Treball de recerca 2016-2017 IES El Castell

Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera Miguel Ángel Amor Ruiz

-Dirigit per Sergi Rodríguez -2n Batxillerat -IES El Castell 2016-2017

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

ABSTRACT Human Visual Defects (HVD) is what I decided after studying the ideas about different issues of possible research we chose this theme because it seemed interesting. This project is about the anatomy of the human eye and the most common visual defects that people have and how to prevent it. The objectives of the project is to learn about the most common visual defects, evaluate eye health according to age and sex even observe if people have good habits or not.

The different HVD I going to talk are myopia, astigmatism, color blindness, lazy eye, presbyopia, hyperopia and exercises and habits to improve eyesight.

From the data gathered, from surveys, about different ocular problems, of students, teachers and people of the street, the research try to observe if these problems vary with age or sex. Finally it was observed that age could influence the visual problems.

1

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Índex 1. APROXIMACIÓ BIBLIOGRÀFICA ALS DEFECTES VISUALS........................3 1.1 INTRODUCCIÓ 1.2 L’ULL I ELS DEFECTES VISUALS.........................................................3 1.2.1 Anatomia de l’ull...........................................................................5 1.2.2 Funcionament de l’ull...................................................................5 1.3 DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS DEFECTES VISUALS......................6 1.3.1 Miopia...........................................................................................6 1.3.2 Hipermetropia...............................................................................7 1.3.3 Astigmatisme................................................................................8 1.3.4 Presbícia o vista cansada.............................................................9 1.3.5 Ull gandul......................................................................................9 1.3.6 Estrabisme...................................................................................10 1.3.7 Daltonisme...................................................................................11 1.4 Lents i correcció visual...........................................................................12 1.4.1 Correcció visual...........................................................................14 1.4.2 Cirurgia de la presbícia...............................................................16 1.5. EXERCICIS I HÀBITS PER UNA BONA SALUT VISUAL......................18 1.5.1 Optometria.....................................................................................19 1.5.2 Exercicis actius .............................................................................20 1.5.2.1 Mirada analítica........................................................................20 1.5.2.2 Acomodació..............................................................................21 1.5.2.3 Gimnàstica directa....................................................................21 1.5.2.4 Alternança................................................................................22 1.5.2.5 Balanceig..................................................................................22 1.5.2.6 Picar l’ullet................................................................................22 1.5.2.7 La porta....................................................................................22 1.5.2.8 Adaptació.................................................................................23 1.5.2.9 Ull de pirata..............................................................................23 1.5.3 Exercicis de relaxació....................................................................23

2

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.5.3.1 Palmejat...................................................................................24 1.5.3.2 Parpelleig.................................................................................24 1.5.3.3 Acupresura...............................................................................24 1.5.3.4 Banys de sol.............................................................................24 1.5.3.5 Aigua freda...............................................................................25 1.5.3.6 Alimentació...............................................................................25 2. TREBALL DE CAMP 2.1 METODOLOGIA.......................................................................................27 2.2 BUIDAT DELS RESULTATS....................................................................31 2.3 ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA......................................42 2.4 CONCLUSIONS........................................................................................63 2.5 ANNEX......................................................................................................66 2.7 WEBGRAFIA.............................................................................................85 2.8 GLOSSARI................................................................................................87

3

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1. APROXIMACIÓ BIBLIOGRÀFICA ALS DEFECTES VISUALS 1.1

INTRODUCCIÓ

Aquest treball tracta sobre els defectes visuals en les persones i el tractament estadístic dels resultats obtinguts d’una enquesta feta a la població de l’Institut El Castell d’Esparreguera, incloent el professorat, així com d’una mostra de població adulta d’Esparreguera.

Un cop estudiades les idees sobre els diferents temes de possibles treballs de recerca es va optar per aquest tema perquè semblava interessant. De fet, no hi ha molts estudis que tractin els defectes visuals de manera global i la seva incidència en la població actual. A part d’això aquesta temàtica és d’interès quotidià ja que molta gent té algun defecte visual i això podria donar utilitat als resultats d’aquest estudi.

Les hipòtesis del treball es van concretar en les següents: - La genètica té un paper relatiu com a causa principal en l’aparició de la major part dels defectes visuals.

- L’edat i l’estil de vida influeixen de manera important en l’aparició dels principals defectes visuals.

En quant als objectius es plantegen els següents: •

Conèixer els tipus de malalties visuals més habituals: característiques, etiologia i causes, així com la seva diagnosi, tractament i prevenció.

•

Avaluar la salut visual de la població estudiantil de l’Institut El Castell segons les edats i sexes entre el grup de la població enquestada.

•

Comprovar el nivell de coneixement dels bons hàbits i exercicis correctors(preventius) dels diferents defectes visuals.

•

Comprovar si els grups enquestats tenen un bon coneixement de les hores màximes que es pot forçar la vista.

4

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Es tractaran a la primera part del treball l’anatomia de l’ull humà i el funcionament del sentit de la vista, per passar després a conèixer quins són els defectes més comuns que afecten la salut visual; característiques de cada una de les problemàtiques, la seva diagnosi, tractament i prevenció. Es posarà atenció sobre les parts de l’ull perjudicades segons las malaltia de que es tracti.

Aquestes malalties o defectes tractades al treball són: miopia, astigmatisme, hipermetropia, estrabisme, ull gandul, vista cansada i daltonisme.

També s’han inclòs imatges que reprodueixen la manera com veuen les persones amb miopia, hipermetropia, astigmatisme i daltonisme per entendre millor aquestes malalties.

S’analitzaran els exercicis i bons hàbits per mantenir una bona salut visual, avaluant-se i en quina mesura poden ajudar a millorar la vista o almenys, a prevenir l’empitjorament de la capacitat visual.

Per tal d’obtenir els resultats, a la part pràctica, com a treball de camp s’han fet unes enquestes per tal de copsar les diferències dels defectes visuals segons el sexe i l’edat (des de primer de la ESO fins a adults de més de 40 anys).També s’ha preguntat als enquestats sobre els seus hàbits de visió.

5

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.2 L’ULL I ELS DEFECTES VISUALS 1.2.1 Anatomia de l’ull Els ulls són òrgans visuals que detecten la llum i la transformen en impulsos que viatgen a través de les neurones fins al cervell, on es forma la imatge.

Són òrgans pràcticament esfèrics (d’uns 2,5 cm de diàmetre), la part exterior la forma una membrana blanca, l’escleròtica, que a la part exterior té una curvatura més gran i és transparent; aquesta part anterior de l’escleròtica passa a anomenar-se còrnia.

Darrere de la còrnia hi ha un líquid transparent, l’humor aquós, que és una dissolució aquosa de sal; aquest líquid és retingut pel cristal·lí: un cos elàstic, transparent, d'aspecte gelatinós, que es comporta com una veritable lent convergent biconvexa. El cristal·lí està subjectat pels seus extrems al globus ocular pels músculs ciliars els quals, segons la pressió que exerceixen, fan que el cristal·lí es bombi més o menys, variant el seu radi de curvatura i, per tant, la seva distància focal1. La curvatura del cristal·lí també depèn de la intensitat de la llum.

Darrere del cristal·lí, i omplint tot l'espai del globus ocular, hi ha l'humor vitri, un líquid transparent.

La llum entra a través de la pupil·la, que és una obertura de diàmetre variable que hi ha al centre de l'iris, la qual dóna el "color dels ulls". És l'iris qui, en contraure's o expandir-se, fa que la pupil·la disminueixi o augmenti.

La pupil·la regula l'entrada de llum, és un diafragma que deixa entrar més o menys llum segons quina sigui la intensitat d'aquesta.

Els raigs de llum, després de travessar la còrnia, l'humor aquós, el cristal·lí i l'humor vitri, arriben a la retina, que conté un tipus de cèl·lules nervioses sensibles a la llum. La imatge formada a la retina és enviada al cervell a través del nervi òptic.

Perquè una persona tingui visió perfecta, tots els components de l'ull han de funcionar correctament. Al contrari, les malalties dels ulls i els errors de refracció poden ocasionar defectes en la visió.

6

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.2.2 Funcionament de l’ull Quan la llum entra a l'ull travessa primer la còrnia, que és la part externa i transparent de l'ull. Com que la còrnia és corba, els raigs de llum es desvien i això permet que la llum passi des de la pupil·la fins al cristal·lí. L'iris, o la part acolorida de l'ull, regula la quantitat de llum que entra a l'ull amb els músculs ciliars regulant el diàmetre de la pupil·la. Aquests músculs fan que la pupil·la es contregui quan està exposada a una llum excessiva o que es dilati quan hi ha molt poca llum.

Quan la llum impacta sobre la superfície corba del cristal·lí es refracta i es centra en la retina. Després, la retina converteix la llum en energia elèctrica.

Aquesta energia passa a través del nervi òptic fins al tronc encefàlic i, finalment, al lòbul occipital2, on es converteix en imatge.

Figura 1: Estructura de l’ull. Font: Infogen

1.3 DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS DEFECTES VISUALS 1.3.1 Miopia La miopia és un defecte ocular que es caracteritza per tenir una visió borrosa de lluny. L’ull adquireix una longitud major del normal, provocant la percepció d’imatges borroses, ja que en lloc d’enfocar a la retina, ho fan en un punt situat davant d’aquesta. Les persones miops veuen molt bé de prop, però molt malament de lluny.

7

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

La causa de patir una alta miopia no ve determinada per la conducta visual de la persona, sinó que en la majoria dels casos estan predeterminades genèticament. Les miopies que comencen en l’adolescència però, són sens dubte degudes a l’adaptació del sistema visual a les distàncies de prop, a causa de l’elevada exigència acadèmica actual i les hores excessives de la tecnologia.

Figura 2: Funcionament d’un ull miop. Font: Farmàcia-Òptica G.Llenas

1.3.2Hipermetropia La hipermetropia, sol definir-se com el defecte visual contrari a la miopia.

Aquest defecte es caracteritza per una visió borrosa de les imatges properes, i una visió normal de les llunyanes. L’ull hipermetrop enfoca les imatges per darrere de la retina, això és causat per una longitud ocular menor de la normal.

Igual que la miopia, la causa més comuna de patir hipermetropia és genètica. La hipermetropia provoca visió borrosa en les imatges d’ a prop i que condueixen a mals de cap que augmenten al llarg del dia, sobretot, si la persona ha de treballar a distàncies curtes.

8

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Figura 3: Visitar font Funcionament d’un ull amb hipermetropia, Font: Laser ocular

1.3.3 Astigmatisme L’astigmatisme es caracteritza per la visió distorsionada de les imatges, donat que la còrnia no és esfèrica i que té curvatures diferents en els diferents meridians. Les imatges s’enfoquen o no a la retina segons la direcció i la distància a la que s’estigui observant l’objecte. L’ull no és capaç d’enfocar d’una manera correcta ni de lluny ni de prop, podent provocar mal de cap i fins i tot postures incorrectes del cap.

Figura 4: Funcionament d’un ull amb astigmatisme, Font: Fèlix Moronta

9

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.3.4 Presbícia o vista cansada La presbícia o vista cansada, és un defecte refractiu que apareix en les persones al voltant dels 40 anys. El múscul capaç de variar el cristal·lí perd el seu to progressivament, així es perd la capacitat d’enfocament d’objectes propers. El signe més característic de la persona que pateix la presbícia és allunyar el paper en el moment de llegir.

Figura 5: Funcionament d’un ull amb presbícia. Font: National Eye Institute

1.3.5 Ull gandul L’ull gandul consisteix en el retard en el desenvolupament de la funció visual en major o menor grau durant la infància, amb la pèrdua parcial o completa de la visió. Pot afectar un sol ull, o amb menys freqüència, els dos ulls. El pateix el 2-3% de la població. S’identifica en els nens a partir de "manies" com torçar el cap, parpelleig constant, fer ganyotes o situacions de visió borrosa, visió doble, acostar-se als objectes, envermelliment ocular...

10

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Figura 6: Nena amb ull gandul, Font: Viquipèdia

1.3.6 Estrabisme L’estrabisme és la desviació anormal d’un o d’ambdós ulls. Hi ha diferents tipus d’estrabisme, segons la direcció de desviació es poden classificar en horitzontals o verticals. També es poden classificar en constants o intermitents.

Els nens amb un estrabisme constant d’un ull, reben imatges molt diferents entre els dos ulls, i el cervell anul·la una de les imatges. És important acudir al oftalmòleg abans dels 6 mesos de vida, ja que pot crear un ull ambliop (vague).

L’estrabisme pot ser corregit amb ulleres o cirurgia.

Figura 7: Imatge de tipus d’estrabisme 1 i 2 estrabisme normal, 3 i 4 estrabisme vertical , Font: Webconsultas.

11

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.3.7 Daltonisme El daltonisme és una disfunció de la visió que es caracteritza per l'alteració en la percepció dels colors, que pot anar des de la confusió entre determinats tons de verd i vermell, fins a la no distinció cromàtica.

És de caràcter hereditari i està lligat al cromosoma X. En general, el transmeten les dones (portadores) i el pateixen principalment els homes. Per tal que una dona sigui daltònica, ha de tenir dues còpies de l’al·lel mutat, afectant els dos cromosomes X, de manera que la freqüència entre les dones (0,5%) és molt inferior a l’observada en els homes (1,5%).

La retina és l'encarregada de percebre els objectes i ho fa en captar el raig de llum que aquests rebutgen, segons diferents longituds d'ona, determinades per dos tipus de cèl·lules sensorials o fotoreceptors: •

Bastons: Són les encarregades de distingir els diversos tons que van entre el blanc i el negre en la foscor

•

Cons: Permeten distingir els colors quan hi ha llum i són de tres tipus: el que és sensible a la llum vermella, el sensible a la blava i el sensible a la groga-verdosa. Si els rajos de llum travessen l'objecte, aquest és invisible.

Figura 8: Cons i bastons, Font: publicació Slideshare

12

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Els tipus de daltonisme són: -Deuteranopia: Alteració de la visió al color vermell. Pot ser total o parcial.

-Protanopia: Alteració de la visió en color verd. Pot ser total o parcial.

-Tritanopia: Alteració de la visió al color blau. Pot ser total o parcial.

-Acromatòpsia: Ceguesa al color.

Figura 9: Proves per determinar el tipus de daltonisme, en el cas de distingir-se tots els colors la persona té visió normal. Font: Clínica Baviera

1.4 Lents i correcció visual L’ús de lents és una manera senzilla de corregir errors o defectes visuals.

Però s’haurà d’escollir el tipus de lent concreta que correspongui en cada cas.

Hi ha dos tipus de lents: la de visió única, dissenyada per corregir la visió a distància, i l’altre tipus són les lents multifocals, dissenyades per corregir tant la visió a distància com la d’a prop; la part de dalt enfoca la visió a distància i la de sota s’utilitza per activitats de visió de prop com la lectura.

Les lents multifocals s’utilitzen sobretot en casos de vista cansada ja que ajuda a enfocar tant els objectes de prop com els que estan lluny.

13

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Hi ha un altre tipus de lent anomenada lent trifocal, la qual té tres enfocs diferents: visió de lluny, visió intermèdia i visió de prop. Les lents progressives funcionen de manera semblant a les bifocals o trifocals però, tenen una suau transició entre les diferents àrees d’enfoc en comptes de línies divisòries. Com aspecte negatiu, aquest tipus de lents ocasionen més distorsió que els altres tipus de lents (bifocals i trifocals) i són més difícil d’utilitzar.

Figura 10: Varietats i dissenys d’ulleres d’una òptica Font: (Miguel A. Amor)

Un altre tipus de correcció visual són les lents de contacte, àmpliament utilitzades, o que moltes persones que porten ulleres han provat alguna vegada.

Corregeixen tant la miopia, la hipermetropia com l’astigmatisme, i són la millor opció davant altes graduacions si hi ha diferència entre els dos ulls. La varietat que existeix de lents de contacte és molt àmplia.

14

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Per escollir el tipus de lent de contacte que es necessita s’ha de fer una avaluació de la salut ocular per esbrinar quina lent és la més adequada. S’han de prendre mesures de la còrnia, també de la seva curvatura, a més de determinar la graduació.

També es fa una exploració de la part externa valorant problemes de sequedat, qualitat de la llàgrima segons els tipus de problemes o defectes oculars, per tal de determinar el tipus de lents més adequada. Encara així per saber si aquestes lents són correctes o no el pacient ha de comprovar que li siguin còmodes, que no li provoquin irritació a l’ull o enrogiment i picor.

Existeixen molts tipus de lents però les més utilitzades són les diàries o les mensuals.

Hi ha també lents de contacte que corregeixen la vista cansada o presbícia, i lents fabricades a mida que solucionen defectes visuals molt complexos (Federòptics Elisabet 2012), fins i tot per a nens.

A més d’aquests tipus bàsics de lents de contacte, n’existeixen d’altres, com les lents d’ús nocturn. Aquestes es porten mentre l’individu dorm. L’endemà, en despertar-se i treure’s les lentilles es veu perfectament sense portar ulleres ni lents de contacte. Aquesta teràpia anomenada Ortoqueratologia avançada3, i tot això sense els riscos que comporta la cirurgia refractiva4.

Figura 11: Col·locació de lents. Font: Òptica Perlado

15

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.4.1 Correcció visual: Tècniques en cirurgia refractiva Inclou les tècniques LASIK (Laser Keratomileusis In Situ), LASEK (Laser Assisted SubepithelialKeratomileusis) o PRK (Photorefractive keratectomy) Les tècniques de Lasik, Lasek o PRK són intervencions de cirurgia ocular que permeten recuperar la visió sense utilitzar ulleres o lents de contacte.

El làser modela la còrnia (la part més externa i transparent de l’ull) per reduir la quantitat de diòptries.

Després de l’aplicació d’unes gotes d’anestèsia, s’aixeca una fina capa de la còrnia, mitjançant el microqueràtom5. D’aquesta manera s’obté un disc que es separa del centre de la còrnia per aplicar el làser d’excímer6 directament sobre l’estroma7.

El làser elimina la porció adequada del teixit, en funció de la correcció que es desitja. En el cas de la miopia, s’obté una superfície més plana, a la hipermetropia més corba i a l’astigmatisme més regular.

Aquesta fase de la intervenció està controlada per un ordinador i el cirurgià l’haurà programat en funció de les característiques pròpies de cada cas.

L’examen preoperatori exhaustiu permet estudiar no tan sols les diòptries i la quantitat de visió, sinó també la seva qualitat, i programar el tractament òptim en cada cas particular.

Figura 12: Operació LASIK, Font: clinicadeojosdecolima, cirurgía Lasik

16

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Una vegada aplicat el làser, es torna a posar el disc corneal i es finalitza la intervenció aplicant unes gotes de col·liri antibiòtic. El pacient surt amb unes ulleres de protecció i, ocasionalment, s’adapten lents de contacte terapèutiques per facilitar la recuperació.

En els casos de còrnies primes, graduacions baixes, etc., no es realitza aquest microtall, sinó que se separa la capa més externa de la còrnia: l’epiteli7. Per ferho hi ha diferents tècniques: LASEK, PRK, Epi-LASIK. Aquestes operacions requereixen un postoperatori una mica més llarg i s’anomenen tècniques de superfície, per diferenciar-les de les anteriors.

Generalment, la intervenció es practica als dos ulls durant la mateixa sessió i tot el procés dura uns 15 minuts. Després d’una estona de descans, es realitza un últim examen, es donen les instruccions sobre el tractament, la cita pel control (normalment al dia següent) i el pacient torna a casa.

Amb la tècnica PRK, s'extreu la capa superior (epiteli) de la superfície de la còrnia . Després el làser modifica la forma de la còrnia tot eliminant teixit de la còrnia de manera molt precisa sense danyar els teixits propers. La capa torna a créixer durant el procés de curació. La PRK pot usar-se per corregir la miopia i l'astigmatisme en forma simultània.

Amb LASEK, la capa superficial de la còrnia s’afluixa i s'empeny cap al costat. Després que el làser modifica la forma de la còrnia, es torna a col·locar la capa superficial sobre la còrnia.

Epi-LASIK és similar a PRK i a LASEK. Amb Epi-LASIK, s'aixeca la capa superficial sobre la còrnia amb un aparell especial. Igual que amb LASEK, la capa es torna a col·locar sobre la còrnia després que el làser modifiqui la forma de la còrnia.

17

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.4.2 Cirurgia de la presbícia 1.- Monovisió La monovisió és una tècnica en la qual l’ull dominant es corregeix per enfocar en visió llunyana i el no dominant per a visió propera. La visió binocular ,dels dos ulls, permetrà una bona visió conjunta, tant de lluny com d’a prop, independent de les ulleres.

2.- Tècniques amb làser d’excímer: Supracor Les tècniques amb làser, estan ideades per aprofitar la tècnica de LASIK i permetre corregir la visió de lluny i de prop al mateix temps. Moltes vegades, se les coneix amb el terme general de Presbi-LASIK. Les tècniques més extenses transformen la còrnia en una estructura multifocal en la qual, generalment, la part central es destina a la visió propera i la perifèrica a la llunyana. La millora de la visió propera es pot veure acompanyada d’una lleugera penalització de la visió llunyana, habitualment ben tolerada.

La tècnica més avançada l’anomenem SUPRACOR i es realitza mitjançant un procediment de LASIK, amb el làser d’excímer Technolas©.

Aquesta tècnica afegeix una correcció addicional de la còrnia de manera que la visió llunyana sigui òptima. Els candidats ideals per a aquesta cirurgia són els hipermetrops, d’entre 45 i 55 anys, de +1 a +4 diòptries i amb astigmatismes inferiors a 1 diòptria. També poden beneficiar-se’n pacients prèviament operats de LASIK hipermetròpic, que després de l’operació patiran presbícia.

3.- Implants corneals Aquest tipus d’implants són discs extremadament fins de material plàstic amb un orifici central, que s’implanten al gruix de la còrnia, per filtrar els raigs de llum i proporcionar un enfocament precís per a la visió propera. Són tècniques, actualment en desenvolupament, i aplicables en casos molt seleccionats, que

18

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

suposaran una alternativa més dins les possibilitats de correcció quirúrgica de la presbícia.

1.5. EXERCICIS I HÀBITS PER UNA BONA SALUT VISUAL La vida actual, en què les persones passen moltes estones entre parets o bé forçant els ulls ja sigui estudiant, treballant davant de pantalles de dispositius, etc. suposen un conjunt d'hàbits contraris a una bona salut visual.

La gimnàstica ocular enforteix els músculs i manté àgils els ulls; és una pràctica de reeducació visual que permet millorar el funcionament dels ulls i mantenir la capacitat visual en bon estat. Són uns exercicis que requereixen temps i paciència, podent facilitar que es prescindeixi de les ulleres.

1.5.1 Optometria L'optometria és la ciència que estudia el sistema visual, les seves alteracions no patològiques i els tractaments en base a lents i exercicis d’agudesa visual etc., així com les normes de salut i higiene visual.

Veure bé és alguna cosa més que poder reconèixer certs caràcters a una distància. La visió implica reconèixer i identificar objectes i símbols, adjudicar-los un valor, un sentit i un ús, codificar, descodificar i processar informacions visuals, recuperar patrons de visió, etc.

Per poder dur a terme totes aquestes funcions el sistema visual consta d'òrgans i funcions que han de treballar de forma coordinada.

Així els ulls han d'estar perfectament ajustats per obtenir i enviar imatges nítides a l'escorça. Quan això no succeeix es diu que hi ha un problema de refracció.

19

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.5.2 Exercicis actius (Són uns exercicis oculars que ayuden a obtenir una millor salut visual).

1.5.2.1 Mirada analítica Un dels mals hàbits dels ulls amb trastorns és pretendre abastar-ho tot amb un sol cop d’ull, fet que provoca una fixació de la mirada. Els ulls dels aborígens de les tribus en estat més primitiu tenen una mobilitat contínua. No fixen els ulls en cap punt, sinó que recorren tots els detalls i n’extreuen una visió de conjunt. Aquesta és la forma saludable de mirar.

Cal que els ulls estiguin en continu moviment, copsant cada vegada un petit detall del conjunt mentre es desplaça la mirada amb agilitat. D’aquesta manera, el conjunt es dibuixarà d’una manera més nítida, alhora que no representarà un esforç extraordinari per als ulls.

1.5.2.2 Acomodació Amb una revista o un llibre a la mà iniciar la lectura mantenint-lo el més a prop possible dels ulls, començar a allunyar-lo lentament fins a tenir el braç estirat, tornar a apropar la pàgina sense interrompre la lectura, i així vint-i-cinc vegades consecutives.

Després es deixa el llibre i es col·loca el dit índex entre els ulls tan a prop de la cara com es pugui en posició vertical allunyant-lo poc a poc. Finalment, es torna a apropar el dit a l’ull, però sempre molt lentament.

Es repeteix també unes vint-i-cinc vegades.

1.5.2.3 Gimnàstica directa Aquest exercici té la finalitat d’habituar l’ull a mirar en totes direccions, és una manera de recuperar la flexibilitat de la musculatura i afluixar la tensió. Amb el cap i les espatlles relaxades però sense moure el cap, es comença a mirar primer a la dreta, després a l’esquerra. A continuació de dalt a baix i viceversa.

Seguidament es miraran els quatre racons de l’habitació. Després d’uns quants

20

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

dies es passarà a la rotació visual, fent girar els ulls tot dibuixant un cercle unes vint vegades en cada sentit.

Una altra forma de gimnàstica directa és mirar guerxo. Mirar-se el nas és una forma d’estirar la musculatura. Aquests exercicis poden resultar al començament una mica dolorosos i fins i tot produir una mica de mareig degut a la tensió acumulada als ulls.

1.5.2.4 Alternança Dirigir la mirada a un lloc fosc, mantenir-la allà uns segons i mirar cap a un lloc molt il·luminat. Efectuar una pausa en aquesta posició abans de mirar altra vegada al lloc fosc, i així successivament.

1.5.2.5 Balanceig Aquest exercici es practica dret, amb els peus separats i deixant que els braços caiguin lliurement al costat del cos. A continuació, s’inicia un balanceig suau, movent el cos d’un costat a l’altre. S’ha de moure tot el cos, no tan sols el cap o el tronc, i aixecar els peus alternativament. Cal situar-se davant d’un objecte vertical en un espai obert. L’oscil·lació ha de ser lenta. La mirada s’ha de mantenir en l’objecte proper.

En oscil·lar cap a la dreta semblarà que al fons, el paisatge es mogui cap a l’esquerra en relació a l’objecte proper i viceversa. Quan s’hagi oscil·lat durant una estona, tancar els ulls i, sense aturar el moviment, visualitzar la imatge.

Aquest exercici és especialment beneficiós per als miops.

1.5.2.6 Picar l’ullet És l’exercici més senzill i es pot fer en qualsevol moment. Picar l’ullet permet eliminar els cossos estranys de l’ull, alhora que assegura una bona distribució de les secrecions llagrimalls; és com un massatge.

21

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.5.2.7 La porta Situar el dit índex a un pam dels ulls i mirar un punt llunyà. Al cap d’una estona el dit es desdoblarà i formarà una porta sense travesser superior, és a dir, que l’objecte llunyà que s’estigui enfocant quedarà emmarcat per la imatge de dos dits.

En el moment en que intentem enfocar els dits, la imatge doble desapareixerà i només hi trobarem un dit. Probablement una de les dues imatges apareixerà més borrosa que l’altra, això significa que l’ull contrari està menys relaxat o és més feble que l’altre.

A mesura que es vagi fent aquest exercici la imatge dels dos dits ha d’anar adquirint la mateixa intensitat.

1.5.2.8 Adaptació En aquest cas són necessaris dos calendaris, un de gran penjat a la paret i un de petit per tenir a la mà. S’ha d’anar fixant la vista, primer amb un ull i després amb l’altre, al número 1 del calendari petit i seguidament al del gran, i així amb cada número dels dos calendaris. L’adaptació resulta especialment beneficiosa per als miops, ja que acostuma els ulls a canviar d’enfocament.

1.5.2.9 Ull de pirata Les ulleres s’acostumen a graduar per cada ull de forma separada.

Aquesta pràctica desajusta encara més l’equilibri i la coordinació dels ulls.

Tapar un ull amb el pegat i fer els exercicis visuals, sempre que l’ull descobert no forci la seva capacitat, ja que seria contraproduent. Tapar el mateix ull cada dia una estona, mentre s’està a casa tranquil·lament o passejant. Al cap d’una setmana, canviar el pegat a l’altre ull, i es podrà comprovar així quines són les diferències en la percepció. És possible que un ull tingui la capacitat visual molt per sota de l’altre, i que precisament per això no realitzi determinats moviment a

22

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

l’hora de mirar. Amb aquest exercici cada ull s’acostumarà a fer tots els moviments necessaris per a la bona visió.

1.5.3 Exercicis de relaxació Per al seu bon funcionament, els ulls haurien d’estar sempre en un estat de relaxació dinàmica. Malauradament, moltes vegades això és gairebé impossible ja a que el cos no està relaxat. Per aquesta raó, s’ha de parar atenció no tan sols a la relaxació dels ulls sinó a l’estat general del cos. És recomanable fer exercicis de relaxació o meditació abans dels visuals a fi que el cos estigui distès.

En els moments en que els ulls no siguin necessaris en l’activitat que s’efectua, és beneficiós tenir-los tancats.

1.5.3.1 Palmejat Aquest és un exercici bàsic destinat al descans de la vista. Consisteix en posar les palmes de les mans sobre els ulls tancats, amb els colzes sobre una taula. Les mans no han d’efectuar cap pressió, perquè es tracta de relaxar. En el cas que la visió sigui normal o gairebé normal el camp visual serà totalment negre, si no és així és probable que apareguin taques grises o de color, franges lluminoses… a mesura que millori la vista aquestes franges aniran desapareixent.

1.5.3.2 Parpelleig És un exercici que consisteix en obrir i tancar els ulls, tal i com es parpelleja normalment però a més velocitat. Les parpelles tenen un paper primordial en la protecció dels ulls, del bon funcionament d’aquestes depèn en gran part que la vista sigui bona o dolenta.

23

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Parpellejar té dues funcions: concedir repòs als ulls, encara que sigui de forma instantània, tot aïllant-los de la llum, i humitejar-los . Quan la visió és normal, el parpelleig és constant, aproximadament cada cinc segons, però quan es forcen els ulls i es fixa la mirada, la tendència és a disminuir-ne la freqüència.

La pràctica repetida d’aquest exercici propiciarà l’assimilació inconscient del parpelleig freqüent, imprescindible per a una bona visió. Aquest exercici, en ser tan senzill, pot practicar-se tan sovint com hom ho recordi.

1.5.3.3 Acupresura Per millorar la circulació i en contra de les tendències a l’enduriment del teixit muscular, s’ha demostrat l’eficàcia de l’acupresura diària, ja que estimula els nervis i els punts d’energia relacionats amb els ulls. Aquest exercici consisteix en realitzar un massatge prement lleument amb els dits o amb els artells en moviment circular els costats laterals del naixement del nas; sobre de la cella, a la part central; les temples, per sota dels extrems exteriors de les celles,; i la part superior del pòmuls. L’acupresura afluixa la tensió de la musculatura, i és una bona pràctica per relaxar els ulls durant llargs períodes de lectura o esforç ocular.

1.5.3.4 Banys de sol Mantenir el sol allunyat ens porta a l’aïllament del nostre entorn i augmenta l’abisme entre el món interior i l’exterior. A més, impedeix la càrrega de l’hipotàlem al cervell a través dels nervis de la vista, que s’obre al món exterior a través del globus ocular. L’ús de les ulleres de sol no és gens recomanable, ni tant sols per als ulls sans, llevat de casos excepcionals. El sol és un regenerador del cos en general, especialment beneficiós per als ulls. Augmenta la vitalitat i relaxa els òrgans. Per fer banys de sol oculars cal tancar els ulls i dirigir la cara cap al sol, desplaçant molt lentament el cap de dreta a esquerra i viceversa.

Després es pot fer el palmejat durant uns segons i repetir l’exposició al sol. Es recomana que els banys de sol siguin breus i freqüents.

24

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

1.5.3.5 Aigua freda És recomanable rentar-se els ulls amb aigua freda diverses vegades al dia. D’aquesta manera s’estimula la circulació sanguínia dels ulls i els seus voltants.

1.5.3.6 Alimentació És un element imprescindible per a la recuperació, així com també per al manteniment d’una vista sana. Actualment es consumeix una quantitat desmesurada de proteïnes, per la qual cosa és recomanable fer una dieta d’eliminació de proteïnes o un dejuni proteínic. Això es pot fer durant un període d’unes 8-10 setmanes, en el qual s’exclouran de la dieta la carn, el peix, els ous i els productes làctics de qualsevol tipus. A partir de llavors n’hi haurà prou en fer una modificació de la dieta normal, ingerint aquests productes de forma moderada (1 o 2 vegades per setmana). Cal evitar greixos d’origen animal, conserves, preparats a base de farina blanca, pastissos, bombons, i dolços en general, productes congelats, la sal refinada, el tabac i l’alcohol. És recomanable consumir fruites, verdures i hortalisses fresques i de temporada; cereals, especialment integrals; fruits secs, herbes aromàtiques, all i julivert, mel pura…

Els casos en què poden ser d’ajuda aquests són: •

Persones que treballen amb la vista: artesans, estudiants, cirurgians i totes aquelles feines que obliguen a passar hores enfocant la visió a curta distància, davant d’una pantalla etc.

•

Persones que pateixen trastorns de la refracció: miopia, hipermetropia o una vista distorsionada per l’astigmatisme.

•

Persones que pateixen malalties als ulls, com ara el glaucoma sever6, les cataractes incipients7, la retinosi pigmentària8, etc., ja que sempre

25

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

comporten un major grau de tensió ocular pel fet que una deficiència de la visió obliga a forçar la musculatura de l’ull.

•

Persones que volen millorar de la seva capacitat visual; alliberaran així els ulls de tensions i evitaran que aquest esgotament esdevingui un desordre permanent.

Aquests exercicis implicaran la millora de totes les funcions lligades a la visió: •

Agudesa visual: la capacitat de veure els objectes amb nitidesa.

•

Enfocament: gràcies a una major flexibilitat del cristal·lí, que permet veurehi tan de prop com de lluny.

•

Mobilitat del ulls i capacitat d’enfocar a diferents distància.

•

Visió binocular, equilibrant la capacitat dels dos ulls i millorant la percepció de la perspectiva i la profunditat.

•

Visió perifèrica: ampliant el camp visual.

•

Alleugerir l’estrès ocular, lligat a l’estil de vida.

La Pastanaga La història d’aquesta antiga creença es remunta a la Segona Guerra Mundial i està relacionada amb l’espionatge. En aquella època, les forces armades britàniques tenien a la seva disposició una nova eina per detectar als seus enemics de nit: el ràdar.

Per ocultar-la i evitar que els enemics comencessin a copiar la seva tecnologia, quan se’ls va preguntar quin era el secret dels seus pilots, van mentir sobre el tema dient que menjaven moltes pastanagues i que havien arribat a la conclusió que aquest aliment aportava beneficis excepcionals a la vista.

Tot i així, menjar moltes pastanagues no farà que es vegi sempre perfecte.

Però això tampoc vol dir que les pastanagues no siguin bones per als ulls o que els beneficis d’aquestes verdures per a la salut ocular siguin fantasia. En realitat

26

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

són una òptima font de beta-carotens i de vitamina A, la qual és essencial per a la salut en general.

2. TREBALL DE CAMP. 2.1 METODOLOGIA La part teòrica del treball, es basa en l’explicació dels diferents defectes visuals triats i que seran objecte d’estudi a priori.

Es van triar aquests defectes visuals i no altres perquè es va considerar que eren els més comuns en la població.

Es va intentar comparar els defectes visuals de la població enquestada amb un diagnòstic de malalties visuals d’Espanya o Catalunya però no es van trobar dades significatives, tot i això s’han trobat alguns valors de referència (ull gandul i daltonisme).

La part pràctica del treball, es basa en una enquesta, la seva interpretació i valoració. Per fer les enquestes es va pensar en fer unes preguntes adequades, que tinguessin a veure amb la part teòrica i amb les dades obtingudes poder analitzar-les. Quan es van tenir les enquestes preparades, es van repartir a 240 alumnes, des de primer d’ESO a primer de Batxillerat (60 de cada nivell). També es va passar l’enquesta entre el professorat (35 enquestes en total, 9 professors i 27 professores van respondre en total) i per acabar també a persones aleatòries del carrer (70 enquestes).

L’elecció de les persones va ser aleatòria; en el cas del professorat es van recollir les enquestes respostes voluntàriament. Les enquestes de l’alumnat i del professorat van ser repartides durant la setmana del mes de Juny abans de finalitzar el curs 2015-2016. En el cas de les enquestes de tercer d’ESO no es van poder recollir totes i es va haver de contactar telefònicament a les famílies el mes de juliol per tal de finalitzar-les. És possible que una part de les persones enquestades triessin les respostes ràpidament, sense meditar molt seriosament la resposta, especialment entre alguns alumnes dels cursos del primer cicle de la ESO. L’enquesta repartida va ser la següent:

27

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

-Edat: -Curs: -Sexe:

1- Quin és el teu defecte, si tens o has tingut algun?

Cap Miopia: Diòptries: Astigmatisme: Diòptries: Hipermetropia: Diòptries: Estrabisme: A)

lleuger B)

moderat C)

alt

Vista cansada Ull gandul Daltonisme

2- Dins la teva família (pares, tiets, avis i germans) hi ha casos en que es doni aquest defecte que tens? (en cas afirmatiu digues qui) Si Quin?

No

3- Les ulleres que portes habitualment són: Graduades Graduades de sol De sol Cap

28

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera 4- Quina va ser l’última vegada que vas anar a l’oculista?

6 mesos 1 any 2 anys 4 anys

5- Quins hàbits (alimentació, exercicis, etc.) son positius per tal de millorar la teva capacitat visual?

Si Quins?

No

6- Coneixes exercicis per descansar la vista o exercitar els músculs del l’ull? (en cas afirmatiu digues quins) Si Quins?

No

7- Quantes hores utilitzes aparells electrònics?

1-3 hores 4-6 hores Més de 6 hores

8- Quan utilitzes aparells electrònics, cada quant descanses la vista Cada mitja hora Cada hora Cada dues hores Cada més de dues hores

29

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Els resultats obtinguts van ser representats en gràfics i finalment, per tal de validar-los es va utilitzar un programa anomenat Minitab, en el qual es pot realitzar la prova del khi-quadrat i mostra quina hipòtesis serà la correcta amb un 95% d’encert. Per realitzar la prova del khi-quadrat es copien les dades posades a la taula, sense posar els resultats, i s’ha de clicar a l’opció de “Estadística”, dins d’aquesta opció es va a “Taula”, “Proba de la khi-quadrada” i s’haurà de posar les columnes on son les dades (p.ex: de la C1-C3) i ens sortirà el resultat tal i com es mostra a la imatge següent, on s’indica els graus de llibertat i el resultat del khi-quadrat. Per finalitzar s’haurà de buscar la taula de bondat del khi-quadrat i comparar el resultat, si és major el resultat realitzar pel programa s’accepta la hipòtesis 1 i si és inferior la hipòtesis 0.

Figura 13: Aplicació del Minitab. Font: (M. A. Amor)

30

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.2 BUIDAT DELS RESULTATS Pregunta 1: Prevalença dels defectes visuals Alumnat femení 1ESO

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

Cap defecte

28

14

15

8

10

Defecte visual

13

11

14

18

22

41

25

29

26

32

TOTAL

Taula 1: Prevalença defectes visuals alumnat femení.

Alumnat masculí Cap defecte Defecte visual TOTAL

1ESO

2ESO 15 4 19

3ESO 21 6 27

4ESO 18 13 29

1BATX 14 12 26

14 7 21

Taula 2: Prevalença defectes visuals alumnat masculí.

Dones

PROFESSORES

Cap defecte

3

Defecte visual

24 TOTAL

27

Taula 3: Prevalença defectes visuals professorat femení.

Homes Cap defecte Defecte visual

PROFESSORS

TOTAL

1 8 9

Taula 4: Prevalença defectes visuals professorat masculí.

31

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones

ADULTS NO PROFESSORAT

Cap defecte

12

Defecte visual

27 TOTAL

39

Taula 5: Prevalença defectes visuals adultes no professors.

Homes

ADULTS NO PROFESSORAT

Cap defecte

11

Defecte visual

20 TOTAL

31

Taula 6: Prevalença defectes visuals adults no professors.

Pregunta 3: Correcció visual Alumnat femení Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

1ESO

2ESO 12 1 0 5 23 41

3ESO 4ESO 1BATX 9 11 15 13 0 2 0 4 0 4 13 26

0 1 15 29

0 5 4 24

0 3 9 29

Taula 7: Correcció visual alumnat femení.

Alumnat masculí Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

1ESO

2ESO 3 0 0 4 12 19

3ESO 4ESO 1BATX 5 10 11 5 0 2 0 0 0 6 15 26

1 2 16 31

0 2 12 25

0 4 11 20

Taula 8: Correcció visual alumnat masculí.

32

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

PROFESSORES 11 7 4 5 27

Taula 9: Correcció visual professorat femení.

Homes Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol Se sol Cap TOTAL

PROFESSORS 3 2 1 3 9

Taula 10: Correcció visual professorat masculí.

Dones

ADULTS NO PROFESSORAT

Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

27

1 11 39

Taula 11: Correcció visual adultes no professors.

Homes

ADULTS NO PROFESSORAT

Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

14 5 1 3 8 31

Taula 12: Correcció visual adults no professors.

33

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Pregunta 4: Última visita a l’oculista Alumnat femení 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 13 10 9 13 16 13 7 10 3 3 3 1 5 4 3 7 8 3 4 4 5 0 2 0 3 41 26 29 24 29

Taula 13: Última visita oculista alumnat femení.

Alumnat masculí 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 4 7 12 12 4 4 8 8 6 4 4 3 4 4 6 2 5 7 3 6 5 3 0 0 0 19 26 31 25 20

Taula 14: Última visita oculista alumnat masculí.

Dones Última visita oculista 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

PROFESSORES 8 12 4 3 0 27

Taula 15: Última visita oculista professorat femení.

Homes Última visita oculista 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

PROFESSORS 3 3 2 1 0 9

Taula 16: Última visita oculista professorat masculí.

34

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones Última visita oculista 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 9 15 7 8 0 39

Taula 17: Última visita oculista adultes no professors.

HOMES Última visita oculista 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 10 11 2 8 0 31

Taula 18: Última visita oculista adults no professors.

Pregunta 5: Coneixement d’hàbits positius Alumnat femení Si No TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 20 13 3 6 9 21 13 26 18 20 41 26 29 24 29

Taula 19: Coneixement d’hàbits positius alumnat femení.

Alumnat masculí Si No TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 6 10 8 12 9 13 16 23 13 11 19 26 31 25 20

Taula 20: Coneixement d’hàbits positius alumnat masculí.

35

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones Si No

PROFESSORES 9 18 27

TOTAL Taula 21: Coneixement d’hàbits positius professorat femení.

Homes Si No

PROFESSORS

TOTAL

3 6 9

Taula 22: Coneixement d’hàbits positius professorat masculí.

Dones Si No TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 7 32 39

Taula 23: Coneixement d’hàbits positius adultes no professors.

Homes Si No TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 7 24 31

Taula 24: Coneixement d’hàbits positius adults no professors.

Pregunta 6: Coneixement d’exercicis per a la vista Alumnat femení Si No TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 13 5 7 2 3 28 21 22 22 26 41 26 29 24 29

Taula 25: Coneixement d’exercicis per la vista alumnat femení.

36

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Alumnat masculí Si No TOTAL

1ESO 2 17 19

2ESO 6 20 26

3ESO

4ESO

6 25 31

1BATX

3 22 25

2 18 20

Taula 26: Coneixement d’exercicis per la vista alumnat masculí.

Dones Coneix exercicis Si No TOTAL

PROFESSORES 6 21 27

Taula 27: Coneixement d’exercicis per la vista professorat femení.

Homes Coneix exercicis Si No TOTAL

PROFESSORS 2 7 9

Taula 28: Coneixement d’exercicis per la vista professorat masculí.

Dones Coneix exercicis Si No TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 7 32 39

Taula 29: Coneixement d’exercicis per la vista adultes no professors.

Homes Coneix exercicis Si No TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 3 28 31

Taula 30: Coneixement d’exercicis per la vista adults no professors.

37

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Pregunta 7: Ús d’aparells electrònics (hores) Alumnat femení 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 19 3 8 2 4 17 12 13 13 11 5 11 8 9 14 41 26 29 24 29

Taula 31: Ús aparells electrònics alumnat femení.

Alumnat masculí 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 11 10 15 5 4 4 11 11 13 5 4 6 5 7 10 19 27 31 25 19

Taula 32: Ús aparells electrònics alumnat masculí.

Dones Ús aparells electrònics 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

PROFESSORES 18 5 4 27

Taula 33: Ús aparells electrònics professorat femení.

Homes Ús aparells electrònics 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

PROFESSORS 4 3 2 9

Taula 34: Ús aparells electrònics professorat masculí.

38

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones Ús aparells electrònics 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 19 15 5 39

Taula 35: Ús aparells electrònics adultes no professors.

Homes Ús aparells electrònics 1-3 hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 15 13 3 31

Taula 36: Ús aparells electrònics adults no professors.

Pregunta 8: Descans de la vista Alumnat femení Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 17 10 8 13 9 18 10 8 5 10 3 2 3 5 5 3 4 10 1 5 41 26 29 24 29

Taula 37: Descans vista alumnat femení.

Alumnat masculí Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

1ESO

2ESO

6 8 3 2 19

4 13 5 4 26

3ESO 4ESO 1BATX 18 8 10 3 5 4 6 7 3 4 5 3 31 25 20

Taula 38: Descans vista alumnat masculí.

39

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Dones Descans vista Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

PROFESSORES 6 15 4 4 27

Taula 39: Descans vista professorat femení.

Homes Descans vista Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

PROFESSORS 4 1 2 2 9

Taula 40: Descans vista professorat masculí.

Dones Descans vista Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 12 9 10 8 39

Taula 41: Descans vista adultes no professor.

Homes Descans vista Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

ADULTS NO PROFESSORAT 14 6 8 3 31

Taula 42: Descans vista adults no professors.

40

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Taula percentatges defectes visuals: Defectes visuals Cap Miopia Miopia + astigmatisme Astigmatisme Astigmatisme + hipermetropia Hipermetropia Estravisme Vista cansada Ull gandul Daltonisme TOTAL

Num. Persones 186 80 23 24 9 15 3 32 11 1 384

% 48,4 20,8 6,0 6,3 2,3 3,9 0,8 8,3 2,9 0,3 100

Taula 43: Percentatge de la poblaciĂł enquestada amb defectes visuals.

41

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.3 ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA Tot seguit es presenten les diferents preguntes de l’enquesta i es representa gràficament el resultat obtingut per a cada una d’elles.

Gràfic 1. Prevalència de defectes visuals Alumnat femení per cursos (%) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO Defecte visual

4ESO

1BATX

Cap

Gràfic 2. Prevalència de defectes visuals Alumnat masculí per cursos (%) 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO Defecte visual

4ESO

1BATX

Cap

S’observa que la tendència dels defectes visuals entre les dones és a augmentar aquests amb el pas dels anys. En el cas dels homes també s’observa un augment similar, si bé no augmenten tant com en el cas de les dones. Els nois de primer de Batxillerat amb defectes visuals disminueixen en relació als de quart.

Paral·lelament es pot observar en els dos gràfics com la freqüència de no tenir cap defecte visual disminueix amb el pas dels anys.

42

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 3. Prevalència de defectes visuals Professorat femení (%) 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Defecte visual

Cap

Gràfic 4. Prevalència de defectes visuals Professorat masculí (%) 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Defecte visual

Cap

En el professors la incidència dels defectes visuals és clara, ( un 85,7% en les professors i un 85,7% en les professores) mentre que només el 14,3% (professores) i el 14,3% (professors) no pateixen cap incidència a la vista. La tendència entre els dos sexes és molt similar, quasi idèntica.

43

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 5. Prevalència de defectes visuals Adultes no professorat(%) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Defecte visual

Cap

Gràfic 6. Prevalència de defectes visuals Adults no professorat (%) 70 60 50 40 30 20 10 0 Defecte visual

Cap

En les persones adultes el resultat és que aproximadament un 70% pateix algun defecte visual mentre que el restant 30% no en té. Hi ha una petita diferència entre dones i homes: les dones tenen un 5% més de dones afectades (un 69,2% per els dones per un 65% entre els homes).

44

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 7. Correcció visual Alumnat femení per cursos (%).

70.0 60.0 50.0 40.0 30.0 20.0 10.0 0.0 1ESO ulleres graduades

2ESO

3ESO

graduades + graduades de sol

4ESO graduades de sol

1BATX de sol

cap

Gràfic 8. Correcció visual Alumnat masculí per cursos (%).

70.0 60.0 50.0 40.0 30.0 20.0 10.0 0.0 1ESO ulleres graduades

2ESO

3ESO

graduades + graduades de sol

4ESO graduades de sol

1BATX de sol

cap

La tendència en les dones és que amb el pas dels anys hagin d’utilitzar ulleres graduades i en conseqüència la variable de no porta ulleres disminueixi.

El gràfic és regular excepte en 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. En el cas dels homes disminueix l'opció 'no porta ulleres' amb l'edat, amb l'excepció de 1r de batxillerat, on augmenta el tant per cent de 'no porta ulleres' en relació a quart d'ESO.

45

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 9. Correció visual Professorat femení (%).

45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 ulleres graduades

graduades + graduades de sol graduades de sol

de sol

cap

Gràfic 10. Correcció visual Professorat masculí(%).

35 30 25 20 15 10 5 0 ulleres graduades

graduades + graduades de sol graduades de sol

de sol

cap

En aquest gràfic els resultats entre les dones professors són que un 40,7% han d'utilitzar ulleres graduades i un 25,9% ulleres graduades i ulleres graduades de sol. En total doncs, la suma és del 66,6% de dones professores amb correcció visual amb ulleres. En els homes professors però, els resultats són lleugerament inferiors. Un 33,3% porta ulleres graduades i l'ús d'ulleres graduades més ulleres graduades de sòl és del 22,2%. En total un 55,5 % de homes professors amb correcció visual amb ulleres.

46

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 11. Correció visual Adultes no professorat (%) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 ulleres graduades

graduades + graduades de sol graduades de sol

de sol

cap

Gràfic 12. Correcció visual Adults no professorat (%) 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 ulleres graduades

graduades + graduades de sol graduades de sol

de sol

cap

En els gràfics es pot observar com les dones adultes no professores la majoria (un 69,2%) utilitzen ulleres graduades i la resta (28,2%) no utilitzen o no han d’utilitzar ulleres graduades. En els homes aquesta variable és diferent, on el 74,2% porten ulleres graduades i un 25,8% no en porten.

47

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 13. Última visita Alumnat femení a l'oftalmòleg per cursos (%) 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO 6 mesos

3ESO 1 any

2 anys

4ESO 4 anys

1BATX

mai

Gràfic 14. Última visita Alumnat masculí a l'oftalmòleg per cursos (%) 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO 6 mesos

3ESO 1 any

2 anys

4ESO 4 anys

1BATX

cap

En els gràfics 13 i 14, sobre la freqüència de visita a l’oftalmòleg, l'opció més freqüent entre les noies estudiants és 'cada 6 mesos', resultat que és repeteix per a tots els cursos. En els nois també s'observa com la mateixa opció és la més freqüent, però molt més regular entre els diferents cursos.

48

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 15. Última visita a l'oftalmòleg Professorat femení 50.0 45.0 40.0 35.0 30.0 25.0 20.0 15.0 10.0 5.0 0.0 6 mesos

1 any

2 anys

4 anys

mai

Gràfic 16. Última visita a l'oftalmòleg Professorat masculí 35 30 25 20 15 10 5 0 6 mesos

1 any

2 anys

4 anys

cap

En aquests gràfics es mostra com la regularitat entre les professores és d’anar al oftalmòleg cada any (un 46%), seguit d’anar cada 6 mesos (un 26,9%).

En el cas dels homes la distribució és més regular. És mostra com solen anar cada any un 37,5% i també un 37,5% solen anar cada 6 mesos.

49

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 17. Última visita a l'oftalmòleg Adultes no professorat 45.0 40.0 35.0 30.0 25.0 20.0 15.0 10.0 5.0 0.0 6 mesos

1 any

2 anys

4 anys

mai

Gràfic 18. Última visita a l'oftalmòleg Adults no professorat 40.0 35.0 30.0 25.0 20.0 15.0 10.0 5.0 0.0 6 mesos

1 any

2 anys

4 anys

cap

En aquests gràfics es mostra la regularitat en visitar l’oftalmòleg entre els adults, dones, de visitar l’oftalmòleg és d’anar cada any (un 38,5%) mentre que gran part hi va cada 6 mesos (23,1%) o cada quatre anys (20,5%). En el cas dels homes majoritàriament visiten l’oftalmòleg cada any (35,5%), seguit d’anar cada sis mesos (un 32,3%),

50

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 19. Coneixement d'hàbits positius per la vista Alumnat femení per cursos (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO SI

4ESO

1BATX

NO

Gràfic 20. Coneixement d'hàbits positius per la vista Alumnat masculí per cursos (%) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO SI

4ESO

1BATX

NO

En els gràfics 19 i 20 mostren el nivell de coneixement d’hàbits positius per a la conservar la vista entre els alumnes de la ESO i Batxillerat. En el gràfic de l’alumnat femení s’observa com la majoria desconeixen hàbits o exercicis per millorar la visió (entre tercer i primer de Batxillerat els valors oscil·len entre el 89,7% i el 69% de desconeixement).

Els resultats entre l’alumnat masculí que tampoc en coneixen és també majoritari si bé s’observa una disminució amb el pas dels anys des d’un 68,4% a primer d’ESO a un 55% a primer de Batxillerat.

51

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 21. coneixement d'hàbits positius per la vista Professorat femení.

80 70 60 50 40 30 20 10 0 SI

NO

Gràfic 22. Coneixement d'hàbits positius per la vista Professorat masculí.

70 60 50 40 30 20 10 0 SI

NO

En el gràfic referent al professorat es mostra com tant les professores, (68%) com els professors (62,5%), no coneixen bons hàbits ni exercicis per a mantenir o millorar la vista.

52

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 23. Coneixement d'hàbits positius per la vista Adultes no professorat.

90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 SI

NO

Gràfic 24. Coneixement d'hàbits positius per la vista Adults no professorat.

90.0 80.0 70.0 60.0 50.0 40.0 30.0 20.0 10.0 0.0 SI

NO

En els gràfics es mostra com les persones que no són professors, no coneixen bons hàbits majoritàriament i en uns percentatges superiors dels del professorat femení i masculí. Les dones afirmen no conèixer bons hàbits (un 82%) encara que anteriorment (veure gràfic 6) s’ha mostrat com les dones solen tenir més defectes visuals. Entre els homes els resultats són similars, ja que la majoria tampoc en coneixen, de bons hàbits (un 77,4%).

53

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 25. Coneixement d'exercicis per la vista Alumnat femení per cursos (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO si

4ESO

1BATX

no

Gràfic 26. Coneixement d'exercicis per la vista Alumnat masculí per cursos (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO

3ESO si

4ESO

1BATX

no

En els gràfics 25 i 26 hi ha una tendència a no conèixer exercicis per mantenir o millorar la seva salut visual a mesura que passen els anys (cursos), tant en les noies com en els nois. Aquesta tendència no s’observa entre els nois.

54

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 27. Coneixement d'exercicis per la vista Professorat femení(%) 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 si

no

Gràfic 28. Coneixement d'exercicis per la vista Professorat masculí (%) 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 si

no

En els gràfics es mostra com les professores, no coneixen exercicis per millorar la seva salut visual (un 80%). En el cas dels homes els resultats encara són superiors, un 87,5% no coneixen exercicis beneficiosos per a la visió.

55

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 29. Coneixement d'exercicis per la vista Adultes no professorat(%) 90.0 80.0 70.0 60.0 50.0 40.0 30.0 20.0 10.0 0.0 si

no

Gràfic 30. Coneixement d'exercicis per la vista Adults no professorat(%) 100.0 90.0 80.0 70.0 60.0 50.0 40.0 30.0 20.0 10.0 0.0 si

no

En aquests gràfics es mostra com les persones que no són professors tenen molt poc coneixement de l’existència d’exercicis oculars. Les dones, una gran part no coneixen exercicis (82,1%), i entre els homes encara augmenta més aquest desconeixement (90,3%).

56

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 31. Ús d'aparells electrònics Alumnat femení per cursos (%) 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO 1-3hores

3ESO 4-6 hores

4ESO

1BATX

mes 6 hores

Gràfic 32. Ús d'aparells electrònics Alumnat masculí per cursos (%) 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO 1-3hores

3ESO 4-6 hores

4ESO

1BATX

mes 6 hores

En aquests gràfics 31 i 32 hi ha una tendència en l'augment d’ús d’aparells electrònics amb l’edat. En l’alumnat femení aquesta tendència hi ha variacions entre els anys i el número d’hores desigual, però en el cas dels homes la tendència és molt clara, mostrant com cada grup d'edat utilitzen durant més hores els aparells electrònics.

57

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 33. Ús d'aparells electrònics Professorat femení (%) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1-3hores

4-6 hores

mes 6 hores

Gràfic 34. Ús d'aparells electrònics Professorat masculí(%) 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1-3hores

4-6 hores

mes 6 hores

En els gràfics es mostren com els professors disminueixen les hores davant els aparells electrònics. Les dones professores solen utilitzar aparells electrònics durant 1-3 hores (un 72%), mentre que els homes professors utilitzen més els aparells electrònics i els resultats es reparteixen més regularment entre les diferents opcions: (d’1 a 3 hores un 38%), (de 4-6 hores un 38%) i (més de 6 hores un 25%).

58

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 35. Ús d'aparells electrònics Adultes no professorat (%) 60 50 40 30 20 10 0 1-3hores

4-6 hores

mes 6 hores

Gràfic 36. Ús d'aparells electrònics Adults no professorat (%) 60 50 40 30 20 10 0 1-3hores

4-6 hores

mes 6 hores

En els gràfics es mostra com les persones no professors utilitzen els aparells electrònics fins a 6 hores al dia són semblants entre dones i homes: són el 87% (dones) i el 89,3% (homes).

59

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 37. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Alumnat femení cursos (%) 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO mitja hora

3ESO hora

4ESO

dues hores

1BATX

mes de dues hores

Gràfic 38. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Alumnat masculí per edats(%) 70 60 50 40 30 20 10 0 1ESO

2ESO mitja hora

3ESO hora

dues hores

4ESO

1BATX

mes de dues hores

En el cas de les noies (gràfic 22) s’observa una disminució en el percentatge de persones que deixen mitja hora o una hora de descans després d’utilitzar aparells electrònics especialment entre primer i tercer d’ESO. Entre els nois la tendència no és gaire clara i s’observa una regularitat en la tendència al llarg dels cursos.

60

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 39. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Professorat femení(%) 60 50 40 30 20 10 0 mitja hora

hora

dues hores

mes de dues hores

Gràfic 40. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Professorat masculí(%) 50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 mitja hora

hora

dues hores

mes de dues hores

En els gràfics anteriors es pot veure com els professors, en el cas de les dones, descansen majoritàriament 1 hora. En els homes solen descansar menys temps(35% mitja hora i un 50% dues o més).

61

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Gràfic 41. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Adultes no professorat (%) 35 30 25 20 15 10 5 0 mitja hora

hora

dues hores

mes de dues hores

Gràfic 42. Interval de descans de la vista durant ús d'aparells electrònics Adults no professorat (%) 50.0 45.0 40.0 35.0 30.0 25.0 20.0 15.0 10.0 5.0 0.0 mitja hora

hora

dues hores

mes de dues hores

En el gràfic 24 i 25 es mostra una disminució en el número d’hores que es descansa, sent mitja hora el descans més freqüent que fa la majoria de les persones. En el cas de les dones el temps de descans està més repartit entre les diferents respostes.

62

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.4 CONCLUSIONS Tot seguit es comprovaran el grau de compliment dels objectius plantejats a l'inici de la investigació així com la certesa o falsedat de les hipòtesis. En el cas de les hipòtesis s’ha de dir que no s’ha pogut demostrar clarament si la genètica té un paper relatiu en l’aparició de la majoria dels defectes visuals, ja que moltes de les persones enquestades (inclús la majoria d’ells en algunes franges d’edat) no sabien si el seu defecte provenia d’algú de la seva família o no. Es sap que l’ull gandul i la vista cansada no tenen un component no genètic molt important, ja que apareixen amb l’edat i l’ús forçat de la vista. El daltonisme si que està sota control genètic, presentant una herència lligada al sexe. També tenen un control genètic important la miopia, l’astigmatisme i la hipermetropia, encara que poden aparèixer també sense que algú de la família tingui aquest defecte. S’ha observat també a part del component genètic d’aquests defectes, l’estil de vida que tenen les persones influeix en l’aparició del diferents defectes visuals (sobretot en les persones que forcen molt la vista) i fa que es tornin més aguts.

Per demostrar o no la validesa dels gràfics i saber si les hipòtesis són certes, es va fer la prova del khi-quadrat. Els resultats del khi-quadrat van demostrar les següents relacions.

Per al gràfic 1 els defectes de en l’alumnat femení influeixen segons l’edat però en el cas de l’alumnat masculí l’edat no té una relació significativa amb l’augment de casos. S’ha de dir també que es van afegir posteriorment unes taules unint els dos sexes per edats per comprovar la relació conjunta de defectes en tot l’alumnat amb l’edat. Segons l’estudi amb aquest programa l’aparició dels diferents defectes està influïda per l’edat, augmenten els casos al llarg dels diferents cursos.

En cas del professorat i els adults no professorat s’ha fet una taula conjunta per comparar si entre els dos grups hi ha diferències en els defectes visuals; on el Minitab mostra que no hi ha diferències entre els dos grups. En l’apartat de la correcció visual. En la pregunta de la visita a l’oftalmòleg la prova del khi-quadrat diu que en el cas de l’alumnat masculí per edats es mostra que influeix l’edat, a part també influeix el sexe (masculí o femení), però en el cas de

63

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

l’alumnat femení no influeix l’edat segons la prova realitzada. La visita a l’oftalmòleg, en la comparació entre el professorat i els adults no professorat no hi ha diferències. En la pregunta 5 (coneixement d’hàbits positius) ni el sexe ni la edat influeixen en el coneixement d’hàbits. A la pregunta següent, la 6 (coneixement d’exercicis per a la vista), és similar a la 5 perquè tampoc influeix ni el sexe ni l’edat. A les preguntes 7 i 8 que són respectivament l’ús d’aparells electrònics i el descans de la vista tampoc influeix en l’edat ni el sexe.

A l’enquesta les preguntes es van fer per obtenir dades significatives encara que no se’n van obtenir completament ja que part de l’alumnat i persones adultes no professors van contestar sense raonar gaire les respostes.. La pregunta 2 va ser suprimida a l’hora de fer els gràfics perquè la majoria de persones no sabien si algú de la seva família tenia el mateix defecte visual que ells o no. Tot i això es van buidar aquestes dades però com la majoria no ho sabia ni tampoc les diòptries que tenien no aportava suficient informació al treball i es va optar per eliminar aquesta pregunta.

Els objectius del treball s’han complert en gran mesura, ja que s’ha pogut conèixer les malalties visuals més comunes, característiques de cada una i com prevenir-les o poder millorar en certa mesura la capacitat visual. S’ha observat la salut visual de l’alumnat del Castell, el professorat (no tots van fer les enquestes) i en part les persones adultes no professors; el que no s’ha pogut obtenir és un gràfic o un estudi de la població d’Espanya o Catalunya on hi hagi els diferents defectes visuals més comuns i el percentatge de la població per comparar-ho amb la d’Esparreguera, no obstant això s’ha fet un percentatge on es mostra quin percentatge de la població enquestada té un defecte visual, com miopia, etc, o que no es tingui cap. (Vegeu taula 43).

Segons les dades obtingudes a la part teòrica i la taula 43 es va comparar si els resultats de l’enquesta (el daltonisme i l’ull gandul) s’aproximaven al percentatge teòric dels dos defectes. L’ull gandul en la taula dels resultats de l’enquesta el percentatge és de 2,9, a la part teòrica es deia que la població tenia entre un 2-3% de persones amb ull gandul, per tant el resultat de les enquestes es significatiu. Però en el cas del daltonisme el resultat de l’enquesta és de 0,3% mentre que a la part teòrica s’esmenta que a la població hi ha un 0,5% de

64

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

daltonisme. S’ha de dir a part que hi havia un alumne de segon de Batxillerat que era daltònic i que no el vam poder enquestar ja que van acabar el curs abans de que es fes l’enquesta. Per tant si s’hagués pogut enquestar a questa persona s’hauria arribat probablement al 0,4% o 0,5%.

65

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.5 ANNEX Relacions estudiades: 1. Defectes visuals alumnat femení i edats.

2. Defectes visuals alumnat masculí i edats.

3. Defectes visuals alumnat total i edats.

4. Defectes visuals professorat i adults no professorat.

5. Correcció visual alumnat femení i edats.

6. Correcció visual alumnat masculí i edats.

7. Correcció visual alumnat total i edats.

8. Correcció visual professorat i adults no professorat.

9. Última visita oftalmòleg alumnat femení i edats.

10. Última visita oftalmòleg masculí i edats.

11. Última visita oftalmòleg total i edats.

12. Última visita oftalmòleg professorat i adults no professorat.

13. Coneixement d’hàbits alumnat femení i edats.

14. Coneixement d’hàbits alumnat masculí i edats.

15. Coneixement d’hàbits alumnat total i edats.

16. Coneixement d’hàbits professorat i adults no professorat.

17. Coneixement d’exercicis alumnat femení i edats.

18. Coneixement d’exercicis alumnat masculí i edats.

19. Coneixement d’exercicis alumnat total i edats.

20. Coneixement d’exercicis professorat i adults no professorat.

21. Ús aparells electrònics alumnat femení i edats.

22. Ús aparells electrònics alumnat masculí i edats.

23. Ús aparells electrònics alumnat total i edats.

24. Ús aparells electrònics professorat i adults no professorat.

25. Descans vista alumnat femení i edats.

26. Descans vista alumnat masculí i edats.

27. Descans vista alumnat total i edats.

28. Descans vista professorat i adults no professorat.

66

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Resultats de la prova: Relació 1: defectes visuals alumnat femení i edats.

Alumnat femení Cap defecte Defecte visual TOTAL

1ESO

2ESO 28 13 41

3ESO 14 11 25

4ESO 15 14 29

1BATX 8 18 26

10 22 32

Variable: Els defectes visuals de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: Els defectes visuals en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals en l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat= 4 Khi quadrat= 14,175 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat(nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 14,175 és superior a 9,49 s’accepta H1.

Relació 2: defectes visuals alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí Cap defecte Defecte visual TOTAL

1ESO 15 4 19

2ESO 21 6 27

3ESO 18 13 29

4ESO

1BATX

14 12 26

14 7 21

Variable: Els defectes visuals de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: Els defectes visuals en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals en l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat= 4 Khi quadrat= 5,684 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat

67

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

(nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 5,684 és inferior a 9,49 s’accepta H0.

Relació 3: defectes visuals alumnat masculí i femení.

Alumnat femení Cap defecte Defecte visual TOTAL

Alumnat masculí 75 78 153

82 42 122

Variable: Els defectes visuals de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: Els defectes visuals no depenen del sexe H1: Els defectes visuals depenen del sexe Graus de llibertat=1 Khi quadrat= 8,166 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que 8,166 és superior a 3,84s’accepta H1.

Relació 4: Els defectes visuals entre adults professorat i adults no professorat.

Prevalença dels defectes visuals

Gent

Professors

Cap defecte

23

1

Defecte visual

47

8

70

9

TOTAL

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en els defectes visuals H0: Els defectes visuals no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals depenen de l’edat Graus de llibertat= 1

68

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Khi quadrat= 1,783 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que com que 1,783 és inferior a 3,84 s’accepta H0.

Relació 5 : correcció visual alumnat femení i edats.

Alumnat femení Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 12 9 11 15 13 1

0

2

0

4

0 5 23 41

0 4 13 26

0 1 15 29

0 5 4 24

0 3 9 29

Variable: La correcció visual de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: La correcció visual no depèn de l’edat.

H1: La correcció visual depèn de l’edat.

Graus de llibertat= 16 Khi quadrat= 23,380 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 25.

Com que 23,380 és inferior a 25 s’accepta H0.

69

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 6 :correcció visual alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí

1ESO

Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

2ESO

3ESO

4ESO

1BATX

3 0

5 0

10 2

11 0

5 0

0 4 12 19

0 6 15 26

1 2 16 31

0 2 12 25

0 4 11 20

Variable: La correcció visual de l’alumnat masculí són diferents per edats.

H0: La correcció visual no depèn de l’edat.

H1: La correcció visual depèn de l’edat.

Graus de llibertat= 16 Khi quadrat= 17,811 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 25.

Com que 17,811 és inferior a 25 s’accepta H0.

Relació 7 :correcció visual entre l’alumnat masculí i femení.

Correcció visual Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

Alumnat femení Alumnat masculí 60 34 7 2 0 18 64 149

1 18 66 121

Variable: La correcció visual de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: La correcció visual no depèn del sexe H1: La correcció visual depèn del sexe

70

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Graus de llibertat=4 Khi quadrat= 8,184 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 8,184 és inferior a 9,49 s’accepta H0.

Relació 8: Correcció visual adults professorat i adults no professorat.

Correcció visual Adults Ulleres graduades Graduades + graduades de sol Graduades de sol De sol Cap TOTAL

Professorat No professorat 14 41 9 5 0 1 5 4 8 19 36 70

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en els defectes visuals H0: Els defectes visuals no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals depenen de l’edat Graus de llibertat= 4 Khi quadrat= 5,262 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 5,262 és inferior a 9,49 s’accepta H0-

71

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 9 : última visita a l’oftalmòleg alumnat femení i edats.

Alumnat femení 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 13 10 9 13 16 13 7 10 3 3 3 1 5 4 3 7 8 3 4 4 5 0 2 0 3 41 26 29 24 29

Variable: L’última visita a l’oftalmòleg de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: Els defectes visuals en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals en l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat=16 Khi quadrat= 14,175 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 25.

Com que 14,175 és inferior a 25 s’accepta H0.

Relació 10: última visita a l’oftalmòleg alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 4 7 12 12 4 4 8 8 6 4 4 3 4 4 6 2 5 7 3 6 5 3 0 0 0 19 26 31 25 20

Variable: L’última visita a l’oftalmòleg de l’alumnat masculí són diferents per edats.

H0: Els defectes visuals en l’alumnat masculí no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals en l’alumnat masculí depenen de l’edat

72

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Graus de llibertat= 16 Khi quadrat= 27,772 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 25.

Com que 27,772 és superior a 25 s’accepta H1.

Relació 11: última visita a l’oftalmòleg alumnat segons el sexe.

Alumnat masculí i femení 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 17 17 21 25 20 17 15 18 9 7 7 4 9 8 9 9 13 10 7 10 10 3 2 0 3 60 52 60 49 49

Variable: L’última visita a l’oftalmòleg de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: Els defectes visuals no depèn del sexe.

H1: Els defectes visuals depèn del sexe.

Graus de llibertat= 16 Khi quadrat= 26,937 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 25.

Com que 26,937 és superior a 25 s’accepta H1.

73

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 12: Última visites al oftalmòleg adults professorat i adults no professorat. Última visita oculista 6 mesos 1 any 2 anys 4 anys Mai TOTAL

Professorat Adults no professorat 10 19 15 26 6 9 3 16 0 0 34 70

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en els defectes visuals H0: Els defectes visuals no depenen de l’edat H1: Els defectes visuals depenen de l’edat Graus de llibertat= 3 Khi quadrat= 3,156 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 7,86.

Com que 3,156 és inferior a 7,86 s’accepta H0.

Relació 13 :coneixement d’hàbits alumnat femení i edats.

Alumnat femení SI NO TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 20 13 3 6 9 21 13 26 18 20 41 26 29 24 29

Variable: El coneixement d’hàbits positius per la vista de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: El coneixement d’hàbits en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: El coneixement d’hàbits l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat=8

74

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Khi quadrat= 15,117 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 15,51.

Com que 15,117 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

Relació 14: Coneixement d’hàbits alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí SI NO TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 6 10 8 12 9 13 16 23 13 11 19 26 31 25 20

Variable: El coneixement d’hàbits positius per la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: El coneixement d’hàbits no depèn de l’edat H1: El coneixement d’hàbits depèn de l’edat Graus de llibertat=8 Khi quadrat= 3,767 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 15,51.

Com que 3,767 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

75

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 15 :coneixement d’hàbits són diferents entre el sexe masculí i femení..

Coneixement d'hàbits Si No TOTAL

Alumnat femení Alumnat masculí 51 45 98 76 149 121

Variable: El coneixement d’hàbits positius per la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: El coneixement d’hàbits no depèn del sexe H1: El coneixement d’hàbits depèn del sexe Graus de llibertat=1 Khi quadrat= 0.256 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que 0,256 és inferior a 3,84 s’accepta H0.

Relació 16: Coneixement d’hàbits positius adults professorat i adults no professorat.

Coneixement d'hàbits Si No TOTAL

Professorat

Adults no professorat 11 14 22 56 33 70

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en el coneixement d’hàbits.

H0: El coneixement d’hàbits no depèn de l’edat H1: El coneixement d’hàbits depèn de l’edat Graus de llibertat= 3 Khi quadrat= 2,169 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

76

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Com que 2,169és inferior a 3,84 s’accepta H0.

Relació 17:coneixement d’exercicis alumnat femení i edats.

Alumnat femení Si No TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 13 5 7 2 3 28 21 22 22 26 41 26 29 24 29

Variable: El coneixement d’exercicis positius per la vista de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: El coneixement d’exercicis en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: El coneixement d’exercicis l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat=4 Khi quadrat= 7,524 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 7,524 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

Relació 18:coneixement d’exercicis alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí Si No TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 2 6 6 3 2 17 20 25 22 18 19 26 31 25 20

Variable: El coneixement d’exercicis positius per la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: El coneixement d’exercicis no depèn de l’edat.

H1: El coneixement d’exercicis depèn de l’edat.

77

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Graus de llibertat=4 Khi quadrat= 2,155 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 3,767 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

Relació 19:coneixement d’exercicis són diferents entre el sexe masculí i femení..

Coneixement d'exercicis Si No TOTAL

Alumnat femení Alumnat masculí 30 19 119 102 149 121

Variable: El coneixement d’exercicis positius per la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: El coneixement d’exercicis no depèn del sexe H1: El coneixement d’exercicis depèn del sexe Graus de llibertat=1 Khi quadrat= 1,602 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que 1,602 és inferior a 3,84 s’accepta H0.

78

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació:20 Coneixement d’exercicis positius adults professorat i adults no professorat.

Coneixement d'exercicis Adults

Professorat

Si No TOTAL

No professorat

6 21 32

10 60 70

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en el coneixement d’hàbits.

H0: El coneixement d’hàbits no depèn de l’edat H1: El coneixement d’hàbits depèn de l’edat Graus de llibertat= 1 Khi quadrat= 1,604 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que 1,604 és inferior a 3,84 s’accepta H0.

Relació 21:Ús aparells electrònics alumnat femení i edats.

Alumnat femení 1-3hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 19 3 8 2 4 17 12 13 13 11 5 11 8 9 14 41 26 29 24 29

Variable: Ús aparells electrònics positius per la vista de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: Ús aparells electrònics en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: Ús aparells electrònics en l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat=8 Khi quadrat= 23,681

79

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 7,524 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

Relació 22:Ús aparells electrònics alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí 1-3hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

1ESO 11 4 4 19

2ESO 10 11 6 27

3ESO 15 11 5 31

4ESO

1BATX

5 13 7 25

4 5 10 19

Variable: Ús aparells electrònics positius per la vista de l’alumnat masculí són diferents per edats.

H0: Ús aparells electrònics en l’alumnat masculí no depenen de l’edat H1: Ús aparells electrònics en l’alumnat masculí depenen de l’edat Graus de llibertat=8 Khi quadrat= 23,681 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 9,49.

Com que 7,524 és inferior a 15,51 s’accepta H0.

80

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 23:coneixement d’hàbits són diferents entre el sexe masculí i femení.. Ús aparells electrònics 1-3hores 4-6 hores Més 6 hores TOTAL

Alumnat femení

Alumnat masculí 3 12 11 26

19 17 5 41

Variable: El coneixement d’hàbits positius per la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: El coneixement d’hàbits no depèn del sexe H1: El coneixement d’hàbits depèn del sexe Graus de llibertat=1 Khi quadrat= 5,402 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 5,99.

Com que 5,402 és inferior a 5,99s’accepta H0.

Relació 24: L’ús d’aparells adults professorat i adults no professorat. Ús aparells electrònics

Professorat

No professorat

1-3hores

21

34

4-6 hores

7

28

Més 6 hores

5

8

33

70

TOTAL .

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en l’ús d’aparells electrònics.

H0: L’ús d’aparells electrònics no depèn de l’edat H1: L’ús d’aparells electrònics depèn de l’edat Graus de llibertat= 2

81

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Khi quadrat= 3,529 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 3,84.

Com que 3,529 és inferior a 3,84 s’accepta H0

Relació 25:Descans de la vista alumnat femení i edats.

Alumnat femení Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BATX 17 10 8 13 9 18 10 8 5 10 3 2 3 5 5 3 4 10 1 5 41

26

29

24

29

Variable: El descans de la vista de l’alumnat femení són diferents per edats.

H0: El descans de la vista en l’alumnat femení no depenen de l’edat H1: El descans de la vista en l’alumnat femení depenen de l’edat Graus de llibertat=12 Khi quadrat= 19,867 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 21,03.

Com que19,867 és inferior a 21,03 s’accepta H0.

82

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Relació 26:Descans de la vista alumnat masculí i edats.

Alumnat masculí Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

1ESO

2ESO 6 8 3 2

4 13 5 4

19

26

3ESO 4ESO 1BATX 18 8 10 3 5 4 6 7 3 4 5 3 31

25

20

Variable: Descans de la vista de l’alumnat masculí són diferents per edats.

H0: Descans de la vista en l’alumnat masculí no depenen de l’edat H1: Descans de la vista en l’alumnat masculí depenen de l’edat Graus de llibertat=12 Khi quadrat= 20,840 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 21,03.

Com que 20,840 és inferior a 20,03s’accepta H0.

Relació 27:Descans de la vista són diferents entre el sexe masculí i femení..

Descans vista Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

Alumnatfemení

Alumnatmasculí 57 51 18 23 149

46 33 24 18 121

Variable: Descans de la vista de l’alumnat són diferents entre el sexe masculí i femení.

H0: Descans de la vista no depèn del sexe

83

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

H1: Descans de la vista depèn del sexe Graus de llibertat=3 Khi quadrat= 3,634 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 7,82.

Com que 3,634 és inferior a 7,82 s’accepta H0.

Relació 28: Descans de la vista professorat i adults no professorat.

Adults Mitja hora Hora Dues hores Més de dues hores TOTAL

Professorat

No professorat 7 14 6 6 33

26 15 18 11 70

Variable: L’edat (professors-no professors) influeix en el descans de la vista.

H0: Descans de la vista no depèn de l’edat H1: Descans de la vista depèn de l’edat Graus de llibertat= 3 Khi quadrat= 6,519 Per un nivell de confiança del 95%, amb un marge d’error del 5%, probabilitat (nivell de confiança) del 0,95, 1-p: 0,05, el resultat a la taula és 7,82.

Com que 6,519 és inferior a 7,82 s’accepta H0

84

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.6 WEBGRAFIA En aquest apartat s’introduiran les font d’informació d’on s’han extret la informació.

Prezi,

(Defectes

visuals,

Andy

Castaño):

https://prezi.com/_8ais-

uqw4js/defectes-visuals/ Clínica visual del Centro, (miopia, hipermetropia i astigmatisme, MVKOEN.com) http://www.clinicavisualdelcentro.com.mx/salud-visual/acerca-del-ojo/ Oftalmobages, (cirurgia refractiva, Clínica oftalmològica del Bages http://oftalmobages.es/cat/cirurgia-refractiva/ Òptica Albacete, (defectes visuals) http://www.optica-albacete.com/defectos-visuales.htm Eyecos, (defectes visuals, Clínica Eyecos) http://www.eyecos.eu/ca/salut-visual-defectes-visuals/ Barraquer, (ull gandul, Centre oftalmològic Barraquer) http://www.barraquer.com/ca/que-tractem/ambliopia-ull-gandul/ Salut ocular, (lents de contacte, American Academy of Ophthalmology) https://www.aao.org/salud-ocular/anteojos-lentes-de-contacto/anteojos Òptica Elisabet, (lents de contacte, Gloria Martí) http://www.opticaelisabet.com/solucions-visuals/lents-de-contacte/ Curiositats, (les pastanagues són bones per la vista, Toni) http://www.curiositats.cat/les-pastanagues-son-bones-la-vista/ ICR, (Centre oftalmològic i quirúrgic, Institut Català de Retina) http://icrcat.com/ca/correccio-visual-laser/tecniques-en-cirurgia-refractiva/ Clínica Baviera, (operació de miopia, Clínica Baviera) http://www.clinicabaviera.com/blog/salud-visual/como-es-la-operacion-demiopia-en-clinica-baviera/ IMO, (ull gandul, Miriam Barbany) http://www.imo.es/ca/patologia/ambliopia-o-ull-gandul/ Admira visión, (malalties ocular, Dra. Collet) http://www.admiravision.es/ca/patologia/daltonismo#.WEsRp7LhC00 Oftalvist, (vista cansada) http://www.oftalvist.es/especialidades/vista-cansada

85

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

Mas grau, (exercicis per la vista, Dr. Miquel) http://masgrau.net/la-salut-es-cosa-teva/exercicis-per-a-millorar-la-vista/ Previntegral, (exercicis visuals) http://www.previntegral.com/index.php/ca/previntegral-cat/noticies/97ergonomia-visual-10-senzills-exercicis-per-als-ulls Xtec, (la visiĂł) http://www.xtec.cat/~mgisbert/projecte/vista.html

86

Treball de Recerca: Defectes visuals de grups poblacionals a la localitat d’Esparreguera

2.7 GLOSSARI Distància focal1: la distància focal correspon a l’abast de l'objectiu.

Ortoqueratologia avançada2: és un tractament que es realitza amb unes lents de contacte dissenyades especialment per a ús nocturn. El seu objectiu és eliminar la graduació dels pacients (miopia, astigmatisme, hipermetropia) mentre aquests dormen, de manera que en aixecar-se al matí i treure’s les lents de contacte, podran gaudir d'una visió satisfactòria durant tot el dia Lòbul occipital3: és un lòbul cerebral que ocupa la regió mitjana i superior de cada hemisferi cerebral.

Cirurgia refractiva4: el conjunt de tècniques quirúrgiques que tenen com a finalitat eliminar o minimitzar els defectes refractius oculars microqueràtom5 Epiteli5: el teixit epitelial és dels més abundants del cos humà. Es troba recobrint les superfícies de tots els òrgans i estructures del cos. La seva funció és de protecció i defensa però també té altres funcions molt importants com la d’absorció i la de secreció.

Glaucoma sever6: és una malaltia visual que es caracteritza per la lesió progressiva del nervi òptic de l'ull.

Cataractes incipients7: el cristal·lí de manera natural i a causa de l'envelliment, es torna opac i perd la seva transparència.

Retinosi pigmentària8: és la malaltia hereditària més freqüent de la retina.

Afecta aproximadament una de cada 4.000 persones i es caracteritza per la lenta degeneració de les cèl•lules fotoreceptores retinals: els cons i els bastons.

87