La història de l’Institut Mental de Santa Creu La biblioteca de Nou Barris es troba ubicada en el que va ser l’ Institut Mental de la Santa Creu . S’inaugurava l’any 1889 per ordre de l’Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. Pi i Molist entenia l’hospital com una institució d’avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l’ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l’hospital en un lloc ben ventilat, proveït d’aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l’actual Nou Barris, una zona agrícola entre Horta i Sant Andreu dins la parròquia de Santa Eulària de Vilapiscina.
L’Antic Institut Mental de la Santa Creu
L’edifici era immens, tenia dotze pavellons perpendiculars, estava envoltat per una propietat de més de 100ha des de la fi del passeig de Pi i Molist fins al cim de Collserola. Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, etc. El 30 de setembre de 1987, després d’un segle d’existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l’obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.
L’Edifici Un cop acabada l'obra, a l'Hospital de Santa Creu li calia promocionar el seu flamant i singular equipament mèdic :
<< Es realmente grandioso: Lo forman doce pabellones aislados, perpendiculares a dos crujías paralelas entre sí, que tienen en ambos extremos hemiciclos extensos, donde se someten a régimen especial los agitados y furiosos. [...] No hay en España establecimiento de esta índole de tanta amplitud, ni le aventajan los mejores y más amplios del extranjero. Todo es grande, ventilado, alegre: con mucha luz natural de día; con iluminación eléctrica de noche. Hay en los departamentos de mujeres, como en los de hombres, extensas salas de reunión, comedores amplísimos, salas de labor, cuartos de baños y de duchas, salas de limpieza, electroterapia, enfermerías bien ventiladas, biblioteca. Para los enfermos, cuya situación lo permite, existe un gran frontón y sala de billares. Para cuando el tiempo es bueno, hay jardines al aire libre; para los días malos ( que en este clima son en corto número) hay patios con pórticos. Gran caudal de agua, excelente que mana en la misma finca, permite atender a todos los servicios de limpieza e hidroterapia con holgura.>>
Font. Stultifera navis : la locura, el poder y la ciudad / Josep M. Comelles ; prólogo de Joan Prat