500 anys de les Germanies
G u i a d e l s r e c u r s o s b i b l i o g r à f i c s
© P a u O l i v e r
Biblioteca de Cort
500anysdeles Germanies
© Il·lustració Pau Oliver ( https://cargocollective.com/pauoliver )
Textos, disseny i maquetació: Biblioteca de Cort
Primera edició novembre de 2020
Revisada febrer 2023
Introducció..................................................................... 4 Qui va ser Joan Crespí? ................................................ 5 Qui era Joanot Colom?.................................................. 6 El Consell dels Tretze.................................................... 8 Qui eren els mascarats?............................................... 8 Llibres ........................................................................... 10 Assaig i història....................................10 Literatura..............................................14 Fons antic..............................................15 Articles que trobaràs a la nostra hemeroteca...........18 Més llibres que trobaràs a la Xarxa de Biblioteques...................................................................19 Darreres novetats.........................................................20 Índex
La Germania (1521-1523) fou el conflicte social més violent que ha viscut la societat mallorquina. Els seus objectius eren posar fi a la corrupció del govern del Regne, dominat per l’aristocràcia, resoldre el problema del deute públic que asfixiava l’economia mallorquina i reformar el sistema contributiu per a fer-lo més just.
Carles I restituí l’autoritat per la força de les armes i envià un exèrcit que desencadenà la pitjor matança mai vista a Mallorca La revolta s’havia estès per tota l’illa. Entre les proclames més conegudes hi havia: “Qui deu que pac. Viva la justícia”. El 6 de febrer de 1521 el governador manà empresonar una sèrie de conspiradors que planejaven un aixecament similar a la Germania valenciana (15201522) Concretament set menestrals: el sabater Pere Begur; l’espaser Guillem Vic; els capellers Francesc i Joanot Colom, i Pasqual Rosselló, el capeller Rafael Ripoll, i el paraire Joan Crespí, cabdill del grup.
La ciutadania exigí la llibertat dels presos a la plaça de Cort. L’endemà, el Dijous Llarder, un grup nombrós i armat de menestrals va ocupar les institucions públiques. El 7 de febrer de 1521 s’iniciava l’alçament de gran part dels menestrals de la ciutat, i tan sols set mesos després s’afegiren a la revolta part dels habitants de la Part Forana. La ciutat de Mallorca va ser el darrer bastió dels agermanats, el 8 de març de 1523 es varen rendir A partir d’aquí s’encetà una forta repressió. Més de 300 persones foren executades i s’imposaren multes als veïns i municipis de tota l’illa.
Introducció
Qui era Joan Crespí?
Joan Crespí va ser un dels líders de la revolta. Segons Pere d’Alcàntara Penya, era el majordom del Gremi dels Paraires i fou el primer que, congregant a casa seva, que diuen que estava situada a la placeta de Sant Nicolau Vell –en l’actualitat, del Rosari–, molts artesans i menestrals, els va fer presents les causes del malestar que patien pronunciant un notable discurs.
Joan Crespí va morir assassinat en un calabós del castell de l’Almudaina. Com a venjança, Joanot Colom manà posar setge a la vila d’Alcúdia, lloc on els nobles havien anat a cercar refugi.
El 1870 fou nomenat Fill Il·lustre i es col·locà una placa en homenatge als agermanats a la plaça del Rosari de Palma
5
Qui era Joanot Colom
Va ser l’altre líder de la revolta. Nascut a Felanitx en data desconeguda, passà a residir a la ciutat de Mallorca, on es va fer capeller Joanot Colom va capitanejar la facció més radical de la Tretzena. El setembre de 1521 aconseguí destituir Joan Crespí i tancar-lo a la torre de l’Àngel del castell de l’Almudaina, on acabaria assassinat per Francesc Colom, germà del nou líder.
Així, Joanot Colom agafà la direcció de la Germania En conèixer que arribava l’armada reial, lluny de negociar, com alguns volien que fes, optà per enfrontar-s’hi. El xoc deixà més de mil morts, segons les cròniques, una xifra molt alta a la Mallorca del segle XVI, prova de la intensitat de l’enfrontament. El març de 1523 els agermanats
capitularen
6
Joanot Colom va ser tancat al castell de Bellver i, finalment, el 3 de juny, fou executat i degollat, i el seu cos, esquarterat. Ca seva fou esbucada i el solar sembrat de sal. El seu cap va ser exposat durant molt de temps dins una gàbia situada en una fornícula de la porta Pintada de la murada de Palma Durant tres-cents anys hi va ser present fins que el 1822 fou retirat.
El 1841, durant el Trienni Progressista d’Espartero, fou nomenat Fill
Il·lustre i el 1865, l’Ajuntament de Palma aprovà dedicar-li el carrer nou que havia d’unir la plaça de Cort amb la plaça Major de la ciutat
7
El Consell dels Tretze
El 16 d’abril, imitant l’organització valenciana, es va instituir un nou Consell dels Tretze (la Tretzena), instaurat per Joan Crespí i integrat per nou representants dels menestrals de la ciutat i quatre de la Part Forana. A la Tretzena se li varen concedir amplis poders per a governar sobre el Regne.
Qui eren els mascarats?
Fou el nom amb el qual els agermanats es referiren als contraris a la Germania. Aquests eren especialment els cavallers, donzells, prohoms, mercaders i notaris. Des dels inicis de la Germania, el 29 de juliol, amb l’ajuda de l’artilleria la turba va assaltar el castell de Bellver, refugi d’alguns mascarats, els quals varen ser tots assassinats.
Davant la intensitat que agafava el conflicte, els mascarats varen fugir a Alcúdia i fins i tot molts es varen traslladar fora de l’illa.
8
Assaig i història
BERNAT, Margalida i SERRA, Jaume: La veu de la revolta. Sermonadors i profetes a les germanies de Mallorca (1521-1523)
Palma, Lleonard Muntaner, 2008
El llibre pretén ser una relectura dels documents ja coneguts sobre les Germanies. Els autors destaquen que ha estat fonamental que les Germanies mallorquines s’hagin considerat no un fet aïllat del seu entorn, sinó un capítol més de tota la crisi social europea de la primera meitat del segle XVI i una baula més de tota una cadena d’esdeveniments.
BESTARD CLADERA, Bartomeu: L’alçament popular de la Germania (1521-23)
Parla del significat de les Germanies, de la historiografia tradicional que se n’ha escrit i sobretot de quines foren les causes que varen provocar la revolta i el desenvolupament del conflicte, que acabà reforçant la noblesa mallorquina.
9
Llibres publicació en línea
DURAN, Eulàlia: Les germanies als Països Catalans Barcelona
Curial 1982
Engloba un estudi comú i no per separat de les revoltes que tingueren lloc a Catalunya, València i Mallorca. Un apartat interessant és el dels testimonis de la Germania mallorquina, que enumera les cròniques que aparegueren des de 1522 a Mallorca.
Relació d’algunes de les fonts citades:
*Memorial escrit el 1522 pel frare dominicà Antoni Joan Llambies: relata els fets primers del mes de febrer de 1521.
*Crònica, perduda,escrita pel cartoixà Miquel Oliver, prior de Valldemossa.
*Existeix una relació de la Germania mallorquina, donada per Martí de Viciana en la seva Crónica (1566) En parlar de les Germanies de Mallorca remet el lector a una fins ara desconeguda General història de la Germania de Mallorca. Es tracta segurament d’una versió oficial dels fets, escrita durant o poc després d’aquests i en tot cas abans del 1566.
Fills il·lustres de Palma
Palma, Ajuntament, Promomallorca, 2008
En aquesta obra es pot trobar la biografia dels principals
agermanats: Joanot Colom i Joan Crespí, escrites per l’historiador Josep Juan Vidal. La imatge que les acompanya fa referència al quadre de Fill Il·lustre de la Sala de Plens de l’Ajuntament de Palma
10
Itinerarios históricos en las Islas Baleares. 36 rutas culturales clasificadas a lo largo de 8 épocas históricas y más de un centenar de itinerario, Palma, Editora Balear, 2009
Es tracta d’un col·leccionable del Diario de Mallorca que recorre totes les èpoques històriques, de la prehistòria al segle XX. En el capítol dedicat a la baixa edat mitjana i el Renaixement hi podem trobar una ruta dedicada a les Germanies. La ruta ha estat dissenyada per l’historiador Antoni Mas Forners. Els llocs de l’itinerari proposats són l’Ajuntament de Palma, el castell de Bellver, el recinte emmurallat d’Alcúdia, la plaça i l’església de Pollença, la Pobla, Inca i el monestir de la Real a Palma, tots indrets on tingueren lloc els grans esdeveniments del conflicte.
JUAN VIDAL, Josep: Els agermanats
Palma, Ajuntament, 1985
En el llibre s’explica qui eren els agermanats, l’origen del conflicte, els principals esdeveniments i la posterior repressió. Els agermanats provenien de la menestralia i la pagesia. Aquests s’enfrontaren amb els membres de les classes privilegiades (cavallers, ciutadans, eclesiàstics, mercaders...) en una lluita armada que pel seu caràcter violent assolí la forma d’una guerra civil, que ensagnà l’illa per espai de dos anys A més, Josep Juan Vidal ens parla de la polèmica historiogràfica al voltant del conflicte de les Germanies.
11
MAÍZ, Jordi: Contra lo mal govern. Poder i revolta a la Mallorca dels segles XIV-XVI, Manacor, Calúmnia i Ateneu Lo Tort, 2017
El llibre resumeix tres revoltes importants: l’assalt al call jueu (1391), la Revolta Forana (1450) i les Germanies (1521-1523). L’autor n’explica allò que tenen en comú: el mal govern.
MORRO VENY, Guillem: L’alçament forà, Palma, El Tall, 1998
L’alçament forà esclatà el 1450 i fou una de les commocions socials més impactants del món occidental. A més, se situa al bell mig de dos altres esclafits revolucionaris –la Revolta de 1391 i la Germania de 1521. Per tant, es converteix en un precedent en la lluita contra el poder establert protagonitzat pel poble i la Part Forana
MORRO VENY, Guillem: Història de les dissensions civils a la Mallorca baixmedieval (1350-1550) / History of the civil strifes in late medieval Majorca (1350-1550), Palma, Documenta Balear, 2012
La present obra abasta un període de la història (1350-1550) durant el qual es varen produir els moviments socials que més impacte tingueren
per la seva virulència, gravetat i transcendència, com la revolta camperola i menestral de 1391, l’alçament forà de 1450 i la Germania de 1521.
L’obra està acompanyada d’il·lustracions.
12
MORRO VENY, Guillem: Les revoltes populars a Mallorca Palma, Lleonard Muntaner, 2020
L’obra inclou un estudi global dels tres conflictes socials que tingueren lloc el segle XIV, XV i XVI: el conflicte de 1391, forans contra ciutadans (14501453) i la Germania (1521-1523). A més, l’obra està dedicada a la Comissió Cívica Germania 500, que pretén rememorar els esdeveniments de la Germania el proper 2021.
PÉREZ, Joseph: Los comuneros, Madrid, La esfera de los libros, 2001
El 1520 els comuners Juan Bravo, Juan de Padilla i Francisco Maldonado irrompen a Segòvia, Toledo Salamanca, i protagonitzen l’aixecament contra el poder reial de Carles V. Comença la revolta dels comuners. El moviment dels comuners constitueix un episodi de gran transcendència per a tot el període modern i forma part dels mites col·lectius de la història d’Espanya.
SERRA, Jaume: Pau Casesnoves i les Germanies a Inca
Palma, Documenta Balear, 2001
En els darrers temps les Germanies varen ser dirigides durant uns quants mesos per dues
persones: Joanot Colom, que representava els menestrals de la ciutat de Mallorca, i el cirurgià d’Inca Pau Casesnoves. Aquest va tenir un paper important en la defensa dels interessos forans, de manera que va ser un dels ambaixadors que aconseguí la favorable sentència de 1512. Malauradament, el 1521 fou executat com a traïdor.
13
Literatura
DIOSDADO, Ana: Los comuneros, Madrid, Preyson, 1983
Obra de teatre que fou estrenada per primera vegada al Teatre María Guerrero el 12 de març de 1974. L’obra recrea els esdeveniments succeïts a Castella en el segle XVI i els protagonistes de la revolta: Juan de Padilla, Juan Bravo i Pedro Maldonado
MANRESA, Sebastià: Temps de prodigis. Novel·la de les germanies a Mallorca, Pollença, El Gall Editor, 2012
El protagonista és Rafel Ramis, nascut a Felanitx, que pateix els sofriments de la revolta de les Germanies i la novel·la està ambientada prop del Rafal Garcés, entre Inca i Binissalem
MORRO VENY, Guillem: La glòria dels vençuts Palma, Lleonard
Muntaner, 2016
És una novel·la històrica que transita per un dels períodes més convulsos de l’època baixmedieval mallorquina: l’alçament forà de 1450-1453. Té com a protagonista la figura llegendària del manacorí Simó Ballester “lo Tort".
VIDAL NICOLAU, Antoni: El fill del coratjut de Bujia , Alaior, Ajuntament i Palma, Universitat de les Illes Balears, 2004
Novel·la juvenil ambientada en la Germania de Mallorca Na Joana, una jove que treballa dins una fosca taverna que fa olor a alcohol i a mariner que no es renta, escolta un dia la història que un desconegut conta sobre en Pere Antoni, un bandoler que es refugià a la serra de Tramuntana després de la derrota de la Germania de Mallorca V Premi Josep Miquel Guàrdia
14
Fons antic
ALCÀNTARA PENYA, Pere d’: Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros en Mallorca llamados ajermanats, Palma, 1870
L’Ajuntament de Palma va encarregar a Pere d’Alcàntara Penya, cronista oficial, una història sobre l’aixecament que va tenir lloc dia 7 de febrer de 1521 i es va fer amb motiu de la col·locació del retrat de Fill Il lustre de Joan Crespí a la sala de plens i d’una placa commemorativa dels fets a la plaça del Rosari. L’obra fou publicada el 5 de febrer de 1870.
FURIÓ, Antoni: Memoria histórica del levantamiento de los comuneros mallorquines en 1520 escrita con motivo de la colocacion del retrato de su caudillo Juan Odon Colom en el salon de sesiones del M.I. Ayuntamiento Constitucional de Palma capital de las Baleares , Palma, Imprenta de Pedro José Gelabert, 1841
L’Ajuntament de Palma en motiu de la proclamació de Fill Il lustre de Joanot Colom el 1841 va encarregar un estudi a Antoni Furió sobre les Germanies. Anys després, el 1865 l'Ajuntament dedicà un carrer en honor a Colom. Des del Trienni Liberal (1820-1823) la ciutat de Palma va intentar recuperar i dignificar la memòria dels agermanats
15
QUADRADO, Josep Maria: Forenses y ciudadanos. Historia de las disensiones civiles de Mallorca en el siglo XV, Palma, Imprenta y librería de D. Estevan Trias, 1847. 2a ed., Palma, impremta de Amengual y Muntaner, 1895
Es tracta d’un estudi sobre les més dures lluites socials mallorquines del segle XV, els tràgics successos que enfrontaren la ciutat i els pobles de l’illa. Descriu amb detall la nova situació dels mercaders que poblaren la ciutat, dels més rics colons fets ciutadans, de la població forana, reduïda quasi a jornalers, en un moment en què s’acostumava a veure la metròpoli com a font de creditors i amb nous propietaris ja sense relacions de colons-senyors
QUADRADO, Josep Maria: Informacions judicials sobre’ls adictes á la Germanía en la Ciutat é Illa de Mallorca é penas de cos e d’haver a ells imposadas aprés la reducció de 1523 Palma, Estampa de Felip Guasp, 1896
A l’Arxiu del Regne de Mallorca existeix una llista amb els participants a la Germania i les quantitats de diners amb què foren multats per les autoritats reials, després dels avalots. Josep Maria Quadrado va tenir accés a la documentació, ja que era l’arxiver, i n’escrigué un llibre.
REINÉS FERRER, Juan: La perla de Alcudia ó sea el asedio de esta ciudad por los comuneros en 1521 y 1522. Novela histórica seguida de la historia compendiada de Alcudia, Palma, Imprenta de D. Felipe Guasp y Barberi, 1854
Juan Reinés (Alcúdia, 1801-1897), metge i escriptor, influït pels models romàntics francesos, conreà la novel·la històrica en castellà. La perla de Alcudia mescla la història local amb la faula.
16
Articles
que pots trobar a la nostra hemeroteca
BERNAT, Margalida i SERRA, Jaume: “El paper de les profecies i dels sermons a les Germanies de Mallorca (1521-1523)”, Randa, 54 (2005), p 31-55
BERNAT, Margalida: “Dones i revolta La presència femenina a les Germanies (Mallorca,1521-1523)”, BSAL, 61(2005), p. 71-94
DURAN, Eulàlia. “La guerra de les Germanies i la seva interpretació”, Randa, 1(1975), p. 25-62
DURAN, Eulàlia: “Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies a Mallorca”, Randa, 12(1981), p. 89-123
DURAN, Eulàlia.: “Les sèries documentals del’Arxiu Històric de Mallorca referents a la repressió de la Germania”, BSAL, 33 (1968-1972), p. 550-557
LLINÁS SOCIAS, Guillermo: “Sobre la Germania en Sa Pobla y Campanet”, BSAL, 33, (1968-1972), p. 396-404
OLIVER DOMENGE, Pere: “Joanot Colom i Cifre”, La Nostra Terra, 23 (1929), p. 407-426
PAYERAS, Miquel: “Els revolucionaris agermanats”, El Temps, 1827 (2019)
SANTAMARÍA, Álvaro: “Sobre los orígenes de la Germania de Mallorca”, Mayurqa, 5, (1971), p.25-40
SERRA, Jaume: “El bandolerisme mallorquí post-agermanat”.Mayurqa, 26 (2000), p. 73-98
VAQUER BENNASAR, Onofre: “Unes notes sobre Joanot Colom”, BSAL, 55 (1999), p.363-364
VAQUER BENNASAR, Onofre: “La repressió dels agermanats”, Mayurqa,26, (2000), p.57-71
17
biblioteques
BELENGUER, Ernest i GARCÍA, Ricardo: Las Germanías, Madrid, Grupo 16, 1985
BERNAT, Margalida i SERRA, Jaume: Culpes de cada un: penes d’haver a les Germanies de Montuïri (1521-1524). Primeres Jornades d’Estudis Locals de Montuïri, del novembre de 2008, Montuïri, Ajuntament, 2010
BORDOY, Miguel: La Germanía de Felanitx (historia de una revolución), Felanitx, 1943
BOU, Quim: Balears abans i ara. La revolta forana i la germania, Pama, Dolmen i IEB, 2013.
CERDÀ, M.; JUAN, A: “La participación de los oficios de la construcción en las Germanías de Mallorca”, Mediavelismo: Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 25, (2015), p. 85-102
DURAN, Eulàlia: “Les Claus del Regne de Mallorca”, Serra d’Or, 282 (1983), p. 13-16
DURAN, Eulàlia: “Joanot Colom. Heroi de la revolució mallorquina”, L’Avenç, 5 (1977), p. 13-16
DURAN, Eulàlia: “Literatura memorialística sobre les Germanies”, Miscel·lània
Joaquim Molas, vol. 2, 2008, p.49-65
FIOL MATEU, Gabriel: Notícia de documents de l’Arxiu del Regne de Mallorca, relatius a la Germania a Inca IV Jornades d’Estudis Locals d’Inca, Inca, Ajuntament, 1997
FURIÓ, Antoni: Memoria histórica del levantamiento de los comuneros mallorquines en 1520, Palma, Imprenta de Pedro José Gelabert, 1841
18
més llibres i articles que trobaràs a la xarxa de
GIL-PERE: El glosador agermanat, Palma, Documenta Balear, 1998
LLADÓ, Jaime: Carlos I y Alcudia durante la Germanía, Palma, Impr. Mossèn Alcover, 1959
LLOMPART, Gabriel: “Dos obras de arte significativas de la Germanía mallorquina”, Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 17, (2007), p. 19-35
MAS i FORNÉS, A. (coord.): La Germania a Mallorca i la seva transcendència, Palma, UIB, 2023
MAS i FORNÉS, T.: “La Germania de Mallorca narrada per un contemporani. La descripció de la Germania del notari Joan Morro”, BSAL, 69, (2013), p. 311-322
MORRO VENY, Guillem: La diabòlica secta colombina. Història novel·lada de Joanot Colom (s. XV-1523), líder de la Germania mallorquina, València, Calambur, 2019
MULET RAMIS, Bartomeu: Les Germanies: una tragèdia per Sineu. Primeres Jornades d’Estudis Locals de la Mancomunitat del Pla de Mallorca. Mancomunitat del Pla de Mallorca, 1998
QUADRADO, Josep Maria. En Juanot Colom: discurs historich fet á sa Associació de Catolich, Impr. Felipe Guasp y Vicens, 1870
PÉREZ FERRER, F.: Les germanies i Sóller Palma, Impr. Mossèn Alcover, 1976
VALERO, Gaspar: La Germania a Alcúdia. La crónica del notari Miquel Sabater (15211522), Alcúdia, Ajuntament d’Alcúdia, 2008
19
Darreres novetats
500 anys de Germania. Memòria i revolta Perelló, Maria Margalida (coord.)
Fundacions Darder Mascaró.
Monogràfic sobre el 500 aniversari de les Germanies publicat a la revista L’Altra Mirada, de les Fundacions Darder Mascaró. Aquest número recull articles sobre l’esdeveniment històric, molts dels quals han estat escrits per historiadors i experts com Antoni Mas, Margalida Bernat, Gonçal López o Damià Pons entre d’altres.
Breu història de la Germania mallorquina (1521-1523)
Cassanyes Roig, Albert Illa Edicions.
Obra de síntesi de caràcter divulgatiu sobre la Germania a Mallorca. Entre 1521 i 1523, l’illa de Mallorca es va veure trasbalsada per la Germania, una revolta de menestrals i forans que reclamaven reformes econòmiques, fiscals i socials El detonant de l’alçament va ser l’empresonament de set menestrals, però les causes profundes de la Germania es remuntaven a segles enrere.
El moviment revolucionari de les Germanies: ideologia i consciència social. Duran, Eulàlia, Palma, Lleonard Muntaner, 2021
Breu assaig escrit fa unes quantes dècades per la gran experta en les Germanies, Eulàlia Duran, autora de Les Germanies als Països Catalans (Curial, 1982). Entre els anys 1519 i 1523, l’anomenada Guerra de les Germanies afectà totes les terres de la Corona d’Aragó. Revolta o revolució? Revolta primer, però que en endurir-se acabaria a València i a Mallorca en una revolució, ja que fou una temptativa de les classes populars per a emparar-se totalment del govern municipal en detriment de les classes privilegiades que fins aleshores havien monopolitzat el poder i, per tant, una temptativa de capgirar l’estructura social medieval.
Germanies : crònica dels alçaments populars a Mallorca
Jaume, Miquel. Binissalem, Disset, 2021
Crònica dels alçaments populars a Mallorca narra aquest moment històric a Mallorca, en el qual, un Dijous Llarder del 1521 els menestrals i la pagesia s’alçaren contra l’autoritat i la injustícia que els ofegava i oprimia a cops de taxes i censals abusius.
Informacions judicials sobre els addictes a la Germania en la Ciutat i l'illa de Mallorca i penes de cos i d'haver a ells imposades després de la reducció de 1523.
Quadrado, Josep Maria. Estudi preliminar: Margalida Bernat i Roca i Jaume Serra i Barceló.
Palma, Lleonard Muntaner, 2021
Nova edició en motiu del 500 aniversari de la Germania. Es tracta de la llista dels participants a la Germania i les quantitats de diners amb què foren multats per les autoritats reials, després dels avalots. Josep Maria Quadrado va tenir accés a la documentació, ja que era l’arxiver, i n’escrigué un llibre.
La catalanitat de les Mallorques ; Joanot Colom i Cifre. Instador del poble / Pere Oliver Domenge ; Introducció de Joan Valls de Padrines ; Cronologia de Bartomeu Mestre. Calonge, AdiA, 2021
Aquest llibre vol posar en relleu les dues obres que Pere Oliver Domenge va impartir en forma de conferència i que demostren el seu compromís i una consciència política d’esquerres i catalanista molt clara i per desvetllar moments cabdals de la nostra història, com és el cas de les germanies i la figura de Joanot Colom.
La Germania a Felanitx: Joanot Colom i Cifre (500 aniversari)
Rosselló Vaquer, Ramon
Ajuntament de Felanitx i Centre Cultural de Felanitx.
Llibre en commemoració de les concret de Joanot Colom, com u destacats de la revolta. Joanot C barreter a Ciutat El seu crani qu anys a la porta Pintada de Palma solar sembrat de sal. Els hereus generacions. La coberta ha esta Miquel Barceló.
La Germania mallorquina. Un estat de la qüestió
Perelló, Maria Margalida
Lleonard Muntaner, Palma, 2021
El llibre persegueix un doble objectiu: d’una banda, fer un estat de la qüestió complet i actualitzat sobre la Germania mallorquina i, d’una altra, elaborar un relat breu sobre aquest aixecament però tenint-ne en compte tots els aspectes, des dels precedents fins a les conseqüències.
Lo poble era senyor de la terra. La Germania de Mallorca (1521-1523)
Morro Veny, Guillem Lleonard Muntaner.
Aquesta obra aprofundeix en les causes que propiciaren la revolta de 1521 que, en el transcurs del seu procés, es convertí en revolució. Ens endinsa, d’acord amb les fonts documentals inèdites i escrites, en l’escenari que motivà que milers de mallorquins s’agermanassin amb el propòsit comú d’alliberar-se d’un estat d’opressió gairebé permanent i d’una administració pública parcial i corrupta que, segons paraules dels mateixos agermanats, els tenia sotmesos a la captivitat més abjecta.
Pac qui deu
Rodríguez Mir, Antoni
Lleonard Muntaner. 274 pàgines
Novel·la històrica ambientada l’any 1520, quan està a punt d’esclatar la revolta de les Germanies. El protagonista, un pagès de Muro, surt de casa cap a Inca per a acudir a una reunió secreta a can Pau Casesnoves, amb antics companys d’armes en la defensa de Bugia Tot i que prenen la decisió de no sumar-se a la revolta imminent, pocs mesos després es veuran arrossegats pels esdeveniments i hi prendran part a favor.
web de l'aniversari:
EsculturadeJoanotColomobradeJaumeMir albarrideSonGotleu
BIBLIOTECA DE CORT
novembre 2020 - febrer 2023
