ELS VELLS «Els Veíls», l'obra mes coneguda d'Ignasi Iglesias, i la que ha solcat mes a fons l'organització social a la nostra térra, és, abans que tot, un acte de reparació vers els herois de cada dia. El drama — la tragedia estaria millor de dir — passava i passa cada dia, silenciosamment, espaordidora... Iglesias només prengué tot alió que la realitat li oferia, no selecciona, ho ordena i després d'aquesta tasca aixecava la veu clamant justicial Un clam és, en el fons, aquest delicat poema de la vida heroica deis humils, deis que saben sofrir les dolors de la vida. D'aquesta obra n'hem escollit unes escenes de cada acte, les mes intenses, quant a la manifestado adés apuntada.
VALERI (amb gran dolor) Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces per aconsolar-la? JOAN
I jo? Vina!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vina aquí, al costat meu!... VALERI
Quin esglai tindrá la dona quan sápiga.... (L'escena va enfosquint-se.) JOAN
I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats! VALERI
Pobres de nosaltres! JOAN
ESCENA VIII
Calla, calla!... (Compareix l'Ursula, amb un quinqué, enees.)
EN JOAN I EN VALERI
(Es queden com petrificáis, mirant-se l'un a l'altre. Llarg silenci.)
ESCENA IX
JOAN
ELS MATEIXOS MES L'URSULA
(anant a asseure's al volt del braser) Ara sí que tinc fred! (En Valeri no es mou del mateix Uoc, brandant el cap.) Valeri. VALERI
Qué vols? JOAN
Vina aquí, que t'escalfarás! VALERI
(anant-se'n)
No. Deixa'm! JOAN (amb sentiment) No te'n vagis, home! VALERI
Aquella deu esperar-me.
ÚRSULA
Estáveu a les fosques... JOAN
No hi fa res. (L'Ursula deixa el llum damunt la calaixera se n'entorna per la primera porta de l'esquerra.) ESCENA IX ELS MATEIXOS MENYS L'URSULA JOAN
(En veu baixa) Despatxats! Quin mal cor! No teñen consideració!
JOAN
VALERI
Vina, una estona. Ja te n'anirás de seguida. (Suplicant.) Vina!...
(Plorant) Jo, jo que em quedo a la miseria! Tan vell!