sotmesa a cap teràpia hormonal substitutiva. L’únic factor que intueixo que pot haver estat el desencadenant en el meu cas és l’estrés laboral. (Des de fa 21 anys, la Blanca ha estat gairebé una addicta a la feina, plegant del despatx fora d’hores i, molts cops, enduent-se els deures a Castellet, on viu els caps de setmana. Els qui compartim la seva amistat podem donar fe d’aquest sentit extrem de la responsabilitat) .

L’ALEGRIA DE VIURE LA RECUPERACIÓ Dora- El primers dos anys són difícils perquè vius obsessionada per la por a una recaiguda, però tot passa. Segueixes sent la mateixa però veus la vida d’una altra manera. Aprens que res no hi ha de tant important com la salut i que tots els altres problemes són secundaris i superables, per greus que siguin. Com a perruquera, també he après a dir no a segons quines clientes que et venien amb exigències a hores poc raonables.

Simplement, he adaptat el meu ritme de treball a uns horaris i punt. La vida s’ha de disfrutar.

Pili- Jo encara pateixo alguns efectes secundaris com les sufocacions, que em fan despertar molts cops a la nit completament amarada però tot i així, quan em llevo al matí, tinc una energia renovada i unes ganes de fer coses extraordinària. Quan encara estava de baixa, el meu home em va dir de conya: “Nena, t’hauré de retirar la Visa”, perquè la meva dèria era comprar i comprar.

Blanca- La meva sorpresa va ser veure que el cabell nou em sortia arrissat com el d’una africana i amb una fortalesa sorprenent (La Pili i la Dora també li donen la raó). Jo ho interpreto com un tornar a néixer partint de zero, perquè fins i tot el cutis me’l veig millor. Ara només em queda la tortura psicològica de les revisions trimestrals. Per a ser valenta primer s’ha d’haver tingut por. I això, el pànic previ a la revisió, es torna valentia quan et confirmen que tot va bé, de moment.

Has passat per una experiència tan

forta que tot es torna relatiu, tot es fa petit comparat amb la salut. És com una vacuna contra la tonteria i els afanys banals. Per més eficient que vulguis seguir essent a la feina ara saps dir: “Ep!, para el carro, que l’important no és això”. Jo noto que m’he tornat més rebel, més contestatària i, quan una cosa no m’agrada, la dic, peti qui peti.

Maria- És que van a tocar un punt tan nostre, tan femení, que et costa acceptar-te i aprendre a mirar-te al mirall. Jo, quan conec al cas d’alguna dona que passa pel mateix que jo he passat, la compadeixo, no tant per la gravetat en si -ara tenim una medicina molt avançada-, com per tot aquest rebombori interior que suposa veure’t operada i acomplexada. Però fora manies. Després de 40 anys, potser sóc la més autoritzada per a dir que l’atractiu personal va molt més enllà de tot això.

I aquesta veu d’ànim la faig extensiva a totes les dones de l’Arboç que, en algun moment de la seva vida, l’han ballat per aquest motiu. D’una manera anònima, també es troben representades aquí, en aquesta conversa.

GRUPS DE SUPORT Pili- Em vaig integrar en un grup que hi ha a Vilafranca i em van ajudar molt.

A part del caliu de la família, que és fonamental, et reconforta compartir experiències amb les qui ho passen igual que tu, saber que molts efectes secundaris de la malaltia i problemes nous que van sortint -i que els metges no te’ls expliquen, sinó que els vas descobrint per tu mateixa -, també els tenen les altres: estrenyiment, sequedat vaginal, alternatives noves en la relació de parella, la inflor típica en el braç del costat operat, conèixer els mètodes més indicats per a la depilació de l’aixella, etc.

cessites que et toquin, que t’abracin, que t’apuntalin amb la seva presència. El detall del metge que t’acarona la galta és impagable. Encara que ja ho saps, que et diguin t’estimo sense més guarniments pren una dimensió molt especial quan estàs així. Per això sempre dic que, posada a triar, prefereixo haver-ho tingut jo que no pas una persona estimada per mi. Estic segura que ells ho han passat molt pitjor.

Dora- Ja ho sabem que res no és etern, que tots hem de morir; però no d’això, ni ara. El meu home ha passat una malaltia també per l’estil però ell sempre em diu que no hauria aguantat tot el que jo he passat amb la meva. Les dones som menys potents però més resistents. Més fortes.

(La conclusió de la Dora és acollida per les tertulianes amb un consens general).

Pili- I en una lluita que t’hi va la vida, encara més.

Maria- Vinga, nenes, fem la foto de família. Tu, Pili, al meu costat, que a la teva mare, la Mercedetes, me l’estimo molt, pobreta!

Blanca- I la foto en pilotes, la del coratge despullat, per a quan la deixem?

Assumpció- Agafeu-me bé entre totes, només faltaria que ara rellisqués i em trenqués un altre os…!

I, petó va, petó ve, s’acomiaden amb la complicitat de les qui han resistit la part més amarga d’un combat. En parlarien hores i hores. Amb les cicatrius de guerra sota la brusa i la paraula rendició desterrada per decret, cadascuna enfila el seu destí un diumenge qualsevol, que ja és hora d’anar a enllestir el dinar.

Rosa M. Montaña Jordà

Blanca- (Se’n riu de bona gana). Veus que bé? Jo no sabia com depilar-me i pensava : “Alguna cosa hauré de fer per no anar pel món amb aquests serrells sota el braç!”. Però em feia cosa dir-li-ho al metge, perquè pensava: “Potser m’engegarà”. Sense haver arribat a anar a cap grup d’ajuda, puc dir que la família i els amics no em van deixar ni un sol moment. NeSETEMBRE - OCTUBRE / 2004

25

gent gran Joaquim Arnabat Ventosa i Lluís Raspall Raventós: artesans de miniatures En Joaquim Arnabat Ventosa i en Lluís Raspall Raventós són dos vells amics nascuts l’any 1922 oriünds de Sant Marçal. Tots dos comparteixen una afició comuna des de fa pràcticament 30 anys, tot i que la seva destresa amb les mans ja la compartien de ben petits. Amb escassos 10 anys competien per fer la joguina més innovadora amb quatre ferralles que trobaven.

Joaquim Arnabat: “la reproducció al mil·límetre” Primera miniatura: Arada de quatre animals, 1922 Darrera miniatura: Arada de Brabant, principis s. XX

D’esquerra a dreta: Joaquim Arnabat amb la màquina de batre i en Lluís Raspalla amb el molí d’oli. Ambdues peces compten entre les més voluminoses de la seva col·lecció. (Fotos: A. Vilanova)

Motivats per la seva professió, la pagesia, van iniciar-se en la construcció de miniatures d’estris i arreus utilitzats en el món del camp per transportar, llaurar, pouar, moldre, premsar, batre, etc. Totes les reproduccions, majoritàriament a escala 1:5, són fidels a l’original i també reprodueixen el seu mecanisme d’accionament. Les llargues tardes, a vegades plujoses, d’hivern han propiciat la dedicació a un món molt peculiar que, després de tres dècades, s’ha convertit en motiu d’orgull per als dos amics.

A casa d’en Joaquim hi trobem el “Museu del padrí”, santuari de totes les seves obres d’art, espai arranjat per encabir-hi tant les reproduc-cions com les fotografies i notes de premsa recollides al llarg d’aquests anys. El mèrit de l’exposició permanent és degut també a la seva jove, Victòria Benedicto Soriano, i a qui en Joaquim no es cansa d’agrair el seu suport. En el cas d’en Lluís, ha tingut la seva filla Montserrat que ha habilitat part del menjador de casa com a exposició permanent. Els dos artistes també volen expressar els seus agraïments a Rosa Galimany Raventós i Joana Maria Gallart Montserrat, les seves corresponents senyores, pel suport i l’ajut en la composició d’algunes de les peces, així com a diverses persones (torners, fusters, etc.) que en els han fabricat o cedit alguna de les peces de forma desinteressada amb

26

l’objectiu de facilitar-los la seva tasca.

Ni ells s’ho pensaven, però el seu currículum és admirable: 86 exposicions arreu de Catalunya i l’Estat (L’Arboç, Banyeres, Molins de Rei, Mollerussa, Caspe...), entrevistes a TV3, a Ràdio Vilafranca, Ràdio Vendrell, Catalunya Ràdio, a publica-cions com El quart i La Fura.

Les seves miniatures són úniques, potser és per això i també perquè el temps dedicat a la seva construcció varia entre 5 a 18 mesos que els seus treballs no són ni per vendre ni per regalar. La seva observació del model original, els seus múltiples camins per mesurar els més petits detalls de l’original, l’enginy, la tenacitat i constància, el gust per un treball ben acabat amb les proporcions exactes fan de les obres dels dos artesans un valor i una joia afegida a la comarca.

Anna Vilanova Miravent anna_trenaipeu@wanadoo.es

El “Museu del Padrí” custòdia les premses i maquinària agrícola d’en Joaquim Arnabat. (Foto: A. Vilanova)

Lluís Raspall: “memòria fotogràfica a l’instant” Primera miniatura: Premsa de Vilafranca, 1557 Darrera miniatura: Premsa de raïm francesa, meitat s. XVIII

Vitrina on en Lluís Raspall té exposades la major part de les seves obres. (Foto: A. Vilanova)

Procés d’elaboració de les miniatures 1.

2.

3.

4.

5.

6.

Partint de l’original, mesurar les dimensions a escala.

Fer una plantilla de cada peça.

Buscar el material necessari.

Modelar el material (ferro, fusta, pedra, fang).

Muntar les peces (encolant, reblant, soldant, encaixant ...).

Envernissar o pintar el producte acabat.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

història Notes parroquials: Les relíquies de l’Arboç (II) (... ve de Trena i peu núm. 10) Tots els dies de l’any eren allí guardades les venerades relíquies i només el segon dia de la Festa Major eren portades en processó pels carrers de la vila en manifestació de pública devoció.

La nostra vila amb molta estima invocava el favor d’intercessió dels Sants Màrtirs. Llegim en els Notes històriques que l’any 1815 es determinà fer pregàries per a la pluja i que el 12 d’abril s’anà a processó a Gornal portant les noies la imatge de Nostra senyora de Pujol-Guià i seguim els homes amb les relíquies dels Sants Màrtirs. Al vespre plogué i el 4 de maig es tornà a Gornal en processó en acció de gràcies portant sots tàlem la imatge i les relíquies. Semblant es feren pregàries el 1817.

En la Guerra de la Independència (1808-1814) la vila fou atacada pels francesos. El 9 de juny de 1808 els invasors intentaren cremar l’Altar major de l’església calant-hi foc per tres parts i no prengué. Tragueren de son lloc l’urna de les relíquies dels Sants Màrtirs copatrons de la parròquia més no la trencaren. En el 1813 atacaren altra volta l’església. Ho trobem escrit en les Notes Històriques però aquests esdeveniments ocorreguts durant la guerra es troben en la Llibreta de comptes feta per la mà d’Anton Sans.

Al produir-se els lamentables fets de l’any 1936, durant els quals fou vandàlicament depredat el nostre temple, posseïa aquest tres notables relíquies: la de la Vera creu, la dels seu patró Sant Julià d’Antiòquia i les dels copatrons de la vila, Sants Justí, Fortunat, Càndida i Victòria. La de la Vera-creu i Sant Julià quedaren destruïdes i les dels copatrons foren salvades en part.

En la nit del 21 al 22 de juliol de 1936 va ser incendiat el temple: la nau central, presbiteri, retaule i la ca-

pella del Santíssim.

Les cendres i desferres de l’altar dels Màrtirs no van ser retirades, ni remogudes per res; solament s’hi acumularen a sobre pedres i marbre procedents del destruït presbiteri de l’altar major. Aquesta runa va ser com una capa protectora damunt d’allò que va quedar de l’altar.

L’any 1943, la junta d’obra i reconstrucció del temple procedí a desembarassar aquell indret amb l’esperança de trobar quelcom que el foc no hagués destruït del tot. Metòdicament i meticulosament es va fer aquest treball de desenrunar aquell lloc que ocupava l’altar i el resultat fou trobar entre cendres, el 19 de juliol, en la part central de l’altar, en la vertical del lloc que ocupava l’ urna, fragments dels vasos que contenien les relíquies i dels vidres de l’urna.

Bastants d’aquests fragments portaven incrustats trossets d’ossos. A causa de l’alta temperatura de l’altar en ignició el vidre s’estovà i hi quedaren enganxades partícules d’os.

A més es recolliren cinc fragments d’os als quals el foc no havia malmès gaire i d’altres totalment carbonitzats.

També s’hi trobà un pany dels tres que asseguraven la porta del lloc o urna on es guardaven les relíquies.

Aquest fet fou exposat a l’autoritat eclesiàstica i prèvies les confrontacions i testimoniatges adients s’obrí procés per a la identificació dels fragments recollits. El 22 de juliol de 1943 és enviat un informe sobre el trobament de les relíquies que firmen el Sr. Rector Mn. Miquel Anglí i Cusiné i les quatre persones que havien treballat en aquesta lloable tasca de desenrunament i troballa de les relíquies dels copatrons. Junt amb l’informe són enviats al M.I. Sr. Vicari General de la diòcesi de Barcelona (a la qual pertanyen llavors) les relíquies i tot quan s’havia trobat i recollit esperant rebre del Sr. Bisbe el document d’autenticitat.

Declarada per l’autoritat eclesiàstica

Façana de l’Església de l’Arboç, entre 1927 i 1930.

(Foto: R. Condis)

l’autenticitat de les relíquies recuperades són retornades a la nostra parròquia els esmentats fragments d’os i col·locats quatre en un reliquiari quadrangular de plata i un altre fragment es destinat a ser incrustat a l’ara de l’altar major.

El 17 d’abril de 1945 desitjant el P. Abat de Montserrat Aureli Ma Escarré que l’Arboç continués posseint la relíquia del seu patró Julià, fent donació a nostra parròquia, ens porta una nova relíquia provenint del monestir benedictí de Samos que té per patró també a Sant Julià d’Antioquia.

Aquesta relíquia s’adjuntà a la dels màrtirs Justí, Fortunat, Càndida i Victòria per la qual cosa fou precís llavors que es modifiqués lleugerament el reliquiari que els conté.

Darrera de l’actual altar major, en el plafó central de la pilastra que sosté la imatge de Sant Julià hi ha el reliquiari dels nostres patró i copatrons.

El lloc és ben accessible perquè pugui ser venerat pels fidels.

Dirigim-hi sovint la nostra mirada i la nostra pregària demanant la seva intercessió.

Rossend Condis Martí Josefina Ferrer Romagosa

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

27

música Concerts de Festa Major

Moment del 19è concert de música clàssica, grup “La Capella del Palau”. (Foto: L. Sans)

Aquest any hem celebrat la dinovena edició del concert de música clàssica de la Festa Major de l’Arboç. Aquesta iniciativa va néixer de la Comissió de Festes que organitzava la Festa Major l’any 1985 i s’ha respectat com un acte més durant tots aquests anys, ininterrompudament.

Des dels seus inicis, la intenció principal dels organitzadors ha estat apropar la música culta als vilatans i vilatanes de l’Arboç. Sempre amb formacions musicals diferents: des de la vessant solista fins a l’orquestra, passant pels duets, els trios i els grups

28

de cambra.

Per fer efectiu aquest apropament, en un principi, es va decidir fer els concerts al carrer; en concret al pati del Cinema Centre i després a la plaça de la Puntaire. En els anys següents, han anat variant els espais destinats a fer el concert, el qual s’ha pogut sentir a la Giralda, a la Capella dels Dolors i a l’altar major de l’església parroquial de Sant Julià de l’Arboç.

Aquest darrer ha estat l’escenari del concert de la Festa Major 2004 en què “La Capella del Palau” ha interpretat la Missa per Sant Jordi de Joan

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

Pau Pujol (músic català del Renaixement), dirigits per Pere Lluís Biosca.

En la vessant de música religiosa, com és el cas, és evident que els cants –ja siguin gregorians o a diferents veus– fan referència a l’oració i a temes religiosos. En aquesta missa, els cants commemoren el màrtir que posa nom a la missa i, justament, es va crear per celebrar la Diada de Sant Jordi al Palau de la Generalitat l’any 1614.

Hom pot pensar que una missa del x repertori v ii unamicaarriscat. segle ésun Sobretot pel que fa a dues qüestions: l’idioma, ja que tota l’obra és en llatí i, l’estil musical, propi de gairebé quatre segles enrere. Fins fa ben poc ha estat molt difícil o impossible estudiar els instruments de l’època i els criteris d’interpretació històrics, és a dir, com es composava i s’interpretava la música en aquell temps. El cert és que la interpretació va ser força acurada i, en conseqüència, l’interès del públic melòman i també del neòfit va anar in crescendo. Així doncs, es va crear un bon ambient i el públic va quedar-ne satisfet.

Lali Sans Pérez

música Parlem amb Lluís Llach Diumenge dia dotze de setembre –l’endemà de la diada– a les 7 de la tarda, Lluís Llach va portar al Pavelló Municipal de l’Arboç un recital titulat Poetes.

Cançons basades totes elles en poemes de diferents autors: “A ritme de vals”, “Tom d’atzars” i “Roses blanques” de Miquel Martí i Pol, “Currandes d’exili” de Pere Quart, “Criatura dolcíssima” de Joan Fuster, “Temps i temps” de Josep M. Andreu, “Vinyes verdes” de Josep M. de Segarra. Va interpretar tres cançons seves amb tres dedicatòries: “Dibuix” a Josep M. Espinàs, “Ens veiem a Folegandros” a Eudald Solà i “L’estaca” a M. Aurèlia Capmany. “Cant de l’enyor” d’ell mateix, “La casa que vull” de Salvat Papasseit i “Viatge a Itaca” de Biel Mezquida. Va acabar el recital, ple de complicitat amb el públic, amb tres bisos: “Dona’m la mà”, “Que tinguem sort” i “El jorn dels miserables”.

Els músics que l’acompanyaven foren: Odette Talleria (veu), Jorge Cosmeta (saxo), Eladi Rodríguez (guitarres), Jordi Portaz (contrabaixos), Dani Forcada (percussió) i Laura Aymerich (acordió i guitarra).

1. Com s’ha trobat en aquest concert?

Bé, al veure que era un poliesportiu no ho hem vist massa clar, però després surts a cantar, la gent t’acull bé i sorgeix una química difícil d’explicar.

I això que veníem molt cansats ja que era la cinquena actuació d’aquest cap de setmana. Nosaltres ens ho hem passat molt bé i si el públic també, fantàstic!

2. Com va sorgir la idea de Poetes?

En realitat aquest projecte comença a l’església de Roda de Ter el dia que enterrem en Miquel Martí i Pol. Jo estava assegut escoltant a l’Anna Comellas que va tocar “El cant dels ocells”. I vaig pensar que, per mi, ara cantar en Martí i Pol seria un abús, una apropiació indeguda; i aleshores vaig dissimular tots aquells sentiments muntant un recital on en Miquel hi era contínuament present, amb d’altres poetes que ell també havia conegut.

Jo em pensava que aquest recital el faria només dos o tres mesos per desfogar-me perquè creia que era difícil i feixuc. Però la sorpresa ha estat que a la gent li agrada i jo m’ho passo tan bé... Hi explico les parts

Lluís Llach envoltat pels músics que l’acompanyen en la gira, just al final del concert “Poetes”. (Foto: M. Rodríguez)

més privilegiades de la meva vida, la coneixença amb Josep M. Espinàs, l’Andreu, Pere Quart... aquest contacte amb gent d’aquesta mena.

Ara ja tinc 56 anys i també m’agrada poder fer el relleu, de transmissor al públic jove, per explicar-los que moltes coses que avui tenen per normal són gràcies a una gent, i que alguns van haver de patir molt perquè això fos així.

3. Creus que la joventut d’avui coneix en Lluís Llach?

No és una dada que m’interessi massa. A Barcelona la gent que ve és molt jove i als pobles en vénen de tota edat. M’és indiferent, jo canto per a qui hi hagi. Avui la barreja era molt natural i molt familiar.

M’afalaga que vingui la gent jove però també trobo divertit jugar amb el doble sentit de les cançons amb la gent gran. I aquesta funció l’he fet sempre en aspectes socials, en identitat, en política... Tinc una formació molt àcrata, molt anarquista. Sóc un independent que no ho sóc. No crec en els estats. M’agrada arribar a la gent amb veueta tendra i provocar coses (o no!).

4. Creus que el doble joc de les cançons també enganxa els joves?

A mi m’alegra molt que els joves posin en qüestió la reestructuració social, política i cultural. El paper dels joves és qüestionar-se la societat en què vivim. I si jo puc vehicular aquest sentiment, per a mi això no seria una satisfacció, seria “la medalla”.

Vivim en un món ple d’estaques, ple d’injustícies. És una vergonya. És el

món de la mentida i de la ignorància.

A vegades els mitjans de comunicació són manipuladors i aleshores ve quan no entenem ben bé el que està passant. Ni el que passa a l’Iraq, ni a Atocha. Vivim sobre mentides. I aquí els únics que han de trobar noves fórmules són els joves.

5. Ara que la Generalitat ha canviat una mica. Com ho veus?

Jo veig l’ampolla mig plena. Vint-itres anys de dreta catalana en el poder era un problema d’higiene política. Crec que està molt bé aquesta esquerra plural en el poder perquè uns es condicionen als altres. És bo per als radicals i per als moderats.

Per als radicals perquè el país no segueix i per als moderats perquè cal radicalitat per canviar les coses perquè sinó... Estic ple d’esperança.

Amb alguns som amics, fa trenta anys anàvem al mateix barco. L’equip que governa té un alt grau d’intel·ligència política i cultural. I intentaran treballar molt i fer moltes coses. Després anirà baixant el nivell de l’ampolla i tornaré a cantar “No companys, no és això”.

6. T’ha agradat l’Arboç?

Quan era petit –i ja adolescent– jo passava per l’Arboç amb els meus pares. Estàvem vuit hores de Girona a Porrera. Espero que sigueu bona gent. Bona sort i que vagi bé.

Article i transcripció: Lali Sans Pérez Autors entrevista: Antoni Serres, Marco Rodríguez, Anna Montoto Entrevista emesa per Ràdio l’Arboç, 106.8FM

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

29

esports 9è bàsquet 3x3 al carrer El 3x3 d’enguany va comptar amb la participació de 12 equips de la categoria d’alevins i infantils, dels quals durant dues tardes de la Festa Major de l’Arboç van jugar a bàsquet al carrer Major.

El 3x3 sènior, per la falta d’equip sènior al Bàsquet L’Arboç, solament va poder comptar amb quatre equips de jugadors molt joves amb moltes ganes de jugar i amb un gran nivell de joc.

El dimarts es va jugar el concurs de triples sènior, que va guanyar el jove arbocenc Jordi Jané de 12 anys d’edat. El segon classificat va ser el Joan Inglada de 14 anys. Tots dos van deixar parats a tots els participants per la seva poca edat.

Un dels partits 3x3 jugats a la plaça de la Vila durant el dilluns de la Festa Major, 2004. (Foto: A. Molina)

Cronoescalada Festa Major 2004 De la pujada del cementiri fins a la plaça de la Badalota, es va disputar la típica i esperada cronoescalada ciclista, on els participants inverteixen poc més de dos minuts per fer el tram del recorregut.

El guanyador va ser l’arbocenc Na-

cho Álvarez que, amb un temps de 2 minuts i 7 segons, li va rebatre el títol al campió de l’any passat, el Jordi Albornà, dels Metal Bikers, que va acabar tercer a tres segons del campió.

El rècord absolut de la prova és a mans del corredor del Liberty Segu-

ros, Jordi Grau, amb un temps d’1 minut 56 segons. La cronoescalada sempre es fa el dimarts de la Festa Major per la tarda.

La “Chuspa” campiona

La “Chuspa” 2004. Bellvei, 15-08-2004. (Foto: L. Inglada)

30

A la segona va la vençuda. La “Chuspa” ja sap què és guanyar una cursa.

Us preguntareu: què és la “Chuspa”?

Doncs, és un xassís amb rodes i sense motor, comandat per una persona i empentat per dues o tres més, anomenat ORNI. Tot va començar quant dos nois, l’Enric Nogueira Montaña i el Ricard Ribas, van tenir la idea i les ganes de fer-se un ORNI. El seu veí (que és manyà) l’Emilio Ballesteros, els va ajudar i els va fer el xassís; el Papiol, els va donar retalls d’alumini i, trampejant per aquí i per allà i amb l’ajuda d’alguns dinerets, van aconseguir la “Chuspa”.

L’any passat van participar en la cursa d’ORNIs de Bellvei i van quedar els cinquens de la seva categoria; però aquest any, desprès d’un any d’experiència i després d’entrenar pels carrers de la vila, la “Chuspa” va tornar a competir en la cursa de Bellvei. Aquesta vegada va quedar cam-

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

piona absoluta de la seva categoria i l’equip va guanyar un premi de 50 euros, que ja han notificat que serà per invertir en l’ORNI. Els campions van ser l’Enric Nogueira Montanya, l’Isaac Morales Jorquera, el Joan Inglada Punzano i el quart, que no hi va poder participar, perquè estava de vacances, el Ricard Ribas. La “Chuspa”, té el seu rècord personal de velocitat en 55 quilòmetres hora. Una anècdota d’aquest valuós ORNI és que la Guardia Civil li té prohibit l’accés pels carrers del poble, per no pagar l’impost de circulació; igualment, més d’un dia, veureu un ORNI corrent pels carrers de la vila i fins i tot potser veureu a la benemèrita anant al darrere. Sort nois i a entrenar amb compte i, sobretot, amb precaució.

Laureà Inglada Solé

esports Futbol Base L’Arboç El passat dia 28 d’agost, a les instal·lacions municipals del camp de futbol de l’Arboç, es va fer l’acte de presentació dels 8 equips que competiran en 6 categories diferents

Futbol Base L’Arboç, inici temporada 2004, Camp Municipal d’Esports. (Foto: F. Mestre)

Fins un total de 116 nens, tot un rècord, si tenim en compte que aquest any, com a novetat, hi ha la recuperació de l’equip de juvenils, que des de feia molts anys no existia. Tot això, amb la plena implicació i dedicació del pares i col·laboradors.

En aquest acte de presentació hi van assistir diferents entitats del poble, Bastoners, Gegants i Nans, El Garot, Diables i els Minyons de l’Arboç, que van fer tots una petita actuació. Cal remarca la gran afluència de públic

que s’ho va passar d’allò més bé en aquest acte tan emotiu per als pares, jugadors i públic. Al finalitzar hi va haver un berenar per a tots els assistents, obsequiat per l’Ajuntament de l’Arboç.

En nom del C.F. L’Arboç, vull donar les gràcies a totes les entitats, als 65 col·laboradors que actualment tenim, als patrocinadors i a l’Ajuntament per la seva col·laboració. Un milió de gràcies per a tothom.

Les competicions començaran l’11

CATEGORIES Pre-benjamins ---------- 22 nens Benjamins ----------------18 nens Alevins -------------------- 20 nens Infantil --------------------- 20 nens Cadets ---------------------16 nens Juvenils ------------------ 20 nens d’octubre. Aficionats, us esperem a tots perquè vingueu a animar les futures estrelles.

Bàsquet L’Arboç Motivats per l’èxit de l’any passat, el proper mes d’octubre, comença novament l’escola de bàsquet a la qual podeu apuntar nens i nenes a partir de 5 anys. Per més informació podeu passar o trucar al polisportiu al telèfon 977670713.

Dins del club s’està preparant una nova junta, plena d’idees noves i ganes de treballar, sobre la qual ampliarem mes informació en el proper número de la revista.

Aquest any, el Bàsquet L’Arboç presenta 5 equips masculins i cap de femení. L’equip femení i el sènior han desaparegut per diferent motius. És una llàstima que l’equip sènior hagi desaparegut desprès d’uns anys de glòria: 2 anys consecutius d’ascensos fins aconseguir la segona categoria catalana, en aquell moment el millor

equip de tot el Baix Penedès, jugant una lliga per tota Barcelona i deixant parats a tota la gent de la capital. Per la manca de continuïtat dels jugadors locals, finalment només han quedat 3 jugadors: el Jordi Olivella ha fixat amb El Vendrell a tercera catalana, el Josep Núñez jugarà amb el Calafell a segona catalana i el David Fernández ha passat a l’equip de veterans del Bàsquet L’Arboç.

L’Arboç ha arribat a un acord amb el bàsquet El Vendrell, en el qual els hi cedim la categoria de tercera catalana. S’està treballant per fer un equip de sub-25, tot començant des de la base en la lliga provincial amb l’objectiu d’arrelar un equip sènior, que en un futur, pugui defendre els colors de l’Arboç per tot arreu. Les noies, un equip femení que feia goig

de veure, han deixat de practicar esport per altres activitats i, per tant, en aquest cas de moment no es veu continuïtat.

Els 5 equips que defendran els colors de l’Arboç són un equip de benjamins, un equip d’alevins, un equip d’infantils, un de sub-25 i l’equip de veterans.

Estem preparant una pàgina web, on tothom hi podrà consultar els resultats i les notícies dins del món del Bàsquet L’Arboç.

Laureà Inglada Solé

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

31

esports Teófilo Benito Padilla Un mite ...

Va néixer a Alcolea de Calatrava (Ciudad Real) el 22.07.1966. Va venir a viure a l’Arboç molt jovenet i va començar a córrer en categoria aleví, amb l’antic club d’atletisme de l’Arboç.

Al passar a cadet, va començar a entrenar amb José Luis Velasco, arbocenc i sots-campió per dues vegades d’Espanya en llançament de martell. Més tard, va fitxar pel Club Natació Reus Ploms, on va fer el seu primer rècord d’Espanya en la prova de 1.000 metres. Això li va valer per aconseguir una beca a la residència Blume de Barcelona, on va passar a entrenar amb Gregorio Rojo, entrenador en aquella època de José Manuel Abascal. A l’any 1987 va fitxar per l’equip Kelme d’Espanya. L’any 1989 va deixar la residència Blume de Barcelona i a Gregorio Rojo i va anar a viure a Calafell, on va tornar a entrenar amb José Luis Velasco.

L’any 1992 va marxar a la residència Blume de Madrid, a entrenar amb Manuel Pascua, quan va ser convocat pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Quinze dies abans d’anar als jocs, va patir el cop més fort de la seva vida esportiva: va patir una ruptura de fibres al bessó dret i es va quedar sense poder participar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. A partir d’aquí, les lesions el van anant acompanyant en la resta de la seva vida esportiva. L’any 1994 va fitxar amb El Vendrell on va córrer durant uns dos anys i al 1996 va deixar la seva vida d’atleta professional.

Veient aquest palmarès, el que ningú entén i tothom es pregunta es que li va passar realment al Teófilo, un noi que brillava amb llum pròpia, que prometia. Allò impensable i de la nit al dia es va anant fonent com una espelma. El dia 16 d’agost de 2004, a l’edat de 38 anys, una mala passada

32

Teófilo Benito amb el dorsal número 3 de l’ equip Kelme al Míting El Vendrell, 1991. (Foto: J. Velasco)

pel seu cap li va fer perdre la vida a la capital d’Espanya, Madrid.

El Teo, com era conegut per els seus amics, es considerava un arbocenc de cap a peus i era un enamorat de l’Arboç.

de la seva vida com a persona, sempre que parlem d’atletisme el veurem a dalt de tot com un campió, que es va quedar a les portes de ser un dels millors atletes del món. Que tinguis un bon cel.

Des d’aquest apartat d’esports, solament ens queda dir-li, al Teo, que la gent que l’hem conegut, o sabem

Jesús Velasco i Laureà Inglada

PALMARÈS DE TEÓFILO BENITO Campió d’Espanya en cadet 1.000 m (1981) Campió d’Espanya juvenil 1.500 m (1982) Campió d’Espanya juvenil 1.500 m (1983) Campió d’Espanya juvenil 800 m (1983) Campió d’Espanya júnior 1.500 m (1984) Campió d’Espanya júnior 1.500 m (1985) Millor marca mundial júnior a la prova de 1.500 m (1985) Millor marca europea sub-20 a la prova de 1.500 m (1986) Semifinalista, campionats del món, Roma, en la prova de 1.500 m (1987) Medalla de bronze, jocs del mediterrani de Latakia, Síria, 1.500 m (1987) 5è classificat al campionat d’Europa de Glasgow 1.500 m (1990) 13è classificat al campionat del món de Tokio 1.500 m (1991) Sotscampió d’Espanya de 1.500 m (1990–1991–1992) Convocat als Jocs Olímpics de Barcelona 1992

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

agenda OCTUBRE

DL DM DM DJ DV DS DM

4 5 6 7

11 12 13 14

18 19 20 21

25 26 27 28

1 8 15 22 29

2 9 16 23 30

DESEMBRE

NOVEMBRE 3 10 17 24 31

DL DM DM DJ DV DS DM

1 8 15 22 29

6 7

13 14

20 21

27 28

ACTIVITATS PARROQUIALS

Comença la catequesi de nens de Primera Comunió Dia 7. Comença la catequesi de postcomunió Dia 8. Comença la catequesi de Confirmació Dia 13. Comencen les activitats del Moviment Cristià de pobles i comarques Dia 20. Comença la Catequesi d’adults Dia 27. Comencen les xerrades per als pares dels nens de la catequesi Dia 6.

2 3 9 10 16 17 23 24 30

4 11 18 25

5 12 19 26

6 13 20 27

7 14 21 28

Protegir

Trastorn

Cop de calor

2 9 16 23 30

3 10 17 24 31

4 11 18 25

5 12 19 26

ACTIVITATS PARROQUIALS

Festa de Tots Sants: Pregària al Cementiri pels fidels difunts a les 5 de la tarda Dia 2. Dia dels fidels difunts: Missa pels difunts, a les 12 Dia 18. Reunió Arxiprestal de Càritas

Celebració del Nadal amb els nens de la Catequesi Dia 23. Celebració Comunitària de la Penitència Dia 24. Missa de Nadal a Mitjanit

Dia 1.

Dia 22.

salut Per Pep Jané Rodríguez

Avisar

Símptomes

Socórrer

Actuació

- Contractures doloroses, especial ment a les cames i l’abdomen.

- Fer reposar la víctima a l’ombra, fora del focus de calor.

- Donar-li aigua fresca abundant.

- Fer-li un massatge lleuger i estiraments, si la rampa és en una extremitat.

- Temperatura corporal elevada.

- Pell calenta, humida i vermella.

- Secreció abundant de suor.

- Mal de cap.

- Nàusees.

- Visió borrosa.

- Cansament, esgotament.

- Traslladar la víctima a un lloc fresc i a l’ombra.

- Col·locar-li compreses mullades, especialment al coll, el tòrax, les aixelles i els engonals.

- Donar-li aigua fresca abundant.

- Consultar un centre sanitari.

- Pell calenta, seca i vermella.

- Alteracions de la consciència.

- Pols ràpid i feble.

- Respiració ràpida i superficial.

- Convulsions.

- Traslladar la víctima a un lloc fresc i a l’ombra.

- Col·locar-li compreses mullades, especialment al coll, el tòrax, les aixelles i els engonals.

- Si està conscient, donar-li aigua fresca abundant.

- Si es convulsiona, deixar-la lliure.

Rampes

Insolació

1 8 15 22 29

ACTIVITATS PARROQUIALS

Transtorns per calor

DL DM DM DJ DV DS DM

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

33

poble MOVIMENT PARROQUIAL 15-07-2004 al 15-09-2004 (segons Registre Parroquial) Baptismes

Efemèrides Fa 25 anys (1979)

David Ruiz Morillas........................................................................17.07.2004 Alex Raventós Vila.........................................................................01.08.2004 Lluis Zanfirescu Pâtcas.................................................................28.08.2004 Raúl Luna Luján............................................................................29.08.2004 Jesús Domínguez Tuset................................................................12.09.2004 Izán Arroyo Hervás.......................................................................12.09..2004

Matrimonis

Pedro Ruiz Arroyo de Baro i Susana Lorenzo González . ............11.09.2004

Defuncions

Nom i cognoms Josefa Esquinas Torrente Teòfilo Benito Padilla

data defunció 13.07.2004 16.08.2004

data enterrament 14.07.2004 19.08.2004

edat 38 anys

MOVIMENT DEMOGRÀFIC 15-07-2004 al 15-09-2004 (segons Registre Civil i altres fonts)

Naixements: 11

Matrimonis: 8

Defuncions: 1

Noces d’Or (02.09.1954 / 2004)

Rossend Condis Martí i Josefina Ferrer Romagosa

Naixements Guillem Gàndara Laza Àlex Luis Lancirescu Anna López López Jordi Català Sans

Julen Arija Arroyo Javier Barragán Benítez Eduard Fernández Sadurní Cristian Garrido Quijada

Faig 4 anys!!!

Berta

Felicitats pel teu aniversari!

De part dels teus pares i avis.

34

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

25 d’octubre Resultats del plebiscit per l’aprovació de l’Estatut. Participació: 71,25%. Abstenció: 28,75%. Sí: 70,51%. No: 19,12%. Blanc: 5,64%.

Nuls: 4,71% Els gegants Per dificultats sorgides a darrera hora, els qui van fer ballar els gegants enguany a la passada Festa Major van ésser uns nois de Vilafranca del Penedès. Segons comentaris, les evolucions dansaires de la geganta van estar mancades de l’agilitat i destresa a què des de feia anys ens tenia acostumats

Fa 50 anys (1954) Setembre La XXXIV Volta Ciclista a Catalunya El dissabte 11, passa per l’Arboç la Volta Ciclista figurant en davantera l’equip italià “Arboç”.

L’endemà diumenge, procedents de Sitges arribaren per la carretera de Vilanova a les 11:38 sent ovacionats per l’afició local i comarcal que es concentrà en l’encreuament de la Carretera Reial. El Comitè Ciclista Local format pels Srs. Joan Romagosa, Joan Audí, Julià Suau i “Cicles Esteve” i altres aficionats oferiren una prima de 400 pessetes que fou guanyada pel corredor vilanoví Iturat. El Sr. Agustí Suriol Escofet filmà la cursa amb motocàmara. Entre el gran nombre de forans que vingueren a l’Arboç a presenciar el pas dels corredors no hi falta el gran entusiasta del pedal Joan Fuster que fou saludat per la caravana d’acompanyament.

Desastrosa pedregada A les 08:46 del dia 14 caigué sobre la comarca una violenta pedregada que arrasà el fruit de vinyes, hortes i oliveres. Afectà a les immediacions de Saifores, Papiolet i Banyeres del Penedès. Dintre el municipi arbocenc afectà a Terracuques, Papiol, Estàpies i part de Can Gallart. L’endemà mateix s’obrí pel servei dels socis del Celler Cooperatiu per a procedir a la immediata elaboració de les veremes afectades. El grau alcohòlic d’aquesta collita prematura ha oscil·lat entre els 8 i 10’5 graus.

Seleccionat per Paco Nogueria García pacong_trenaipeu@wanadoo.es Fonts: Fe i Vida i El quart

bar a bar Bar La Teula. (Ah, sí, aquell bar!)

Doncs aquí, assegut davant la pantalla i amb quatre vagues idees sobre el que he d’escriure... Saps què?

Vaig a fer una canyeta a La Teula, a veure què se m’acut!... Apa, fins ara. ...........................

Bé, veig que havia escrit una però, ja se sap, en qüestió de canyes o quintos, una pot voler dir quatre, i qui diu quatre pot referir-se a una dotzena... Però no deixeu de llegir-me, que no crec que avui digui més ximpleries de les que ja he dit en aquesta secció. La Teula és un d’aquells bars “invisibles”, el bar on aniria, per exemple, en Bin Laden. Tothom sap més o menys que existeix però, fora dels seus quatre clients habituals, sembla que ningú no hi compti. Fins i tot algun lector despistat es pot pensar que es tracta d’un altre bar imaginari que m’he tret de la màniga. Però existeix, us ho asseguro. Encastat al marge esquerre (mirant cap a la Rambla) del carrer de l’Hospital i a tocar de la mateixa Rambla, el bar manté una coexistència tranquil·la i harmoniosa amb el seu entorn, és a dir, amb la paret del davant i els dos immobles deshabitats que el flanquegen.

-Una canya, sisplau.

A l’interior, m’ha fet la impressió que tot hi és just. Sí, sí, TOT: les tapes -selecció Dani de conserves, alguna gamba bullida, un parell de pots de kilombos i de banderillas i em sembla recordar que algun extra de tant en tant com ara xampinyons o ves a saber què-, el nombre de clients, el volum del televisor, la netedat, la premsa -el Diari de Tarragona i algun pamflet esportiu, suposo-, la birra –

Kronenbour-i-una-lletra-més (no cal fer propaganda), la de barril; Estrell-iuna-lletra-més, la d’ampolla-, i ara no se m’acut res més. De fet, però, m’hi sento còmode.

-Una canya, sisplau. Tinc la sensació que jo també sóc invisible.

M’embriago... (Ep, que estic provant de fer una figura retòrica. No us confonguessiu, eh? I si us confoneu tant me fot, potser tampoc no l’erreu gaire...). M’embriago, deia, de l’esperit...

(Ja hi tornem a ser! Bé, vaja, penseu el que vulgueu!!). M’EMBRIAGO DE L’ESPERIT DEL BAR més proper, el del pum pum i ‘nar fent i, com si fós un terrícola acabat d’entrar a dins d’un bar de marcians en un episodi de La dimensió desconeguda, observo amb curiositat l’univers que m’envolta. No sento la necessitat d’integrar-m’hi, però ningú no prova tampoc d’abduir-me.

-Una altra canya, sisplau. Hi ha una cosa, però, ara que m’hi fixo, que se surt de la normalitat. Força fotografies i algun element més de temàtica castellera donen cert caràcter al local i em recorden que el seu propietari, en Ramon Sans, ha estat una gran figura en el món casteller arbocenc.

-Una canyeta, plis. El bar és grandet...El lavabo, sisplau?... Ah, sí, al fons a l’esquerra (És que tu també, nen...On havia de ser, si no?) ...i disposa de dos nivells. Al segon nivell recordo que hi havia billars i futbolins. Suposarem que encara hi són -Perdó, jo no hi tenia una canya, aquí?... Que ja me l’he acabat?... Bé, bé, em poses l’última, plis plau? Mira que curiós, aquí tenen el Loto Ràpid, aquella loteria en directe per un cir-

Vista exterior del Bar La Teula. (Foto: J. Ventura)

cuït particular de TV! Com deu funcionar, això? Vinga, va, ho provarem.

-Em poses la definitiva? I punxa’m algo, encara que sigui un ull, home, que ja no puc més amb tant de cacauet! Collon- i-una-lletra-més (no fós cas que em censuressin l’articlet), això del Loto Poll- i-alguna-lletra-més és una presa de pèl!

-Posa’m l’última, ara sí. I cobra’m, que si no faré tard! Aquest bar m’agrada, no sé per què no hi vinc més. -Què et dec?... Hòsti- i a. ll. m., Galindo, què hi fots, aquí?... Que què hi foto jo? Nada, nada, ya lo leerás... ¿Una ronda? Es que... yo... Vale, vale, pero la próxima la pago yo, que anirem al Sant Jordi! A veure si remato el següent “articulillo” sense haver de fer el pena, home!

Salvador Montserrat Espiña

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

35

pel forat del pany Falta personal Ring, ring, ring. Truquen a la porta.

Ja vaig, qui hi ha? ... Hombre amigo, què fas tu per aquí?

Passa home, passa. Benvingut amic capo.

Senyor i amic, vostè dirà, aquí un amic per tot el que faci falta i demani, vostè dirà. A què es deu aquesta apreciada visita?

Capo: Mira, amic meu, no li donaré més tombs a la perdiu i aniré directament al gra i sense cap compromís, de la teva part. Et demanaré un molt gran favor. Arriba la Festa Major de L’Arboç i em fa falta personal. Encara no hi ha prou agents municipals al poble de l’Arboç, per cobrir l’entrada del nostre Ajuntament i havia pensat que tu em podries ajudar i estar al meu costat de vigilant de portes, juntament amb alguna persona de la teva confiança, i també poder defendre la llei i l’ordre del nostre estimat Ajuntament. Solament serien unes horetes i jo t’ho agrairia molt amic.

Jo: Les teves paraules són un plaer i una ordre per a mi. Un company meu i jo ens vestirem de gala i defendrem, juntament amb tu, la porta del nostre Ajuntament.

Laureà Inglada Solé L’agent municipal X. (Foto: L. Inglada)

amunt i avall AMUNT:

qualsevol tipus de carretó i sense anar a més, que no es pugui caminar pel carrer, ni amb un nen petit agafat de la mà.

AVALL:

C/ Dr. J. Vives Mañé. (Foto: L. Inglada)

La Penya Madrilista de L’Arboç, que des la seva inauguració, el Madrid no aixeca cap: la final de la copa del Rei a l’estadi olímpic de Barcelona entre el Real Madrid i el Saragossa –aquest últim es va emportar la copa–; fet que fa que tots els culés siguem cada dia més feliços i tinguem doble alegria: veure guanyar al Barça i veure perdre als galàctics, satèl·lits del Madrid. Visca la penya Madrilista de l’Arboç, que per molts anys, continueu així; no canvieu. Felicitats!

Que per anar amb un cotxet de canalla o amb una cadira de rodes o amb

36

És una vergonya, és patètic, no té nom, ni excusa. Que per fer qualsevol

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

cosa et demanin mil permisos i mil reglaments, per fer les coses segures i pensant en el futur. Així, doncs, quan es fan obres al poble, és el moment d’anar millorant els carrers de la vila, no? Com és que al carrer Dr. J. Vives i Mañé, on es fa una construcció nova d’un 60% d’una illa en un carrer on de vorera a vorera fa 3 metres i mig d’amplada, s’ha fet una vorera nova de trinca que de paret a final de la vorada només fa 48 miserables centímetres? És vergonyós i patètic. Potser és que d’aquí a trenta anys, el voldran fer per als vianants.

Les coses ben fetes no tenen voreres!

Laureà Inglada Solé

passatemps

mots encreuats

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1

Verticals: 1. General francès que vestim, cuidem i traiem a ballar de tant en tant. Espavilat. 2. Ens permet pujar del prat als núvols en un tres i no res. Sense número. La del mig. La mala pècora no hi és tota. 3. Tipus de teixit que si té corbes no s’arruga. Abans de Crist.

Missatge, no de mòbil. Fer-ho sense vocals no és el mateix. 4. Capacitat d’imitació. Carretera anglesa. 5. Agafa fogots. Amb una tens una torrada i amb dues un entrepà. 6. Bassal petitet. Fixades amb claus. 7. Quan en fem llesques comencem des de sota. Les que ens donen aigua quan tenim set. 8. Abans de començar a desvariar eren un sindicat. Cobreix la llesca i es taca. La primera. Treballadors pel poble oprimit. 9. Quatre que han quedat segones. Fletxa. Les corbes de les quals tant hem parlat. 10. Gran ruta. Ruta. Si el sents és que retorna. Que comparteix coses. Amb una A faríem llesques, amb una P dretes. 11. La penitència sense cap no ens arriba a fer fàstic. Preposició de lloc alemanya que amb una corxera faria un centre educatiu de secundària. La primera. Si no estigués escuat faria pudor.

12. No l’acabeu. Plata. Fan poemes. 13. Dues corxeres. Apuntar-se, escriure dintre literalment. 14. Reduir la temperatura corporal involuntàriament. Atreviment. Vinga, ocell!

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Per Maria Jané Mitjans

Horitzontals: 1. Diuen que un que hi va viure va ensopegar amb el Chabran. 2. El Llongueres no permetrà que t’hi acostis si t’ha pentinat.

Diu que ha perdut el cap. 3. Bèstia. Unió europea. Germana gran. 4. Si precedeix el Déu del Sol es un bastó i si el segueix una tapa. Tercera i singular. Aixecar-se. 5. Marca de llet. Monstre de color rosa protagonista d’uns quants capítols de la primera sèrie Manga que hem vist al 33. Punt ben buscat. 6. La primera. De circ. Paraula d’au. 7. No sap però sí que contesta. Inicis de comunicacions. 8. Tres bilabials. Hi ha una J que ho és. 9. La comarca més tropical. La vocal del que bada. Les vocals ens han deixat a l’estacada. 10. La meva musical. El dia D té dues paraules. Si tingués corbes donaria color als ulls. 11. L’última i el primer. Oració de fe. Trastorn de la parla causat per una alteració en el sistema nerviós central. 12. Obre i tanca les arques des de l’est. La del mig. Davant del port ens ajuda a mantenir-nos. 13. Tira la canya a l’inrevés. Fruita sucosa. 14. Unitat de mesura anglosaxona. Valorem els pesos.

meteorologia El temps a l’Arboç (juliol - setembre )

Juliol 2004

Per Andreu Suriol Ribé

Dia Màximes Temperatures

Ratxa màxima Dia de més pluja

Pluja

Total del mes Acumulada de l’any

Dia

30,5 ºC

12

13,5 ºC

12

27 ºC

Mitja de les mínimes Vent

Dades

25

Mitja de les màximes Mínimes

Agost 2004

Setembre 2004

Dades

Dia

33,5 ºC

30,4 ºC

26

11,4 ºC

28,6 ºC 21

18,2 ºC

15,6 ºC

Dades

4

26 ºC

19,9 ºC

17,5 ºC

9

12,1 m/s

2

11,5 m/s

6

11,1 m/s

11

21 l/m

4

16 l/m

2

31 l/m2

2

2

26 l/m2

32 l/m2

67 l/m2

353 l/m2

385 l/m2

452 l/m2

Les unitats de mesura emprades són els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: h t t p / / :eltemps.webcindario.com , on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

37

serveis Servei de trens de l’Arboç: a Sant Vicenç i a Manresa De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Sant Vicenç 06:29 07:51 08:48 09:43 10:44 12:13 13:14 14:13 15:14 16:14 17:14 18:13 19:14 20:14 20:28 20:44 20:57 21:23 21:53 22:51 23:39 L’Arboç - Manresa 05:38 06:08 06:19 06:36 06:48 07:18 07:39 08:37 09:39 10:37 12:09 13:06 14:10 15:09 16:09 17:06 18:08 19:01 20:19 20:54 21:53

Telèfons d’interès

Ajuntament.......................................................... 977 670 083 Ambulàncies........................................................ 904 110 110 Bombers.............................................................. 977 667 185 CAP..................................................................... 977 671 588 CAP Urgències.................................................... 977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J......................................... 977 670 621 Consell Comarcal................................................ 977 157 171 Correus................................................................ 977 671 405 Enllumenat Públic................................................ 900 724 365 Emergències (de tot tipus)................................................. 112 Estació RENFE ................................................. 977 259 206 Farmàcia ..................................... 977 670 009 / 977 670 487

Dissabtes i festius

Funerària............................................................. 977 671 378

L’Arboç - Sant Vicenç

Gent Gran, digui’m.............................................. 900 555 012

07:53 08:30 09:29 10:30 11:29 12:30 13:29 14:30 15:29 16:30 17:30 18:30 19:30 20:33 21:30 23:18 00:21

Guàrdia Civil (les 24h)......................................... 977 678 800 Jutjat de pau........................................................ 977 670 443 Mossos d’esquadra............................................. 977 663 333 Parròquia............................................................. 977 670 407 Policia Local l’Arboç............................................ 900 666 222

L’Arboç - Manresa

Taxi.............................................. 606 70 64 35 / 977 670 889

06:43 07:43 08:36 09:38 10:36 11:38 12:36 13:38 14:36

Urgències (ambulàncies)..................................... 977 252 525

15:38 16:36 17:36 18:36 19:38 20:36 21:36

Veterinària ......................................................... 977 671 233

7:45 11:35

Diumenges i festius no hi ha servei des de l’Arboç El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit

38

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

S U A R

8:50 12:30

N T I A T G I

L’Arboç - Tarragona L’Arboç - Vilafranca

O S A D I A

Dissabtes feiners

A U

*solament dies lectius escolars

I N S C R I U R E

12:20 14:35 16:20* 19:35

P O E T I S S E S

L’Arboç - Vilafranca

G A R S T R I G E C I O N S A F A I P P E

6:35 7:15 9:50 16:50

19:55*

A G E P T E U E E U N S T A A G E A T A T P O S

L’Arboç - Tarragona

A B E U R A D O R E S

De dilluns a divendres feiners

solució passatemps

C A L M A T H E L I C O A N I M A L B A E L L R A T O A C I R C N S S A L N M M A S E L V M I L A U C R E D R E R O S E R O D A C S I A R D A

Servei de “La Popular” entre Vilafranca - Tarragona Tarragona - Vilafranca Horaris d’aturada a l’Arboç

fem memòria Equip de futbol de Calderería Arbosense, 1964

Foto: Julià Suau

01.- Bruno BORRÁS LLOP

07.- Paco HORMIGOS

02.- Alfonso BAENA

08.- Luis LARA

03.- Juan SÁNCHEZ

09.- Joan SOLÉ

04.- Antonio RUIZ-PEINADO

10.- Pablo HORMIGOS

05.- Miguel HERNÁNDEZ

11.- Luis SÁEZ

06.- Manuel MOTOS ROMERO

12.- Ramon TURRIÓN

SETEMBRE - OCTUBRE / 2004

39