Trena i Peu. 10

Any 2

Núm. 10

JULIOL - AGOST 2004

3 euros

La Giralda a les portes dels 100 anys

Manolita Joaquín: una zamorana incansable (pàg. 12)

Revista informativa bimestral de l’Arboç (Baix Penedès)

( p à g. 1 8 , d e b a t i e d i t o r i a l )

Àngel Tudó, apicultor per tradició familiar (pàg. 17)

Mari Cruz Mairal adéusiau al magisteri (pàg. 24)

1965: Els Diables a la Festa Major (pàg 21)

Programa Festa Major 2004 (pàg. 32)

EDITORIAL CONSELL DE REDACCIÓ Fèlix Armengol Catasús Susanna Blasón Bayo Ricard Cabré Roigé Paco Nogueira García Ruth Serres Mairal Jaume Ventura Jané Anna Vilanova Miravent CORRECCIÓ Eva Bassa Arnan Imma Montserrat Espiña CONTACTE PUBLICITAT Anna Maria Arbiol Vidal DISSENY MAQUETA Susana Lucio Pardo COL·LABORADORS Ajuntament de l’Arboç Laureà Inglada Solé Maria Jané Mitjans Pep Jané Rodríguez Xavier Maimó Antón Rosa Maria Montaña Jordà Salvador Montserrat Espiña Josefina Pros Figueras Marco Rodríguez Lali Sans Pérez Andreu Suriol Ribé Josep Vilanova Campos Fotos portada: A. Vilanova i P. Nogueira - Trena i Peu és una revista independent i plural que no ha de compartir necessàriament les opinions de les cartes al director, dels articles, etc. atribuïdes únicament a les persones o entitats signants.

- L’opinió de Trena i Peu s’expressa a través dels seus editorials.

- Els articles s’han de fer arribar a les bústies de la Papereria Montserrat i del Garatge Arbiol, o bé per e-mail a l’adreça acthivat@wanadoo.es - Aquests hauran d’anar signats i hi figuraran l’adreça i el telèfon. No s’acceptaran pseudònims.

- Els textos s’hauran de presentar a màquina o a ordinador, a dos espais. És d’agrair la presentació en tipus de lletra Arial 12.

- Per problemes d’espai, només s’acceptaran articles amb un tamany màxim de 300 paraules.

- Els articles podran anar acompanyats per fotografies.

Publicació bimestral de l’ARBOÇ ACTHIVA’T (Associació Cultural per a les Tradicions i la Història de la Vila de l’Arboç).

http://www.acthivat.org - D.L.:B-8.698-2003

Tenim davant nostre una nova edició de la Festa Major, que aquest

any aportarà com a novetats més destacades per una part, la presentació de dos nous capgrossos, que dintre del pla de renovació dels vells nans fets en sèrie –i que l’any passat van fer 60 anys–, representaran a persones d’aquí i relacionades amb el folklore arbocenc.

Un altre, serà l’escenificació, per primera vegada per part de l’Elenc Artístic Arbosenc del Ball de Sant Julià. I finalment, la inauguració de les tres noves imatges de la façana de l’església parroquial que milloraran notablement la fesomia d’aquest edifici tant representatiu de la nostra vila.

I

com que hi ha una certa curiositat per part dels vilatans per saber què és el que està passant amb un altre dels edificis més emblemàtics de l’Arboç, com és el de la Giralda, a la qual recentment s’han reforçat els fonaments, a les pàgines del reportatge trobareu la conversa que hem mantingut amb l’actual propietari, Manuel Camino Martínez, que ens ha posat al corrent sobre l’estat actual de l’edifici i dels projectes que té pensat desenvolupar-hi de cara al futur més immediat.

Per part de l’Arboç Acthiva’t, amb l’objectiu de donar una mica més

de vistositat i un caire autòcton a la nostra Festa Major, aprofitem l’ocasió per repartir juntament amb la revista –amb un petit suplement sobre el preu habitual de venda– la bandera de l’Arboç feta en roba.

Creiem que aquesta data és la més idònia per començar a acostumar-nos a penjar als balcons i finestres de la nostra població aquest símbol identitatari. Volem acabar aquestes línies desitjant a tothom una molt bona Festa Major!

SUMARI 4 L’Arboç Acthiva’t 6 Ajuntament Informa

2 1 Història 23 Salut

7 Breus d’Actualitat

Efemèrides

10 Plens municipals

Poble

12 Arbocencs d’adopció

24 Perfils

14 1 5 1 6 1 7

Opinió

27 Música

La veu del lector

28 Esports

Parròquia

30 Les nostres plantes

L’Entrevista

31 Meteorologia

Seguiment del CIM

32 Programa Festa Major 2004

1 8 El Reportatge 2 0 Debat

34 Serveis 35 Fem memòria

JULIOL - AGOST / 2004

3

l’arboç acthiva’t II Premis Literaris Vila de l’Arboç 1r Classificat categoria adult: Àlex Quintana i Tomàs, 32 anys, Badalona.

Catroni Per fi, les vacances. No ha sigut un bon dia per ser el darrer del cole, però que carai, ha sigut el darrer i això és el que compta. Per començar m’he llevat tard i el pare s’ha empipat perquè també feia tard ell a la feina. Bé, de fet ha sigut ell qui s’ha llevat tard i no ens ha llevat a l’hora, a ma germana i a mi. Ha encès el llum de l’habitació i ens ha sacsejat el llit fins que hem saltat, ens hem rentat com els gats i fent-nos nosa al lavabo, hem esmorzat sense posar-hi sucre al cola-cao i hem sortit de casa esverats, mentre el pare ens empenyia i ens deia allò que sempre diu quan està emprenyat de debò, “Us futré un ventallot que semblarà catroni”. No ens ha posat mai la mà a sobre, només de vegades la sabatilla, al cul i no massa fort, per exemple quan fem emprenyar la mare a la sala d’espera del metge dels peus, el que ens posa plantilles i no ens deixa anar amb bambes; o quan vaig aprendre aquella paraula curta i tan lletja, la que comença per “p” i acaba amb “a”, i no parava de dir-li a ma germana que era un filla d’allò tan lleig. No perquè ho pensés de debò, de debò, només perquè era una paraula nova i em feia molta gràcia com s’empipava la nena sense saber què li estava dient. La vegada que més s’ha emprenyat el pare va ser quan vaig posar sal al cola-cao de ma germana i li vaig fer creure que era sucre. No perquè volia fer-li vomitar la truita de carxofes del sopar, de debò, és perquè ho vaig veure a una diapositiva de la classe de francès: “Pol li pos du sel a sa soeg” o alguna cosa semblant, no ho sé ben bé, m’ha quedat francès per a setembre. A la diapositiva del tal Pol només posava cara de fàstic i al tal Pol aquest, només el renyaven. El pare es va empipar molt aquell dia i, a part d’això, després va haver de netejar allò tan fastigós que semblava mentida que hagués sortit d’una panxa tan petita. “Et futré un ventallot que semblarà catroni” i, dit i fet, va treure’s la sabatilla i em va fotre no un ni dos, em va engegar quatre cops al cul, però no gaire fort. Em sembla que va ser per demostrar-li a la mare i a la germaneta i a mi també, que li semblava malament el que havia fet. Però aquest matí no ha passat res de l’altre món, em sembla que lo del ventallot ho ha dit per fer-nos anar més de pressa. Ell sap, em sembla, que quan ho diu nosaltres mateixos ens donem de patades al cul, perquè ma germana i jo, encara que no sabem què és allò de “catroni”, és la cosa més dolenta del món, em sembla.

Hem arribat tard a l’escola i el pare ha deixat el cotxe en fila doblada o així, per acompanyar-

4

Àlex Quintana rebent el premi de mans del president de l’Arboç Acthiva’t. (Foto: A. Vilanova)

nos a la porta, i el conserge ha trigat a obrir i ha posat mala cara i quan pujàvem les escales s’ha quedat mirant el pare, que ha sortit corrent i cridant i quan ha tancat la porta ens ha dit que ens esperava una de bona quan tornéssim a casa perquè al pare, per culpa nostra, un “urbano le ha metido un puro que te cagas, vaya multa le va a meter” i es veu que això no és bo. No ho és perquè quan he entrat a classe i la senyoreta m’ha preguntat d’on venia, li he dit que s’havia fet tard perquè al meu pare “un urbanu li ha metido un puro que t’hi cagas” i m’ha dit que em passés la classe escrivint “no utilizaré lenguaje soez cuando me dirija a la maestra”, a veure quantes era capaç de fer. Només he escrit trenta quatre, perquè el meu company de taula, el Ventura, em distreia tota l’estona dient-me “Te vas a caga, Méndez” i ens miràvem de reüll i ens entrava el riure i quan ens han separat, com tantes vegades, em girava cap a ell i rèiem encara més.

I després m’he quedat una mica trist al pensar en el meu pare, perquè ell també havia fet tard a la feina i me l’imaginava a l’oficina de la fàbrica escrivint cent vegades “No llegaré tarde al trabajo”, cent més “No aparcaré el coche en fila doblada” per pagar la multa i, a sobre, per a ell no és el darrer dia de feina. A més a més, quan arribéssim a casa ma germana i jo pagaríem també la multa i potser esbrinaríem d’una vegada que carai era allò de “catroni”.

Per acabar-ho d’arrodonir, la senyoreta s’ha empipat al veure que no havia fet ni cinquanta ratlles del càstig i m’ha dit que parlaria amb el meu tutor perquè em quedés sense “subir a la azotea”. Aquesta paraula em fa respecte. Ara ja sé que es “la azotea” però quan era petit com la meva germana i encara no parlava bé aquell estrany idioma, que tothom parlava fora de casa, em sonava com a un lloc on “se azota” i “se azota” sí que ho entenia. Ara ja sé que és el terrat i és l’estona de pati, però encara me’n recordo d’aquell dia que vaig

JULIOL - AGOST / 2004

esta espantat fins que vàrem pujar i vaig veure que no només ningú m’atonyinaria sinó que podria jugar a futbol. Aquell dia també vaig conèixer el Ventura i a l’any següent ens ho vam fer venir bé per seure junts a classe.

Per sort no m’he quedat sense pati. A la senyoreta la “Retiran a la vieja facha el año que viene” com he sentit a l’oficina del director que li deia el director a una altra senyoreta. Quan el director s’ha adonat que l’havia sentit m’ha aixecat el càstig i m’ha donat un xupa xup amb la condició que no ho digués a ningú i ell mateix m’ha explicat què era “vieja facha” perquè no hagués de preguntar-ho a ningú i ningú havia de saber que el director ho ha dit perquè “Hay mucho facha suelto por aquí todavía” i encara que no vaig entendre ben bé el significat de la paraula, ara ja la puc posar a la redacció perquè s’ha acabat el curs i la senyoreta no vindrà l’any que ve.

Després del pati hem fet classe amb el tutor, però de veritat no, hem fet com un debat de tutoria o així. Ens ha donat un tema per parlar i cadascú deia la seva. Ens ha fet explicar com passaríem les vacances i resulta que les millors vacances les passaré jo mateix.

Els altres de la classe es queden a la ciutat o van “al pueblo de mi abuela que no hay nada y es aburrido y hace calor y no hay ni piscina ni nada”. Jo també he explicat que vaig al poble de la meva àvia, però que no m’importa que no hagi piscina ni res, perquè a la masia que vigila el meu avi hi ha una bassa d’aigua per regar els fruiters i ens hi banyem quan l’amo no hi és. I també perquè la meva mare va marxar al poble feia uns mesos i tenia ganes de veure-la i m’era igual encara que no m’hi pogués banyar. I, a més, el meu pare es quedaria sol a casa, i com ell deia, podria dir-se Rodríguez una temporada i això, em sembla, era bo, encara que també deia que tenia ganes de veure a la mare i que s’havien de dir moltes coses i que ja s’havien donat massa temps encara que jo no sabia que el temps es pogués donar o prendre i tampoc em semblava que s’havien de dir res perquè a casa tampoc s’ho deien i no entenia que al poble de la meva àvia sí. Llavors el profe s’ha posat vermell i ha volgut canviar de tema , però la Viqui Martorell ha dit que els seus pares també van fer el mateix i cadascú viu en una casa diferent i només veu el seu pare els caps de setmana i li compra moltes joguines i la porta al cine, però jo li he dit que els meus pares només necessitaven tranquil·litat un temps i com el meu pare havia dit que ja se l’havien donat tornaríem tots junts a casa després de l’estiu i llavors el profe s’ha posat més vermell encara i ha tret el diari i ens

l’arboç acthiva’t ha preguntat si ens agradava que el mundial de futbol es fes al nostre país. Llavors tota la classe s’ha posat a parlar del Barça i jo no sabia que dir tot i que sóc del Barça i en sé més del Barça que de mates o de francès que m’han quedat per setembre. M’he posat trist pensant que potser la meva mare no tornaria amb nosaltres al setembre i que no volia que el meu pare es digués Rodríguez, sinó Méndez, com sempre s’havia dit i la meva germana i jo també. Llavors el profe ha vingut a la meva taula sense fer cas de l’aldarull que feien els de la classe i m’ha dit que fes aquesta redacció a casa i li ensenyés quan tornés de vacances, que escriure em posaria les coses una mica clares. L’he escrit només arribar a casa, no per fer els deures perquè no els faig gairebé mai, per això em va malament amb les mates, em sembla.

L’he escrit perquè quan sortíem de l’escola, s’ha posat a ploure i el meu pare no ens ha recollit a la porta i hem hagut d’anar a casa caminant, sort d’una veïna que ens ha acom-

panyat i portava paraigües; i quan veníem he sentit un tro molt fort i ma germana s’ha abraçat a mi espantada i jo també m’he espantat una mica, però li he dit que no passava res. Llavors m’ha vingut com una llum al cap, que no era com un llamp sinó diferent, però era una llum, com quan vaig pujar aquell dia a “la azotea” mort de por i vaig entendre que ningú m’atonyinaria, com quan el pare ha sacsejat el llit aquest matí i m’he llevat d’un salt sense adonar-me’n que tenia molta son. I m’he adonat que “catroni” tampoc és el pitjor del món. Que el meu pare no ho deia de debò quan deia “Et futre un ventallot que semblarà que troni”, que ho deia perquè em portés bé però no me’l fotrà mai. I quan hem arribat a casa el meu pare ens esperava a la porta i ens ha dit que ho sentia, que havia fet tard i no ens ha renyat per la multa del matí. Li he dit que no passava res i m’ha mirat diferent i m’ha dit que gràcies per tenir cura de la germaneta, que venia agafada de la meva mà i s’ha posat a plorar en veure al pare i ha preguntat on era

la mama. I tot això m’ha posat d’una manera com no sabria explicar, ni trist ni content, encara que una mica de les dues coses, i he escrit la redacció de com m’havia anat el dia que m’ha posat de deures el profe, per veure si hem posava les coses una mica clares. Em sembla que sí, perquè avui he après, a part de què és “catroni”, que, em sembla, les multes no es paguen escrivint cent vegades “No aparcaré el coche en fila doblada”, i que als grans no els agrada que els nens diguem coses als altres que els diuen a uns altres; també he après que ser gran es encara més complicat que ser petit i que ja no estic segur de tenir ganes de ser gran com li deia l’altre dia al Ventura. Potser al setembre la mare tornarà amb nosaltres, però potser no. Jo, segur, aprovaré mates i francès com cada any. Passi el que passi aquest estiu, em sembla que serà un estiu diferent tot i que encara no sé per què. No ha sigut un bon dia per ser el darrer del cole, però que carai, ha sigut el darrer i això es el que compta. Em sembla.

1a Classificada juvenil: Laia Raventós Recasens, 13 anys, Vilafranca del Penedès

Carta de comiat Estimada cosina, Sé que t’havia d’haver escrit fa setmanes, però la memòria (acompanyada de la mandra) no m’ho ha permès. Estic força bé, aquí a Insbruck, els pobles (plens de granges i pagesos) són l’encant d’aquesta zona. Però no vull fer-te agafar enveja. Ara, que tu marxaràs de vacances a Brussel·les d’aquí un parell de mesos!

Parlant amb sinceritat, t’enyoro. Per molt que hagi conegut altres persones, crec que falta un toc especial, alguna cosa falla.

Espero amb impaciència el dia que pugui tornar a observar el teu rostre, però cada cosa al seu temps.

Canviant de tema, l’àvia ha tingut febre i un bon refredat, però s’ha n’ha sortit gràcies al metge de la zona. Sort que no ha passat de 41ºC, ja que, segons el metge, s’hagués hagut d’ingressar en estat crític. A l’àvia li costa haver d’aguantar aquests estats, ja

és força gran per aquests espants. Però la seva gran força de voluntat l’ha ajudada molt.

Ara, em penso que ha arribat al moment de dir-t’ho. Dubto que t’agradi la notícia, però les coses són així i el meu destí ja està escrit. Per l’àvia i la resta de la família ha estat molt dur, mai s’havien trobat amb un cas com aquest: estic malalta, molt malalta.

No em refereixo a una bronquitis, sinó a una cosa més greu. Una malaltia que no en conec ni el nom, però que, per desgràcia (i si us plau no ploris), quan t’arribi aquesta carta a les mans podria ser que se m’hagués emportat. En aquests moments tan puc durar dues hores com dos anys.

Ho sento per tots, però ni el metge pot ferhi res. Només haig d’esperar el moment.

d’arribar l’hora molt aviat i fa temps que m’ho va proposar, i jo vaig acceptar per ferla contenta. Desgraciadament, la mateixa nit que t’escrivia la carta ella ens va deixar.

Recolzant el cap sobre aquest full de paper. Un full que m’agradaria que guardessis com un tresor. Per a ella ha de ser molt important, ja que han estat les seves últimes paraules. Aquesta carta, una mica directe, és el mirall de la seva vida que, desgraciadament, ha estat molt curta.

El seu últim desig era anar-se’n tranquil·la, sense llàgrimes per part de ningú. Jo, però, no l’he pogut complir: les meves llàgrimes han lliscat per aquest paper igual que ho van fer les seves.

Ella volia que fossis forta, envia-li aquest regal al cel.

Amb el cor trencat,

Hola Sònia, Sóc l’àvia. No sé si tinc dret a fer-ho, però la teva cosina em va demanar d’acabar aquesta carta. Ella sabia que li havia

L’àvia.

JULIOL - AGOST / 2004

5

l’ajuntament informa Visita del director de Comerç, Consum i Turisme de Tarragona, Jordi Casadevall Fa unes setmanes el director de Comerç, Consum i Turisme de Tarragona, Jordi Casadevall, va visitar l’Arboç per entrevistar-se amb l’alcalde, Joan Plana, i els regidors de Serveis Públics, Jardins, Indústria i Medi Ambient, Carles Ribé, i de promoció Econòmica i Turisme, Josep M. Jané.

Primer es van trobar a l’Ajuntament, on van posar-lo al dia sobre l’estat de la primera fase de les obres de peatonalització del carrer Major, que ja estan a punt d’acabar i per les quals la Generalitat ja va aprovar atorgar una subvenció d’uns 166.000 euros. A més, en la reunió d’ahir els representants municipals van presentar-li el projecte de la segona fase de les obres, que l’Ajuntament ja ha presentat a la Generalitat, per tal d’intentar aconseguir també subvenció.

Tot seguit van visitar les obres del carrer Major i el director de Comerç, Consum i Turisme va poder comprovar in situ la

Un moment de l’entrevista amb el Sr. Jordi Casadevall. (Foto: Ajuntament de l’Arboç)

dimensió de l’obra i la importància que té per a l’Arboç. A més, Plana i els regidors van explicar a Jordi Casadevall que des del govern municipal estan apostant per revitalitzar el comerç de la vila, igual que ho estan fent en matèria turística.

Finalment, Jordi Casadevall i els repre-

sentants municipals es van reunir amb la junta de la Unió de Comerciants de l’Arboç, qui després d’explicar els projectes que estan tirant endavant, van posar de manifest a Jordi Casadevall de la necessitat d’aconseguir ajudes per tal de continuar amb la seva tasca d’ajuda i promoció del comerç arbocenc.

La Policia Local de l’Arboç salva a una dona d’un incendi al seu domicili La Policia Local de l’Arboç va salvar una dona d’un incendi que es va produir a casa seva mentre aquesta dormia. Els agents van veure com sortia fum de la finestra d’un edifici de l’avinguda dels Herois del 1808 i van desallotjar tot l’edifici

i van intentar obrir la porta de l’habitatge afectat. Poc després va obrir la porta una dona que va explicar que estava dormint i s’havia despertat en sentir els cops. La dona havia posat el menjar al foc i s’havia quedat dormida al sofà, ja que havia tre-

ballat durant la nit. La mateixa setmana, la Policia Local va fer diferents detencions: una per un presumpte delicte contra la seguretat del trànsit i l’altra d’un ciutadà francès que tenia dues ordres judicials de recerca i captura

L’alcalde dóna la benvinguda a tots els nadons amb una carta, un obsequi i un val de compra Des de fa unes setmanes, l’alcalde de l’Arboç, Joan Plana, obsequia els nadons nats a la vila amb una medalla de plata i vals per valor de 30 euros a bescanviar en diferents comerços del municipi. La

medalla porta inscrit en una cara el nom del nen o la nena, al costat de la silueta del municipi, i a l’altra cara, la data de naixement i l’escut de l’Arboç. L’obsequi va acompanyat d’una carta de l’alcalde

en la qual felicita els pares pel naixement del seu fill o filla. L’alcalde ha calculat que al llarg de l’any donarà obsequis a un total de 35 o 40 nadons, ja que és la mitjana dels naixements dels darrers anys.

L’Ajuntament està elaborant una guia turística del municipi L’Ajuntament està preparant un nou material turístic per donar a conèixer i promocionar la vila a través de la seva riquesa patrimonial, històrica i cultural. A banda dels nous cartells

6

de benvinguda a l’Arboç que ja s’han instal·lat als diferents accessos del municipi, ara està confeccionant una guia turística que inclou àmplia informació sobre el patrimoni, les entitats,

JULIOL - AGOST / 2004

les festes i molt més, que es publicarà a través d’un CD interactiu i una edició impresa. A més, tota aquesta informació també estarà inclosa en una guia turística de la Costa Daurada.

Ajuntament de l’Arboç

breus d’actualitat

1 de juny - 15 de juliol 2004 Juny Dia 4.- Cine-Fòrum. A les 22:00 al Auditori municipal, amb la projecció de la pel·lícula d’origen Nord Americana “Tortilla Soup”. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

- Sortida del Grup de caminants de l’Arboç al Priorat.

- El Club Bàsquet l’Arboç va superar el conjunt del CENG Artesa en el tercer i definitiu partit de la promoció de permanència, i d’aquesta manera es manté un any més a la tercera catalana.

Dia 5.- Actes festius de la colla dels Minyons de l’Arboç. A les 10 del matí, organitzen una gimcana per a les diverses entitats culturals de la Vila. A les 11 de la nit, al polisportiu municipal, ball amb l’orquestra Aquàrium.

- Ens assabentem que l’arbocenc Josep Roquer Hugué va rebre el passat mes d’abril per part de la Comissió d’Artesania de Catalunya, adscrita al Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya el Diploma de Mestre artesà, en l’ofici de marqueter.

Dia 12.- A les 6 de la tarda, a l’Auditori Municipal, Xerrada castellera: “Importància de la tècnica en l’evolució d’una colla castellera”, a càrrec dels conferenciants: Pere Guinovart, excap de colla dels Bordegassos de Vilanova, Francesc Pinyes, de la colla vella de Valls, Francesc Moreno

Inici de la neteja exterior de l’edifici de St. Antoni Abat.

(Foto: P. Nogueira)

“Melilla”, ex-cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Jordi Raventós, cap de colla dels Xicots de Vilafranca i Albert Suriol “Tito” cap de colla dels Minyons de l’Arboç.

- A les 10 del vespre, a la plaça de la Badalota, Audició de sardanes a càrrec de la Cobla Catània de Vilafranca. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

Dia 13.- A 2/4 d’1 del migdia a la plaça de la vila, gran actuació castellera amb les colles: Castellers de la Vila de Gràcia, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Xicots de Vilafranca i Minyons de l’Arboç. Els Minyons de l’Arboç van completar el primer cas-

tell de set pisos, un quatre, a més del quatre de sis amb l’agulla –després d’un intent desmuntat– i la torre de sis. Al rànquing casteller els Minyons de l’Arboç estan a la 35 posició d’un total de 53.

- A les 6 de la tarda, al CEIP sant Julià de l’Arboç, cloenda del II Cicle de l’Escola per a Pares i Mares amb la Conferència-Taula rodona “Integració dels nous vinguts al municipi”.

- Resultat, en número de vots, de les Eleccions al Parlament Europeu a la nostra vila: PSC 675 (47,07), CiU 301 (20,99), ERC 178 (12,41), PP 172 (11,99) ICV-EUiA 73 (5,09), Altres 26 (1,81).

- Andreu Suriol Ribé és elegit nou president del COFT (Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona), substituint a David Rovira que havia estat president durant vuit anys i que no va optar a la reelecció.

Dia 15.- Comença a l’Audiència de Tarragona el judici, amb tribunal popular, contra tres processats acusats de matar un presumpte traficant de drogues a l’Arboç al març de 1999.

Dia 16.- A les 20:30, a L’Auditori municipal de Can Rossell, xerrada: “Osteoporosi, artritis i altres malalties reumàtiques” dirigit a dones d’edat compreses entre 45 i 75 anys.

Organitzat per la regidoria de sanitat de l’Ajuntament de l’Arboç.

- L’Equip contra la Delinqüència Organitzada i Antiestupefaents (EDOA) de la Guàrdia Civil de Tarragona deté

JULIOL - AGOST /

2004

7

breus d’actualitat

1 de juny - 15 de juliol 2004

Funció de titelles: un dels actes de “Cultiva la cultura”. (Foto: P. Nogueira)

a Leonor M.C., de 49 anys i de nacionalitat colombiana, veïna de l’Arboç, com a presumpta autora d’un delicte contra la salut pública al ser la destinatària d’un paquet enviat per Correus, que contenia un quilo de cocaïna, valorat en 34.245 euros.

Dies 19 i 20.- La policia local de l’Arboç rescata d’un incendi una dona i deté dos homes per causes diverses.

- Al Camp municipal d’esports noves jornades, del torneig Memorial Amador Rodríguez, de futbol 7 per a les categories prebenjamins, benjamins i alevins, amb la participació del CF Mas Catarro, la UE Tancat, el CF Cubelles, CE Vendrell, el CF. Baix Penedès i el CFB l’Arboç. Els partits es disputen el dissabte i el diumenge de les 10:00 a les 19:00 hores.

Dia 19.- Actuació del grup de música tradicional arbocenc Pitança als jardins de Mas Catarro dels Monjos dins del cicle de concerts Celobert organitzat per l’Ajuntament de Santa

8

Margarida i els Monjos.

- Concert de la Coral Ressò i del Cor Jove de l’Arboç a 2/4 de 10 del vespre a l’Església Parroquial.

Dia 20.- A 2/4 de 8 del vespre, Concert de fi de curs de l’Escola de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç, al pati exterior del Centre, amb la participació de les entitats locals: Esbart sant Julià, Gegants i Nans, Ball de Bastons, Minyons de l’Arboç i El Seguici.

Dia 22.- Maria Roger de l’IES l’Arboç, segon premi en pintura i dibuix infantil del 15è Concurs Cultural Esportiu organitzat per la Unió de Consells Esportius de Catalunya, i Èric Contreras Garcia, premi de fotografia infantil i cadet.

Dia 23.- A les 12 del vespre, a la pista esportiva del barri de Santa Llúcia (Cristalería) Gran revetlla de sant Joan amb l’orquestra G. Latina. Organitzat per l’Ajuntament de l’Arboç.

- Després d’una setmana de judici i un dia i mig de deliberació, els

JULIOL - AGOST / 2004

membres del tribunal popular emeten veredicte que absol a l’acusat de matar un traficant de droga a l’Arboç l’any 1999.

Dia 24.- Al Camp municipal d’Esports, homenatge a l’amic, jugador i directiu Amador Rodríguez Trujillo. A les 6 de la tarda partit entre C.F. l’Arboç (1er equip) el capità és Marc, el fill de l’Amador i ex-jugadors del C.F. l’Arboç (de temporades passades).

Dia 25.- El grup d’estudiants nordamericans de l’Institut de secundària de Weston (Massachussets) que estan a la nostra vila amb motiu de l’intercanvi fet amb el Col·legi Residència de l’Arboç visiten la població de Calafell.

Dia 26.- Els gegants de l’Arboç actuen a Calafell, a la XVI Trobada gegantera dintre de la festa major de sant Pere.

- El Ball de Bastons de l’Arboç actua a l’Espluga de Francolí en motiu de la XXIX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.

Dia 27.- Els Minyons de l’Arboç actuen a la Gornal, en el marc de la festa major, acompanyats dels Nois de la Torre.

- Els grallers de l’Arboç fan les Matinades als carrers de La Gornal.

- Participació del Ball de Bastons dins l’espectacle “De la guerra a la pau a través del ball de bastons” al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona.

Dia 28.- Dades de la població immigrant al municipi de l’Arboç: Població total: 4.157 habitants. Població immigrant: 456 (10,97%).

- Visita a l’Arboç de Jordi Casadevall, director de Comerç, consum i turisme de la Generalitat de Catalunya a Tarragona per entrevistar-se amb l’alcalde, Joan Plana, i els regidors

breus d’actualitat

1 de juny - 15 de juliol 2004 de Serveis Públics, Jardins, Indústria i Medi Ambient, Carles Ribé, i de promoció Econòmica i Turisme, Josep Maria Jané.

Dia 29.- Arriben a l’Arboç els dos infants refugiats sahrauís que passaran l’estiu entre nosaltres. Per Abdal Chej, nen de dotze anys, aquest serà el quart. La família que l’ha acollit, durant aquest 4 anys consecutius es la formada per Jaume Font i Olga Vidal. Per l’altre nen, Fadli Omar Jatari, serà la primera vegada, té 9 anys i prové del camp de refugiats de Smara-Tifarit. Ha estat acollit per Maria Antònia Freixas.

- Oberta a tota la població la piscina del Col·legi Residència de l’Arboç gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de l’Arboç que també organitza un curset de natació per al mes de juliol amb dos nivells: iniciació i perfeccionament.

Juliol Dia 1.- Des del 1 de juliol fins al 19 d’agost es farà el casal d’estiu “Estiuesport de l’Arboç” amb un total de 123 nens i nenes d’entre 3 i 14 anys inscrits i organitzat per la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de l’Arboç.

- Aquest mes finalitza l’exposició fotogràfica “La mirada de l’altre” instal·lada a l’entrada de Can Rossell, organitzada per l’Ajuntament de l’Arboç i en la que s’han pogut

El nen sahrauí, Fadli Omar ens ha visitat enguany per primera vegada. (Foto: P. Nogueira)

veure fotografies fetes per: Joana M. Altet, Ma Teresa Altet, Ana Galindo, Toni Mestres, Anna Montoto, Lluïsa Pi, Isabel Sevé, Lupe Sevé i Roser Vadrí.

Dia 2.- Els Minyons de l’Arboç actuen a les Casetes.

Dia 3.- Al parc de santa Llúcia es celebra “CULTIVA LA CULTURA”, de 12 del migdia a les 3 de la matinada, organitzat per Amics per l’Art a l’Arboç.

- El Ball de Diables de l’Arboç participa, a Torredembarra, a la primera edició de la Mostra de Timbalers amb motiu de la estrena dels nous timbals d’aquella població.

- Es celebren els sopars d’estiu als carrers Jardí i Rafael de Casanovas.

Dia 4.- A 2/4 de 2 del migdia, dins de la festa major de Saifores, diada castellera amb l’actuació dels Minyons de l’Arboç.

Dia 7.- Comencen els treballs de neteja i pintura de la façana de l’edifici de l’Hospital Residència del carrer de l’Hospital.

Dia 9.- El Cor Jove de l’Arboç efectua un viatge a Itàlia per a realitzar un concert a San Ginesio.

- Finalitza a l’Arboç el curs –de nivell bàsic– de català per a adults organitzat pel Consorci de Normalització Lingüística en el que han participat 23 alumnes procedents de diferents països: 9 del Marroc, 8 de països del Sud i 6 dels anomenats països de l’Est. Dia 10.- Actuació dels Diables de l’Arboç a la població de Les Roquetes.

- Celebració de sopars d’estiu als carrers Andreu Suriol, Muralla i Roca.

Dia 11.- (Col·legi residència) Inici de la Campanya “MULLA’T” per l’esclerosi múltiple.

Dia 14.- A les 10 del vespre, a la plaça del Centre, lliurament de premis als guanyadors del II Concurs Literari Vila de l’Arboç i inici del 2n Contacontes, Contes de la iaia, a càrrec de Maria Campanera. Organitzat per l’Arboç Acthiva’t.

JULIOL - AGOST /

Informació recollida per Paco Nogueira García

2004

9

plens municipals Als lectors d’aquesta secció, gràcies per la vostra fidelitat. Per qualsevol suggèrencia que vulgueu fer per millorar aquesta secció hi ha un e-mail al final de les cròniques dels plens, o també us podeu adreçar per escrit a les bústies del garatge Arbiol i papereria Montserrat. Com a millora, ens agradaria fer-ho mes explicatiu, tot i que últimament des de l’Alcaldia de l’Ajuntament no ens passen els esborranys de les Actes (un cop aprovades) amb la regularitat i voluntat que ho feien en els inicis d’aquesta secció. I l’esborrany era un element que facilitava el seguiment del ple. Però tot i així, des d’aquí continuarem oferint·vos les sessions dels plens, de manera imparcial i objectiva, perquè pugueu estar assabentats de les decisions de la casa de la vila.

Núm. 05/04, ordinari, 27 de maig 2004.

A les 21.00 hores i després de la comissió informativa, el Sr. Alcalde Joan Plana (CiU) declara oberta la sessió, i amb l’assistència dels regidors Sr. Josep Mª Jané (Joe), Sr. Joan Serres, Sra. Mercè Calaf i Sra. Marta Mestres (entra a partir del punt 2) per CiU; Joan Malla, Joan Sans i José Raja pel PSC; Carles Ribé i Núria Giró per ERC; i amb l’absència de Juan Manuel Jurado (PSC), es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’Acta 04/04 de la sessió extraordinària de data 29 d’Abril de 2004.

El Sr. Alcalde pregunta si s’està d’acord amb l’acta que es vol aprovar i el Sr. Malla contesta que “està com sempre” (referintse a que no s’entén) i a més demana que consti literalment el punt número 7 (el qual fa referència al conveni urbanístic del futur local destinat a usos culturals “Can Freixas”. Veure Tip 9, ple núm. 4). Pel Sr. Alcalde la redacció d’aquest punt li sembla molt correcta, a lo que el Sr. Malla diu que ho troba evident de qui redacta l’acta, el Sr. Alcalde diu que ell no la fa, hi ha una discussió sobre la redacció de l’acta i el Sr. Malla torna a recórrer a l’insult per expressar el seu desacord, Sr. alcalde li crida l’atenció i tot seguit es posa a votació, 6 vots a favor CiU, ERC; 3 vots en contra PSC.

2. Despatx d’ofici. (Informació decrets d’alcaldia dictats dins el dia 24/05/2004).

El Sr. Alcalde passa a donar compte dels decrets d’alcaldia els quals s’han pogut consultar per part dels Sr. Regidors del consistori des de la convocatòria fins a la sessió del ple. El ple se’n dóna per assabentat.

3. Expedient núm. 293/04. Moció d’adhesió i suport de l’Ajuntament de l’Arboç a la campanya “ Per un domini.cat”.

El Sr. Alcalde pregunta si els sembla bé presentar-la per unanimitat de tots els grups polítics, i que si no és així serà presentada per l’equip de govern. El Sr. Malla comenta que sí, “tal com ja es va quedar”. És aprovada per unanimitat dels regidors assistents. Aquesta campanya consisteix en demanar que hi hagi dominis “.cat”, o dit d’una altra manera, que les adreces d’internet (com per exemple www.trenaipeu.XXX) puguin tenir el nom acabat amb “.cat”.

10

La casa de la vila, que ha complert 25 anys d’ajuntament democràtic. (Foto: J. Ventura)

4. Expedient núm. 397/04. Moció presentada pel grup municipal del PSC: commemoració dels 25 anys d’ajuntaments democràtics.

El Sr. Alcalde comenta que ja va parlar amb el Sr. Sans sobre el tema, i comenta que “tots estaríem d’acord de presentarla conjuntament”. També fa constar el següent: “tenia la intenció de fer-ho d’una manera especial, convocant també a tots els ex-Alcaldes i regidors de l’Ajuntament democràtic que hem tingut fins ara”, i afegeix que “no obstant, es dóna per bona la moció”. A continuació, el Sr. Alcalde fa entrega d’uns pins per a tots el regidors assistents i afegeix que “també se’ls donarà a tots els ex-regidors i ex-alcaldes.

Tenim la llista i ens hem de posar d’acord amb un dia per fer un acte, no cal que sigui protocol·lari”. S’aprova per unanimitat dels regidors assistents.

5. Expedient núm. 399/04. D’aprovació conveni amb l’INCASOL pel desenvolupament urbanístic sector Mestral.

S’acorda que l’INCASOL (Institut Català del Sol) sigui l’administració encarregada del desenvolupament urbanístic del sector Mestral. S’ensenyen uns planells. El Sr. Malla, en la seva intervenció referint-se als planells, explica que “no s’inclou la part del darrera del camp de futbol, i en el seu moment, quan jo era alcalde, s’incloïa tota la part de sota del camp de futbol” i afegeix fen referència als terrenys per una futura escola “estan enganxats a la via del tren, i no al costat del carrer”. El Sr. Alcalde, en la seva rèplica, explica el següent: “la zona afectada no l’hem aprovat nosaltres”

JULIOL - AGOST / 2004

i afegeix que “la modificació puntual del pla general ho va fer l’anterior equip de govern, i aquí és on ja es delimita l’espai de la zona afectada”. També fa constar que “una altra cosa és que vostè (Sr. Malla) parlés i negociés sense deixar res escrit”. El Sr. Malla contesta el següent: “això no ho pot demostrar, i els planells que es van enviar a l’INCASOL quan era alcalde no són aquests”. Hi ha un seguit d’intervencions i cadascú es queda amb les seves afirmacions. S’aprova amb 7 vots a favor CiU i ERC, 3 en contra PSC.

6. Expedient núm. 940/04. Text refós de la modificació puntual del pla parcial del polígon del Foix II - III. Es vol aprovar el canvi d’usos d’unes determinades parcel·les del polígon del Foix que eren de serveis i ara han passat a ser industrials. El Sr. Alcalde explica que “ja es va aprovar inicialment, i ara ja ha passat per la comissió d’urbanisme” ; (veure Tip 8, ple núm. 1 punt 3). Es posa a votació, 7 vots a favor CiU i ERC; 3 en contra PSC. 7. Expedient núm. 201/04. Al·legacions en referència a l’ordenança municipal d’intervenció medi ambiental.

“OMYA CLARIANA” (la fàbrica de Clarianacal) va presentar un escrit d’al·legacions en referència a l’ordenança municipal. El Sr. Alcalde llegeix la resolució i després el Sr. Secretari explica que l’al·legació que presentà “OMYA CLARIANA” està fora de termini, ja que l’aprovació d’aquesta ordenança és de caràcter definitiu i l’al·legació s’ha presentat després. Vots a favor 5 CiU, 3 PSC i 2 ERC. Abstenció Sr. Serres (CiU).

8. Expedient núm. 404/04. Modificació del conveni subscrit amb “CAMPESA”.

S’aprova el canvi de destí d’una partida de diners provinents d’una indemnització de “CAMPESA” que un un principi anaven destinades a la Policia local i ara es destinaran a l’escola bressol municipal.

S’aprova per unanimitat dels regidors assistents.

9. Expedient núm. 400/04. Modificació puntual del pla general d’ordenació urbana de l’Arboç; canvi d’ubicació de sistema general d’equipament a Can Freixas.

S’inclou la declaració d’utilitat pública i s’acorda expropiar l’immoble amb un acord econòmic amb els propietaris de Can Freixas. El Sr. Secretari explica que el tràmit d’expropiació “és un tràmit (tenint en compte la qualificació d’equipaments) viable per la seva adquisició i en el conveni ja hi surt un preu de mutu acord”, i afegeix

plens municipals que “aquest conveni preveu dues vies d’adquisició”. En l’explicació d’aquestes dues vies detalla “una és la via d’expropiació amb qualificació d’equipament urbanístic de l’immoble, i l’altra la via d’adquisició directa per promoció i protecció del patrimoni històric i artístic del municipi”.

Apunta també que “l’Ajuntament té dret de tanteig en les transmissions d’aquest tipus de béns”. El Sr. Malla, en l’explicació de vot en contra, al·lega que és per coherència, “ja que no estàvem a favor de la compra de la casa”.

10. Precs i preguntes. Se’n destaquen: 10.1 El Sr. Sans fa un prec en qual fa constar literalment la resposta del Sr. Alcalde sobre una pregunta del CIM que en el seu moment no va constar a l’acta de l’Ajuntament. (veure Tip 8, ple núm.1 punt 8.2) i la llegeix literalment segons el seu escrit.

Tornen a parlar sobre l’oficialitat del planell.

El Sr. Alcalde comenta que va trobar un planell a la paperera de l’ordinador de quan el Sr. Malla era l’Alcalde, i el Sr. Malla contesta preguntant-li “ si el correu electrònic tenia registre de sortida”. Hi ha un llarg seguit d’intervencions.

10.2 El Sr. Sans pregunta quan costa l’enginyeria de la ràdio, referint-se a la ràdio municipal de l’Arboç, dial 106.8 FM. El Sr. Alcalde diu que això està al pressupost i afegeix que “s’ha optat per a què la mateixa persona que està contractada a mitja jornada per l’Ajuntament s’encarregui de fer el muntatge”, i afegeix que és una mesura que comportarà un estalvi econòmic, que es pot invertir en la compra d’equips.

10.3 El Sr. Sans: hi haurà una pujada en les quotes de l’escola bressol?

La Sra. Mercè Calaf li respon el següent: “s’està estudiant el cost que pot tenir.

Quan tinguem les matrícules es mirarà les persones que s’han de contractar, i a partir d’aquí es farà un estudi de costos”, i afegeix que “a l’Arboç és on s’està pagant menys”.

El Sr. Alcalde dóna la paraula al públic assistent.

Hi ha un directiu de Clarianacal que comenta el punt núm. 7 referent a l’ordenança ambiental; i conclou dient que la fàbrica fa 34 anys que es troba al municipi de l’Arboç, i que els agradaria estar-hi almenys 34 anys més.

També hi ha la intervenció d’un representant del col·lectiu “NO FEM EL CIM” i plataforma “Salvem el Penedès” que parla sobre qui ha tret primer les notícies sobre el CIM (referintse entre la plataforma i l’Ajuntament), també els hi pregunta per alternatives, i la resposta per part del Sr. Alcalde no queda masa clara; aquest representant també fa preguntes i respostes sobre suposats informes de mediambient, i afegeix que aquests temes podrien sortir al butlletí “l’Ajuntament de l’Arboç Informa”.

Per acabar les intervencions del públic, des de la revista “Trena i peu” es va demanar que s’enviï convocatòria dels plens i el seu ordre del dia a les persones i entitats interesades.

Núm.06/04, extraordinari, 17 de Juny 2004.

Tot i que en els bans de la vila s’informava que el ple començava a les 20.00h., es va posposar a les 21.00h. sense previ avís.

El Sr. Alcalde, Joan Plana (CiU), declara oberta la sessió, i amb l’assistència dels regidors Sr. Josep Mª Jané (Joe), Sr. Joan Serres, Sra. Mercè Calaf i Sra. Marta Mestres per CiU; Joan Malla, Joan Sans i José Raja pel PSC; Carles Ribé i Núria Giró per ERC; i amb l’absència de Juan Manuel Jurado (PSC), es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia.

1. Aprovació de l’acta 05/04 de la sessió ordinària de data 27 de maig de 2004.

A la pregunta del Sr. Alcalde de com està l’acta que es vol aprovar, el Sr. Sans manifesta que en les seves intervencions (referint-se al grup d’oposició) “hi ha moltes intervencions que no s’entenen”. El Sr. Alcalde demana que als plens es facin torns d’intervencions, per no parlar tots alhora, perquè després no s’entenen en la gravació i dificulta a l’hora de redactar l’acta. Hi ha un seguit d’esmenes referents a la transcripció de l’acta, i l’última la fa el Sr. Malla sobre un punt que no va quedar prou ben reflectit, i fa entrega d’un escrit en el qual consta aquest prec en la totalitat de la seva expressió. El Sr. Alcalde comenta que hi ha intervencions que sí que han de constar literalment, però que de tot no cal fer-ho i diu que “si hi ha algun paràgraf en concret que interessi, demano que es facin intervencions netes i directes i així podran constar amb més claredat. El Sr. Malla hi està d’acord, però el seu grup va votar en contra al conjunt de l’acta. Vots a favor 5 CiU, 2 ERC; vots en contra 3 PSC.

2. Expedient núm. 445/04. Conveni amb BASE per la delegació de competències municipals relatives a la gestió i recaptació de les sancions de la llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial.

El Sr. Malla demana aclarir si el tema és “gestió voluntària i executiva per BASE o gestió voluntària per l’Ajuntament i executiva per BASE”. El Sr. Alcalde comenta que “es delega tota la gestió i recaptació de les sancions de la seguretat vial”. A més, afegeix que “el que ens preocupa, més que l’Ajuntament es pugui beneficiar de les sancions, és crear la consciència a bona part de la gent de què paguin les multes; és una de les coses que es pretén al passarho a BASE, i per tant no pagar el cos de la policia ni res de tot això. Per acabar la seva intervenció, diu que “després, si es veu que la cosa surt molt descompensada o desproporcionada en la revisió que es farà als dos anys d’aquest acord, es veurà si val la pena seguir amb ells”, i explica també que aquest sistema és més transparent a l’hora de tramitar al·legacions i resoldre-les, i que allò important és que s’arribin a pagar, però que, si convé, es pot abaixar l’import

de les multes, ja que no es pretén recaptar diners per pagar aquestes despeses.

Votació a favor 5 CiU, 2 ERC i en contra 3 PSC.

Sancions com aquesta, a partir d’ara seran gestionades per BASE. (foto: J. Ventura)

3. Expedient núm. 446/04. Conveni amb BASE per delegació de la funció inspectora de la taxa per utilització privativa o aprofitament especial del vol, sòl i subsòl de les vies públiques a favor d’empreses explotadores de serveis públics de subministrament.

El Sr. Alcalde diu que l’Ajuntament cada vegada té més dificultat per recaptar aquest taxa d’energia elèctrica, ja que hi ha mes companyies que tenen competència per poder fer aquest subministrament, i afegeix que “BASE té més capacitat que nosaltres per poder detectar quines empreses operen i averiguar quina és la seva facturació”.

Després de la lectura del conveni, fa constar que les funcions inspectora i executiva se les queda BASE, mentre que la voluntària se la queda l’Ajuntament”. El Sr. Malla en la seva explicació de vot afirmatiu diu que l’Ajuntament no té ni les dades ni la capacitat per saber quines empreses són moroses. És aprovada per unanimitat.

4. Expedient núm. 175/02. Modificació puntual del pla general d’ordenació urbana de l’Arboç. Canvi de qualificació a l’illa compresa entre l’Av. del Priorat, els carrers Andreu Suriol i de Sebastià Altet i el límit amb el sector residencial de Santa Llúcia. És respondre a les al·legacions que es van fer arrel de la seva aprovació provisional (veure Tip 8, ple núm. 1 punt 4 ). El Sr. Sans pregunta si hi hagut alguna al·legació més.

El Sr. Plana respon que no n’hi ha hagut cap fins a la comissió informativa. Vots a favor 5 CiU, 2 ERC; vots en contra 3 PSC.

5. Expedient núm. 410/04. Moció sobre el nou sistema de finançament local.

El Sr. Alcalde proposa presentar-la conjuntament. És aprovada per unanimitat.

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es

JULIOL - AGOST / 2004

11

arbocencs d’adopció Manolita Joaquin, una zamorana incansable.

Continuem el recorregut iniciat en el número 8 d’aquesta revista, un recorregut a través de famílies procedents de diferents punts de la geografia espanyola instal·lades al nostre municipi. Si en aquella ocasió parlàvem amb una família d’orígen gallec, en aquesta hem intentat conèixer una mica més de prop una parella originària de les terres de Castella i Lleó.

La Manolita Joaquín Martín té 62 anys. Va néixer accidentalment -per la professió del seu pare, un militar d’origen portuguès- a Totana (Múrcia), però quan ella tenia 7 anys la família es va traslladar novament a Zamora. Es van quedar a viure, ja definitivament, a la població zamorana de Cubillos del Pan, d’on és la seva mare, i que és a 2 quilòmetres de la capital, on treballava el seu pare. Ella es considera zamorana i el lloc del seu naixement físic només el recorda quan el veu escrit al seu D.N.I. Fins als 12 anys, la Manolita va anar a l’escola del poble. A partir d’aquest moment, va entrar a servir “en dos casas “buenas” de Zamora, concretamente, en las de don Luis Pinilla y don Enrique Prieto”. El servir , el fer feines, era la sortida habitual de les noies dels pobles que. una vegada

12

La Manoli, el Carles, el Domiciano i la Yolanda a casa seva . (Foto: col·lecció familiar)

acabats els estudis elementals a l’escola del poble, no volien -o no podien- continuar estudiant.

L’any 1967, quan ja té 25 anys, es casa, a Zamora, amb en José Pino.

Ell era de la mateixa terra i treballava al ram de la construcció seguint la tradició familiar, perquè el seu pare ja era constructor.

Aquest mateix any, i aprofitant que llavors hi havia a Catalunya una gran demanda de constructors, es van decidir a fer el pas de traslladar-se a terres catalanes. Els del seu marit en el món de la construcció els van dur primerament a Clariana. Allí hi van viure 2 anys i després es van instal·lar a l’Arboç.

En preguntar-li a la Manolita quina

JULIOL - AGOST / 2004

impressió va tenir quan va arribar a una societat tan diferent d’aquella a la que estava avesada, ens diu: “Al principio de estar aquí, la única cosa que podía suponer un pequeño problema era el idioma, por no entender bien todo lo que decían los vecinos.

Pero eso, con el paso del tiempo no ha sido ninguna barrera y creo que me adapté perfectamente al entorno”.

En José Pino va construir a la vila importants edificis com el que ocupa actualment a la Caixa Tarragona o el bloc de pisos que hi ha al carrer de Rafael de Casanova darrera la font de la plaça de la Badalota, on encara hi viu la Manolita.

Fruit d’aquest matrimoni en va néixer

arbocencs d’adopció el Carlos (el 1970) i la Yolanda (el 1974). El Carlos va estudiar enginyeria industrial, branca de mecànica, a Vilanova i la Geltrú, on va rebre matrícula d’honor al projecte de fi de carrera. Actualment treballa a la Bosch, a Sant Marçal. És un dels que fan ballar i treure foc al drac Badalot, i aquesta Festa Major vinent segurament el podrem tornar a veure acompanyant aquesta figura folklòrica de l’Arboç.

La Yolanda, ha fet estudis d’administració i d’anglès. De petita havia anat a aprendre de fer puntes de coixí a l’escola del carrer Major.

Actualment treballa com a comptable a les caves Oriol Rossell (cal Cassanyes) de Sant Marçal i festeja amb l’hereu d’aquestes mateixes caves.

La Yolanda i el Carlos. (Foto: col·lecció familiar)

Una activitat prou coneguda del José Pino, a part la de constructor, va ser la de novillero. “José Pino, mi primer marido, tenía cierto vínculo familiar

con Conchita Márquez Piquer, mujer de Curro Romero. Él pensó en algún momento que ella le echaría una mano, pero no fue así” Aquesta afició els va portar a obrir, a Segur de Calafell, un negoci propi on hi havia una petita plaça de toros per a fer novillades, quadres per a tenir-hi els cavalls i un restaurant. Un negoci apropiat per a una zona turística com aquella. S’hi van dedicar 9 anys. La Manolita hi feia de “chica para todo”: caixera, cambrera, dona de la neteja, etc.

Al cap de 15 anys de matrimoni, l’any 1982, la Manolita pren la decisió de separar-se del seu marit. En aquell moment el Carlos i la Yolanda tenien 12 i 8 anys, respectivament, i es van quedar a viure amb la seva mare.

Llavors es va trobar en una situació econòmica precària i es va veure obligada a fer tota mena de feines de neteja: a la Cooperativa Agrícola, a la fonda de Cal Peraire, a cases particulars...“Siempre he pensado que, mientras tenga dos manos y las fuerzas no me falten, no se me caerán los anillos por hacer cualquier tipo de trabajo. Eso sí, de forma honrada y decente”.

Tenint en compte el seu caràcter extravertit i que és conversadora i de bon veure, no és estrany que, després de separar-se, hagués d’espantar algun borinot que es pensava que “todo el monte es orégano. A lo mejor puede sonar un poco pretencioso por mi parte, pero la verdad es que rechacé a más de un pretendiente (alguno incluso

muy bien situado económicamente) porque no me interesaban o no me convencían....”

Actualment està casada, des de fa 2 anys i mig, amb el Domiciano Cilleruelo Gil, un castellà de Hoyales de Roa (Burgos) de 60 anys que treballa a la fàbrica DSM dels Monjos, després d’haver-hi conviscut 14 anys. Fan un matrimoni ben avingut.

Tant el Carlos com la Yolanda van acceptar de molt bon grat i de bon començament la nova parella de la seva mare.

La Manolita està vivint la maduresa en una situació estable i consolidada i al costat d’una parella que li ha aportat la serenitat que s’ha guanyat després de tants anys de lluitar per tirar endavant. L’única ombra que ha entelat aquest present ha estat la mort prematura d’un germà seu.

Tot i que la seva mare i alguna germana segueixen residint a Cubillos del Pan, ella reconeix que s’ha fet del tot a l’ambient i a la gastronomia d’aquí. Però de chorizos de Mombuey i quesos d’aquelles terres lleoneses sempre n’hi ha al rebost arbocenc de la Manolita, una dona que espera arribar a la jubilació per a dedicar-se als néts que els seus fills li donin.

Paco Nogueira García pacong_trenaipeu@wanadoo.es

JULIOL - AGOST / 2004

13

opinió L’Arboç lleig Benvinguts a l’Arboç, vila monumental i modernista és l’eslògan que pregona cada un dels cartells que hi ha a totes les entrades de la vila.

Estimem prou aquest patrimoni llegat dels nostres avantpassats al qual encara hem de recórrer per promocionar la nostra vila? La degradació en molts casos és ben evident, en d’altres les actuacions que s’han fet no sempre han estat encertades, en altres es nota la falta de recursos i en altres senzillament la deixadesa.

Seria hora que es prenguessin mesures per evitar aquest degradació progressiva que cada vegada es fa més evident i que en els nous projectes i en les reconstruccions poguéssim disposar d’un assessorament o consell regulador competent, que d’alguna manera ens marqués què hem de fer en cada cas, a fi de fernos acreedors d’aquest eslògan de vila monumental i que ningú pogués retreure les coses que tots veiem i ningú gosa qualificar com l’Arboç lleig. Si més no, fem un passeig pel poble i anem observant, segur que tots faríem una llista ben llarga.

Tenim la Badalota, un lloc que malgrat tots els disbarats que si han fet encara és un lloc privilegiat de l’Arboç. En els anys seixanta, al fer la remodelació de la plaça, es van eliminar la font, els plàtans, les palmeres, els bancs i tota l’estructura d’aquesta plaça per fer-hi en el seu lloc una era enrajolada i he dit eliminar, perquè tot plegat feia nosa per plantar l’embalat que en aquella època era el lloc on s’ubicava per fer-hi els saraus de la festa major.

L’altre disbarat fou la urbanització de Cal Pons que va comportar l’eliminació de dos trams de banc de la Badalota amb els seus corresponents arbres i deixar edificar les cases que cada vegada que algú admira la incomparable vista del Penedès amb Montserrat al fons té els

14

Pal elèctric al bell mig del banc del mirador a la Badalota.

(Foto: E. Jané)

seus darreres en primer pla, amb les seves antenes, xemeneies, roba estesa, etc., etc. Últimament es col·locà un pal de formigó al costat de la creu de terme i a tocar del banc. En el seu moment es va dir que era provisional, però allà el tenim i ves a saber per a quant, ja que de provisional crec que no en té res. També podríem posar una mica d’atenció al monument de l’Abat Escarré que s’ha deixat que l’herba tapi la pedra de Montserrat que crec s’hauria de veure, ja que forma part del monument, (ara que la poda d’arbrat de tot el poble és un altre assumpte que s’hauria de comentar a part).

Si donem un tom pel carrer Major fem especial atenció al sector de les voltes porxades: una està plena de fustes, fils i altres andròmines resta de fires passades, l’altre s’ha suprimit el sostre de revoltons i bigues per un caixó de fusta que no té res a veure amb el conjunt, l’altra està esperant una reforma urgentment (mentre escric aquestes ratlles s’està treballant en el seu manteniment, esperem que l’acció que s’hi fa sigui la més encertada), també en aquest moments s’està treballant en les

JULIOL - AGOST / 2004

obres de peatonalització del carrer, i estan produint enderrocs i reformes importants en algunes finques, repeteixo: esperem que siguin les més adients pel conjunt del carrer.

També caldria fer un esment a la nova urbanització de santa Llúcia, sobretot en la construcció de les naus industrials que si han fet que formen una gran muralla, que encaixona i tapa tota la panoràmica del poble.

I ara que s’acosta la Festa Major tindrem ocasió vilatans i forasters de poder contemplar el domàs que es col·loca en el balcó de la Casa de la Vila, que per cert no crec pas que sigui una mostra de bon gust, i menys tenint el seu antecedent i els molts escuts de la vila que hi ha escampats per referència, això que sembla un petit detall junt amb tants d’altres demostra clarament que inclòs en les coses petites es imprescindible un bon assessorament.

I no oblidem moltes de les cantonades, algunes ja famoses en tota la comarca. Podríem citar la del Passeig Panxita amb Herois del 1808, Rambla i Abat Escarrè amb Muralla, Aigua amb carrer del Centre o Bomsoms amb Verdaguer. També per desgracia tenim que afegir Major amb Badalota i tantes d’altres, contribuint tot plegat a donar la sensació que hi ha masses coses per catalogar com l’Arboç lleig.

Esperem que es posi remei a tot al que es pugui i que tots plegats mirem de contribuir en tot el que puguem, mantenint les nostres façanes netes, vigilant on col·loquem els aparells d’aire condicionat, parabòliques, etc. etc. i així poder evitar que ningú pugui trobar a l’Arboç res lleig, i poder presumir de veritat i amb orgull de vila monumental i modernista i afegir l’eslògan de tradicional, festiva, acollidora i moderna.

Eduard Jané Rabella

“Con razón o sin razón el pobre al paredón” Referente al escrito que había en la revista La Fura de la semana del 14 al 20 de junio del Sr. Joan Manso, le quiero decir que se quedó corto con lo que escribió.

Soy residente en l’Arboç por motivos de trabajo, pero lo que he visto y veo en un tiempo aproximado de dos meses, no lo he visto en ningún sitio. ¡Y por el trabajo me muevo por muchos sitios! Por ejemplo, he visto la policía en un colegio pitar a coches que se ponían en sitios que estaba prohibido, para que no parasen y buscaran sitio para poder parar o aparcar. En otro colegio –que me parece que es el que usted nombra en el artículo– se ve al policía permitir que se aparque encima de la acera y no tan sólo en la acera del colegio, sino también en todas las aceras que hay en la Rambla, algunos atravesados. Los peatones tienen que bajarse de la acera para poder pasar. Después este mismo policía, que ha estado donde hay tantas infracciones del código de circulación, se va a otra calle para ver si hay alguien para multar, cuando él tenia que haber multado a todos los que tenía allí. Según la señal está prohibido aparcar las 24 horas del día. Ya existen favoritismos de unos sí y otros no. Y por culpa de estos favoritismos, la gente que aparca en la acera luego sube por la otra acera, entonces se forma una cola de coches porque él mismo tiene que cortar la calle para que los peatones puedan cruzar. Creo que si él ya no dejara aparcar encima de la acera, la gente podría subir y no tendría que parar tanto el tráfico para cruzar.

Por otro lado, hay pocos aparca-

Una ratificació sobre el mapa base del CIM

la veu del lector

mientos, porque el Ayuntamiento lo permite. En un espacio de 20 metros habría 5 ó 6 aparcamientos más, sino se pusiera una terraza o un parada de fruta. Los sitios que permiten poner terrazas y paradas de frutas en aceras anchas es que sobran aparcamientos. Pero aquí, las ponen encima de la Rambla, otros cortan calles por su cuenta; que les pongan señales de carga y descarga delante de la tienda, como en el Condis, y ya no se corta ninguna calle.

Yo sólo digo que si se multa a unos, a otros también y que la solución es poner un policía destinado a dar vueltas y a coche que vea mal estacionado le ponga la multa, y así de esta manera se podrá decir que ya somos todos los que las pagamos.

Señores del Ayuntamiento pongan hilo a la aguja y que los aparcamientos sean aparcamientos, multar a todos por igual, porque de otro modo, tanto haréis, tanto encontraréis, en las próximas elecciones, ya que llega un momento que la gente se quema de ver tantas injusticias que son a la vista de todos, ¡bueno, casi todos!

Atentamente, Pastor Anguita Gómez

En el passat número de Tip (núm.

9) va sortir publicada una carta del Sr. José M. Holgado, en la qual hi ha un punt que és discutible, aquest punt diu textualment: “Aprofitem per expressar la nostra queixa respecte al peu de foto sobre el plànol del projecte del CIM aparegut a l’anterior número de Trena i Peu, en el qual es fa referència a que el mapa base l’ha proporcionat l’Institut Cartogràfic de Catalunya. No es fa cap menció al fet que l’autoria del dibuix i les dades que apareixen reflectides en aquest (per cert prèvia compra del mapa, no proporcionat per l’ICC) corresponen a la Plataforma NO FEM EL CIM, mapa que es va enviar a la premsa en el seu dia.”

El mapa que va sortir a Trena i peu núm. 8 està basat en el que va sortir a la revista La Fura, de data 26 de març - 1 d’abril 2004, en el qual en lloc hi consta l’autoria del dibuix i a més no s’apreciava gaire bé la base del mapa. He revisat les notes de premsa que en el seu dia ens va fer arribar la seva plataforma per l’article “Seguiment del CIM”, i no he trobat cap mapa de cap tipus. Tot i així, ja que no poso en dubte la seva afirmació, si ens fa arribar aquest mapa com autors la Plataforma “NO FEM EL CIM”, en el següent número de la revista sortirà la rectificació d’aquesta omissió.

El que sí que no és discutible i des d’aquí ratifico “el mapa base es cedit per ICC”, Institut Cartogràfic de Catalunya, i no prèvia compra com vostè assenyala de forma gratuïta.

Jaume Ventura i Jané jaume_trenaipeu@wanadoo.es Redactor de Trena i peu

JULIOL - AGOST / 2004

15

parròquia Optem per una Església menys centralitzada Amb motiu de la defunció de l’Arquebisbe emèrit de Viena, Frans König, una de les grans figueres del concili Vaticà II, l’episcopat austríac ha publicat una conferència donada per ell sobre el centralisme de l’Església i la col·legialitat episcopal. El Concili Vaticà II va decidir que “els bisbes no han de ser tinguts com a Vicaris del Romà Pontífex, perquè exerceixen una potestat que els és pròpia i són considerats amb tota veritat els caps dels pobles que regeixen. Així, doncs, la seva potestat no depèn de la potestat suprema i universal de l’església”.

Per això el Cardenal König es dol del centralisme actual de l’Església, sobre tot en el nomenament dels bisbes. “Diu textualment: la pràctica corrent als nostres dies sobre l’actitud que regna en les relacions entre la cúria vaticana i els bisbes diocesans no sembla correspondre a les intencions del Concili: segons el Concili, el col·legi dels bisbes hauria de compartir la càrrega i la responsabilitat del papa. I això no sols en paraules, sinó també en actes” Un altre argument que esgrimeix el Cardenal König per reforçar la seva tesi d’un millor repartiment de responsabilitats en l’Església és el principi de subsidiarietat, proclamat per Pius XI l’any 1931: “De la mateixa manera que allò que l’individu pot realitzar per la seva pròpia iniciativa i per les seves pròpies forces, no ha de ser atribuït a la competència social, així hi ha un atemptat contra la justícia quan un conjunt més vast d’un nivell superior reivindica allò que les comunitats més petites i subalternes hi duen a terme. Tota activitat social és per essència subsidiària. Ha de sostenir els membres del cos social, però mai no té el dret de trencar-los o d’absorbir-los”. Pius XI publica aquest principi en una encíclica social, la “quadragessimo anno”, però té una aplicació universal. Per això Pius XII l’aplica a tota l’Església: diu textualment en una al·locució del 20 de desembre de 1946: “aquest principi és realment significatiu. És vàlid per a la societat, però també per a la vida de l’Església en la seva estructura jeràrquica”. I a instàncies dels bisbes, en dos sínodes, el de 1969 i el de 1971 es va adoptar en la legislació fonamental de l’Església o Dret Canònic: “entre els principis

16

fonamentals del nou dret canònic figura igualment el principi de subsidiarietat”. Per això el Cardenal König lamenta el funcionament de la Cúria romana al marge d’aquests principis en el govern actual de l’Església. I ho lamenta d’una manera especial de cara a l’ecumenisme, o unió de les Esglésies. Serà molt difícil avançar vers una església única a partir d’una església tan centralitzada. El lema d’algunes esglésies evangèliques és precisament aquest: Cum Petro, sed non sub Petro (amb Pere sí, però no sota Pere).

Tota aquesta doctrina, que la Cúria romana passa per alt, té conseqüències greus en la bona marxa de l’Església actual. Primer perquè les esglésies particulars coneixen millor la pròpia realitat que no pas la cúria romana que moltes vegades pot estar mediatitzada per interessos polítics o no específicament pastorals. I segon, perquè es consideren una ingerència injusta, segons les paraules de Pius XI, en les decisions de les Conferències episcopals. Això és el que estem patint aquests dies en la nostra Església Catalana. Si critiquem l’Església institucional és perquè l’estimem i perquè voldríem veure una Església no tant ancorada en el passat, sinó una Església més lliure i més oberta als signes dels temps. Els actuals nomenaments ens han desconcertat a tots i precisament per tot això que ens ha dit el cardenal König: Considerem que la Cúria romana actual no segueix les directrius del concili, fa cas omís de la col·legialitat episcopal i segueix un estil tancat que és obstacle a l’ecumenisme, atempta contra els drets dels pobles, i ofega la llibertat i l’autonomia de les Esglésies particulars reconegudes en el Concili i en el dret canònic. Reconèixer que en l’Església institucional les coses no són com haurien de ser no és cap atemptat contra la Jerarquia sinó tot el contrari: El concili va obrir horitzons i esperances que s’han vist esmorteïdes u oblidades per les atribucions de la Cúria romana que vol mantenir la batuta de tota l’Església, en aspectes que es podrien resoldre millor a partir d’instàncies inferiors, segons la voluntat positivament expressada pel mateix concili. Tots els tràmits de nous nomenaments episcopals es fan a través dels nuncis que originàriament són uns personatges

JULIOL - AGOST / 2004

polítics, més lligats a la diplomàcia vaticana que a la pastoral concreta dels diferents pobles.

Per això les diòcesis catalanes, i d’una manera especial la de Tarragona, expressem el nostre malestar.

No dubtem de la bona voluntat ni de les qualitats de les persones que han estat assignes a les nostres diòcesis com a caps jeràrquics. Potser sí lamentar que es vulgui imposar una línia pastoral d’un grup determinat, al marge de les aspiracions de bona part del poble cristià més compromès.

Sembla que cada vegada s’imposa més el tarannà de l’ala conservadora de l’Església, que va assumir com a tasca més aviat frenar les resolucions del Concili Penso que no és fer cap mal a l’Església reconèixer que les coses es podrien fer d’una altra manera, i demanar que d’una vegada es replantegi allò que el mateix Papa actual ha demanat a totes les esglésies de “trobar una forma d’exercici del primat, que sense renunciar de cap manera a allò que és essencial de la seva missió, s’obri a una situació nova” (Ut unum sint, nº 95) Això vol dir, segons la interpretació que en fa el mateix cardenal König, de considerar el primat del Papa sempre en lligam amb el col·legi dels bisbes i de rebutjar així la sospita que la funció pontifícia reivindica una autoritat absoluta sobre tota l’Església. Això vol dir que el problema de la Cúria romana no sols té solució sinó que n’hi hauria prou en aplicar les resolucions del Concili Vaticà II, reconegut pel Papa i per tot l’Episcopat de l’Església.

Ricard Cabré Roigé

l’entrevista Ángel Tudó, un apicultor arbocenc Ángel Tudó Royo (49 anys) fa 29 anys que viu a Catalunya i 10 que està instal·lat a l’Arboç. Casat amb Mercè Suau Mata, tenen dos fills, el Carlos (22 anys) i la Núria (12 anys). Tot i que la seva professió ha estat vinculada a empreses industrials de la zona (Cristalería Española i Clariana Cal), la seva afecció és l’apicultura, la tècnica de criar abelles perquè produeixin mel i altres productes o l’art de transformar part de la natura.

L’apicultura per a vostè és una afecció, d’on prové?

Sí, el tema de les abelles és per a mi una afecció que ve ja des de petit a casa meva, a Terol. Sempre m’ha agradat l’apicultura i realment ho trobo molt interessant. He llegit molt sobre el tema i sovint busco més informació per internet, on hi ha pàgines especialitzades. De fet, faig construir a les abelles diferents tipus de bresques, alternant formes i mides, que elles en plena natura no construirien.

Com ha aconseguit formar la seva colònia d’abelles?

Fa més o menys un any vaig decidir portar-me les abelles que tenia a Terol, les quals anava a visitar de tant en tant, cap aquí al Penedès. En aquesta zona, l’apicultura és un tema bastant desconegut, tot i la seva importància ecològica. Al Penedès hi ha una gran varietat de flors durant tot l’any, és a dir, d’aliment per a les abelles, i hi trobem dos tipus d’apicultura: la transhumant i la fixa.

Quin nombre d’abelles té i de quin tipus són?

Ara mateix tinc entre 25 i 30 ruscs. A la zona de la Península Ibèrica, que es pot considerar una única àrea pel que fa al tema de les abelles, predomina l’abella

negra. S’ha intentat provar altres tipus, però l’abella negra no es deixa dominar per abelles d’importació. Per tant, l’abella negra és la que dóna resultat.

Quin calendari segueixen les abelles?

Les abelles estan actives tot l’any, no hivernen. Així com a d’altres llocs això no és possible, aquí, gràcies al clima de la Península Ibèrica, tenim flors tot l’any i, per tant, les abelles realitzen la seva feina.

Quins productes n’obté de les abelles? Què en fa d’ells?

Principalment, obtinc mel dos cops a l’any, a la tardor, quan la mel és més fosca, i a la primavera, quan la mel és més blanca. La mel la destino al consum privat, als familiars i als amics.

El més important de les abelles, però, no és la mel, sinó la pol·linització, que té un alt valor ecològic, ja que permet fixar bé la terra.

Quin material utilitza per a la manipulació dels ruscs?

A l’hora d’acostar-se a les abelles cal anar protegit, per motius de seguretat. Tot i que de vegades les abelles estan tranquil·les i probablement no atacaran, per precaució val més anar ben equipat. Jo acostumo a portar

Ángel Tudó, al jardí de casa seva. ( Foto: P. Nogueira)

una careta protectora, guants i una granota, ja que a vegades poden estar agressives.

Ha de complir amb algun tipus de normativa o regulació?

Sí, cal obtenir un número de registre, que el proporciona la Generalitat, i, d’altra banda, cal posar cartells d’avís a la zona on es troben les abelles.

Manté alguna relació amb organismes especialitzats en apicultura?

De fet, estic afiliat a la Cooperativa de Tarragona. Gràcies a això rebem assessorament sobre el tema, intercanviem experiències, obtenim material necessari i mantenim relació amb veterinaris especialitzats en l’apicultura.

Susanna Blasón Bayo

seguiment del CIM En aquest número ningú ens ha fet arribar notes de premsa informatives sobre les accions que s’estan “coent” en la sol·licitada part del municipi. Des de Trena i peu s’ha fet una mica d’història i ja fa temps que s’està remenant la cassola.

-10 de Juliol 2002 Preguntes formulades per Bet Font i Montanyà del Grup Parlamentari Iniciativa per Catalunya – Verds.

Respostes: Felip Puig i Godes, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre la construcció d’un centre integral de mercaderies (CIM), a l’Arboç (Baix Penedès) En el marc d’actuacions programades pel Govern de la Generalitat, s’està treballant en la definició del disseny funcional d’un centre logístic d’àmbit euromedite-

rrani al Baix Penedès, seguint els criteris d’ordenació i equilibri del territori i de racionalització del procés de distribució de mercaderies. Els objectius d’aquest disseny previ són definir la distribució interna i les característiques concretes del Centre de Mercaderies i precisar els accessos i les connexions viàries necessàries. Entre les directrius fixades per a l’elaboració d’aquest disseny, destaca l’aplicació de criteris de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient.

Posteriorment, acabada aquesta fase del procés, es procedirà a la tramitació del planejament urbanístic corresponent.

Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre la possible compra per la Generalitat de terrenys agrícoles en sòl no urbanitzable a preu de sòl industrial, a l’Arboç (Baix Penedès) El Govern de la Generalitat no està comprant terrenys agrícoles en sòl no urbanitzable a l’Arboç (Baix Penedès) a preu de sòl industrial.

Font: Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 330, pàg. 55 i 56

JULIOL - AGOST / 2004

17

el reportatge La Giralda: un patrimoni arbocenc?

L’edifici arbocenc situat a peu del turó de la vila, venint de Vilafranca, ha marcat el perfil del nostre poble des de principis de segle XX. L’emblemàtic edifici ha acompanyat els arbocencs en la història recent de l’Arboç. Malgrat tot, quants de nosaltres en podria explicar les seves meravelles interiors o simplement el seu origen? Potser és un dels edificis més estimats i al mateix temps més desconeguts pels vilatans.

La Giralda: un edifici emblemàtic i amb gran projecció de futur a prop de complir els seus primers 100 anys Tres característiques la diferencien de la Giralda de Sevilla: L’alçada (només 52 metres, just la meitat).

La torre (s’accedeix mitjançant unes escales, i no pas per una rampa).

L’estàtua del Giraldillo (Santa Joana) Les meravelles que conté són ben conegudes: El Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada, amb els 12 lleons que representen les 12 tribus d’Israel i que fou un regal dels jueus als àrabs. Les columnates i el cassetonat del sostre del passadís que rodeja el pati.

La torre de la Giralda, inspirada en la de Sevilla, es diu que és la més fidedigne de totes les reproduccions d’arreu del món.

La Sala dels Ambaixadors, a imitació del situat a l’Alcàsser de Sevilla, la vertadera joia de l’edifici segons el seu propietari actual. D’admirar la seva cúpula bizantina construïda in situ, el sostre de la qual està folrat amb or.

Entre altres detalls de gran valor artístic, podem citar els grafiats de les parets, les columnes amb incrustacions de nacre, les inscripcions de l’Alcorà, així com el terra venecià, o els mosaics fets a mà i les pintures de terres minerals.

Porta principal de l’edifici recentment restaurada.

(Foto: A. Vilanova)

18

El futur immediat de la Giralda: arquitectura i funcionalitat Primera fase Consolidació de l’edifici, gràcies a un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya, la direcció del projecte és a càrrec del Dr. Fornons, catedràtic d’estructures. Aquesta acció compta amb una construcció d’un mur pantalla de ciment armat de 9 metres de profunditat amb les seves sabates en la zona est, la coronació del mur, la col·locació d’uns tensors perquè les voltes de l’edifici no treballin en contra del mur i puguin absorbir les forces. Una vegada l’edifici sigui estable, s’han de cosir les esquerdes i embellir l’interior.

Segona fase Condicionar la planta baixa i al mateix temps construir un edifici paral·lel, que serà un pavelló d’una sola planta amb estructura totalment de fusta laminar, excepte 8 columnes d’un formigó arquitectònic. La coberta serà de coure envellit 25 anys procedent d’Alemanya amb formes irregulars. La paret del pavelló amb vistes a Montserrat estarà construïda per una pantalla de vidre i fusta. El terra serà de granit negre intens procedent de la Índia, el viaducte que unirà la Giralda amb el nou pavelló estarà format per pedres semiprecioses procedents de l’Amazona. Es tindrà en compte una insonorització total. Dos quadres de 3m x 2m del taller Boticelli, “La Primavera” i “El Naixement de la Venus”, faran les delícies dels presents. La il·luminació serà especial i hi haurà una làmpada de 3 metres de diàmetre a la cúpula central. A la part posterior de la nau s’hi construirà un altell per a una exposició permanent i un espai per a la relaxació dels convidats a l’estil d’una haima.

Quin ús tindrà?

L’ús principal que es destinarà el pavelló serà la celebració de bodes

JULIOL - AGOST / 2004

Vista de la torre de la Giralda de l’Arboç.

(Foto: A. Vilanova)

i banquets. Però qualsevol acte és benvingut: com convencions, presentacions d’automòbils i productes, plató cinematogràfic i fins hi tot estarà obert a l’Ajuntament per fer-hi algun acte rellevant, si aquest hi té interès.

En quant a l’edifici de la Giralda, després de ser restaurat i moblat com cal, es dedicarà a la recepció dels actes esmentats i més endavant s’habilitaran 20 habitacions per fer un hotel.

Per a l’alegria de tots els vilatans, la Giralda sempre romandrà oberta al públic que la vulgui visitar.

Certament, tots aquests projectes poden donar un nou destí a un dels edificis més emblemàtics de l’Arboç.

Tot això no seria possible si al darrera no hi hagués una persona entusiasta i emprenedora com en Manuel Camino que –amb els recursos

el reportatge necessaris– volgués tirar endavant un projecte del qual se’n sentirà a parlar, esperem que com a mínim, durant tot el segle XXI. Anna Vilanova Miravent anna_trenaipeu@wanadoo.es

Història 1897 Compra dels terrenys de la “Casa de la por” per la família Roquer 1899 Inici de l’enderrocament de la “Casa de la por” per a construir-hi la Giralda 1899-1908 / 1898-1907 (*) Període de construcció de la Giralda, segons plànols elaborats pel mateix Josep Roquer i Antoni Feliu Camps com a mestre d’obres.

1907-1934 Josep Roquer Marí i Candelària Negrevernis propietaris i residents a la Giralda.

1934 Defunció de Josep Roquer a l’edat de 79 anys.

1936-1939 La Giralda és ocupada per una divisió de l’aviació republicana, anomenada “Los Chatos”, com a quarter.

1941 La vídua de Josep Roquer la ven a Antoni Bascompte Barlavé. Posteriorment el seu fill Josep Bascompte hereda aquesta finca.

1981 Manuel Camino Martínez adquireix la Giralda 1987 S’obre la Giralda al públic.

1999 És tancada a les visites per motius de seguretat.

Finals 2004-inicis 2005 Es preveu tornar-la a obrir, una vegada l’estructura estigui assegurada i l’edifici completament restaurat. La novetat serà una instal·lació annexa destinada a grans convencions.

Manuel Camino Martínez: actual propietari i artífex del futur de la Giralda Biografia

Nascut a Laguna de Negrielos (León) el 23 d’agost de 1953, es trasllada a Barcelona de ben jove per cursar els estudis a l’Escola Nàutica de Barcelona. La seva professió, capità de la marina mercant, especialitzat en astronomia, li permet navegar durant 10 anys pels mars de tot el món transportant tant passatgers i com mercaderies. Després de casar-se amb Alicia Chicano Adelantado, oriünda de Barcelona, i tenir la seva primera filla, decideix canviar el mar per la terra. Des de fa 20 anys, es dedica a la seva empresa de construcció establerta a Barcelona. Aquest negoci el va iniciar en l’època estudiantil per poder finançar-se la carrera i el continuà cada vegada que tornava a terra.

Curiosament la seva filla Alicia (20 anys) està estudiant arquitectura; el seu fill Albert (17 anys) està acabant batxillerat.

Les aficions La seva afició és el col·leccionisme: quadres, mobiliari i llibres antics, en particular, col·lecciona edicions de El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Actualment en posseeix un total de 300 de diferents, gairebé iguala la xifra del Museu de la Mancha. No obstant això, se li resisteix la primera edició, anomenada “edición príncipe” de 1605 (1a part) i de 1615 (2a part), com a curiositat, per l’última posada a la venda en demanaven 90 milions de les antigues

Manuel Camino en el Pati dels Lleons de la Giralda.

(Foto: A. Vilanova)

pessetes. Aquest hobby l’ha dut a ser l’editor d’una edició pirogravada sobre fusta de noguer, obra de Severiano Camino, el seu germà gran, tasca que va suposar la dedicació de 8.000 hores de treball durant 9 anys.

Aquest exemplar únic en el món es podrà admirar a l’Arboç quan la Giralda torni a obrir les seves portes.

Actualment està a punt d’editar El diario de Colón, on s’inclouran algunes de les cares dibuixades del descobridor d’Amèrica. En Manuel és un gran admirador d’aquest personatge històric, d’ell posseeix més de 100 dibuixos del seu rostre adquirits arreu del món.

Filosofia de vida Gaudir amb la feina que un fa; si les coses es fan bé, els resultats vénen sols. I, sobretot, del hobby mai fer-ne un negoci.

(*) depenent de la font consultada

JULIOL - AGOST / 2004

19

debat Aquesta vegada volem deixar córrer la imaginació dels nostres convilatans i per això formulem una pregunta oberta que pot contrastar o no amb els projectes per al futur de la Giralda.

SI LA GIRALDA FOS TEVA, A QUIN ÚS LA DESTINARIES? Tothom que vulgui participar en aquesta secció ens ho pot comunicar per carta a qualsevol de les bústies Acthiva’t o bé per e-mail a debat_trenaipeu@wanadoo.es, feu-hi constar el vostre nom i telèfon.

JOAN JOSEP BUJALDÓN SOLÉ. 43 ANYS. ARQUITECTE

Crec que hauria de ser d’un ús que pugui tenir continuïtat; i per això és molt important que sigui rendible. Un ús públic segurament seria una càrrega per l’Ajuntament. Un dels possibles usos que complirien aquest requisit seria un hotel d’alt standing, que indirectament podria portar beneficis al poble. Els usos poc rendibles impliquen llargues temporades amb l’edifici tancat i un procés d’envelliment i degradació de l’edifici.

MARIA TERESA MONTSERRAT SANAHUJA. 49 ANYS. BOTIGUERA

Primer de tot l’arreglaria perquè està malmesa. Aleshores se’n podria fer un restaurant i un espai lúdic perquè la població el gaudís, com la construcció d’algun espai tancat o una terrassa per prendre alguna cosa. Seria una llàstima que es deixés perdre. Fins i tot des d’un estament públic es podria mantenir l’estructura i l’estil de l’edifici, ja que és una construcció emblemàtica per a l’Arboç. Com el Castell de Castellet que es va vendre a una fundació privada per restaurar-la i fer-ne un ús adequat.

MANEL BEDMAR SANAHUJA. 36 ANYS. EMPRESARI CONSTRUCCIÓ

Sense una inversió enorme de molts milions és impossible fer-hi res. El fet que no tingui fonaments fa molt difícil la seva conservació. Encara que es pogués restaurar no se’n podria treure cap ús. Si es destinés la Giralda a un museu o a rebre visites, la inversió realitzada no s’arribaria a amortitzar mai. És un edifici que no fa cap nosa però tampoc dóna cap servei.

EUGÈNIA PALAU HUGUET. 30 ANYS. PROFESSORA

Quan penso en l’ús que es podria fer de la Giralda arribo a la conclusió que seria bona idea fer-hi un hotel el qual fos part activa de la vida de la vila, és a dir, no hauria d’estar desvinculat sinó que fos un punt més d’interès turístic del poble. A més a més, crec que el poble com a tal hauria de tenir la facilitat de poder utilitzar algunes instal·lacions com ara els jardins o sales per a fer-hi reunions, exposicions, concerts, representacions...

SERGI GARCÍA MARTÍN. 31 ANYS. ENGINYER INDUSTRIAL

Personalment destinaria la Giralda a activitats culturals encara que pertanyi a una entitat privada. La promouria dins del conjunt històric del poble (juntament amb el Col·legi Residència, l’Església de Sant Julià, la residència Sant Antoni Abat, etc.). O ho combinaria amb una activitat amb ànim de lucre com és un hostal per a un públic de nivell adquisitiu mitjà-alt per garantir-ne tant el patrimoni com la rendibilitat.

JOANA ALTET BOADA. 81 ANYS. JUBILADA

Hi posaria l’estàtua de Santa Joana, com quan era petita i la veia des de casa. Hi faria un lloc de cultura: una sala per a concerts i un espai a l’aire lliure per als estius, un recinte per a exposicions de quadres, pintures, escultures, ceràmiques junt amb una biblioteca selecta amb llibres d’interès literari i històric. Al Pati dels Lleons hi hauria aus tropicals, paons, plantes; al jardí, un llac amb cignes, peixos, sortidor d’aigua, arbres i flors. Això, sí, es pagaria una entrada.

20

JULIOL - AGOST / 2004

Anna Vilanova Miravent anna_trenaipeu@wanadoo.es

història Notes parroquials: Les relíquies de l’Arboç (I) En el llibre de les Notes històriques de la Parròquia i vila de l’Arboç trobem l’explicació de tot quan es refereix al nostre temple parroquial.

En la pàgina 25 llegim: “el 7 d’octubre de 1629 reunits els dos Consells amb les Jurats redactaren l’Acta que diu: ...han proposat que es fes una església nova en lo nom del Senyor y la voluntat dels Consells tots a la una veu de comú acort han votat ques fes ab los millors modos que millor convidrà al servei del Senyor y utilitat del poble y sia en nostre favor lo Sor per sa infinita misericordia”.

El projecte no es descuidà i durant tot el segle XVII es determinen les persones que es responsabilitzen en cada temps i en cada cas del que cal fer.

Si es parla de fer una església nova és que n’existia una anterior que estava dedicada a Sant Julià puix, en la pàgina 32, escriu M. Gaietà Viaplana que la diada escollida per a traslladar la imatge de Sant Julià fou el diumenge immediat al 18 de febrer de 1647. Per tant, es tracta del trasllat de la imatge de Sant Julià de l’església vella a la nova. Això és prova que els feligresos ja veneraven a Sant Julià com a patró de la parròquia i vila de l’Arboç de temps molt antic.

També llegim en el llibre que “acabada l’església lo primer que procuraren fou per l’altar major i el retaule i adquirir un orga”. L’altar major, el retaule i l’orgue al qual es fa referència és el que va subsistir fins l’any 1936.

Llegint tot quant es feu en el segle XVII ens admirem de la fe dels nos-

22

Hornacina principal de l’altar dels Sants Màrtirs, Capella del Santíssim Sagrament, de l’església parroquial de l’Arboç.

(Foto cedida per R. Condis)

tres avantpassats aplanant les dificultats que sorgien, i avançant en el camí de l’amor a Déu.

Darrera de l’Altar Major hi ha la Capella del Santíssim que començà a edificar-se al 1750. Per a les solemnitats de la inauguració es feu la festa de Sant Julià el 22 de gener de 1770, es feu la translació del Santíssim a la nova capella el dia 23 i el 24 es dedicà a les ànimes dels fidels difunts de la parròquia.

No podem donar resposta concreta de quan arribaren les relíquies dels Sants Màrtirs a la nostra vila però sabem que un tal Pere de l’Arboç és qui les va procurar. En el diccionari eclesiàstic de Catalunya es llegeix: “Pere de l’Arboç (L’Arboç, Baix Pe-

JULIOL - AGOST / 2004

nedès) 1668-Barcelona 1742. Nom de religió del caputxí José Marrugat. Predicador. Ingressà a l’ordre el 1684. D’adscripció filipista i amic de Próspero de Verboom i del Marquès de Castel Rodrigo, viatjà a la cort de Madrid i aconseguí el permís per edificar, després del setge de Barcelona, el nou convent de Santa Madrona dins els mur de la ciutat (1723)”.

El redactor d’aquesta nota no especifica res més aquí, però és en el segon quart de segle que van arribar les relíquies. En el 1790 es fa constar que el portador de les relíquies fou el caputxí Pere de l’Arboç que les va dur de Roma.

En la capella del Santíssim hi havia a l’esquerra l’altar dels Sants Màrtirs que va ser obra de l’eminent escultor barceloní Raimond Amadeo, conegut en el món artístic per Amadeu d’Olot. Era tot tallat en fusta i el destacat artista el construí totalment, tant en la part arquitectònica com en la part d’imagineria.

Les relíquies estaven posades dintre de vasos de vidre i tots estaven col·locats dintre una urna poligonal d’arestes metàl·liques i cares de cristall. Aquesta urna es guardava dintre un tabernacle tancat amb triple pany disposat en el centre del magnífic altar.

[CONTINUARÀ...]

Rossend Condis Martí Josefina Ferrer Romagosa

salut Alteracions de la consciència Protegir ---- Avisar --- Socórrer Alteracions

Símptomes

Actuació

Lipotímia

- Sensació de mareig.

- Fluixedat de cames.

- Sensacions auditives i visuals.

- Pell pàl·lida, freda i suor.

- Col·locar la víctima estirada a terra de cara amunt i en un lloc fresc.

- Afluixar-li la roba.

- Evitar les aglomeracions al seu voltant.

- Aixecar-li les cames.

Coma

- Estat inconscient.

- Resposta nul·la als estímuls externs.

- Manteniment de la respiració i el pols carotidi.

- Col·locar la víctima en PLS, excepte si el coma és d’origen traumàtic.

- Afluixar-li la roba que pugui oprimir les vies respiratòries.

- Mantenir oberta la via aèria.

- Controlar periòdicament els signes vitals.

- Si cal, iniciar la RCP (Reanimació Cardiopulmonar) - Tapar-la per evitar la hipotèrmia.

Pep Jané Rodríguez

Efemèrides Fa 25 anys (1979) Obres al carrer Major i Abat Escarré En el moment de realitzar aquesta nota, el carrer Major està bastant avançat, la claveguera central ja és enllestida i s’estan realitzant les últimes connexions. Per altra banda està aplanat i a punt d’enllestir fins al carrer Palma. Esperem que quan arribi aquesta nota als lectors podrem gaudir ja d’aquest carrer acabat.

Després de la Festa Major es començarà el carrer de l’Abat Escarré i també es farà una passada d’asfalt pels carrers Plateria, Missers i altres de deteriorats. Els treballs seran realitzats per l’empresa Roca de Vilanova i la Geltrú.

Fa 50 anys (1954) Juliol Reorganització del Ball de Diables Enguany el típic Ball de Diables local, semblava que s’extingia. La manca d’alguns veterans per raó de llur avançada edat ha estat superada en una reorganització eficient. Nous elements joves han reemplaçat als més vells i la valuosa experiència dels veterans ensenyarà als debutants que seran la nova llavor perquè perduri aquesta típica tradició.

Agost Cursa ciclista Amb motiu de la nostra Festa Major es celebrarà el proper diumenge dia 22, al mati, una

interessant cursa ciclista patrocinada per l’Excel·lentíssim Ajuntament i organitzada per Educación y Descanso.

El recorregut serà de 42 quilòmetres, amb sortida neutralitzada de la Badalota, carrer Major, Rambla Gener, Passeig Panxita. La sortida oficial serà amb direcció Banyeres, Llorenç, Santa Oliva, El Vendrell, Bellvei, Gornal i l’Arboç, amb dos voltes a aquest circuit fixant l’arribada enfront a la Clínica Rural.

Pendonista i cordonistes Festa Major El Pendó de la Processó de la Festa Major ha estat confiat al Sr. Josep Forcada Riembau, al qual l’acompanyaran com a cordonistes els Srs. Rossend Boadella Guimerà i Ricard Bécker Giró.

poble MOVIMENT PARROQUIAL juny - 15 juliol 2004 (segons Registre Parroquial)

Baptismes Àfrica Inglada Arbiol 04.07.2004 Guillem Català Holgado 11.07.2004 David Ruiz Morillas 11.07.2004

MOVIMENT DEMOGRÀFIC juny - 15 juliol 2004 (segons Registre Civil)

Naixements:

Matrimonis:

Defuncions:

Defuncions Nom i cognoms data defunció Julià Albornà Inglada 19.06.2004 Carme Olivella Altet 01.07.2004 Josefa Esquinas Torrente 13.07.2004

data enterrament 20.06.2004 02.07.2004 14.07.2004

edat 84 81 62

Matrimonis 05.06.2004 José Manuel Pérez Matos i Soraya Garrido Martínez 25.06.2004 David Robles Figueras i Judit Rovira Gumà JULIOL - AGOST / 2004

23

perfils Mari Cruz Mairal. Com a mestra d’escola, punt i final.

La vida mateixa -com aquells dictats rutinaris que tots hem fet a classe d’ortografia- està marcada amb signes de puntuació invisibles: interrogants, cometes, exclamacions, parèntesis…Com a l’escola, el recompte posterior de les faltes ja es dóna per suposat. El signe més contundent i rotund és el punt i final. És la contrasenya irreversible que dictamina que ja n’hi ha prou d’aquest color, que s’ha acabat l’arròs.

La mestra Mari Cruz viu aquests dies l’aclimatació a unes vacances escolars definitives, sense el previsible d’un Sant Tornem-hi del setembre. Després de 40 anys amb tot de canalla entre peus, li toca pensar què farà amb el seu temps a partir d’ara. De moment, acaba de fer el Camí de Santiago. I tan contenta.

“Tu saps amansir la canalla”, li ha dit alguns cops la Mari Carmen, la seva amiga i col·lega en la tasca docent.

Amb això feia al·lusió al temperament discret i assossegat de la dona del Serres i, de pas, donava fe dels recursos balsàmics de la M. Cruz per a portar l’alumnat al seu terreny sense estridències. “Tinc comprovat que els comportaments autoritaris no funcionen enlloc i encara menys amb les criatures. A mi sempre m’ha donat més bon resultat un silenci que un crit”.

-Un silenci?

Sí, tal com ho sents. Si enmig d’una explicació callava en sec perquè algun sector de la classe no parava atenció, els nens mateixos s’adonaven que passava alguna cosa i llavors eren ells mateixos els qui callaven fins que jo no reprenia la paraula. Et parlo d’alumnes de cicle mitjà, de 9 a 10 anys, que són amb els que he treballat més sovint. És una edat molt maca perquè ja els pots fer raonar les coses i et segueixen el ritme de la classe sense intentar prendre’t el pèl com tendeixen a fer els d’edats superiors.

-Però no enfadar-se i mantenir el tremp convivint i educant tant de “loco bajito” sis hores diàries no deu haver estat tan fàcil...

24

Anys 70. La Josefina Pros, la M. Cruz i la M. Carmen Martín a les antigues escoles del carrer Jussà. (Foto: Col·lecció familiar)

Em considero una dona pacífica i resistent, però els principis van ser molt durs. Vaig arribar a l’Arboç l’any 1966 provinent de Porrera, un poblet del Priorat on feia classe a una vintena de nenes. I encara abans havia estat a Coscojuela de Sobrarbe (Osca) amb només tres alumnes. Allò era un oasi. Aquí m’hi vaig trobar un moment de transició: acabava d’entrar en vigor una disposició que va obligar les monges a deixar de fer classe als alumnes petits de sexe masculí.

I van haver de passar tots de cop als nacionals de forma precipitada.

Total, que em vaig estrenar aquí amb

JULIOL - AGOST / 2004

una classe de pàrvuls amb quaranta nens! ( Joan J. Ràfols, Jaume Albornà, Juan Hurtado, Miquel de Sant Nicolàs, etc…) en un pis de cal Xatet sense pati i només amb un balcó llarg que, quan m’hi sortia la canalla, ja se’m posaven els cabells de punta. Finalment, l’estona del pati ens la van deixar fer en un solar de cal Ribé que hi havia a la cruïlla dels carrers Jussà i Pau Casals.

Però aquí la dona del sabater de cal Cunillera també es queixava que la canalla molestaven…Tot allò em va provocar un estrés que se’m va anar acumulant fins que vaig caure malalta

perfils de debò.

Sort de la Josefina Pros, la mestra que ja hi havia aleshores, i del Laureà, el seu marit, que em van ajudar moltíssim en tots els sentits.

Fins i tot m’acolliren a casa seva mentre em recuperava, però jo no vaig deixar en cap moment de fer classe.

-Doncs sí que vas tenir un debut estimulant aquí a l’Arboç…

(La M. Cruz té la rialla fàcil però amb un punt de timidesa que la fa enrogir fàcilment). Jo vaig arribar il·lusionada amb una altra mestra aragonesa com jo, la M. Jesús Garulo. Mentre jo era a Porrera, ella era a l’escola del Pla de Manlleu. Ella ja havia baixat a ballar a l’Arboç seguint el costum de la gent de muntanya, que venien al ball de la Societat, i li agradava l’ambient d’aquí. Total, que em va engrescar perquè totes dues demanéssim aquesta destinació al curs següent.

-I el primer que et devia sorprendre de l’Arboç devia ser la Giralda, com a tothom…

No, no. És curiós, però el que a mi més em va admirar de l’Arboç és que fos un poble amb estació de trens, com les viles importants. Jo sóc de Laspuña, un poble del Pirineu aragonès a 300 quilòmetres d’aquí i a 150 de la capital de província més propera, Osca. Les comunicacions hi eren difícils i la comoditat de disposar d’un servei ferroviari com jo mai no havia tingut el valorava molt.

-A més, vas estrenar les cases destinades als mestres, on vas tenir com a primers veïns la família Llabrés i el Sr. Senabra. I després ja vas conèixer qui seria el teu marit i pare dels teus tres fills.

Quanta feina en poc temps, no trobes?

Dit així sí, que ho sembla, però tot va anar venint pas per pas.

L’establiment a l’Arboç de l’empresa

L’any pasat va ser la seva companya i amiga, la M. Carmen, esposa del Pedro Simón, qui s’acomiadà de l’activitat docent.

(Foto: Col·lecció familiar)

Cristalería va comportar un boom d’alumnat que va fer desbordar totes les aules. Fins i tot se’n va haver d’habilitar de provisionals al poblat de Cristalería fins que no van haver edificat la segona planta de l’actual col·legi Sant Julià. Va ser una època de convulsions perquè va coincidir amb les acaballes del franquisme i, per tant, amb canvis en els models pedagògics que calia aplicar. Aquí va impulsar-los el Pedro Simón que, com a director en aquell moment, encapçalava un moviment de renovació basat en un model d’ escola oberta, participativa i catalana.

La majoria dels mestres compartíem aquesta inquietud per democratitzar l’escola. Era l’esperit que ja havia promogut la Rosa Sensat, però no va ser fàcil…

-Havies d’adoptar el català com a llengua vehicular a l’escola. Això, alguns mestres de fora no ho van acollir amb gaire entusiasme…

No va ser el meu cas. A mi, el

reciclatge al català em va entusiasmar.

De fet, mai no m’ha fet mandra assistir a cursets per a obtenir coneixements útils a la meva feina, ni quan tenia les tres canalles petites, que anava de bòlit. Més encara, recordo que era tant rigorosa amb el català acadèmic que havia anat a aprendre que, quan deia “dues taules”, per exemple, els nens se n’estranyaven i em deien: “Dues? Senyoreta, així no es diu. Es diu dugues “. De vegades l’esperit de superació et dóna aquesta mena de sorpreses. (I les galtes se li tornen a encendre mentre reviu divertida aquella situació).

-Ha passat algun nen dels que anomenem superdotats, per les teves classes?

Al llarg de la meva vida laboral calculo que he tractat amb uns 1.200 alumnes i, com és lògic, hi ha hagut de tot. De superdotats no ho sé, perquè el coeficient intel·lectual es defineix d’acord amb els resultats obtinguts en un test concret que potser molts d’ells haurien superat

JULIOL - AGOST / 2004

25

perfils si l’haguessin fet. Però sí que he pogut constatar que el nen o la nena intel·ligent acostuma a ser brillant en totes les matèries. Vull dir que té un esquema mental que li proporciona recursos per a superar qualsevol assignatura. Per a mi era una satisfacció grandiosa corregir exàmens i comprovar que m’havien entès els conceptes. De vegades passava ben bé al contrari, tot cal dir-ho.

-I dels hiperactius, què me’n dius?

En teoria són el calvari de qualsevol mestre, però tractats amb mà esquerra són força més fàcils de controlar que no sembla. La clau era saber trobar punts d’interès que concentressin la seva atenció.

-Quan parlem de fracàs escolar, quina part de culpa cal atribuir al mestre? És difícil definir fronteres, com també és un fet que sempre aconsegueixes sintonitzar millor amb uns nens que amb uns altres i sense saber per què. La meva preocupació ha estat sempre animar públicament els que anaven més justets quan feien alguna cosa bé i, sobre tot, no enfadar-me sinó dialogar i ser flexible. Avui dia, per sort, tenim més mecanismes de suport psicològic per a detectar l’origen d’un baix rendiment escolar i posar-hi remeis adients.

-Sense voler treure’n conclusions sexistes, tu deus poder parlar amb coneixement de causa de la diferència entre la psicologia masculina i la femenina a nivell acadèmic.

A nivell intel·lectual cap ni una. Ara bé, reconec que els nens són més tal com raja, més despreocupats, més entremaliats, però també més bons jans, més oberts i sense complicacions. Les nenes tenen l’esperit competitiu més interioritzat.

Són més reposades i polides però

26

també més complicades i estan més pendents de comparar-se i controlar tot allò que fan els seus companys.

-Quina ha estat la teva estratègia per dirigir una classe, per captar i mantenir la seva atenció?

Motivar-los fent un sondeig previ dels coneixements que ells tenen sobre el tema nou que tractarem; estimular la seva participació preguntant-los què en sabien, d’allò, era un bon sistema per a despertar la seva curiositat i predisposar-los a rebre nous coneixements.

-No trobaràs a faltar el guix de la pissarra?

La pissarra és un bon complement didàctic per a la nostra feina. Molts cops hi escrivia intercalant algun error expressament per a detectar el nivell d’atenció. Per a ells, poder-me corregir era un èxit afegit. D’altres cops l’error era involuntari i llavors venia la reflexió moral: “Això m’ha passat perquè hi ha xivarri a la classe

La Mari Cruz deixa el Sant Julià després de 38 anys de magisteri a l’Arboç. (Foto: P. Nogueira)

i estic distreta. I no es pot tenir el cap en dos llocs al mateix temps. Així, les coses no poden sortir bé…”.

-Entre lliçó i lliçó, quin és el valor que més insistentment has mirat

JULIOL - AGOST / 2004

d’inculcar als teus alumnes?

Els mateixos que he donat als meus fills i que he procurat aplicar-me a mi mateixa: la solidaritat i el respecte envers els altres en tots els ordres de la vida; l’eficàcia del diàleg per damunt dels enfrontaments i el valor de la constància i del treball diari. La cultura de l’esforç està molt devaluada en l’àmbit escolar i costa bastant fer entendre que cada nen ha de ser responsable i autoexigent amb les seves obligacions. Quan proposava als alumnes una tasca ingrata i protestaven, jo els deia: “Als vostres pares tampoc no els agrada matinar per anar a la feina cada dia i bé ho fan…”. Devia ser un argument convincent perquè tot seguit s’hi aplicaven amb la mateixa resignació que tots hem hagut d’imposar-nos en algun moment de la vida. En això consisteix anar creixent.

Aquesta filosofia de vida que es podria resumir en el principi “Allò que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú” defineix l’actitud serena que desprèn el tracte amb la Mari Cruz. El paradigma de la maduresa, la concòrdia i el seny encarnat en una mestra d’escola, segons els seus companys del claustre de professors. Sense que això li resti fermesa de caràcter, que també en té.

Amant d’estar-se a casa amb una bona lectura, de sortir a caminar distàncies moderades (és d’aquelles persones que, sense alterar mai el ritme del seu pas, tant si plou com si fa vent, sempre ha arribat a l’hora allí on calia), i de vigilar el creixement delicat dels clavells del seu jardí, la Mari Cruz s’estimaria més esborrar això del punt i final i posar-hi uns punts suspensius, que sempre són més simpàtics i menys definitius…

Rosa M. Montaña Jordà

música l’Arboç Sona 2004 Una altra vegada arriba la Festa Major i hi deu haver gent que es pregunta quins grups hi tocaran. Primer us he de dir que és molt difícil fer content tothom però, dintre de les nostres possibilitats, crec que tenim -i n’estic molt segur – el millor cartell de concerts de tota la província de Tarragona i rodalies. He de donar les gràcies a l’Ajuntament de L’Arboç, que ha acceptat la proposta de fer venir grups revelació sense caure, com altres ajuntaments, en la solució fàcil de portar “els grups que tothom porta”.

Aquest any hem posat un nom als concerts, L’Arboç Sona 2004 (perquè “L’arboç sona” més que mai).

Ho hem fet només pensant que, amb aquest nom, serà més fàcil que tinguin repercussió fora de la nostra comarca.

Les actuacions començaran el divendres 20 d’agost al camp de futbol de L’Arboç amb un concert de pagament (7 euros) amb els grups Avant Garde, Deluxe i Chocadelia internacional. Hem volgut portar grups de tants estils com ens fos possible.

La prova n’és l’eclecticisme dels grups que actuaran en aquest primer concert.

Avant Garde és un grup format per músics de diferents nacionalitats (de Bèlgica, dels EUA i d’Espanya). Fan pop-rock amb un estil propi i inquietant en què destaca la solidesa de les seves bases rítmiques i un so de guitarra capaç de crear ambients carregats d’emoció.

Combinant melodies aconsegueixen tenses atmosferes. Presentaran el seu primer treball, “Super L”.

A continuació tindrem Deluxe, un dels grups amb més projecció nacional i internacional. Rere aquest nom s’hi amaga Xoel López, un gallec que ha revolucionat l’escena de la música independent amb dos treballs.

Ens presentarà el seu exitós If things were to go wrong, que l’any passat el va dur a oferir 140 concerts i a tocar a gairebé tots els festivals. Però no només veurem el Xoel sinó també el grup de deu músics que l’acompanyen, entre ells la formació La Vaca Azul sencera. Fan un pop-rock psicodèlic on predominen les guitarres. És l’únic concert que faran a la província de Tarragona i pot ser més que un espectacle.

Per acabar la nit, Chocadelia Internacional ens faran una sessió de funkanrol, funk-rock amb majúscules.

Chocadelia està format per alguns components de Fundación Tony Manero i de Discípulos de Otilia.

Tenen un directe que pot superar els de les seves formacions originals.

Tot això el divendres amb una entrada molt econòmica de 7 euros. L’Arboç serà, per una nit, centre d’atenció a molts kilòmetres al voltant.

El dissabte 21, l’empalmada

Cartell l’Arboç Sona 2004. (Foto muntatge: X.Maimó)

començarà amb les percussions de Mazatecos i continuarà amb uns clàssics, The Rippers, que presentaran el seu úlitm treball, Invertebrat, amb el nou guitarrista Manuel Lucio.

Després dels Rippers tindrem un dels grups revelació d’aquest any, Atom Rhumba, que vénen de Bilbao amb una molt bona carta de presentació: han fet ple de concerts per tot Espanya; van tocar al Primavera Sound i l’endemà mateix marxaven a Madrid a tocar al Festimad; de resultes de les seves actuacions en diferents concerts a la península Ibèrica, van anar a tocar en un festival al Japó i van gravar una edició japonesa del seu últim treball, Backbone Ritmo. Punk-rock amb tocs psicodèlics que podrem gaudir amb els seus riffs de guitarra característics.

La cloenda del L’Arboç Sona la faran els bascos Ortophonk, de Vitòria, amb el seu grovee ple de sonoritats que ens faran ballar fins que arribi la xaranga El Calçot.

Bé, tot això és la part teòrica de les actuacions dels grups, explicat tot amb aquella il.lusió que jo hi poso sempre i que tant em caracteritza.

L’altra part depèn totalment de vosaltres. Esperem que l’esforç de fer venir tots aquests grups a L’Arboç valgui la pena. Haurà valgut la pena si us hi podem veure ballant i gaudintne.

Bona Festa Major i... VISCA L’ARBOÇ!!!

Marco Rodríguez

JULIOL - AGOST / 2004

27

esports Una mica d’esport no fa mal Fer esport cada dia costa més, quan ets jove, ets capaç de tot i sembla que el teu cos no es cansi mai, però... a l’alçada que ens fem grans, comencen el problemes, la parella, la feina, les ganes de sortir de festa i un miler d’inconvenients més.

Quan ets jove l’educació esportiva a l’escola i les activitats fora de l’escola, fa que el nostre cos pugui tenir un rendiment esportiu necessari i beneficiós per al cos humà. Quan ets jove, la importància dels pares sobre els seus fills és vital per a l’educació esportiva que tindrà una persona en la seva vida. Si de petits apunten a la canalla a activitats esportives (futbol, handbol, bàsquet, atletisme, etc.) a part de ser beneficiós per al nen, indirectament l’estem educant, perquè, quan sigui gran, segueixi tenint relació amb l’esport.

L’experiència ha demostrat que el jovent comencen a deixar l’esport de banda quan comencen a tenir parella, o alguna responsabilitat, i aleshores és quan comencen a créixer les famoses panxes.. És curiós veure com s’acosta l’estiu i veure pels carrers del poble grupets de gent o sols anant a córrer i gent que s’apunta al gimnàs i als dos dies ja no hi tornen anar fins l’any que ve.

Això no és esport, això és una petita dieta passatgera que farà que durant uns dies no s’aguantin drets.

Com a conclusió, és important que estem relacionats amb esports de grup i escolar, que els pares involucrem la canalla, ja que fent esport no es trencaran, es trencaran estant estirats al sofà, menjant hamburgueses i jugant a la play.

Per poder tenir opció a fer esport en la vida –cosa que al poble de l’Arboç, a part de l’escoles, l’esport col·lectiu, el poc que queda, està desapareixent, i desprès, tornar a

28

engegar un grup col·lectiu, és tota una missió impossible– el millor és participar amb col·lectius i tenir voluntat, esforç i sacrifici.

Feu esport i participeu amb activitats, que, entre d’altres, és un benefici personal, per a la nostra salut i per al futur de les persones.

L’Aneto és una muntanyeta accessible per qualsevol Francesc Piedra Holgado, conegut amb el nom de Paco Piedra, amb 12 anys d’edat, a les ordres del “Nando“, ja anava caminat des de L’Arboç a Montserrat.

Durant molts anys consecutius, el Paco va anar a Montserrat a peu com qui va a comprar al mercat. Sortia a les quatre de la tarda de la plaça de la Badalota i, a les 7.00 hores del dia següent, ja donava el seu petó de rigor a la Moreneta. Al Paco se li feia curt i a la vegada pesat haver d’anar al ritme de tanta gent i no poder portar el seu propi ritme.

Un gran dia, el Paco va fer un gran pensament, es va calçar les botes, l’equip de muntanya, la gorra i un bastó i va decidir que el millor company que tenia per anar a caminar, era el seu estimat “Poche”, el gos més “gigolo” de les rodalies de l’Arboç. Va pujar al seu Opel triplaça (la dona, el Poche i ell) i es va encarar cap a Boí i Taüll. A les 6.00 del matí, començava a pujar al llac de Sant Maurici i a partir d’aquell dia es va adonar que pujar muntanyes era més que un hobby per a ell i que el cos li demanava més.

Va agafar-se per costum anar a caminar i una vegada va haver caminat per tot el Penedès, va començar per coronar el cim del Carlit d’uns 2.900 metres, seguit del Puipedrós d’uns 2.950 metres

JULIOL - AGOST / 2004

Anada a Montserrat 1993. (Foto: L. Inglada)

i el Puigmal d’uns 2.980 metres d’alçada.

Un dia, després de veure que tothom anava a l’Aneto –el grup de caminants de L’Arboç, la família Vallès, que per culpa del vertigen es van quedar a les portes del cim i, fins i tot, l’Honorable President, el senyor Jordi Pujol–, va decidir provar l’experiència d’aconseguir el seu propi rècord pujant a l’Aneto de 3.400 metres d’alçada.

Quina fou la seva sorpresa, quina la seva il·lusió, que hi va anar i arribar, com es diu, sense baixar de l’autocar, li va costar tant poc, que es va adonar que el seu cos estava preparat per alguna cosa més important.

Ara, el seu pensament està desbordat, ple d’eufòria i s’ha inscrit al grup professional de muntanya d’escalada de Tarragona, perquè li facin les proves d’accés i pugui entrar al grup i poder accedir, d’aquí a un parell d’anys, a un curs intensiu d’alt nivell, amb l’objectiu de coronar el cim més alt del món d’ uns 8.000 metres d’alçada, el cim de l’Everest.

esports AMUNT:

Pel forat del pany

El Club de Futbol Gimnàstic de Tarragona que ha aconseguit l’ascens a la segona divisió nacional A. Ni Barça, ni Madrid, ni Espanyol, tots tenim el nostre equip personal, però el Nàstic és l’equip de la nostra terra (després del Club de Futbol L’Arboç) i tots, a part del nostre equip particular, intocable i intransferible, hem d’estar orgullosos i desitjar que l’any que ve, el Nàstic sigui, equip de primera i que guany a tothom que faci falta, per que nosaltres, som de Tarragona.

VISCA EL NÀSTIC

AVALL:

Arriba l’hora de ser un senyor i tindré un detall amb el meu íntim i més que amic “el capo”. Sempre que demano els seus serveis, en cinc minuts el tinc al lloc dels fets i jo, home de senyoriu i detallista amb els que em corresponen, he decidit convidar a esmorzar al mandamés de la Policia Municipal de l’Arboç.

“Capo, anem a fer un entrepà al bar restaurant can Charly de Santa Oliva, sortim del poble, perquè ens vegin el menys possible i no aixecar comentaris de mal gust.”

El cambrer: “Què prendran els senyors?”

Jo: “Prendre, prendre, avui és mal dia, el company és amic, però no cal abusar de les confiances.”

Capo: “Per començar, cava, unes olivetes i un parell de bosses de patates.”

Cambrer: “El cava de cal Mixo «l’Alcaldable», o cava del bar Sant Jordi, «Cava Rufino, el más fino».”

Jo: “Cava del cal Mixo i per mi un entrepà d’atun con anchoas.

Capo: “Oh, oh, oh, ja deia jo que no passés res d’estrany , no hi ha dia que passin coses diferents, a mi em poses el contrari d’ell: un entrepà d’anchoas con atun.”

Tot aquella persona que es considera esportista i es dedica anar a caminar amb els amics, companys i gossos, que a part de caminar (cosa que recomano a tots aquells que no fan ni mica d’esport) caminen i passejant pels parcs, carrers, places i camins de L’Arboç, deixant que els gossos facin les seves necessitats als carrers, sense recollir-les i embrutant el municipi, esperant que algú tingui la mala sort de trepitjar el “regalet”.

Laureà Inglada Solé

JULIOL - AGOST / 2004

29

les nostres plantes La farigola Penso que ara és gairebé obligatori parlar de la farigola, que no és gens fàcil, com veureu a continuació.

Mossèn Cinto Verdaguer s’inspirà en aquesta planteta humil i ens deixà aquestes estrofes plenes de bellesa:

condimentar alguns plats, –se’n fan unes sopes boníssimes–. És a dir, serveix per a molt.

Collida durant la Setmana Santa, principalment el Divendres Sant, es creu que té les millors virtuts medicinals. Serà per la creença religiosa, serà perquè sempre la Setmana Santa s’escau en lluna plena o serà perquè és quan està més florida? No se sap, però la tradició aconsella collir-la aquests dies, i així ho fem.

Aquesta és la nostra farigola però n’hi hi ha més de plantes que porten aquest nom.

TIMÓ CAP GROS. Farigola

Quan ja de la terra / Jesús se’n volava / lo cim de la serra / se’n farigolava.

L’herbeta eixerida de sos peus eixida / de flors s’esmaltà / Abelleta, vola / per la farigola / abelleta vola / pel farigolar / Amb ses mans mateixes / la verge en collia; semblaven-li deixes del Fill que partia / Hi troba en sa absència, / de Jesús essència; /la seva hi deixà/. Abelleta, vola / per la farigola...../ Des d’aquell Sant dia / de l’Ascensió /tapís de Maria / Se’n diu lo timó;/ La terra abrigada deixa empaliada / quina festa fa! /Abelleta vola per la farigola......

En català: TIMÓ CAPGROS. En castellà: TOMILLO CABEZUDO, TOMILLO ANDALUZ, TOMILLO SEVILLANO, TOMILLO FINO, TOMILO REAL. Al Baix Penedès, d’aquest timó, crec que ni hi ha poc. Té les fulles més espesses i acaba la tija amb una influorescència molt arrodonida i més grossa que l’altra. L’olor és més forta i més bona si cap. Es troba molt a Andalusia i també a Eivissa i Palma de Mallorca.

Altres espècies de timó són:

TIMÓ MORISC, (EDREA) BOTJA PUDENT, (TOMILLO YESQUERO) I un llarg etcètera.

CABELL D’ ÁNGEL Però la farigola té una planta enemiga, que viu a expenses d’ella o sigui una planta paràsita i té molts noms.

Se li pot dir: CABELL D’ÁNGEL, EPÍTEM, CUSCUTA, TINYA, CABELL DE NOSTRE SENYOR, CABELL DE LA MARE DE DÉU, CABELL DE FARIGOLA, CABELL DE ROMANÍ, PÈL DE NUVI, PÈL DE FARIGOLA, BARBAS DE CAPUTXÍ etc.

En castellà: CABELLOS DE TOMILLO, CABELLOS DE MONTE, BARBAS DE CAPUCHINO,BARBAS DE AJEDREA, PITIMINÍ Aquesta planta, com si fossin cabells, creix enredada per la farigola, el romaní i d’altres plantes aromàtiques. No té fulles, i té un color vermell que ens recorda la cabellera de panotxa. Fa unes flors molt petites

L A F A R I G O L A. Cabell d’àngel. (Foto: arxiu).

En català: FARIGOLA, FRIGOLA, TIMÒ, TIMONET. En castellà: TOMILLO. La farigola és una planta aromàtica, molt ramificada i atapeïda formant una mata petita. Les tiges són llenyoses, les fulles petites, les flors s’agrupen a l’extrem de les tiges formant inflorescències. Tots la coneixem.

Té propietats antisèptiques, antiespasmòdiques, calma la tos, treu els cucs dels nens mitjançant lavatives, és estimulant digestiu. S’ utilitza per

30

Timó.

(Foto: arxiu)

CAPS D’ASE, TIMÓ MASCLE, CABEÇUDA, (TOMILLO BORRIQUERO) FARIGOLA BORDA, HERBA FLATERA, PINZELL, (CORIS) TIMÓ MASCLE, HERBA DE SANT PONÇ, (ZAMARRILLA) TIMÓ NEGRE, SERPOL,(SERPOL, SERPILLO)

JULIOL - AGOST / 2004

de color blanc o rosat, que creixen atapeïdes entre elles, formant unes pilotetes. No arrela sobre la terra, sinó en la mateixa farigola, xuclant d’ella tots els aliments que necessita per poder viure. Per això pot arribar a matar-la. Si un dia tot passejant trobem una farigola plena de cabells vermells, és la planta anomenada CABELL D’ÀNGEL. Josefina Pros Figueras

meteorologia El temps a l’Arboç (maig - juny 2004) Les unitats de mesura emprades són els graus Celsius per a les temperatures, els litres per metre quadrat per a les pluges i els metres per segon per a la velocitat del vent, que si la multipliquem per 3,6 obtindrem quilòmetres per hora.

Podeu consultar cada dia la nostra pàgina web: http//: farmaciasuriol.com/meteo, on les dades s’hi actualitzen cada quinze minuts.

Per Andreu Suriol Ribé

Maig 2004 Dia Màximes Temperatures

13

Mitja de les màximes Mínimes

Pluja

Dades

Dia

24,8 ºC

28

20,7 ºC

Dades 30,9 ºC 25,6 ºC

9

7 ºC

Ratxa màxima

6

16,3 m/s

7

9,2 m/s

Dia de més pluja

3

17 l/m

19

11 l/m2

Mitja de les mínimes Vent

Juny 2004

Total del mes Acumulada de l’any

9

11,4 ºC 2

13,18 ºC 16,6 ºC

34 l/m2

21 l/m2

306 l/m2

327 l/m2

JULIOL - AGOST / 2004

31

programa festa major FESTA MAJOR L’ARBOÇ 2004 DIVENDRES 20 A les 8 de la tarda INAUGURACIÓ DE TOTES LES EXPOSICIONS - Exposició de Marqueteria Figurativa, a càrrec del Sr. Josep Roquer - L’Arboç Acthiva’t. Exposició fotogràfica.

Josep Torrens: L’Arboç d’altre temps (1920-1966) - Dolors Sánchez. Taller de pintura, dibuix, ceràmica i manualitats - Joan Tuset. Escola de pintura, dibuix i escultura A 2/4 d’11 de la nit, a la Plaça de la Vila ESTRENA DE L’ESPECTACLE DE DANSA CATALANA TRADICIONAL I DE CREACIÓ “Arrels noves de la Mediterrània” AMB L’ESBART SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ i l’acompanyament del grup de música tradicional TRALLA A la mitja part, presentació dels nous Capgrossos de l’Arboç A les 12 de la nit, a la Plaça de la Puntaire, BALL FOLK a càrrec del grup AMEBA A 2/4 d’1 de la nit, al Camp de Futbol, CONCERT DE ROCK - Deluxe - Chocadelia Internacional - Avant Garde Preu entrada: 7 euros

DISSABTE 21 A les 12 del migdia TOC FESTIU DE CAMPANES A ¼ de 2 del migdia, a la Rambla Gener ESTREPITOSA TRACA A 2/4 de 2 del migdia, a la Plaça de la Vila BALLADA DE SARDANES, amb la Cobla Ciutat de Terrassa A la mateixa hora, al pati del Centre CONCERT VERMUT a càrrec dels alumnes i amics de l’Escola de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç.

amb el nostre folklore, Ball de Bastons, Ball de Diables, Ball de Diables infantil, Drac Badalot, Gegants, Gegantons, Nans, Capgrossos, Garot, Grallers i el grup Pitança, la Fil·loxera, Ball de Gitanes de l’Arboç, Bufalodre i els Minyons de l’Arboç.

A les 2/4 de 7 de la tarda, a l’Església Parroquial MISSA VESPERTINA A ¼ de 8 del vespre, a l’església parroquial, les autoritats, acompanyades de les danses tradicionals, assistiran a COMPLETES a càrrec de la Coral Ressò de l’Arboç. Escenificació del ball de Sant Julià per l’Elenc Artístic Arbocenc.

A la sortida de les Completes, INAUGURACIÓ I BENEDICCIÓ de les tres noves imatges de la façana de l’Església Parroquial: Copatrons Sant Justí i Sant Fortunat i el Patró de l’església, Sant Julià. Presidirà l’acte el bisbe emèrit de la Seu d’Urgell i excopríncep d’Andorra, el Dr. JOAN MARTÍN I ALANIS. A 2/4 de 9 del vespre, a la Plaça de la Vila PREGÓ de la Festa Major a càrrec del Sr. JORDI BENACH ANDREU Seguidament EXHIBICIÓ FOLKLÒRICA de les danses populars i els Minyons de l’Arboç.

A les 12 de la nit, a Santa Llúcia en el solar ubicat entre el carrer de Ponent i l’avinguda Penedès GRAN CASTELL DE FOCS dissenyat per la Pirotècnia Igual A continuació, a la pista del Poliesportiu BALL amb l’Orquestra Pasarela A la 1 de la nit, al camp de Futbol EMPALMADA DE ROCK amb els grups, - Mazatecos - The Rippers - Atom Rhumba - Ortophonk

A les 9 del matí, al Parc de Sta. Llúcia, XVIII TORNEIG DE PETANCA Festa Major A 2/4 d’11 del matí, a l’Església Parroquial MISSA SOLEMNE en honor de Sant Julià, patró de la vila.

A 2/4 de 12 del migdia, a la Plaça de la Vila EXHIBICIÓ FOLKLÒRICA de les danses populars de la vila, Drac Badalot, Ball de Bastons, Gegants, Gegantons, Nans, Capgrossos, Garot, Ball de Diables infantil i Ball de Diables els quals recitaran els típics VERSOTS A 2/4 d’1 del migdia, a la Plaça de la Vila EXHIBICIÓ CASTELLERA amb la Colla Vella Xiquets de Valls, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Vilafranca i Minyons de l’Arboç.

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Rambla Gener PLANTADA DE GEGANTS, GEGANTONS I NANS - Alforja - Calafell - Cambrils - Olivella - El Vendrell - L’Arboç A ¾ de 7 de la tarda, pels carrers de la vila CERCAVILA I PROCESSÓ DE SANT JULIÀ amb la participació dels següents grups folklòrics: Ball de Diables i Ball de Diables infantil de l’Arboç, Drac Badalot, Ball de Diables de Torredembarra, colles de Gegants, Gegantons, Nans i Capgrossos de l’Arboç. Ball de Bastons de l’Arboç, Garot de l’Arboç i Ball dels Cercolets Juvenil i Ball de Gitanes de l’Arboç, amb els Grallers, grup Pitança i La Fil·loxera de l’Arboç, els Minyons de l’Arboç i la participació de la Banda de Música l’Emburgada del Perelló.

A l’arribada del patró Sant Julià a l’Església ENCESA DE LA FAÇANA I tot seguit Cant dels Goigs

A continuació, pels carrers de la vila i fins a les matinades XARANGA EL CALÇOT

A continuació, a la Plaça de la Vila ACTUACIÓ DE TOTES LES DANSES participants a la Processó de Sant Julià

DIUMENGE 22

Seguidament, representació de L’AUTO SACRAMENTAL del Ball Diables de l’Arboç

A les 5 de la tarda, a la Plaça de la Puntaire ESPECTACLE INFANTIL TITELLES a càrrec del grup Pengimpenjam

A les 8 del matí, pels carrers de la vila MATINADES amb els grups locals: Ball de Diables, Ball de Bastons, Grallers i el grup Pitança, la Fil·loxera, grup de l’Escola de Música Tradicional de l’Arboç.

A les 6 de la tarda, pels carrers de la vila CERCAVILA

A ¼ de 9 del matí a la Capella de la Residència Hospital Sant Antoni Abat

32

MISSA PRIMERA

JULIOL - AGOST / 2004

Finalment, a la PLAÇA UNIVERSAL DEL FOC LA CARRETILLADA pel Ball de Diables de l’Arboç A 2/4 d’1 de la nit, a la pista del poliesportiu BALL amb l’Orquestra PLATERIA

programa festa major DILLUNS 23 D’11 a les 2 del migdia i de les 5 a les 7 de la tarda, al Parc de Santa Llúcia, PLAYPARK Amb diverses atraccions. Per a nens i nenes de totes les edats A les 12 del migdia, a l’Església Parroquial MISSA SOLEMNE En honor dels Sants Copatrons, i la veneració de les seves relíquies.

A la 1 del migdia, a la Plaça de la Vila SARDANES, amb la Cobla Mediterrània

Inscripcions a la Casa de Cultura del 16 al 20 d’agost. (consultar bases)

Auditori: Exposició de Marqueteria Figurativa, a càrrec de Josep Roquer

A les 7 de la tarda, a la pista del Poliesportiu BALL amb l’Orquestra Janio Marti

1r Pis. Sala A: Taller de pintura, dibuix, ceràmica i manualitats de les alumnes de Dolors Sánchez Sala B: Escola de pintura, dibuix i escultura de Joan Tuset

A 2/4 de 10, al Parc de Santa Llúcia CINEMA A LA FRESCA amb la pel·lícula “Atrápame si puedes”.

A 2/4 de 12 de la nit, a la pista del poliesportiu CONCERT i BALL DE FI DE FESTA amb l’Orquestra JANIO MARTI

DIMECRES 25

A les 5 de la tarda, a la Plaça de la Vila, eliminatòries del torneig local, infantil i sènior, de BASQUET AL CARRER 3x3

D’11 a les 2 del migdia, a la Rambla Gener PARC INFANTIL i l’espectacle infantil JUGUIMÒBIL Tren, inflables, diversos jocs i tallers per a nens i nenes de totes les edats

A 2/4 de 8 del vespre, a l’església parroquial Sant Julià de l’Arboç, CONCERT DE MÚSICA CLÀSSICA amb CAPELLA DEL PALAU , formada per 19 músics de l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Recrearan la “Celebració de Sant Jordi a la Generalitat”, a començament del segle XVII, amb la música de Joan Pau Pujol.

A les 5 de la tarda CERCAVILA INFANTIL amb la participació dels grups locals Ball de Bastons infantil, Ball de Diables infantil, Gegantons Gumersind i Teresina, Nans i Capgrossos, i el grup infantil de l’Esbart Sant Julià, acompanyats dels Grallers, el grup Pitança i La Fil·loxera

A les 11 de la nit, al Poliesportiu, Actuació estel·lar d’en Jordi LP, amb l’espectacle Història de l’humor

DIMARTS 24 A les 11 del mati, a la Rambla Gener Espectacle Infantil SAC DE CUCANYES, a càrrec de la CIA. Carrer Xip-Xap Aventura a la Selva. Recull de jocs tradicionals per a nens i nenes de totes les edats.

A la 1 del migdia, a la plaça de la Vila BALLADA DE SARDANES, amb la Cobla Ciutat de Girona A la1 del migdia, IV CONCURS Infantil de Pintura inscripcions a la Casa de Cultura (grups de 8 a 12 i de 13 a 16)

En arribar a la Plaça de la Puntaire ACTUACIÓ DE TOTS ELS GRUPS Tot seguit ANIMACIÓ INFANTIL Amb el grup FAN FAN M&X I PUF EL DRAC MÀGIC I lliurament de premis del concurs de pintura infantil.

I finalment, GRAN FESTA DE L’ESCUMA DE COLORS A les 6 de la tarda, als Jardins de l’Associació al c/Hospital, 54 “CAMPIONAT DE PETANCA JUBILATS” En finalitzar repartiment de premis cedits per l’Ajuntament.

A les 10 de la nit, a la Plaça de la Vila CONCERT DE JAZZ amb la Vella Dixiland

Horaris d’obertura de totes les exposicions: Divendres 20: de 20.00 a 22.00 h.

Dissabte 21: de 12.00 a 14.00 i de 19.00 a 21.00 h.

Diumenge 22: d’11.00 a 14.00 i de 19.00 a 21.00 h.

Dilluns 23: de 12.00 a 14.00 h.

Dimarts 24: de 12.00 a 14.00 h.

NOTES Tots els espectacles són gratuïts, excepte el concert de Rock del divendres dia 20 (7 euros) Recorreguts de les cercaviles i la processó.

Per evitar desperfectes en els vehicles, es prohibeix aparcar en els carrers i els dies indicats tot seguit: CERCAVILA del dissabte 21 a la tarda: Major, Verdaguer, Francesc Macià, Casanova, Rambla, Muralla, Palma, Jussà, Abat Escarré , Major.

MATINADES del diumenge 22: Major, Rambla, Horts, Hospital, Muralla, Roca Jardí, Aigua, Muralla i Palma.

CERCAVILA del diumenge 22 a la tarda: Major, Rambla, Horts, Sant Jordi, Hospital, Rambla, Muralla, Roca, Jardí, Migdia, Muralla, Verdaguer, Major.

CERCAVILA INFANTIL del dimecres 25 a la tarda: Rambla, Muralla, Verdaguer, Major, Abat Escarré, Jussà, plaça de la Puntaire.

A 2/4 de 5 de la tarda, a la Plaça de la Badalota CRONOESCALADA CICLISTA A les 5 de la tarda, a la Plaça de la Vila, finals del torneig de BASQUET AL CARRER 3x3 i concurs de triples A les 7 de la tarda, la Rambla Gener 3a Edició del CONCURS: L’ENTREPÀ AMB GRÀCIA. Exposició dels entrepans i lliurament de premis

EXPOSICIONS Casa de Cultura Can Rossell Entrada: L’Arboç Acthiva’t. Josep Torrens: L’Arboç d’altre temps (1920-1966)

AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ

JULIOL - AGOST / 2004

33

serveis Servei de trens de l’Arboç: a Sant Vicenç i a Manresa De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Sant Vicenç 06:29 07:51 08:48 09:43 10:44 12:13 13:14 14:13 15:14 16:14 17:14 18:13 19:14 20:14 20:28 20:44 20:57 21:23 21:53 22:51 23:39 L’Arboç - Manresa 05:38 06:08 06:19 06:36 06:48 07:18 07:39 08:37 09:39 10:37 12:09 13:06 14:10 15:09 16:09 17:06 18:08 19:01 20:19 20:54 21:53

Telèfons d’interès

Ajuntament............................................................977 670 083 Ambulàncies.........................................................904 110 110 Bombers................................................................977 667 185 CAP.......................................................................977 671 588 CAP Urgències......................................................977 667 704 Casa de Cultura / P.I.J...........................................977 670 621 Consell Comarcal.................................................977 157 171 Correus.................................................................977 671 405 Enllumenat Públic.................................................900 724 365 Emergències (de tot tipus).................................................112 Estació RENFE . .................................................. 977 259 206 Farmàcia .......................................977 670 009 / 977 670 487

Dissabtes i festius

Funerària...............................................................977 671 378

L’Arboç - Sant Vicenç

Gent Gran, digui’m...............................................900 555 012

07:53 08:30 09:29 10:30 11:29 12:30 13:29 14:30 15:29

Guàrdia Civil (les 24h)...........................................977 678 800

16:30 17:30 18:30 19:30 20:33 21:30 23:18 00:21

Jutjat de pau.........................................................977 670 443 Mossos d’esquadra..............................................977 663 333 Parròquia...............................................................977 670 407 Policia Local l’Arboç..............................................900 666 222

L’Arboç - Manresa

Taxi................................................606 70 64 35 / 977 670 889

06:43 07:43 08:36 09:38 10:36 11:38 12:36 13:38 14:36

Urgències (ambulàncies)......................................977 252 525

15:38 16:36 17:36 18:36 19:38 20:36 21:36

Veterinària ........................................................... 977 671 233

L’EQUIP DE TRENA I PEU US DESITJA UNA MOLT BONA

FESTA MAJOR 2004

Servei de “La Popular” entre Vilafranca - Tarragona Tarragona - Vilafranca Horaris d’aturada a l’Arboç De dilluns a divendres feiners L’Arboç - Tarragona

6:35 7:15 9:50 16:50 19:55*

L’Arboç - Vilafranca

12:20 14:35 16:20* 19:35

*solament dies lectius escolars Dissabtes feiners L’Arboç - Tarragona 8:50 12:30 L’Arboç - Vilafranca

7:45 11:35

Diumenges i festius no hi ha servei des de l’Arboç El compliment dels horaris està condicionat a la fluïdesa del trànsit

34

JULIOL - AGOST / 2004

fem memòria Club Infantil l’Arboç 1971

Fotografia cedida per Julià Suau.

01.- Fermín RODRÍGUEZ

09.- Ramon ROVIRA

02.- Ramon BORREL HUGUÉ

10.- Joan INGLADA SOLÉ

03.- Joan JOVÉ PAPIOL

11.- Miguel GARCÍA

04.- José BALLESTA

12.- Juan HURTADO ÁGUILA

05.- ? PERIS

13.- Andrés RAYA

06.- Pedro OSORIO MARTÍNEZ

14.- ?

07.- Salvador BORRELL HUGUÉ

15.- Joan CANALS

08.- BenjamÍn HURTADO ÁGUILA JULIOL - AGOST / 2004

35