núm. 39 Març–abril de 2014
L’Institut Mental de l’Hospital de la Santa Creu, “El Mental” (1885-1986) L’Institut Mental de l’Hospital de la Santa Creu va ser un sanatori que va projectar l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet a mitjan segle XIX seguint les directrius d’El proyecto médico razonado para la construcción del manicomio de Santa Cruz de Barcelona (1859), del doctor Emili Pi i Molist, psi quiatre de l’Hospital de la Santa Creu. Fruit d’un viatge per Europa per estudiar possi bles millores en el tractament dels malalts men tals, el doctor Pi i Molist visità diversos mani comis per prendre’ls com a model junta ment amb l’arquitec te Josep Oriol i Ber nadet, qui a la seva mort va ser substituït per Elies Rogent. El Mental en el seu procés de construcció va patir moltes inci dències per part de la MIA (Molt Il·lustre Ad ministració) que sub vencionava les obres. Va ser gràcies a una important donació d’un be nefactor anònim que es va finançar gran part de la construcció dels pavellons dels homes. També consta que l’esposa del doctor Pi i Molist, l’aris tocràtica Antonia Bacigalupi Maymó (pertanyent a la família Güell) va sufragar la construcció de tres crugies dels pavellons dels homes i l’església. Les obres s’iniciaren el 1885; a finals de 1899 s’hi traslladarien les dones i el 1915, els homes. Es pot
veure que des del moment en què es presenta el projecte fins al moment de la seva construcció i funcionament, han passat 56 anys, temps en què el Mental ha quedat obsolet en molts aspectes. Això explicarà molts dels problemes posteriors que patirà la institució. L’estil arquitectònic de l’edifici és neoclàssic per una qüestió pràctica: segons el projecte original, els alienats necessitaven espais amplis i llumino sos per passejar i facilitar la seva guarició.Amb això la qualitat de vida va millorar respecte a les con dicions que tenien a l’Hospital de la Santa Creu. També cal destacar la presència de rotondes se micirculars en ambdós extrems de l’edifici, idea del Dr. Antonio Brossa, qui trobà la necessitat d’arreglar les cel·les de càstig i aïllament, mesura molt polèmica a l’època. El Mental romandrà vigent fins a l’any 1986, data en què tancarà per raons econòmiques, donat que la MIA estava endeutada i començà a vendre els terrenys. Els primers pavellons es van ender rocar als anys setanta, fins a vendre les darreres parcel·les a una empresa immobiliària responsa ble dels complexos Calinova i Barcinova. La seva clausura va ser molt polèmica, i se’n feren ressò els diaris de l’època: es van fer tancaments reivin dicatius amb el suport dels veïns. La desaparició de la institució fou efectiva el 1987. En l’actualitat els dos pavellons que resten en peu alberguen la seu del Districte i la Biblioteca des del 1995. Text: Grup d’Història de Nou Barris