El Forn de la Calç - Paisatges de Convivència

“El Forn de la Calç” paisatges de convivència treball final de grau febrer - maig 2014

berta esteve NIUB: 14926660

tutor. pep mata universitat de barcelona - facultat de belles arts

departament d’escultura

Facultat de Belles Arts Departament d’Escultura

Si el Homo sapiens ha logrado permanecer, colonizar y expandir su presencia en la Tierra, ello se debe a su habilidad para reconocer y aprovechar los elementos y procesos del mundo natural, un universo caracterizado por una característica esencial: la diersidad. Esta habilidad ha sido posible por la permanencia de una memoria individual y colectiva, que se logró extender por las diferentes configuraciones societarias ue formaron la especie humana. Este rasgo evolutivamente ventajoso de la especie humana se ha visto limitado, soslayado, olvidado o tácticamente negado con el advenimiento de la modernidad, una era orientada cada vez más por la <<vida instantánea>> y por la pérdida de la capacidad de recordar. Identificada por la velocidad vertiginosa de los cambios técnicos, cognitivos, informáticos, sociales y culturales que impulsa una racionalidad económica basada en la acumulación, centralización y concentración de riquezas, la era moderna (consumista, industrial y tecnocrática) se ha ido convirtiendo en una época cautiva del presentem dominada por la amnesia, por la incapacidad de recordar tanto los procesos históricos inmediatos como aquellos de medio y largo alcance. Esta falla nodal responde a una ilusión alimentada por una suerte de ideología del <<progreso>>, <<desarrollo>> y de la <<modernización>>, que es intolerante a toda forma pre-moderna (y en sentido estricto pre-industrial), la cual es automáticamente calificada de arcaica, obsoleta, primitiva e inútil. Esta apreciación ideológica, que hace de la modernidad un universo autocontenido, autojustificado y autodependiente, se vuelve contra su propia existencia, al suprimirle su capaciad de reconocer el pasado; es decir, al dejarla desprovista de una conciencia de especie que es la al mismo tiempo una conciencia histórica de largo aliento basada en un rasgo que desborda el fenómeno humano y alzanza todas las dimensiones de la realidad del planeta: La diversidad.

La memoria biocultural (2008) Victor M.Toledo y Narciso Barrera-Bassols

INTRODUCCIÓ

PROCÉS TEÒRIC/CREATIU referents desenvolupament conceptual PROCÉS EXPERIMENTAL treball de camp instal·lació CONCLUSIONS I BIBLIOGRAFIA

Introducció

La idea de treballar amb la calç i l’imaginari que l’envolta sorgeix al mes de febrer de 2014, durant una passejada per les afores del meu poble (Gelida, Alt penedès). Era una ruta habitual, però mai havia dedicat més d’uns instants al forn de calç. Al aturar-me al lloc vaig poder observar com un arbre naixia des del centre de la construcció en semiruina i creixia fins sobresortir per la xemeneia, desplegant les seves branques a l’exterior. Aquest arbre s’havia adaptat als medis humans per sobreviure, inclús els aprofitava.

S’establiria així la reciprocitat entre l’home i la natura, una relació simbiòtica. L’home extrauria la pedra calcària de la terra per obtenir alguna cosa tan essencial com és el refugi (Antigament en poblats Mediterranis, avui en dia bioconstrucció), i cuan aquest procés hagués acabat la natura col·lonitzaria aquests nous paisatges residuals de les activitats d’explotació.

El forn de calç abandonat és un medi rocós i àrid idoni per la invasió d’espècies rupícoles, és a dir, aquelles que creixen als entrants de la pedra. Al mateix temps, el sòl ric en calci com a consequència de la crema de calç de l’època pre-industrial converteix el sustrat en alcalí (Yang, en la cultura oriental). L’heura o l’alzina són exemples de la vegetació que s’apropia més habitualment d’aquets espais. Es generen d’aquesta forma paisatges de 2ª mà, nous llocs on l’home al rebre alguna cosa de la natura deixa rastres que tornen a ser absorvits per ella. Es tracta dels entorns del segle XXI. Els oficis tradicionals mantenen el vincle amb l’espai on es duen a terme. És per això que el fil conductor d’aquest treball és el forn de calç. El procés que he realitzat convida a percebre la relació home-natura, la convivència amb ella, el pas del temps i la contemplació.

Procés teòric/creatiu

Referències artístiques

AGNES MARTIN

WOLFGANG LAIB

PEREJAUME

LARA ALMACEGUI

Procés teòric/creatiu

Desenvolupament conceptual

La calç és pedra calcària que un cop calcinada esdevé constructora, sanadora, potabilitzadora, protectora i fertilitzant. Per obtenir-la, calia coure-la en un procés de fornada que solía durar uns 4 o 5 díes durant els quals els jornalers feien vida al forn, que havia de ser alimentat regularment.

Tot i que aquest material es coneix i s’utilitza des de fa milers d’anys, m’ha interessat en el nostre passat més pròxim, del que encara en queden rastres. Amb el procés de la calç l’home obté un material constructiu que utilitza per a la creació del seu refugi, i amb el pas del temps el forn es converteix en refugi per a la natura. Aquest treball és el diàleg entre l’home i l’entorn, i com la natura és capaç d’apropiar-se, d’engolir les restes d’activitat humana per al seu benefici. El resultat són paisatgesd’harmonia entre natural i artificial.

Arribat a aquest punt volia desenvolupar una experiència sensorial que englobés aquesta interacció. El suport audiovisual em permetia donar percepcións efímeres, així que vaig decidir realitzar una instal·lació escultòrica de video i so. Diferents elements en l’espai que no poguéssin ser observats/escoltats al mateix temps donaven peu al recorregut, establint la vivència de la meva peça en una temporalitat. Així, la consciència del lloc es feia major.

Els elements de la instal·lació es relacionen sensitivament amb l’espectador que camina. A partir dels elements de la peça s’estableix un triangle de transicións entre oïda, vista i tacte. Per mi l’escultura succeeix en un espai com a experiència matèrica (la calç i l’entorn) i en un temps com a experiència no matèrica (audiovisual). L’entorn es relaciona amb el material de la mateixa manera que l’audio ho fa amb el video, creant una intersecció en els processos naturals, els processos humans i l’obra (veure referències a món sensible i món inteligible de Plató).L’obra és la experiència generada a partir del diàleg entre allò matèric i allò intangible, de la mateixa manera que la realitat és allò que transcorre en l’espai i el temps. La instal·lació suposa una experiència física, que en aquest cas remet a un antic ofici -recuperar experiències-. De la mateixa manera, la calç viva és una pedra calciada que busca ser hidratada en un moviment de retorn per recuperar les seves propietats originals.

La calç té tres estats, crua, viva i morta, de la mateixa manera que els éssers vius es mouen entre la vida, la mort, i un estadi intermig de latència. M’interessava com un material mineral e inanimat podia culturalment adquirir “vida”. Volia també introduïr-la a la peça ja que suposava el fil conductor d’aquest treball, i sobre ella requeia la part tangible, ancestral, que encara no s’havia mostrat amb el video i l’audio. És per això que vaig fabricar calç vivint la experiència amb primera persona i després recobrir amb ella un arbre mort, tot retornant-li la “vida”, jugant amb el doble sentit de calç viva i que la calç és un molt bon fertilitzant alcalí. L’element arbre és alhora un guiño al arbre del forn de Gelida que em va convidar a fer aquest treball.

Procés experimental Treball de camp

“El forn de la Calç” Centre d’Art Contemporani I Sostenibilitat CACIS (Calders): Espai on es duu a terme el treball després de ser sel·lecionat per una convocatòria oberta en col·laboració amb el departament d’escultura de la facultat de belles arts. CACIS disposa d’un forn de calç pre-industrial, i una de les línies de treball d’aquest centre és la seva restauració i conservació. Del 18 al 31 de maig de 2014 es realitza una residència durant la qual es van acabar de desenvolupar la idea en base a la convivència amb l’espai, i s’executa la materialització.

La primera fase del treball de camp és una presa de contacte i estudi del forn. Observo la vida que transcorre dins del forn i la registro. M’hi estic i elaboro vàries conclusions: El forn és un refugi per a plantes i animals, petites aus hi han fet niu. Hi ha teranyines que em remeten al desús.

El forn és alguna cosa d’un temps passat que ara adquireix una nova funció.

El video que forma part de la instal·lació consisteix en un bucle de les meves mans treballant la calç amb un morter. La convergència de la pedra i la porcellana em proporcionava una sonoritat que desvinculava la pedra de la seva part matèrica i m’oferia altres maneres de percebre un material tangible.

El material audiovisual va ser enregistrat prèviament a la estada a CACIS. Consisteix en un video del procés i una pista d’audio en tres canals (la respiració, el cruixit del material i el batec del cor) preparada per reproduïr-se en altaveus 2.1 envolvents. L’audio es va reproduïr en l’habitacle dels jornalers que hi ha situat a l’esquerra dels forns de CACIS.

tres pistes d’audio independents: cor, respiració i mans-material

Micròfon de contacte tipo piezoelectrico enregistrant els batecs del cor durant el procés de la calç i el morter.

Aquest micròfon va ser ideat per capturar els batecs del cor dels diables de la patum de Berga.

material utilitzat:

cámara réflex CANON 7D micròfon tipus piezoelectrico adaptat dos micròfons estéreo i grabadora

col·laboració:

Vicent Matamoros Sarah Pujol-Galceran Itziar Badenas

La següent exxperiència va ser l’elaboració tradicional de calç amb material original del lloc i el posterior acondicionament i ubicació de l’arbre. Aquest va ser trobat i transportat fins al forn.

Conclusions

Aquest treball ha estat un exercici de reflexió del entorn molt important, en el qual he hagut de prendre consciècia d’allò que m’envolta per avançar. Treballar d’aquesta manera m’ha proporcionat una sensació de calma que ha estimulat molt el meu pensament. Estic molt contenta amb els resultats obtinguts, però trobo que només és la punta de l’iceberg, ja que encara em queda molt per investigar. He aconseguit fer una peça que tanqués el cicle de moltes inquietuts que he anat tenint durant la carrera, i em dona una especial satisfacció que això haigi succeït pel seu propi pes.

Després de la seva exposició a CACIS, la peça ha estat convocada pel Museu de les Terres del Ebre per ser instal·lada als fors de calç del sud de Catalunya.

Bibliografia

Treball de camp

“El forn de la Calç” Centre d’Art Contemporani I Sostenibilitat CACIS (Calders): Espai on es duu a terme el treball després de ser sel·lecionat per una convocatòria oberta en col·laboració amb el departament d’escultura de la facultat de belles arts. CACIS disposa d’un forn de calç pre-industrial, i una de les línies de treball d’aquest centre és la seva restauració i conservació. Del 18 al 31 de maig de 2014 es realitza una residència durant la qual es van acabar de desenvolupar la idea en base a la convivència amb l’espai, i s’executa la materialització.

La primera fase del treball de camp és una presa de contacte i estudi del forn. Observo la vida que transcorre dins del forn i la registro. M’hi estic i elaboro vàries conclusions: El forn és un refugi per a plantes i animals, petites aus hi han fet niu. Hi ha teranyines que em remeten al desús.

El forn és alguna cosa d’un temps passat que ara adquireix una nova funció.

berta esteve besteve92@gmail.com 660 085 866 / 93 779 11 76 C/Barcelonetaa 33 08790 Gelida (BCN)