Page 1

Pierre de Fermat (1601-1665) Blaise Pascal Fou un advocat i matemàtic occità. Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010

Fou un filòsof, matemàtic i físic francès, considerat un dels pensadors més brillants de la filosofia occidental. Sota la tutela del seu pare, Pascal aviat es va manifestar com un nen prodigi en matemàtiques, i a l’edat de 16 anys va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, conegut com el teorema de Pascal. L’any 1642 va inventar la primera màquina de calcular mecànica: la Pascalina.

(1623-1662)

El naixement de la Teoria de la Probabilitat es produeix al segle XVII, amb la breu correspondència, de només 5 cartes, entre Fermat i Pascal, que dura del juny/ juliol fins al setembre/octubre de 1654, motivada per les preguntes que un jugador aristòcrata, el Chevalier de la Méré, fa a Pascal sobre jocs de daus. El marquès de Laplace comenta que és remarcable que una ciència, que començà amb l’estudi dels jocs d’atzar, hagi esdevingut un dels més importants objectes del coneixement humà.


Thomas Bayes (1702-1761) Fou un matemàtic anglès i capellà d’un poble de Kent des de 1731 fins la data de la seva mort. Fou el primer en utilitzar el que avui s’anomena Teorema de Bayes per a realitzar inferències. El seu treball fou publicat a títol pòstum pel seu amic Richard Price. També va treballar en el camp de l’astronomia i va ser elegit membre de la Royal Society. Actualment els principis de la teoria Bayesiana s’utilitzen en camps tan diversos com la detecció de spam o l’anàlisi d’assajos clínics.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Carl Friedrich Gauß (1777-1855) Fou un matemàtic i científic alemany que contribuí de manera significativa en molts camps, com la teoria de nombres, l’estadística, l’anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l’electrostàtica, l’astronomia o l’òptica. Va inventar als 18 anys el mètode de mínims quadrats i va proposar la distribució normal per representar els errors d’observació. Va desenvolupar l’estimació dels models lineals i els va aplicar a l’astronomia des del seu càrrec de director de l’observatori astronòmic de Gottingen.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Francis Galton (1822-1911) Va ser un científic i explorador britànic, inventor de la regressió. Va viatjar per Àfrica, on va realitzar molts descobriments geogràfics i climatològics, a més a més d’inventar el sac de dormir. Era cosí de Darwin i va dedicar una bona part de la seva vida a demostrar la teoria de l’evolució. Va estudiar les empremtes dactilars i, a partir dels seus treballs, es van començar a utilitzar per a la identificació policial. L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Karl Pearson Egon Pearson

(1857-1936) (1895-1980)

Karl Pearson Fou un científic britànic que va inventar el test d’hipòtesis que porta el seu nom i fou un dels fundadors de l’estadística al segle XIX. Va ser catedràtic de matemàtiques i d’eugenèsia a la Universitat de Londres. El 1902 va fundar, conjuntament amb Weldon i el recolzament econòmic de Galton, la revista Biometrika, que és des de llavors una de les més importants en el camp de l’estadística i que encara avui es continua publicant.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010

Egon Pearson Fou un científic britànic, fill de K. Pearson. Va crear conjuntament amb Neyman la teoria dels tests d’hipòtesis i va fer contribucions importants en història de l’Estadística. Quan K. Pearson es va retirar, la seva càtedra al University College de Londres es va dividir en estadística, per a E. Pearson, i eugenèsia, per a Fisher.


William Sealey Gosset (Student) (1876-1937) Fou un científic britànic, conegut pel pseudònim de Student. Va treballar tota la vida per la companyia de cerveses Guinness. Tot fent experiments per millorar la cervesa va descobrir l’estadístic t, que porta el seu nom. Va publicar els seus treballs amb el pseudònim de Student ja que la companyia Guinness no permetia als seus treballadors difondre els resultats de les investigacions.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Ronald Fisher (1890-1962) Fou un científic britànic inventor del mètode de la màxima versemblança i del disseny d’experiments. Va treballar a Rothamsted, una estació experimental agrícola d’Anglaterra, i fou professor d’eugenèsia a la Universitat de Londres. És considerat el pare de la inferència estadística, però a més a més també són molt destacables les seves contribucions en el camp de la genètica, la investigació agrària i la biologia. L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Jerzy Neyman (1894-1981) Fou un científic rus d’origen polonès. Va crear, amb E. Pearson, la teoria estadística dels tests d’hipòtesis, la teoria del mostreig estadístic i la teoria de l’estimació per intervals de confiança. Va emigrar primer a Londres i després als Estats Units, on va fundar el Departament d’Estadística de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Andrei Nikolaevich Kolmogorov (1903-1987) Va ser un matemàtic rus i és considerat el fundador del càlcul de probabilitats modern. Va ser un pioner en camps molt diversos de les matemàtiques i de la ciència com la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica o la complexitat computacional. Va establir el càlcul de probabilitats fonamentant-lo en uns axiomes precisos.

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Maurice Kendall (1907−1983) Fou un estadístic britànic que va començar la seva carrera aplicant l’estadística a l’anàlisi del creixement de la producció agrícola al Regne Unit. A partir de 1938, va analitzar el problema de la generació de sèries de nombres aleatoris mitjançant procediments artificials i, en particular, va desenvolupar una bateria de Tests

Estadístics formada per diverses proves que serveixen per determinar com d’aleatòria és una sèrie de nombres. L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010


Calyampudi Radhakrishna Rao (1920- ) És un estadístic, actualment és professor emèrit de la Universitat de l’Estat de Pennsylvania. Va treballar a l’Institut Estadístic de l‘Índia i al Museu Antropològic de Cambridge abans de doctorar-se al King’s College de la Universitat de Cambridge. El seu director va ser R.A. Fisher. Les seves contribucions principals a l’Estadística són la cota de Cramér-Rao, i el teorema de Rao-Blackwell, ambdós

L’estadística: del caos a l’ordre

20.10.2010

relacionats amb la qualitat dels estimadors. També destaquen els seus treballs en anàlisi multivariant i geometria diferencial. Rao va obtenir el premi de l’American Statistical Association, el Wilks Memorial Award, el 1988. També se li va concedir la Medalla Mahalanobis i, al juny de 2002, la Medalla Nacional de Ciències dels Estats Units.

Estadístics  

Estadístics il·lustres

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you