Novel·les • •
Los Abel. 1948. (Finalista Premi Nadal)
Fiesta al Noroeste. 1952. (Premi Café Gijón)a
• • • • •
Pequeño teatro. 1954. (Premi Planeta)a Los Niños tontos. 1956. En esta tierra. 1958. Los Hijos muertos. 1959. (Premi de la Crítica) Primera memoria. 1959. (Premi Nadal)
• • •
Historias de la Artámila. 1961.a Los Soldados lloran de noche. 1963. (Premi Fastenrath) La Trampa. 1970.
• • •
La Torre vigía. 1971.a El Río. 1973. Luciérnagas. 1993.
• •
Olvidado rey Gudú. 1996.a Aranmanoth. 2000.
•
Paraíso inhabitado. 2008. a
Informació extreta de... •
Clubcultura.com. Ana María Matute. http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/matute/home.html
•
Piña, Begoña. “Ana María Matute: Los laberintos del paraíso.” Qué Leer. http://www.que-leer.com/141/ana-maria-matute-los-laberintos-delparaiso.html
•
RTVE. Imprescindibles. “Ana María Matute, la niña de los cabellos blancos.” http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-anamaria-matute-nina-cabellos-blancos/1639343/
•
Viquipèdia. Ana María Matute Ausejo. http://ca.wikipedia.org/wiki/Ana_Mar%C3%ADa_Matute_Ausejo
Les obres marcades amba les podeu trobar a la nostra Biblioteca.
Ana María Matute (Barcelona, 1926 - ) Novel·lista catalana en llengua castellana, membre de la Real Acadèmia Espanyola i professora convidada a diverses universitats nordamericanes. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del s. XX i és considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola. Va néixer a una família de la petita burgesia catalana, conservadora i religiosa. Als quatre anys va caure greument malalta, motiu pel qual la seva família la dugué a viure amb els seus avis a un poble de La Rioja. Va passar la seva infància entre aquest poble, Barcelona i Madrid. Des de petita escrivia i il·lustrava els seus propis contes. Ana María Matute tenia deu anys quan va començar la Guerra Civil Espanyola. La violència, l'odi, la mort, la misèria, l'angoixa i l'extrema pobresa que va provocar la guerra van marcar profundament la seva persona i la seva narrativa. El 1952 es casà amb l'escriptor Ramón Eugenio de Goicoechea, amb el qual tindrà un fill l'any 1954. Se separà del seu espòs l'any 1963 i, com a resultat de les lleis espanyoles del moment, no tingué dret a veure al seu fill després de la separació, un fet que li causà problemes emocionals. Va escriure la seva primera novel·la, Pequeño teatro, als 17 anys d'edat, tot i que no va ser publicada fins onze anys més tard, i amb ella va aconseguir el Premi Planeta de 1954. El 1949 escriu Luciérnagas, amb la qual quedà finalista del Premi Nadal de novel·la, però la censura impedí la seva publicació i no va aparèixer fins el 1993. Va ser guardonada amb el Premi Nadal el 1959 amb Primera memòria. Després d'anys de silenci narratiu provocat per una greu depressió, el 1984 fou guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil per la seva obra Sólo un pie descalzo. El 1996 publicà Olvidado Rey Gudú i fou escollida membre de la Real Acadèmia Espanyola, ocupant el seient K majúscula i convertint-se en la tercera dona que formava part d'aquesta entitat. L'any 2007 va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles al conjunt de la seva tasca literària, l'any 2009 la Creu de Sant Jordi i el 2010 el Premi Cervantes.
Propera sessió del Club de Lectura: Píldoras azules / Frederik Peeters 2 d'octubre 2013 (19'00 h.)
Club de Lectura de Constantí http://llegint.wordpress.com