Fracking, més enllà de l'impacte al territori i a les persones by Òscar Caldera

FRACKING, MÉS ENLLÀ DE L’IMPACTE AL TERRITORI I A LES PERSONES 1. 2. 3. 4. 5. 6.

CRISI ECONÒMICA I FRACKING FRACKING ALS PAÏSOS CATALANS FRACKING AL BERGUEDÀ QUI HI HA AL DARRERA DEL FRACKING AL BERGUEDÀ? REPTES DEL MOVIMENT POPULAR ATUREM EL FRACKING ANNEXOS

Òscar Caldera i Merino Berga 29/01/2013

Més enllà de l’impacte associat a l’extracció de gas no convencional pel mètode de fractura hidràulica horitzontal (Fracking) s’hi amaguen interessos que moltes vegades queden eclipsats pels efectes més immediats i més visibles: la destrucció del territori, l’afectació sobre la salut de les persones, etc. El següent document no pretén tractar aquests efectes ja que són nombrosos els estudis, documents i articles que expliquen la metodologia d’explotació per fracking i els efectes nocius sobre el medi ambient i les persones [0], sinó que pretén contextualitzar aquest mètode d’explotació en l’actual situació que es viu a nivell nacional i internacional i visualitzar els interessos i les convivències que s’hi amaguen al darrera. En el document també hi ha informació sobre les zones afectades a casa nostra, als Països Catalans i al Berguedà. Informació que està molt més especificada a l’Annex 1. El punt numero 5, titulat “Reptes del moviment popular aturem el fracking” intenta recollir i ampliar aquelles preguntes amb les quals vam topar al finalitzar la primera reunió de la Plataforma Aturem el Fracking-Berguedà, un cop coneguts els efectes del fracking i el secretisme amb que la Generalitat ho ha portat. Preguntes que ens porten a plantejar la viabilitat de l’actual model energètic, la racionalitat del model de consum, l’estructura del model de producció i de relacions socials i el model de democràcia en què ens han fet viure.

1. CRISI ECONÒMICA I FRACKING L’actual context internacional és de crisi econòmica global. Aquestes no són noves en el model de producció i organització social capitalista. De fet, la història del capitalisme és la història de les crisis econòmiques. Des d’aquella Crisi dels Tulipans a Holanda al segle XVII fins a l’actual crisi econòmica ha plogut molt i el capitalisme ha necessitat moltes crisis per reestructurar els mecanismes d’obtenció de benefici. Algunes de les més conegudes són la del 1873, el crac del 1929 o la crisi del 1970. Si bé, aquesta darrera crisi estructural del capitalisme és global no afecta per igual a tots els territoris. Mentre que als estats amb un fort pes industrial i que han ostentat l’hegemonia econòmica fins a dia d’avui -Estats Units d’Amèrica, la Unió Europea i el Japó- estan patint una forta recessió, als països emergents la crisi es reflexa en una desacceleració del creixement. Per tant, estem davant d’un possible escenari de canvis d’hegemonia econòmica mundial. Aquesta darrera crisi també presenta unes particularitats que no es donaven en les darreres crisis i que en dificulta la sortida [1]. Juntament amb la crisi econòmica hi ha associada una crisi

alimentària, una crisi energètica i una de desenvolupament mundial de la indústria armamentista que ha elevat la capacitat humana d’autodestrucció [2] i que dificulta una sortida bèl·lica de la crisi, com ha passat en altres moments de la història recent[3]. Pel que fa a la crisi energètica, l’actual model de producció econòmic a nivell mundial s’ha basat, i es continua basant, en les energies d’origen fòssil. El cicle de creixement econòmic ha anat acompanyat d'un augment desmesurat del consum energètic, bàsicament provinent del petroli, gas i carbó. Aquest augment en el consum d'aquests combustibles fòssils ha fet minvar les seves reserves a escala mundial alhora que ha encarit la seva extracció –cada vegada costa més extreure’ls, se n‘obtenen menor quantitat i són de pitjor qualitat-. Això ha provocat un augment dels preu de la matèria prima que ràpidament ha afectat a tots els productes que utilitzem en el dia a dia. Així doncs, el canvi en l'hegemonia econòmica mundial i la reducció de recursos energètics ha empès als estats industrialitzats a la cacera i al control de les matèries primeres i recursos naturals, ja siguin de les mans de les multinacionals o d'ocupacions i invasions militars a l’Iraq, Líbia, Síria o a Mali. En aquest marc d’esgotament dels recursos i de la cerca i control de les matèries primeres és on s'emmarca la tècnica d'extracció de gas pissarra pel mètode de fractura hidràulica, el fracking. Si fa uns anys les empreses energètiques només consideraven "rentable" l'extracció de gas en les zones on es trobés en grans bosses al subsòl, l'esgotament d'aquest recurs energètic ha fet replantejar-ho i investigar noves tècniques per aprofitar els jaciments de gas anomenats no convencionals, malgrat siguin de pitjor qualitat i de més difícil aprofitament. El fracking permet a les multinacionals extreure el gas que es troba en petites bosses, entre les roques i a grans profunditats. Tot i que és un procés costós i que la vida útil dels pous d’extracció és de cinc anys, és a partir de l’augment dels moviments d’especulació en els mercats que pretenen mantenir i augmentar la taxa de benefici. El fet que a partir del fracking es puguin explotar més jaciments ha fet augmentar les expectatives de reserves de gas a tot el món, creant així una bombolla especulativa al voltant del gas. Com va passar a Holanda amb els tulipans o a casa nostra amb l’habitatge, ja sabem a on ens porta aquesta política, a un carrer sense sortida on som les classes populars les que patim la pitjor part.

2. FRACKING ALS PAÏSOS CATALANS Les condicions d’explotació d’hidrocarburs per mitjà del fracking al nostre país són diferents per a les comarques al nord de l’Albera que per a les del sud. Mentre que les del nord –la Cerdanya, el Capcir, el Conflent, la Fenolleda, el Vallespir i el Rosselló- a l’estar sota administració francesa resta prohibida la utilització d’aquest mètode per llei des del juny de 2011, tot i que si bé el president de l’estat, François Hollande, s’oposa a l’explotació de gas de pissarra, no s’oposa a la investigació, exploració o cancel·lació de les llicències o permisos de perforació.

Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma Permís concedit pel Ministeri Permís sol·licitat al Ministeri

Pel que fa a la resta de comarques dels Països Catalans al estar sota administració espanyola, es permet la investigació, l’exploració i l’explotació d’hidrocarburs per mitjà del fracking, amb l’agreujant de la total opacitat i falta d’informació amb què estan actuant les diferents administracions autonòmiques i el

ministeri espanyol. Al Països Catalans hi ha un total de 14 àrees on vàries multinacionals energètiques han sol·licitat poder investigar per trobar gas no convencional per mitjà del fracking. En algunes àrees s’ha concedit l’inici de la investigació, que comporta sondejos en la darrera fase en els quals ja s’utilitzen aquesta tècnica; la resta estan en tramitació. En cas que les empreses consideressin rentable l’explotació de l’àrea, un cop finalitzades aquestes primeres fases, ja començaria l’explotació. La superfície total que es podria veure afectada per aquest mètode supera 895.545,3 hectàrees (tenint en compte que l’àrea de la Pedrera –a cavall del Berguedà, el Solsonès i el Bages-, i la de Fontanelles -al Bages- no es té dades de la superfície sol·licitada) el que equivaldria a quasi 450.000 de camps de futbol o dues vegades la Catalunya Nord i Andorra. Totes aquesta superfície explotable està en mans de cinc multinacionals de l’energia: 1- Petroleum Oil & Gas España, S.A. (propietat de Gas Natural S.A.). 2- Frontera Energy Corporation, S.L. 3- Montero Energy Corporation, S.L. 4- Enagas, S.A. 5- Repsol Investigaciones Petrolíferas, S.A. Les àrees es divideixen segons si s’ha sol·licitat el permís, i per tant està en una fase més inicial, o si el permís ja està concedit, per tant el procés ja està més avançat. I segons si aquestes les ha concedit el Ministeri d’Industria o la Comunitat Autònoma. Pel que fa a les àrees que afecten una comunitat autònoma és competència d’aquesta comunitat concedir el permís o no. En el cas que la zona afecti a dues comunitats autònomes

seria competència de l’estat concedir-ho o no. Això a nosaltres ens afecta sobretot a la zona de ponent on hi ha quatre àrees entre les comarques de La Llitera, el Segrià, el Baix Cínca, Mora d’Ebra, la Terra alta i el Matarranya i per tant afecta a la Comunitats autonòmes de Catalunya i Aragó. Hi ha tres de les catorze àrees on ja s’han concedit els permisos d’investigació. Aquestes són: 1. Àrea del Turbón, a la comarca de la Ribagorça. 2. Àrea de les Pinasses, a les comarques del Berguedà i Bages. 3. Àrea Ripoll, a les comarques del Ripollès i la Garrotxa. En tots els casos, cal tenir present que el subsòl és competència estatal i que per tant els ajuntaments i comunitats autònomes no tenen les competències sobre aquest i només poden negar-se a atorgar permisos, negar-se a obrir pistes forestals, etc. [5] Per més informació podeu consultar l’Annex 1 on hi ha especificades les característiques i s’amplia la informació de cadascuna de les 14 àrees que afecten els Països Catalans [4].

3. FRACKING AL BERGUEDÀ Al Berguedà hi ha tres àrees on s’han sol·licitat permisos d’investigació d’hidrocarburs. Aquestes són: les Pinasses, que també afecta al Bages, la Leonardo, amb afectació, també, a la comarca d’Osona i la Pedrera, que afecta també al Bages i al Solsonès. A les Pinasses ja se’ls hi ha concedit el permís d’investigació.

LES PINASSES El 14 de juliol de 2008, l’empresa Petroleum Oil & Gas España, SA, propietat de la multinacional Gas Natural, presenta una sol·licitud d’investigació d’hidrocarburs anomenat “Les Pinasses”, tal i com surt reflectit al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) Núm. 526018.07.2008. Afecta a les comarques del Berguedà i el Bages, concretament termes municipals d’Avinyó, Balsareny, Casserres, Castellnou de Bages, Gaià, Navàs, Olvan, Puigreig, Sagàs, Sallent, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. L’acord de govern GOV/173/2009, de 20 d’octubre, s’acorda concedir el permís d’investigació, publicat al DOGC Núm. 5495-30.10.2009 i al Boletín Oficial del Estado (BOE) núm. 281 del mateix any. En aquest mateix DOGC es fa una cronologia dels passos que s’han seguit, el permisos que s’han demanat, etc. des de que l’empresa va sol·licitar el permís d’investigació fins a la seva aprovació. El director general d’Energia i Mines en aquells moments era Agustí Maure Muñoz. En tot aquest procés, des de que es presenta la sol·licitud fins a que s’accepta hi ha diferents departament de la Generalitat, llavors governada pel Tripartit, que intervenen en el procés. Des del Departament d’Economia i Finances -sota el qual depenia la Direcció general d’Energies i Mines- passant pel Departament de Medi Ambient i Habitatge fins al mateix conseller d’Economia i Finances -que és qui

proposa que el Govern de la Generalitat de Catalunya atorgui el permís d’investigació- tal i com surt reflectit en el DOGC Núm 5495-30.10.2009. En aquest mateix DOGC concreta les diferents fases que es realitzaran, i diu: “Els treballs mínims que s’han de realitzar són els següents: Primera fase (1r, 2n i 3r anys del permís): els treballs propis de cartografia geològica estructural regional de superfície, campanyes de mostreig i de prospecció geofísica gravimètrica i de agnetometria. El resultat d’aquesta fase determina la localització de l’emplaçament dels sondejos profunds d’investigació d’hidrocarburs que s’han de dur a terme en la segona fase d’investigació. Segona fase (3r i 4t anys del permís): perforació d’un o més sondeigs profunds d’investigació d’hidrocarburs, de l’ordre de 1.000 m de fondària. Tercera fase (3r i 4t, 5è i 6è anys del permís): en el cas que algun dels sondejos resulti positiu i segons els resultats de la investigació de les fases anteriors, es procedeix a la perforació d’un o més sondejos d’emmagatzemament subterrani als llocs concretats.”

LEONARDO En el DOGC Núm. 6221-27.9.2012 i al BOE 239 del mateix any [5], es fa públic la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs que ha presentat l’empresa MONTERO ENERGY CORPORATION, SL (filial de la multinacional Canada R2 Energy), anomenats “Darwin” i “Leonardo”. Aquest darrer afecta a les comarques del Berguedà i Osona. Els municipis de la nostra comarca que es veuen afectats són: Borredà, la Quar, Puig-reig, Sagàs i Santa Maria de Merlès. L’anunci al DOGC el fa el Departament d’Empresa i Ocupació i està signat pel que llavors era el Director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós i Ciurana. En aquest mateix DOGC s’informa que a partir de l’endemà de la publicació d’aquest Anunci es disposa d’un termini de dos mesos per a presentar altres ofertes en competència o formular oposicions les persones que es considerin perjudicades en el seu dret. Fins ara no es coneix si s’ha presentat alguna oposició dins del termini establert al DOGC. En cas de no ser així la sol·licitud seguiria el seu tràmit i a dia d’avui no s’admetria cap queixa. Amb el canvi de govern a la Generalitat de Catalunya hi ha hagut canvis a les Conselleries i a les Direccions Generals. A dia d’avui les persones a qui recau la competència de concedir o no els permisos d’investigació és el Conseller d’Empresa i Ocupació, d’on recau la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, que és Felip Puig i Godes, que en l’anterior legislatura s’encarregava d’Interior. El Director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial és Pere Palacín i Ferré.

LA PEDRERA El 18 de juny de 2011 la multinacional ENAGAS, SA va sol·licitat el permís d’investigació d’hidrocarburs anomenat “La Pedrera”, als termes municipals de Cardona, Clariana de Cardener, Montmajor, Navàs, Navès, Olius, Pinós, Riner, Sant Mateu de Bages, Súria i Viver i Serrateix. Termes municipals encabits entre el nord del Bages i el Solsonès, tal i com surt a l’Anunci del DOGC Núm. 5896 – 8.6.2011. Com en el cas de l’àrea “Leonardo” s’obre un període per a presentar més ofertes o formular oposicions les persones que es consideri perjudicades durant els següents dos mesos després de la publicació de l’Anunci al DOGC. Fins ara tampoc no es coneix que se n’hagi presentat cap. Estaria, doncs, en la mateix situació que l’àrea “Leonardo”.

4. QUI HI HA AL DARRERA DEL FRACKING AL BERGUEDÀ? EL SILENCI I LA COMPLICITAT DE LA CASTA POLÍTICA En aquest negoci especulatiu hi ha una convivència entre els governs i multinacionals. Al EEUU, on ja porten uns quants anys utilitzant el fracking, en alguns estats han adaptat la legislatura per tal que les multinacionals energètiques puguin utilitzar aquest mètode sense tenir traves legals i maximitzar els seus beneficis. Els beneficis que en treuen els polítics d’aquests tractes de favor no es fan públics. A casa nostra tot aquest procés s’està portant amb un total secretisme i discreció. Fins i tot ni al DOGC ni al BOE es parla en cap moment de fracking. El cas que ha tingut més ressò ha sigut el de la població de Riudaura, a la Garrotxa, on les veïnes s’han trobat marques als arbres a la zona on ja s’ha concedit el permís d’investigació. El consistori no tenia cap informació al respecte, ni sobre què eren les investigacions, ni del mètode utilitzat i molt menys encara de tots els efectes negatiu sobre el medi ambient i la salut de les persones que viuen a Riudaura. Al Berguedà, l’ajuntament de Puig-Reig s’ha declarat municipi lliure de fracking i ha anunciat que posarà totes les traves que els siguin possibles [5]. En poc temps s’ha començat a generar un clima d’alarma a mesura que es van coneixent les experiències d’aquest sistema d’extracció. Moltes persones som les que ens estem informant sobre el fracking i ens estem organitzant en moviments populars per conscienciar a la gent i aturar-ho. Com a resposta a aquest creixent interès i augment de les manifestacions de protesta, des de grans grups comunicatius pròxims a les èlits polítiques i econòmiques, s’està fent una campanya de legitimació d’aquest mètode d’extracció amb una clara voluntat de guanyar la batalla ideològica. Tot això ha portat al posicionament del ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, que al Congrés dels Diputats va minimitzar els riscos mediambientals del fracking i va rebutjar establir qualsevol moratòria. Pel que fa al del Berguedà, malgrat que a l’àrea de “les Pinasses” ja es va concedir el permís d’investigació al 2009, aquest comporta sondejos en la darrera fase. Poques persones coneixien aquesta

concessió i molt menys els efectes que pot causar aquest mètode d’extracció sobre el territori i sobre les persones que hi habitem. El cas del Berguedà és paradoxal ja que en les tres àrees que afecten a la nostra comarca tots els partits polítics, que han tingut responsabilitat de govern a la Generalitat, han tingut la possibilitat de denegar els permisos sense que cap d’ells ho fes, i molt menys encara informés a la població sobre el mètode d’extracció de gas de fracking i el seu impacte. El cas més sonat és el de les Pinasses, que fins ara és l’únic dels tres que ja s’ha concedit el permís, ja que es va concedir durant el segon govern del tripartit, suposadament un govern d’esquerres, i en què cap dels tres partits formants del govern va moure un dit per denegar la sol·licitud i informar a la població dels efectes del fracking. Ni el Departament de Medi Ambient i Habitatge de Francesc Baltasar d’ICV-EUiA, ni el d’Economia i Finances, en mans d’Antoni Castells de PSC-PSOE, que segons el DOGC Núm 5495-30.10.2009 va ser l’encarregat de proposar al govern de la Generalitat que aprovés la concessió, no van voler informar ni dels efectes negatius sobre el territori i sobre les persones que hi viuen. Efectes, que ja llavors, s’estaven denunciant als EEUU. Tot i així es va acceptar en total convivència amb les multinacionals energètiques. Ni tant sols es van qüestionar les denúncies i alertes sobre una nova bombolla especulativa que gira al voltant d’aquest nou mètode d’extracció, malgrat haver esclatat, ja, la crisi econòmica que estem patint encara avui. Pel que fa a les altres àrees, la Leonardo i la Pedrea, encara no s’ha emès la resolució al permís sol·licitat per la multinacional energètica, però queda tot en mans de CiU acceptar-lo o no. Tot fa pensar, però, que si han sigut capaços de vendre’s i privatitzar la companya d’aigües Ter-Llobregat mentre eren un govern en funcions no tindran cap problema en concedir el permís d’investigació, si la mobilització popular no els posa entre l’espasa i la paret.

MULTINACIONALS ENERGÈTIQUES

La multinaciónal MONTERO ENERGY CORPORATION, SL, filial de la multinacional Canadenca R2 Energy, és l’empresa que ha sol·licitat el permís per investigar l’àrea Leonardo. El gerent d’aquesta multinacional, Ian Telfer, és també president del Consell Mundial de l’Or (Goldcorp) [7] i [8]. Telfer apareix a la revista “Forbers” com un dels homes més rics del món. La seva empresa mou un volum de 54.000 milions de dòlars a Wall Street. Telfer manté contactes molt estrets amb Halliburton [9], l’empresa que es va veure envoltada en l’escàndol de les adjudicacions dels pous petrolífers després de la Guerra d’Iraq. En declaracions admetia: “Es cert que mantenim bones relacions amb ells. Tenen la millor teconologia del món i ens aprofitem d’això” Montero R2 Energy, es va unir al lobby Shale Gas España en defensa de l’us del fracking en les perforacions i també està al darrera de la cerca de cru a les comarques de Castelló.

Pel que fa a l’empresa que ja té la concessió d’investigació, PETROLEUM OIL & GAS ESPAÑA, S.A. (propietat de la multinacional Gas Natural S.A.), és la multinacional energètica líder en el sector del gas a l’estat espanyol i llatinoamèrica, a més de ser la quarta companyia del mon en volum de gas transportat. L’any 2011 va tancar amb un benefici de 1.325 milions d’euros,

un 10,3% més que l’any anterior [10], mentre a les classes populars se’ns aplica les retallades socials més greus des del final de la dictadura. El seu president, Salvador Gabarró Serra, en l’actualitat també és vicepresident primer de “la Caixa”, conseller de Caixa Bank i vicepresident de la Fundació “la Caixa” [11]. Exemplifica, doncs, que el gran capital financer i l’energètic van de bracet. No cal dir el poder que té la Caixa a casa nostra i el deute que tenen contrets tots els partits que han tingut responsabilitats de govern a la Generalitat de Catalunya amb aquesta [12]. Més enllà del seu poder econòmic i de pressió de Gas Natural, aquesta empresa també s’ha caracteritzat per les contínues crítiques a la producció d’energies renovables a l’estat espanyol [13] a part de les pressions que ha exercit per a què l’estat pugi el rebut de la llum. Les seves polítiques a països llatinoamericans han generat nombroses protestes. A Guatemala activistes contra els abusos d’aquest multinacional i per la nacionalització dels recursos naturals en aquest país han sigut assassinats[14] i [15]. Pel Consell d’administració d’aquesta multinacional han passat polítics tant conegut com Narcís Serra, que va ser alcalde de Barcelona i diputat del PSOE, i Felipe González, que va ser president espanyol, també del PSOE.

ENAGAS, S.A. Multinacional espanyola dedicada al transport, regasificació i emmagatzament de gas natural. S’encarrega de la construcció, gestió i manteniment de la xarxa de gasoductes a l’estat El gas que distribueix majoritàriament procedeix d’altres països, com Algèria. L’empresa compta amb plantes encarregades de rebre el gas liquat que arriba en vaixells i passar-lo a estat gasós per poder-lo distribuir. La possibilitat d’obtenir un subministrament intern, dins d’estat, de gas natural li obre les portes a augmentar la seva taxa de guanys. D’aquí que l’empresa hagi presentat sol·licituds d’investigació per a poder explotar amb la tècnica del fracking als Països Catalans (tant a Catalunya com al País Valencià), a Andalusia, País Basc i Astúries. L’empresa va obtenir un benefici net durant el 2011 de 364,6 milions d’euros [16].

5. REPTES DEL MOVIMENT POPULAR ATUREM EL FRACKING Queda palès la consonància entre governs i multinacionals de l’energia. Multinacionals amb forts lligams amb el capital monetari i financer, una de les cares més visibles de l’actual crisi econòmica i que han sigut premiats amb milions d’euros de les arques públiques en forma de rescat. Veiem, també, com encara en plena crisi, que està colpejant durament a les classes popular, els diferents capitals continuen generant moviments especulatiu, en aquest cas en torn del gas, per tal de mantenir els seus beneficis a qualsevol preu. El paper de la casta política és de total convivència amb els grans capitals, ja sigui facilitant les seves activitats, aprovant invasions militars a tercers països per apropiar-se de les matèries primeres, etc. Això no fa res més que demostrar, com va sortir també a la primera reunió de la Plataforma a Berga, que el fracking va més enllà dels impactes nocius sobre el medi ambient i el territori. Mostra la necessitat d’un debat social que giri en torn d’aquests impactes, però també, sobre el sistema de producció i organització social. A la reunió, un cop tractats els efectes del fracking, la manera en què s’estan adjudicant les concessions, el secretisme amb què treballen els governs,... ens va portar, inevitablement, a un conjunt de reflexions i preguntes que estan a l’agenda, pendents d’un debat social a fons. Quina mena de territori volem? Al servei de les persones o dels grans capitals? Quin és el model energètic que volem? Quines necessitats

ha de cobrir? Preguntes que ens porten a reflexionar sobre la societat de consum en què vivim. Quin model de democràcia tenim? I quin és el que volem? El representatiu que acaba responent als interessos dels grans capitals o un participatiu, inclusiu i protagònic, on les classes populars participem en les preses de desicions. Empoderament dels capitals o empoderament popular? Aquestes són les preguntes que van sortir i algunes més que se’m van anar generant a mesura que anaven sortint reflexions en forma de preguntes. Totes aquestes preguntes porten a qüestionar l’actual model de producció i organització social, el capitalisme. És evident que no és feina, només, de la Plataforma Aturem el Fracking qüestionar i presentar alternatives a l’actual model socioeconòmic però tampoc hi podem defugir. Altres moviment que se’ls classifica com a ecologistes, se’ls ha relacionat només amb fins concrets – aturar la construcció d’allò, denunciar això,...- potser perquè tampoc han intentat anar a buscar què hi ha més enllà d’aquest fi o tampoc els hi ha interessat. El moment actual ens porta a anar més enllà dels impactes sobre el territori i les persones, ja que de poc ens servirà a nosaltres i al territori aturar avui el fracking i que demà ens vinguin amb un projecte igual o més nociu. Si abans d’ahir eren les nuclears, ahir la MAT, avui és el fracking, demà què? Tots aquest projectes tenen com a comú denominador anteposar els interessos dels grans capitals sobre els de les persones que vivim i treballem al territori. De la mateixa manera que les deslocalitzacions, la “flexibilització laboral” (o augment de l’explotació), l’emmigració forçada,... responen a uns interessos que no tornen a ser els nostres, els de la majoria. Així doncs, per les inquietuds i la situació del moment actual tenim la responsabilitat de portar el debat més enllà dels impactes i qüestionar l’actual model socioeconòmic mentre anem construint allò, aquell model social i econòmic, que ens agradaria. Allò que cadascuna té dibuixat en el seu imaginari però col·lectivament encara no li hem donat forma. Això ens comportarà treballar amb altres moviments populars –ja siguin en defensa del territori, contra les invasions militars, o pels drets de les persones migrades- amb el moviment cooperativista, creant alternatives productives, energètiques, financeres, etc. amb organitzacions polítiques i sindicats alternatius,... Expressions populars que s’estan oposant, des de diferents camps, al model productiu i social que avui ens truca a la porta de casa nostra en forma de fracking.

[0] http://florentmarcellesi.wordpress.com/2012/09/16/fracking-una-fractura-que-pasara-factura/ [1] http://www.endavant.org/descarregues/llibret_crisi_09.pdf [2] http://www.cubadebate.cu/reflexiones-fidel/2010/09/21/el-invierno-nuclear-y-la-paz/ [3] http://marxemmaio.files.wordpress.com/2012/06/ninesmaestro_marxemmaio.pdf [4] http://fracturahidraulicano.info/mapa-permisos.html [5] http://radioberga.cat/noticies/noticia.xsp?id=12723 [6]http://fracturahidraulicano.info/sites/fracturahidraulicano.info/files/media/documentos/boe-b-201233513_0.pdf [7] http://www.r2energy.ca/company-profile/board-of-directors.asp [8] http://www.goldcorp.com/default.aspx?SectionId=6751d350-d792-4d58-906b3f5307ec86f3&LanguageId=3 [9] Cheney va formar part dels governs de Nixon i Ford i va ser secretari de Defensa amb George Bush pare. El 1995 va ser contractat com a president executiu per Halliburton Company, firma amb seu a Dallas (Texas) que presta serveis de camp a la indústria petrolera. L'any 2000, el governador George W. Bush fill el va seleccionar com a company de la seva candidatura presidencial. Sobre l'empresa Halliburton hi per escriure diverses enciclopèdies. Sempre es troba lligada als grups de poder polític, o viceversa. Respecte al fracking la modificació de la Llei d'Aigua Potable Segura és la seva acció més sonada ja que segons la Llei de Política Energètica de 2005, es permet una exempció per a la pràctica del "fracking", per sobre del que estipula La Llei de l'Aigua Potable. La connivència entre poders polítics i econòmics sota l'administració Bush Junior i després d'una tasca incessant de lobby de les transnacionals de l'energia, han estat derogades diverses de les lleis de protecció ambiental més importants dels EUA, entre elles la de la Llei de l'Aigua Potable segura, perquè aquesta llei no s'aplicarà al fracking.Esta disposició s'ha arribat a anomenar el "buit legal" o la "esmena Halliburton", ja que la multinacional Halliburton és una de les pioneres i una les majors proveïdores de serveis de fracturació hidràulica als EUA, i el anterior director executiu no va ser altre que Dick Cheney, llavors vicepresident dels EUA quan es va aprovar aquesta exempció legal específica. També afecta la Llei d'Aire Net, La Llei d'Aigua Neta, La Llei per a la Preservació i Recuperació de Recursos, La Llei del dret-A-Saber, i la Llei de la resposta Mediambiental Global. [10] http://economia.elpais.com/economia/2012/02/21/actualidad/1329811060_248738.html [11] http://www.gasnaturalfenosa.com/ca/inici/la+companyia/1285338472761/la+nostra+organitzacio.html [12] http://laccent.cat/index.php/paisos-catalans/en-profunditat/item//2902-el-poder-de-la-caixa [13] http://economia.elpais.com/economia/2010/04/20/actualidad/1271748775_850215.html [14] http://www.diagonalperiodico.net/Ocho-activistas-opuestos-a-Union.html [15] http://calentamientoglobalclima.org/2010/02/18/asesinato-de-un-activista-anti-union-fenosa-gasnatural-en-guatemala/ [16] http://www.enagas.es/cs/Satellite?cid=1146237559986&language=es&pageid=1142417698307&pagenam e=ENAGAS%2FENAG_Multimedia_FA%2FENAG_pintarNotaPrensa

ANNEX 1

CARACTERÍSTIQUES DE LES ÀREES AFECTADES PERMÍS SOL·LICITAT AL MINISTERI ÀREES 1, 2, 3 i 4 (Perseo, Prometeo, Atlas i Helios respectivament) Característiques: Són quatre àrees contínues (anomenades Perseo, Prometeo, Atlas i Helios respectivament) que afecten a unes quantes comarques de l’oest del país. Comarques afectades: La Llitera, el Segrià, el Baix Cínca, Mora d’Ebra, la Terra alta i el Matarranya. Superfície: la suma de les quals és 412.719,5 hectàries Data de Sol·licitud: Totes quatre àrees es van sol·licitar a l’administració central el 22/02/2011 Empresa sol·licitant: Frontera Energy Corporation, S.L.

Estat: Permís sol·licitat a l’Administració Central. Documents Relacionats: 1- BOE sol·licitud PI Perseo, Prometeo, Atlas y Helio. Resolución de la Dirección General de Política Energética y Minas por la que publica las... 03.06.2011 PERMÍS SOL·LICITAT A LA COMUNITAT AUTÒNOMA ÀREES 5, 6 i 7 (Aristoteles, Pitagores i Arquimedes) Característiques: Aquestes tres àrees presenten continuïtat (Aristoteles, Pitagores i Arquimedes) i afecten a les comarques centrals del país. Comarques afectades: Els Ports i l’Alt Maestrat (afectades per Aristotels, Pitagores i Arquimedes) i el Baix Maestrat i la Plana Alta (afectades per Arquimedes). Superfície: la suma de les quals és 195569,5 hectàries. Durada: 6 anys. Data de Sol·licitud: 13/07/2012 Estat: Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma. Empresa sol·licitant: Montero Energy Corporation, S.L. Documents Relacionats: 1- DOCV Solicitud PI Aristóteles. Información pública de la solicitud de permiso de investigación de hidrocarburos denominado...28.09.2012 2. DOCV Solicitud PI Pitágoras Información pública relativa a la solicitud de permiso de investigación de hidrocarburos denominado...28.09.2012. 3. DOCV Solicitud PI Arquímedes Información pública relativa a la solicitud de permiso de investigación de hidrocarburos denominado...28.09.2012

ÀREA 8: Darwin Comarques afectades: la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Superfície: 89.683 hectàrees. Data de Sol·licitud: 7/10/2012 Empresa sol·licitant: Montero Energy Corporation, S.L. Estat: Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: BOE sol·licitud PI Darwin y Leonardo Anuncio de la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial del Departameto de Empresa...04.10.2012 ÀREA 9: La Pedrera Comarques afectades: El Berguedà, el Solsonès i el Bages. Superfície: Data de Sol·licitud: 18/06/2011 Empresa sol·licitant: Enagas, S.A. Estat: Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5896 – 8.6.2011 ÀREA 10: Fontanelles 12

Comarques afectades: El Bages. Superfície: Data de Sol·licitud: 31/12/2008 Empresa sol·licitant: Petroleum Oil & Gas España, S.A. (Gas Natural Fenosa). Estat: Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: ÀREA 11: Leonardo Comarques afectades: El Berguedà i Osona. Superfície: 76.641,00 hectàrees. Durada: 6 anys Data de Sol·licitud: 04/10/2012 Empresa sol·licitant: Montero Energy Corporation, S.L. Estat: Permís sol·licitat a la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: BOE solicitud PI Darwin y Leonardo. Anuncio de la Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial del Departameto de Empresa...04.10.2012. PERMÍS CONCEDIT PER LA COMUNITAT AUTONOMA ÀREA 12: Turbón Comarques afectades: La Ribagorça. Superfície: 56.889 hectàrees. Durada: 6 anys Data de Sol·licitud: 09/06/2009 Data de Concessió: 23/07/2010 Empresa sol·licitant: Repsol Investigaciones Petrolíferas, S.A. Estat: Permís concedit per la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: BOA concesión PI Turbón ORDEN de 19 de mayo de 2010, del Departamento de Industria, Comercio y Turismo, por la que se...23.07.2010 ÀREA 13: Les Pinasses Comarques afectades: El Berguedà i el Bages. Superfície: 12.842,00 hectàrees. Durada: 6 anys Data de Sol·licitud: 14/07/2008 Data de Concessió: 30/10/2009 Empresa sol·licitant: Petroleum Oil & Gas España, S.A. (propietat de Gas Natural S.A.). Estat: Permís concedit per la Comunitat Autònoma. Documents Relacionats: Treballs del permís d'investigació. Primera fase (1r, 2n i 3r any del permís): les tasques pròpies de cartografia geològica estructural regional de superfície, campanyes de mostreig i de prospecció geofísica gravimètrica i de magnetometria. El resultat d'aquesta fase determina la localització de l'emplaçament dels sondejos profunds d'investigació d'hidrocarburs que s'han de dur a terme en la segona fase d'investigació.

ÀREA 14: Ripoll Comarques afectades: El Ripollès i la Garrotxa. Superfície: 51.201,30 hectàrees.

Durada: 6 anys Data de Sol·licitud: 09/06/2012 Data de Concessió: 04/10/2012 Empresa sol·licitant: Petroleum Oil & Gas España, S.A. (propietat de Gas Natural S.A.). Estat: Permís concedit per la Comunitat Autònoma. Descripció: El Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar, amb data 2012.10.02 i va publicar al DOGC el 2012.10.04, atorgar el permís d'investigació d'hidrocarburs anomenat Ripoll, de 51.201,30 ha de superfície, a la societat Teredo oils Ltd, Segona sucursal a Espanya, per un termini de sis anys. Durant el període de vigència del permís, l'empresa durà a terme en l'àrea del permís el programa de recerca a què s'ha compromès i que consisteix en: Tres primers anys: Realització de treballs de geologia i geofísica: Treballs propis de cartografia geològica estructural regional de superfície, campanyes de mostrejos i de prospecció geofísica gravimètrica i de magnetometria. El resultat d'aquesta fase determina la localització de l'emplaçament dels sondejos profunds d'investigació d'hidrocarburs que s'han de dur a terme a partir del 4 º any. Quart any: a) Estudis geològics i compilació. b) Finalització detallada de l'estudi 2d sísmic en l'àrea fase 2 i línia de reconeixement a sud sobre alts estructurals. c) Perforació. Cinquè i sisè any: a) Compilacions geològiques i sísmiques combinades. b) Perforació d'un pou d'exploració cada any per provar l'estructura de l'àrea sísmica detallada i / o alts de superfície indicats al mapa geològic del sud de Riudaura. Documents Relacionats: DOGC Concesión PI Ripoll ACUERDO GOV/93/2012, de 2 de octubre, por el que se otorga un permiso de investigación de...04.10.2012