Treball de recerca 2016-2017 IES El Castell

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT DEL CONSUM DE DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL D’ESPARREGUERA

Anna Romero Heras Tutora: Judit Nuñez Departament d’Orientació Grup: 2B de Batxillerat Curs: 2016-2017

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

ÍNDEX 0. Abstract..............................................................................................4 1. Introducció..........................................................................................5 2. Objectius.............................................................................................6 3. Metodologia........................................................................................6 4. L’Adolescència...................................................................................7 5. Les Drogues:......................................................................................8 1. Classificació de les drogues................................................................9 1.1. Vies de consum.............................................................................9 1.2. Tipus de drogues...........................................................................10 1.3. Pels seus efectes...........................................................................10 2. Tipus de drogues:.................................................................................12 2.1. El tabaquisme.................................................................................12 2.1.1. Dades actuals........................................................................12 2.1.2. El tabaquisme passiu.............................................................14 2.1.3. Concepcions errònies de la societat sobre el tabac...............14 2.2. Les begudes alcohòliques................................................................15 2.2.1. Efectes de les begudes alcohòliques......................................17 2.2.2. Riscos que poden patir els adolescents quan consumeixen begudes alcohòliques.................................................................17 2.2.3. Tipus de consum......................................................................18 2.2.4. Algunes concepcions errònies de la societat sobre l’alcohol...18 2.3. Els porros..........................................................................................18 2.3.1. El Cànnabis..............................................................................19 2.4. Els estimulants i les drogues de síntesi.............................................20 2.4.1. La Cocaïna...............................................................................20 2.4.1.1.

Efectes de la Cocaïna....................................................21

2.4.1.2.

Riscos de la Cocaïna.....................................................21

2.5. Les Amfetamines...............................................................................22 1

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.5.1. Efectes de les Amfetamines....................................................22 2.5.2. Riscos de les Amfetamines.....................................................22 2.6. L’Èxtasi.............................................................................................23 2.6.1. Efectes de l’Èxtasi...................................................................23 2.6.2. Riscos de l’Èxtasi....................................................................23 2.7. L’Èxtasi líquid....................................................................................24 2.7.1. Efectes de l’Èxtasi líquid..........................................................24 2.7.2. Riscos de l’Èxtasi líquid...........................................................24 2.8. La Ketamina......................................................................................25 2.8.1. Efectes de la Ketamina............................................................25 2.8.2. Riscos de la Ketamina.............................................................26 2.9. LSD...................................................................................................26 2.9.1. Efectes de LSD........................................................................26 2.9.2. Riscos de LSD.........................................................................27 3. Escopolamina “Burundanga”...................................................................27 3.1. Efectes del Burindanga.....................................................................28 3.2. Recomanacions................................................................................28 4. Narguil.....................................................................................................28 4.1. El Narguil perjudica la salut..............................................................29 4.2. Fumar Narguil és més perillós que fumar cigarrets..........................30 5. Marc legal de les drogues.......................................................................30 6. Recursos del Baix Llobregat Nord i Esparreguera..................................32 6.1. El Cabalbaix..............................................................................................

6.1.1. Objectius...........................................................................................

6.1.2. Branques del pla de drogues............................................................

6.1.3. Model d’intervenció.........................................................................

6.1.4. Coordinació.....................................................................................

6.1.5. Les addiccions que fa front Cabalbaix.............................................

6.2. El CAS.......................................................................................................

6.3. El UHD......................................................................................................

6.4. El PAACCS...............................................................................................

2

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

6.4.1. Objectius.........................................................................................

6.5. L’SPOTT...................................................................................................

7. Contactes d’interès 8. Pautes d’actuació de les famílies davant les drogues............................41 8.1. ...................................................................................

9. TREBALL DE CAMP........................................................................................

10. Gràfics.............................................................................................................

11. Anàlisi dels resultats.....................................................................................

12. Conclusions 13. Annexos 14. Entrevistes 14.1.

Mireia Luna

14.2.

Policia local

14.3.

Irene Infante

14.4.

Noelia Rosés

15. Bibliografia

3

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

0. ABSTRACT Adolescence is a propitious time for the first experiences, one is very curious and tends to the search of new sentations and the necessary of being put to test in the construction of the new identity: the first Love, the first exits, the first cigarette, the first drunkenness.

The teenager experiences as a way of introducing himself or confirming his belonging to a group, and building his personality.

With this research I am interested to study this stage of life and specifically analyze which are the factors that favor the beginning or the maintenance of dangerous behavioir before the consumption of drugs that will pose a health risk and others protective factor that decrease this consumption.

4

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

1. INTRODUCCIÓ Els adolescents tenen comportaments exploratoris i aquests sovint xoquen amb les normes establertes pels adults , transgredint-les: es salten els límits horaris fixats a casa, modifiquen bruscament el seu aspecte físic, canvien de relacions... Aquestes conductes van sovint en contra de la norma dictada pel adults .

Un cert grau de transgressió és imprescindible en l´adolescent normal i, per contra, la seva absència pot ser un indicador d’inhibició o de bloqueig en el seu desenvolupament.

Tot plegat fa que sigui sovint un moment de la vida complicat on s’intenta experimentar i a vegades actuar amb rebel·lia.

En aquesta etapa, i de forma inevitable, a l’adolescent se li posen a l’abast el tabac, l’alcohol i altres drogues. Qualsevol ús de drogues psicotròpiques, fins i tot en l'etapa inicial d’experimentació i sobretot quan es tracta de productes il·legals, han de ser objecte d'atenció especial per part d’educadors i famílies L'experimentació, en un context determinat, no necessàriament implica una addicció, el consum ocasional generalment, i en la major part de casos, no condueix a una escalada cap a productes més perillosos.

Per contra, el consum regular de substàncies psicotròpiques sí que presenta riscos i pot conduir a un estat de dependència. Sovint aquest consum forma part d’un conjunt de més comportaments que poden ser l’expressió d´un trastorn temporal, o potser de dificultats més profundes existint una sèrie de situacions de caràcter personal i social que poden predisposar certes persones a consumir drogues.

5

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2. OBJECTIUS DE LA RECERCA 1.Extreure quins són els principals factors de risc individuals, socials i familiars pel consum de drogues entre la població adolescent de 14 a 18 anys estudiada en l’INS El Castell.

2.Analitzar quins són els factors de protecció que disminueixen la possibilitat d’iniciar o mantenir un consum de drogues potencialment perjudicial, i que poden ajudar a prendre decisions més positives per a un mateix.

3. Destacar quines són les vies per a debilitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció per tal de que els adolescents siguin menys vulnerables.

4. Identificar quins recursos tenim a la zona del Baix Llobregat i al municipi d’Esparreguera sobre prevenció i actuació davant les drogues: circuits, protocols, ajudes,...

5. Proporcionar informació de com podem actuar davant les drogues des de diferents àmbits: familiar, educatiu, sanitari i social.

3. METODOLOGIA Es realitzen 90 enquestes repartides entre nois i noies, des de 3r de l’ESO fins a 2n de Batxillerat, agrupats en diferents franges d’edat.

El qüestionari està formulat per qüestions tancades. Les preguntes es poden agrupar segons diversos temes: coneixement sobre les drogues, consum de substàncies, àmbit familiar, àmbit social i percepció del motius de consum i de les drogues més perilloses.

Paral·lelament es porta a terme una recerca dels recursos de la zona que ajuden els adolescents en cas que vulguin informar-se o tinguin una addició a alguna substància.

A més entrevistes a diferents professionals sobre els recursos que tenim en quant a prevenció i consum de drogues del Baix Llobregat i d’Esparreguera.

6

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4. L’ADOLESCÈNCIA L’adolescència és una etapa de la vida en la qual les relacions socials, l’amistat i l’amor, adquireixen gran importància. L’adolescent dirigeix l’atenció al propi cos, i ha de descobrir noves formes de ser (estil de vida, de música, de vestir), que el satisfacin i siguin acceptades per als que l’envolten.

L’adolescent també es caracteritza per aconseguir més autonomia, tenir dubtes sobre la pròpia identitat i, de vegades transgredir les normes.

Podem destacar dos tipus d’adolescència relacionades amb els estudiants estudiats: •

Adolescència mitjana ( 14-16 anys): L’adolescent comença a adaptar-se amb el seu cos i canvia i defineix la seva identitat i personalitat. Ja no es veu a sí mateix com un nen i comença a sorgir els primers conflictes amorosos. Li agrada sortir amb grups mixtes.

Són freqüents els dubtes sobre la orientació sexual i es vol provar i experimentar.

•

Adolescència tardana (més de 17 anys): Alguns experts comenten que l’adolescència acaba quan un ja és independent dels pares i pot viure amb els seus recursos econòmics a la seva pròpia casa. No hi ha una edat aproximada perquè s’acabi l’adolescència i això fa que cada vegada hi hagi més adolescents tardans, que tenen ganes de marxar de casa però que no poden. La necessitat d’un espai íntim és evident i molts cops es fa dur viure amb la família.

Durant aquesta etapa, l’adolescent experiment canvis físics i psicològics que afecten tots els aspectes de la personalitat.

A l’adolescència es produeixen alguns canvis socials:

a) L’adolescent necessitat ser acceptat pels seus iguals. El impuls que sent d’evadir-se de la llar li porta a la colla, on busca: fugir del control que se li aplica a casa, evitar que el tractin com un nen i la necessitat de que l’acceptin i l’entenguin. b) S’adopten senyals i una manera determinada de parlar, que el fan sentir-se com a membre del grup.

7

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

c) És hipersensible al ridícul. Necessita la seguretat de ser acollit dins el grup i no trobar-se amb actituds de desconfiança. d) Necessita de l’amistat. Busca els llaços d’amistat. També necessita l’amic o m’amiga íntims, a qui pot confiar tot el que sent i vol.

Les relacions amb els adults són ambivalents. En ocasions s’oposa a l’adult, o moltes vegades l’imita, ja que necessita models en una època en què ha d’afirmar la seva personalitat.

La vida afectiva fluctuarà entre un clar aïllament personal, recerca de la intimitat i la seva tendència generosa de relacionar-se amb altres. Quan té 10 o 12 anys manifesta certa oposició envers el sexe contrari, només es relacionen amb colles d’un sol sexe. Però als 14 o 16 anys ja li agrada sortir amb grups barrejats de nois i noies; es possible que dins d’aquest grup trobi parella.

Quan encara és un nen/a, la família i l’escola constituïen els únics grups de referència.

Però

quan

passa

a

ser

un

adolescent,

augmenten

considerablement els espais on pot tenir relacions socials, i per una altra banda, es debilita enormement la referència a la família.

Ara a l’adolescència, s’obre a les influències més diverses. Són importants en aquesta etapa les bones companyies, que ofereixin un bon model.

5. LES DROGUES Les drogues són unes substàncies que, quan s’introdueixen en l’organisme, actuen sobre el sistema nerviós central. Això pot provocar canvis que poden afectar en la conducta, l’estat d’ànim o la percepció.

Encara que sovint la paraula “droga” evoca la idea d’una substància il·legal, en realitat hi ha diversos tipus de drogues: legals i il·legals, naturals i artificials. Es tracta, sempre, de substàncies psicoactives amb efectes que, amb més intensitat o menys, modifiquen el funcionament del cervell humà.

Algunes drogues, com per exemple l’alcohol en les societats occidentals, són presents en els rituals de celebració. D’altres s’han fet servir com a medicaments, per curar, o com a analgèsics, per alleugerir el dolor.

8

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Droga és, doncs, un terme polisèmic, que associem indistintament a fàrmac, element químic o substància perniciosa.

De manera genèrica podem dir: •

Droga és qualsevol propi actiu d’origen animal o vegetal que, es pot fer servir per a usos terapèutics d’experimentació.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS):

•

Fàrmac o droga és tota aquella substància que, pot modificar-ne una de les funcions o més d’una.

I de manera més concreta l’OMS considera:

•

Droga en sentit estricte (droga d’abús) és qualsevol substància amb efectes sobre el sistema nerviós central, capaç de generar-ne un consum abusiu i, portar cap a un procés de dependència psicològica, física, o ambdues alhora.

1. CLASSIFICACIÓ DE LES DROGUES La varietat de drogues existents és molt àmplia. Per classificar-les ens podem basar en diferents vies, que es mostraran a continuació.

1.1.

Vies de consum • Fumades: cànnabis (haixix i marihuana), tabac i, en ocasions, heroïna.

• Per via oral: alcohol, drogues de síntesi.

• Aspirades: cocaïna, spedd.

• Inhalades: dissolvents, coles.

• Injectades: heroïna.

1.2.

•

Tipus de drogues Drogues toves: són les que creen una dependència psicosocial, entre les quals es troben el haixix o la marihuana.

•

Drogues dures: són aquelles que provoquen una dependència física i psicosocial, alteren el comportament psíquic i social del consumidor, com l’alcohol, les amfetamines, la cocaïna, etc.

9

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

Entre les drogues proactives, algunes són il·legals i altres es poden comercialitzar de forma totalment legals, però ja siguin legals o no, consumir-ne comporta riscos de problemes de salut o conducta i, en alguns casos, es pot arribar a establir un procés addictiu: la drogoaddicció, toxicomania o drogodependència.

•

El fet que algunes drogues siguin considerades il·legals tendeix a ocultar el negoci i el poder que representa el mercat en què es mouen.

•

Cal recordar també la importància econòmica de les drogues més consumides i legals i l’abús, de fàrmacs o psicoestimulants, com els medicaments sedants o ansiolítics. També, pot presentar un altre exemple de toxicomania.

•

Al mateix temps, una de cada deu (258.000) van fer referència al consum d’altres drogues diferents a l’alcohol entre les causes d’agressió.

•

A més a més, les drogues provoquen accidents. El consum abusiu de begudes alcohòliques provoca una gran part dels accidents de trànsit a l’Estat espanyol.

1.3.

Pel seu efecte Els diversos tipus de drogues tenen efectes diferents sobre el nostre sistemes nerviós: n’hi ha que són excitants i n’hi ha que són depressores; n’hi ha que acceleren el funcionament mental, amb el risc d’augmentar els errors, i n’hi ha que l’alenteixen o que el distorsionen; altres produeixen al·lucinacions o canvis en la percepció de la realitat.

Les drogues estimulants fan augmentar l’activitat motora.

Les drogues depressores disminueixen l’activitat motora. Et fan estar endormiscat i quiet .

Les al·lucinògenes, com els bolets, provoquen al·lucinacions, és a dir, que fan que t’imaginis coses.

Totes les drogues actuen sobre el sistema límbic, una part del cervell responsable de les emocions. En el sistema límbic, entre altres coses, hi ha els centres de recompensa i els centres de càstig.

10

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Els centres de recompensa estan preparats per respondre a estímuls naturals i causar-nos plaer.

Drogues

Drogues

Drogues

estimulants

depressores

al·lucinògens

Cocaïna

Alcohol

Cànnabis

Amfetamines

Ketamina

LSD

Èxtasi

Heroïna

Alguns bolets

Sedants, ansiolítics

El consum de drogues té conseqüències en el funcionament normal del sistema nerviós i provoca una sèrie d’efectes que alteren les capacitats: modifiquen la manera de pensar, de funcionar, de relacionar-se amb els altres i d’enfrontar-se als reptes de la realitat.

Les drogues no tan sols perjudiquen la persona que les pren. Al seu voltant moltes altres persones en pateixen les conseqüències. Les drogues interfereixen en la relació amb l’entorn, la família i la feina, i podem arribar a comprometre seriosament el procés d’aprenentatge, especialment en el cas dels joves. A més, les drogues incrementen el risc de patir tota mena d’accidents.

Les drogues no potencien capacitats sinó que les disminueixen. L’única droga que permet continuar treballant és el tabac, perquè no afecta els cervell, la qual cosa no vol dir que sigui bona.

2.

TIPUS DE DROGUES 2.1.

EL TABAQUISME

L’ésser humà ha fumat des de fa milers d’anys. Es va descobrir que el fum que respiraven provocava un estat de consciència desconegut i agradable.

Els primers que van fer servir les fulles de la planta del tabac van ser els Maies fa més o menys, 1500 anys. Feien servir el tabac en celebracions religioses per demanar bon cultiu.

11

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Alguns pobles d’Amèrica també feien servir el tabac com a medicina.

Quan el tabac va ser descobert per dos mariners espanyols. Un d’ells, Rodrigo de Jerez, quan va ser la seva volta a Espanya no va dubtar en introduir el consum de fumar tabac.

No obstant això, l’hàbit no es va posar de moda i en el segle XVI el fumar havia esta adquirit per tot tipus de classes.

Anys després, el tabac es va convertir en la base econòmica de les colònies angleses de la metròpoli. Grans viatges van portar l’hàbit de fumar dins a les costes d’Àsia, Àfrica i Oceania. A partir d’aquí, el tabac no va trigar a convertir-se en el més revolucionari dels fenòmens socials.

2.1.1. Dades actuals.

El tabac és una de les causes evitables de mortalitat i malaltia a Catalunya.

Tot i així, que el nombre de morts anuals que provoca (prop de 9.000) és molt superior a les degudes a altres causes

de

gran

impacte

social,

considerades també evitables. És una droga estimulant.

Els estudis confirmen que fumar augmenta el risc de patir un càncer de pulmó. Però, a més, el tabac està implicat en el desenvolupament de moltes altres malalties com la bronquitis crònica, l’infart de miocardi, l’úlcera gàstrica, el càncer bucal o de gola, etc.

El risc més gran l’assumeixen les persones que comencen a fumar de manera regular a l’adolescència, com passa amb la majoria dels fumadors.

El fet de mantenir el consum durant una gran part de la vida adulta, suposa que moltes d’aquestes persones moriran o emmalaltiran per causa de la seva exposició al tabac.

El fum del tabac conté milers de substàncies nocives. Podem parlar-ne de quatre gran grups: la nicotina, els cancerígens, el monòxid de carboni i els gasos irritants. Els fabricants solen afegir al tabac diferents productes per

12

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

modificar el seu sabor i la seva olor o per augmentar el seu potencial addictiu, que afavoreix l’absorció de la nicotina.

La nicotina és la substància responsable del fet que el tabac fumat generi dependència. En fumar, la nicotina passa a la sang a través dels alvèols pulmonars i arriba al cervell, només set segons després d’haver fet una pipada. És un tòxic molt potent, que té efectes nocius sobre el cor i sobre l’aparell circulatori. També, redueix la sensació de gana i ajuda a modular l’activació cortical (el nivell d’alerta i atenció) d’acord amb les necessitats del moment. Per això, hi ha qui fuma més quan està tranquil i, en canvi, hi ha qui ho fa quan està tens.

El quitrà és la principal substància responsable de la capacitat del tabac per provocar càncer. Tot i això, el fum del tabac conté moltes substàncies carcinògenes, menys conegudes per la població.

El monòxid de carboni dificulta l’absorció de l’origen per les cèl·lules i explica, la pèrdua de resistència física que experimenten els fumadors habituals. El fet que, en igualtat de condicions, es cansin abans que el no fumadors. A més, provoca alteracions en els vasos sanguinis.

Les primeres vegades que es fuma, el tabac sol provocar mareig, tos i, fins i tot, vòmits. Al cap de poc temps, a mesura que l’organisme va adaptant-se als seus efectes, hi desenvolupa tolerància i tot això va desapareixent. És un pas previ a la dependència i un indicador més que es tracta d’una substància addictiva.

2.1.2. El tabaquisme passiu El tabaquisme constitueix un important problema de salut pública. El tabac no sols perjudica les persones que decideixen fumar, sinó que també afecta les que respiren de manera involuntària el fum del tabac que fumen altres persones i que contamina l’ambient dels espais tancats. Els fumadors passius tenen més risc de patir càncer de pulmó i altres malalties respiratòries i cardiovasculars que les persones que no estan exposades al fum del tabac.

13

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Els infants en són els principals perjudicats, atès que no tenen la capacitat d’evitat aquesta exposició i depenen directament de la voluntat dels adults que els envolten. En un context com el nostre, entre un 47% i un 75% dels infants són fumadors passius a la llar.

2.1.3. Algunes concepcions errònies de la societat sobre el consum del tabac •

Tothom fuma. Aquesta és la percepció errònia que tenen moltes persones, en especial els joves.

•

El meu avi va fumar tota la vida i va morir de vell a noranta-quatre anys. El fet de fumar fa que augmentin les probabilitats de patir malalties greus i de morir a una edat prematura, però no determina que això passi en tots i cadascun dels fumadors. Tot i així, cada nova cigarreta equival a jugar un nou número en una mena de loteria macabra.

•

El tabac light enganxa i perjudica menys que l’altre. Hi ha una classe de tabac que la indústria mira d’associar amb la idea de salut: es tracta del light. Aquest tabac conté menys quitrà i menys nicotina que el “normal”, però, continua sent perjudicial. En realitat, les persones que fumen light sovint fumen mes cigarretes o fan les pipades més intenses o més seguides.

•

El fum dels cotxes i de les fàbriques, que respirem contínuament, és tant o més dolent que el del tabac.

•

Fumar i beure (fins i tot més del compte) és normal a l’adolescència; molts de nosaltres ho hem fet i no hem tingut cap problema. És cert que moltes persones han fumat, han abusat de l’alcohol o han pres drogues durant una part de la seva vida i, després, han abandonat el seu consum. Però, consumir aquestes substàncies sempre implica un risc que seria preferible evitar.

•

Als adolescents els agrada fer coses prohibides: si no volem que fumin, és millor que no els ho prohibim.

14

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.2.

LES BEGUDES ALCOHÒLIQUES

En l’Edat Mitjana, va aparèixer la tècnica de destil·lació a Europa, el que va suposar la possibilitat de tenir begudes alcohòliques de major concentració i d’efectes tòxics molt ràpids.

Per tant, se’l va considerar un remei per a pràcticament totes les malalties.

Al llarg del segle XIX, la pràctica científica de la medicina va dirigir la seva mirada cap els efectes de l’alcohol. Entre els primers problemes mèdics abordats des d’aquest plantejament estava l’abús de l’alcohol. Gràcies a dos metges, Thomas Trotter i Benjamin Rush, es va descobrir l’alcoholisme com una malaltia crònica i una amenaça per a la vida.

En aquesta etapa també s’ha de tenir en compte la introducció de begudes alcohòliques d’alta graduació en cultures no habituades, procés que va tenir lloc en molts episodis de la colonització dels països de l’hemisferi sud, resultant ser per a aquestes cultures plagues introduïdes per la “civilització”.

A partir de mitjans del segle XX es pot diferenciar una quarta onada d’alcoholització. Les causes poden ser els moviments migratoris, els mitjans de comunicació de masses, l’explosió consumista, l’estrès, etc.

Les begudes alcohòliques s’obtenen amb la fermentació de sucs de fruites o cereals, que es transformen per convertir-se en les anomenades begudes fermentades (vi, cava, sidra, cervesa,...). També és possible modificar les begudes fermentades a begudes destil·lades (aiguardent, licors,...) a través d’un procés de destil·lació.

L’alcohol és una droga depressora del sistema nerviós central, localitzat al cervell. El component principal és l’etanol, que afecta els centres cerebrals que s’encarreguen, entre altres funcions, de l’autocontrol. El consum seguit d’alcohol, pot provocar alteracions al fetge, problemes intestinals, cardiològics i neurològics, demència alcohòlica, pèrdua de memòria i 15

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

dificultats d’aprenentatge, trastorns depressius, canvis d’humor i deteriorament intel·lectual.

Per determinar el consum d’alcohol d’una persona, cal calcular d’una manera aproximada aquest consum. Es tracta de comptar quantes vegades unitats de beguda estàndard (UBE) pren una persona, al dia o a la setmana.

• En el cas dels homes, aproximadament 4 begudes al dia.

• En el cas de les dones, aproximadament 2 begudes al dia.

Cal comptar-ne una (1 UBE) cada cop que una persona pren: • Una copa o un got petit de vi • Una cervesa I s’ha de comptar dues (2UBE) quan una persona pren: • Un combinat (cubata, gintònic, etc) • Una copa de conyac, whisky, vodka o qualsevol altre licor.

Aquesta desigualtat està motivada per la diferent capacitat per metabolitzar l’alcohol que presenten els dos gèneres.

Les begudes alcohòliques són responsables d’aproximadament un 50% dels accidents de trànsit amb víctimes mortals i d’un 17% dels accidents laborals.

A més a més, el consum excessiu pot causar diferents malalties de l’aparell digestiu, problemes cardiovasculars i molts més trastorns.

L’alcohol tot i ser una droga legal, pot causar dependència. Qualsevol pot arribar a dependre de l’alcohol.

Com més aviat s’inicia el consum de begudes alcohòliques, més probable és que una persona desenvolupi algun trastorn relacionat amb l’alcohol.

2.2.1. Efectes de l’alcohol •

Quan es pren alcohol, es pot sentir plaer i relaxació durant la primera mitja hora més o menys. Aquestes sensacions generalment se substitueixen per 16

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

somnolència i, a mesura que l’alcohol s’elimina, més tard es tornen silenciosos i retrets. Aquest patró impulsa a les persones a beure més y conservar l’efecte inicial.

•

En la majoria de les circumstancies, les probabilitats de la sobredosi letal és baixa. Però tot i així, la gent es fica en problemes quan ha ingerit una gran quantitat en poc temps.

•

Beure amb l’estomac buit és un gran risc que molts adolescents no saben.

El seu consum també pot provocar:

•

Dependència psicològica. Quan la persona té la necessitat de consumir la droga per experimentar un estar de plaer o per evitar cert malestar afectiu

•

Dependència física. Quan l’organisme s’habita a la presència de la droga i necessita aquesta substància per funcionar amb normalitat.

•

Tolerància. Quan és necessari augmentar la dosi d’una droga de consum habitual per aconseguir els mateixos efectes que s’obtenien amb dosis petites.

2.2.2. Riscos que poden patir els adolescents quan consumeixen begudes alcohòliques.

•

Els joves responen de manera diferent a la ingesta de l’alcohol que els adults. Sembla ser, que l’alcohol perjudica més l’aprenentatge en els adolescents que en els adults.

•

És perillós combinar alcohol amb qualsevol substància que causi somnolència.

•

Afecta l’atenció i la coordinació.

•

Provoca trastorns digestius i malalties cardiovasculars.

2.2.3. Tipus de consum •

Consums experimentals: corresponen a situacions de contacte inicial amb una o vàries substàncies de les quals es pot passar a un abandonament de la mateix o a la continuïtat en els consums.

•

Consums ocasionals: corresponen a l’ús intermitent de la substància, sense cap periodicitat fixa i amb llargs intervals de abstinència.

17

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

Consums habituals: suposa la utilització freqüent de la droga. Aquesta pràctica pot suposar altres formes de consum, depenen del tipus de substància, característiques de la persona,...

•

Consums compulsius o drogodependents: l’individu necessita la substància i tota la seva vida gira entorn a aquesta encara que les complicacions que allò pot ocasionar.

2.2.4. Algunes concepcions errònies de la societat sobre l’alcohol •

L’alcohol pot provocar son. Fals, al principi pot produir son, però després pot causar insomni.

•

Resistir bé els efectes de l’alcohol vol dir que un és molt fort i que “ho controla”.

•

L’alcohol és un estimulant.

•

Ajuda a entrar en calor.

•

Algunes begudes, com ara el vi, tenen efectes beneficiosos per al cor.

2.3.

ELS PORROS

Els porros es poden preparar amb dues substàncies: ➢ Haixix, una pasta sòlida de color marró. ➢ Marihuana, són els cabdells de la planta.

Normalment es barregen un d’aquests components amb tabac i el cargolen amb paper en forma de cigarreta.

El cànnabis és la planta de la qual s’obtenen els dos preparats amb què es fan els porros.

Es coneix que: ▪

Se sol barrejar amb el tabac.

▪

Els porros es tendeixen a fumar cada dia.

▪

Són il·legals.

18

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

▪

Altera el funcionament del sistema nerviós, i això comporta conseqüències tant físiques com psicològiques.

▪

No és la droga més addictiva farmacològicament, ja que pot tenir efectes beneficiosos en persones amb certes malalties.

▪

Els qui tenen problemes amb les drogues van conèixer en el seu moment els porros i l’alcohol, però qui fuma porros no té perquè tenir problemes amb les drogues més endavant.

Entre els joves que introdueixen el consum en el seu dia a dia, aquest els pot comportar problemes. A vegades, no són els porros sinó també coses que fan que els joves fumin o fumin massa:

•

Dificultats personals.

•

Forma fàcil de relacionar-se amb els altres.

•

Faciliten pertànyer a un grup.

•

Necessitat de donar una imatge als altres.

•

Mites i creences.

Els porros poden afectar de manera diferent a les persones.

2.3.1. El Cànnabis El cànnabis és originari de l’Àsia central i del sud. Existeixen evidències d’inhalació de fum del cànnabis de l’any 8000 a.C. Tal i com indicarien les llavors de cànnabis carbonitzades trobades a l’interior d’un braser ritual, en un antic cementiri de l’actual Romania.

També se sap que el cànnabis va ser utilitzat pels antics hindús i Sijs Nihang de l’Índia i Nepal durant milers d’anys.

El poble assiri també tenia coneixement del cànnabis i les seves propietats psicoactives. Sota el nom de “qunubu”, el feien servir dins les seves cerimònies religioses.

El cànnabis, és un depressor del sistema nerviós i, en comparació a altres drogues, seda i aplatana. Les persones que hagin fumat solen estar assegudes, xerrant i amb poca activitat.

Els joves que en fumen ho fan per relaxar-se i per desconnectar una mica.

19

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

El seu consum continu afecta la memòria, la concentració, i té efectes negatius en el sistema respiratori i cardiovascular. I encara que facilita el son, dificulta dormir bé.

Si es barreja amb alcohol, s’hi sumen els seus efectes depressors i es més fàcil que hi hagi baixades de tensió, nàusees i malestars.

Alguns joves es fan o fumen porros simplement per manifestar-se, distingirse a algun grup.

2.4.

ELS ESTIMULANTS I LES DROGUES DE SÍNTESI 2.4.1. La Cocaïna

La cocaïna és un dels estimulants d’origen natural més antics, més potents i més perillosos que existeixen. Els antics inques als Andes, mastegaven fulles de coca per accelerar el batec dels seus cors i de la respiració, per contrarestar d’aquesta manera els efectes de viure escassos d’aire de les muntanyes.

Els nadius peruans mastegaven fulles de coca només durant cerimònies religioses. Això va es violar quan els soldats espanyols van envair Perú l’any 1532. Els indis que treballaven a la força en les mines de plata espanyoles eren mantinguts amb subministraments de fulles de coca, perquè els feia més fàcils de controlar i explorar.

Va ser per primera vegada sintetitzada (extreta de les fulles de coca) l’any 1859 pel químic alemany Albert Niemann. No va ser fins el 1880, quan es va començar a fer-se popular a la comunitat mèdica.

La cocaïna és un estimulant molt potent que s’obté de les fulles d’un arbust que creix en alguns països d’Amèrica llatina, exactament de Perú i Bolívia. Es presenta de dues maneres:

20

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

A) La més coneguda en forma de clorhidrat (anomenat cocaïna, coca,...).

B) Com a base lliure (coneguda com crack als Estats Units).

Generalment, la cocaïna es consumeix aspirant-la pel nas (esnifant), mentre que el Crack es pot fumar.

2.4.1.1.

•

Efectes de la Cocaïna

Provoca sensació d’eufòria i d’energia, ganes de xerrar i un estat d’alerta.

•

Disminueix momentàniament la sensació de gana i de fatiga.

•

Els seus efectes apareixen immediatament després de l’administració i desapareixen al cap d’uns minuts.

2.4.1.2.

•

Riscos de la Cocaïna

És una droga molt addictiva. Alguns consumidors esdevenen capaços de controlar els seu consum i n’arriben a prendre quantitats molt superiors a les que n’havien previst.

•

El seu consum continuat genera un procés de tolerància que fa que cada cop se n’hagi de prendre més dosis.

•

Fa augmentar la pressió arterial i la freqüència cardíaca, fins a tal punt que pot ocasionar complicacions mèdiques greus.

•

Els seus consumidors poden experimentar complicacions psicològiques.

En el transcurs dels anys, ha augmentat el consum entre la població.

2.5. Les Amfetamines Van començar a finals de la primera meitat del segle XX per curar diferents malalties.

Es van sintetitzar per primera vegada l’any 1887. Durant els anys 20, a la primera guerra mundial es van subministrar amfetamines als militars especialment a la força aèria per combatre la fatiga. I als anys 80 ja es ven il·legalment però d’estimulant.

21

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

La precursora de l’amfetamina és la efedrina que ja havia sigut utilitzada antigament per al tractament de l’asma.

Són un grup de substàncies estimulants de tipus sintètic (creades en laboratoris). La primera es va sintetitzar l’any 1927. Pel seus alt potencial addictiu i les seves limitades indicacions terapèutiques, molts països van decidir controlar la seva venda i producció.

Els consumidors d’amfetamines les obtenen al mercat clandestí, provinents dels laboratoris il·legals i solen referir-se a elles amb el nom d’ speed. Solen consumir-se per via oral ( càpsules o pastilles) o bé aspirant-les pel nas (esnifant) en forma de pols.

2.5.1.

•

Efectes de les Amfetamines

Provoquen efectes estimulants, acompanyats d’una sensació de benestar, eufòria, energia i excitació.

•

Reducció de gana i de cansament.

•

Molts consumidors experimenten una sensació de “baixada”, amb malestar, cansament,...

La sensació és més intensa quan la persona pren amfetamines de forma repetida.

2.5.2. Riscos de les Amfetamines •

Poden provocar visió borrosa, sequedat de boca, tremolors, tensió a la mandíbula, etc.

•

Poden generar dependència i complicacions cardiovasculars i psiquiàtriques greus.

2.6. L’Èxtasi L’Èxtasi o MDMA va ser desenvolupada a Alemanya a principis del segle XX, com compost precursor per ser utilitzada en la síntesi d’altres fàrmacs. Durant els setanta, alguns psiquiatres als Estats Units, van 22

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

començar a utilitzar l’Èxtasi com a eina psicoterapèutica tot i que mai es va realitzar assaigs clínics, ni va rebre aprovació de l’ADA, Administració de Drogues i Aliments. De fet, no va ser fins a finals de l’any 2000, quan l’ADA va aprovar el primer assaig clínic per la MDMA que determinarà si es pot fer servir la droga amb seguretat en dues sessions contínues de psicoteràpia. No obstant això, la droga va aconseguir teniu una lleu acollida entre un grup de psiquiatres a la fi dels anys setanta i principi dels vuitanta. És un droga sintètica amb propietats estimulants i al·lucinògenes. Té una estructura química semblant a la d’algunes amfetamines. El seu consum s’ha associat a concerts, discoteques i festes multitudinàries. Molta gent creu que és una droga descoberta fa pocs temps, quan el cert és que es coneix des de començaments del segle passat.

Es pren per via orat, en forma de comprimits, però són possibles altres formes.

2.6.1.

•

Efectes de l’Èxtasi

Els efectes apareixen al cap d’una hora del consum, en forma de sensació de benestar, disminució d’ansietat, augment de la sensibilitat, i una sensació de connexió amb l’estat d’ànim.

2.6.2.

Riscos de l’Èxtasi

•

Riscos semblants als de la cocaïna i les amfetamines.

•

Tensió muscular, moviments involuntaris de la mandíbula, nàusees, visió borrosa, insuficiència renal, edema pulmonar, etc.

•

Pla psicològic: confusió, inquietud, irritabilitat, depressió, problemes de son,....

•

Augmenta el risc de patir un cop de calor (augment de la temperatura corporal) quan va acompanyat d’una activitat física.

23

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

Com que el consumidor en desconeix la composició, té més riscos amb la dosificació.

2.7. L’Èxtasi líquid L’Èxtasi líquid o GHB, va ser sintetitzat per el Dr Laboric fa aproximadament 30 anys.

Durant els anys 80 es venia lliurement en botigues de productes energitzats, com estimulants de l’hormona del creixement.

S’ha utilitzat com a anestèsic general i s’ha experimentat el seu ús per al tractament de l’edema cerebral i de la síndrome d’abstinència alcohòlica.

En els Estats Units s’ha estat utilitzant per al tractament de l’ insomni i la narcolèpsia. L’any 2002, l’èxtasi líquid, va ser inclòs en la llista de substàncies fiscalitzades internacionalment, sent prohibida tant la seva venda, com el seu consum.

També anomenat GHB. No té res a veure amb l’èxtasi i les amfetamines.

En realitat, és un depressor del sistema nerviós central. Es presenta en fora de líquid incolor i inodor, lleugerament salat, que es distribueix en ampolles que sovint es barregen amb alguna beguda.

2.7.1.

•

Efectes de l’Èxtasi líquid

Pot provocar diferents efectes, com: eufòria, augment de la sociabilitat relaxació, alteracions de la percepció tàctil, millora de la funció sexual, etc.

2.7.2.

Riscos de l’Èxtasi líquid

•

Intoxicació aguda.

•

Depenen de la dosi ingerida i es veuen potenciats pel consum simultani d’altres depressors.

24

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.8. La Ketamina La Ketamina, va ser sintetitzada l’any 1962. Es va utilitzar per primera vegada durant la guerra de Vietnam. Els soldats la van utilitzar com anestèsia en les operacions quirúrgiques en el camp de batalla.

Al 1965, uns laboratoris van llençar la Ketamina com agent analgèsic.

En els 70, va fer la seva aparició la Ketamina en pols.

Després, cap els 90 va ressorgir amb major vitalitat.

La ketamina és un analgèsic d’ús mèdic i veterinari comercialitzat en forma d’injectable. Al mercat il·legal es troba en forma de pols, tot i que també es pot trobar en forma de comprimits.

2.8.1.

Efectes de la Ketamina

Varien en funció de la persona i no es pot predir amb certesa quins efectes concrets provocarà en cada consumidor. Tot i així: •

Té un alt potencial al·lucinogen.

•

En dosis baixes, sensació de borratxera i desequilibri.

•

Produeix símptomes semblants als de l’esquizofrènia, alteracions de la percepció.

•

La persona pot arribar a sentir-se fora del seu cos.

•

Alteracions de consciència, dificultats per pensar i recordar, etc.

•

Dificultats per moure’s.

25

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.8.2.

•

Riscos de la Ketamina

Pot provocar diferents efectes adversos, psiquiàtrics i d’altre mena com: ansietat, agitació, atacs de pànic, rigidesa, tremolors, taquicàrdia, hipertensió, aturada respiratòria, coma...

•

El seu consum sempre és nociu i està especialment contraindicat en cas d’insuficiència cardíaca, hipertensió, asma o epilèpsia.

•

Atès que és un analgèsic, sota els seus efectes es poden patir ferides d’importància sense adonar-se’n.

•

El seu consum repetit indueix tolerància ( fent que calgui augmentar la dosi per aconseguir el mateixos efectes que abans) i pot produir dependència.

2.9. LSD Va ser sintetitzat l’any 1938 per Hoffman, però fins el 1943 no es van descobrir els seus efectes. A finals dels 50 i a principis dels 60, va ser utilitzat en el tractament de la neurosis obsessiva, també com auxiliar de la psicoteràpia, i com a complement al tractament de l’alcoholisme. En els anys 60 es va consumir en gran mesura i es va promocionar a través del seu moviment hippies.

L’LSD conegut també com tripi, bitxo, etc; és una substància inodora, incolora i amb un sabor lleugerament amarg. La seva presentació és impregnada en petites porcions de paper absorbent que s’ingereixen o es disposen sota la llengua. Cosa que també es pot trobar en pastilles, càpsules i en forma líquida.

2.9.1.

•

Efectes de LSD

Apareixen al cap de 30 o 90 minuts del consum i poden durar de 7 a 12 hores.

•

Són imprevisibles i depenen de la quantitat ingerida, personalitat, estat d’ànim i les expectatives del consumidor.

26

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

Dilatació de les pupil·les, augment de la temperatura corporal, de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, suors, insomnis, sequedat de boca i tremolors.

•

Provoca alteracions intenses sobre la percepció que poden incloure al·lucinacions.

•

Els sentits es poden encreuar, de manera que es pot tenir la impressió de sentir els colors i veure els sorolls.

Els consumidors acostumen a anomenar aquestes sensacions com “viatge”. De vegades, l’experiència resulta ser molt desagradable, amb sensacions de pèrdua del control emocional, ansietat intensa o atacs de pànic (mal viatge).

2.9.2.

Riscos de LSD

•

Sota els seus efectes es poden cometre imprudències i temeritats.

•

Es poden desencadenar alteracions psiquiàtriques, com ara trastorns d’ansietat, depressió i psicosi.

•

Flashback, en què un temps després del darrer consum es poden experimentar d’una manera sobtada i espontània efectes semblants als que provoca el seu consum. És més possible que els hi passi a consumidors crònics o amb problemes de personalitat.

2.10. ”ESCOPOLAMINA “BURUNDANGA” L’Escopolamina és una droga que té el poder de suprimir la voluntat de les persones, fa que es perdi la memòria de tot el que succeeix durant el

temps que dura l’efecte.

Aquesta droga s’obté d’un arbre natiu de Centre Amèrica. A Colòmbia se la coneix com “cacao borrachero”.

27

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.10.1.

Efectes de la Burundanga

En dosis molt altes pot causar convulsions, depressió, coma y la mort.

La víctima estarà en un estat de passivitat que aprofita el delinqüent per robar-li o fins i tot, induir-li a realitzar accions que poden fer-se mal tant físicament com moral o econòmicament.

2.10.2.

Recomanacions

El Burundanga el podem trobar en qualsevol cosa que toquem o bevem.

Per això és recomanable: •

No tocar paper o fulles de desconeguts al carrer o en un vehicle.

•

No acceptar cap tipus de beguda, dolços o cigarrets de desconeguts quan ens trobem a algun bar o discoteca.

•

No deixar el got abandonat.

•

No accepti mocadors d’estranys.

2.11. NARGUIL Un narguil, catximba o xixa és una pipa d’aigua tradicional originària de l’Àsia i de l’Orient Mitjà, encara que també s’ha estès per Europa i Amèrica. És una pipa que conté en la seva base aigua, el tub de succió, el seu cendrer i el contenidor de tabac o herbes, que és cobert amb paper d’alumini, sobre el qual es col·loquen els trossos de carbó que són canviats cada 15-20 minuts.

S’utilitza per fumar tabac de distints sabors, herbes sense nicotina, entre d’altres. És una tradicció molt antiga a Turquia.

Molts cops fumar un narguil és un simple pretext per fomentar la conversa i estendre una mica de temps d’oci. Està dividida en diferents parts:

28

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Cassola "Lüle": habitualment feta de ceràmica resistent a la calor, en la qual es col·loca el tabac, tapat per una làmina de paper d'alumini foradada i sobre la qual es col·loca el carbó que pren el tabac.

Cos: conducte que uneix la cassola de tabac amb la base, i que a més alberga el connector de la mànega i la vàlvula d'aire. Sol estar fet d'algun tipus de metall inoxidable.

Vàlvula: petit conducte tapat amb una bola que s'aixeca en bufar amb suavitat per la mànega. Serveix per purgar l'aire viciat de l'interior del narguil.

Base "Shishe": feta de vidre, i que s'omple parcialment d'aigua i mel o altres barreges, de vegades aigua i algun tipus de beguda alcohòlica.

Mànega "marpuç": conducte pel qual s'aspira per fumar.

2.11.1.

El Narguil perjudica a la salut

El seu ús pot ser inclòs fins i tot més perjudicial pels pulmons que les cigarretes tradicionals. El Narguil és tant tòxic com el tabac y el seu consum s’ha relacionat amb infarts de cor, càncer de pulmó, infeccions i complicacions a l’embaràs.

29

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2.11.2.

Fumar Narguil és més perillós que fumar

cigarretes L’augment de monòxid de carboni espirat al final d’una catximba equival al consum de dos caixes de cigarretes. A més a més, un mil·lilitre de la pipa d’aigua conté més d’un milió de micro-partícules.

El fum de la catximba allibera tanta contaminació de monòxid de carboni com 15 o 52 cigarretes.

Inhalar entre 30 i 50 glopades de xixa en una hora, aproximadament, equivaldria a fumar dos paquets de cigarros.

Tampoc cal oblidar que la taxa de monòxid de carboni inhalat per la xixa es set vegades superior al fum del cigarro.

3.

MARC LEGAL SOBRE LES DROGUES Tabac A Catalunya hi ha lleis que limiten la publicitat i la venda d’aquests productes:

•

La venda de tabac als menors de 18 anys està prohibida.

•

Els

propietaris

d’establiments

que

tenen

instal·lades

màquines

expenedores de tabac han de vetllar perquè els menors de 18 anys no les utilitzin i han de fixar-hi un rètol que indiqui aquesta prohibició.

•

Als centres sanitaris, als casals i esplais, als poliesportius, a les sales d’espera i altres espais tancats d’ús general i públic, a les sales de lectura, etc, no s’hi pot fumar.

•

La publicitat del tabac té importants limitacions: no se’n pot fer en tanques, plafons o altres suports a la via pública.

•

La normativa prohibeix fumar en qualsevol local d’ús públic tancat i als recintes a l’aire lliure de les zones infantils, centres educatius i instal·lacions sanitàries. Igual que fins a ara, la prohibició de fumar segueix regint per a tots els centres de treballs tancats (incloent despatxos d’ús individual) i per a totes les dependències de les administracions públiques.

30

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

L’única excepció que contempla la Llei són els clubs privats de fumadors, sempre que es fumi a l’interior de la seva seu social i només hi siguin presents membres del club. En cap cas es pot permetre l’entrada a menors.

•

Els propietaris de locals que no compleixin les normes poden ser multats amb greus multes de 601 a 10.000 euros, i fins i tot, de 10.002 a 600.000 euros. Les infraccions que es puguin detectar en aplicació d’aquesta normativa són denunciables d’acord amb el nomenclàtor d’infraccions incorporat a la Instrucció 43/10.

Cànnabis Tot jove que decideixi fumar porros, ha de conèixer les normes legals:

•

Fumar porros o tenir haixix o marihuana en un lloc públic, pot comportar una multa d’un mínim de 300 euros.

•

Si es porta a sobre una quantitat considerable (per exemple 50g), és un delicte contra la salut pública establert en el Codi penal. Es poden imposar a majors d’edat penes de presó. I a menors, tasques educatives, o fins i tot, un internament en un centre.

Begudes alcohòliques Amb la finalitat de protegir la salut dels menors dels efectes perjudicials de les begudes alcohòliques, a Catalunya hi ha lleis que limiten la publicitat i la venda d’aquests productes:

•

La Llei catalana prohibeix la venda o el consum d’alcohol per sota dels 18 anys. Alcohol i conducció són incompatibles. La legislació espanyola prohibeix als conductors de vehicles, ciclistes inclosos, conduir amb una taxa d’alcoholèmia superior 0,5 g/l (en aire expirat, 0,25 mg/l) superior a 0,3 g/l (en aire expirat, 0,15 mg/l). Conduir sota els efectes de l’alcohol comporta una multa de 302 a 602 euros, la suspensió del permís de conduir d’1 a 3 mesos i la pèrdua de fins a 6 punts segons la normativa del carnet de punts.

31

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

Els propietaris d’establiments que tenen instal·lades màquines expenedores de begudes alcohòliques han de vetllar perquè els menors de 18 anys no les utilitzin i fixar un rètol que indiqui aquesta prohibició.

•

Hi ha importants limitacions per a la publicitat de begudes alcohòliques adreçada als menors, així com les formes o que els introdueixin al consum incontrolat d’aquests productes.

Ketamina •

A part de estar prohibida perquè és una droga il·legal, només és possible el seu ús exclusivament veterinari.

Amfetamines, Cocaïna, LSD i l’Èxtasi també són drogues il·legals, és a dir, no es poden consumir ni vendre.

4.

RECURSOS DEL BAIX LLOBREGAT I ESPARREGUERA

CAS CSMIJ

Cabalbaix

RECURSOS DEL BAIX LLOBREGAT N.

SPOTT

UHD CASD

PAACCS 4.1.

EL CABALBAIX El Cabalbaix és un pla supramunicipal sobre les drogues i comportaments de risc, per a joves d’entre 16 i 25 anys, iniciativa dels municipis d'Abrera, Esparraguera, Sant Esteve Sesrovires i Olesa de Montserrat que s'inicià el 29 de desembre de 2005.

32

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

La responsable de Cabalbaix és la Mireia Luna, una educadora social que fa tant la funció d’educadora com de treballadora social. Es coordina amb tots els recursos del municipi (escoles, instituts, policia, serveis socials, etc). Fa un seguiment educatiu terapèutic, és a dir, treballar amb les persones cap al canvi, a través d’entrevistes.

L’ONG anomenada “GASS” (Grup Associat als Serveis de Salut) , va ser la creadora d’aquest pla i, tots quatre ajuntaments van contractar-los.

Aquesta entitat tracta problemes a veure amb la salut.

En els quatre municipis hi trobem un total de 46 professionals: 16 a Abrera, 10 a Esparreguera, 15 a Olesa de Montserrat i 5 a Sant Esteve Sesrovires.

4.1.1. Objectius Els seus objectius principals són: •

Oferir a la població del Baix Llobregat una estructura de recursos preventius i d’inserció en matèria de drogues i comportaments de risc.

•

Informar, derivar i facilitar l’accés als recursos de tractament existents a la població que ho requereixi.

•

Dissenyar Plans de treball i un informe d’anàlisi cada dos anys.

•

Coordinació amb institucions públiques i privades que ofereixen activitats i recursos preventius.

4.1.2. Branques del Pla de Drogues A grans trets, el pla de drogues es reparteix en dues branques: 1) EL PLA DE TREBALL: activitats de prevenció, taller sobre drogues, assessorament professors, famílies,...

2) SERVEI D’ASSESSORAMENT: pot accedir qualsevol persona que vulgui parlar d’aquest tema, o bé, perquè vol saber una mica sobre les drogues, o bé, perquè vingui demanant ajuda.

33

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4.1.3. Model d’intervenció El model d’intervenció proposat per aquest projecte ha sigut: allunyament de les postures tradicionals en quant a les polítiques sobre drogues que segueixen la línia de la repressió, la prohibició i la por.

4.1.4. Coordinació L’entitat està coordinada amb: •

El CAS ( Centre d’Atenció i Seguiment). En aquest centre hi acudeixen persones que tenen un greu problema i necessàriament han d’anar allà per desintoxicar-se. En centre atén persones majors d’edat.

•

El CASD (Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències del Baix Llobregat Nord.

•

El Centre Infantil i Juvenil en Salut Mental situat a Martorell (CSMIJ).

•

El Centre de Prevenció i intervencions en drogodependències de la Diputació de Barcelona adreçat a menors d’edat (SPOTT).

•

Servei d’assessorament i informació de Cabalbaix adreçat a tota la població.

Les seves accions preventives s’han realitzat a la població adolescent i les activitats preventives pels adults s’han plantejat per tractar temes d’adolescència i joventut i, els àmbits han estat bàsicament els educatius i les estratègies més utilitzades han estat xerrades-tallers i els assessorament. També, les àrees que han realitzat activitats específiques sobre drogues han estat: Serveis Socials, Educació, Joventut, Sanitat i Policia Local.

Cababaix ha donat suport a la investigació sobre dues substàncies: la planta del tabac i la fulla de la coca.

4.1.5. Les addiccions Les addiccions són un fenomen que va més enllà del consum de substàncies d’abús. Les anomenades addiccions sense droga- Internet, compra compulsiva, ludopatia, relacions depenent, etc- són recents.

34

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Es pot dir, per tant, que hi ha dos nivells diferents d’addiccions, un més consolidat, ja que porta molt més anys d’investigació, i un altre més innovador, amb menys experiència.

4.2.

El CAS. El CAS és el Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències del Baix Llobregat Nord situat a Martorell. El seu objectiu principal és dissenyar una programa d’ajuda personalitzat per a poder atendre a les persones que es troben en aquestes situacions, i també ajudar a les seves famílies.

Són centres ambulatoris públics i d’accés directe i, per tant, porta d’entrada als recursos assistencials especialitzats en el tractament de les addicions.

Estan distribuïts per tot el territori. Actualment, a Catalunya hi ha 62 centres ambulatoris.

Hi pot accedir qualsevol persona a través del seu metge de capçalera, o posant-se directament en contacte amb el centre.

S’hi poden dirigir les persones de més de 18 anys amb problemes en el consum de substàncies i/o les seves famílies per sol·licitar tractament.

Si la persona és menor d’edat es pot adreçar al Programa d’atenció a adolescents amb conductes de consum de substàncies.

El mètode d’intervenció que s’utilitza, intenta cobrir factors biològics, psicològics, socials, comunitaris i educacionals. El que vol aconseguir és que aquestes persones millorin la seva qualitat de vida i així també, faciliten la seva integració sociolaboral.

Estan constituïts per equips multidisciplinaris amb professionals de la medicina, psiquiatria, infermeria, psicologia i treball social que presten assistència a les persones usuàries des d’un vessant biopsicosocial. És a dir, atenen tant els aspectes orgànics com els psicològics i els socials, i promouen accions encaminades a la reinserció social i labora d’aquests pacients.

35

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

L’equip assistencial programa el procés terapèutic de cada usuari i proposa les derivacions a d’altres recursos de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (com les unitats hospitalàries de desintoxicació, les unitats de patologia dual i les comunitats terapèutiques) fins a la reinserció dels pacients.

Els centres d’atenció i seguiment a les drogues a Catalunya ofereixen: •

Acollida, informació i assessorament per als pacients i els seus familiars.

•

Tractament mèdic farmacològic per a desintoxicacions, tractaments substitutius, prevenció de recaigudes i altres complicacions orgàniques associades, vacunacions i altres.

•

Tractament psicològic amb suport motivacional (Teràpia individual, de grup i familiar) Programades de salut i educació sanitària preventiva (intercanvi de xeringues i facilitació de preservatius).

•

Informació, orientació i assessorament en els àmbits social, familiar, laboral, econòmic, judicial, i del lleure.

4.3.

UNITATS HOSPITALÀRIES DE DESINTOXICACIÓ (UHD) Són unitats de curts estada en què s’atenen pacients amb dependència de substàncies psicoactives que requereixen tractament en règim hospitalari quan el tractament ambulatori no sembla viable. Un cop el pacient és donat d’alta, se’l remet al centre d’atenció i seguiment a les 36

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

drogodependències (CAS) on seguirà el procés terapèutic des d’on ha estat derivat.

Té la finalitat d’abordar la fase de desintoxicació de substàncies addictives en règim d’internament hospitalari, per facilitar la continuïtat del procés de recuperació del malalt drogodependent.

Condicions que es necessiten per entrar: •

Dependència de substàncies psicoactives.

•

Majoria d’edat.

•

Ingrés programat i voluntari.

•

Derivació per un centre sociosanitari.

•

Patologia orgànica o psiquiàtrica que permeti seguir la dinàmica de la unitat hospitalària de desintoxicació.

•

4.4.

Existència d’un pla de seguiment terapèutic a l’alta.

PROGRAMA D’ATENCIÓ ALS ADOLESCENTS AMB CONDUCTES DE CONSUM Els joves menors de 18 anys amb trastorns per ús de substàncies són atesos als centres de salut mental i juvenil (CSMIJ) per una unitat funcional d’atenció als menors. Un equip especialitzat format per professionals de les addicions i de la salut mental valora, avalua, diagnostica i tracta els joves amb trastorns per ús de substàncies.

L’equip especialitzat és el responsable de l’avaluació, el diagnòstic i el disseny del pla terapèutic individualitzat, que es desenvolupa en el CSMIJ. Aquest equip està integrat per professionals experts en addiccions i en salut mental.

Els pacients han de sol·licitar ser visitats al CSMIJ, hi poden acudir directament o bé ser-hi derivats pels pediatres, els metges de família o l’equip de suport a l’atenció primària, directament des d’urgències, hospitals d’aguts, hospitals de subaguts o hospitals de dia, dels programa Salut i Escola i des d’altres dispositius sociosanitaris segons el mapa de serveis i les relacions entre els dispositius de la zona.

37

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4.4.1. Objectius Del programa: oferir un programa de tractament especialitzat, intensiu, immediat i eficaç per als joves amb problemes de dependència o patologia dual.

De la unitat funcional: constituir únic capaç d’avaluar i, valorar el programa, i donar la resposta més adequada i basada en l’evidència científica als familiars i menors que la consultin.

Els adolescents amb problemes de consum han de ser derivats a la unitat funcional, després d’una avaluació diagnòstica prèvia i amb l’assessorament, si convé, dels equips de suport de salut mental i addicions.

En l’entrevista o les entrevistes d’avaluació diagnòstica es valora: la gravetat de l’ús de drogues, els riscos que comporten, els factors predisponents, els factors que perpetuen la continuïtat del consum de substàncies i els trastorns psiquiàtrics coexistents.

L'avaluació ha de constar almenys dels àmbits següents: ➢

Anamnesi i exploració mèdica i psiquiàtrica.

➢

Història d'ús de substàncies: inici, freqüència, intensitat, patrons de consum, vies d'administració i, tractaments.

➢

Punts forts i factors de protecció.

➢

Història i problemes en el desenvolupament.

➢

Història i antecedents familiars de trastorn mental i trastorn per ús de substàncies.

➢

Desenvolupament escolar i, laboral; xarxa social.

➢

Contacte amb institucions judicials i policials.

38

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4.5.

SPOTT L’SPOTT “Centre de Prevenció i Tractament de Drogodependències, de l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona, ofereix un serveis gratuït d’atenció a adolescents i joves i les seves famílies.

El seu objectiu és prevenir i detectar el consum problemàtic de drogues i proporcionar atenció especialitzada a nois i noies i les seves famílies, acompanyar i atendre als adolescents i joves perquè abandonin el consum i addictiu de les substàncies i els hàbits poc saludables en relació a les drogues i, assessorar a les famílies per reforçar la seva capacitat en la tasca educativa i oferir-los suport emocional durant tot el procés.

S’adrecen a adolescents en risc per consum de substàncies i les seves famílies, menors de 21 anys que viuen amb les seves famílies i derivats des dels serveis municipals.

L’atenció s’estructura en diferents àmbits d’atenció:

•

Atenció immediata: un servei d’atenció accessible i confidencial per exposar les demandes relacionades amb les problemàtiques de consum de substàncies dels adolescents i joves i conductes de risc associades.

Ofereixen atenció de la demanda en un primer nivell, informació dels serveis que ofereix l’SPOTT, accés als programes d’informació i

39

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

assessorament així com als programes d’intervenció i, derivació a altres recursos.

•

Informació i assessorament: un espai de suport, contenció i orientació mitjançant una consulta presencial o telefònica dirigit tant als adolescents i joves en risc com a les seves famílies.

Ofereixen informació i/o assessorament en relació a les drogues, els seus efectes, risc i conseqüències i altres conductes de risc associades.

•

Tractament d’adolescents i joves: un programa per tractar als adolescents i joves amb diversos patrons de consum i intervenir amb les famílies per reforçar la seva capacitat en la tasca educativa i oferir-los suport emocional durant tot el procés.

Ofereixen tractament integral d’adolescents i joves amb programes relacionats amb l’ús de drogues amb l’objectiu d’aturar el consum i reduir els riscos associats, suport a les famílies i suport als tècnics municipals en relació a casos individualitzats.

•

Suport a les famílies: dirigit a les famílies d’adolescents i joves, derivades pels serveis socials municipals, els fills de les quals presenten problemàtica de consum de substàncies i encara no s’han vinculat al Programa de Tractament.

Ofereixen orientació , assessorament i suport individual a pares i mares; teràpia familiar per millorar les relacions familiars tot fomentant relacions constructives i grups psicoterapèutics per a pares i mares per desenvolupar habilitats parentals.

•

Psicoeducatius específics: dirigit a adolescents i joves subjectades a programes de Justícia Juvenil, i/o amb denuncia o expedient sancionador incoat per consum en llocs, vies, establiments o transports públics.

Ofereixen sessions psicoeducatives i tractament de deshabituació.

S’accedeix al programa a través de la derivació dels professionals els serveis bàsica municipals, equip d’EAIA i altres serveis municipals que intervenen amb adolescents i joves.

Tant les famílies com els professionals poden accedir directament per sol·licitar informació i assessorament.

40

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4.6.

CONTACTES D’INTERÈS •Servei d´Orientació sobre Drogues (SOD) Servei municipal de prevenció i intervenció precoç, que dóna assistència gratuïta als adolescents i a les seves famílies. Tel: 932 378 756. E-mail: sod@aspb.cat - www.aspb.cat/quefem/orientaciodrogues.htm •Línia Verda Telèfon gratuït de la Generalitat de Catalunya per a realitzar tota mena de consultes relacionades amb les drogues. Tel: 900 900 540.

E-mail: liniaverda@ipss-online.org •Fundación de Ayuda a la Drogadicción (FAD) Associació per la prevenció i el tractament de les addiccions, tenen una web amb molt material adreçat a professors, joves i les seves famílies. www.fad.es •Centre de Prevenció i Tractament de Drogodependències, ofereix un serveis gratuït d’atenció a adolescents i joves i les seves famílies. Tel: 934 022 880. E-mail: spott@diba.cat •Cabalbaix. Pla supramunicipal sobre les drogues i comportaments de risc, per a joves d’entre 16 i 25 anys. Tel: 635 45 45 00 E-mail: cabalbaix@cabalbaix.org • Punt jove, que ofereix informació pels joves d’Esparreguera. E- mail: puntatenciojove@esparreguera.cat

5.

PAUTES D’ACTUACIÓ DE LES FAMÍLIES DAVANT LES DROGUES Molts pares tenen la impressió que, a mesura que els seus fills es van fent grans, la influència de la família és cada cop més petits, mentre que els amics tenen cada cop un paper més decisiu sobre el seu comportament.

Així, els adolescents que tenen més dificultats per mantenir les seves decisions personals davant la pressió dels amics, estan més exposats a desenvolupar problemes relacionats amb el consum de drogues.

Les famílies poden jugar un paper molt important en la prevenció de l’abús de begudes alcohòliques a l’adolescència.

Proporcionar un model apropiat de comportament als fills, proporcionar als fills el suport i l’efecte que necessiten, interessar-se per les coses 41

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

que els passen, els interessen o els preocupen,... seran petits factors de protecció que ajudarien els adolescents a evitar factors de risc. És important seguir diferents punts per tal d’ajudar a l’adolescent en cas d’estar en una fase de consum de substàncies: •

La importància del diàleg Sigui quin sigui el producte que es consumeix, tant si el consum és ocasional com si forma part d’un quadre d’abús o de dependència, és molt important mantenir un diàleg amb l’adolescent. S´ha de sentir recolzat i escoltat. Si fa un abús d’alcohol o consumeix substàncies il·legals, parlant amb ell o ella podem tractar de trobar si està vivint dificultats personals, familiars, escolars o altres que l’hagin portat a tenir aquesta conducta.

"Els comportaments exploratoris de l’adolescent sovint xoquen amb les normes establertes pels adults i les transgredeixen" En aquest diàleg és important valoritzar a l’adolescent i encoratjar-lo. És millor no centrar la discussió sobre els riscos per a la salut, doncs en aquesta edat el discurs massa alarmista té poc efecte. És preferible explicar-li que l'adolescència és un moment important per a construir la seva personalitat, i el consum de drogues li pot representar un risc real de fracàs escolar o social. És comú trobar que els adolescents responen amb franquesa a les qüestions formulades pels pares, si ha estat habitual fer-ho ja en la infància.

Caldrà triar el moment per abordar el tema del consum de drogues amb un adolescent. És millor sentir-se una mica incòmode al principi, que no fer-ho per por a la confrontació. Els pares poden ajudar els seus fills a que siguin conscients dels riscos, donant-los informació clara i precisa, i acompanyant-los si cal en la cerca de solucions quan el consum és un problema.

•

Com ajudar a un adolescent que fa servir drogues?

•Cal esperar fins que l’adolescent ja no estigui sota la influència de l’alcohol o de les drogues abans de parlar amb ell de les nostres preocupacions sobre el seu consum.

42

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•És important escoltar-lo sense jutjar-lo, sense dramatitzar ni emprar un to moralitzant.

•Haurien d’avaluar amb ell les raons pel que consumeix. Si ho fa servir per escapar dels seus problemes, cal parlar-ne i potser trobar altres maneres alternatives de resoldre’ls.

•Han de tractar de precisar on, quan, com i amb qui consumeix, pot donar pistes per la recerca de solucions.

•Ajudar a prendre consciència dels avantatges i desavantatges d'aquest ús en la seva vida.

•Respectar el seu ritme.

•Suggerir el parlar amb un professional de l'escola o de la sanitat, o contactar amb algun dispositiu especialitzat en el tema. Respectar si ho vol fer sol, però podeu oferir-vos a acompanyar-lo si ho necessita.

•Reconèixer les vostres pròpies limitacions. Veure fins on podeu ajudar, sabent que no podeu fer les coses per ell o ella.

Quan hi ha una forta dependència o quan els consums són un problema, no dubteu en demanar ajuda externa al metge de família o a recursos especialitzats.

TREBALL DE CAMP 6.

Gràfics 1. NIVELL DE CONEIXEMENT SOBRE LES DROGUES

TENS ALGUN CONEIXEMENT SOBRE LES DROGUES? (NOIS) Nois 3r (Si)

Nois 3r (He sentit a parlar algun cop)

Nois 4rt (si)

Nois 4rt (He sentit a parlar algun cop)

Nois 1r bat (si)

Nois 1r bat (He sentit a parlar algun cop)

Nois 2n bat (si)

5%

7%0% 14%

18%

27%

9% 20%

43

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 27% dels alumnes de 1r de Batxillerat afirmen que tenen coneixement sobre les drogues. Li segueix un 20% dels nois de 4rt indicant que han sentit a parlar algun cop i, un 18% dels alumnes de 3r d’ESO.

1. TENS ALGUN CONEIXEMENT SOBRE LES DROGUES?(NOIES) Noies 3r (Si)

Noies 3r (He sentit a parlar algun cop)

Noies 4rt (si)

Noies 4rt (He sentit a parlar algun cop)

Noies 1r bat (si)

Noies 1r bat (No)

Noies 2n bat (si)

11%0% 0% 7% 4%

Noies 2n bat (no) 24%

7% 47%

Les noies de 4rt d’ESO, amb un 47%, tenen molt més coneixement sobre les drogues, després anirien les alumnes de 3r, les de 1r de Batxillerat, i per últim de 2n.

44

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2. FONTS D’INFORMACIÓ DELS ADOLESCENTS SOBRE LES DROGUES

2. D'ON HAS TRET AQUESTA INFORMACIÓ? (NOIS) Nois 2n Bat (xerrada) Nois 2n Bat (Familia) Nois 2n Bat (xarxa) Nois 2n Bat (Altre) Nois 1r bat (Xerrada de Mossos) Nois 1r bat (Familia) Nois 1r bat (Xarxa) Nois 1r bat (institut) Nois 1r bat (altres) Nois 3rEso (Xerrada ME) Nois 3rEso (familia) Nois 3r Eso (institut) Nois 3r Eso (altres)

6% 2% 3%

5% 3%2% 2% 2%3% 3%

6% 16% 10% 3% 3%

13% 19%

Predomina un 19% dels alumnes de 3r d’ESO que marquen les Xerrades dels Mossos d’Esquadra com a font d’informació. Li segueix un 16% dels alumnes de 1r de Batxillerat indicant com a font, les Xarxes.

45

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

2. D'ON HAS TRET AQUESTA INFORMACIÓ SOBRE LES DROGUES? (NOIES) Noies 2n Batxillerat (Xerrada Mossos) Noies 2n Batxillerat (Família) Noies 2n Batxillerat (Xarxes) Noies 2n Batxillerat (Altres) Noies 1r batxillerat (Xerrada Mossos) 0%

Noies 1r batxillerat (Família) 9%

Noies 1r batxillerat (Xarxes)

4% 9%

Noies 1r batxilletat (Institut) Noies 4rt ESO (Altres)

9%

9% 4% 2% 2% 7% 4%

2% 7% 7% 7% 0% 7% 4% 7%

Noies 3r ESO (Xerrades Mossos) Noies 3r ESO (Família) Noies 3r ESO (Institut) Noies 3r ESO (Infermera Ins)

Les Xerrades dels Mossos d’Esquadra i les famílies són les principals fonts que tenen els adolescents amb percentatges d’un 9% . Les xarxes també són les principals propulsores d’informació, que ajuden els adolescents a informar-se.

46

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

3. MOTIUS PRINCIPALS PER AL CONSUM. 3. QUIN CREUS QUE ÉS EL MOTIU PRINCIPAL QUE PORTA A UNA PERSONA A CONSUMIR? (NOIS)

Nois 2n Batxillerat (Curiositat)

Nois 2n Batxillerat (Amistat)

Nois 1r Batxillerat (Curiositat)

Nois 1r Batxillerat (Problemas)

Nois 1r Batxillerat (Amistat)

Nois 4rt Eso (Curiositat)

Nois 4rt Eso (Problemas)

Nois 4rt Eso (Amistat)

Nois 4rt Eso (Depressió)

Nois 3rEso (Curiositat)

Nois 3rEso (Amistat)

Nois 3r Eso (Depressió)

0% 8%

0% 4% 4%2% 2% 2% 4%

16% 23% 12% 4%

19%

Predomina la curiositat en un 23% en els nois de 4rt. Per a ells el motiu principal és la curiositat, mentre que per els nois de 3r seria la curiositat; per als de 1r de Batxillerat, l’amistat amb un 8%, i per els de 2n de batxillerat predominaria un 4% la curiositat.

3. QUIN CREUS QUE ÉS EL MOTIU PRINCIPAL QUE PORTA A UNA PERSONA A CONSUMIR? (NOIES) Nois 2n Batxillerat (Curiositat)

0%

Nois 2n Batxillerat (Amistat)

11% 0% 7% Nois 1r Batxillerat (Curiositat)

Nois 1r Batxillerat (Problemes)

Noies 1r Batxillerat (Depressió)

Nois 1r Batxillerat (Amistat)

Noies 4rt Eso (Curiositat)

Noies 4rt Eso (Problemes)

19%

Noies 4rt Eso (Depressió)

47

6% 2% 2% 4%

24% 23%

(amistat) Noies 4rt Eso (mistat)

2%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Predomina un 24% en les de 4rt d’ESO, on el principal motiu seria la curiositat.

Li seguiria un 23% d’aquests mateixos alumnes on ens marcarien els problemes com a motiu.

4. INCIDÈNCIES EN EL CONSUM 4. ALGUN COP HAS CONSUMIT QUALSEVOL DROGA? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 1r Bat (algun cop)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

Nois 3r Eso (algun cop)

15%

9% 13%

29% 9%

7% 7% 11%

Un 29% dels alumnes de 3r de l’ESO enquestats diuen que no han consumit mai cap droga. Un 15% d’aquests alumnes a afirmat que algun cop n’ha consumit. Els alumnes de 4rt amb un 13% han marcat que mai han consumit alguna.

48

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

4. ALGUN COP HAS CONSUMIT QUALSEVOL DROGA? (NOIES) Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (no)

Noies 4rt Eso (algun cop puntual)

Noies 1r Bat (algun cop)

(Si) Noies 2n Bat (tabac)

Noies 2n Bat (alcohol) (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

7% 26%

39%

2% 5% 7% 5% 9%

Destacaríem un 39% de les estudiants de 4rt d’ESO, un 26% de les alumnes de 3r, un 7% de les estudiants de 1r i un 5% de les noies de 2n de batxillerat, han afirmat que si han consumit alguna droga.

5. CONSUM DE DIFERENTS DROGUES 5. EN CAS DE QUE HAGIS CONSUMIT ALGUNA, MARCA QUINA. (NOIS)

Nois 4rt Eso (alcohol) Nois 4rt Eso (tabac,alcohol i porros) Nois 1r Bat (alcohol) Nois 2n Bat (tabac) Nois 2n Bat (porros) Nois 2n Bat (altrres) Nois 2n Bat (alcohol) Nois 3r Eso (tabac) Nois 3r Eso (alcohol) Nois 3r Eso (porros)

18%

7% 7% 2% 7% 13%

9% 11% 18%

4% 4%

Percentatges elevats en els alumnes de 3r ESO amb un 18% de consumidors de porros i tabac. Tres percentatges de 7% en alcohol a 4rt d’ESO, 1r i 2n de 49

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Batxillerat. Un 13% dels alumnes de 2n de Batxillerat han consumit tabac i un 11% porros. Es pot veure una minoria, amb un 4%, d’alumnes de 2n de Batxillerat, que han consumit altres substàncies.

5. EN CAS DE QUE HAGIS CONSUMIT ALGUNA, MARCA QUINA (NOIES) Noies 4rt Eso (tabac) Noies 4rt Eso ( porros) Noies 4rt Eso (alcohol) Noies 4rt Eso (altres) Noies 1r Bat (tabac) Noies 1r Bat (alcohol) Noies 1r Bat (porros) Noies 2n Bat (tabac) Noies 2n Bat (alcohol) Noies 2n Bat (porros) Noies 2n Bat (estimulants o medicacio) Noies 3r Eso (tabac) Noies 3r Eso (alcohol)

6% 2%

20%

12%

9%

13%

1% 2% 5% 2% 1% 3% 1%

3%

20%

Tant les alumnes de 4rt d’ESO com les alumnes de 2n de batxillerat amb un 20% han marcat el tabac. Amb un 6% per part de les estudiants de 3r, han marcat els porros i, amb un 5% les alumnes de 2n de batxillerat han marcat que han consumit alcohol.

6. PRÀCTICA D’UN ESPORT 6. PRÀCTIQUES ALGUN ESPORT? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 1r Bat (si)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

18% 40% 16% 4% 2% 13% 7%

50

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 40% dels alumnes de 4rt d’ESO han afirmat que practiquen qualsevol esport. En canvi, es pot veure un 18% dels alumnes de 3r d’ESO que neguen el fet de fer algun esport. Destaquem el 13% dels alumnes de 2n de Batxillerat, que practiquen esport.

6. PRÀCTIQUES ALGUN ESPORT? (NOIES) Noies 1r Bat (si)

Noies 4rt (si)

Noies 4rt (no)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

18%

Noies 2n Bat (si)

7% 24%

13% 9% 2%

27%

Un 27% de les estudiants de 4rt d’ESO i un 18% de les alumnes de 3r, no practiquen cap esport. En canvi, un 7% de les alumnes de 1r de batxillerat i una part de les noies de 3r d’ESO amb un 13%, practiquen esport.

7. CREENÇA DE L’ESPORT COM A FACTOR PROTECTOR 7. CREUS QUE FER UN ESPORT FA QUE ELS JOVES NO S'ENGANXIN A LES DROGUES? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 1r Bat (no)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

14% 7% 4% 7%

34%

27%

7%

51

Nois 2n Bat (si)

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

34% dels alumnes de 2n de Batxillerat afirmen que fer un esport fa que els joves no s’enganxin a les drogues. Un 27% dels nois de 4rt d’ESO ho neguen.

7. CREUS QUE FER UN ESPORT FA QUE ELS JOVES NO S'ENGANXIN A LES DROGUES? (NOIES) Noies 1r Bat (si)

Noies 1r Bat (no)

Noies 4rt (si)

Noies 4rt (no)

Noies 2n Bat (si)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

17%

4%2% 20%

13% 7% 4%

33%

Amb un 33% de les alumnes de 4rt, un 17% de 4rt d’ESO, un 7% de les alumnes de 2n de batxillerat i un 2% de les alumnes de 1r, negarien la pregunta. En canvi, amb un 13% de les alumnes de 3r, un 20% de les noies de 4rt, amb un 4% de les noies de 1r i 2n de batxillerat, afirmarien que el fet de fer un esport fa que els joves no s’enganxin a les drogues.

8. RELACIÓ AMB EL GRUP D’AMICS 8. CREUS QUE ET COSTA FER AMICS I RELACIONAR-TE? (NOIS) Nois 1r Bat (si)

Nois 1r Bat (no)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

16%

5%2% 12%

23%

35% 7%

52

Nois 2n Bat (si)

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 35% dels alumnes de 3r d’ESO i un 23% dels alumnes de 2n de Batxillerat han afirmat que els costa fer amics. En canvi, un 16% dels alumnes de 3r d’ESO neguen que els costa fer amics.

8. CREUS QUE ET COSTA FER AMICS I RELACIONAR-TE? (NOIES) Noies 4rt (si)

Noies 4rt (no)

Noies 1r Bat (si)

Noies 1rt Bat (no)

Noies 2n Bat (si)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

5% 29% 47%

2% 11% 4%2%

Amb un gran percentatge d’un 47% de les noies de 4rt de l’ESO, podem trobar que no els hi costa fer amics ni relacionar-se. Li seguiria un 29% per part de 3r d’ESO i un 11 per part de les noies de 2n de batxillerat. Amb una minoria de 5%, 2%, les alumnes si tindrien problemes per relacionar-se.

9. ACCEPTACIÓ D’UN MATEIX I AUTOESTIMA

9. COM A PERSONA EM SENTO ACCEPTADA PER LA GENT QUE M'ENVOLTA I M'APRECIENT? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 1r Bat (si)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

9% 11% 7% 7%

18%

48%

53

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 48% dels alumnes de 2n de batxillerat pensen que no es troben apreciats per la gent que l’envolten. En canvi, un 18% dels alumnes de 3r d’ESO si que pensen que la gent que els envolta l’aprecien.

9. COM A PERSONA EM SENTO ACCEPTADA PER LA GENT QUE M'ENVOLTA I M'APRECIEN? (NOIES) Noies 1r Batt (si)

Noies 4rt (si)

Noies 4rt (no)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

Noies 2n Bat (si)

2%7% 29% 42%

0% 11% 9%

Un 42% de les alumnes de 4rt d’ESO, un 29% de les noies de 3r i amb un 7% i un 11% les alumnes de 1r i 2n de batxillerat, se senten apreciades per la gent que els envolta.

10. ENTORN FAMILIAR 10. ALGUN FAMILIAR PROPER A TU CONSUMEIX ALGUNA SUBSTÀNCIA? (NOIS) Nois 1r Bat (algun cas)

Nois 4rt Eso (si)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

Nois 3r Eso (algun cop)

7% 11%

35%

5%

7%

12%

23%

54

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Ressaltem un 35% dels alumnes de 3r d’ESO que marquen que algun familiar proper a ell ha consumit en algun cas puntual. Un 23% dels familiars de 2n de batxillerat no consumeixen i un 12% dels alumnes de 3r d’ESO ho afirmen.

10. ALGUN FAMILIAR PROPER A TU CONSUMEIX ALGUNA SUBSTÀNCIA? (NOIES) Noies 1r Bat (no) Noies 1r Bat (algun cas puntual) Noies 1r Bat (si) Noies 4rt Eso (si) Noies 4rt Eso (algun cas puntual) Noies 4rt Eso (no) Noies 2n Bat (si) Noies 2n Bat (algun cas) Noies 3r Eso (si) Noies 3r Eso (no)

2% 7% 3% 7% 22%

2% 9%

42% 2% 2% 2%

És molt important destacar un 42% de les alumnes de 1r de batxillerat i un 22% de les noies de 3r d’ESO confirmen que algun familiar proper a ella consumeix qualsevol substància. Un 7% de les alumnes de 1r de batxillerat confirmen que en algun cas puntal.

11. TIPUS DE DROGUES MÉS CONSUMIDES A L’ENTORN FAMILIAR 11. EN CAS DE CONSUMIR ALGUNA, MARCA QUINA. (NOIS) Nois 4rt Eso (alcohol)

Nois 4rt Eso (tabac)

Nois 4rt Eso (porros)

Nois 1r Bat (tabac)

Nois 1r Bat (alcohol)

Nois 1r Bat (porros)

Nois 2n Bat (tabac)

Nois 2n Bat (alcohol)

Nois 2n Bat (porros)

Nois 2n Bat (altres)

Nois 3r Eso (tabac)

Nois 3r Eso (alcohol)

Nois 3r Eso (porros)

Nois 3r Eso (altres)

5% 9% 9%

9% 7%

9% 7% 2% 7%

9% 11% 2% 12% 2%

55

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

En aquest cas, podem notar una gran varietat, però podem ressaltar un 12% dels alumnes de 2n de Batxillerat que confirmen que els seus familiars han consumit alcohol, i que un 11% han consumit altres substàncies.

11. EN CAS DE CONSUMIR ALGUNA, MARCA QUINA (NOIES) Noies 1r Bat (Tabac)

Noies 1r Bat (alcohol)

Noies 1r Bat (porros)

Noies 4rt Eso (tabac)

Noies 4rt Eso (alcohol)

Noies 4rt Eso (Porros)

4% 1% 1% 1%1%

11% Noies 4rt Eso (altres)

Noies 2n Bat (tabac)

Noies 2n Bat (porros)

Noies 2n Bat (alcohol)

Noies 3r Eso (tabac)

Noies 3r Eso (alcohol)

Noies 3r Eso (porros)

Noies 3r Eso (altres)

24% 16%

5% 1% 5%

16% 3%

11%

Es poden observar alts percentatges en el consum de tabac per part dels familiars de les noies de 3r i 4rt d’ESO. També alts percentatges en el consum de porros, alcohol i altres substàncies.

12. EXCÉS EN EL CONSUM 12. CREUS QUE FAN UN EXCÉS ABUSIU? (NOIS) Nois 1r Bat (no)

Nois 1r Bat (vegades)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 4rt Eso (vegades)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

Nois 3r Eso (vegades)

13% 5% 9% 9%

13%

9% 11% 13% 18%

56

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 18% dels alumnes de 2n de batxillerat, un 13% dels alumnes de 3r d’ESO, un 9% dels alumnes de 4rt d’ESO i un 5% dels alumnes de 1r de batxillerat, pensen que els seus familiars no fan un excés abusiu. En canvi, un 11% i un 13% dels alumnes de Batxillerat pensen que els seus familiars fan un excés abusiu.

12. CREUS QUE FAN UN EXCÉS ABUSIU? (NOIES) Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (no)

Noies 4rt Eso (vegades)

Noies 1r Bat (no)

Noies 2n Bat (si)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

Noies 3r Eso (vegades)

9% 14%

21%

7% 16% 7% 5% 5% 16%

Un 21% de les alumnes de 4rt d’ESO creuen que els seus familiars fan un excés abusiu sobre les drogues. Alhora un 16% d’aquestes alumnes pensen que a vegades fan un excés abusiu i també, amb un mateix percentatge, pensen que a vegades fan un excés.

13. COMUNICACIÓ AMB LA FAMÍLIA 13. TENS BONA COMUNICACIÓ AMB LA TEVA FAMÍLIA? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 1r Bat (si)

Nois 1r Bat (no)

Nois 2n Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

18% 11% 5% 27%

34% 5%

57

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Sembla ser que els alumnes de 2n de batxillerat amb un 34% i els alumnes de 1r de batxillerat amb un 27%, tenen els percentatges més elevats, on mostrarien que no tenen una bona comunicació amb la seva família. Un 18% i un 11% dels alumnes de 3r i 4rt d’ESO ens mostrarien que sí que tenen bona comunicació.

13. TENS BONA COMUNICACIÓ AMB LA TEVA FAMÍLIA? (NOIES) Noies 1r Bat (si)

Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Noies 2n Bat (si)

(no) cas) Noies 2n Bat (algun

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

2%7% 29% 40% 11% 11%

Un 40% de les alumnes de 4rt de l’ESO, seguides d’un 29% de 3r d’ESO, un 11% de les noies de 2n de batxillerat i un 7% de les estudiants de 1r de batxillerat, afirmen que tenen bona comunicació amb la seva família.

14. CONEIXEMENT DELS PARES SOBRE LES SORTIDES 14. SABEN AMB QUI SURTS I ON VAS? (NOIS) Nois 1r Bat (si) Nois 4rt Eso (només saben amb qui surto, però no on vaig) Nois 4rt Eso (si) Nois 2n Bat (si) Nois 2n Bat (no) Nois 2n Bat (saben on vaig,pero no amb qui)

25%

7% 2% 9%

Nois 3r Eso (si) Nois 3r Eso (nomes saben amb qui suro)

18%

Nois 3r Eso (nomes on vaig)

21% 11%

58

5% 2%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Una gran majoria dels alumnes de 3r d’ESO, amb un 25% han indicat que amb qui viuen només saben on van, però no amb qui. Li segueix un 21% on només saben amb qui surten. Després, els alumnes de 2n de batxillerat, amb un 18% que indiquen que si que saben amb qui surten i on van.

14. SABEN AMB QUI SURTS I ON VAS DE NIT? (NOIES) Noies 4rt Eso (si) Noies 4rt Eso (no) Noies 4rt Eso (només saben amb qui surto) Noies 4rt Eso (Nomes on vaig) Noies 1r Bat (nomes saben qui surto) 11%

Noies 1r Bat (si) Noies 2n Bat (si)

2% 25%

18%

Noies 3r Eso (si)

7%

Noies 3r Eso (només saben amb qui surto)

12%

2% 16% 5% 2%

Noies 3r Eso (no contesta)

Un 25% de les alumnes de 4rt d’ESO afirmen que els seus pares saben amb qui van i on surten. En canvi, amb un 16% de les noies de 3r ens mostren que els seus pares només saben amb qui surten però no on van.

15. AFIRMACIONS CORRECTES I INCORRECTES SOBRE LES DROGUES

59

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Destaquem tres percentatges d’un 18%, on els alumnes de 3r i 4rt d’ESO creuen que de les opcions la més correcta és que l’alcohol no és excitant.

També un 18% dels estudiants de 1r de batxillerat pensen que sistemes, com ara vomitar, acceleren el procés d’eliminació de l’alcohol de la sang.

15. DE LES AFIRMACIONS QUE TENS A CONTINUACIÓ, QUINA CREUS QUE ÉS LA CORRECTA Noies 1r Bat (l'alcohol no es excitant) (NOIES) Noies 1r Bat (sistemes)

4% 4% 4% 2%

Noies 4rt Eso (l’alcohol m’ajuda a entrar en calor)

9%

13%

Noies 4rt Eso (l’alcohol no és un excitant) Noies 4rt Eso (resistir)

4%

13%

Noies 4rt Eso (sistemes)

6%

Noies 2n bat (l’alcohol no és excitant,)

6%

Noies 2n bat (sistemes com ara vomitar)

4%

Noies 3r Eso (l’alcohol m’ajuda a entrar en calor)

31%

Noies 3r Eso (l’alcohol no és excitant) Noies 3r Eso (resistir bé) Noies 3r Eso (sistemes)

Un 31% de les alumnes de 4rt d’ESO pensen que: sistemes, com ara vomitar, acceleren el procés d’eliminació de l’alcohol de la sang. En canvi, un 13% de les alumnes de 3r d’ESO creuen que, l’alcohol ajuda a que entrin en calor.

16. GRAU DE SATISFACCIÓ A L’HORA DE CONSUMIR 16. UNA DE LES CAUSES DEL CONSUM DE DROGUES ÉS QUE UN PERMET SENTIR-SE MILLOR (NOIS) Nois 1r Bat (bastant)

Nois 1r Bat (poc)

Nois 4rt Eso (poc)

Nois 4rt Eso (bastant)

Nois 2n Bat (bastant)

Nois 2n Bat (Ns/Nc)

Nois 3r Eso (molt)

Nois 3r Eso (bastant)

Nois 3r Eso (poc)

Nois 3r Eso (res)

Nois 3r Eso (Nc/Ns) 9% 5% 4% 11%

13%

16%

18%

60

7% 4%

4% 9%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Una majoria dels adolescents de 3r d’ESO amb un 18% i un 16% dels adolescents de 1r de batxillerat, creuen per a ells consumir drogues permet sentir-se millor, amb una resposta de bastant.

16. UNA DE LES CAUSES DEL CONSUM DE DROGUES ÉS QUE PERMET SENTIR-SE MILLOR (NOIES) Noies 4rt Eso (poc)

Noies 4rt Eso (bastant)

Noies 1r bat (poc)

Noies 1r bat (bastant)

Noies 2n Bat (bastant)

Noies 2n Bat (poc)

Noies 2n Bat (res)

Noies 3r Eso (bastant)

Noies 3r Eso (poc)

Noies 3r Eso (res)

Noies 3r Eso (NS/NC) 8% 8%

11% 7% 4%

11%

8% 27%

4%

4% 8%

Com ha passat en l’enquesta realitzada als nois, s’ha comprovat que les alumnes de 3r d’ESO pensen que se senten bastant millor quan consumeixen drogues. En canvi, s’ha comprovat que un 11% de les alumnes de 4rt d’ESO creuen que la resposta és poc.

17. CREENÇA DEL CONSUM DE DROGUES COM UN FACTOR DE RISC PER EL RENDIMENT ACADÈMIC 17. CREUS QUE CONSUMIR DROGUES DISMINUEIX EL RENDIMENT ACADÈMIC? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 4rt Eso (vegades)

Nois 1r Bat (vegades)

Nois 2n Bat (sii)

Nois 2n Bat (vegades)

Nois 3r Eso (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (vegades)

12% 7%2% 5% 21% 23% 7% 9% 14%

61

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Amb percentatges quasi igualats, s’observa que un 23% dels alumnes de 3r d’ESO no creuen que el rendiment acadèmic disminueixi amb el consum de substàncies. Un 14% dels alumnes de 2n de batxillerat, afirma la qüestió.

17. CREUS QUE EL CONSUM DE DROGUES DISMINUEIX EL RENDIMENT ACADÈMIC? (NOIES) Noies 1r bat (vegades)

Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (vegades)

Noies 2n Bat (si)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

Noies 3r Eso (vegades)

9% 7% 4%

20%

18% 11%

31%

Notable majoria de les alumnes de 4rt pensen que a vegades el fet de consumir drogues disminueix el rendiment acadèmic. Es pot comprovar que l’altre resta de les alumnes d’aquest curs, creuen que si que disminueix el rendiment acadèmic.

18. CREENÇA SOBRE EL CONSUM DE SUBSTÀNCIES PER ENTRAR A GRUPS SOCIALS 18. CREUS QUE EL CONSUM AJUDA ELS ADOLESCENTS A INTEGRAR-SE A ALGUN GRUP SOCIAL? (NOIS) Nois 1r Bat (vegades)

Nois 1r Bat (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (vegades)

Nois 2n Bat (vegades)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (vegades) 7%

21%

18% 2% 7% 20% 23%

62

2%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Percentatges molt propers. Es veu clarament que la majoria dels percentatges majors, els nois pensen que el consum ajuda a vegades els adolescents a integrar-se. Alhora un 20% dels alumnes de 4rt d’ESO, creuen que no ajuda el consum de substàncies a entrar a qualsevol grup social.

18. CREUS QUE EL CONSUM AJUDA ELS ADOLESCENTS A INTEGRAR-SE A ALGUN GRUP SOCIAL? (NOIES) Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (no)

Noies 4rt Eso (vegades)

Noies 1r bat (vegades)

Noies 1r bat (si)

Noies 2n Bat (si)

Noies 2n Bat (vegades)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

Noies 3r Eso (vegades) 9%

13%

18%

11%

4% 7% 4% 5%2%

27%

En aquest cas, hi ha molta més variació en els percentatges i en les opinions.

Mentre que un 27% de les noies de 4rt d’ESO pensen que a vegades el consum de substàncies ajuda a entrar a algun grup social.

19. CREENÇA EN EL FET QUE UNA PERSONA S’ENGANXI A LES DROGUES PER L’ENTORN QUE L’ENVOLTA POT COMPORTAR UN FACTOR DE RISC 19. CREUS QUE PERQUÈ UNA PERSONA S'AJUNTI AMB ALGÚ O TINGUI ALGUN FAMILIAR QUE CONSUMEIXI, JA COMENÇARÀ AMB LES DROGUES? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 4rt Eso (vegades)

Nois 1r Bat (no)

Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (vegades)

Nois 2n Bat (vegades)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (vegades)

Nois 3r Eso (no) 20%

2% 11% 5%

9%

18%

5% 7%

2% 21%

63

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 21% dels alumnes de 4rt d’ESO creuen que a vegades una persona es pot enganxar a les drogues si s’ajunta amb algú o té un familiar que consumeix. En canvi un 20% dels alumnes de 3r d’ESO ho neguen.

19. CREUS QUE PERQUÈ UNA PERSONA S'AJUNTI AMB ALGÚ O TINGUI ALGUN FAMILIAR QUE CONSUMEIXI, JA COMENÇARÀ AMB LES DROGUES? NOIES Noies 1r Bat (no)

Noies 1r Bat (vegades)

Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (no)

Noies 4rt Eso (vegades)

Noies 2n Bat (si)

Noies 2n Bat (vegades)

Noies 3r Eso (no)

Noies 3r Eso (vegades)

5% 13% 2% 7% 18%

9% 2%

22%

22%

Percentatges igualats amb 22% dels alumnes de 4rt d’ESO creuen que una persona no consumirà per molt que s’ajunti amb algú que si que consumeix, i també que a vegades pot començar a consumir.

20. ÚLTIM COP QUE ES FA CONSUMIR SUBTÀNCIES 20. QUIN VA SER L'ÚLTIM COP QUE VAS CONSUMIR QUALSEVOL DROGA? (NOIS) Nois 1r Bat (fa un més) Nois 1r Bat (fa més d'un) Nois 4rt Eso (avui) Nois 4rt eso (fa un més) Nois 4rt eso (fa mes de dos )

11% 5%2%

Nois 2n Bat (fa una setmana)

7%

18%

Nois 2n Bat (fa un mes ) Nois 3r Eso (fa un dia)

18%

Nois 3r Eso (fa una setmana)

14%

Nois 3r Eso (fa mes de dos) 18%

64

2%5%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un 18%, on els alumnes de 3r indiquen que fa un dia que no consumeixen, on els de 4rt d’ESO ens mostren que avui ha sigut l’últim cop que han consumit i, que els alumnes de 2n de batxillerat fa un mes que no en consumeixen. Un 14% dels alumnes de 4rt i un 11% dels alumnes de 3r d’ESO ens han marcat que fa més de dos mesos que no consumeixen.

20. QUIN VA SER L'ÚLTIM COP QUE VAS CONSUMIR QUALSEVOL DROGA? (NOIES) Noies 4rt Eso (avui)

Noies 4rt Eso (fa un dia)

Noies 4rt Eso (fa una setmana)

Noies 4rt Eso (fa un mes)

Noies 4rt Eso (fa mes )

Noies 1r Bat (fa una setmana)

Noies 1r Bat (res)

Noies 1r Bat (mes)

Noies 2n Bat (fa una setmana)

Noies 2n Bat (fa mes d'un mes)

Noies 3r Eso (avui)

Noies 3r Eso (fa un dia)

Noies 3r Eso (fa una setmana)

Noies 3r Eso (fa un mes)

Noies 3r Eso (fa mes de dos)

9% 3% 6%

6%

11% 9% 9%

6% 3% 9%

14% 3%3%3% 6%

En aquest cas els percentatges són molt més variats i això provoca que no siguin molt elevats. El 14% de les alumnes de 4rt d’ESO han marcat que fa un mes que no consumeixen. També és notable un 3% de les noies tant de 1r de batxillerat com de 3r d’ESO, han marcat que l’últim cop que van consumir va ser fa una setmana.

21. ÚLTIM COP QUE ES VA SORTIR DE FESTA 21. QUIN VA SER L'ÚLTIM COP QUE VAS SORTIR DE FESTA? (NOIS) Nois 4rt Eso (ahir)

Nois 4rt Eso (fa una setmana)

Nois 4rt Eso (fa un mes )

Nois 1r Bat (fa una setmana)

Nois 1r Bat (fa dos o mes)

Nois 2n Bat (fa dos mesos o mes)

Nois 3r Eso (fa un mes)

Nois 3r Eso (fa una setmana)

Nois 3r Eso (fa mes de dos)

16%

11% 4% 5%

18%

9% 9%

14%

65

14%

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Destaca un 18% dels nois de 4rt d’ESO, que ens mostra que fa una setmana que va ser l’últim cop que va sortir de festa. Li segueix un 16% dels alumnes de 3r i de 2n de batxillerat, que indiquen que l’últim cop va ser fa mes de dos mesos.

21. QUIN VA SER L'ÚLTIM COP QUE VAS SORTIR DE FESTA? (NOIES) Noies 1r Bat (fa una setmana) Noies 1r Bat (fa un mes) Noies 4rt Eso (ahir) Noies 4rt Eso (fa una setmana) Noies 4rt Eso (fa un mes) Noies 4rt Eso (fa dos messos o mes) Noies 2n Bat (fa una setmana) Noies 2n Bat (fa un mes) Noies 2n Bat (fa un o dos mes) Noies 3r Eso (ahir) Noies 3r Eso (fa una setmana) Noies 3r Eso (fa un mes) Noies 3r Eso (fa mes de dos)

5% 2% 5% 2% 18%

8%

5% 3% 3% 0% 5%

31% 13%

El 31% dels alumnes de 4rt com el 18% dels alumnes de 3r d’ESO, l’últim cop que van sortir de festa va ser fa un mes.

22. HORA D’ARRIBADA A CASA

22. QUAN SURTS, FINS A QUINA HORA ET DEIXEN ELS TEUS PARES? (NOIS)

Nois 1r Bat (entre 22-00:00)

Nois 1r Bat (mes tard 00:00) Nois 1r Bat (no tinc hora)

2% 2%4%

Nois 4rt Eso (entre 22-00:00)

18%

Nois 4rt Eso (mes tard 00:00)

18%

Nois 4rt Eso (no tinc hora) 5%

Nois 2n Bat (mes tard de les 00)

2%

Nois 2n Bat (no tinc hora d'arribada)

14%

Nois 3r Eso (a les 20 ja haig de ser a casa)

14% 2%

Nois 3r Eso (entre les 22-00) Nois 3r Eso (més tard de les 00)

9%

5% 5%

Nois 3r Eso (torno a casa entre les 6:00-8:00 del matí) Nois 3r Eso (no tinc hora d’arribada.)

En un cas un 18% dels alumnes de 3r de l’ESO, tornen a casa entre les 6:008:00 del matí; mentre que, els nois de 1r de batxillerat diuen que no tenen hora d’arribada.

66

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

22. QUAN SURTS, FINS A QUINA HORA ET DEIXEN ELS TEUS PARES? (NOIES)

Noies 4rt Eso (a les 20 haig de ser ) Noies 4rt Eso (entre les 22-00) Noies 4rt Eso (mes tard de les 00) Noies 4rt Eso (entre les 6-8)

7%

Noies 4rt Eso (No tinc hora d'arribada) Noies 1r Bat (mes tard 00)

2%2% 5% 20%

15%

Noies 1r Bat (no tinc hora) Noies 2n Bat (mes tard de les 00)

2%

Noies 2n Bat (no tinc hora de arribada)

10%

Noies 3r Eso (a les 20 ja haig de ser a casa)

20% 2%

Noies 3r Eso (entre les 22-00)

5% 3% 7%

Noies 3r Eso (torno a casa entre les 6:00-8:00) Noies 3r Eso (no tinc hora de arribada)

En aquest cas, també hi ha dos percentatges igualats. Un 20% de les noies de 4rt han de tornar entre les 22-00 i també el fet de poder tornar més tard de les 00. El 15% dels alumnes de 3r d’ESO han de ser a les 20 a casa. Li segueix un 10% de les noies de 2n de batxillerat, que ens indiquen poden tornar a casa més tard de les 00.

23. DROGA MÉS PERILLOSA 23. QUINA CREUS QUE ÉS LA DROGA MÉS PERILLOSA? (NOIS) Nois 4rt Eso (CocaÏna)

Nois 4rt Eso (porros)

Nois 4rt Eso (extasi)

Nois 4rt Eso (Lsd)

Nois 1r Bat (CocaÏna)

Nois 1r Bat (tabac)

Nois 1r Bat (extasi)

Nois 1r Bat (Lsd)

Nois 2n Bat (Cocaina)

Nois 2n Bat (extasis)

Nois 3r Eso (alcohol)

Nois 3r Eso (Extasi)

Nois 3r Eso (lsd)

Nois 3r Eso5% (acocaina) 5% 4%2% 2% 5% 7% 14% 2% 34%

11% 2% 2%5%

Un 34% dels alumnes de 3r d’ESO i un 14% dels alumnes de 1r de batxillerat, pensen que la droga més perillosa és la cocaïna. Li segueix un 11% l’Èxtasi.

67

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

23. QUINA DROGA CREUS QUE ÉS LA MÉS PERILLOSA? (NOIES) Noies 1r Bat (porros) Noies 1r Bat (tabac) Noies 1r Bat (extasi) Noies 1r Bat (Lsd)

Noies 4rt Eso (cocaina)

Noies 4rt Eso (extasi)

Noies 4rt Eso (tabac)

Noies 4rt Eso (porros)

Noies 4rt Eso (alcohol)

Noies 4rt Eso (Lsd)

Noies 2n Bat (cocaina)

Noies 2n Bat (tabac)

Noies 3r Eso (porros)

Noies 3r Eso (tabac)

Noies 3r Eso (cocaina)

Noies 3r Eso (extasisi)

Noies 3r Eso (Lsd) 6% 2% 6% 2%

3% 5%2%5% 3% 3%

21%

6%

16% 2% 2% 2%

16%

Destaquem un 21% de les alumnes de 4rt indicant que la droga més perillosa és la Cocaïna. Li segueix dos percentatges de 14% dels alumnes de 4rt d’ESO indicant l’Èxtasi i LSD com les més perilloses.

24. DESPESA DELS ADOLESCENTS EN EL CALERS

24. ET DONEN 20 EUROS, EN QUÈ TE'LS GASTARÀS? (NOIS) Nois 1r Bat (anar de festa) Nois 1r Bat (altres) Nois 4rt Eso (anar de festa) Nois 4rt Eso (alcohol) Nois 4rt Eso (porros) 9%

Nois 4rt Eso (altres)

9%

11%

Nois 2n Bat (tabac) Nois 2n Bat (altres)

5%

Nois 3r Eso (anar de festa el cap de setmana)

14%

Nois 3r Eso (tabac)

2%

5%

Nois 3r Eso (porros)

11% 9% 2% 5% 18%

Nois 3r Eso (altres)

Un 18% dels alumnes de 2n de Batxillerat es gastarien els 20 euros en tabac, seguit un 14% dels alumnes de 3r d’ESO, que l’utilitzaries per anar de festa.

68

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

24. ET DONEN 20 EUROS, EN QUÈ TE'LS GASTARÀS? (NOIES) Noies 4rt Eso (anar de festa) Noies 4rt Eso (tabac) Noies 4rt Eso (alcohol) Noies 4rt Eso (porros) Noies 4rt Eso (altres) Noies 1r Bat (anar de festa) Noies 1r Bat (altres) Noies 2n Bat (altres) 16% 9% 9% 4% 2%

9% 7% 5% 2%

37%

El 37% de les noies de 4rt i el 16% de les alumnes de 3r d’ESO, prefereixen gastar-se el 20 euros en altres, com el cinema, concerts, etc. En canvi, el 2% de les noies de 1r de Batxillerat, se’ls gastarien en anar de festa.

25. CREENÇA EN LA INFLUÈNCIA DELS AMICS CAP AL CONSUM 25. CREUS QUE EL GRUP D'AMICS QUE TENS T'HA ARROSSEGAT A CONSUMIR DROGUES? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 4rt Eso (no)

Nois 1r Bat (no)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

14%

9%

18%

27%

11% 21%

Un 27% dels alumnes de 4rt d’ESO, un 21% dels alumnes de 1r de Batxillerat, un 14% dels alumnes de 3r d’ESO i un 11% dels alumnes de 2n de Batxillerat, pensen que els seus amics no els han arrossegat a consumir substàncies.

69

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

25. CREUS QUE EL TEU GRUP D'AMICS QUE TENS T'HA ARROSSEGAT A COSUMIR DROGUES? (NOIES) Noies 1r Bat (si)

Noies 1r Bat (no)

Noies 4rt Eso (si)

Noies 4rt Eso (no)

Noies 2n Bat (asi)

Noies 2n Bat (no)

Noies 3r Eso (si)

Noies 3r Eso (no)

22%

2%5% 18%

9% 7% 4%

33%

El 33% de les noies de de 4rt i el 22% de les noies de 3r d’ESO pensen que el seu grup d’amic no les han arrossegat a consumir drogues. El 18% de les alumnes de 4rt, confirmen que ha sigut el seu grup d’amics els que han fet que comencessin a consumir.

26. PERSONALITAT

26. SI UN AMIC BEU, FUMA, ES DROGA... I ET DIU QUE HO FACIS PERQUÈ ÉS MOLT "GUAI", HO FARÀS? (NOIS) Nois 1r Bat (no aquestes) Nois 4rt Eso (no,aquestes coses no em van)

7% 23%

Nois 4rt Eso (si per provar)

20% Nois 2n Bat (no aquestes coses no em van) 9%

Nois 3r Eso (si,per provar no passa res )

7%

Nois 3r Eso (no,aquestes coses no em van)

7%

27%

Nois 3r Eso (si,no vull tenir problemes amb ell i que se'n burli)

27% dels alumnes de 4rt d’ESO afirmen que ho farien, perquè per provar no passa res. El 23% dels alumnes de 3r d’ESO ho farien per por a que se’n burlin, i un 20% dels alumnes de 4rt no ho faries.

70

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

26. SI UN AMIC BEU, FUMA, ES DROGA... I ET DIU QUE HO FACIS PERQUÈ ÉS MOLT "GUAI", HO FARÀS? (NOIES) Noies 4rt Eso (no aquestes coses no em van) Noies 4rt Eso (si per provar no passa res) 20%

Noies 1r Bat (si per provar)

39%

Noies 1r Bat (no,aquest coses no em van)

11%

Noies 2n Bat (no,aquestes coses no em van) 11% Noies 3r Eso (si,per provar no pasa res)

2%4%

13%

Noies 3r Eso (no aquestes coses no em van)

Un 39% de les alumnes de 4rt d’ESO el 20% de les noies de 3r i un 11% de les alumnes de 2n de batxillerat neguen que farien provar.

27. CREENÇA EN LA FACILITAT D’ACONSEGUIR ALCOHOL I TABAC

27. CREUS QUE ELS JOVES D'AVUI EN DIA TENIU FACILITATS PER COMPRAR ALCOHOL I TABAC? (NOIS) Nois 4rt Eso (si)

Nois 1r Bat (si)

Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

20%

Nois 2n Bat (si)

34%

23% 5% 18%

El 34% dels alumnes de 4rt d’ESO creuen que tenen facilitats per comprar alcohol i tabac, mentre que els alumnes de 2n de batxillerat, amb un 23%, pensen de manera contrària.

71

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

27. CREUS QUE ELS JOVES D'AVUI EN DIA TENIU FACILITATS PER COMPRAR ALCOHOL I TABAC? (NOIES) Noies 1r Bat (si) Noies 1r Bat (no aquestes coses ) Noies 4rt Eso(si) Noies 4rt Eso (es mes facil comprar l'alcohol que no el tabac) Noies 2n Bat (si)

5% 4% 5%2% 22%

31%

Noies 3r Eso (si) Noies 3r Eso (es mes facil comprar alcohol) 11%

Noies 3r Eso (no)

20%

Un 31% de les alumnes de 4rt i un 22% de les alumnes de 3r d’ESO, afirmen que avui en dia els joves tenen facilitats per compra alcohol i tabac.

28. ACONSEGUIR DROGUES IL·LEGALS A ESPARREGUERA

28. SI VOLS ACONSEGUIR UNA DROGA IL·LEGAL A ESPARREGUERA, SAPS ON ACONSEGUIR-LA? (NOIS) Nois 1r Bat (si)

Nois 1r Bat (no)

Nois 4rt Eso (si)

(si Nois 2n Bat (no)

Nois 3r Eso (si)

Nois 3r Eso (no)

Nois 4rt Eso (no)

) 20%

2%5% 34%

11% 23%

5%

El 34% dels alumnes de 4rt d’ESO afirmarien que sabrien on aconseguir drogues il·legals a Esparreguera. Li segueix un 23% dels alumnes de 3n de batxillerat afirmant la resposta i un 20% dels alumnes de 3r d’ESO que no sabrien on aconseguir-la.

72

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

28. SI VOLS ACONSEGUIR ALGUNA DROGA IL·LEGAL A ESPARREGUERA, SAPS ON ACONSEGUIR-LA? (NOIES) Noies 4rt Eso (no) Noies 4rt Eso (si)

Noies 1r Bat (si) Noies 1r Bat (no) 16%

Noies 2n Bat (si)

26%

Noies 2n Bat (no)

4%

Noies 3r Eso (es mes facil comprar alcohol)

8%

Noies 3r Eso (si)

2% 8%

Noies 3r Eso (no contesta) Noies 3r Eso (no)

20% 10%

2%4%

Un 26% de les noies de 4rt d’ESO, un 10% de les noies de 2n de Batxillerat, afirmarien saber on aconseguir una droga il·legal a Esparreguera. En canvi un 20% de les noies de 4rt i un 16% de les noies de 3r d’ESO ho neguen.

29. ELS LLOCS ON ES PODEN CONSUMIR MÉS DROGUES

29. EN QUINS LLOCS CREUS QUE ES CONSUMEIXEN MÉS DROGUES? (NOIS) Nois 4rt Eso (insitut) 7% 2%4% 2% 5%

Nois 4rt Eso (discoteques) Nois 4rt Eso (concert) Nois 4rt Eso (locals)

34%

23%

Nois 1r Bat (discoteques) Nois 2n Bat (proporcionen efectes de satisfaciio) 7%

Nois 3r Eso (discoteques)

16%

Nois 3r Eso (concerts) Nois 3r Eso (locals)

Un 34% dels alumnes de 3r d’ESO pensen que en els concerts és on es consumeixen més drogues. Li segueix un 23% dels alumnes de 1r de Batxillerat que creuen que es consumeix més a les discoteques.

73

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

29. EN QUINS LLOCS CREUS QUE ES CONSUMEIX MÉS DROGUES? (NOIES) Noies 1r bat (discoteques)

Noies 1r Bat (concert)

Noies 1r Bat (local)

Noies 4rt Eso (discoteques)

Noies 4rt Eso (locals)

Noies 4rt Eso (concerts)

Noies 2n Bat (discoteques)

Noies 2n Bat (locals)

Noies 2n Bat (concerts)

Noies 3r Eso (discoteques)

Noies 3r Eso (concerts)

Noies 3r Eso (locals) 12% 4%2% 2% 4% 31%

20% 3% 1% 4%4% 13%

31% de les alumnes de 4rt i un 20% de les alumnes de 3r d’ESO, creuen que a les discoteques és on es consumeix més drogues.

30. OPINIÓ SOBRE EL QUE PODEN PROVOCAR LES DROGUES

30. MARCA EL QUE PENSES QUE FAN LES DROGUES (NOIS ) Nois 1r Bat (proporcionen efectes) Nois 1r Bat (estimulen la creativitat) Nois 1r Bat (em fa estar més)

7%

5%2%2%2%

7%

Nois 4rt Eso (2 proporcionen efectes de satisfacció)

27% Nois 4rt Eso (em fa estar alegre) 18% Nois 4rt Eso (estimulen la creativitat) Nois 4rt Eso (milloren el rendiment)

5%

2%

Nois 3r Eso (proporcionen efectes de satisfacció)

23%

Nois 3r Eso (estimulen la creativitat) Nois 3r Eso (em fan estar més alegre durant més temps) Nois 3r Eso (m’ajuda a tenir bons amics.)

27% dels alumnes de 4rt d’ESO marquen que les drogues proporcionen efectes de satisfacció. Un 23% pensen que estimulen la creativitat i un 18% dels alumnes de 3r d’ESO, proporcionen efectes de satisfacció.

74

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

30. MARCA EL QUE PENSES QUE FAN LES DROGUES (NOIES) Noies 4rt Eso (proporcionen efectes) Noies 4rt Eso (milloren la comunicació) Noies 4rt Eso (estimulen la creativitat) Noies 4rt Eso (em fa estar més alegre) Noies 1r Bat (2 proporcionen efectes) Noies 1r Bat (estimulen la creativitat) Noies 1r Bat (em fa estar mes alegre) Noies 2n Bat (proporcionen efectes de satisfaccio) Noies 2n Bat (estimulen la creativitat) Noies 2n Bat (em fan estar mes alegre durant mes temps) Noies 3r Eso (proporcionen efecyes de satosfaccio) Noies 3r Eso (estimulen la creativitat) 5% Noies 3r Eso (em fan estar mes alegre dirant mes temps) 11%

26%

6% 3% 2% 6% 5% 1% 3%

1% 8% 23%

Les noies de 4rt, amb un 26%, pensen que les drogues proporcionen efectes de satisfacció i un 23% fan que estiguin més alegre durant més temps. Un 11% de les alumnes de 3r d’ESO creuen que les drogues estimulen la creativitat.

75

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

7.

ANàLISI DELS RESULTATS

Segons l’anàlisi dels resultats, trobem que gran part dels alumnes en la franja dels 14-18, han tingut un coneixement sobre les drogues a través de xerrades dels Mossos d’Esquadra o a casa seva.

La curiositat, amb un 24% és el principal motiu per als adolescents.

Les incidències en el consum de substàncies està en un 29% dels nois de 3r d’ESO que han marcat que no han consumit drogues, tot i que el major percentatge se’l porten els alumnes d’entre 15-16 que afirmen haver consumit.

Respecte als porros i al tabac constatem la tendència en l’avançament de l’edat d’inici, amb un 18% per part dels nois de la franja 14-15.

Per als adolescents la creença de consumir drogues disminueix el rendiment acadèmic, els interposa en 2 bàndols: Mentre que el 31% de les alumnes d’entre 15-16, ens indiquen que a vegades disminueix el rendiment acadèmic, el 23% dels alumnes de 3r d’ESO ens neguen que disminueixi.

Respecte al consum familiar, comprovem que el 35% dels alumnes d’entre 14-15 afirmen que els seus familiar han consumit algun cop, mentre que les noies de 1r de Batxillerat en confirmen que consumeix i a sobre que fan un excés abusiu.

Pel que fa a les drogues que consumeixen: Un 12% dels estudiants d’entre 17-18, ens indiquen que els seus familiars consumeixen alcohol però, que no fan en excés. En el cas de les noies de la franja 15-16, destaquem que un 24% de familiars consumidors de tabac.

En quan l’item de creença que fer un esport fa que els joves no s’enganxin a les drogues, diferenciem que: Els nois de 2n de Batxillerat creuen amb un 34% que fer un esport fa que no t’enganxis a les drogues. En canvi, el 33% de les noies, diuen que no té res a veure.

76

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Fent referència en la relació amb el grup d’amics, un 35% dels alumnes de 3r d’ESO afirmen que els costa fer amics, mentre que el 47% de les noies de 4rt no tenen cap problema per relacionar-se.

En relació a l’acceptació d’un mateix i l’autoestima, el 48% dels alumnes de 2n de Batxillerat no se senten acceptats per la gent que l’envolta. Al mateix temps, les noies de 4rt d’ESO se senten acceptades.

En quan a l’item sobre de la comunicació amb les famílies, destaquem un 34% dels alumnes de 2n de batxillerat i un 27% dels noies de 1r, que han marcat que no hi ha una bona comunicació a casa.

També en relació amb la comunicació amb les famílies, em preguntat als joves si quan surten de nit, els seus pares saben on van i amb qui. Amb això, em trobat: un 25% dels alumnes de 3r d’ESO que ens marquen els seus pares només saben on van, però no amb qui. Respecte a les noies, un 25% de les noies de la franja 15-16, ens confirmen que els seus pares són conscients d’on van i amb qui.

En relació al fet de ser arrossegats per els amics a consumir, el 27% dels adolescents d’entre 15-16, ens indiquen que no es veuen arrossegats per els seus amics a consumir.

Per conèixer quina concepció tenen els adolescents per el que envolten les drogues: Trobem que un 18% dels alumnes de 1r de Batxillerat pensen que sistemes, com ara vomitar, acceleren el procés d’eliminació de l’alcohol de la sang.

Mentre que les noies, pensen el mateix amb un 31%.

Sobre els efectes que proporcionen les drogues, el 26% de les noies de 4rt penen que proporcionen efectes de satisfacció, mentre que l’11% de les noies de 3r d’ESO pensen que estimulen la creativitat.

En quan a l’últim cop que van sortir de festa, el 31% i el 18% de les noies d’entre 14-16, ens indiquen que fa un mes. Aquesta pregunta ens portaria a l’hora que han de tornar els adolescents a casa: el 18% dels joves d’entre 16-18, ens indiquen que no tenen hora d’arribada, mentre que en les franges 14-15 amb un 15%, a les 20:00 ja han de ser a casa.

Respecte a les drogues més perilloses, amb els percentatges més alts, trobem la Cocaïna, l’Èxtasi i l’LSD. Ens interessava també saber si els joves d’avui en dia tenien facilitats per comprar l’alcohol i el tabac. El resultats van ser aquests: Els joves de les franja 15-17, indiquen avui en dia és molt fàcil comprar alcohol i tabac. Respecte els nois d’entre 17-18, ens expliquen que no hi tenen tanta facilitat.

77

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

8.

CONCLUSIONS

Pel que fa els objectius de la recerca, ens vam plantejar extreure quins són els principals factors de risc individuals, social i familiars pel consum de drogues entre la població adolescent de 14 a 18 anys estudiada en l’INS El Castell. He de partir de la base que el factor de risc principal és l’etapa objecte d’estudi, l’adolescència, on l’interès principal per experimentar i saltar-se les normes prima per davant d’altres coses en aquest moment de la vida.

Amb l’anàlisi dels resultats dels gràfics, podem veure que els principals factors de risc que es detecten amb el buidatge serien: el fet de no practicar esport, la dificultat de fer amics, el no sentir-se acceptat per el grup d’amics, que un familiar consumeixi i no tenir una bona comunicació amb la família. És important per els adolescents entretinguts per les tardes, ja que molts cops el fet de no practicar pot portar a sobrepès, addiccions a les tecnologies i la introducció en el món de les drogues.

Pel que fa a les relacions socials, molts alumnes de la franja 14-15 els costa fer amics i, molts d’ells acaben optant a introduir-se en el món de les drogues per tal guanyar popularitat.

En relació a l’hora d’arribada a casa, és important que els pares estableixin una hora adequada per tal de protegir l’adolescent i evitar la consumició. Molts dels adolescents d’entre 14-16 no tenen hora d’arribada i, d’altres, arriben entre les 6:00-8:00 del matí.

Respecte al consum de substàncies, s’ha pogut comprovar que l’edat d’inici és entre 14-15, i en molts cops, molt abans.

El consum familiar, en molts casos, provoca que l’adolescent decideixi adoptar els mateixos costums d’aquells amb els que viu. En aquest cas, les franges d’entre 14-16, ens van indicar que els seus pares feien un excés abusiu del tabac.

També, com a factor de risc, trobaríem que els joves d’avui en dia, tenen moltes més facilitats per comprar alcohol i tabac. Tot hi haver cartells

78

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

publicitaris indicant la prohibició de la venda de begudes i tabac, ens molts establiments, s’acaba venent aquest tipus de substàncies.

Hauríem de dir, que en molts d’aquest locals només els interessa la venda, tant si és a majors d’edat com si no.

Respecte a la comunicació amb les famílies és va observar que els alumnes de Batxillerat tenen menys comunicació. És important que els pares mantinguin una bona comunicació amb els seus fills per tal d’evitar actes de rebel·lia o prohibicions, que serien designats com a factors de risc.

Pel que fa els factors de protecció trobem que tot i que els alumnes de les franges 14-16 són els primers en iniciar-se, també són els primers en saber quins són els efectes que proporcionen les drogues.

Cal destacar que les franges menors que les situaríem entre els 14-16, són els primers en tenir tant factors de protecció i factors de risc. Pel que fa a les franges superior, situades entre els 16-18, serien els alumnes menys sobreprotegits i els primers que actuarien amb rebel·lia.

Pel que fa a la hipòtesi sobre els recursos d’Esparreguera, trobem diferents com Cabalbaix. Aquest, és un pla supramunicipal sobre les drogues i comportament de risc. Es coordinen amb el CAS, el Centre d’Atenció i Seguiment per a drogodependents, situat a Martorell i Olesa de Montserrat. El CAS només pot atendre a joves majors d’edat. El seu objectiu principal és dissenyar una programa d’ajuda personalitzat per a poder atendre a les persones que es troben en aquestes situacions, i també ajudar a les seves famílies.

Dins dels recursos del Baix Llobregat trobem l’SPOTT i les UHD (Unitats Hospitalàries de Desintoxicació. L’SPOTT ofereix un serveis gratuït d’atenció a adolescents i joves i les seves famílies. El seu objectiu és prevenir i detectar el consum problemàtic de drogues i proporcionar atenció especialitzada a nois i noies i les seves famílies, acompanyar i atendre als adolescents i joves perquè abandonin el consum i addictiu de les substàncies i els hàbits poc saludables en relació a les drogues i, assessorar a les famílies per reforçar la seva capacitat en la tasca educativa i oferir-los suport emocional durant tot el procés.

79

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Les UHD són unitats de curts estada en què s’atenen pacients amb dependència de substàncies psicoactives que requereixen tractament en règim hospitalari quan el tractament ambulatori no sembla viable.

En general, podem comprovar que s’han completat les hipòtesis del treball i que en molts dels casos, els alumnes de 3r i 4rt de l’INS El Castell s’inicien en el consum de les drogues per curiositat, a una edat massa propera i, que els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, mostren més problemes amb la comunicació amb les seves famílies.

80

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

BIBLIOGRAFIA

9.

Llibres: •

Kuhn, Cynthia; Swartzwelder, Scott; Wilson, Wilkie (2011). Colocados.

Debate. 9788499893839

•

Generalitat de Catalunya amb el Departament de Salut (2005). Connecta amb els teus fills: quan als pares ens preocupen els porros.

•

Generalitat de Catalunya amb el Departament de Salut (2005). Connecta amb els teus fills: quan als pares ens preocupen els estimulants i les drogues de síntesi.

•

Generalitat de Catalunya amb el Departament de Salut (2005). Connecta amb els teus fills: quan als pares ens preocupen les begudes alcohòliques.

•

Lienas, Gemma. El diari groc de la Carlota. Editorials Empúries. Grup Editorial, 62, s.l.u. 978-84-9787-620-9.

•

Checa i Soler, Josep; Vilaregut i Puigdesens, Anna; Gibert i Estruch, Felip (2005). Posar fi a l’agulla del tractament a la prevenció en els trastorns per ús de drogues.

Web: •

Annabel Noya Corral i Laura Palau Escolà (2011). Emprenent nous horitzons: definicions i classificacions de les drogues. http://emprenentnoushoritzons.blogspot.com.es/p/definicio-i-classificaciode-les.html

•

Obra Social “La Caixa” (2014). Programa de prevenció del consum de drogues: parlem de drogues http://www.hablemosdedrogas.org/ca/lasdrogasfenomenosocial

•

Elmundo.es (2010). La “cachimba” nuevo pasatiempo adolescente http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/05/10/tabaco/1273513905.ht ml

•

Wink at turkey (2013). Narguile “pipa de agua”. http://winkatturkey.com/2013/05/14/narguilepipa-de-agua/ 81

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

•

CCM (2013) Por qué fumar en Cachimba, Shisha y Narguile es peligroso para la salud http://salud.ccm.net/faq/1870-por-que-fumar-en-cachimba-shisha-ynarguile-es-peligroso-para-la-salud#como-perjudica-a-la-salud-fumarcachimba-shisha-o-narguile

•

Universitat de Vic: facultat d’educació, traducció i ciències humanes.

(2013). El consum de drogues i cocaïna dels joves de l’IES Miquel Martí i Pol Roda de Ter. http://repositori.uvic.cat/bitstream/handle/10854/2497/trealu_a2013_medi na_elisabet_consum_drogues.pdf?sequence=1

•

Sobre Drogues (2010). Un anàlisi dels últims resultats sobre consum dels adolescents de drogues. http://sobredrogues.net/estudes2010

82

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

10. ANNEXOS

11. Entrevistres 11.1. Mireia Luna La Mireia Luna, és una educadors social, responsable del projecte CabalBaix. Treballa dins dels Serveis Socials Bàsics d’Esparraguera i Olesa de Montserrat.

"Intentar que no es focalitzi el tema de les drogues en un determinat sector, oferint a la població recursos preventius per a evitar consums problemàtics de drogues. Aquest és l’objectiu del Cabalbaix. Funciona amb grups de treball de diferents tècnics sota el lideratge d’experts de l’entitat GASS (Grup Associat als Serveis de Salut), que coordina totes les accions i les persones per a un treball conjunt adreçat a totes les franges, edats i àmbits de la població.”

Quina diferència hi ha entre l’educador i el treballador social?

L’educador és com de carrer. Té una atenció directe amb les persones, projectes comunitaris,... és molt més fora de despatx. En canvi, el treballador és més de dintre de despatx, tema de gestió. Tot això depèn del lloc on acabis treballar: en Serveis Socials, el treballador és més de gestió, primeres entrevistes amb els pacients, filtrar la demanda que la persona vol (ajudes econòmiques, problemes a casa,...). L’educador té més relació amb la comunitat, les escoles, etc.

Exactament quina és la funció que realitzes tu a Serveis Socials?

Jo faig tant una funció com l’altra, però puc destacar més la funció d’educadora social, perquè em coordino amb tots els recursos del municipi (escoles, instituts, policia, serveis socials,...). Faig un seguiment educatiu terapèutic, és a dir, treballar amb les persones que necessiten ajuda, cap al canvi.

Què és el Cabalbaix?

Primer de tot, Cabalbaix no és una associació, és un pla de drogues. Els diferents ajuntament tant d’Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat i 83

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Sant Esteve de Ses Rovires, van contractar la nostra associació anomenada “GASS”.

Per què en lloc d’anomenar-lo Pla de Drogues, li vau posar Cabalbaix?

Volíem que el projecte tingués un nom amb identitat pròpia, un nom que es veies bonic.

La teva entitat quin tipus de problema tracta?

L’entitat GASS tracta problemes que tinguin a veure amb la salut, ja sigui drogues com problemes amb les noves tecnologies.

A grans trets, el pla de drogues es reparteix en dues branques: Una és el Pla de Treball on fem activitats de prevenció, tallers sobre les drogues, assessorament als professors, famílies. La segona branca era el Servei d’Assessorament, on pot accedir qualsevol persona que vulgui parlar d’aquest tema, o bé, perquè vol saber una mica sobre les drogues, o bé, perquè vingui algú demanant ajuda.

-

Quina mena de teràpies utilitzeu?

A nivell municipal no es poden fer teràpies. Quan hi ha una persona que té un greu problema perquè necessàriament s’ha de desintoxicar, han d’anar a un altre centre. l’entitat està coordinada amb el centre CAS, que es troba tant a Martorell com a Olesa. Dins del CAS hi ha psicòlegs, educadors socials, psiquiatres,...

La meva figura és un pas previ al CAS. Hi ha moltes persones que no necessiten tractament i només necessiten que els acompanyin per un camí millor, és on es trobaria la meva entitat.

El tema de drogues és complicat, ja que cadascú té una opinió sobre ell.

-

Quin és el vostre model d’intervenció?

El model d’intervenció proposant és el següent: Tenir present que la persona té moltes dimensions i que si es desenvolupa suficientment en totes podem garantir mínimament la seva salut, si no és fàcil que una dependència o comportament de risc sigui la substitució natural d’aquesta manca de desenvolupament. Això obre noves possibilitats d’intervenció.

84

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Respecte a la diversitat i a la individualitat: la intervenció que es proposa hauria de ser el més diversa i personalitzada possible, per a allunyar-nos d’una visió mecanicista i homogeneïtzadora, ja que es fan més evidents les diferències.

La persona es desenvolupa dins d’una realitat relacional i estructural i en conseqüència es proposen intervencions comunitàries que incideixin en l’entorn ( medi familiar, medi ambient, habitatge, ambient laboral, propostes culturals, hàbits de vida saludables, etc). Les persones no tenen tantes conductes autodestructives si hi ha més qualitat vital en el seu entorn. (Per exemple, en un tancament d’una empresa, amb el conseqüent acomiadament de treballadors/es pot comportar que un % d’aquest pot patir alcoholisme causat per la depressió de trobar-se sense feina, per tant en prevenció de drogodependències s’hauria de contemplar, en aquest cas, afavorir l’estabilitat empresarial).

11.2. Entrevista Policia Local L’Albert Capdevila, és un dels policies locals d’Esparreguera Va estudiar per a policia local i porta poc temps a Esparreguera.

Quin control porteu la policia quan hi ha festes al poble?

Normalment, intentem estar apartats del jovent ja que ni nosaltres volem amoïnar-los ni ells volen passar-s’ho malament. Si donés el cas que hi hagués una festa a alguna plaça, poliesportiu,... ens situem fora, una mica allunyats per tenir un control i veure que si alguna cosa no està bé, anar i solucionar-lo.

Els joves decideixen comprar l’alcohol als Pakistanis perquè els hi surt molt barat i per ells és molt més fàcil d’aconseguir-lo. Hi ha control per evitar que els joves comprin en aquests locals?

Molts d’aquests botiguers saben perfectament que no es pot vendre begudes alcohòliques a menors d’edat. Tot i així, hi ha un tant per cent de joves que demanen a adults que els comprin. També, hauríem de dir que a l’hora de comprar alcohol, molts d’aquest botiguers no demanen cap DNI i prefereixen fixar-se en el físic. Ells busquen vendre sigui com sigui.

Heu enganxat a joves consumint o traficant amb alguna droga?

85

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Això és inevitable que mai passi. Sempre que trobem algú consumint en la via pública, els hi trèiem la droga, demanem dades i, els comuniquem que en uns dies rebran una notificació d’una multa.

A quan pot oscil·lar la multa?

Pot estar entre els 301 euros i els 30.050 en funció de paràmetres com el lloc on s'agafa a l'infractor, la quantitat i el tipus de drogues.

En quina situació esteu els policies quan trobeu a joves menors d’edat beguts a les festes del poble?

Primer de tot depèn de quina festa, estem fent un control per tot el poble i, si veiem a joves carregats amb bosses, ens parem a preguntar cap a on es dirigeixen i que porten sobre. Sempre els alertem de que a la via pública està totalment prohibit consumir ja sigui alcohol com alguna altre droga.

Per a respondre la teva pregunta, t’hauria de dir que de moltes festes que es realitzen a Collbató, la policia local d’allà, ens porta en els cotxes molts joves menors d’edat que els troben prou beguts. Generalment la seva feina és igual que la nostra, controlar que tot vagi a la perfecció.

També s’ha de dir que tu no pots controlar a tots i cada un del jovent i si molts cops acaben beguts la responsabilitat no és nostra de portar-los a casa. Ens sap greu quan portem aquests joves a les seves respectives cases i ens trobem que molts pares ni sabien que els seus fills sortien de festa. En aquests casos ens posem a parlar amb els pares i encara que sabem que és molt difícil, els aconsellem que facin una xarrada amb els nanos, els indiquem punts d’informació, com Cabalbaix, i fins i tot, infermeres que van als instituts. És molt important que els pares facin entendre als seus fills que l’alcohol o qualsevol altre droga és molt perjudicial per la seva salut.

11.3. Entrevista Irene Infante La Irene Infante, és una treballadora social del CAS de Martorell i Olesa de Montserrat.

Què vas estudiar i per què?

86

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Vaig estudiar Treball Social. En un principi, tenia molt clar que volia dedicar-me en una professió en contacte amb les persones amb problemes. Aleshores hi havia vàries carreres que m’agradaven, entre elles: educació social, psicologia, teràpia ocupacional, però per nota a la selectivitat, vaig triar treball social. Vaig començar a estudiar Treball Social i quan vaig acabar la carrera, que tenia 22 anys, vaig pensar que era una professió molt difícil on tens poca formació. Vaig anar a estudiar un màster a l’hospital de Sant Pau, on vaig estudiar teràpia familiar i vaig començar a formar-me de manera sistèmica. Mentre feia el màster, també vaig començar antropologia, que és un segon grau de la llicenciatura. Em vaig començar a formar, i va ser aquí, al CAS, on vaig començar a treballar, fent suplències de conductes addictives. Va ser en aquell moment on vaig començar a treballar amb el tema “drogodependència”.

M’agradaria seguir estudiant, un màster en psicoteràpia grupal, per poder fer teràpia en grups, i també un altre màster, dedicat a treballar amb els nens.

Trobo que treballar amb persones molt vulnerables, i a vegades t’impliques en una formació, portes millor la feina.

Què recomanes, el Treball Social o la teva funció aquí al CAS? El Treball Social té moltes funcions, i dins del treball social hi ha molts àmbits. Pots treballar l’àmbit hospitalari, l’àmbit salut-mental, àmbit gent gran, inclòs residencial, en una presó, etc.

Dins de l’àrea de drogodependència, una persona que té problemes amb les drogues, gairebé sempre té problemes social. Els problemes socials poden estar relacionats a nivell familiar, a nivell socioeconòmic, a nivell laboral, a nivell relacional,... tot això són problemes socials, derivats d’una drogodependència.

Dins del CAS, jo vaig Treball Social, dins d’un àrea molt concreta que és la drogodependència. A nivell hospitalari és diferent, però també és treball social. El Treball Social té molts àmbits, aleshores tu has de saber quin àmbit t’agrada.

Nosaltres aquí treballem amb persones tant amb problemes mentals com problemes amb les drogues.

87

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Què és el CAS i com funciona?

El CAS és el Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències. És el nivell ambulatori de d’atenció a les drogodependències. A nivell d’equip som: psiquiatra, psicologia, infermeria, treball social i també, sempre hi ha l’administrativa. A partir del CAS, que és l’accés a recursos especialitzats dins de la xarxa d’atenció a les drogodependències, com pot ser, una unitat hospitalària, una unitat de patologia dual, un pis de reinserció, una comunitat terapèutica, és a dir, recursos que són especialitzats i gestionats pel CAS. Aquí cada professional té les seves visites, el seu àmbit d’intercepció.

L’associació GASS està coordinada amb vosaltres. El CAS a par d’estar coordinada amb Cabalbaix, esteu coordinats amb altres?

Bueno, al final el CAS acaba estant coordinat amb totes les xarxes, des de Serveis Socials, passant per les comunitats terapèutiques, passant als hospitals psiquiàtrics, hospital general, etc.

Quin és el circuit de derivació al CAS? La persona a de tenir 18 anys. Aquí només podem atendre persones a partir de 18 anys.

Si dóna el cas que la persona té 16 anys?

Això normalment ho porten les persones del Centre de Salut Mental Infantil- Juvenil. Quan hi ha problemes de consum tan precoç, s’ha de veure una mica que li passa a aquest noi, tot i que ara el tema del cànnabis està “a la orden del día”, i no té perquè. Socialment està tan acceptat i està tan fàcil l’accés al cànnabis que, pot ser que hi hagi un nano en un context familiar estable, i que tingui una dependència al cànnabis. És una droga que crea molta dependència.

Normalment, quan hi ha un problema de consum d’un nano, moltes vegades hi ha un tema de salut mental, es enviat al Cabalbaix. A part de Cabalbaix, també hi ha SPOTT que és un servei que atén els adolescents.

Si des de serveis socials detecten una persona que estigui motivada per tractar el problema, ens el deriven, o bé, és la persona demana una visita, o bé el professional que ha detectat aquesta situació.

88

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Un cop que ens deriven aquest cas, nosaltres fem una primera visita, que la fa el psicòleg o la fa la psiquiatra. La primera visita la fa el facultatiu, i a partir de la primera visita, es valora quin tipus de tractament necessita: si necessita seguiment mèdic, de psicologia, de treball social, o iniciar un programa de manteniment amb metadona.

Quan et refereixes a treball social que vols dir?

Al treball social et poden derivar casos quan la persona té problemàtica social, té un problema d’addicció, vol dir que té una problema social. Un problema social, poden ser moltes coses, des que tu vegis una persona que no porta una bona condició d’higiene corporal, fins a persones que tinguin problemes amb la justícia, pot ser una persona que no tingui ingressos econòmics o que hi visqui en una situació de violència.

Aquí tenim molta gent, que quan deixa de consumir, es tanca a casa.

Una persona quan deixa de consumir es queda sense la seva xarxa.

Quan deixa la substància a de canviar d’hàbits.

Hi ha més homes que dones que consumeixen substàncies o viceversa?

Hi ha més homes que dones. Suposo que el rol social ha fet que les dones deixin les drogues a apart.

Quina droga creus que és la més consumida per els adolescents?

Clarament l’alcohol i el tabac. Potser molt més el tabac, encara que jo no treballo en aquest tema penso que el tabac ara és de les més consumides.

11.4. Entrevista Noelia Rosés La Noelia Rosés, és una de les responsables de l’SPOTT. Em podries fer cinc cèntims del SPOTT? 89

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

L’SPOTT és l’Àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona. Ofereix un servei gratuït d’atenció a adolescents i joves i les seves famílies. El nostre objectiu és prevenir i detectar el consum problemàtic de drogues i proporcionar atenció especialitzada a nois i noies i les seves famílies. L’atenció s’estructura en diferents àmbits d’atenció: atenció immediata, informació i assessorament, tractament i suport a les famílies.

Nosaltres escoltem els joves, els informem, els ajudem i els acompanyem per un bon camí.

Treballem per reduir o aturar el consum de drogues entre els adolescents i els joves. els acompanyem i atenem perquè abandonin el consum addictiu de substàncies i els hàbits poc saludables en relació amb les drogues. I finalment, assessorem a les famílies per reforçar la seva capacitat en la tasca educativa i oferir-los suport emocional durant el procés.

Que ofereix l’SPOTT? L’SPOTT ofereix diferents programes d’atenció especialitzada i integral en problemàtiques de consum de substàncies i de conductes de risc associades. També, oferim atenció individual, familiar i grupal per part d’un equip terapèutic interdisciplinari.

Per altre banda, des de l’Equip d’Assessorament i Suport municipal en matèria de prevenció de drogodependències de l’SPOTT continua oberta la línia de suport tècnic per als plans locals de prevenció de drogodependències, protocols de detecció i intervenció en el consum de drogues en menors d’edat, programes alternatius a la sanció en menors d’edat, programes alternatius a la sanció administrativa, exposició itinerant “controles?”, etc.

A qui os adreceu?

Ens adrecem a adolescents i joves de la demarcació de Barcelona en risc per consum de substàncies i les seves famílies, menors de 21 anys, que viuen amb les seves famílies i derivats des dels serveis municipals.

90

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Com es pot accedir?

S’hi pot accedir mitjançant la derivació dels professionals dels serveis bàsics municipals, dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) i d’altres serveis municipals que intervenen amb adolescents i joves. També, s’hi pot accedir directament per sol·licitar informació i assessorament. No fa falta que només siguin els joves qui estiguin interessants en sol·licitar informació i assessorament, també les famílies i els professionals.

I tu, què hi penses de les drogues?

I tu, què hi penses sobre les drogues?

NOI NOIA

91

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

EDAT: NIVELL: 3rESO

4rtESO

1rBATX

2nBATX

Aquesta enquesta és anònima. És necessari que posis l’opció que sigui per tu la més correcta i en cas de que t’influeixi, posis la veritat. I recorda, sense vergonya!

1. Tens algun coneixement sobre les drogues?

Si No He sentit a parlar algun cop 2. D'on has tret aquesta informació sobre les drogues?

Xerrades Mossos d'Esquadra Família Xarxes (televisió, internet, etc) Institut Infermera de l'INS Educadors socials Altres 3. Quin creus que és el motiu principal que porta a una persona a consumir?

Curiositat Problemes Amistat Depressió 4. Algun cop has consumit qualsevol droga?

Si No Algun cop puntual 92

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

5. En cas de que hagis consumit alguna, marca quina.

Tabac Alcohol Porros Estimulants o medicació (tranquil·litzants, TDAH, antidepressius, etc) Altres substàncies 6. Pràctiques algun esport?

Si No 7. Creus que fer un esport fa que els joves no s'enganxin a les drogues?

Si No 8. Creus que et costa fer amics i relacionar-te?

Si No 9. Com a persona em sento acceptada per la gent que m'envolta i m'aprecien?

Si No 10. Algun familiar proper a tu (pare, mare, germans, avis,..) consumeix alguna substància? (recordeu que el tabac i l'alcohol són drogues) Si No En algun cas puntual 11. En cas de consumir alguna, marca quina.

Tabac Alcohol Porros 93

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Altres substàncies 12. Creus que fan un excés abusiu?

Si No A vegades 13. Tens bona comunicació amb la teva família?

Si No 14. Saben amb qui surts i on vas de nit?

Si No Només saben amb qui surto, però no on vaig Saben on vaig, però no amb qui surto 15. De les afirmacions que tens a continuació, quina creus que és la correcta: L'alcohol m'ajuda a entrar en calor L'alcohol no és excitant.

Resistir bé els efectes de l'alcohol vol dir que un és molt fort i que ho "controla".

Sistemes, com ara vomitar o prendre vitamines, acceleren el procés d'eliminació de l'alcohol de la sang 16. Una de les causes del consum de drogues és que permet sentir-se millor.

Molt Bastant Poc Res NS/NC 94

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

17. Creus que consumir drogues disminueix el rendiment acadèmic?

Si No A vegades 18. Creus que el consum ajuda els adolescents a integrar-se a algun grup social?

Si No A vegades 19. Creus que perquè una persona s'ajunti amb algú o tingui algun familiar que consumeixi, ja començarà amb les drogues?

Si No A vegades 20. Quin va ser l'últim cop que vas consumir qualsevol droga?

Avui Fa un dia Fa una setmana Fa un mes Fa més de dos, tres, quatre,... mesos 21. Quin va ser l'últim cop que vas sortir de festa?

Ahir Fa una setmana Fa un mes Fa dos mesos o més 22. Quan surts, fins a quina hora et deixen els teus pares?

A les 20 ja haig de ser a casa 95

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

Entre les 22- 00 Més tard de les 00 Torno a casa entre les 6:00-8:00 del matí No tinc hora d'arribada 23. Quina creus que és la droga més perillosa?

Porros Tabac Alcohol Cocaïna Èxtasi LSD 24. Et donen 20 euros, en què te'ls gastaràs?

Anar de festa el cap de setmana Tabac Alcohol Porros Altres (cinema, esports, concerts,...)

25. Creus que el grup d'amics/amigues que tens t'ha arrossegat a consumir drogues (alcohol, tabac, porros, etc) Si No 26. Si un amic beu, fuma, es droga,... i et diu que ho facis perquè es molt "guai", ho faràs?

Si, per provar no passa res.

No, aquestes coses no em van.

Si, no vull tenir problemes amb ell i que se'n burli de mi.

96

FACTORS DE RISC I FACTORS DE PROTECCIÓ DELS ADOLESCENTS D’ENTRE 14-18 DAVANT LES DROGUES DE L’INSTITUT EL CASTELL

27. Creus que els joves d'avui en dia teniu facilitats per comprar alcohol o tabac?

Si No És més fàcil comprar l'alcohol que no el tabac És més fàcil comprar el tabac que no l'alcohol 28. Si vols aconseguir alguna droga il·legal (cànnabis, cocaïna,...) a Esparreguera, saps on aconseguir-la?

Si No 29. En quins llocs creus que es consumeixen més drogues?

Institut Discoteques Concerts Locals 30. Marca el que penses que fan les drogues Proporcionen efectes de satisfacció Milloren la comunicació amb la família Estimulen la creativitat Em fa estar més alegre durant més temps M'ajuda a tenir bons amics Milloren el rendiment en l'estudi

97