Club de Lectura. Novembre 2013. La Trobada, d'Anne Enright

Novel·la • •

¿Cómo eres? 2000.

La Trobada. 2007.a

Informació extreta de...

Anne Enright (Dublín, 1962) Autora irlandesa guardonada amb nombrosos premis literaris. Graduada en el Màster d'Escriptura Creativa de la Universitat d'East Anglia.

•

De Hériz, Enrique. “L'última màscara”. Icult. El Periódico. 19 de novembre del 2008. http://www.traces.uab.es/tracesbd/elperiodicodecatalunya/epc081119c.pdf

Després de treballar durant sis anys com a productora i directora a la televisió pública irlandesa, especialment en programació infantil, va guanyar el 1991 el Premi Rooney de Literatura Irlandesa amb la seva col·lecció de relats The Portable Virgin.

•

Innisfree. “La irlandesa Anne Enright gana el premio Booker”. http://innisfree1916.wordpress.com/2007/10/23/la-irlandesa-anne-enright-ganael-premio-booker/

A partir de 1993 es dedica exclusivament a escriure. La seva escriptura explora temes com les relacions familiars, l'amor i el sexe, el difícil passat d'Irlanda i el seu esperit de l'època moderna.

•

El Poder de la Palabra. “Anne Enright” http://www.epdlp.com/escritor.php?id=8048

•

Molina Foix, Vicente. “Una muerte en la famila”. Babelia. El País. 18 juliol 2009. http://elpais.com/diario/2009/07/18/babelia/1247873956_850215.html

•

Viquipèdia. “Anne Enright”. http://ca.wikipedia.org/wiki/Anne_Enright

Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.

La seva novel·la La trobada va ser la guanyadora del premi Man Booker 2007, un dels premis literaris més prestigiosos de parla anglesa. Gràcies a aquest premi Anne Enright ha estat reconeguda a esfera internacional i s'ha consolidat com una de les autores contemporànies més interessants del moment. També la va consagrar com a novel·lista al seu país, on no sempre havia estat reconeguda, potser perquè representa una modernitat xocant a un país profundament tradicional. Tot i això, no va ser un premi mancat de polèmica, molts no van entendre la tria de La trobada per sobre d'A la platja de Chesil, d'Ian McEwan, autor de prestigi reconegut i etern candidat als premis literaris més importants sense acabar d'aconseguir-ne mai cap. Per altres, en canvi, no es tracta de discutir si Enright és millor o pitjor que McEwan, sinó d’apreciar el favor que el jurat fa als lectors al parar atenció a aquesta veu que, d’una altra manera, podria haver passat inadvertida.

Propera sessió del Club de Lectura: Locos egregios / Juan Antonio Vallejo-Nágera 29 de gener 2014 (19'00 h.)

Club de Lectura de Constantí http://llegint.wordpress.com

La Trobada El clan Hegarty es reuneix a Dublín arrel de la sobtada mort d'en Liam, un dels dotze germans d'una família profundament esquerdada pels danys i els ressentiments del passat.

entre los personajes; no se arredra al dar un seco lirismo a su prosa, y posee también el talento de lo grotesco.”

Vicente Molina Foix/ Babelia (El País) •

El llibre està narrat des del punt de vista de la Veronica Hegarty, que rememora la relació amb el seu germà Liam a qui l'unia una complicitat especial. La Veronica decideix indagar en la història familiar en un intent de trobar sentit a la mort del seu germà, un alcohòlic que decideix suïcidar-se.

Què diuen els lectors...

•

“El estilo del libro es el estilo de la narradora, una mujer con una coraza frágil, un volcan engañosamente inactivo, con un lenguaje seco, mordaz muchas veces, desesperanzado siempre. A aquellos que les guste subrayar frases, aquí se van a pegar una jartá. Las hay de muchas clases.” guille, abretelibro.com

•

"Es El encuentro un libro duro, que discurre sin contemplaciones desde su arranque."

Luis Pousa, blogs.lavozdegalicia.es

•

“Hacia la página 170 más o menos se ha producido un cambio y si al principio me costó entrar en la historia a partir de ese momento no he podido dejar el libro. Una historia impresionante contada en primera persona, yo creo que un libro trsite que Veronica lo disimula con la ironía, sarcasmo y botellas de wisqui.” madison, abretelibro.com

•

“La historia en sí está llena de tópicos irlandeses, como el alcoholismo, familias numerosísimas, la culpa católica, el abuso a menores. Todo se perdona en virtud de la maravillosa forma en que está contada. Todo el libro es un largo monólogo de Veronica que nos cuenta la historia de su familia, los Hegarty, a raiz de la muerte de uno de sus once hermanos.

Como buen monólgo, la historia no es lineal; recuerdos traen otros recuerdos, ideas que se van enlazando, pequeñas historias de sus abuelos, de sus padres, de sus hermanos, se entremezclan con su vida, con el momento en el que celebran el funeral y el entierro de su hermano y los meses posteriores. La culpa es la gran protagonista... y quizás el destino, porque aunque a veces parece que un hecho terrible del pasado concentra todo el peso de la causa de la caída y posterior muerte de su hermano (y toda la responsabilidad en ella y el resto de la familia), también pone en el otro platillo de la balanza aquello contra lo que es muy difícil luchar.” guille, abretelibro.com

•

“No sé si dir que es tracta d’un drama familiar. Potser podria dir que, de fet, és una comèdia familiar. Una comèdia agra, amb una desfilada de personatges que ballen entre el patetisme i el cinisme, atrapats pel sentit més pràctic de la vida, sense estalviar-se misèries i alegries senzilles, vivint com qui va saltant obstacles.”

Pep Montes, pepmontes.com

Què diu l'escriptora...

•

"“Cuando la gente coge un libro quiere leer algo alegre. En este caso no deberían leer mi libro. Es el equivalente intelectual de un melodrama hollywoodiense."

•

“A la gente le gustan las novelas tristes como las películas tristes, porque la tragedia, como forma narrativa, nos alimenta quizás más que otros géneros. (...) Tenemos la necesidad de llorar con las historias de otras personas.”

•

“Jo volia explorar el costat més fosc del desig, en part com a resposta a una forta tradició masculina en la qual la sexualitat és tan fosca com és possible.

Em preguntava com seria fer-ho des d'una perspectiva femenina. De fet, el llibre tracta bastant sobre la foscor del desig masculí i la connexió entre el desig i l'odi. La narradora, Verónica, fuig de la seva vida i el món sencer es converteix en una cosa sexualitzada per a ella, encara que ella mateixa no sap què desitja.”

•

“La meva idea sobre el llibre tenia a veure amb els límits entre la imaginació i la memòria, entre la memòria i la història.”

Què diu la crítica...

•

"Anne Enright ha escrito un libro poderoso, incómodo y, a ratos, amargo. The Gathering es una mirada impávida a una familia que causa tristeza con un lenguaje fuerte y llamativo. Tiene una de las mejores últimas frases de todas las novelas que he leído nunca."

Howard Davies / president del jurat del Man Booker

•

“Enright ofereix, per sobre d’unes quantes virtuts, una veu pròpia, exclusiva i poderosa. És atrevida i rigorosa amb el llenguatge, auster i directe, però barroc al mateix temps.”

Enrique de Hériz / Icult (El Periódico)

•

“Los ritos familiares, la culpa, el abuso sexual... son esenciales en El encuentro.

La autora irlandesa Anne Enright es delicada y audaz reflejando los vínculos

“Una tragedia griega llena de familia y de sangre, que hace una descripción de la Irlanda moderna a través de la épica de un personaje femenino, Verónica, que a la muerte de su hermano alcohólico se sumerge en un mundo de recuerdos.”